Issuu on Google+

Un sospir dins l’ambre lluís maicas

gincrònics


Un sospir dins l’ambre lluís maicas

gincrònics Inca


Continent i contingut Malgrat les tapes vermelles, tèbies i untuoses als palpissos com la freixura d’un tendre anyell pasqual, el llibre no contenia una sola gota de sacrifici.

5


El barber No era feina agradable, afaitar el mort, però així ho exigí la família als serveis funeraris. El cutis del difunt era més fred que el tou dels dits de l’afaitador. Setinada i esgrogueïda, la pell de la cara semblava de paper Japó. Un lleu tremolor del canell agitava la fulla de la navalla, que lliscava sobre la sabonera que emblanquia la trencadissa epidermis. És un gran avantatge, pensava el barber, rasurant amb el fil esmolat del raor els pèls hirsuts del rostre, que els cadàvers no es queixin dels talls, ni els sagnin les ferides. Amb gran esglai, un so gutural emergí de la gola, mentre una llàgrima de sang llenegava per la galta.

6


Un sospir dins l’ambre Fossilitzat dins una llàgrima de resina de pi, oscil·la un sospir a l’extrem del collaret de plata. Finalment, després de cercar redós en una llivanya entre dos segles, ha aconseguit trobar descans a l’escalfor de l’escot, en la turgència de dos pits contemporanis.

7


Ascens jeràrquic

A causa d’un mal moviment de la mà, del bec del setrill una gota esdevingué medalla al pit del missatge. Immediatament després de ser condecorat amb la taca d’oli, fou ascendit a general de tafona, amb comandament a l’olivar i dret de cuixa als sestadors. El ruc, que ulls clucs feia girar el molí, fou promogut a la dignitat de cavall.

8


Cors Els pinyols són cors que no bateguen al ritme d’altres cors. Palpiten un silenci interior, llenyós i sord. Es dolen, però, quan reben un cop a la pell? Pateixen quan la carn madura? Com sobreviuen una soledat sense sol? Poden enamorar-se dos pinyols de fruites diferents? I, sobretot, de quina fusta són fets els marcapassos dels préssecs?

9


Descens al futur Havia deixat de fumar tabac. No a causa dels advertiments apocalíptics de les autoritats sanitàries; no a causa de les imatges tumorals impreses, per imperatiu legal, a la façana dels paquets. Ara feia servir un broquet terapèutic de farmàcia, amb el qual es lliurava al succedani de fumar sense fumar, després de practicar sexe sense sexe. Aspirava el vapor de menta que havia substituït el fum i la nicotina. Aviat no hauria de plànyer cap altra pèrdua.

10


El tall més fi No ha nascut de forja ganivet d’acer que llesqui l’ombra del pa més fina que el tall de la fam. Tots els ganivets tenen llinatge, gravat en un o altre costat de la fulla. Algunes nissagues són més de carn que de peix. Després hi ha els trinxets, mediterranis, llunats i infidels, fargats a cops de mall a l’enclusa de ferro dolç, la corba dels quals sempre amenaça pit i gola dels llescadors.

11


Embriacs Com als alcohòlics, només l’aroma de paraula ens condemna a la lectura. Per això evitam els prestatges dels bars, on s’arrengleren lloms amb títols i etiquetes que ens farien recaure en el vici de pensar. La salvació és en l’oblit de la cendra, que no recorda el foc que la precedí. Prosa i poesia potser serveixen per mesurar l’abisme que ens separa de la fondària on els peus fan peu, però són inútils a l’obtenció d’una ressaca que ens posi al servei d’una literatura destinada a apaivagar la còlera dels alcohols.

12


Contribucions De nit s’evapora la part dels somnis destinada als àngels. De les pedres que s’esllavissen aspres cims avall dins les torrenteres, al mar n’arriben còdols arrodonits. La pols d’arena que desprèn el frec d’aresta contra aresta forma nebuloses fosques als corrents. Del crit a l’eco del crit se’n dispersen plomes sil·làbiques dins les gargamelles de les depressions, lliscant la veu pel terra, dins l’arbreda, com una serpent de cascavell. De la naixença a la mort, el tribut de la vida. Alguns s’amortitzen amb el valor d’una merda seca de vaca.

13


Dèria absurda Podria semblar absurda la meva dèria de portar els arbres extraviats on resideix la seva ombra. Podria semblar absurda la meva dèria d’auscultar el batec de la terra, d’identificar l’eco subterrani de les arrels, de dipositar el tronc sobre la remor de la seva absència. Podria semblar absurda la meva dèria de creure que a les valls inaccessibles de la serra hi ha cementiris secrets que acullen les ànimes vegetals dels troncs trossejats a les serradores.

14


Becuts Com no ens n’adonàrem, que, ocultes en el tronc de les paraules, les larves dels becuts vermells ens xuclaven el verd? Com no ens n’adonàrem, que es marcien les fulles de les frases, privades de la saliva de la veu? Com no ens n’adonàrem, que a la llengua havia fet cau una colònia de paràsits, una plaga de depredadors, no pas vinguda de llunyans deserts, ans una pesta d’escarabats desclosa a les basses dels nostres propis jardins?

15


N’Esteve

N’Esteve traficava amb moneiots, tòtems de morfologia antropomorfa, de fusta d’olivera que ell mateix a cops maldestres de gúbia tallava. Pel preu just d’un suc d’herbes seques, o d’una infusió de canya rossa al tasser de zinc de la taverna, em venia, amb aire displicent, una peça tosca i un somriure fi i sorneguer. Ell sabia que jo sabia que tots dos ens enganyàvem. Mútuament. El traïa la seva mirada, neta i ardent com l’esperit que les pupil·les dilatades destil·laven. Ell em venia una escultura que no valia res, (desada la tenc a les golfes de la memòria) i jo, per no res, li comprava un somriure, ingenu i begut, que no tenia preu.

16


Absència Els balancins ens esperen a les terrasses de l’hivern, fent oscil·lar, dolçament, la lona teixida d’horitzons verticals. Vacil·len, amb l’embat, lívides les ratlles blaves, que bressolen la nostra permanent absència.

17


Geografies A causa del desigual grau d’erosió, entre la carn i la roca, no ens ha estat atorgat el privilegi de veure envellir les muntanyes. Aquesta carència natural, i lògica observada des de l’altra part de l’eternitat, ha estimulat analogies no gens desestimables: els nusos on s’ajunten els ossos dels dits de les mans envelleixen com els cims d’una serralada.

18


Estiu Obre la porta del frigorífic i guaita l’interior, els prestatges disposats amb la precisió acolorida d’una natura morta fotogràfica. Dempeus, nu davant la gelera, deixa que la fredor de l’aire s’expandeixi abraçant-lo. No té gana. Tampoc no té set. La pell, ruixada d’una finíssima suor salabrosa, s’estremeix de plaer amb la gelor que desprèn la fruita. Li agrada estar-se allí, dret, immòbil, amb la porta oberta, la impertinència del neó il·luminant el fervor de la carn, indecís entre penetrar el cos del meló o la sang presa de la síndria.

19


Un do efímer Té el do del llenguatge dels peixos, i de fer-lo servir, d’entendre’ls sota l’aigua. Així, pot parlar amb les donzelles dels embats mediterranis i amb els lluços de les marees de l’oceà. Pot oir el plany de les gambes de com les àncores dels iots urpen les praderies de posidònia, de com les xarxes dels pescadors furtius exhaureixen dels bancs el pàrvul peixetó. Pot oir el gemec llunyà, trist i dolorós, de les balenes que agonitzen dins la mar de sang, malferides per les pues de l’arpó. Té la sort, o la dissort, passats dos segons, d’oblidar tot allò que ha vist, oït o pensat. És l’oblit, no el record, l’efímer do de l’anfós

20


Segones rebaixes Ens pren a tots una certa excitació. Esperam, inquiets i atemorits, que les dependentes obrin les portes de l’establiment i que una allau enfurida de clientes es baralli per posseir-nos. Abans no vam tenir la sort de ser adquirits, i usats. Ningú no ens comprà durant la temporada. Ni tan sols d’oferta no ens volgueren les mestresses que es masturben a la cuina. Avui valem un seixanta per cent menys del que valíem el primer dia i, això no obstant, som els mateixos. Amb mínimes, però no insignificants, diferències morfològiques, a tots ens ha dissenyat la mateixa mà. Tots som fets d’un material orgànic de qualitat acceptable. Tots elaborats en països llunyans per obrers amb contractes laborals amb clàusules d’esclavatge. Per això ens poden abaratir guanyant-hi. Si durant els dies de les segones, i últimes, rebaixes, ningú no ens compra, morirem sense estrenar. O encara pitjor, serem propietat d’aquelles dones que, a les golfes

21


i als soterranis, pertot arreu acumulen, acumulen, acumulen maniquins eunucs i homes inĂştils a la finalitat de dar consol els dies que la vulva esdevĂŠ ardent com la boca del forn.

22


Caçador Era caçador de mòpies amb una tècnica acurada, d’una ingenuïtat i paciència impecables. Cap sospita d’engany no el feia abandonar el lloc de caça assignat sota l’aroma humida del brancatge d’un garrover. Escampada la tempesta, quan clarejava el dia, arribava, somrient, amb un sac ple de pluja blava a l’espatlla i, dins la pluja blava, la resplendor d’un llamp i, dins la resplendor, fragments d’un arc de Sant Martí esbocinat, amb els trossos del qual ens feia polseres, collars i altres joies de granadura, fosforescents en l’obscuritat.

23


Magranes

Cap fruita no envelleix a l’arbre com la magrana. A la gamma de colors metàl·lics de la pell cal afegir-hi les clivelles, dins els grans de les quals la tardor, com un insecte, passa l’hivern. Ningú com Catany no ha sabut retenir dins una imatge l’olor dels dies que fugen, ni les textures d’aram oxidat de les magranes destronades, que envelleixen, com un desembre de llauna, a la intempèrie de les branques sense fulles dels magraners.

24


La venjança de la platja La venjança de la platja no podia ser altra que l’arena engolís els homes de banyadors estampats amb paisatges tropicals: la inclinació del tronc d’una palmera sobre la protuberància desplomada del penis; els nins que, armats amb poals de plàstic i pales de llauna, s’esmercen, agustinament, a buidar d’aigua la badia, a ficar-la tota dins un clot fins a assecar-la; les dones obsessionades a unificar, levitant sobre tovalloles màgiques de vol rasant, el color de llet de la pell dels pits amb les arèoles cacau dels mugrons, amatents a oferir als seus amants un batut de xocolata fet a casa.

25


Porta de dos sentits

Com a porta us he d’advertir que puc obrir-me cap a fora, per deixar sortir els qui vulguin sortir, i cap endins, perquè puguin entrar els qui vulguin hostatjar-se en mi una temporada.

26


Manglars de Roatan

Tant se val si és serp, peix o iguana l’animal que malda per eixir furiós dels teus ulls, capficar-se dins la mirada d’aigua blava del manglar transparent i desfer-se dins la verdor del reflex. Els crancs són a l’aguait, cames enceses com calius garfides a la humitat dels troncs que arrelen dins l’arena salada, per clavar les mordales a la jugular del desig. Afeixuga l’excés d’una vegetació que arrossega la virtut a la còpula.

27


Publicitat a Times Sq.

A la gran pantalla, que colpeix la retina vertical dels turistes, s’hi eleva un calze de vida i resurrecció, amb un escumós tel de patriòtica felicitat cristiana, talment una esfèrica membrana d’hòstia flonja suspesa sobre el líquid fermentat d’una infusió de malta, no pas l’anunci d’una vulgar copa de cervesa, gebrada la superfície del cristall amb la suor del desfici de beure, que només apaivaga la set d’alcohol dels homes a la terra.

28


D’Un sospir dins l’ambre, se n’ha fet una edició limitada de vint-i-set exemplars, numerats i signats.

Exemplar número


gincrònics març 2013 www.lluismaicas.cat


Un sospir dins l'ambre