Page 1

guirigall Publicació trimestral per als amants de l´obra gràfica

fanzine

n.2

dIÀSPORA

octubre-desembre 2014


portada: Approdo al Nuovo

Autora: Elisabetta Bernardi http://elisabettabernardi.weebly.com/


n.2

guirigall DIÀSPORA

fanzine

OCTUBRE-DEsEMBRE 2014

Editorial Totes sabem els temps que ens ha tocat viure. Vàrem créixer a la Champions de l´economia, però una vegada fora de la facultat la realitat era molt diferent. De sobte faltava un amic, una amiga, un germà, un altre amic; un degoteig constant i colpidor, moltes vegades inconscient. L´aeroport deixava de ser eixe lloc llunyà i desconegut. El somni que ens han inculcat des de xiquets, on l´equació: estudis més esforç sempre donava com a resultat un treball remunerat i, conseqüentment, l´independència de la llar familiar, ja no és vàlida. Cal repensar-ho tot i a tots. Vivim un temps de transició a tots els nivells, on el model i els factors de vida antic no acaben d´anar-se i les noves formes de fer i ser no apleguen a implementar-se del tot. No obstant això, seria molt f àcil caure en la melancolia, però no cal. Diàspora pot significar tantes coses com vosaltres, creadores i creadors, vulgueu. Perquè viure a un món global també té les seues venteges, perquè per als artistes eixir fora del seu niu és obligatori, des de sempre, i no cal veure-ho com una cosa negativa, ni de bon tros. Més ve, com tot un repte enriquidor. Per ficar a prova tot el que sabem i millor encara, tot allò que ens queda per aprendre.

Fonts de tipografia empleades: Junction, League Gothic, Fanwood, Ostrich Sans, Chunk Five, Univers Else. Color emprat en aquest número: R=130 G=54 B=140

Edició i gestió de Guirigall fanzine: Comboi Gràfic Contacte: comboigrafic@gmail.com pots trobar-nos a:

Guirigall fanzine comboigrafic.blogspot.com

@ComboiGrafic

Totes les obres que contè aquest fanzine estàn subjectes al © dels seus autor corresponents.


col. laboracions

dIÀSPORA mokulito Tècnica litogràfica

Entrevista a toni cabo

índ


8 Festival Internacional del Llibre Il.lustrat de Barcelona. e

ex

LLIBRES D´Artista:

Joc, espai i xarxa. Família d’afectes.

gràfica i transformació social


Entrevista a Toni Cabo

6


15 S Y N A

ro o m ro

Pu i oro M o, Bor

15 anys de Boro, Moro i Puromoro. Per a qui no conegua aquests personatges, qui són exactament? Doncs, són un xiquet que es diu Boro i les seues dues mascotes, el gos Moro i el gat Puromoro. Tots tres conformen, des de fa 15 anys, el central de les historietes de Boro, Moro i Puromo. Cadascú té la seua pròpia personalitat. La més entusiasta i imaginativa pertany al protagonista humà, Boro; la generosa i més obedient al gos, Moro i la més entremaliada i individualista al gat, Puromoro. Encara que no m’he centrat tant en les psicologies de les mascotes com més en les relacions que sorgissen entre tots tres, centrada sobretot en la capacitat de Boro en involucrar i fer partícep als animalets al món que ell mateix s’inventa.

7


Però passats els anys on he tractat tants temes com l’estima i respecte de les mascotes, la bogeria d’alguns humans en transformar-los en allò que no són, la influència de l’oci de les vídeo-consoles en els xiquets sempre, és clar, des d’un punt de vista humorístic, la capacitat d’enginy dels protagonistes en eixir-se’n de situacions prou rocambolesques; també he tractat el tema de la importància dels afectes, en l’entorn més pròxim, familiar, etc. Crec que després de prou anys publicant el personatge encara hi ha molt per poder dir en les historietes del Boro, tant en els aspectes merament humorístics com de les maneres de relacionar-se entre les persones, els xiquets i la nostra relació en els animals, el seu respecte i l’entorn.



Com surt Boro? El personatge naix del final d’una etapa i l’inici d’altra molt més compromesa en l´àmbit professional i arriscada com era la de crear-ne els guions propis. Era l’evolució natural com a professional que sentia devia mamprendre i crear un nou personatge, algú més menut però amb una gran capacitat d’inventar-se allò que en eixe moment li passava en cada historieta. L’etapa anterior venia amb el bagatge d’un personatge, la Georgina, que havia aconseguit una gran solidesa argumental i de guió altament notable i amb alguns projectes a la taula que es podrien haver posat en marxa amb una gran projecció futura, però mai ningú, lamentablement, va saber apostar en el seu moment per eixe projecte. Així que era moment d’encetar altre que’m donara l’al·licient creatiu suficient per a continuar endavant i així va aparéixer el Boro.


En quants idiomes està publicat? Formats- Publicació física i digital? Quant als idiomes, un principi, es publicà en valencià, més tard ha sigut publicat en castellà, i ara el podem trobar en francés i alemany. Al mateix temps, les primeres publicacions eren empreses, com no podia ser d´altra manera, encara que ara ja podem gaudir de les aventures de Boro, Moro i Puromoro al Ipad de la mà de l’editorial iLUBUC.

Com és el procés de creació en general, com il.lustrador? A mà o a ordinador? Crec que sóc encara de l’escola de no fer-ho tot amb l’ordinador. Per mi és imprescindible dibuixar a llapissera, notar com en el paper faig un ball i aconseguir finalment la seducció del traç.

8


entitats públiques, ajuntaments, Generalitat, Institut de la joventut, regidories que volien imatges modernes, boniques, etc. Però al poc els dissenyadors gràfics van brotar com els bolets, tothom que tenia un ordinador es considerava un dissenyador gràfic i la veritat, veies cada cosa que espantava fins a un cec de l’ONCE. Així que com van començar a pagar no massa bé i cada cop hi havia menys encàrrecs, vaig decidir-me, atrevir-me seria la paraula, perquè no m’atrevia a tocar cap porta d’una editorial per no rebre el primer no. Però, els amics, i la gent que em coneixia em deia que sí que ho intentara que no ho feia gens malament. Així que un dia, amb un Cola-Cao ben contundent i un bitllet a Barcelona, truque a una editorial molt ben considerada i amb prestigi i, quan vaig anarme’n d’allà, ja m’emportava l’encàrrec baix el braç, era l’editorial La Galera. A partir d’ací va ser imparable anar rebent encàrrecs, tocar portes i rebre encàrrecs, bo, alguna se’m va resistir, algunes però eren d’un gust estètic esgarrifós i per tant més que disgustar-me m’alegrava no ser del seu gust! Però cal tocar moltes portes i cal treballar moltíssim, tindre molta dedicació i jo reconec que sóc molt bruto, treballe massa i això tampoc és tan bo del tot. Sembla lleig que ho diga, estant la situació laboral tan difícil, ho sé, jo com tots també tinc la meua hipoteca i en això que diga ja és prou.


Colors que utilitzes? Solen ser plans, però alguns cops intente utilitzar degradats, però no abuse. Un dibuix amb eixos efectes d’ordinador, només perquè sí, solen resultar, per al meu punt de vista, plens d’artifici, freds i mancats de màgia, per això els il·lustradors tendim a fer dels acolorits digitals, el fet més material, manual, amb textures digitals, etc. Investigant poden sorgir coses ben interessants.



Quins són els passos més importants en el procés per tu? Sobretot el dibuix, encara que el meu semble senzill, però és una constant el que el traç estiga ben resolt. No fa molt vam fer-me la crítica d’un llibre que vaig il·lustrar que deia: «Cabo fa l’efecte que té una càmera de cinema a les mans: és capaç de captar el moviment i plasmar-ho en el dibuix», Crec és la definició més bonica que m’han fet mai. I és que havien definit en paraules, exactament el que jo pretenia quan em plantejava el treball.


La primera publicació va ser a la revista Camacuc i açí continue, col·laborant a vore si m’anomenen el dibuixant de còmic en valencià més tossut de la terra.

Com són els principis de Toni Cabo? Com vas aconseguint els primer treballs, acabes els estud
is i què? Des del primer moment vaig ser conscient que era un privilegiat el fet de poder començar a publicar i encara estudiant a l’Escola d’Arts Aplicades. I va ser en el Camacuc, si, es pot dir que sóc el més «uelo» per veterania de la revista, no per anys, sembla. I com sóc ben tossut i perseverant, açí continue, col·laborant a vore si si m’anomenen el dibuixant de còmic en valencià més tossut de la terra. Després vaig mamprendre en el disseny gràfic: cartells, follets, carnets de joventut i treballar per a

9


Influències plàstiques de Toni Cabo? Quins còmics llegies abans de dedicar-te i quins ara?

Com a sigut el treball a El gall despistat amb Teresa Broseta? 
M’alegra moltíssim, em faces aquesta pregunta perquè només he de dir que ha estat fantàstica. La Teresa i jo no ens coneixíem encara, alhora d’editar el llibre, donarem cadascú la seua aportació al llibre de manera individual, però haver-se conegut per mi ha estat un regal. Teresa té una gran capacitat com a narradora. Allà on anàvem, encara que portàvem preparada ja l’animació lectora, sempre sabia improvisar el que fora. Amb ella és meravellós treballar. Crec que hi ha sorgit una química conjunta i ens ho hem passat molt bé, i els xiquets, sense dubtes, també. Diuen que se’ns nota. Jo pense que això només pot passar al costat d’una persona generosa i altament creativa i Teresa ho és, les dues coses, i pense que ella també li agrada que jo siga tant de cul de mal seient. És més, i es pot dir, tornarem junts a fer més coses.

Mira sóc molt normalet en això, no sóc un forofo d’autors que només coneixen els entesos de còmic. Jo sóc admirador dels grans autors de còmics europeus per damunt de tot. Posa un Miguelanxo Prado o un Moebius o un Manara, o un Giardino, un Bilal i perquè no per supostas un Picanyol, o un Bernet, un Federico del Barrio i tants i tants autors com hi ha. A mi, encara que en l´àmbit estètic semble no m’hi haja influït massa, però Quino d’alguna manera està entre els meus dibuixos. Ara tinc poc temps de llegir còmics, però l’últim que tinc és el de Prado.
 


Com que has participat i il·lustrat molts llibres, treballat en llibres d´altres i també en la teua pròpia obra, quines diferències destacaries entre treballar assoles o il·lustrar per a altres? La veritat és que de normal l’encàrrec d’il·lustrar un llibre de narrativa té prou llibertat, però relativa, llevat que sempre has de contar en un nombre determinat entre uns espais de lectura i d’altres d’il·lustració alternants. Quasi mai he dibuixat llibres on m’indiquen l’escena o on l’he de dibuixar, però m’ha passat i no fa gaire, la veritat que no és gens recomanable quan el que cal és potenciar al màxim la creativitat del teu treball. Després estan el de llibres de text que és altre món, aleshores sí que tot està marcat i, cal dir, que has de ser prou quallat per quan t’arriben molts projectes alhora no morir en l’intent. Ho dic perquè sóc molt bruto i de sovint abuse de la meua capacitat de treball. Però deu ser la trampa de qui estimem tant la nostra professió, que matem hores en ella.



Ha estat fantàstic treballar amb Teresa. Hi ha sorgit una química conjunta, és més, tornarem junts a fer més coses.

10


Ressenya de El gall despistat.Coneixes algun gall que cante quan ix la lluna i que no diga ni pruna quan ix el sol? Això és el que fa cada dia Quimet, el gall més ben plantat de la granja, però també el més despistat. Sort que els seus amics tenen una idea per a fer que el quiquiriquic sone quan toca...

11


Comenta’ns altres projectes com: Lucrècia que està inspirada en la infanta Lucrècia de Borja publicat a Tretzevents o Georgina que forma part de Camacuc. La Lucrècia és un personatge molt preferit per mi, perquè m’allunya dels ambients urbans tan acostumats de la vida quotidiana. En la Lucrècia tinc l’excusa perfecta per dibuixar escenaris com castells, palaus, prats d’immensos jardins, combinar l’art gòtic que m’agrada molt, i arrelar-lo a un personatge històric de la nostra cultura pròpia. És un personatge que segur donarà més que parlar. De fet es pot llegir a les plataformes digitals gràcies a l’editorial iLUBUC com les historietes de Boro. De Georgina dir que va ser la meua escola, la meua formació i creixement com a dibuixant.

12

Dins d´aquesta dilatada trajectòria d’il.lustrador, historicista, etc. Tens altres projectes com Fer i Desfer, una tira d´humor a CulleraTV ¿Com surt aquesta iniciativa i que suposa per tu? És una oportunitat de fer humor crític amb l´actualitat política-social?
 Sí, realment tenia el cuquet de la tira humorística tirant-me de la mànega, és més, venia de l’experiència tan fructífera de la producció de les tires d’en Boro. És una proposta que al web digital els va semblar d’interés i cada setmana es puja una tira humorística d’actualitat política. En aquests moments per qüestions de coordinació de feina i agenda, no podem publicar. Però no passa res perquè continuem en contacte.


Les vinyetes de Fer i desfer de Toni Cabo podeu trobarles a la web de Cullera TV

Tenim antes que participares a l´storyboard de Caragolimpic. Com va ser l´experiència? Molt interessant, i extraordinària. Tot l’equip érem molt jóvens i jo tenia moltes ganes d’aportar el meu gra d’arena a la sèrie. El director de la productora ens reuníem cada dia i féiem l’story junts. Vaig col·laborar en les seues dues temporades.

13


Com veus el món de la il.lustració en valencià actualment? Vivim un BOOM il.lustrat a València, amb les noves generacions però, tal volta, no en valencià.

Doncs sembla que sí, que tenim una efervescència creadora molt rellevant, encara que València és i ha estat sempre una ciutat altament creativa. En el camp de la il·lustració en tenim una bona fornada de bons i reconeguts dibuixants. Però com bé dius i lamente profundament, un desert pel que fa a la creació en valencià. Es publiquen llibres il·lustrats en la nostra llengua? Sí, els il·lustradors treballen també per a editorials valencianes? Sí, i en canvi, en cap cas produeixen res en valencià per ells mateixos, ni còmics, (llevat de l’aportació al Camacuc) ni fanzines, ni novel·les gràfiques, com si visqueren en altre món. Per fortuna, ara vosaltres, Comboi Gràfic, porteu la vostra tasca de difusió gràfica, artística,

etc. En la llengua pròpia del país, la qual cosa vol dir que les noves generacions d’artistes valencians, també, poden, deuen produi r i difondre la cultura en valencià. Des d’ací us felicite i espere poder col·laborar algun cop en vosaltres en alguna de les vostres publicacions. Per mi seria un goig. D’altra podries dir-me que no hi ha indústria en valencià de còmic i et diria, cert, no hi ha. I a què espereu a arriscar-se? Un il·lustrador no només ha de ser un decorador de làmines, un prestidigitador de traços, textures i innovacions gràfiques, un il·lustrador ha de crear i comprometres en la cultura a la qual pertany. Sent ser tan ras, però és així, els il·lustradors valencians no tenen un compromís destacat per la llen-

gua del país. Em reconec prou exòtic en eixe aspecte. He procurat cercar algun intent d’interés amb dibuixants que pensava partien de certa conscienciació, es podria fer alguna cosa, per sumar sensibilitats i dotar de visibilitat a la creació en valencià, però, tristament casdascú està molt submergits en la seua pròpia escafandra d’individualisme. Què li anem a fer, el plat a taula és el que té. Espere que les generacions d’il·lustradors més jóvens, si prene major consciència i creen i produïsquen més en la nostra llengua. Els il·lustradors no només hem de fer encàrrecs que ens demanen, n’hem de crear nosaltres i en valencià. Com ho fan els escriptors, els cantautors, els músics, els cineastes.

[...]els il·lustradors valencians no tenen un compro prou exòtic en eixe aspecte[...] 14


[...]un desert pel que fa a la creació en valencià. Per fortuna, ara vosaltres, Comboi Gràfic, porteu la vostra tasca de difusió gràfica, artística, etc. En la llengua pròpia del país, la qual cosa vol dir que les noves generacions d’artistes valencians, també, poden, deuen produir i difondre la cultura en valencià.[...]

mís destacat per la llengua del país. Em reconec

15


Consell per als nous il.lustradors?

Quins projectes tens entre mans ara per al futur més immediat?


Estimar la teua professió, ser-ne constant, i creure fermament en el que fas i sobretot ser-ne feliç. La millor ferramenta per aprendre és creure en el que fas i tindre la convicció de què el que vols fer, és el que vas aconseguir.


El projecte més immediat i important és sens dubte el del Boro, ja no només en el seu vessant de còmic en historieta, impresa o digital, si més no del concepte global que hem creat nou per al personatge i que presentarem pròximamentde manera ben amplia i que d’alguna manera es veurà reflectida en l’expoboro, l’exposició de la celebració del seu 15é aniversari a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, i que ens faria molta il·lusió poguéreu compartir amb nosaltres eixe dia.

Com veus les publicacions en Valencià, sabent que hi participes en varies o has participat com al Camaruc, Tretzevents i Esquitx? Ara mateix les polítiques lingüístiques per part de l’Administració és més que lamentable, aterradorament insuficients. Els polítics que tenim a la Generalitat són els millors inquisidors per rematar-la del tot. Però no podran. Pel que fa a les publicacions, sobretot infantils què és el cas que em toca de revistes de còmics, de subscripció i en català doncs, molt complicat. Són temps ben durs i difícils i a més el mercat infantil de l’oci es mou amb unes competències altament comercialitzades en productes globalitzats que fa que sobretot es consumisca allò que ix en la tele, les pelis o els vídeo-jocs. Altra és l’absorció del temps lliure dels xiquets en detriment de milers d’activitats setmanals que els organitzen els pares que fa que els menuts no tinguen temps d’assaborir l’avorriment, aspecte aquest altament recomanable i creatiu. Però no vull resultar massa negatiu i crec que es poden crear noves estratègies que apropen el lector menut a les publicacions infantils i els pares han de ser partícips.



Per què el gènere de la il·lustració infantil i juvenil. Per què és important la literatura infantil i juvenil? Perquè l’univers de l’infant és creador, renovador, és el constructor del futur i cal adobar-lo amb la matèria de la imaginació, la creativitat, l’educació, el respecte i la cultura en tots els seus vessants; artístiques, lectores, musicals, etc.



16


Diversificació en el teu treball: Tallers d´animació il.lustrada? Com és l´experiència? Certament, he passat d’estar hores a l’estudi dibuixant per als xiquets, per passar a estar hores dibuixant amb ells, que també els hi agrada dibuixar tant com jo. Crec que és un camí ben enriquidor. Fa molts anys que feia tallers de còmic, però trobe eren massa tècnics i crec que es pot gaudir dibuixant i expressant l’artista que un porta dins d’una manera més divertida. Eixir del cau de l’estudi per a donar a conéixer millor el personatge Boro als xiquets és una experiència molt valuosa. Sobretot ara viatge amb el Boro, però algun cop faig alguna animació lectora d’algun conte meu per a més menuts entre 3 a 4 anys i és deliciós. Ojála poguera fer-ho molt més sovint. Però el treball d’il·lustrador demana de normal molta dedicació. Estic volent compaginar-ho millor i continuar integrant-t’ho en la meua dinàmica de treball com a il·lustrador i dibuixant de còmic infantil.

Per acabar, quin llibre, còmic o obra literària estàs llegint ara? Tinc un grapat de llibres i còmics per a llegir. En aquests moments no tinc massa temps per dedicar-li, però sempre estan en la tauleta per poder gaudir-ne. Podria dir alguns títols sobretot que m’han regalat com Ardalén de Prado. M’agrada anar a les botigues de còmics i furonejar aquells que ja estan quasi descatalogats que són joies i que sempre ho seran, com les vinyetes del francés Sempé. De llibres tinc Eté Utú són contes africans de tradició oral, m’interessen altres tipus de contes per poder inspirar-me, tal volta, en un futurible, en altres historietes, adaptar altres narracions enriquidores.

17


MÉS ENTREVISTES AL NOSTRE BLOG

18


comboigrafic.blogspot.com

19


MOKULITO T è c n i c a

l i t o g r à f i c a

Mokulito és un procés de gravat alternatiu basat en els principis de la litografia. Va ser descobert pel professor Seishi Ozaku al Japó fa més de 30 anys. El seu procés reemplaça la pissarra bavaresa, tradicionalment utilitzat a la litografia, per un plat de fusta contraxapada, que posseeix les mateixes característiques de la pedra litogràfica. L’ús d’una matriu de fusta contraxapada, permet a l’artista fer una tirada de fins a 25 còpies. El descobriment de Mokulito pel professor Ozaku ha permès una mescla d´altres tècniques, que no són purament litogràfiques, com l´hibridació amb marques xilogràfiques.

Actualment, la gravadora més important que està investigant entorn la tècnica de Mokulito és polonesa i es diu Ewa Budka. Com acabada de graduar de l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, en l’actualitat viu entre Varsòvia, París i San Louis EUA on ella persegueix la seva pràctica artística centrada en el Mokulito. Pels seus descobriments en aquesta àrea va ser guardonada amb una beca. Això la va portar als EUA el 2012 on va dur a terme una sèrie de conferències i presentacions. La seva obra es pot veure en nombroses exposicions individuals i col·lectives al país: Varsòvia, Katowice, Cracòvia, Gdansk ia l’estranger, fins i tot a París, França, Milwaukee, St. Louis, EUA, etc.

Sense l’ús d’àcids o solvents agressius, el procés Mokulito és ideal per treballar-lo sense necessitat de comptar amb un taller plenament equipat, i ideal per a principiants i gravadors de tots els orígens. Aquesta tècnica és una oportunitat d´experimentar amb la litografia a un baix cost.

Al març de 2013, va ser convidada oficialment com a convidat internacional de la Conferència SGCI a Milwaukee, on va donar una conferència i demostració de Mokulito en col·laboració amb un Mestratge en Gravat com és Jeff Sippel.

20


Ewa Budka al seu estudi de Milwaukee.

21


Funcionament del Mokulito Els materials imprescindibles per aventurar-se a la tècnica del Mokulito són, abans de tot, prou econòmics. Com a matriu farem servir una planxa de fusta contraxapada, també farem ús de paper de vidre o escata; així com, tot tipus de ferramenta grassa que ens permeta intervenir la matriu al nostre gust; goma aràbiga, esponja, rodillo-esponja de pintor i paper per estampar.

4- Una vegada deixada eixugar la matriu durant 24 hores podem retirar, suaument, amb aigua freda i una esponja la capa de goma aràbiga. És important banyar la matriu tant per davant com per darrere abans de tot per evitar que s´unfle la planxa. 5- La tirada màxima que ens pot eixir dependrà de la qualitat de la plantxa. No obstant això, aquesta tècnica està pensada per fer tota l´edició d´una vegada, doncs en els millors dels casos la tirada no aplegara a més de 25 còpies.

A continuació anem a descriure els pasos per realitzar el nostre Mokulito: 1- Caldrà escatar la matriu de contraxapat amb tres papers d´escata de grossors diferents: un primer paper de vidre de 120 gr., un segon de 220 gr. i finalment un tercer escat de 400 gr. Al finalitzar l´escat amb cada gramatge caldrà espolsar la matriu amb un drap en una sola direcció per tal de desfer-se de la pols sobrant i tornar a escatar amb el gramatge següent. El procés de l´escat es farà sempre a favor de veta, de banda a banda de la matriu, no en cercles. A més, bisellarem els extrems de la matriu i les puntes, per impedir que ens trenque tant el paper com la premsa quan fem la tirada. 2-Una vegada polida la matriu i netejada la pols, ja està llista per ser intervinguda. Les ferramentes per intervenir poden ser molt variades, però el més important és que siguen grasses i dures, no blanes: barres d’oli, retolador gras, aguades (aigua + tinta litogràfica), llapis, etc. 3- Una vegada intervinguda la matriu podrem cobrir-la amb goma aràbiga, estenent-la amb una baieta suaument per la superfície. Deurem deixar eixugar durant 24 hores.

22


Trìptic d´Ewa Budka amb la tècnica de Mokulito.

23


Segueix-nos a Facebook! Guirigall fanzine

24


guirigall Publicació trimestral per als amants de l´obra gràfica

25

fanzine


DIÀSP De sobte faltava un amic, una amiga, un germà, un altre amic; un degoteig constant i colpidor, moltes vegades inconscient. L´aeroport deixava de ser eixe lloc llunyà i desconegut.

26


Natalia Elefante Milan Claudia Molina Guixot Clara Gall茅n

Andreu Cosin

Carmen Sarri贸n

Fran Greus Elisabetta Bernardi

27


Carla GallĂŠn

28


29


30


31

Andreu Cosin


32


33

Claudia Molina Guixot


Elisabetta Bernardi

34


35


Natalia Elefante Milan

36


37


Fran Greus

38


39

Carmen Sarri贸n


Col . labora al n 3 de Guirigall Fanzine: o

Sà tira Col. laboreu enviant la vostra obra o escribint qualsevol article entorn a l´obra gràfica.

Podeu fer-nos aplegar les vostres propostes a comboigrafic@gmail.com

40


Termini de presentaci贸 fins el 25

41

de Mar莽


Una vegada més, hem celebrat el Festival Internacional de llibres il·lustrats i autoeditats en la Central del Raval, magnifica llibreria de Barcelona. Cada any, baixem a la seua cripta i la transformem recreant el saló d’una casa particular perquè el nostre públic puga estar còmode mirant, admirant i interactuant amb tot el que exposem. A més, cerquem que aquest espai transformat puga cridar al visitant a fer una pausa, a prendre’s el seu temps i a parar per un moment per a descobrir nous autors internacionals.

Quinze països van estar representats enguany amb 64 autors seleccionats, els quals ens van oferir els seus treballs amb el llibre com a objecte i com a idea. Vam poder veure, entre molts altres, els mapes desplegables de Javiera Pintocanales, llibres retallats minuciosament de Niñapajaro, els pop-up de Camille Renault, el llibre-rotllo de Hélène Genvrin utilitzant la tècnica del suminagashi, les caixes-tresor de Xana Sousa o els acordions serigrafiats de Claudia Blin. El Festival té com a premissa divulgar, compartir, intercanviar i regalar un coneixement sobre formes diferents i poc usuals, a més d´ explicar la realitat a través de l’objecte lliure. Aposta per la curiositat i la voluntat de compartir i celebrar.

Per què una llibreria? Per la seua tranquil·litat i perquè ens sembla important que aquest material poc visible i diferent siga exposat envoltat de llibres que és on haurien de tenir el seu propi lloc. Totes les fotografies d´aquest article han sigut cedides 42 per Julia Pelletier.


8

i贸

c edi

Festival Internacional del Llibre Il. lustrat de Barcelona. a

Julia Pelletier

Directora de la 8a Edici贸 de Com Pedro per la meua casa Festival Internacional de Llibres Il路lustrats de Barcelona

43


Per aquesta raó organitzem trobades, conferències, exposicions i tallers on es poden creuar il·lustradors, artistes, aficionats, professors o alumnes de qualsevol horitzó. Enguany gràcies a l’Institut Francès, hem tingut el plaer de conèixer a Céline Thoué i Pierre Abernot, de l’editorial francesa L’épluche-doigts. Tots dos es dediquen a la impressió i al gravat. Hem descobert el seu treball en una exposició d’originals, conversant sobre el seu desenvolupament artístic i plàstic i organitzant dos tallers, un sobre linòleum, per a adults i un altre sobre monotips, per a xiquets. En l’Institut Italià organitzem una presentació a càrrec de Simone Tonucci, co-director amb Fausta Orecchio de l’editorial italiana Orecchio Acerbo, i creador de ELSE, unlabora-

tori artesanal d’estampa serigràfica que realitza llibres i productes fets a mà amb materials ecològics i en sèrie limitada. Tonucci ens va ensenyar els seus preciosos llibres i ens va parlar del treball social que els ha portat a crear aquesta editorial tan personal i atípica. Èric Grau, José Antonio Soria y Lídia Moreno, Pere Ginard, Raquel Ares Rúa i tö Collective, van compartir amb el públic un aperitiu durant el qual cadascun va presentar llibres, esbossos, i originals.

44


Dario Zeruto, artista Cubà resident a Barcelona que treballa en l’encreuament entre les tècniques tèxtils, la volumetria del paper i l’enquadernació, ens va oferir el taller “Quan el paper fa pop-up”, on cada participant va poder jugar amb el plec i el tall del paper i transformar-ho en un objecte tridimensional. I gràcies a Clara Saez i Julia Abalde de Pin Tam Posa, els xiquets van poder jugar amb segells de goma i crear cadascun un llibre i estampar parlant de la mar!

Dir, per a concloure, que la nostra intenció és proporcionar cada any una mostra atenta al panorama creatiu actual, un marc de referència en la ciutat on es donen cita artistes, creadors, dissenyadors, galeries, professionals i afeccionats al voltant del món del llibre il·lustrat. El Festival té ja 8 anys, i esperem poder seguir! Julia Pelletier - Directora. Domenico Berardinelli - Coordinació. Daniel Cavalcanti - Identitat visual. Julie Escoriza - Web.

45


46


Llibre d´artista:

JOC,ESPAI I XARXA. FAMÍLIA D’AFECTES Les imatges del llibre i el text d´aquest artícle està tret de la web de Això és com tot editorial.

47


A Carlet, el dia 3 d’octubre, a la Casa de Cultura, en el context de la inauguració de l’exposició: La família de la pilota. Més enllà de l’hegemonia dels costums, presentàrem també la carpeta-llibre: Joc, espai i xarxa. Família d’afectes, la segona publicació d’ “Això és com tot”. En aquesta ocasió, allò que hem volgut prioritzar és el paper de les xarxes afectives, i més en concret, les “comunitats d’afectes”, aquelles que posibiliten la socialització i el compartir coneixement entre uns i altres, i que encara poden qüestionar l’autoritat dels experts, de crear noves i imprevisibles aliances i així traçar noves fugues del coneixement que estiguen allunyades dels convencionalismes actuals. Tot i això, el llibre, a partir de les experiències dels protagonistes, o algunes persones entrevistades, jugadors/es i no jugadors/es, és un nou punt de partida per a fer una proposta que analitza i valora el joc de la pilota com una experiència estètica de repercussions socials, culturals i polítiques, profundament lligades, i que ens ha dut, i possiblement ens puga seguir portant, a canvis de percepció de sentiment i de consciència en la nostra realitat o moment històric que vivim. Quan parlem de pilota a nivell social, efectivament, ens referim a com articular respostes, al fet d’estar o pensar-se junts, per mig d’associacions, federacions, i d’actituds comuns front al joc. I entenem el joc més enllà d’un

48


ordre establert, donat, i presabut, i que ha permès, en moments complicats, pel seu caràcter popular, assumir la possibilitat de canvi... Nosaltres l’anomenem també joc profund, i l’apliquem també, per exemple, dins el món de les travesses. Per això hem mirar, fins i tot, de relatar-ho, narrar-ho. Pensem que certs interessos de “l’ordre” han anat desacreditant el joc de la pilota per entendre sols que allí es jugaven els diners malament; i no parant-se a pensar que el que allí esdevenia era, inevitablement, un “joc profund”, on la gent es pensava i experimentava els “desordres” i que els mantenia junts. En definitiva, social o sociològicament, podem extreure i identificar aquesta situació amb conceptes o realitats com els de jerarquies, estatus, moments de rebel·lia, etc. I, potser també, aquest “joc profund”, com que no es podia controlar (pel que té de difícil d’estudiar i objectivitzar) va acabar sent endimoniat i descrit com a part “negra”, o “golfa”, de la pilota, sense

altres connotacions que no foren les més negatives. En definitiva, aquesta activitat o aspecte que podríem descriure com a “irracional” augmenta quan hi ha travesses. I aquest excés especulatiu, nosaltres ho veiem també així en la pilota: no sols es pot resoldre per un càlcul del plaer individual de la travessa. Finalment, a partir de l’experiència de la pilota a Carlet ---abans de fer-se el trinquet, profundament lligada al joc en el carrer---, ens introduïm en el concepte de l’ “espai”, entenent-lo com factor clau de socialització, de debat entre espai públic o component comú i privat, de convivència o conflicte: escoles, carrer, trinquet, clubs, etc. De manera que estudiem i diferenciem entre un espai, més propi del “joc”, que podríem definir com a “popular”: obert, incontrolat, o descontrolat, irracional o instintiu; i un altre, més propi de l’ “esport”: “institucionalitzat”: raonat, disciplinat o programat, i gestionat, també pel que fa a l’espai: més limitat.

Les imatges del llibre i el text d´aquest artícle està tret de la web de Això és com tot editorial.

49


50


51


Gràfica

i

i

transformacioó social Artícle editorial de Comboi Gràfic Vivim immersos en un món dominat per les imatges. Podríem comptar amb els dits de les mans la quantitat d´anuncis que ens creuem en anar pel carrer, ja siga a peu o en cotxe, i ens faltarien mans. El poder de la imatge és indiscutible, ja siga per a bé o per a mal. No és cap cosa nova, encara que sí vigent, l´instrumentalització que es fa de la imatge al món del marketing, la propaganda i la publicitat. De fet a les nombroses guerres del segle passat es va fer ús d´aquest poder de convocatòria, d´emocionar i d´aplegar al públic que la imatge, mitjançant els cartells propagandístics, tenia en la població. La guerra civil espanyola és un gran exemple d´aquest ús bèl·lic del cartellisme, entre molts altres.

52


53


No obstant això, avui amb la tecnologia i la societat mediàtica en què ens trobem fan que el poder de la imatge hagi potenciat les seves capacitats i multiplicat el nombre de persones que poden veure-la; a més, el bombardeig que sofreix els nostres ulls fa que apleguem a un punt on, més que observar, passem a engolir imatges, i el més perillós de tot, els missatges que aquestes imatges transmeten, i tot sense temps per digerir-les.

Però el poder de la imatge no es pot fer servir, assoles, per vendre’ns cotxes de luxe que no són necessaris o canons de bellesa que més que innecessaris van en contra de la salut. També podem fer-la servir per transformar la societat i plantejar missatges que trenquen l´hegemonia del pensament únic, creant d´aquesta manera una xicoteta escletxa que ens permet aplegar a aquelles persones que tal volta mai aplegaríem i plantejar debats diferents i antagònics.

54


55


John Heartfield En moltes ocasions, molt dels artistes gràfics que es dediquen a l´activisme fan servir la subversió de les imatges, és a dir, que fan un exercici d´apropiacionisme de les imatges del mainstream per donar-li un altre punt de vista per tal de desvelar tot allò que la marca no diu de si mateixa.

Josep Renau

Però aquestes pràctiques tampoc són res nou. Artistes com a Josep Renau o John Heartfield ja jugaven amb les imatges de diaris i revistes per fer collages que criticaren al nazisme o el capitalisme a mitjans del segle passat. Per altra banda, Barbar Kruguer als anys 70’ també subvertia les imatges dels mitjans de comunicació de masses per donar-li una mirada totalment diferent, destacant el seu treball ‘No necessitem altre heroi’.

56


Barbar Krug

57


És just a principis dels anys 70 quan al caliu de la contracultura naix la comunicació de guerrilla com a moviment de resistència enfront de l´hegemonia cultural del consumisme. Des d’un principi aquest moviment de contrapublicitat o publicitat social ha sigut molt sensible als temes ecològics i encara avui podem veure reaccions contrapublicitàries en resposta a grans catàstrofes naturals o per conscienciar a la població entorn la protecció de la natura.

Bob Esponja mort després de la catastrofe al golf de Mèxic per la petrolera BP.

Moltes vegades aquestes aportacions contrapublicitàries solen ser anànimes i utilitzen la mateixa estètica de les campanyes publicitaries de la marca que critiquen, també subvertissen la imatge corporativa de al marca o el personatje qeu represanta la marca. Per finalitzar, assoles dir que el potencial de la imatge està en les nostres mans. Com a creatius i artistes som creadors d´imatges, però de nosaltres depèn que aquestes tinguen prou força per emocionar o captivar al públic, i per suposat que el missatge de les imatges que creem també depèn de nosaltres els creadors.

Campanya francesa contra les tabacaleres, al cartell es pot llegir: “Açò és el que dona plaer a les indústries del tabac- segueix fumant”.

58


Tanca publicitĂ ria intervinguda afegint-li bosses de compra.

59


Col . labora al n 3 de Guirigall Fanzine: o

Sà tira Col. laboreu enviant la vostra obra o escribint qualsevol article entorn a l´obra gràfica.

Podeu fer-nos aplegar les vostres propostes a comboigrafic@gmail.com

60


Termini de presentaci贸 fins el 25

61

de Mar莽


guirigall

fanzine

Guirigall fanzine comboigrafic.blogspot.com

@ComboiGrafic

Guirigall fanzine nº2 Diàspora  

Nº2 de la publicació trimestral per als amants de l´obra gràfica, Guirigall fanzine, amb la temàtica de la diàspora. Trimestre d´octubre a d...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you