Page 1

Determinació isoniazida.

del

fenotip

Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia Universitat Autònoma de Barcelona

acetilador

1

mitjançant Roig G1.

Estudiant de Microbiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Resum: La determinació del fenotip acetilador és de gran importància en el tractament de determinades malalties. És el cas de la tuberculosi, on juga un paper protagonista en el metabolisme de la isoniazida, influint en la seva eficàcia i efectes indesitjats. Una de les característiques d’aquests trets genètics és que són més presents en unes zones del món que en unes altres. Per exemple, en el cas d’Espanya hi predomina el fenotip “lent”. La raó de la realització de l’estudi va ser per poder contrastar, amb un estudi anterior, la distribució d’aquest fenotip al nostre país; la prova va efectuar-se en 10 voluntaris. Per fer l’anàlisi se’ls va administrar isoniazida i se’n va recollir l’orina unes hores després. Amb la mostra d’orina i un protocol clàssic es va determinar la distribució d’aquest fenotip acetilador a petita escala. Tot i ser un nombre petit de determinacions, els resultats obtinguts van ser molt coherents amb estudis previs realitzats a altres zones d’Espanya. Paraules clau: Fenotip acetilador, isoniazida. Correspondència: Guillem Roig Collell Campus UAB Edifici C, 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) g.roigcollell@yahoo.es

Data de recepció: 8 de Gener de 2014

1


Introducció La farmacogenètica és l’estudi de les variacions de respostes per part de medicaments en funció del gens codificats per cada individu. L’estudi presentat a continuació forma part d’una de les seves branques; es va estudiar les variacions d’activitat d’un determinat enzim front un fàrmac en un conjunt de persones. Dintre de població humana hi ha una gran variació de polimorfismes de fenotips que afecten a l’eficàcia i seguretat de diferents tractaments1. A més, aquests polimorfismes poden tenir una distribució geogràfica determinada2, com és el cas del fenotip analitzat en aquest estudi. L’estudi es centra en la biotransformació de isoniazida, un quimioteràpic antibacterià. Concretament, en la capacitat d’acetilar aquest fàrmac per part del enzim N-acteiltransferasa (NAT); que duu a terme la principal ruta metabòlica. Els diferents polimorfismes d’aquest enzim divideixen la població en dos grups, els acetiladors “ràpids” i els “lents”. Es important conèixer el fenotip de pacients en tractaments com la tuberculosi3,4, on la isoniazida és un fàrmac de primer ordre. S’ha determinat que la diferència de fenotip acetilador condiciona directament, entre d’altres, el grau d’efectes indesitjats que pateixen els pacients5. Per tant, serà vital conèixer el tipus de acetilació que presenten els pacients que han de rebre un tractament on intervé aquest enzim. L’objectiu del treball va ser determinar els diferents polimorfismes acetiladors dels voluntaris presentats a l’estudi després de l’administració, per via oral, d’una dosi de 300 mg d’isoniazida. I finalment, amb

els resultats obtinguts, es va comprovar la concordança amb una distribució ja descrita a altres zones de l’estat6. Materials i mètodes A continuació es detallen els materials i mètodes utilitzats per la realització d’aquest estudi. Cal dir que avui en dia ja es disposen de mètodes de rapida detecció d’aquest fenotip7, però en aquest cas es va utilitza un protocol on no s’usava cap mena de kit de detecció ràpida. Es va administrar una dosi de 300 mg d’isoniazida a un grup de 10 persones de nacionalitat espanyola d’entre 20 i 25, i es va recollir l’orina d’entre la sisena i la vuitena hora. Aquestes persones es van presentar al test de forma voluntària i van signar un full de conformitat seguint la Normativa de la Comissió Ètica Europea per poder realitzar l’experiment de determinació de fenotip. De cada una d’aquestes orines es van separar dues alíquotes d’1ml afegint-li a cadascun 0,5 ml de HCL 0,5 N per tal d’estabilitzar-ne el pH. A continuació es van deixar reposar a temperatura ambient duran 15 minuts. Es van nombrar alíquotes A i B. A la alíquota B (que va correspondre al control positiu del assaig) es va afegir una gota d’anhídrid acètic i es va agitar durant 1 minut per homogeneïtzar. Aquesta mescla provoca l’acetilació de la tot el fàrmac present en l’orina, d’aquesta manera aconseguim el control positiu del experiment. A continuació se li va afegir una gota de NaOH 7N per estabilitzar-ne el pH. En quan a la alíquota A es va afegir dues 2


gotes d’aigua destil·lada per aconseguir el mateix volum que la B. En ambdues alíquotes s’hi va afegir 0,5 ml de NaOH 0,5 N per tal de neutralitzar la solució. Successivament es van afegir a cada una de les alíquotes els components necessaris per donar color a la reacció: 1 ml de tampó potàssic (pH = 6), després 1 ml de solució aquosa al 20% de Cianur Potàssic, 4 ml d’una solució de Cloramina T i es va deixar reposar durant 1 minut i 30 segons. Seguidament es va afegir 5 ml d’acetona i es va agitar fins aconseguir una barreja homogènia. Es va llegir l’absorbància (D.O.) de les alíquotes mitjançant un espectrofotòmetre de masses a una longitud d’ona de 550 nm. Pel que fa als resultats hi ha dues maneres d’expressar-los. Es poden expressa mitjançant el Índex de Inactivació (I.I.), que s’obté de la següent equació: I.I. = [D.O.A/(D.O.B–D.O.A)] x 0.761 El I.I. és la proporció entre l’acetilisoniazida i la isoniazida lliure, és a dir, entre el fàrmac acetilat per l’enzim NAT i el que no ho ha estat. Si aquest índex es igual o menor a 3 correspondrà a un acetilador “lent”, en canvi, si es igual o major de 5 es tractarà d’un acetilador “ràpid”. L’altra manera d’expressar-ho es calculant el percentatge d’acetilisoniazida (%AIZ) mitjançant la següent fórmula: %AIZ = (D.O.A/D.O.B) x 100 En aquest cas seran considerats com acetiladors “lents“ aquells que la proporció sigui menor al 70%, i “ràpids” el que sigui major a 75%.

Resultats Els resultats dels anàlisis obtinguts en la determinació del polimorfisme acetilador dels 10 voluntaris van concloure que 3 persones presentaven un fenotip “ràpid” i 7 un de “lent” (Taula 1). El nombre de candidats (10) no va ser suficientment elevat per obtenir valors estadísticament significatius i per tant no poden ser extrapolables. Voluntari

I.I.

%AIZ

Fenotip

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

9,2 0,9 1,2 2,9 5,7 2,5 1,8 5,4 1,4 2,2

92% 55% 61% 70% 88% 69% 59% 83% 62% 64%

Ràpid Lent Lent Lent Ràpid Lent Lent Ràpid Lent Lent

Taula 1. Resultats de la determinació del fenotip acetilador “lent” o “ràpid” corresponent als 10 voluntaris presentats en l’estudi.

Discussió Els resultats del estudi, tot i no ser estadísticament significatius, van mostrar una tendència molt similar a estudis fets prèviament6 on es va estudiar el fenotip acetilador d’un grup de 128 persones, on el 34,37% eren acetiladors “ràpids” i el 65,63% eren “lents”; comparat amb els nostres resultats on el 30% eren acetiladors “ràpids” i el 70% “lents”. Per tant, tot i el baix nombre de participants en el nostre estudi, veiem clarament una similitud de valors. Així doncs, podem afirmar que dintre de la mostra de

3


persones voluntàries presentades a l’estudi, hi ha una representativitat en quan al fenotip acetilador comparat amb altres regions d’España. Cal comentar les raons pels quals no es va utilitzar un mètode de ràpida detecció de fenotip acetilador. Un motiu va ser pressupost que disposàvem per aquest estudi, el qual va impedir l’adquisició de l’equip necessari. L’altre motiu que ens va conduir ha realitzar-ho pels mètodes clàssics va ser l’oportunitat d’ensenyar als alumnes de pràctiques la realització més “artesanal” d’aquest tipus de proves. Com a conclusió, volem fer un incís en la importància dels estudis de farmacogenètica, sobretot aquells relacionats amb possibles efectes indesitjats de fàrmacs. Aquests estudis mostren la gran variabilitat de respostes que presenta la espècie humana. Gràcies a ells, es poden a prevenir possibles efectes indesitjats en aquelles persones amb fenotips més rars, que poden estar menys representades en els estudis clínics previs. Agraïments Al professor de Farmacologia Dr. Jiménez Altayo per donar les pautes necessàries per elaborar l’article de manera adequada. Al professor de pràctiques Dr. Carles Cristòfol per guiar en la realització dels anàlisis. Als voluntaris disposats a administrar-se un fàrmac per tal de poder dur a terme l’estudi.

Biblografia 1. Marylyn DR et al. Drug transporter and metabolizing enzyme gene variants and nonnucleoside reverse-transcriptase inhibitor hepatotoxicity. Clin Infect Dis 2006; 43: 779-782. 2. Seymour G et al. Metabolic gene polymorphism frequencies in control populations. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev 2001; 10: 1239-1248. 3. Ellard GA, Patricia TG. Acetylator phenotyping of tuberculosis patients using matrix isoniazid or sulphadimidine and its prognostic significance for treatment with several intermittent isoniazid-containing regiments. Br J Clin Pharmacol 1977; 4: 5-14. 4. Alvaro P. Farmacogenética: importància de la determinación del fenotipo acetilador. Iatreia 1994; 7: 97-98. 5. Spielberg SP. N-acetyltrans-ferases: pharmacogenetics and clinical consequences of polymorphic drug metabolism. J Pharmacokinet Biopharm 1996; 24: 509-519. 6. Zayed MR, Velasco A, Pastrana F, Marañón A. Fenotipo acetilador y su relación con la toxicidad hepàtica de la isoniazida. Mapfre Medicina 2004; 15: 49-52 7. Eze LC, David AP. The use of the autoanalyzer to determine the acetylator phenotype. J Med Genet 1972; 9: 57-59.

4

Memòria pràctiques Farmacologia  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you