Sitges Orgullosa #2

Page 1

SITGES ORGULLOSA #2 SITGES ORGULLOSA

L'habitatge mai pot ser un negoci

Protegim el medi ambient

Un Sitges inclusiu, per a totes

SITGES I TU?

El primer número d’aquesta revista es deia ‘Sitges orgullosa’. Però, orgullosa de què? Estem orgulloses de la feina feta durant quatre anys al capdavant de les regidories d’Habitatge, Drets Socials, Ciutadania i Igualtat, Cultura i Joventut.

Amb només dos regidors, a l’última legislatura hem posat en marxa polítiques d’habitatge clares, que no venen el poc sòl públic de Sitges a entitats privades com La Caixa. Hem recuperat la titularitat municipal del Mercat Vell, que ara torna a ser un espai cultural i social de totes i per a totes. Hem reobert les Cases dels Mestres, que han passat a formar part

UNA CONVERSA AMB

Lorena Lucas Sánchez

Candidata número 1 a la llista de Guanyem Sitges

Què t'impulsa a presentar-te a llistes amb Guanyem?

Crec que Guanyem és l'únic partit que realment vetlla per totes les persones del municipi. Fa polítiques d'inclusió i intenta abordar allò que no està funcionant, com l'habitatge o la venda ambulant, tan criminalitzada. Guanyem intenta donar-li una volta a tot això. En política cal que ens posem al lloc de l'altre, que ens preguntem per com està vivint, per què fa el que fa, per què una persona no pot independitzar-se, per exemple. Guanyem inclou totes les persones sense discriminar-les per cap motiu.

Més enllà de la identificació amb els valors de Guanyem, què et porta a implicar-te com a número 1?

dels habitatges del Fons d’Inclusió Social, i hem posat la primera multa en la història del municipi a un gran tenidor de pisos buits. També hem creat i consolidat una programació cultural estable, La Pregonera, sota els eixos de la qualitat, la diversitat i l’accessibilitat.

Hem fet tot el que ha estat a les nostres mans per tal de construir un Sitges per viure-hi. I ara, què és el que tenim clar? Tenim clar que el paper de Guanyem al govern és crucial, que volem continuar treballant per Sitges i que comptem amb un equip de persones honestes, implicades i treballadores per dur aquest projecte endavant.

T’ho expliquem.

Fa quatre anys jo treballava per una cooperativa amb la qual vam crear un projecte per presentar un Servei d'Intervenció Socioeducativa (SIS) a Sitges. Allà vaig començar a treballar amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat social i risc d'exclusió, i en contacte amb serveis socials. Vaig fer unes oposicions per entrar en una borsa d'educadora social i el maig de l'any passat vaig començar a treballar-hi. Allà vaig veure que em vull dedicar a estar a prop de les persones. Entre el febrer i el març d'aquest any he fet una substitució al Servei d'Atenció a la Dona (SIAD) i aquí també m'he adonat que calen unes polítiques més comunitàries i més efectives a l'hora d'arribar a la població. Vull contribuir a millorar les vides de les persones.

Què diries que necessita Sitges avui?

Per començar, és necessari saber què vol la gent. La gent no necessita sorra a les platges: necessita poder menjar, tenir un espai on viure i sentir-se acompanyada. La platja no és prioritària, per molt que visquem del turisme. És aquí on vaig, s'ha d'ajudar la gent. Quanta gent treballa a l'hostaleria amb contractes precaris, o inclús sense contracte? Això és el que volem vendre? Aquest no és el model de Sitges que vull. Tot això fa que jo em decideixi a treballar per Sitges des d'un altre vessant i m'animo a fer el pas. També opino que calen persones joves al capdavant

2 SITGES ORGULLOSA #2
"Tenim clar que el paper de Guanyem al govern és crucial"
Les imatges de portada i contraportada i de les candidates són de la Clàudia Sauret.

HO TENIM CLAR

de les llistes, capaces de construir un Sitges des de baix, com han fet el Xavier Salmerón i la Júlia Vigó. La gent jove no volem viure en aquest Sitges heretat que només es preocupa pel turisme i les platges. Com a persona de menys de 30 anys –un dels sectors de població més castigats pel que fa a l'accés a l'habitatge– com vius i com veus aquest aspecte que tan preocupa a les persones que vivim a Sitges? Com tantes persones de la meva edat, he tingut problemes per independitzar-me, perquè els lloguers estan pels núvols. Des del gener visc amb la meva parella a un dels pisos de La Caixa, i ja ens han tingut gairebé dos mesos amb una fuita de gas, sense cap mena de manteniment. Vaig amenaçar de dur-los al síndic de greuges, però les persones que no coneixen els recursos que tenen al seu abast, estan soles. La compra d'un pis també és un horitzó inaccessible. Qui pot estalviar per una entrada de 30.000 euros si més de la meitat del meu sou el destino a pagar un lloguer? Sense una política d'habitatge que miri per totes, l'únic que s'està garantint és que hi hagi gent al carrer.

Què pots aportar tu a l'Ajuntament, des de la teva experiència professional com a educadora social?

Treballar a serveis socials, al costat de les persones, et fa conscient de les problemàtiques que ens afecten i de la necessitat d'acompanyar-les. Tinc clar que la prioritat sempre són les persones, mentre hi ha partits que anteposen altres preocupacions com el turisme o grans projectes per continuar enriquint-se. Abans de buscar com enriquir-nos cal aprendre a tenir cura de les persones, i també dels animals. Sobre els animals, quin espai creus que ocupen a l'agenda municipal i quines tasques pendents tenim com a municipi?

Penso que cal educar en etapes des de la infància a protegir, a respectar i sobretot a conviure amb altres animals. Cal seure amb totes les associacions i persones voluntàries que vetllen pels animals al municipi. Hi ha persones aquí al poble que estan pagant esterilitzacions de gats de les seves butxaques, parem-nos a pensar: podem ajudar? Podem treballar, per exemple, per tenir un veterinari comunitari? Penso que tot això s'ha de tractar. També considero que es pot abordar el tema dels gossos i el foc d'una manera en la qual convisquin els drets dels animals i la protecció de les nostres festes tradicionals; una bona solució passaria per la regulació. Què implica un projecte com l'Autòdrom de Terramar des d'un vessant animalista?

A banda del desastre mediambiental que suposa

el projecte, em sembla aberrant que es vulguin fer exhibicions de salt amb cavalls. Hauríem de preguntar-nos, com s'ensenya aquests cavalls? Des d'on els porten? L'Autòdrom significa destruir la riera, contaminar, i fer servir animals per al divertiment humà. I no només això: qui garanteix que l'Autòdrom donarà llocs de treball dignes? Passa el mateix amb Vallcarca. Quanta gent d'aquí coneixes que podrà treballar en un hub tecnològic? Que no ens venguin ni un ni l'altre com a projectes que beneficiaran el poble.

Des de molt jove has estat vinculada al teixit cultural i social sitgetà. Quina importància té per a tu l'associacionisme?

M'agrada participar del poble i compartir espais amb gent diversa per escoltar i aprendre. Les associacions i entitats són espais on ens ajuntem moltes persones diverses i allà veus que, tot i les diferències, cal treballar per un Sitges per totes, per viure-hi. Treballar per la vila no és fer-se una foto ni vendre fum, és estar al carrer.

3 SITGES ORGULLOSA #2
‘‘Treballar per la vila no és fer-se una foto ni vendre fum, és estar al carrer’’

QUÈ PROPOSEM

A Guanyem Sitges ho tenim clar:

Ens tornem a presentar a les eleccions municipals per continuar la feina transformadora feta durant els últims quatre anys a govern. El nostre objectiu és garantir la justícia social i una vida digna per a tothom, des d'una perspectiva transfeminista, antifeixista i ecologista. Les paraules sonen bé, però fer-les realitat és encara millor.

Ningú al carrer

Impulsar una xarxa d'atenció a les persones sense llar. Proposem garantir espais en els quals les persones sense llar puguin garantir les necessitats bàsiques com l'alimentació, la higiene personal i l'acompanyament per part de professionals.

Regidoria d'infància

La infància és un període extremadament vulnerable. Tant és així, que proposem la creació d'una regidoria d'infància que pugui garantir l'atenció, el seguiment i la intervenció des d'edats primerenques fins a la preadolescència.

Vellesa activa

Proposem la millora dels dos casals actuals i l'aposta per fer-los espais més atractius, accessibles, adaptats a les necessitats actuals i intergeneracionals. Volem que siguin equipaments de referència per totes.

Sigues qui vols ser, estima a qui vulguis

Des de Guanyem apostem per crear un protocol d'abordatge de les violències cap al col·lectiu LGTBIQ+ i fomentar que el Punt Lila que també estigui format i preparat per atendre'l.

Infància i lleure

Proposem treballar per reactivar el cau, un model d'esplai públic que fomenta el contacte amb la natura, la convivència i la importància del teixit comunitari. Un lleure saludable, atent i accessible a totes les famílies.

Veus joves

Les persones adolescents i joves tenen opinions útils i de valor i ja és hora d'escoltar-les. A l'última legislatura hem creat el Consell de Joves i a la pròxima legislatura volem que la joventut participi de la programació, gestió i usos de l'Espai Jove d'una manera efectiva. Governar des de baix també és això.

Control als habitatges d'ús turístic

Els pisos turístics tenen un impacte directe en l’accès al dret a l’habitatge. Per primera vegada a la història, amb Guanyem al govern s’ha aprovat una ordenança reguladora dels habitatges d’ús turístic (HUT) i hem prohibit que es puguin vendre habitatges amb llicència turística inclosa, un negoci de foment de l’especulació.

4 SITGES ORGULLOSA #2

PROPOSEM

Educació antiracista

No n'hi ha prou amb no ser racista, cal promoure una actitud de tolerància zero cap a qualsevol actitud o comportament discriminatori. És per això que promovem xerrades de sensibilització sobre les violències i les discriminacions per raó d'origen, ètnia o cultura en les escoles, instituts i a la ciutadania.

Més habitatge de protecció oficial

Desenvolupar el darrer gran sector de promoció d’HPO d’obra nova a La Plana i Santa Bàrbara, prioritzant el manteniment del sòl i el control municipal i seguint criteris urbanístics sostenibles, si cal, traslladant part del sostre a altres sectors per minimitzar l’impacte paisatgístic.

Cultura encara més accessible

La cultura no pot ser un luxe restringit a qui es pot permetre una entrada per al teatre o per a un concert. Enguany la Regidoria de Cultura ha impulsat l'Abonament Cultural, una opció amb preus molt reduïts que es pot sumar als descomptes habituals. Ens comprometem a treballar perquè els diners mai siguin un impediment per gaudir de la vida cultural de Sitges.

Viure en català

Tal i com hem fet fins ara, continuarem promovent l’ús del català en tots els àmbits, al costat de les associacions que el defensen i el fomenten. Programarem cultura en català, el seu ús als comerços, als museus, en l’àmbit institucional. Ara ens proposem promoure’l també a l’oci nocturn del municipi, així com als bars dirigits al públic gai i LGTBIQ+.

Menys cotxes, més vida

Anar amb bicicleta a Ribes o a Vilanova hauria de ser una opció senzilla i segura. Des de Guanyem Sitges treballarem per tal d’impulsar la connectivitat entre els municipis de la comarca i millorarem la connexió a peu i en bici entre tots els nuclis de la població. En el camí cap al descens de l’ús de cotxes, també proposem implementar la Zona de Baixes Emisions, segons l'Acord per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya per a municipis de més de 20.000 habitants.

Discapacitat*

Des de Guanyem proposem crear un consell de persones amb discapacitat per tal de poder recollir i donar solució a les seves demandes. També proposem crear un parc inclusiu en el qual totes les zones siguin aptes per infants i joves amb algun tipus de discapacitat.

Primera feina

L'accés del jovent al mercat laboral és un malson. Des de Guanyem proposem la promoció polítiques laborals per a joves. Oferir nous projectes que tinguin en compte la contractació de joves a partir de 16 anys.

*Després d’un debat intern i de consultar fonts lingüístiques i escrits de diversos col·lectius, al llarg d’aquesta revista parlarem indistintament de ‘discapacitat’ i de ‘diversitat funcional’ amb l’objectiu de no excloure ningú a causa del llenguatge emprat.

5 SITGES ORGULLOSA #2

Associacionisme local, el lloc on tot comença

Què seria de Sitges sense les associacions culturals, socials i polítiques que enriqueixen el municipi? Un Sitges sense l’Agrupació de Balls Populars, sense el Prado i El Retiro o sense associacions com l’Ateneu Popular, entre moltes altres, seria sens dubte un Sitges més pobre i més vulnerable. Tampoc podem oblidar que les associacions i entitats existeixen gràcies a la dedicació voluntària de persones que decideixen invertir el seu temps i energia al gaudi de totes.

Des de Guanyem Sitges reclamem un major suport institucional –econòmic però també humà– a les associacions i moviments socials de la vila.

Què demanen les associacions i entitats de Sitges?

Més enllà dels diners.

A Guanyem Sitges ho tenim clar:

El sou dels regidors i regidores es decideix per l’Assemblea. En cas d’estar a l’oposició, el salari serà com a màxim el corresponent a les dietes per assistència al Ple i/o comissions informatives derivades (entre 400 i 500€ bruts mensuals). En cas de ser a l’equip de govern, les percepcions seran com a màxim de 2 cops el salari mínim interprofessional (SMI).

Els diners restants que rebi aquesta candidatura per la seva activitat institucional seran destinats a les pròpies dinàmiques de l’organització, així com a projectes socials.

*Un acompanyament real per part de l’Ajuntament a l’hora de complir amb els tràmits burocràtics que exigeix una llei que és cada vegada més restrictiva i complexa.

*Una revisió periòdica de les ordenances, i una voluntat de protegir, dins de la llei, les associacions i moviments socials i culturals que enriqueixen el municipi.

*Donar prioritat a les associacions, moviments i entitats sense ànim de lucre, respecte a les iniciatives per part del sector privat.

*Mediació amb la ciutadania en cas de queixes per ocupació de la via pública o possibles molèsties per soroll.

*Proporcionar informació sobre la riquesa associativa i cultural de Sitges a les persones que s’instal·lin al municipi, per tal que aquestes coneguin el calendari sitgetà i la importància que té per a les persones que vivim aquí.

6 SITGES ORGULLOSA #2

UNA CONVERSA AMB Josep Maria Tubau

Candidat número 2 a la llista de Guanyem Sitges

Has militat a la CUP des dels seus inicis a Sitges. M'hi vaig implicar abans de ser candidatura d'unitat popular, quan era assemblea d'unitat popular. Devia ser l'any 2010, perquè ens vem presentar a les eleccions de 2011 i des d'aleshores que hi milito en l'àmbit local i, més tard, nacional.

Què et porta ara, passada més d'una dècada, a fer aquest pas endavant?

No m'hauria passat mai pel cap, però trobo que és interessant que els militants de la CUP estiguin presents a Guanyem. Ho veig com una continuació de la feina que es va iniciar el 2011. Hi estic jo com podria haver estat qualsevol dels altres companys. Com comença la teva implicació política?

A casa hem viscut molt el tema polític, començant per la meva àvia i el meu pare. Sempre he tingut inquietuds, i a mesura que et vas formant i que va passant la vida, vas triant el teu camí ideològic. Com encaixa un independentista històric com tu dins d’un partit municipalista com Guanyem Sitges?

Guanyem està a favor del dret a decidir, és un partit republicà i, per tant, hi encaixem persones com jo, independentistes. Creus que el fet de ser una persona implicada en tantes associacions i saraus condiciona d'alguna manera la idea que tens sobre Sitges?

A través de les entitats coneixes la realitat social que es troba la gent en el seu dia a dia i t'assabentes de les seves problemàtiques i inquietuds. Crec que això és bo. També coneixes bé –com a part de Barraques– quines són les traves que es troben les entitats culturals i socials sitgetanes a l'hora de formar part activa de la vila.

El que trobem amb Barraques i anteriorment amb l'Ateneu, són cada vegada més problemes a l'hora d'organitzar esdeveniments. No és una cosa que ens passa només a nosaltres; la situació és compartida amb moltes entitats com el Retiro, el Prado, l'Agrupació de Balls Populars...

Quins són aquests problemes?

Crec que les lleis actuals estan fetes perquè el poder popular que exerceixen les entitats es vagi diluint. Des de dalt s'intenta que cedim, que cada vegada costi més organitzar esdeveniments, i que aquests cada vegada quedin més en mans d'empreses privades, o inclús en mans dels mateixos ajuntaments. A banda d'això, ens trobem amb molts problemes amb empleats públics. N'hi ha que fan la seva feina i que inclús van més enllà, però n'hi ha d'altres que no són gens vocacionals, i que es

A Guanyem Sitges ho tenim clar: Les regidores i regidors de Guanyem Sitges tenim els mandats limitats a dues legislatures consecutives com a màxim. El nostre objectiu no és viure de la política.

limiten a seguir la interpretació més restrictiva de la llei. Costa d'entendre, perquè gran part de les festes i iniciatives culturals de Sitges no existirien, o almenys no com ho fan ara, sense voluntariat. Que les hores i la força que els voluntaris dediquen a les associacions es perdin per problemes burocràtics o amb les administracions és una de les coses que no s'han de permetre. Sí que és cert que des dels últims quatre anys hi ha hagut un cert acompanyament a les entitats, però no se les ha dotat de les eines necessàries, suposo que perquè no hi ha suficients recursos o perquè s'han destinat a altres temes...

A altres temes, com ara?

L'habitatge. Es necessitava fer una aposta per l'habitatge social i en aquesta última legislatura s'ha fet gràcies a Guanyem, que és qui ha liderat la regidoria. Dubto que sense Guanyem al govern això s'hagués fet. Sovint quan parlem d'associacions ens oblidem de les entitats esportives. Vas ser entrenador de futbol base durant anys i també has jugat al Sitges. Tens alguna proposta relacionada amb l'àmbit esportiu?

Sempre he pensat que els clubs de Sitges haurien de treballar en xarxa, per generar una mica més de recursos. Es podria començar perquè tots els clubs de Sitges, de l'esport que sigui, comparteixin vestuari. A vegades veig que cada club fa la seva guerra pel seu cantó i crec que així no aconsegueixes res. Això és vàlid tant per clubs com per entitats. Què que pots l'Ajuntament?

Aspiro a aportar

classes populars, dels que cada dia s'aixequen per anar a treballar, arriben a final de mes, de totes les problemàtiques socials que hi ha

7 SITGES ORGULLOSA #2
“Dubto que s’hagués apostat per l’habitatge social sense Guanyem
aportar
tu a la veu de les
al govern”

Preguntes i respostes sobre l’habitatge de lloguer a Sitges

Quin és el context? EN PRIMERA PERSONA

Viu a un de les promocions HPO de La Caixa

“Visc fa 15 anys a un pis de protecció oficial, amb pujades de preu i clàusules abusives. Ara fa un any que no em volen renovar el contracte i no sé si després de l’estiu podré continuar vivint allà.“

S’ha independitzat recentment

“Trobar un pis a Sitges amb una amiga ens va costar mesos: o bé pels preus del lloguer, o bé per ser joves, inclús quan demostravem que teníem nòmina i podíem pagar, i inclús pel fet de ser amigues i no parella.“

"Per un pensionista que no té cap habitatge en propietat, assumir un lloguer de 800 euros –a un municipi en el qual el preu mig del lloguer ronda els 1000 euros– és pràcticament impossible."

Sitges té un dels preus de lloguer mig més alts de Catalunya. Concretament, amb un preu mig de 1011,86 €, Sitges està entre els 19 municipis (d’un total de 947 municipis que té Catalunya) que, en acabar el 2022, van superar els 1000 € mensuals. En resum: Sitges està entre el 2% de municipis catalans amb el lloguer més car de Catalunya. Sovint, al costat d’aquesta dada s’explica també que Sitges és un municipi privilegiat pel que fa a la Renda per Càpita (el número 15 a Catalunya, segons dades d’Idescat 2019), però la Renda per Càpita no calcula com està distribuida la riquesa, només calcula una mitja. Per tant, si tu cobres 1000 € mensuals i la teva veïna en cobra 5000, la “vostra” Renda per Càpita és de 3000 euros. Poc representatiu, oi?

Catalunya

Per si la dada del preu mig de lloguer, per si sola, no acaba d’oferir un marc concret del que suposa això per a les persones que vivim aquí, encara es pot afinar més: a Sitges, dediquem –de mitja– un 66% dels nostres ingressos bruts per a fer front a l’habitatge, mentre que la quantitat màxima recomanable per a tenir una vida digna és d’un 30%. Algú que cobra 1200 € mensuals en dedica 792 a pagar el lloguer i, per tant, 408 per a tota la resta. Quina capacitat d’estalvi suposa això? Qui pot fer front, sense ajuda familiar o sense un miracle, a una entrada de 40.000 €? I el que és més important, què podem fer per revertir aquesta situació?

Fins que no existeixi una llei que reguli el preu dels lloguers, l’únic que queda als Ajuntaments és apostar fort per un habitatge públic de qualitat, vetllar pels casos més vulnerables i dur un control estricte sobre els pisos buits i els grans tenidors. Expliquem què ha fet Guanyem Sitges en els darrers quatre anys.

A Guanyem Sitges ho tenim clar:

Les regidores i regidors de Gunyem només podran tenir un càrrec institucional. D’aquesta manera evitem l’acumulació de càrrecs i el conflicte d’interessos.

8 SITGES ORGULLOSA #2
Sitges està entre el 2% de municipis catalans amb el lloguer més car de

Hem posat la primera multa a un gran tenidor. Per què és important?

“Ni gent sense casa, ni cases sense gent” no és només un lema; ha de ser una realitat. Per primera vegada a la història del municipi, Guanyem ha aconseguit multar un gran tenidor (a dia d’avui, algú que té més de 10 habitatges en propietat) pel fet de tenir-los buits. La sanció –un recàrrec del 50% del preu de l’IBI– no és gran cosa per a algú que té 10 habitatges, però el fet de dur un registre oficial dels pisos buits del municipi obre la porta a possibilitats futures com pot ser la cessió temporal d’aquests habitatges per a usos socials o inclús l’expropiació. Des de Guanyem no permetrem que hi hagi pisos buits mentre hi ha tantes persones que no disposen d’un dret bàsic com un lloc on viure.

Les Cases dels Mestres,

Amb Guanyem al govern hi passen coses, com per exemple que un grup d’habitatges buits, i estancats a l’espera d’un canvi d’usos per part de la Generalitat, es rehabilitin i passin a formar part del Fons d’Inclusió Social, per a persones i famílies amb situació de vulnerabilitat. Serveis Socials els gestiona i aquest estiu ja estaran en funcionament.

BUSCA LES DIFERÈNCIES

Els anys 2007 i 2010 –amb el PSC al Govern–, l’Ajuntament va malvendre sòl públic amb l’únic requisit de conservar-ne l’ús protegit durant 30 anys.

D’aquí a 20 anys, Sitges haurà perdut 270 habitatges de protecció oficial. La Caixa pot fer el que vulgui amb aquells terrenys, perquè ja no són públics.

La Caixa és una empresa privada que busca un benefici clar en les seves inversions. És a dir, La Caixa té ànim de lucre.

Al Govern actual, amb Guanyem al capdavant d’Habitatge, s'han construit 175 habitatges i s'ha aconseguit mantenir la titularitat del sòl públic.

El fet de mantenir la propietat pública del sòl implica que la funció social dels 175 habitatges sigui per sempre: seran habitatges protegits de manera indefinida.

Aquesta fórmula de col·laboració ha permès rebaixar un 20% el preu inicial de lloguer de les parcel·les, fins a situar-los un 50% per sota del preu de mercat actual.

HPO 2007 i 2010 HPO 2022 i 2023
8 nous habitatges socials

CULTURA

de qualitat, diversa, accessible,

inclusiva

I PER A TOTS ELS PÚBLICS

La Pregonera Una aposta cultural en ferm

El primer número de La Pregonera va veure la llum el gener del 2020, poc abans de descobrir el significat de la paraula 'pandèmia'. Fins aleshores, Sitges mai havia tingut una programació cultural estable que reunís, en una única publicació, tota l'oferta d'arts escèniques, música i exposicions de la vila. De fet, tampoc existia una programació cultural estable liderada per l'Ajuntament, pensada anualment i en conjunt, amb l'objectiu de posar a l'abast de les sitgetanes i sitgetans una sèrie de recorreguts artístics i culturals, més que no pas propostes puntuals. En els seus quatre anys d'existència, des de 2020 fins avui, La Pregonera ha programat vora 200 actes culturals –teatre, propostes familiars, exposicions, circ, dansa...– per a tots els públics i en col·laboració amb totes les entitats i associacions que fan de Sitges un municipi compromès amb la cultura. Hem cregut en aquest projecte des dels inicis i continuarem apostant per fer que La Pregonera creixi encara més forta, inclusiva i diversa.

El model Terramar: un

canvi de paradigma

Quan Guanyem Sitges va entrar al govern, el festival Jardins Terramar rebia una subvenció pública de 150.000 €. A final d'aquesta legislatura, podem dir que avui l'Ajuntament de Sitges ja no finança aquest esdeveniment privat i que la quantitat es destina a altres propostes culturals municipals com les de La Pregonera. També hem aconseguit que el festival Jardins Terramar inclogui en la seva proposta 'Els imprescindibles'; un cicle centrat en cantautors i músics de proximitat, i que el festival remarqui la riquesa biodiversa i local d'un entorn com els Jardins de Terramar. Altres maneres de fer cultura són possibles, i aquesta n'és una bona mostra.

Més equipaments culturals

CONSULTA AQUÍ TOTS ELS

DESCOMPTES I FACILITATS PER ACCEDIR A LA CULTURA A SITGES

Acabem la legislatura amb el Mercat Vell en mans municipals i en ple funcionament, l'Escorxador pendent d'obrir portes a la tardor i el Patronat a punt per convertir-se, aviat, en la primera llibreria municipal de Sitges. Quan parlem d'un Sitges per viure-hi, també parlem d'això.

10 SITGES ORGULLOSA #2

UNA CONVERSA AMB

Prado G. Velázquez

Candidata número 3 a la llista de Guanyem Sitges

Vius a Sitges des de fa 10 anys. Vaig arribar a Catalunya amb dos anys i m'he criat a Barcelona, al Gòtic. L'amor em va portar a Sitges i conéixer el teixit associatiu va fer que volgués quedarm’hi.

Des de març ets també la primera dona que presideix l'associació LGTBIQ+ Colors Sitges Link. Quina és la teva història amb Colors?

Fa dos anys em van convidar a participar al Sant Jordi Rosa, que organitza l'entitat. A partir d'aquí, em proposen participar com a voluntària al grup de cultura i, més endavant, a formar part de la junta directiva. Em vaig implicar molt en projectes culturals de l'associació com la mostra de cinema LGTBIQ+ Endimaris o el Queer Fest.

Què significa per a tu formar part de Colors?

Sempre he estat molt implicada en el tema cultural i amb els drets de les dones. Formar part de Colors em fa entendre cada dia millor què hi ha darrere de les sigles LGTBIQ+, de què serveix una associació LGTBIQ+ a Sitges, uns espais segurs. El concepte de 'col·lectiu', quan es parla de persones LGTBIQ+ s'utilitza amb molta lleugeresa... Sitges és un paradís gai, però no de la resta de la comunitat LGTBIQ+, que sembla que no existeixi. Hi ha molta feina per fer.

Pot ser que per la teva implicació tan activa a Colors, algunes persones associïn la teva experiència exclusivament a la lluita LGTBIQ+ i als drets de les dones. A banda d'aquestes causes, què diries que pots aportar a l'Ajuntament?

Colors em proporciona un aprenentatge crucial, que és que cal actuar de manera transversal, amb tot, amb tothom. Hem de tenir-nos en compte com a persones, amb les nostres característiques i realitats diverses.

Potser tu mai t'has plantejat què implica moure't per Sitges amb una cadira de rodes, però aquesta és una realitat per a moltes persones. Què podem fer aquí, com a municipi?

Vull aportar una mirada transversal, crítica i també autocrítica, gens

autocomplaent.

Has publicat tres noveŀles, d'aventures i de gènere negre. Hi pot haver alguna relació entre literatura en concret, o cultura general, i la política?

En tots dos casos, literatura i política, és la realitat que ens envolta allò que ens inspira per escriure altres realitats. Amb una mica de voluntat i imaginació podem trobar alternatives per canviar les coses.

I ara mateix també ets professora d'art dramàtic. Sí. als 50 i pico m'he retrobat amb els meus inicis i m'agrada. Crec que les persones seriem més felices si recuperéssim una part dels somnis abandonats. Ja que és un entorn que coneixes, què en penses de la programació d'arts escèniques a Sitges, i de la proposta cultural general de la vila?

Sitges té una proposta cultural brutal, i no només per tot el que es programa des de l'Ajuntament, sinó pel paper que hi tenen les associacions culturals i entitats com el Prado i El Retiro. Valoro molt positivament que, recentment, des de la Regidoria de Cultura s'hagi impulsat un calendari compartit entre totes les entitats i associacions per tal de centralitzar el que fem i no trepitjar-nos, que trobo que és un dels grans problemes. O sigui que la teva proposta aniria més en la línia d'organitzar d'una manera més efectiva tota l'activitat cultural de la vila que no pas per tenir més o menys propostes?

També crec que hauríem d'estudiar per què els teatres i els cinemes no s'omplen quan s'estan portant propostes tan bones. Per què prefereix el sitgetà anar al cinema o al teatre a Barcelona? No tinc respostes, però pot ser que una de vàlida sigui que ho programem tot a la vegada i ens trepitgem. Si poguessis demanar un desig, quin

desig, Sitges imagines?

Un Sitges que de fet és possible. Un Sitges preocupat pel dret a l'habitatge, on hi hagi espai per a totes, tots i totis, un Sitges per a persones i animals, on comerç local es protegeixi, on els serveis més bàsics es municipalitzin. El Sitges que tothom vol visitar, que s'ha fet famós a tot el món, s'està perdent. Per què estem permetent canvis que només

l'habitatge, el els serveis més bàsics es vol

beneficien a Tenim et de un canvi.

quatre gats que s'embutxaquin calers? Tenim el que votem. Si et quedes al sofà de casa, tens el que tens. Crec que ha arribat el moment de fer

11 SITGES ORGULLOSA #2
A Guanyem Sitges ho tenim clar: Prenem les decisions i acords mitjançant
Assemblees i no hi ha cap intervenció d’òrgans directius o executius.
“Cal actuar de manera transversal, amb tot i amb tothom”

CAP A LA MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS BÀSICS

El cas de les llars d'infants

A conseqüència de la problemàtica ocasionada per l’externalització del servei municipal de les Llars d’Infants municipals, des de Guanyem Sitges s’ha treballat per intentar trobar solucions des de dins del Govern Municipal i sent conscients del poc marge jurídic del qual disposem.

El passat març es va aprovar al Ple Municipal la creació d’una comissió tècnica, que estudiï els passos per municipalitzar les Llars d’Infants, una petita victòria de les nostres reivindicacions per aconseguir la municipalització del servei i, per tant, també una petita victòria de les reivindicacions de les educadores de les Llars.

Des de Guanyem ens comprometem a treballar dins i fora del govern municipal per assolir aquesta municipalització i a no formar part de cap govern ni donar suport a cap partit o candidat que no prioritzi la municipalització de les llars d’infants.

Hi ha serveis com la salut, la cura dels infants, la neteja i l’aigua i l’habitatge, entre altres, que són essencials per al benestar de la ciutadania. Per això, des de Guanyem apostem per la municipalització –és a dir, la gestió municipal– d’aquests serveis. El camí cap a la municipalització no és fàcil, ja que requereix una gran inversió econòmica, un increment d’estructura de personal i altres

competències que avui dia l’Ajuntament no té a les seves mans. Així i tot, creiem que la municipalització dels serveis bàsics ha de ser un dels nostres objectius a mitjàllarg termini, i que, a curt termini, hem de fer el que sigui possible per assegurar que aquests serveis bàsics estan ben coberts i que les persones que hi treballen tinguin unes condicions laborals dignes.

De què serveix municipalitzar?

Garantir un servei públic i de qualitat.

Assegurar a les treballadores unes condicions laborals dignes. No dependre d’empreses privades externes. Amb la municipalització, guanyem independència.

Optimitzar recursos.

12 SITGES ORGULLOSA #2
"Ens comprometem a treballar per garantir els serveis bàsics"

Medi ambient i emergència climàtica

A Guanyem Sitges

ho tenim clar: No demanem cap crèdit per finançar la campanya i fem públic tant el seu cost com la procedència dels diners.

Apostem per una màxima protecció de la desembocadura de la Riera de Ribes, una zona rica en fauna i flora autòctona que cal protegir, més enllà de la neteja. Donem tot el suport a Biodiversitat Sitges, associació que vetlla per la cura dels espais naturals del territori.

Hem de deixar de veure la platja com un espai d’oci i consum i tenir-ne cura en tant que ecosistema natural indispensable. És senzill: utilitzar la draga implica destruir el fons marí, i des de Guanyem ens sembla impensable prioritzar el turisme a la protecció del medi ambient.

És gràcies a diversos actors de l’esquerra transformadora del Garraf, que des del novembre de l’any passat el projecte de l’Autòdrom de Terramar –un còctel de motor, cavalls i especulació immobiliària, en un entorn protegit– està aturat pel TSJC.

La nostra aposta és clara: renaturalitzar un territori que ha estat ocupat, explotat i contaminat durant més de 50 anys a mans d’una fàbrica. Ni hubs tecnològics, ni ports esportius, ni de cap excusa per desclassificar un sòl que mai hauria d’haver estat desprotegit.

13 SITGES ORGULLOSA #2
Protecció de la Riera de Ribes
Autòdrom de Terramar
No a la draga El futur de Vallcarca

QUE NO

T'ENGANYIN!

“La gestió d’aquestes promocions d’habitatge públic no és el que Sitges necessitava ni el que Sitges mereix”

Junts per Sitges

Sobre les últimes promocions d’HPO: “Vostès han abocat els ciutadans que estaven il·lusionats per accedir a un habitatge públic a que siguin víctimes dels interessos d’empreses privades”

Junts per Sitges

“Desde hace años estamos perdiendo arena y no se repone por las políticas ideológicas de la CUP y de Esquerra”

Valents Sitges

PSC Sitges

“El projecte de l’Autòdrom de Terramar beneficiarà sens dubte a la nostra població. L’inversió revertirà en les economies locals de l’entorn, hem pogut observar que serà acurat i respectuós amb el medi ambient”.

Fets per Sitges

De ben segur que el que no mereix Sitges és la inactivitat en matèria d’habitatge demostrada per Junts en el període 2011-2019; vuit anys perduts sense aportar ni un pis públic. Amb Guanyem al govern s’han sumat 175 habitatges socials i de protecció oficial a Sitges, garantint que l’Ajuntament mai perdrà la titularitat del sòl.

Junts per Sitges sap perfectament que la fundació que gestiona les darreres promocions d’HPO està sotmesa per llei a rendir comptes dels seus beneficis en tant que fundació sense ànim de lucre. Per altra banda, acusar Guanyem de no preocupar-se per l’habitatge o de posar en mans d’empreses privades serveis que considerem bàsics i essencials és demagògia barata. Els fets parlen.

Bé, cal recordar que la defensa del medi ambient no és una política ideològica, sinó científica. Portar la draga destrueix el fons marí, és tan senzill com això.

També cal recordar que són el partit que governava quan es va malvendre sòl públic a La Caixa per gestionar els pisos d’HPO d’on avui estan expulsant les veïnes, i el partit (amb Baijet al capdavant) que va deixar l’Ajuntament amb un forat de 65 milions d’euros. “Bona gestió”?

La veritat és que no sabem per on començar. A qui exactament beneficiarà l’Autòdrom de Terramar? Què garanteix que la inversió revertirà en les economies locals? En quines? Pel que fa al medi ambient i a l’intent de pelotazo urbanístic que va intentar tirar endavant els promotors del projecte, fins i tot el TSJC va donar la raó a Guanyem Sitges, Construïm Ribes i la CUP Vilanova. En canvi, des de Fets per Sitges han pogut “observar que el projecte serà respectuós”.

14 SITGES ORGULLOSA #2
Sí, destapem mentides que han fet córrer alguns partits polítics.
“Som el partit de la serietat i bona gestió i estem en la centralitat política de Sitges”

PLANTEM CARA AL

Ni aigua

A Sitges recentment hem aconseguit unir associacions i entitats, partits i persones individuals sota el Pacte Antifeixista. I volem ser més. Necessitem ser més. Perquè aquella frase ja antiga que diu que "el feixisme creix si no se'l combat" està més viva que mai. Als Països Catalans bé sabem que el feixisme no ha marxat de l'estat espanyol amb aquests anys de democràcia: atacs i violència, manifestacions, simbologia... Tot això sense càstig i molt sovint amb la connivència policial i de l'aparell estatal. Això passa al Principat, el País Valencià i les Illes, però també a altres territoris de l'estat i per això l'antifeixisme no entén de banderes ni de fronteres, perquè serà necessari fins que existeixi. Aquest és l'esperit del Pacte Antifeixista de Sitges: unir-nos totes per plantar cara als discursos d'odi, a les polítiques criminalitzadores i a la voluntat de tornar a una foscor que mai ha marxat del tot i que avui l'entrada de Vox a diversos ajuntaments i governs del país fa més evident que mai.

El Pacte Antifeixista ha de ser una eina de treball conjunta i col·lectiva per fer front comú davant del feixisme. Perquè ara el trobem volent entrar a l'Ajuntament, però segur que no en tindrà prou i es voldrà fer lloc a la vida social del poble i, per això, és tan important la presència

perquè el feixisme no aprofiti les institucions per difondre el seu odi. Els signants del Pacte no permetrem ni vots útils ni blanquejament de l'extrema dreta per treure rèdit polític. Se'ns presenten anys de pressions i populisme que haurem de suportar perquè qualsevol renúncia o mínima visibilitat serà una victòria pel feixisme. No ens podem permetre cap concessió, no podem descansar.

de les entitats i les associacions dins el Pacte; hauran de ser elles les que no deixin espai al discurs feixista als nostres carrers. Els partits, per la seva part, han de deixar de banda les seves discussions i els càlculs electoralistes i teixir un cordó sanitari més que necessari

Tenim, doncs, un nou monstre verd davant, però n'hi ha d'altres que fins i tot branden banderes amb la Creu de Sant Jordi o la senyera. Vox o el Front Nacional de Catalunya són aquests monstres que plegades hem de frenar per construir, de debò, un Sitges per viure. Al feixisme, ni aigua!

"El Pacte Antifeixista és una eina de treball conjunta i col·lectiva"
Pol Vigó @polvigo OPINIÓ
FEIXISME!
15 SITGES ORGULLOSA #2
MÉS SOBRE EL PACTE ANTIFEIXISTA

UN FINAL TAMBÉ

UN PRINCIPI Quatre anys de reptes, experiències i balanços

Quatre anys de reptes, experiències i balanços

A les portes de les noves eleccions municipals i, per tant, de posar punt final també al rol d’unes servidores com a representants de Guanyem Sitges a l’Ajuntament, cal iniciar un balanç del que ha significat. Quatre anys que han servit per aprendre a governar amb els seus encerts i errors, a compartir decisions, gestionar les contradiccions, i visibilitzar una forma diferent de fer política a les institucions.

Gràcies a aquesta governança compartida hem aconseguit per primera vegada després de molts anys, posar en marxa polítiques públiques d’habitatge clares en un Sitges, que no disposava de cap habitatge de titularitat pública, passarà a gaudir dels primers 175 habitatges de protecció oficial (HPO) de lloguer i d’11 habitatges d’inclusió social. Una aposta que, tot i encara incipient, ha volgut posar les bases de la futura gestió política en l’àmbit de l’habitatge, imprescindible i irrenunciable en un municipi com Sitges.

Des dels Serveis Socials i Joventut, hem hagut de fer front a una de les pitjors crisis en l'àmbit comunitari i assistencial, i ho hem fet amb una voluntat clara d’intensificar serveis i recursos per acompanyar a totes les persones que ho han necessitat i, encara avui, ho necessiten. Para-

accessible i pel suport al talent local i al teixit associatiu, i la dignificació dels equipaments culturals, com la rehabilitació de l’Escorxador, el Patronat i la recuperació del Mercat Vell. Tanmateix, hem començat a visibilitzar des de la Cultura la memòria històrica del municipi, el paper de la dona en la història local, el dubte de com s’explica el passat indià als municipis, o l’aposta en difondre el nostre llegat patrimonial, arqueològic i documental.

l·lelament, hem volgut fer èmfasi en els Drets Civils, creant una oficina pròpia del servei, i treballant, entre altres, en la major coordinació, ordenació i garantia de l’empadronament municipal sense domicili fix o elaborant, per primera vegada, un Pla local LGTBI+.

Hem fet bandera de la capitalitat cultural apostant per la cultura

Podríem explicar molt més de la nostra experiència institucional al llarg d’aquests quatre anys i endinsar-nos encara més en allò que hem fet i en allò que, malauradament, no hem pogut fer, i desgranar-ne motius, dubtes i prioritats. Sigui com sigui, estem convençudes, que la Lorena, en Tubau i la Prado al capdavant de Guanyem continuarem construint totes juntes un Sitges per viure-hi.

Ens acompanyeu?

Xavier Salmerón Carbonell @xsalmeron Júlia Vigó Pascual @juliavigop Hem fet una petita edició, comparteixla en format digital i totes en sortim guanyant.
info@guanyemsitges.cat Q D @guanyemsitges E Guanyem Sitges
"Continuarem construint totes juntes un Sitges per viure-hi"
ÉS
www.guanyemsitges.cat
OPINIÓ
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.