Issuu on Google+

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR gener-febrer-març-abril 2008

Concert de Santa Cecília 2-12-07


REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE GUADASSUAR TORNA AL CERTAMEN INTERNACIONAL «CIUTAT DE VALÈNCIA» La banda invitada que actuarà mentres el jurat delibera serà la Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen d’Holanda. L’obra obligada en la nostra secció és Coriolanus, del compositor hongarés Hidas Frigyes i l’obra lliure que estem preparant és la Suite Escita de Prokófiev. Al dia següent, dissabte 12 de juliol, actuaran al mateix lloc les bandes participants en la secció d’Honor (entre 111 i 150 músics) entre les que s’han inscrit la Unió Musical de Torrent, Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol i la Banda Sinfónica Ateneo Musical de Cullera entre d’altres. Prèviament hauran actuat el cap de setmana anterior al Palau de la Música les bandes de les seccions segona (de 51 fins a 80 músics) i tercera (des de 40 fins a 50 músics). Dins de la segona secció actuarà d’entre d’altres la banda de la Societat Unió Musical de Benimodo. Des del mes de gener els nostres músics estan treballant en la preparació de les obres amb assajos parcials i generals. Esta preparació es veurà incrementada paulatinament en intensitat fins a arribar al propi dia de l’actuació en el que esperem obtindre un gran èxit digne de l’historial que la nostra banda té en este certamen. Sabem que el poble de Guadassuar, estarà com sempre a l’altura de les circumstàncies i recolzarà a la seua banda tant com ho va fer en aquells certàmens dels anys 80 i 90 en els que la nostra banda va aconseguir els seus millors guardons.

Després de 14 anys, el proper 11 de juliol la nostra banda tornarà a participar en el Certamen Internacional de bandes de Música «Ciutat de València». Actuarem en la Plaça de Bous dins de la Primera Secció (entre 81 i 110 músics, incloent-hi la col·laboració de 5 intèrprets aliens i amb 12 instrumentistes de corda-arc com a màxim). El dia 31 de gener va tindre lloc a l’Ajuntament de València el sorteig de l’ordre d’actuació de les diferents bandes de les diferents seccions. En la nostra secció l’ordre d’actuació que ha donat el sorteig és el següent: 1. Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren, Holanda 2. Szte Concert Band of Mako, Hungria 3. Unión Musical de Meaño, Pontevedra 4. Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar 5. Sociedad Musical Armónica de San Antonio de Requena

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR Número 37 gener-febrer-març-abril de 2008

EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com

SUMARI La banda de Guadassuar torna al Certàmen ....... 2 Activitats ....................................................................... 3 A propòsit del concert de l’orquestra ................... 4 Notícies ......................................................................... 5 Santa Cecília ............................................................... 7 Paella amb Antonio Galbis ....................................... 9 Paella de la Banda Jove ......................................... 10 Sopar de clarinets ..................................................... 10 El certamen de València en 1940 ......................... 11 Fitxer 2007 ................................................................... 13 Faristol ........................................................................... 14 La repartició de la carn .......................................... 15 Curs de Música Antiga ............................................ 16 Entrevista a Joan B. Boïls ...................................... 17 Cine de música- Música de cine .......................... 19 Músics amb músculs desafinats ......................... 20 Discografia ................................................................... 21 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 22

COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nicolas bay, Moisés Boïls, Ferran Barberà, Rafa Polanco, FOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, Miquel Llàtzer, Reyes Gimeno, Anna Garcia, Marta Roig, arxiu Societat Musical. Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga 600 exemplars amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

2


REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 2007-GENER-FEBRER 2008 •

CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Diumenge 2 de desembre, Auditori 12 h.

El pasdoble Luisa Martín, la Marxa Radetzki i com a novetat unes nadales cantades també per la Coral Infantil, serviren per felicitar el Nadal al com sempre nombrós públic que va voler assistir.

Escoltàrem una molt difícil simfonia de A. Reed, i a la segona part Ateneo Musical i Cançons de Mare.

FELICITACIÓ NADALENCA. Dimarts 25 de desembre, Plaça Major 12.45 h.

CONCERT DE NADAL. Dissabte 22 de desembre, Auditori 19.30 h.

A la primera part va actuar la Banda Jove, on triomfaren com a solistes Paula Oliver i Ferran Barberà, i a la segona la Banda gran i la Coral Infantil de la Societat Musical que va debutar davant un auditori ple de gom a gom.

CONCERT DE L’ORQUESTRA. Diumenge 10 de febrer, Casa de Pedra 12 h.

A la primera part actuaren dos joves solistes al violí, Anna Roig i Manel Barrios, i a la segona altres dos ja consagrats que ens regalaren dos vertaderes exhibicions, Víctor Estarelles i Julio Roig. A més, joves instrumentistes tocaren al costat d’altres professionals, per anar aprenent. Però el més insòlit, increïble i sense paraules, és que no deixaren fer el concert a l’orquestra a l’auditori quan estava reservat (!!!!!). [vore escrit pàgina 4]

Dos moments del concet de Nadal, amb la brillant interpretació de paula Oliver i Ferran Barberà i la presentació de la Coral Infantil, dirigida per Juan Carlos Civera.

3


REVISTA DE LA

societat musical

A PROPÒSIT DEL CONCERT DE L’ORQUESTRA (especialment per al nostre públic habitual) Sabem que tots no ho tenen compte però alguns sí (que ja ens ho han dit). I és que l’Orquestra de Cambra de la nostra Societat Musical compleix al mes de setembre 20 anys de funcionament. Ja en fa 10 que celebràrem els 10 amb l’exposició de fotografies baix el Musical, l’adhesiu-enigma, les samarretes grises i blanques, i l’inoblidable viatge a Eivissa. (En les properes revistes ja ho comentarem més extensament). El cas que ens ocupa és que el passat diumenge 10 de febrer els seus membres es trobaren amb una situació insòlita (per no qualificar-la de desagradable). Auditori reservat a la persona encarregada per a eixe dia, anunciat al diari Levante de divendres, confirmat pel conserge de l’Auditori, i bàndol dissabte pel matí. I ací sorgeix la història. Minuts després d’iniciat el bàndol, una persona que no té res a vore amb l’Ajuntament, toca el timbre del director de l’Orquestra per dir-li que a l’hora del concert hi ha una presentació fallera a l’Auditori. Se li diu que ho tenim reservat a la persona encarregada de ‘Auditori (a la qual diu que no coneix), i torna minuts després, dient que té permís per a fer la presentació fallera (d’una falla d’Alzira per a més detalls). No podent-se fer res al respecte, músics i públic es presenten diumenge a l’hora prevista a l’Auditori. Allí arriba la policia dient que allí no es podia fer el concert, ajudant els mateixos policies als músics a buscar un ràpid emplaçament. (Demostració de músics i públic del seu civisme). Tots es traslladen a la Biblioteca on es porta a cap el concert. Alguns no poden entrar perquè no caben. I agrair per una part la col·laboració de diversos voluntaris en «acondicionar» ràpidament el local, i la comprensió de l’encarregada de la biblioteca que el dia següent es va trobar en que allí havia estat algú i algunes coses no estaven exactament al seu lloc. Després d’esta història, cadascú que es pregunte el que vulga: per què passa açò (el millor no és buscar culpables, pensem), què es potència, qui ix guanyant... (sabem que cors, rondalla o La Dispersione, agrupacions de Guadassuar que donen vida cultural al poble desinteressadament, s’han vist afectats per «l’ocupació» de l’Auditori durant més d’un mes). Tornant a recordar els 20 anys que es van a complir, la situació ens recordava a altres tantes situacions que es donaren diverses vegades al llarg d’eixos 20 anys, i ja

«superades» (pensàvem que sí) on l’Orquestra no tenia ben bé «on caure», on anar a fer els seus concerts tenint en compte les característiques de l’agrupació que no pot actuar a l’aire lliure, perd molt a alguns locals, etc. S’han fer actuacions a la sala Rex, al llar de jubilats, a la cooperativa elèctrica, a la sala d’assajos del Musical, o a la cambra agrària, on per cert, s’interpretà el 1990 l’obra de Rossini que s’escoltà en el present concert. Però anem al concert en sí. Hi hagué una primera part en la que joves violinistes tingueren ocasió de tocar junt altres ja professionals, que no és poc. A més, dos d’eixos joves, Anna Roig i Manel Barrios actuaren com a solistes interpretant respectivament el primer moviment d’un concert per a violí de Vivaldi i un de Bach. I ho tocaren, a més de molt bé, de memòria! A la segona part, un plantejament diferent. Dos músics professionals, Víctor Estarelles al clarinet i Julio Roig al saxo, foren protagonistes de dos vertaderes exhibicions als respectius instruments. Dos composicions molt virtuoses, el Tema i variacions de Rossini i el difícil (també per a l’orquestra) concert de Glazounov. I en acabar algú comentava allò que ja s’ha escoltat moltes vegades, que alguns pobles voldrien tindre concerts i músics com estos (al que afegim, gratuïtament per part dels intérprets i també gratuïtament per al públic que assisteix). Al concert, per cert, va assistir un important número de persones de fora de Guadassuar que venien a escoltar sobre tot a Víctor i a Julio, i que presenciaren tot el fet i que suposem que s’emportaren la seua opinió de tot el que va ocórrer. Els músics de l’Orquestra

4


REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES LA NOSTRA REVISTA TAMBÉ ÉS NOTÍCIA. Richard Scott Cohen, professor adjunt i director de conjunts instrumentals en la Universitat Ferris en Michigan i autor del pasdoble Azcàrraga, de qui ja parlàrem en la revista 35 ens ha comunicat recentment que va presentar diversos exemplars de la nostra revista en una exposició sobre idiomes internacionals que es va celebrar el passat octubre a la Universitat de la que és professor. Ens comenta que va resultar molt interessant per als visitants, que no coneixen l’existència de la nostra llengua ni evidentment de la nostra revista

AL CARRER. En la línia de les bones notícies que donem últimament sobre actuacions de la Banda al carrer, assenyalar que a la Repartició de la Carn, a més de l’ordre mostrat pels músics, s’interpretaren pasdobles «de paper» com fa anys, i a més se’n va repetir cap. Inclús els de l’acompanyament foren diferents.

agost, dimecres de danses. També ens ha dit que no hi ha que fer massa cas a les preguntes i que, per si algú ho pensa, no ha pagat cap cèntim per l’entrevista, que l’han buscat a ell. Podeu llegir l’entrevista completa a les pàgines 17 i 18. Per cert, la frase que «Me gusta pasar desapercibido» va ser frase de portada en la revista.

ROSARI DE L’AURORA. Mai hem parlat en la nostra revista d’un acte molt tradicional que es celebra el dia de l’Aurora (en Guadassuar el 23 de gener) i en el que habitualment participen grup d’esforçats músics i antics músics de la nostra banda. De moment ahí va una foto de l’acte d’enguany. (foto Salvador Colomer)

MÚSICS. La presència de músics de Guadassuar sobrepassa tots el límits: revistes, pel·lícules, periòdics, programes de TV... i fins i tot als llibres de text!!. Concretament al llibre de 2n d’ESO de l’editorial McGraw Hill trobem a Paquito en una foto. Ell mateix, que desconeixia el fet, ens ha dit que és una fotografia feta a Sant Sebastià en una actuació de la JONDE.

LECTURA. Recomanem seriosament a músics i no músics la lectura de l’escrit de Rafa Polanco al programa de Sant Vicent. En ell llegim, per exemple: «He crescut com a persona intentant seguir el pas d’uns músics majors que m’ensenyaren a interpretar molt més que una partitura. La banda ha sigut per a mi, en eixe sentit, una autèntica escola de vida.» O «Hi ha alguna satisfacció millor que sentir-te capaç de transmetre alegria i felicitat a la gent, encara que siga per un breu instant? Això sentia aleshores i això continue sentint cada vegada que participe com a músic en este o en altres actes semblants.» Podeu llegirlo complet a les pàgines 15 i 16.

ENHORABONA. Ens informen que Tomi Colomina, ha aprovat fa poc de temps les oposicions a la Banda de Palma de Mallorca. Com que este estiu vindrà al certamen, podeu felicitar-lo personalment, a veure si ens convida.

AULA SUZUKI. Cap a uns 60 violinistes d’entre 3 i 12 anys d’edat participaren al Concert de Nadal que oferiren les Aules Suzuki de Guadassuar i d’UTEM Escola de Música (aules que coordina el nostre company Nico) al Teatre Municipal d’Alboraia el pasat desembre. Assistència masiva de públic entre el qui es pogué veure fins i tot al Patge Reial, encarregat de recollir les cartes per als Reis Mags que els petits violinistes escrigueren i que, a mes, va de portar els violins per a ells. Els actes de Nadal de l’Aula Suzuki «culminaren» amb el ja tradicional «dinar de Nadal» de l’Aula Suzuki on pares i xiquets gaudiren fins i tot de l’actuació de German, el mag violinista. Entre el programa d’activitats de les que els nanos Suzuki van a poder gaudir en el que ens queda de curs (concert amb el Grup de Teatre Yliana i el violinista Aran Malikian)

ENTREVISTA. Només tancar el número de la Revista anterior ens arribà una sorpresa. La revista Variaciones, la qual distribueix 40.000 exemplars cada mes, inclou dos pàgines dedicades a un músic de la nostra Societat Musical. Es tracta d’una entrevista a Juanba com a director de La Dispersione. És un qüestionari estàndard –el qüestionari Proust– amb preguntes fixes. En posar-nos en contacte amb ell ens ha dit que açò ho va originar segurament el concert oferit el passat estiu al Festival de Música Antiga de Gijón. Diu que li enviaren l’entrevista en 5


REVISTA DE LA

societat musical LA DISPERSIONE ha sigut seleccionada junt altres

destaquen, entre la participació a l’estatge formatiu que l’Associació del Mètode Suzuki de Nafarroa ha organitzat i on els alumnes van a gaudir de les classes impartides per reconeguts professors de violí del London Suzuki Group. A més, també tindrem els concerts de cloenda de curs amb la novetat dels recitals individuals i del gran concert que oferiran als Auditoris de Guadassuar, Algemesí, i inclús al Palau de la Música de València en setembre.

14 grups espanyols per portar a cap la primera edició dels «Circuitos Nacionales de Música». Això comporta la gravació d’un CD que ha fet a finals de març, i una gira de concerts la primavera de 2009. Este CD inclou tres tonadilles escèniques de Blas de la Serna i dos obertures de Martín i Soler, en versió de quartet de corda i guitarra. (A la pàgina 21 podeu vore també la crítica del diari Levante que els feren arrel de la interpretació de El Messies este passat Nadal).

AUDICIÓ DELS ALUMNES DE TROMPETA A CULLERA. El passat 6 març va tindre lloc a l’Auditori de la Societat Musical Santa Cecília de Cullera una audició conjunta dels alumnes de trompeta de la nostra Escola de Música i de l’Escola de la societat amfitriona. L’audició va ser un èxit, tant de participants com de públic. Dels t r e n t a - s e t participants, vint eren de Guadassuar, la qual cosa demostra el magnífic treball que desenvolupen Moisès i Xavi, els dos professors que organitzaren la vetllada per part de la nostra Escola i el gran nivell dels alumnes que participaren. A vore si prompte els vegem per la banda gran i participen en algun certamen. (foto Miquel Llàtzer)

ALTRES CONCERTS. Sobretot en dates nadalenques l’activitat musical a Guadassuar és d’allò més completa. A més dels concerts de la Societat Musical, actuà la Coral Llorenç Ruiz el diumenge 23 a l’Església, i el mateix dia per la vesprada la Rondalla Vicentico el ceguet a l’Auditori junt un cor de xiquets del col·legi Balmes. En este concert s’estrenà una curiosa composició dedicada al Pi Redó. Ja en dies de fira, el dissabte 19, escoltarem a Luur Metalls en una més de les seues espectaculars actuacions.

25-12-2008 Felicitació del dia de Nadal. Banda de Música i Cor Infantil. Foto Susi Niclòs.

6


REVISTA DE LA

societat musical

SANTA CECÍLIA 2007 Com tots els anys el 21 de novembre, 29 persones (més dos que arribaren tard) celebràrem el tradicional sopar de la vespra de Santa Cecília. En acabar el sopar, tinguérem l’habitual assaig en el bar (dirigits com sempre per Ino), la processó des del Musical al carrer Societat Musical Santa Cecília on tingué lloc el també habitual cant dels gojos i himne a Santa Cecíla i per fi, passacarrer a l’MV.

Dissabte, la celebració amb passacarrer, missa a l’Ermita (amb gojos i himne dirigit pel nou director) i processó. Al sopar, molta menys gent que del que és habitual (menys mal, no només es falla als assajos!!). Corroborar que el Fondo Fairy ja no és el que era. Sí que hi hagué mini-xaranga, Nuestra Bandera, amb micro, i els premis, entregats enguany per Maria. I com no, «licor de Colo», com des de 1994, enguany de bellota (que ningú pense que ho destinava als porcs). La novetat de la present edició fou un Karaoke final, d’allò més entretingut. Els premis Ceci’s 2007 foren els següents: -Premi «Quin pastís de xocolate!» a Tere (i Mario que el va dur), pel que portàren a un assaig de la fusta. -Premi «Encara estem estem esperant la beguda» a Ferran, perque casi se’ns parael mos. -Premi «10 anys de Revista» a tots els que la lligen i no opinen, ni diuen mai res ni de bo ni de mal, gràcies per l’ànim. -Premi «Me gusta pasar desapercibido» a Juanba, per l’entrevista i el titular a la portada de la revista Variaciones.

7


REVISTA DE LA

societat musical

-Premi «Richard Gere» a Rafa Polanco, el Richard Gere de la banda. -Premi «Richard Alòs» a Riki, perque també se’l mereix (oblidarem lliurar-li-lo). -Premi «John Wayne» al tio Antonio i el tio Fernando, especialiestes en pel·lícules de vaquers que visionen totes les vesprades al Musical. -Premi «Nuestra bandera» al tio Agustí i les bodes d’or que acaba de celebrar. -Premi «Tots els d’ací no compleixen tant» a Raquel Sànchez (no es va presentar a recollir-lo). -Premi «Acadèmic de la llengua», per tant que la gasta i com la gasta, a Juan Carlos Civera. -Premi «Els que més gana de certàmen tenen» a Ximo Alonso i Ferran. -Premi «Ansar» a Ino, animador de tots els cotarros.

El 2 de desembre, en acabar el concert, també tinguérem paella elaborada pels nostres cuiners habituals Vicent Fuertes, Paco Gimeno i Leopoldo Vidal, acompanyats en aquesta ocasió pel propi Antonio Galbis.

Fotos Salva Colomer i Reyes Gimeno.

8


REVISTA DE LA

societat musical

PAELLA DE SANTA CECÍLIA AMB ANTONIO GALBIS Cal recordar que el caldero amb el que cuinem habitualment els dinars de les diferents celebracions de la nostra societat va ser regalat pel propi Antonio Galbis l’any 2002 i estrenat per al dinar de Santa Cecília del mateix any. Des de les pàgines de la nostra revista volem deixar constància del nostre agraïment a una persona que, a pesar de que no és del nostre poble i ni tan sols viu en ell, sempre ha mostrat un gran apreci per la nostra banda.

El passat 2 de desembre de 2008, dins la celebració de Santa Cecília tinguérem el plaer de comptar amb la presència d’Antonio Galbis, Soci d’Honor de la nostra Societat Musical, i de la seua dona Atalía. La magnífica paella amb la que dinàrem eixe dia va ser elaborada pels nostres cuiners habituals Vicent Fuertes, Paco Gimeno i Leopoldo Vidal, acompanyats en aquesta ocasió pel propi Galbis, qui va voler col·laborar amb els seus consells i fins i tots va escudellar un bon grapat de plats.

2 de desembre de 2008 Fotos Salvador Colomer

9


REVISTA DE LA

societat musical

BANDA JOVE PARTIT DE FUTBET I PAELLA Tan sols em queda recordar que cal recuperar la gran tradició dels premis de la Banda Jove. Ah! I emplaçar-vos a tots al proper concert de la nostra agrupació i als xiquets dir-los que vinguen a assajar, que estem preparant sorpreses per a l’estiu. Ferran Barberà Cabrera Foto Marta Roig

No ens va tocar la grossa del sorteig de Nadal però teniem ganes de festa. Per això, i per a celebrar l’èxit del concert realitzat el 22 de desembre per la Banda Jove junt a la Banda Gran, el dia 4 de gener, la Banda Jove va realitzar una jornada d’eixes a les que ens té acostumats, amb un torneig de futbet, i una magnífica paella, realitzada magistralment per Ferran Barberà i Paco Gimeno. Com no, el matí va començar amb la formació dels equips, amb els retards típics d’aquestos dies nadalencs i amb moltes ganes de passar-ho d’allò més bé. El torneig, com és habitual, va finalitzar amb una emocionantíssima tanda de penals. Finalment, l’equip capitanejat per les xiques més valentes va ser el guanyador. Finalitzada la competició esportiva, va ser hora d’anar a la compra, per comprar (perdoneu la redundància) el que era menester per fer el dinar. Amb tot preparat, i entre rialles i clavades de pota posant l’arròs i decidint el punt de sal de la paella (eh Xaua?), va tocar menjarse la paella, que cal dir que estava molt bona com va quedar demostrat. A la fi, tots col·laboraren en la neteja per deixar el local com calia.

SOPAR D’HIVERN DE L’ASSOCIACIÓ DE CLARINETS Com és tradició el 23 de desembre es va celebrar el sopar de Nadal de l’Associació de Clarinets de Guadassuar. Es va celebrar en certa caseta de la que no saben si és salvarà, cosa que també comença a ser ja una tradició. La festa va ser tot un èxit i s’ho passaren d’allò més bé, sobretot les persones que mai no havien assistit i que a partir d’ara seran considerades membres de ple dret de l’associació. Tal com manen els estatuts hi hagué cacau amb corfa i la presidenta va portar un pastís espectacular que va agradar molt als membres de l’associació assistents. En la foto podeu vore als assistents i el pastís que mostra orgullosa la presidenta. No va ser nit de cançons, però sí de frases cèlebres entre les que podem destacar «la crema ja està posada», «ací cada ú fa el que pot», «fes-me una còpia de la clau» i «pega-li un beset al tio». També tinguérem un record per als dinosaures, emblema de l’associació. A més volen comunicar als membres que no assistiren que, o venen a l’estiu a la paella (amb lloc i data encara per determinar) o seran donats de baixa de l’associació per no pagar la quota.

Foto Salvador Colomer

10


REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE GUADASSUAR I EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (II) EL CERTAMEN DE 1940 El certamen va ser en únic dia, el dia 20 de juliol i la Banda Municipal de Guadassuar (que és com s’anomenava en aquells anys) va ser inscrita pel director Virgilio Beltran amb 54 músics. Donades les dificultats per a configurar les plantilles (no hem d’oblidar que només feia una any que havia acabat la Guerra Civil com ja hem dit abans) no es va demanar cap llista dels músics participants, motiu pel qual no tenim constància documental dels seus noms. Va actuar en segon lloc de les participants de la 2a secció, obtenint un accèssit recompensat amb 1250 pessetes de l’època. Desfilà amb el pasdoble Lo Cant del Valencià de Pedro Sosa López i l’obra de lliure elecció va ser Rosamunda, obertura de Schubert. Respecte al premi obtingut cal fer un aclariment. Segons l’escrit publicat per Agustin Roig en la revista número 272, la nostra banda va aconseguir el primer premi, però al diploma que es conserva en el Musical no apareix cap número davant de la paraula premi.

El certamen de València es celebra amb diferents denominacions des de l’any 1886, durant molts anys formant part de la programació d’actes que s’organitzaven en la Fira de Juliol i després ja com a certamen independent. No es va celebrar entre els anys 1936 i 1939 per motiu de la Guerra Civil. Des de la seua creació han participat 1961 bandes amb prop de 126.500 músics. No tenim notícies certes de que cap banda de les que existiren en Guadassuar participaren en el certamen abans de 1936, però quan es torna a convocar en 1940, la recentment fundada Banda Municipal, baix la direcció de Virgilio Beltrán Cleries (director de la nostra banda entre 1939 i 1977), ja es va atrevir a inscriure’s. Solament feia una any que havia acabat la Guerra Civil i en molts pobles les bandes de música encara estaven reconstituint-se o fundant-se de nou. En concret a Guadassuar el plenari de l’Ajuntament va acordar el dia 15 d’abril de 1939, crear la Banda Municipal reunint als músics que havien format part de les diferents bandes preexistents i posar al seu front a Virgilio Beltrán. El primer concert l’oferiren el dia 8 de juny del mateix any, dia de Corpus Cristi1. Al convocar-se el certamen en 1940, després del parèntesi de la guerra, les bases foren redactades de manera que facilitaren la participació. Cada banda havia d’interpretar un pasdoble i una obra lliure, sense cap obligada, donant premis tant a la millor interpretació del pasdoble com a la millor interpretació de l’obra lliure en cada secció. Es convocaren tres seccions: la primera per a bandes de més de 40 músics (a la que es presentaren la Banda Municipal de Torrent, que va guanyar el primer premi, i la Primitiva de Llíria), la segona per a bandes amb un màxim de 54 places (en la que es va inscriure la banda de Guadassuar), i la tercera per a les bandes amb un màxim de 40 músics (es presentà solament la banda d’Alginet que evidentment guanyà el primer premi). Actuà com a banda invitada sense opció a cap premi la Banda Municipal de València. Abans de fer la tradicional entrada a la plaça de bous interpretant el pasdoble, les bandes desfilaven pels carrers de la ciutat per quatre itineraris diferents, eixint de la Plaça de la Verge, de la Glorieta, del Parterre o de la Plaça del Mercat. La banda de Guadassuar va desfilar a continuació de la Primitiva de Llíria, eixint des de la Plaça de la Verge, carrer Micalet, plaça de Saragossa (una placeta que existia junt a la porta barroca de la catedral abans de que es creara l’actual plaça de la catedral enderrocant un bon grapat de cases), carrer de Sant Vicent, Plaça del Caudillo (tal com s’anomenava l’actual plaça de l’Ajuntament), carrer Marqués de Sotelo fins a la Plaça de Bous.

11


REVISTA DE LA

societat musical Consultades les actes del certamen que es conserven a l’Ajuntament de València, eixe any no es donaren puntuacions, quedant el palmarés de la Segona Secció de la següent manera: 1r premi a la Banda de la FET i de las JONS3 de Moncada (2000 pessetes de premi), Accèssit de 1250 pessetes a les bandes Municipal de Guadassuar i Banda Santa Cecília d’Alcàsser, Diploma d’honor amb una subvenció de 1000 pessetes a la Banda de la FET i de las JONS3 d’Ontinyent i a la Banda Sociedad Musical de l’Alcúdia. El premi de 500 pessetes a la millor interpretació del pasdoble va recaure en la banda de l’Alcúdia. Els membres del jurat foren: Martín Luis Domínguez Barberá (president del jurat, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València), Leopoldo Querol Rosso (pianista i professor del Conservatori de València), Manuel Palau Boix (compositor), José Moreno Gans (compositor), Enrique González Gomá (compositor i professor del Conservatori de València) i José Just Mas (Secretari del jurat, funcionari municipal). Segons consta en l’Arxiu Municipal de València es veneren 2.871 entrades per a presenciar les actuacions de les diferents bandes, oscil·lant els preus entre les 4 i les 25 pessetes.

Fonts: Agraïsc especialment a Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília de Cullera, la cessió de la major part de la informació utilitzada per a la redacció d’este article del seu llibre pendent de publicació sobre el Certamen de Bandes de Música de València. Arxiu Municipal de València.

Posteriorment, i sempre amb el mateix director, la Banda de Guadassuar va participar en 1948 i 1950 amb resultats decepcionants: desqualificació en 1948 i cinqué lloc en 1950. Per eixe motiu es va prendre la decisió de no assistir a cap certamen més, acord que va prevaldre fins a 1969 en que es va participar en el Certamen del Pasdoble de Dénia en quant a certàmens en general i fins a 1983 en quant al Certamen de València4. Però d’ells ja en parlarem en altra ocasió.

Roig Barrios, Agustín. Virgilio Beltran Cleries, en Revista de la Societat Musical de Guadassuar núm. 8, juliol-setembre 1999, pàg. 11-13. NOTES 1. Roig Barrios, Agustín. 60 anys de la fundació de la banda Municipal de Guadassuar, en Revista de la Societat Musical de Guadassuar 9, octubre-desembre 1999, pàg. 11 2. Roig Barrios, Agustín. La Banda de Música de Guadassuar en els anys 40, en Revista de la Societat Musical de Guadassuar 27, setembre-desembre 2004, pàg. 12-15.

ALTRES PARTICIPACIONS DE VIRGILIO BELTRAN Respecte a Virgilio Beltrán, cal dir que a més de les tres ocasions en les que es presentà amb la banda de Guadassuar, encara va participar amb la banda Ateneo Musical Giner de Llaurí en el Certamen de València en els anys 1952, 1953 i 1954, les tres vegades en Segona Secció i sense obtindre cap premi. També va formar part del jurat en l’any 1953, designat pels directors de les bandes participants. Com era costum en l’època, entre els directors es designava un membre del jurat que jutjava en una secció diferent a la que participava. D’eixa manera, Virgilio Beltrán, que participava en el certamen amb la banda de Llaurí en Segona Secció, va ser elegit per a formar part del jurat de la Secció Especial.

3. Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS): Partit únic en Espanya després de la Guerra Civil. En els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil les bandes de músics d’algunes localitats s’empararen baix el seu paraigua. 4. Roig Barrios, Agustín. La Banda de Música de Guadassuar en els anys 1950, en Revista de la Societat Musical de Guadassuar 30, setembre-desembre 2005, pàg. 17-18.

Salvador Colomer

12


REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 2007··· Diumenge 11 de març / Auditori, 12 h. / Concert d’hivern La boda de Luis Alonso Avalon La Torre del oro L’espasa i la corona La venta de los gatos Diumenge 10 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Una nit d’albaes Mare Nostrum Es xopà… hasta la Moma Diumenge 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist David Esteve Dolores Pedro Banja Luka Alpina Saga La leyenda de la Malinche Alternances bis: Mambo Bando núm. 1 Dissabte 18 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Nerva Pirates del Carib Sinatra in concert El fantasma de l’òpera Bésame mucho Festa de les trompetes Joaquín Alonso Sisco Come back to Sorrento bis: En er Mundo Dissabte 6 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Recuerdo Feliz Mare Nostrum Anem Himne de la C. Valenciana Diumenge 2 de desembre / Auditori, 12 h. / Concert de Sta. Cecília Simfonia núm. 2 (A. Reed) Ateneo Musical Cançons de mare Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília Dissabte 22 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Nadal (BANDA JOVE) Luisa Martín Gayaneh Selecció de temes nadalencs

Concert de Santa Cecília. 2-12-07. Foto Salvador Colomer

13


REVISTA DE LA

societat musical

Faristol més alt, el més fort, el més ràpid» és una constant en l’obra. Encara que el vertader centre és la lluita a mort, amb els colps dels contendents i els crits del públic, acabant amb la petició de clemència del vençut i la negació per part del vencedor. La música retorna sobre el suau cant a la deessa Niké per a finalitzar en un grandiós final, simbolitzant la importància d’estos jocs per a l’ideal grec

Jose Luís Civera Naix a València en 1966. Comença els seus estudis musicals en el Centre Instructiu Unió Musical de Benaguasil, continuant en el Conservatori Superior de València en l’especialitat de clarinet. Amplia els seus estudis amb Rafael Talens, Andrés Zarzo i realitza cursos de direcció de cor i direcció de banda. Destaca la seu obra com a compositor per a cor mixt. També ha sigut component i arranjador dels grups «Percussions del Túria», «Impacte Percussió» i «Trompetes de València». Ha dirigit les bandes d’Almoradí, Sollana, Vilamarxant, Chulilla, la Vall d´Uixó i Mislata. Ha aconseguit el 1r Premi en el Certamen Provincial de Bandes de Castelló; 2n Premi en el Certamen de la Comunitat Valenciana; i 2n Premi en el de Cullera. Actualment és Professor en el Conservatori Municipal de Meliana, director de les Bandes Centre Instructiu d’Art i Cultura de la Vall d´Uixó (Castelló) i de la Unió Musical de Mislata (València) i director de l’orquestra d’esta última.

Miquel Asins Arbó A la lluna de València Amb esta suite simfònica Miquel Asins Arbó, compositor de qui ja parlàrem en la revista anterior va guanyar el Premi València de la Excel·lentíssima Diputació l’any 1979. Consta de quatre parts: Obertura. Es basa en tres temes provinents de les tres províncies valencianes foses en uns estreta abraçada. S’inicia amb el tema de València amb reminiscències del vell fandango espanyol. El tema d’Alacant és com una cançó tendra i enamorada, el final de la qual dóna entrada al tema de Castelló, amb un ritme de dansa vivaç i entremaliats arabescos de dolçaina. Nana. Una melodia apacible, que es repetix amb un matis més fort. Un diminuendo absolut posa final al temps. Dansa. Tema de dansa moderada al qual són aplicables les paraules que Ruiz de Lihory dedicà a la xàquera vella: «Orgullosa esta dansa de tindre més categoria que el ball, en la seua vertadera accepció, sembla que es complau en exterioritzar-ho en els seus moviments greus, mesurats». Serenata a la falla de la placeta. És un poema musical pensat com a un ballet per als ninots d’una falla que prenen vida momentàniament. S’alternen dos temes de caràcter oposat: d’una banda, la melodia inicial, un cant apassionat d’amor i de vida, d’altra, la burlesca i secular cançó de l’estoreta, que sembla que anuncia el final de la falla. Festiva. Serveix d’introducció un alegre disseny rítmic. La música es fa més calma i cadenciosa i arriba a la cançó de la mà del trompa solista. La cançó es repetix per a desembocar en el tutti ampli.

Pankrator L’obra naix amb la intenció d’unir l’esport i l’art basantse en els antics jocs grecs, on no sols es competia en disciplines físiques, sinó també musicals, poètiques, teatrals, etc. Va ser composta per encàrrec per a la Gala de l’Esport celebrada a Mislata en 2006. Encara que la versió original va ser composta per a grup de metalls, percussió i cor; ha sigut adaptada per a banda i també per a orquestra. En els antics Jocs Olímpics una de les disciplines mes violentes era el Pancraci (pankrator), una lluita a mort entre dos homes nus que combinava la boxa i la lluita lliure, en la qual estava quasi tot permés, excepte trencar dits, traure ulls i mossegar. Comença amb les primeres ofrenes a l’alba que feien els esportistes, on es representa Niké, deessa de la victòria, a través d’un senzill cor. Seguix la desfilada inicial dels jocs on els esportistes eren rebuts com a vertaders semidéus. L’ideal grec, de culte a la perfecció física, «el

14


REVISTA DE LA

societat musical

LA REPARTICIÓ DE LA CARN reportava la condició de ser membre de la banda. Quina sensació més estimulant desfilar pels carrers, mentre notaves la mirada de la gent! I la presumptuosa idea que immediatament t’envaïa de creure’t un factor indispensable de la festa! Per no parlar dels moments que seguien a l’actuació de la banda: les converses compartides a la vora d’una barra, amb un got en la mà i l’instrument sempre a punt per si calia animar un poc l’ambient. Hi ha alguna satisfacció millor que sentir-te capaç de transmetre alegria i felicitat a la gent, encara que siga per un breu instant? Això experimentava aleshores i això continue experimentant cada vegada que participe com a músic en la Repartició de la carn o en altres actes semblants. Pel que fa a l’aspecte pròpiament musical, l’acte de la Repartició tenia una importància extraordinària. Així al menys ho considerava qui en aquells temps era el director de la nostra banda, el mestre Virgilio Beltrán. Durant les setmanes prèvies a l’esdeveniment, assajàvem meticulosament els pasdobles que el director havia programat. Arribat el dia, interpretàvem cada peça musical segons l’ordre previst i amb una curiosa particularitat: no repetíem cap pasdoble. El mestre Virgilio era molt estricte en això i en altres coses, com per exemple en la de prohibir la beguda mentre estiguérem de servei.

Si haguera de triar entre els actes de la festa de Sant Vicent Màrtir, no tindria cap dubte: la Repartició de la carn. Cap altre representa millor el sentit obert i popular que caracteritza les festes de Guadassuar. És cert que no sempre he tingut la mateixa opinió. Quan era menut no entenia a què venia allò de donar tantes voltes al poble, entre un riu de gent, darrere de carros i carrosses, només per menjar quatre rosegons i arreplegar unes poques llepolies. Tota eixa parafernàlia no em deia res; al contrari, em posava molt ansiós. Després d’un any sencer esperant la fira, el que a mi realment m’importava era pujar a quantes més rodes millor. Eixa visió negativa de la Repartició va anar canviant amb el temps. Possiblement influït pel fet que em fera músic. Eixa circumstància em mostrà una altra perspectiva de la festa al permetre’m viure-la des de dins. I és que la majoria dels esdeveniments importants de la meua infantesa i de l’adolescència estan relacionats d’alguna manera amb la Banda de Música Santa Cecília de Guadassuar. He crescut com a persona intentant seguir el pas d’uns músics majors que m’ensenyaren a interpretar molt més que una partitura. La banda ha sigut per a mi, en eixe sentit, una autèntica escola de vida. Des dels ulls del xiquet músic, la realitat presentava una cara diferent: la Repartició de la carn ja no era un espectacle avorrit, ara més bé m’oferia l’escenari perfecte i l’ocasió idònia per poder experimentar les emocions que em

Repartició de la Carn 21 de gener de 2008 Foto Salvador Colomer

15


REVISTA DE LA

societat musical

Un grapat de gent, seguidors de la banda, solia acompanyar a la nostra agrupació musical en el seu recorregut pels carrers del poble. Se situaven darrere, i a més de paladejar el puro i alguns gotets de mistela o conyac, assaborien cadascun dels passadobles amb autèntica delectació. Esta colla de diletants assentia amb gestos d’aprovació quan la banda feia sonar algun passadoble conegut o evidenciava la seua sorpresa quan es tractava d’un de nou. Com comentava abans, la manera d’entendre este acte ha canviat amb el pas del temps. No sols en el terreny musical, que també (ara ha perdut un poc de la rellevància que tenia abans i predomina el caràcter festiu i bulliciós de l’esdeveniment), sinó també en l’àmbit social. En el seu sentit original, este acte pretenia que tots els guadassuarencs pogueren participar de la festa, oblidant, almenys per un dia, les penalitats de la vida. Per eixa raó, els festers feien arribar carn, altres aliments i articles de primera necessitat als més pobres. És possible que molts opinen que accions com esta no tenen vigència actualment a Guadassuar. La caritat massa visible ens resulta ridícula i fins i tot ostentosa i segurament ens du a la memòria aquella pel·lícula de Berlanga, Plácido,

en la qual es retratava la dualitat moral d’un grup d’altruistes i acabalats ciutadans que intentaven dur endavant una campanya nadalenca de caritat amb el lema de «sope amb un pobre». Podríem considerar, també, que existeixen procediments millors per a canalitzar les ajudes o per a garantir les necessitats bàsiques dels nostres veïns i les nostres veïnes. En qualsevol cas, no ho acabe de vore clar. De totes maneres, a mi m’agrada pensar que el vertader propòsit de l’acte de la Repartició de la carn és la generositat. No vull parèixer ingenu, ni tampoc massa solemne, però m’il·lusiona creure que tot això de repartir rotllets i mistela simbolitza realment el nostre caràcter com a poble, un poble que per damunt de tot és generós i solidari amb els seus i amb els de fora. M’agrada imaginar que eixa utopia és possible. Almenys, per un dia. Rafa Polanco Publicat en el programa de Festes de Sant Vicent 2008

VI CURS DE MÚSICA ANTIGA GUADASSUAR agost-setembre 2008 PERCUSSIÓ HISTÒRICA, 20 i 21 agost: Pedro Estevan DANSA DEL RENAIXEMENT, 20 i 21 agost: Eva Narejos LUTHIERIA, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 agost: Sergi Martí MINISTRERS DEL RENAIXEMENT, 22, 23 i 24 agost: Francisco Rubio CONSORT DE FLAUTES, 22, 23 i 24 agost: David Antich CANT DE CAMBRA, 22, 23 i 24 agost: José Hernández-Pastor CLAVICÉMBAL, 22, 23 i 24 agost: Ignasi Jordà CONFERÈNCIA, 2 setembre: per determinar MÚSICA DE CAMBRA, 1, 2, 3 i 4 setembre: Leonardo Luckert

16


REVISTA DE LA

societat musical

La revista Variaciones és una revista de temàtica musical d’àmbit nacional. S’edita en Pamplona i tracta temes d’actualitat referents a la música clàssica, amb notícies, novetats en la publicació de CD i DVD i agenda de concerts. En el seu número corresponent al mes de novembre de 2007 va publicar estes dos pàgines dedicades a Juan B. Boïls.

17


REVISTA DE LA

societat musical

18


REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Excepcionalment esta vegada dediquem la nostra pàgina de cine a una única pel·licula. El motiu és que a més de tractar-se de la biografia d’un músic valencià, en ella, de diferents maneres intervenen alguns dels nostres músics.

MARTINI, IL VALENCIANO Títol original: Martini, il valenciano. Director: Miguel Perelló Any: 2008 Nacionalitat: Espanya Intérprets: Toni Cantó, Paula Garber, Ximo Solano, Jorge Bosch... Durada: 120 minuts Música: Martín i Soler, Josep Vicent

Tracta la figura del compositor valencià Vicent Martín i Soler, contemporani de Mozart. La seua passió per la música es gesta essent un xiquet en València, de la ma de Mossèn Pasqual. Animat per ell, als 18 anys se’n va a Madrid per viure de la música, arribant a ser un dels més afamats músics europeus de l’època del classicisme. La seua vida va transcórrer per ciutats com Salzburg, Viena, Nàpols i San Petesburg, arribant a eclipsar al mateix Mozart, doncs arribà a tindre més èxit en les seues estrenes. Respecte al tema, cal dir que el libretista de les tres óperes més destacades de Martín i Soler a Viena fou Lorenzo di Ponte, el mateix que va escriure els de les óperes de Mozart ‘Don Giovanni’, ‘Les noces de Fígaro’ i ‘Cosi fan tutte’. Però no tot foren bons moments, donat que els seus deutes i el seu gust per les dones li provocaren molts maldecaps. Un home tremendament sensible, divertit i vividor, que morí exercint de professor de música en San Petesburg on està enterrat i es conserva gran part de la seua obra. La pel·lícula narra la història d’amor de Martín i Soler amb Graciela, la seua amant, amb la que mai arribà a viure, per culpa de la mare d’esta, que envejava la bella veu de la seua filla. La seua música és un protagonista més de l’acció, escoltant-se fragments d’algunes de les seues òperes més importants, com ´Una cosa rara´, ´La Festa del Villaggio´ o ´L´isola del piacere´, junt a algunes notes de ´Don Giovanni´ de Mozart y la partitura creada pel director musical de la pel·lícula, Josep Vicent. En la producció, patrocinada per la Generalitat Valenciana, han intervingut al voltant de 2.000 figurants vestits del segle XVIII amb un repartiment coral encapçalat per l’actor Toni Cantó (Martín i Soler). S’ha rodat en palaus, teatres, esglésies, col·legis i centres històrics de Borriana, Godella, València, Requena o Villena, a més del Palau de la Generalitat, el Teatre Principal, el Palau del Marqués de Dos Aigües o el Palau Cervelló. Així mateix, Viena o Sant Petersburg també han estat escenari del rodatge on

s’ha intentat emular els teatres, els carrers, les corts i les cases on va viure el compositor valencià. Com a anècdotes podem contar que entre els 2.000 figurants de la pel·lícula podeu trovar-vos a Nicolás Bay, a Gustavo i a Ramon Canet a l’orquestra d’època que apareix a una de les últimes escenes de la pel·lícula, vestits amb perruques estil Mozart i demés «complements». A més, per a la gravació de la banda sonora els de l’Orquestra Mundial intentaren localitzar a Salva Oriola telefonant a sa casa. Fernando, el germà, els va dir que no estava ixos dies i li preguntaren si ell tocava algun instrument. Com que estaven buscant fagots el contractaren al temps que li demanaren per algun trompista. Casualment, en aquell moment estava Ximo Fuertes «Casalla» amb ell en sa casa i d’eixa manera entraren els dos a formar part de l’orquestra.

19


REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICS AMB MÚSCULS DESAFINATS (1a part) EL PAIS, 12 de maig de 2007

.

MONICA L. FERRANDO

Tocar un instrument no pareix una activitat de risc. No obstant, el 75% dels músics patix alguna malaltia relacionada amb la seua activitat al llarg de la seua vida. Algunes són patològiques pròpies de la seua activitat, que molts metges no reconeixen. Altres es podrien remeiar amb una postura correcta i exercicis especials. En l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art de Terrassa (IFMAT), l’hospital dels músics, porten tractats a 1.500 músics. Molts d’ells pensaven que no tornarien a tocar.

publicació de l’IFMAT que intenta subministrar al músic la informació essencial sobre el funcionament del seu cos en relació a l interpretació musical, tant per a millorar el rendiment com per a evitar possibles lesions. El músic ha d’aprendre que el seu cos és una extensió del seu instrument. Adaptar la postura a les exigències de l’instrument pot previndre molts problemes. És també important fer descansos freqüents i evitar entrenaments excessivament llargs quan té alguna prova o concert.

MÚSICS AMB MÚSCULS DESAFINATS Ronaldinho ha d’entrenar dos hores diàries. Un músic professional pot passar-se més de quatre assajant. A simple vista, l’exercici físic dels segons pareix molt més lleuger. No obstant no és així. Per a aconseguir 20 o 30 notes fan falta de 400 a 600 actes motors i una sèrie inquantificable de tasques en diferents àrees cerebrals. «Són com esportistes d’alt rendiment, encara que no són conscients d’això», explica el director de l’IFMAT. Quasi el 75% dels músics patixen problemes en el sistema músculoesquelètic en algun moment de la seua vida a conseqüència d’una excessiva activitat, de l’estrés o de la utilització d’una tècnica inadequada. Per instruments, el 87% dels percussionistes (sobretot els bateries) desenvolupen alguna malaltia. Els seguixen els instrumentistes de vent metall (85,5%), els de corda fregada (85,1%) i els de canya (84,6%). El problema és que el 90% no va al metge quan apareixen els primers símptomes, agreujant moltes vegades les conseqüències. Algunes de les malalties són afectacions musculars o posturals que també afecten a la població general, encara que en el cas dels músics, donada la intensitat dels assajos, requerixen un tractament especial. Altres vegades patixen malalties que només afecten els instrumentistes i que, donat el desconeixement que d’elles té la medicina general, moltes vegades són mal diagnosticades o diagnosticades tard. Moltes de les malalties que patixen es deuen a mals hàbits adquirits durant l’època d’estudiant. «Reivindiquem que en les escoles de música hi haja més formació sobre els problemes que poden derivar-se de l’exercici professional. Es tracta de donar unes nocions suficients que permeten previndre i protegir la salut dels músics», afirma Rosset. Per a evitar estes patologies pròpies dels músics, i altres que compartixen amb la resta de la població, com a molèsties en l’esquena, els professionals de la música haurien d’incorporar al seu treball certes rutines. És tan important el mantindre una postura adequada com fer exercicis d’escalfament, caminar, nadar o fer qualsevol esport, perquè reforça la musculatura i la resistència davant de l’esforç. «En els programes dels conservatoris no esta prou considerada la salut laboral d’estos professionals, però a partir del pròxim curs estarà disponible el «Manual de manteniment del músic», una

EL MAL DEL BATERIA Sona Xiquilla, una cançó de Seguridad Social que forma part del repertori de l’orquestra on toca el bateria Joel Lliró. És una cançó accelerada, en la que el bateria ha de donar-ho tot. Joel patix perquè als seus braços se’ls estàn acabant les piles i el públic demana més. «Primer vaig pensar que era un malestar que passaria. Em van diagnosticar una tendinitis i vaig estar anant al fisio durant sis anys, però res canviava. Al revés, empitjorava». Ell és un dels 1.500 músics que porta tractats l’IFMAT. Allí va descobrir que no tenia tendinitis. El diagnòstic va ser sobreús muscular de l’avantbraç. «No és inusual que, per falta de coneixements, se’ls diagnostique tendinitis, quan no és un problema inflamatori, sinó un mal funcionament del múscul. Els seus músculs consumixen energia amb més rapidesa del normal, tot i que encara no sabem realment per què ocorre», explica. Esta malaltia és molt comuna entre els músics, sobretot entre els bateries, però també afecta molts esportistes. Per això el IFMAT està investigant casos com el seu en col·laboració amb el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat (Barcelona). «S’ha vist que esportistes d’alt rendiment tenen problemes semblants, per exemple, els escaladors o els motoristes de competició, que fan molta força amb la mà i també patixen este cansament que acaba manifestant-se amb tan sols recolzar-se al manillar», explica Rosset. En els seus estudis realitzats han pogut veure que a causa de la pressió que reben arriba poca sang al múscul i això acaba derivant en esta fatiga crònica. A més de fer fisioteràpia, a Joel Lliró se li ha reeducat perquè canvie la seua postura al tocar. Un aparell en els seus polzes l’obliga a corregir un moviment que el danya. Diu que ja comença a notar milloria. Per a no patir més problemes, també haurà de cuidar altres moviments. «Bateria i orgue són els que més problemes presenten, ja que mouen els braços i les cames simultàniament; per tant, tenen menys estabilitat postural, i això origina més lesions en l’esquena i els braços». Els bateries també patixen quistos en les monyiques i dolors d’esquena. En general «els músics de rock i d’orquestres de ball patixen més lesions que els de música clàssica perquè són menys regulars, no és un entrenament continu i toquen en funció dels concerts que tenen programats, concentrats sobretot en l’estiu».

20


REVISTA DE LA

discografia

societat musical

VISITATIO SEPULCHRI Orfeó Sant Francesc de Borja La Visitatio Sepulchri és un drama litúrgic atribuït a St. Francesc de Borja. Es porta a cap tots els anys, des de la seua recuperació en 1998, el Divendres Sant i el dia de Pasqua a Gandia per part de l’Orfeó Sant Francesc de Borja d’eixa ciutat. La partitura fou reconstruïda pel musicòleg José Maria Vives. Els instruments que participen són «moderns», però per a la gravació volien instruments històrics i contactaren amb el Curs de Música Antiga de Guadassuar. Així, acudiren diversos «alumnes» del mateix (que en realitat són músics professionals) cornetes, sacabutxos, xirimies i baixons. Entre ells trobem alguns guadassuarencs, Javi al corneto, Ximo fagot al baixó, o Juanba a una breu i simple intervenció amb la viola de roda.

Levante, 30-12-07

21


REVISTA DE LA

societat musical

Estamos cojos, pero si nos hacemos un nudo

El Fosquibrut desafinat

seremos cojonudos. (Juan Carlos Civera)

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la hola de la societat musical En la foto de la dreta podeu vore a Ivana, la filla de Javi Boïls (trompeta, fliscorn i corneto) i Maria José Vidal (oboé en excedència), i primera neta de Leopoldo Vidal (oboé en actiu), que va nàixer el passat 4 de desembre. En declaracions als nostres reporters, la nova component de la banda infantil ha declarat: «A vore si arribe a temps de tocar este estiu en el certamen». Enhorabona a tots.

EL CABINISTA

962570719

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

FENÒMEN. A quin fenomen paranormal es deurà que un músic (B.S.) el dia Sant Vicent porte, vestit de músic, calcetins ratllats en blau i gris, ho diga en veu alta, i altre que estiga sentat al seu costat (X.F.) els porte idèntics?

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

ATENCIÓ! Vols deixar de fumar? Et recomanen no entrar a l’Auditori. L’olor a tabac que l’impregna últimament et faran recaure. Ah! I fins i tot podràs vore alguna «colilla» per terra, als lavabos o moltes d’elles a diversos cendrers que trobaràs fàcilment.

ES BUSQUEN espies amb coneixements d’holandés, hongarés i/o gallec. Indispensable coneixements musicals.

ATENCIÓ! Pensaves estrenar les noves i còmodes cadires de l’Auditori (encara empaquetades) com a músic que contribueixes setmana a setmana, any a any a mantindre l’activitat cultural a Guadassuar amb el teu continu sacrifici? NO. Ja les han estrenades.

CONFUSIÓ. De tant anar assajar, un músic (no molts van molt a assajar), va demanar al bar Ala y Dolly per a les creïlles (en lloc de All i Oli). Esperem que d’ara a juliol, siguen molts més els que es confundisquen, senyal de que estaran farts d’assajar l’obra lliure.

A QUI CORRESPONGA: Per què un grupet de músics vinguts de fora ultimament i que viuen més enllà de l’ermita de Sant Roc, complixen més en els assajos que molts dels de casa?

FRASE «pre correguda»: «algú la te que tindre llarga...» pronunciada per P.G.T. a l’assaig dels bous, encara esperem indicis de qui és el que la té llarga... Tot indica que es J.R.V.. Seguirem informant...

ENDEVÍ amb experiència en certamens musicals ofereix els seus serveis a bandes de música. Telefonar al 123456789.

22


REVISTA DE LA

societat musical

històriesdel pare vicent 10

avi

CIVERADES -

Recull de civerades de tema equívoc fet per Ferran Barberà, Reyes Gimeno, Ino Signes, Zaida Ginestar, Salva Colomer i Adrián Martín. - Sexillos... (¿¿??) - Me lo cobro todo por detrás... - Solo quiero las largas... - Metéis demasiada lengua... - Metédmela en el sitio... - Enseñadla, que yo la vea... - Ni corta, ni larga, ni perezosa... - Esta es más cachonda... - Cogédsela... - De un polvito a otro polvito... (?) - Mañana tenemos fiesta de esta... - Se correrá sola... (?) - Pichas ligeritas... (relacionada amb pichas de lagartija) - Comédmela... (?) - Dádmela tan duro por delante como por detrás... (?) - Ponedle un lacito y enseñadla... (?) - Empalmadla unos a otros... (?¿?¿??¿) - Calentádmela que yo la serviré sobre la mesa... - Es difícil estar más caliente que yo... (¿?¿??¿?) - Que enseñéis el pito...! - Solo hace falta moverla tres veces para que salga la sustancia... (¿?¿???¿????¿¿¿??¿¿eh???) - La clavamos todos a la vez...

-

Si el de al lado te la mete más... Aquí que no la meta nadie... Y ahora os la meto... (¿¿???) Esta clavado, de donde la has sacado... Me meto con esto... Tú te lo tiras... (¿¿¿???) Me gusta que esta música os caliente, pero más por abajo que por arriba (???) Búscasela y tócasela.

I altres de temes diversos: - Lògica musical: «un cantabile es un cantabile», «donde pone diminuendo no bajeis», «por abajo teneis que subir», «para que haya fuerte tiene que haber piano, como el gordo y el flaco: para que haya gordo, tiene que haber flaco» - Estètica musical: «se pueden hacer vomiteras bonitas» (???) - Tema anatomia musical: «la lengua és la parte más suave que tenemos en el cuerpo». - Tema direcció: «cuando yo marco ajoaceite...», «tocad mientras hago una kata de karate» (encara que era de tai-txi) - Tema futbolístic: «Tocad como el estadio de Maracaná, que es muy grande y no se oye na».

23


àlbum

1983, 15 de juliol, divendres, Primera Secció. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: «Danses alacantines», de Bernardo Adam Ferrero. Obra lliure: «Sicània», de Rafael Talens. Des de 1950 la nostra banda no havia participat en el Certamen de València i mai havia guanyat un primer premi. És ja la matinada del dia 16, prop de les 2, comencen a dir els premis: 3r, 2n, 1r premi a la banda de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. L’emoció es desborda, els músics s’abracen i criden a l’arena, els seguidors, els fans, també ho fan a les grades de la plaça de bous, pancartes a l’aire, els músics més majors ploren d’emoció i alguns no tan majors també. A l’arribada a Guadassuar, volteig general de campanes, la gent que ens rep amb vítols i aplaudiments, improvisat passacarrer pel poble a altes hores de la nit... Darrere queden els mesos d’esforç, d’assajos diaris, sopars, preparatius, carpetes noves i partitures apegades en cartó per a que no se les emporte el vent i amb els canvis de pàgina preparats en el millor lloc. Una cosa molt semblant va passar els anys 1987 i 1990, any este últim al que corresponen les fotos. (arxiu Societat Musical)


Revista de la Societat Musical de Guadassuar 37