Page 1

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR nĂşmero 36 setembre-octubre-novembre-desembre 2007


REVISTA DE LA

societat musical

10 ANYS DE REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL Deu anys és molt de temps o n’és poquet, segons com es mire. Deu anys ininterromputs publicant la revista d’una Societat Musical ja són anys. Trenta-sis números ordinaris, més quatre d’extraordinaris fan quaranta (la suma és fàcil) i això és un fet extraordinari al nostre poble, el que una publicació com la nostra haja durat tant. Sabem que molts la lligen. No debades els músics l’esperen amb impaciència i està prohibit repartir-la abans dels assajos. A les nits d’estiu hem vist a molts socis fullejant-la i llegint-la a la porta del carrer mentre prenen la fresca i alguns s’han atrevit a donar-mos l’enhorabona. Durant estos anys algunes seccions han passat sense pena ni glòria per la revista; altres han durant durat diversos números com la de carrers musicals i unes altres (faristol, discografia, cine de música-música de cine, activitats, notícies, àlbum...) s’han consolidat, són ja habituals i algunes d’elles quasi imprescindible i de lectura obligatòria per als músics com «El fosquibrut desafinat» amb la seua particular Hola. D’esta manera hem anat buscant un format en el que es troben seccions d’interés per a tot el ventall de lectors al que arriba la nostra revista: músics, socis i públic en general. No sabem si algú s’ha parat a pensar en tot el que ha suposat. Ahí van uns números aproximats contant amb la que teniu entre les mans. -

- comentaris de 35 discs enregistrats per músics de Guadassuar o relacionats amb el nostre poble, - notes de 82 obres musicals interpretades per la Banda, l’Orquestra o la Banda Jove, - referències de 19 pel·lícules relacionades amb el món musical, - fitxer amb tots els concerts celebrats en els anys 1982 al 1987 i de 1991 fins a l’actualitat, - referències de totes les persones que han format part de la banda des de l’any 1960, - la història de la banda des de la seua fundació en 1939 fins a l’actualitat. A tot l’anterior cal afegir les notícies de l’Escola, de l’Orquestra, de la Banda Jove, dels músics del poble que estan pel món, dels professionals i dels aficionats, dels concerts, dels certàmens i dels viatges, dels músics majors que han faltat i dels fills que han tingut els músics actuals, dels casaments, de les paelles i sopars que hem fet, dels presidents i directors que hem tingut, acudits... I també alguna que altra polèmica. Per últim donar les gràcies a tots els col·laboradors que han escrit o han cedit fotos, sense ells no haguera sigut possible. No ens queda més que animar-vos a que seguiu llegint la revista. Esperem que us agrade i si no passa res tornarem a parlar de tot açò d’ací deu anys més.

totes juntes farien un tomo de 674 pàgines amb més de 630 fotos antigues i actuals´, més de 100 retalls de premsa reproduïts,

L’equip de redacció

SUMARI

REVISTA DE LA

10 anys de revista ..................................................... 2 Programa d’actes Santa Cecília ............................ 3 Juan Carlos Civera, director titular ....................... 4 Activitats ....................................................................... 5 V Curs de Música Antiga .......................................... 6 Notícies ......................................................................... 7 Músics 1982-2007, 25 anys .................................... 9 Societat Musical, personatge de l’any ................ 10 Visita al Musical dels col·legis .............................. 12 Manolo Escobar actua a Guadassuar ................. 13 El certamen de València ......................................... 14 Llibres i música ......................................................... 15 Estiu musicofestiu ..................................................... 16 Escola de Música ...................................................... 17 La banda en els anys 60 ......................................... 20 Faristol ........................................................................... 24 Fitxer 2003 ................................................................... 25 Discografia................................................................... 27 La mare es va casar amb un oboista .................. 28 Cine de música- Música de cine .......................... 29 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30

SOCIETAT MUSICAL EDITA:

GUADASSUAR

Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Agustín Roig, Ferran Barberà, Paula Oliver,Javi Boïls, Sofia Esteve, Javier Gimeno, Cristina Llopis, Juan Antonio Miñana, Manolo Pérez, Vicente Ribera, Juan Carlos Civera. FOTOS: Fotos Carrillo, Salvador Colomer, Josep Ribes, Maria Jesús Ribera, Paula Oliver, Agustín Roig, Ana García, Vicent Llopis Imprimeix: Set i set. La Pobloa Llarga 600 exemplars

2


REVISTA DE LA

societat musical

FESTES DE LA MÚSICA 2007 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES

DIUMENGE 2 DE DESEMBRE

DIJOUS 22 DE NOVEMBRE

CONCERT DE SANTA CECÍLIA

DIA DE SANTA CECÍLIA 19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.

BANDA DE MÚSICA 12 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera DISSABTE 24 DE NOVEMBRE 14’30 HORES: Paella per a tots els músics.

FESTA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita.

DISSABTE 22 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL BANDA DE MÚSICA COR INFANTIL

19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. A continuació processó des de l’Ermita al Musical.

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

3


REVISTA DE LA

societat musical

JUAN CARLOS CIVERA, DIRECTOR TITULAR DE LA BANDA DE GUADASSUAR València el proper mes de juliol, per al que esperem el recolzament de tots els músics i de tot el poble de la mateixa manera que ho feren en les anteriors ocasions. No caldria presentar ja a Juan Carlos Civera, però per si de cas algú encara no el coneix, anem a repetir el seu currículum. Nascut a València en de 1967, va cursar els seus estudis musicals en el Conservatori Superior de València, obtenint Premi Honorífic de grau superior amb els eu instrument, el fagot. En l’actualitat és professor de Fagot i Música de Cambra, en el Conservatori Municipal «José Iturbi» de València i membre de diversos grups i orquestres de cambra. Col·labora assíduament amb el «Cor de la Generalitat Valenciana». Abans de dirigir la nostra banda ha sigut director titular de les bandes de Vilamarxant, Benaguasil, Bétera i director invitat de les de Mislata, Montserrat i de la «Armónica de Buñol» entre d’altres. També ha dirigit diverses corals com la «Coral Infantil Juan Bautista Comes», el «Cor de Veus Mixtes» del Conservatori «José Iturbi» de València, el «Grup Polifònic Haendel», la «Camerata Haendel» i l’»Escola Vocal de Xàbia».

Després d’un any de treball intens amb els dos magnífics músics que la nostra banda ha tingut de directors invitats «de prova», a hores d’ara segur que tots saben que el nou director titular és Juan Carlos Civera amb qui treballàrem des del passat setembre fins el mes de juny en quatre excel·lents concerts. Cal destacar també l’extraordinari treball d’Àngel Martínez en els cinquanta dies en que ens ha dirigit, amb múltiples i intensos assajos per a poder muntar en poc de temps dos dels concerts més importants de l’any. El resultat ha sigut magnífic i espectacular, però les diverses obligacions i compromisos adquirits amb anterioritat per Àngel han fet que no haja sigut possible la sua continuïtat al front de la nostra banda. Amb Juan Carlos Civera ja hem oferit el primer concert de la nova temporada el passat 6 d’octubre i estem preparant el concert de Santa Cecília i el concert de Nadal que enguany recuperem. També ha encetat nous projectes com la creació d’una Coral Infantil amb els alumnes de la nostra escola i l’esperat retorn de la nostra banda al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de

Concert a l’Auditori. 6 d’octubre de 2007. Foto Salvador Colomer

4


REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2007 * CONCERT DE SANT ROC. Dissabte 18 d’agost, Plaça Major 23.30 h.

* CONCERT TOTSTROPERCUSSIÓ. Divendres 17 d’agost, Placeta de les Monges, 23.30 h.

Excepcionalment, el concert es va ajornar dos dies en començar a ploure el dia Sant Roc mentre els músics es sentaven per a començar el concert... i no parar ja. Uns pocs músics no pogueren assistir, però el concert es va fer igual, amb gran èxit sobretot per «El fantasma de l’òpera» amb cantants i una mica escenificat, i pel solo de saxo que es va marcar Àngel en un dels bisos.

Després de tot el que costà de preparar l’aigua no va tindre compassió de tots els que omplien la placeta de gom a gom i el concert es va interrompre a la quarta peça del programa. Fou la primera «aiguarrada» musical de l’estiu (quedaven el concert de Sant Roc i dos dies de danses). Brass & Drum Concert era el seu títol, amb un important grup d’instrumentistes de metall col·laboradors .

* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dissabte 6 d’octubre, Auditori 20 h.

* CONCERT DEL CRIST. Diumenge 5 d’agost, Plaça Major 23.30 h.

Amb Juan Carlos Civera de nou, ara ja com a titular, el programa del concert era quasi monogràfic del compositor Miguel Asins Arbó, molt poc interpretat per la nostra Banda. Important que el personatge de l’any nomenat per l’Ajuntament era la nostra Societat Musical.

El primer dels dos concerts que Àngel Martínez va fer com a director de la Banda, amb un programa d’obres originals per a esta formació i amb l’autor dels pasdobles entre el públic.

Concert de Sant Roc, 18 d’agost Foto cedida per Fotos Carrillo

5


REVISTA DE LA

societat musical

V CURS DE MÚSICA ANTIGA agost 2007 El passat mes d’agost tinguérem a Guadassuar la cinquena edició del Curs de Música Antiga, on un nombrós grup de persones ha pogut gaudir fent música del Renaixement i del barroc amb instruments històrics (com els que hi havia a eixes èpoques) i amb criteris fonamentats en cada un d’eixos períodes. Han vingut de Conca, Ciudad Real, Múrcia, Barcelona, Collado Villalba (Madrid), Moaña (Pontevedra) i dos de Roma (Itàlia). També de 25 pobles diferents de València, de 3 de Castelló i de 2 d’Alacant, a més de la ciutat de València i lògicament de Guadassuar. En total 78 matrícules efectives a més de dos importants grups de persones que han assistit lliurement a les dos conferències i altres que han presenciat regularment els diferents assajos. Este caràcter obert del Curs ha permès inclús que persones sense tindre cap coneixement musical hagen pogut gaudir ballant diverses danses renaixentistes, ballades, per cert, davant la façana també renaixentista de la nostra església, i on hi ha, recordem, dos músics entre les escultures, les quals pogueren de nou retrobarse amb música i dansa del seu temps després d’una llarga espera de segles. Un total de 257 enviaments a tot l’Estat, l’aparició a diversos periòdics i revistes, entrevistes a ràdios, etc. han difós el nom de Guadassuar àmpliament. Una observació feta per diverses persones: no hi hagué massa assistència de músics de la Societat Musical del nostre poble, ni tampoc per a escodrinyar. S’ho perderen. Però sí que hi hagueren dos d’ells al concert de cloenda amb un paper destacat: Àngel Martínez i Rafa Polanco com a actors, representant dos personatges històrics que conduïen el fil del concert. Us esperem de nou l’any que ve.

Dos moments del V Curs de Música Antiga: dansa renaixentista a la porta de l’església i concert de cloenda a l’Auditori. Fotos Salvador Colomer.

6


REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES MÚSICS 2007 Dotze xiquets i xiquetes ha entrat en la Banda jove i en l’Orquestra Joves este estiu. Són els següents: Josep Ribes Rodríguez-Moldes, Gemma Cabrera Gisbert, Pepa Roig Camarasa (clarinets), Andreu Martínez Navarro (saxo), Blai Alabau Rosell (trompeta), Miguel Cuco Ribes, Maria Delfina Asensi Fuertes (trompes), Ricardo Balbestre Pérez (bombardí), Anna Roig Barrios, José Luis Feo Pérez (percussió) i Emílio Ribes Boïl (violí). En la foto podem veure’ls amb al nostre president i Angel Martínez, que en eixe dia ostentava el càrrec de director.

En la replega es produïren dos fets molt peculiars. Un és que Anna Roig fou replegada per segona vegada, primer com a violí i ara com a percussió. L’altre és l’entrada a la Banda de Josep Ribes, el tercer músic amb eixe nom. No ens referim a que un d’ells toque tres instruments trombó, requint i violí, sinò a Josep Ribes Noguera, trombó, Josep Ribes Rodríguez-Moldes, clarinet, i Josep Ribes Villalba, requint.

OPOSICIONS. Si a la revista anterior anunciàvem

NO HABITUAL .

Foto Josep Ribes

I és que a l’estiu, amb les incorporacions de músics que no solen estar al poble en hivern (i altres casos), en hem trobat per exemple a la Banda dos requints, o quatre saxos (inclosos tenor i baríton).

que Samuel Pérez havia aprovat les oposicions a professor de conservatori, dies després eixiren els resultats de la resta d’oposicions i altres membres de la nostra Societat Musical també van aprovar: Moisés Boïls, professor d’Educació Secundària, i Alicia Gema González Monleón, mestra d’Educació Primària. Altres que han estat vinculats a la nostra societat també han aconseguit plaça: José Miguel Bay i Pilar Ribes en secundària i Ximo Sentamans a primària.

LUX VENTI és el grup d’instruments del Renaixement nascut al Curs de Música Antiga de Guadassuar, i del que formen part tres sacabutxos i dos cornetes, una Javi Boïls. L’estiu de 2006 feren el seu primer concert i ara estan aconseguint donar-li continuïtat amb actuacions a Alzira, Sória, Sagunt i Gandia.

7


REVISTA DE LA

societat musical

CELEBRACIÓ. Creguem que mai havia passat, i

GRAN NOTÍCIA.

Ha sigut un dels temes més comentats al poble durant les festes d’estiu. La Banda ordenada i portant el pas!!. A la llarga i al través. En marxa i parats. I a més sense xarrar. Després de tants anys, ja era hora! Una mica de «culpa» la tenen Juan Carlos Civera i Àngel Martínez. El públic de les processons i passacarrers inclús soltava algun somriure, i també algun comentari, des de «pareix la mili» (els que saben el que era això) a «des de don Virgilio no ho havíem vist», pronunciat per un exmúsic. El mateixos membres de la Banda volen deixar la modèstia a banda (no a la Banda) i autofelicitar-se entre ells i elles efusivament (sense passar-se’n). Que dure!

és que a l’assaig parcial d’aguts del 16 d’octubre, es va presentaren dos músics (M.B.O. i T.B.G.) amb un espectacular pastís de xocolate per celebrar que un dels músics complia 16 anys. Com que no esperaven que faltara a l’assaig, ho encertaren. Primer s’assajà de manera normal i després...

La Dispersione, agrupació de música antiga en la que participen diversos músics del nostre poble va participar el passat 24 de juliol en el X Festival de Música Antiga de Gijón. Foto Josep Ribes

Brass & Drum Concert, Totstropercussió i grup de metalls. Divendres 17 d’agost, Placeta de les Monges. Un moment abans de ploure. Foto salvador Colomer.

8


REVISTA DE LA

societat musical

Músics 1982-2007: 25 anys de carrera. Actualment és professora de Saxófon al Conservatori d’Ontinyent.

Dotze foren els xiquets i xiquetes que entraren en la banda fa 25 anys: Vicente Domigo Sanz, Antonio Gimeno Barberà, Javier Gimeno Colomer, Juan Antonio Miñana Osca (els primers percussionistes formats en la nostra Escola), Sofia Esteve Torres (oboé), Cristina Llopis Gimeno (saxo), Enrique Ruiz Notario, Vicente Osca Vidal (tuba), Manuel Pérez Ortega (trompa), Salvador Ribes Villalba (flauta), Vicente Ribera Boïl, Eduardo Salcedo Peirotén (trompeta). Sis d’ells han fet de la música la seua professió com a instrumentistes, professors de Conservatori o d’Educació Secundària i els hem demanat un breu currículum a cadascú. Són els següents per ordre alfabètic:

JUAN ANTONIO MIÑANA OSCA Després d’acabar la seua formació a la nostra Escola, continuà en els conservatoris Superior de València, Superior de Tenerife, Rotterdam Conservatorium (Holanda), Conservatorie du Brussels (Bélgica). Com a músic professional ha desenvolupat la seua carrera amb diverses agrupacions de cambra, bandes de música i orquestres simfòniques. Ha impartit classes com a professor de percussió en la Escuela de Música de La Orotava, Escuela Insular de Música de La Palma, així com en el Conservatori Superior de Santa Cruz de Tenerife. També ha participat com especialista de percussió en tribunals tant acadèmics (Conservatori Superior de Tenerife), com orquestrals com en la formació de l’Orquestra del Palau de les Arts de València i l’Orquestra Simfònica de Tenerife. Actualment es professor de l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals de l’Orquestra de Tenerife i ajuda de solista de percussió en la mateixa, actuant habitualment amb els timbals.

SOFÍA ESTEVE TORRES Començà els seus estudis amb Miguel Morellá en la especialitat d’oboè, continuant-los en el Conservatori de Carcaixent i València, amb Francisco Salanova. Finalitzà el Grau Superior en el Conservatori Superior d’Alacant. Ha treballat com a professora en l’Escola de Música de l’Artística de Carlet, així com en el Conservatori de Màlaga. Actualment, ocupa la plaça de professora d’Oboè en el Conservatori Professional de Sevilla. JAVIER GIMENO COLOMER Després d’acabar els seus estudis a la nostra Escola de Música, continuà als de Carcaixent i València, on en 1883 va obtindre el títol superior. Ha treballat de professor de percussió en diverses escoles de música, entre elles la nostra. Entre els anys 1994 i 1997 impartí classes d’Història de la Música en els conservatoris de Huelva i Almeria. Des de 1997 a 2000 ha sigut professor de Música en diversos instituts de secundària de la Comunitat Valenciana i des d’este últim any com a professor de percussió a diferents conservatoris valencians. Actualment treballa al Conservatori de Dénia. Ha col·laborat amb diferents orquestres com les de Tenerife, Granada, Gran Canària, València i la del Mediterrani. Col·labora assíduament amb el nostre grup de percussió Totstropercussió.

MANOLO PÉREZ ORTEGA Quan acabà els seus estudis a la nostra Escola, continuà al Conservatori «Mestre Vert» de Carcaixent i al Conservatori Superior de València on va obtindre «Premi d’Honor Fi de Carrera». Perfeccionà els seus estudis al «Conservatori Nationale de la Region de Versalles» on obtingué el Primer Premi i Medalla d’Or al Grau de Perfeccionament. En l’any 1996 guanyà el Primer Premi del «6é Concurs Internacional de Quintets de Metalls Ville de Narbonne. Ha format part de la JONDE i ha col·laborat amb diverses orquestres espanyoles. Amb el seu grup, Spanish Brass «Luur-Metalls», ha enregistrat 10 CD i un DVD així com diverses gravacions per a RNE i altres ràdios d’arreu del món. Ha impartit cursos en diversos conservatoris i centres d’Europa, Asia, USA i Sudamèrica. Actualment és professor en ATROMUCA (Acadèmia de Trompa i Música de Cambra «Alzira»).

CRISTINA LLOPIS GIMENO Va obtindre el títol de Grau Mitjà de Saxófon al Conservatori «Mestre Vert» de Carcaixent i finalitza els estudis al Conservatori Superior de València. Realitzà diferents cursos amb Miguel Llopis, A. Daniel, D. Deffayet, Pedro. Iturralde, Andreas Prittwit i J. Franco. Professionalment ha col·laborat amb diferents agrupacions tant de la Comunitat Valenciana, com del Principat d’Astúries com la Orquestra Ciudad de Oviedo, «Big Band de Gijón» i «Modern Sax Quartet» entre altres. Ha impartit la docència durant deu cursos al Conservatori Professional de Gijón. Des de l’any 2002 és funcionària

VICENT RIBERA BOÏL Acaba els estudis superiors de música en l’especialitat de trompeta en el Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València en l’any 1995. Des del curs 1996-97 treballa com a professor interí de Música d’Educació Secundària, treballant per a les administracions educatives d’Extremadura, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Aquest curs 2007-2008 és professor de música de l’IES Montserrat Roig d’Elx.

9


REVISTA DE LA

societat musical

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA, PERSONATGE DE L’ANY 2007 El passat 6 d’octubre, en el transcurs del tradicional concert del Dia de la Comunitat Valenciana, la Societat Unió Musical Santa Cecília va rebre el reconeixement de Personatge de l’Any 2007 atenent als seus mèrits com a referent cultural del nostre poble durant molts anys. Després de llegir l’acta del ple de la Corporació Municipal on es va prendre l’acord. El guardò commemoratiu va ser entregat per José Ribera, alcalde del nostre poble, a Francisco Gimeno, president de la Societat Musical. El guardó consistia en una obra escultòrica obra de Martí Asensi, antic oboista de la nostra banda. Una vegada acabat l’acte, la Corporació Municipal, músics i resta de convidats assistiren a un sopar en la Sala Rex. Este reconeixement ve a sumar-se als que ja han aconseguit altres músics vinculats a la nostra Societat. En anys anteriors ja han sigut reconeguts Joaquín Vidal, Francesc Zacarés, Rubén Marques i Moises Boïls. Per altra banda, coincidint amb el nomenament, Així Som, butlletí que edita el nostre Ajuntament ens ha dedicat la pàgina que podeu veure reproduïda a continuació.

Fotos cedides per Fotos Carrillo Foto superior. Moment en que José Ribera, Alcalde de Guadassuar fa lliurament a Francisco Gimeno, president de la nostra Societat del símbol commemoratiu del nomenament.

Foto inferior. La nostra banda desfilant (i portant el pas) el passat 6 d’octubre pel carrer Jaume I.

10


REVISTA DE LA

societat musical

Així som. Butlletí d’Informació Municipal. Ajuntament de Guadassuar. 3r trimestre, OCTUBRE 2007. Núm. 14. Pàgina 21

11


REVISTA DE LA

societat musical

VISITA AL MUSICAL DELS ALUMNES DELS COL·LEGIS BALMES I SANT FRANCESC El passat 13 de setembre i acompanyats de les seues professores, els alumnes d’Educació Infantil de 5 anys del CP Balmes i els d’Educació Infantil de 5 anys (foto superior) i de 1r d’Educació Primària del C Sant Francesc (foto central) visitaren el Musical per coneixer la nostra Escola de Música. Alguns membres de la nostra Banda Jove, als que podeu veure en les fotos de baix, els havien preparart una série de xicotetes audicions per a que conegueren els diferents instruments de la banda i de l’orquestra, tant els de ventfusta i vent-metall com els de corda i percussió. També se’ls va regalar una carpeta de la Societat Musical, especialment encarregada per a l’ocasió amb material de l’escola. Des de la junta directiva de la Societat Musical i de la direcció de l’Escola de Música es vol institucionalitzar estes visites tots els anys amb els alumnes d’Educació Infantil 5 anys dels dos col·legis per tal de donar a coneixer a tots els xiquets i xiquetes del nostre poble el món dels instruments musicals com una activitat més de la seua formació personal, continuant amb la línia de col·laboració amb els centres educatius del nostre poble. Fotos Salvador Colomer i Vicent Llopis.

12


REVISTA DE LA

societat musical

MANOLO ESCOBAR ACTUA A GUADASSUAR Si al llarg de la història, la música ha mogut els sentiments i els ànims dels oients, una prova: Manolo Escobar. Com dir-ho? Fervor, adoració, passió... «Ai xico, què bonico ho féreu!!» va ser la frase de la setmana, repetida milers i milers de vegades pel carrer, al bar, a la botiga... I besos de dones (al director), com mai. Un grup de músics de la nostra Banda tingueren ocasió de demostrar el seu nivell musical, la seua versatilitat, i que poden fer moltes coses ben fetes es tracte de la música que es tracte. Interpretaren, acompanyant a Manolo Escobar en una selecció dels èxits me’s recordats de la seua llarga carrera com Espigas i amapolas, Churumbelerias, Solo te pido, Ni se compra ni se vende, Ay que llueve, España Cañí, La cieguita, En tierra extraña, La morena de mi copla, Viva Almeria, Mi carro, El porompompero, Madrecita Maria del Carmen, La minifalda, Mujeres y vino, El Gato Montés i Que viva España. També interpretaren dos pasdobles, Amparito Roca i Ragon Fález i acompanyaren a Nathalia Mellado, una promesa de la copla en Francisco Alegre, Capote de Grana y Oro i En er mundo. També es va poder comprovar quantes persones caben a la Plaça Major (i quasi a tot el carrer Major), i fins on es poden posar persones per a vore un espectacle. N’eren prou per a trobar el carro ja d’una vegada. En definitiva, una actuació de les que s’anomenen «peculiars». I plena d’èxit. (fotos Salvador Colomer)

13


REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE GUADASSUAR I EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (I) ™ 1983, 15 de juliol, divendres. Premira Secció, 1r premi i millor puntuació de totes les seccions. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: Danses alacantines, de Bernardo Adam Ferrero. Obra lliure: Sicània, de Rafael Talens. Bandes participants: Sagunt (2n premi), Kaalheide-Kerkrade (Holanda) (3r premi), Waldkirch Breisgau (Alemanya) (4t premi).

Possiblement la música no deuria ser una raó per a competir, sabent que sempre hi ha guanyadors i perdedors, i en massa ocasions injustos guanyadors i injustos perdedors (que d’això en sabem molt). Però també és cert que l’intens treball que és fa per acudir a un certamen repercuteix en una notable millora de nivell entre altres coses. Per això, el passat més d’octubre, a proposta del nostre director Juan Carlos Civera, la Junta Directiva i els músics decidiren que l’any 2008 serà el del retorn de la nostra banda al Certamen Internacional de Bandes de Música «Ciutat de València». Per això i per anar obrint boca i fent ambient, des de la redacció de la revista hem pensat oferir alguns articles sobre la nostra participació en ell. La participació de la nostra banda al Certamen de València la podem dividir en dos fases: una primera ens els anys 40, baix la direcció de Virgilio Beltràn i de la que parlarem en altra revista i una segona en els anys 80 i 90 del passat segle, baix la direcció de Joaquín Vidal i que és la que més èxits ha aportat al currículum de la nostra Societat Musical. D’esta segona fase és de la que anem a parlar en esta revista. Les ocasions en que la nostra Banda ha participat en el Certamen Internacional de Bandes «Ciutat de València» des de l’any 1983 han segut les següents:

™ 1985, 13 de juliol, dissabte. Secció Especial B, 2n premi. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: Valencianes, d’Eduardo López-Chavarri. Obra lliure: Per la flor del lliri blau, de Joaquín Rodrigo. Altres bandes: U.M. de Torrent (1r premi), l’Artesana de Catarroja (3r premi), G, Villanueva de Castellón (1r premi). ™

1987, 13 de juliol, dilluns. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: Suite Divertimento, de G. Tailleferre. Obra lliure: Cosmos, de Rafael Talens. Bandes participants: Alberic (2n premi), Alaquàs (2n premi), Alcàsser (2n premi), Quart de Poblet (2n premi)

13 de juliol de 1987, dilluns. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.

14


REVISTA DE LA

societat musical ™ 1990, 13 de juliol, divendres. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: En la quinta del sordo, de Francisco Tamarit. Obra lliure: Homenatge a Sorolla, de Bernardo Adam Ferrero. Bandes participants: Picassent (2n premi), G, Requena (1r premi).

mateix certamen, la placa corresponent al premi a la màxima puntuació de totes les seccions apareix gravada per error (?), esborrada i tornada a gravar amb el nostre nom. (Diuen que la primera vegada posava U.M. de Llíria). Cal recordar també la il·lusió que tenien cada vegada els músics “vells” o la desil·lusió dels mateixos en 1985, quan volien eixir per la ‘porta gran’ de la plaça de bous.en 1987 quan si que guanyàrem. També son dignes de recordar les festes celebrant la victòria al Catòlic, al Patronato, a la Sala Rex, al Molí o a la discoteca Fórmula 1. Les cançonetes com la del 90: ‘Una lágrima cayó en Requena, i en Picassent en caigueren més de cent’, després de portar 11 autocars a València i fer la ‘ola’ en les grades de la plaça de bous. Les pancartes confeccionades al musical, les comissions organitzadores dels certàmens, els cartrons, cartolines i demés martingales per a organitzar els papers; el descuit de les trompetes que es deixaren les sordines a l’autobús en 1983, tenint que demanar-les als de Sagunt. O el taxi que va portar en 1990 a Rubén i Oliver des de Barcelona a València per que el mateix dia tenien concert amb l’Orquestra de Barcelona. La rebuda al poble els anys 87 i 90 amb volteig de campanes, focs artificials, cercavila, himnes a l’església..., i tot a les tantes de la matinada i amb tot el poble esperant-nos.Els assajos al Ravalet, al frontó del Patronato, els plors de Teo, els nervis de Vidal, el ‘llàtig’ i el tio Juaquín amb el 5/8 del Cosmos, les obres lliures, els instruments inusuals... Esperem que en el 2008 ens somriga de nou l’èxit, per que del que estem segurs és de que els músics treballaran de valent i el nostre poble ens tornarà a recolzar com en les millors ocasions.

™ 1994, 16 de juliol, dissabte. Secció d’Honor, 2n premi. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: Olbap, de F. Grau. Obra lliure: Caribdis. De Francesc Zacarés. Bandes participants: Artística de Buñol (1r premi i Menció d’Honor), Unió Musical de Lliria (1r premi). Cal aclarir que el sistema de puntuació del Certamen de València ha canviat diverses vegades. Anteriorment a l’any 1986 sols es podia donar un primer premi, un segon, etc. si exceptuem el 1985 en que excepcionalment es donaren dos primers premis ‘ex aequo’, deixant-nos amb el 2n i dos pams de nassos. A partir d’aleshores es passà a donar els premis segons la puntuació atorgada, de manera que rebien primer premi tots aquells que arribaven a determinats punts, aconseguint la Menció d’Honor, la banda de major puntuació. En l’actualitat s’ha tornat al sistema antic en que solament s’atorga un primer, un segon i un tercer premi. A més de totes aquestes dades, podem recordar moltes anècdotes. La sorpresa dels veïns del poble en 1983, quan a altes hores de la nit les músics anunciaren el premi amb una cercavila per el carrer Major en obres. Els sis (!!!!!!) diplomes que ens lliuraren, exposats a l’Ajuntament i passejats en una nova cercavila el diumenge següent. Al

LLIBRES I MÚSICA Com altres anys, recomanem alguns llibres per a qui desitge llegir-los i també per a qui no sàpiga què regalar estes festes de Nadal i Reis. Un llibre sempre queda bé. Si en anteriors ocasions hem presentat novel·les amb temàtica musical, ara són llibres d’eixos que anomenaríem «de fàcil lectura» que a més van bé per a qualsevol edat. Animeu-vos a llegir-los.

Molto vivace. Cuentos de Música, de diversos autors (Ed. Páginas de Espuma, col·lecció Narrativa Breve, vol. 9). És una esplèndida selecció de relats d’autors espanyols i llatinoamericans de la segona meitat del segle XX (Francisco Ayala, Julio Cortázar, Fernando Quiñones, Luis Sepúlveda...) en que el món musical i fantàstic és el protagonista de cada una de les històries.

Cantando bajo la ducha. Quince lecciones para alcanzar el sueño de ser músico, de Jorge Maronna i Daniel Samper (Ediciones Temas de hoy, col·lecció El Papagayo). Divertit recorregut per la història de la música culta i popular per a, en paraules dels autors, «conéixer en poques lliçons els secrets més íntims de la música».

Dando la nota, de Lawrence Lindt (Ediciones Robinbook). Divertida recopilació d’algunes anècdotes i acudits relacionats amb el món de la música i els músics. Este burdel no es una ópera, de Máximo Pradera y Jesús Trujillo (Ed. Planeta). Com l’anterior, és també un llibre d’anècdotes sobretot de compositors i intérprets dels més populars.

Así como suena, de Lawrence Lindt (Ed. ma non troppo). Relat molt amé que narra alguns dels esdeveniments, invents i idees que tingueren una importància fonamental en l’evolució de la música clàssica i la innovació musical.

Esos insoportables sonidos, de Nic Arnold (Ed. Molino, col·lecció Esa Horrible Ciencia). Parla de la física del so, com es forma i com es propaga, en un estil pràctic i còmic, amb caricatures en blanc i negre.

15


REVISTA DE LA

societat musical

Estiu musicofestiu 2007 Viatge a Aquòpolis El passat 1 d’Agost, per a finalitzar la temporada de la Banda Jove, anàrem tots el companys a Cullera, al parc aquàtic Aquòpolis. El dia va començar amb els pagaments d’última hora, i un viatge en l’autobús que ens va portar al propi parc. Una vegada allí i amb les cremes a la mà per untar-se’n una bona dosi per no cremar-se, ens llançàrem a l’aigua, com no, per tots tipus de tobogans i de piscines que es poden trobar per allí. Els dos pontets de pas entre les proves i la caseta de llançaments quedaren massa menuts per a poder rebre a tots els que volien estar allí. Amb la companyia de Fernando Oriola, Ximo Fuertes, Josep Ribes i Paco Gimeno, ens ho passàrem d’allò més bé. A la fi, i com era inevitable, els ulls, l’esquena i la cara de quasi tots quedaren d’un roig molt lluminós. El viatge de tornada, es va convertir en un autobús ple de gent dormint però amb un ull obert per les fotos que cauien per tots els llocs... Ens agradaria aprofitar l’oportunitat, per dir a Rubén que el recordàrem, ja que no va vindre per un lleuger incident que li ho va impedir. Sols ens queda animarvos a vindre a assajar, que l’assistència no esta sent molt bona a l’inici de curs, i que esperem que el 2008 ens porte més alegries i més actes amb la nostra Banda Jove.

Fotos Josep Ribes i Anna García

Ferran Barberà

Dia del Crist El dia del Crist ja té tota una série de tradicions establertes en les costums del músics de Guadassuar. Comença amb l’arreplega i passacarrer dels músics que fa 10 anys que entraren en la banda, tot ells a soles. Enguany podem dir que eren la «generació de la revista», doncs protagonitzaren la portada de la primera revista allà pel 1997. Ací podem podem veure als set «supervivents» que aconseguren ajuntar-se, d’aquells dèneu que n’entraren. Són els següents: Jordán Calatayud (saxo), Joaquín Cortina (tuba), Fernando Oriola (fagot), Judith Oliver i Anna Garcia (violoncels), Salvador Ribes (percussió), acompanyats per Angel Martínez i Paco Gimeno, director i president. A continuació l’arreplega dels xiquest i xiquetes nous d’enguany, en el passacarrer més llarg de l’any i que cada vegada va superant-se. Però d’això ja es parla en altra pàgina. De l’esmorzar què contar? Sembla els dia de Santa Cecília de l’estiu. Les xiques desfilaren amb barret de flors, Ximo s’estrenà en el cant d’estil emulant els de la Plaça Major de dia d’abans, i Dani exhibí les seues dots de mag.

16


REVISTA DE LA

societat musical

Fotos Paula Oliver i Salvador Colomer

Sopar de violoncels El dia 19 d’octubre al bar Vicent, alguns cellos es reuniren amb Juan Carlos per a sopar i parlar sobre diversos malentesos sorgits durant alguns assajos. En la pàgina anterior tenim la foto testimoni de l’esdeveniment

DANSES D’indis i vaquers Un divendres de danses fora de l’habitual. Es van fer tots els actes però passats per aigua com es pot apreciar a la foto superior. Els músics? Esta vegada en feren d’indis i de vaquers, o de vaqueres, amb vaques i tot (encara que en les fotos no s’arribe a apreciar en la foto de baix se n’intueix una darrere de la trompa de Ximo)

En Buñol Un altre dia (el corresponsal no ho ha aclarit) es va fer una dansà a Buñol on acudiren una bona colla de músics que confraternizaren al local dels «litros» un de les dos bandes de la localitat. A la foto de baix els podem veure tocant en un carrer sense banderetes. Pareix que els carrers eren prou empinats i que anaven repetint la sèrie pasacarrer-dansà-ballet final per diferents llocs. Els festers de Sant Roc aconseguiren evitar la recomanació de no tirar coets i traques i en feren una de les seues. Al final, com sol ser habitual sopar al Manchego, patrocinat per l’Ajuntament.

17


REVISTA DE LA

societat musical

ESCOLA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL CURS 2007-2008 CALENDARI ESCOLAR Del 17 de setembre al 18 de juny. No hi haurà classe: 9 d’octubre 12 d’octubre 1 de novembre 22 de novembre 6 i 8 de desembre •

del 24 de desembre al 6 de gener 21, 22 i 23 de gener del 19 al 31 de març 1 de maig

Cal estar atents a determinats ponts que es puguen fer als col·legis. S’anunciaran amb cartells al Musical per tal d’evitar les situacions de cursos anteriors.

AVALUACIONS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

EXAMENS del 10 al 15 de desembre del 10 al 15 de març del 2 al 7 de juny

ENTREGA DE BUTLLETINS del 17 al 22 de desembre del 1 al 5 d’abril del 9 al 14 de juny

AUDICIONS FINALS DE CURS 16 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió. 17 juny: clarinets, trompetes, violins, violes, guitarres, cor i Jove Orquestra. 18 juny: oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.

CAL RECORDAR QUE les mensualitats s’abonaran cada inici de mes i correspondran lògicament al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes) I QUE per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa.

17


CONJUNT CORAL

ANÀLISI I HARMONIA

MUSICAL

LLENGUATGE

INICIACIÓ MUSICAL

ASSIGNATURA

DILLUNS

1r C

2n

1r

DIJOUS

DIVENDRES

DIMARTS

Adults

-

DIVENDRES

5é 1r Grau Mitjà

4t

3r B

3r A

2n B

2n A

DIMECRES DILLUNS i DIMECRES

1r B

DIMECRES DILLUNS i DIMECRES DILLUNS i DIMECRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES

DILLUNS

DIMECRES

a les 19.30 de 19 a 20 de 20 a 21

de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 19.30 a 20.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 17.30 a 19.30 de 20.30 a 21.30

DIMARTS i DIJOUS DIMARTS i DIJOUS DILLUNS i DIMECRES

DILLUNS

HORARI

DIES

1r A

Beethoven B

Beethoven A

Mozart

Bach

CURS

2

7

1

7

1

2

2

7

Juntes

de

Sala

AULA

HORARIS CURS 2007-2008

LOURDES CASTELL

PACO ZACARÉS TERE RIBERA PACO ZACARES

JOSEP RIBES

AMPARO OLIVER TERE RIBERA

LÍDIA CUCARELLA

INMA CALPE

PROFESSOR /A

tots

PIANO BANDA JOVE (ORQUESTRA) (BANDA JOVE)

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

CUR S

GUITARRA

PERCUSSIÓ

TROMPETA

TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA

TROMPA

SAXÒFON

FAGOT

CLARINET

OBOÈ

FLAUTA

VIOLONCEL

VIOLA

VIOLÍ

ASSIGNATURA

DISSABTES

DILLUNS DIMARTS i DIVENDRES

DILLUNS DIVENDRES DILLUNS i DIMARTS

DILLUNS, DIMARTS i DIMECRES DIJOUS i DIVENDRES DIVENDRES DISSABTE DILLUNS i DIMECRES

DIMECRES

DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIMECRES

DIMECRES DILLUNS i DIMECRES

DIVENDRES DIMARTS

DILLUNS

DISSABTE DIVENDRES

DIES

de 12 a 14

a les 16

a les 17.30 de 17.30 a 21

de 19 a 21.30 de 17.15 a 20

de 17.15 a 21 de 17.15 a 21 de 10 a 13 de 17.15 a 20

a les 18.30

de 17.15 a 19.30

de 17 a 20 de 17.30 a 21 de 17.30 a 19.30

de 15.30 a 20 a les 18.30

de 17.15 a 20.30 de 17.30 a 21

de 10 a 13 de 17.30 a 19.30 a les 19.30

HORARI

AULA GRAN

2

3

6 Aula Gran

8

AULA GRAN 4 8 4

2

4 5

3

6

8

1

4

3

5

3 1

AULA

HORARIS CURS 2007-2008

LUIS OSCA ASUN BARRIOS OLGA PEIROTEN PACO GIMENO i JOSEP RIBES

JAVI BOÏLS

MOISÉS BOÏLS

AMPARO OLIVER PACO GIMENO VICENT OSCA

INNO SIGNES JUANJO CHORNET CARLOS MATEU JULIO ROIG

TERE RIBERA VÍCTOR ESTARELLES

DOLORES CALATAYUD

PROFESSOR /A NICOLÁS BAY JOSEP RIBES RAMON CANET GUSTAVO CANET


REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE MÚSICA EN LA DÉCADA DELS ANYS 60. L’ULTIM ESCRIT D’AGUSTÍN ROIG. UN ARTICLE PERDUT I RECUPERAT

entre els que em contava jo, parlant de la història de la nostra banda. Als responsables del programa se’ls va lliurar tota la documentació preparada, incloent els tres fulls de l’article recentment redactat pel tio Agustín. La malaltia que patia se’l va emportar el 17 de març i el 9 d’abril, a les onze hores s’emetia el programa. En octubre, una vegada passades les festes del dia de la Comunitat Valenciana, es començà a preparar la revista. Al anar a preparar l’article em vaig trobar amb una desagradable sorpresa: al CD, que tenia manuscrit el títol de l’article, no hi havia res: estava buit. Possiblement un descuit havia fet que no el gravara. I els tres fulls havien anat amb la documentació del programa i no havien tornat. La família va buscar en el seu ordinador personal i res, no hi havia cap rastre de l’article perdut. La revista 33 es va publicar sense ell. Al cap d’uns mesos, ja en l’any 2007, em vingué una idea: la productora podia tindre en el seu poder encara la documentació. La Federació de Societats Musicals em proporcionà el telèfon de la productora, però els responsables del programa ja no treballaven per a l’empresa. Hi havia diverses caixes amb dossiers de les bandes que encara conservaven. Intentarien localitzar el corresponent a la nostra banda i veure si els tres full encara existien. Al cap d’uns dies, el fax em va deparar una agradable sorpresa: allí estava l’article perdut i ara recuperat. La transcripció d’aquells fulls la podeu llegir a continuació com a homenatge, un més, a qui va ser durant tants anys la memòria del poble de Guadassuar.

El 17 de març de 2006 en va deixar Agustí Roig, el Cronista de Guadassuar amb majúscula, que tantes pàgines ens ha deixat escrites en totes les publicacions locals i en concret en la nostra revista. Poques persones saben que quan va faltar ens va deixar encara un article sense publicar dedicat a la història de la nostra banda, concretament el corresponent als anys 60 del segle XX, un article pensat per a aparéixer en la revista de novembre de 2006 i que una série de circumstàncies va fer que li se demanara a finals de gener i que no es publicara quan estava previst. L’article té una història ben curiosa. En l’any 2004 s’inicià una série amb la publicació de l’article corresponent als anys 40, continuà en 2005 amb l’article corresponent als anys 50 i havia de continuar en anys successius.Com ja era costum, el coordinador d’esta revista li’l hauria demanat a finals d’agost o principis de setembre, i l’haguera tingut a punt en passar la festa del 9 d’octubre, com sempre. Però eixe any l’encàrrec s’avançà molt en el temps i les circumstàncies de la vida feren que fora el seu últim escrit i que estiguera dedicat a la nostra banda. El dissabte 14 de gener es va gravar en Xest un concert per a la seua emissió en la televisió valenciana dins un programa d’una série dedicada a les bandes de música. Al finalitzar la gravació, els productors del programa ens demanaren alguna publicació sobre la història de la banda i fotos. Evidentment la font de tota eixa informació estava clar que havien de ser els seus escrits, sobretot els publicats en la nostra revista. Vaig pensar que era una bona excusa demanar-li al tio Agustín, com familiarment el coneixíem tots, algun escrit més per tindre la informació més completa. «Et faré els corresponents als anys 60 i 70; a partir d’ahí ja sabeu més que jo», em va dir. Quan el dia 19 de febrer em va lliurar el tres fulls impresos i un CD, em va comentar que solament havia pogut fer el corresponent als anys 60, que la resta la faria quan es recuperara un poc. Els dies 20, 21 i 28 de febrer i 2 de març es gravaren diverses entrevistes a diferents músics,

Salvador Colomer, novembre de 2007

20


REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE MÚSICA EN LA DÉCADA DELS ANYS 60 La nostra Banda de Música, en la dècada dels anys 1960 continuà amb la pauta que la caracteritzava des de la seua fundació. Exercia una funció capital dins del marc de la cultura de Guadassuar, de la seua sensibilitat artística i naturalment de la seua afició musical. Els músics i al seu front el director Virgilio Beltran Cleries, donaven al poble un alt component d’esperit col·lectiu amb el seu ambient i convivència social exemplars. La banda celebrava cada any al voltant de 15 concerts, 10 dins el contracte amb l’Ajuntament i els altres en diverses festes, la qual cosa contribuïa malgrat les deficiències en l’instrumental, a mantenir un nivell artístic prou acceptable i propiciava que la banda fora, sovint, contractada per a actuar en altres poblacions: falles d’Alzira i de València, festes de Moros i Cristians a Alcoi...

d’instrument, regularment els dos dies per setmana que hi havia assaig. Vicente Beltrán Vidal es matriculà en el Conservatori Superior de València, guanyant en 1968 el primer premi de solfeig i el guardó Mercedes Massi al millor expedient acadèmic. Començà les primeres pràctiques de direcció en la Coral Polifònica Força Viva, fundada en 1968.

ACTIVITATS DESTACADES DEL DECENNI

16 de maig de 1965, dia de les Comunions. Encreuament entre el carrer Mestre Cuevas i la Gran Via, junt al Parc. Actuava de director Agustín Roig, abanderat Amadeo Ribes. Entre els músics hem aconseguit identificar a Damián Osca (bombo), Rafael Esteve Vidal (caixa), Salvador Llopis Gil (trombó), Abelio González (trompa), José Gimeno, José Esteve i Joaquín Perales (clarinets). Antonio Noguera s’identifica amb el tuba al que tapa el director. Foto arxiu Agustín Roig.

Actuacions en les festes de Moros i Cristians La banda va ser contractada per primera vegada en 1957 en les festes d’abril d’Alcoi per la comparsa Andaluces, on continuà tots els anys fins 1967. En 1968 es van canviar els pasdobles festers del bàndol cristià per les marxes mores en actua en la comparsa Moros Bereberes de les festes de Villena, on continuà en anys successius.

L’Escola de Música L’Escola d’educands estava a càrrec d’un professor que donava lliçons de solfeig i d’instrument. En la dècada dels 60 realitzaren esta labor Agustín Roig Barrios, Juan Barberá Jornet, Joaquín Ribera Osca, Arturo Pastor Noguera i Antonio Noguera Alòs. El director de la banda, Virgilio Beltran repassava els alumnes més avançats

21


REVISTA DE LA

societat musical banda va interpretar com a obra de lliure elecció el pasdoble «Pare i fill» de Camilo Laporta. La banda de Guadassuar, malgrat haver obtingut la màxima qualificació, va rebre el segon premi al descomptar-li punts per no haver interpretat el pasdoble obligat amb l’edició que establien les bases del concurs, sino amb una versió manuscrita que Virgilio Beltrán va portar de l’arxiu de la Banda Municipal de València. El primer premi va ser adjudicat a la banda de Picassent, que interpretà com a obra lliure Churumbelerias, d’Emilio Cebrian. La resta de bandes participants foren La Amistad de Quat de Poblet, amb Puenteareas de Soutullo, la de Gayanes que interprtà Señorio Español de J.A. Pastor i la de Muro d’Alcoi amb Fontineas de Pérez Monllor. Els premis eren de 25.000, 15.000 i 10.000 pessetes de l’època respectivament.

XXV aniversari de la Banda El 3 d’octubre de 1964, en les festes de Santa Cecília es va commemorar el XXV aniversari de la fundació, l’any 1939 de la Banda Municipal, esdevinguda després en societat baix la denominació d’Unió Musical Santa Cecília. També complia 25 anys de fecunda labor artística al front de la banda el seu director Virgilio Beltran. Després del dinar de la festa el president Leopoldo Vidal Plaza oferí al director com a homentage la medalla o moneda d’or que feu donació a la banda l’entusiasta aficionat Vicente Alonso Levanteri, domiciliat a la València de Veneçuela. El premi gros de l’ONCE El primer premi gros de l’ONCE que ix a Guadassuar va caure en la banda de música. Per agrair a Vicente Perales Cléries, invident i venedor de cupons de l’ONCE, la seua actuació com a organista en la missa de la festa de Santa Cecília, els festers van adquirir una série completa, 25 cupons, del sorteig del 29 de novembre. Per la nit, quan els músics estaven reunits en un dels sopars de la festa, es presentà Vicentico el ceguet, com popularment l’anomenava el poble, cridat eufòric que la ràdio acabava d’anunciar que havia eixit premiat el número 951que era el que havien adquirit. Acabat el sopar, els músics agafaren els seus instruments i van recórrer el poble en una cercavila que obria Vicente Perales anunciant la feliç notícia. El sorteig de l’ONCE es celebrava en aquells anys per províncies i suposà per a la banda un premi de 12.500 pessetes, amb el que es va costejar un bombo i un banquet.

La Federació de Societats Musicals El 23 de març de 1969 es va celebrar a València la primera assemblea de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals. La convocatòria va ser llegir-da als músics després d’un assaig . Després de diverses opinions la tendència majoritària era procliu a ingressar en la Federació, encara que altres preferien continuar com estaven. Entre les raons que es posaren damunt la taula estaven les de evitar comprometre’s a firmar un contracte per un determinat nombre d’anys, el que s’obligara a pagar quotes o evitar la possibilitat de que fora necessari nomenara un director del Cos Nacional, per la qual cosa, en precaució de que un canvi de sistema provocara evasions en la plantilla, s’acordà deixar l’assumpte per a una altra ocassió.

Mor Evaristo Roig Añó (1881-1967) El 26 de setembre de 1967, als 86 anys d’edat, morí Evaristo Roig Añó, primer director després de la Guerra Civil de la Banda de Música Municipal fins que l’Ajuntament nomenà a Virgilio Beltrán. L’any 1906, Evaristo havia substituït al seu pare Francisco Roig Torres en la direcció de la Banda Ateneu Musical. Emigrà uns mesos als Estats Units on actuà com a clarinet en una orquestra de ball i quan tornà va ser nomenat director de la Banda de Música de la Llosa de Ranes. Compongué entre d’altres els pasdobles Marujín, Vencedor, Flores de España i Nobleza obliga.

Una imatge de Santa Cecília per al retaule major de la parròquia. En la festa de Santa Cecília de 1969, la Junta Directiva de la banda, presidida per Leopoldo Vidal, entregà al pare Estanislao, rector de la parròquia, 6.000 pessetes per a l’adquisició d’una imatge de Santa Cecília per al nou retaule major del temple parroquial. Obres incorporades al repertori de la banda en el decenni. 5a simfonia (4t temps) i 7a simfonia (allegretto) de Beethoven, «Casse-Noissete (Trencanous) de Txaikowsky, Carmen (selecció de l’òpera) de Bizet, Viva Navarra (gran jota) de Larregla, Los gavilanes (selecció de la sarsuela) de Guerrero, El trompeta flamenco (polca) i Miguel Esteban (pasdoble manxec) de Luís Araque, Mal de amores (fantasia de la sarsuela) de Serrano. A l’arxiu de la banda s’incorporaren tres noves marxes de processó compostes per Virgilio Beltran: «Cristo Rey» (1961), «Corpus Cristi» (1963) i la marxa fúnebre «Cristo de la paciencia» (1969). En el concert de santa Cecília de 1963 i en homenatge al mestre d’Algemesí Moreno Gans s’estrenà el pasdoble castís madrileny «Manolas de Chamberí».

Estrena del pasdoble «Virgilio Beltran». En el concert de la festa del Corpus de 1968, la nostra banda estrenà els pasdoble «Virgilio Beltran», dirigit pel seu autor Manuel Boscà Antolí, músic d’Albaida. En el mateix concert, el mestre Beltrán dirigí l’estrena mundial del pasdoble del mateix autor titulat «Pare i fill» que anaven a portar al certamen de Dénia com a obra lliure. L’autor va ser molt aplaudit pel públic i felicitat per les autoritats presents i els músics de la banda. Certamen de Dénia El 15 d’agost de 1968 la banda de Guadassuar, va participar en el certamen de bandes civils convocat pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Dénia. L’obra obligada era el pasdoble d’A. Álvarez «Suspiros de España» i la nostra

Agustín Roig, febrer de 2006

22


REVISTA DE LA

societat musical

PLANTILLA DE LA BANDA EL 31-12-1960

PLANTILLA DE LA BANDA L’1-01-1970

Director: Virgilio Beltrán Cleries Sots-director y Flauta: Agustí Roig Barrios Flauta i Flautí: Salvador Oliver Olmos Oboé: Leopoldo Vidal Plaza, Joaquin Ribera Llopis Clarinet: José Camarasa Barrachina, Arturo Pastor Noguera, Agustín Boils Camarena, Joaquin Ribera Osca, Salvador Casanova Lledó, Juan Barberá Jornet, Enrique Villalba Boils, Enrique Camarasa Ramos Requint: Domingo Añó Cleries Saxo soprano: Joaquin Boils Añó Saxo alt: Joaquin Beltrán Cleries, José Esteve Bou Saxo tenor: Carlos Beltrán Garcia, José Pascual Osca, Joaquin Roig Presencia

Director: Virgilio Beltrán Cleries Sots-director y Flauta: Agustí Roig Barrios Flauta i Flautí: Salvador Oliver Olmos Oboé: Joaquin Ribera Llopis, Leopoldo Vidal García Clarinet: José Camarasa Barrachina, Arturo Pastor Noguera, Agustín Boils Camarena, Vicente Beltrán Vidal, Salvador Casanova Lledó, Enrique Camarasa Ramos, José Esteve Camarasa, José Gimeno Añó Requint: Domingo Añó Cleries Saxo alt: Joaquin Beltrán Cleries Saxo tenor: Carlos Beltrán Garcia, José Pascual Osca, Joaquin Roig Presencia Saxo baríton: José Esteve Bou Saxo baix: Leopoldo Vidal Plaza Fagot: José Vidal Plaza Trompeta: José Gimeno Asensi, Vicente Ribera Llopis, Francisco Gimeno Asensi Fliscorn: Joaquin Gimeno Jornet Trompa: Alfonso Crespo Benito, Abelio Gonzalez Gonzalez Trombó: Salvador Llopis Gil, Joaquín Gimeno Asensi, Domingo Asensi Domingo, Blas Asensi Osca Bombardí: Vicente Esteve Bou

Fagot: José Vidal Plaza Trompeta: Vicente Ribera Llopis Fliscorn: Joaquin Gimeno Jornet Trompa: Alfonso Crespo Benito, Abelio Gonzalez Gonzalez, Rafael Climent Vidal Trombó: Elias Oliver Castells, Domingo Asensi Domingo, Juan Boils Plaza, Salvador Llopis Gil Bombardí: Vicente Esteve Bou, Rafael Noguera Montañana Tuba: Antonio Noguera Alós, Vicente Esteve Mut, Bautista Sais Oliver, Vicente Camarasa Ramos Percussió: Joaquin Domingo Garcia, Camilo Ortega Fuertes, Damian Osca Pastor

Tuba: Antonio Noguera Alós, Vicente Camarasa Ramos, Bautista Sais Oliver Percussió: Joaquin Domingo Garcia, Camilo Ortega Fuertes, José Ortega Ferrero, Joaquín Perales Cleries, Vicente Gimeno Lledó Arxiver: José Maria Sais Alonso Ordenança: José Gimeno Asensi Abanderat: Carlos de la Asunción Jornet

Arxiver: José Maria Sais Alonso Furriel: Timoteo Machi Ferrer Abanderat: Amadeo Ribes Perez

***

**

Hem de pensar que entre 1960 i 1965 solament entraren en la banda huit xiquets (xiquetes encara no n’entraven a la banda). En 1961 s’incorporaren Leopoldo Vidal García (oboè), Vicente Beltrán Vidal i José Esteve Camarasa (clarinets), Francisco Gimeno Asensi (trompeta), Blas Asensi Osca (trombó) i José Ortega Ferrero (percussió). En 1963 va entrar José Gimeno Añó (clarinet) i en 1965 José Gimeno Asensi (trompeta). Fins 1972 cap xiquet més va entrar a la banda. En eixe any es tancà definitivament la crisi de la nostra banda, doncs des d’aleshores mai han deixat d’entrar xiquets i ja xiquetes a la nostra banda. Però eixa ja es una altra història que ja contarem en altra ocasió.

Escassa diferència entre les dos plantilles. Si en 1960 contem 38 músics, en 1970 en contem 39. Podem dir que les escasses altes de xiquets que entraven en la banda i algunes reincorporacions de músics que retornaven després d’alguns anys, solament serviren per a cobrir les baixes i poc més. Si comparem instrument per instrument podem comprovar que l’augment de la plantilla de trompetes i de percussió es veu anul·lada en el còmput global per les baixes en les tubes. També observem l’aparició en la plantilla del saxo baríton i del saxo baix però per recol·locació en la plantilla de músics que tocaven altres instruments També trobem la reincorporació de Joaquín Perales Cleries (bombo) i Vicente Gimeno Lledó (plats) que se reincorporaren a la banda en eixa dècada després d’uns anys de baixa per motius personals.

Llistes 1960 i 1970 Agustín Roig Comentaris Salvador Colomer

23


REVISTA DE LA

societat musical

Faristol Mare Nostrum. Poema simfònic.

Miquel Asins Arbó Tot i ser català de naixement, Asins Arbó (Barcelona, 1918 València, 1996) per formació i interessos s’adscriu totalment a la música valenciana, i és considerat un compositor valencià. Va estudiar composició al Conservatori de València amb Manuel Palau i harmonia amb Pere Sosa, obtenint en ambdues disciplines el primer premi. L’any 1944 va ingressar per oposició en el Cuerpo de Directores de Música del Ejército de Tierra, amb el número 1 de la seua promoció. Es va retirar de l’exèrcit amb el grau de comandant, passant a ocupar la càtedra d’acompanyament del Conservatori Superior de Música de Madrid. Va rebre les següents distincions: Premi Nacional de Música (1950), Premi Ciutat de Barcelona (1951), Ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València (1981). En les seues obres és molt important l’utilització de temes de música popular, de la que era un gran coneixedor. Va compondre nombroses obres per a orquestra, banda, bandes sonores per a pel·lícules (unes 24) i música de cambra. És també autor de dos cançoners valencians: «Cancionero popular de la Valencia de los años 20» i «Cançons velles, músiques novelles». Contribuí eficaçment a l’increment del repertori simfònic valencià per a banda, a més de composar nombrosos himnes i marxes militars. Entre les seues obres per a banda podem destacar: «1936, España en Guerra», «Canciones de guerra y paz», «Diego de Acevedo», «La flor del taronger», «Vuit cançons populars catalanes», «Mare Nostrum», «Anem!», «A la lluna de València», «La vaquilla». «Biba la banda»...

Mare Nostrum (nostre mar) és el nom que feien servir en llatí els romans per referir-se al Mediterrani. Esta obra, Asins Arbó utilitza diferents temes populars, destacant com a tema principal una melodia popular valenciana, Serra de Mariola, que introduixen primer les flautes, i que va apareguent al llarg de tota l’obra en diferents variacions enllaçades per altres melodies populars i per motius musicals que recorden els sons de la mar. També es reconeix fàcilment una habanera, ritme musical molt relacionat amb els ambients mariners del Mediterrani. Va ser premiada per l’Institut d’Estudis Alacantins de la Diputació d’Alacant en 1976 i va ser obra obligada en la secció especial A del Certamen de Bandes de Música de València en 1981.

Anem!. Suit simfònica Com a gran coneixedor de la música tradicional valenciana, Asins Arbó utilitza en esta obra un série de melodies i ritmes tradicionals valencians fàcilment reconeixibles. Consta de quatre temps: Folies (amb una dansa d’origen popular), Donsainers (amb el Ball dels Nanos de la processó del Corpus de València envoltada amb un ritme d’havanera), Rat penat (un peculiar pasdoble amb la cançò «Ja ve Sento») i Cançoneta (amb la cançò «L’airet de la matinada»). Escrita en 1985, va ser obra obligada en la segona secció del Certamen de València de 1986.

24


REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 1987··· Tretze xiquets i xiquetes entraren en la banda l’any 1987. Són els següents: Maria Jesús Ribera Montañana, Dora Gimeno Miravalls, Jesús Pons (flautes), Maribel Fuertes Raga, Susana Alòs Ibiza, Guadalupe Colomina Osca, Susana Galán Camarasa (clarinets), Maria Amparo Oliver Villalba (trompa), Enrique Villalba (trombó), Joaquín

Noguera, Francisco Gimeno, Vicente González Aliño (bombardins), Blai Asensi Canet (tuba). En la foto podem veure’ls junt a la façana de l’església acompanyats del aleshores director de la banda Joaquín Vidal Pedrós. De tots solament queda vinculada al món de la música Amparo Oliver, a qui vegem al centre de la foto amb la seua trompa i el seu espectacular llaç al cap.

CONCERTS 1987 Com sempre, alguns comentaris previs. El 1987 fou la primera vegada en celebrar-se el concert del 9 d’octubre. Encara es feia el de Setmana Santa, amb una primera part amb obres “lentes” i una segona aprofitant per interpretar l’obra lliure que es portaria al certamen. Si no ens falla la informació, no es va portar a cap el concert del 15 d’agost que es venia fent, i tampoc el del 16, el de Sant Roc, que s’inicià el 1988. La banda va assistir al Certamen de la Plaça de Bous i

per això va aprofitar els tres concerts previs (28-6, 5-7 i 12-7) per desfilar amb Paquita i Nieves abans del mateix. Fou el primer triomf a la secció Especial B. Es feu un dels dos viatges a Alcanar, i també, dissabte 24 d’octubre, com a banda representant de la comarca va assistir a la desfilada que es va celebrar a Requena amb motiu del centenari de P. Sosa (i eixirem a les notícies de televisió) .

25


REVISTA DE LA

societat musical Dijous 16 d’abril / Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Preludi (Moreno Gans) Andante (R. Barberà) La mort d’Aase Tosca (Marxa fúnebre) Suite Divertimento (II i IV)

Cosmos

Dijous 18 juny / Concert de Corpus Paquita y Nieves Rapsòdia valenciana Es xopà hasta la Moma Suite Divertimento

Una nit d’albaes Cosmos Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 28 de juny Las hijas del Zebedeo Suite Divertimento Cosmos

América Suite Divertimento Cosmos Paquita y Nieves

Diumenge 5 de juliol Las dos comadres Suite Divertimento Cosmos

Maram Suite Divertimento Paquita y Nieves

Diumenge 12 de juliol / Frontó del Patronato Suite Divertimento Cosmos

Suite Divertimento Paquita y Nieves

Dilluns 13 de juliol / Plaça de bous (València) / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC)

(UNIÓ Suite Divertimento ALACUASEN Cosmos SE MUSICAL d’ALAQUÀS)

(SOCIETAT (AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA MUSICAL “LA CECÍLIA AMISTAD” DE QUART d’ALCASSER) DE POBLET)

Divendres 24 de juliol / Parc Públic Municipal (Almussafes), 23 h. / XII Festival de Bandes (CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL “SANTA CECÍLIA” de FOIOS)

Suite Divertimento Maram

(SOCIETAT MUSICAL “LIRA ALMUSSAFENSE” d’ALMUSSAFES)

Dijous 6 d’agost / 24 h. Paquita y Nieves Guillermo Tell Primera Suite en Mi b (Holst)

Suite Divertimento Cosmos Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Divendres 9 d’octubre / Patronato, 20 h. / VIII Retrobem la Nostra Música - Concert del 9 d’octubre Valencianeta De l’horta valenciana La canción del olvido

Danses valencianes (Adam Ferrero) Valencianes (L. Chavarri) Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 11 d’octubre / Plaça (?) (Alcanar, Tarragona), 20.30 h. En er mundo Danses valencianes (Adam Ferrero) Las dos comadres Primera Suite en Mi b (Holst)

Festívoles Las hijas del Zebedeo Maram bis: Fiesta de las trompetas

Diumenge 20 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília J. Mataix Carrión Egmont Simfonia Incompleta

Paisatge llevantí Tannhäuser (ob.) bis: Marxa Radetzky Gojos a Santa Cecília, Himne a Santa Cecília Himne a Guadassuar, Himne a la Comunitat Valenciana

26


REVISTA DE LA

societat musical

discografia Retaule de Nadal Spanish Brass Luur Metalls Orfeó Valencià Navarro Reverter València, Nadal 2006

Una gravació ben diferent a les que ens tenen acostumats Luur Metalls. En esta ocasió, junt al Orfeó Navarro Reverter, ens oferixen en este disc un bon recull de cançons de Nadal entre les que podem trobar des de nadales tradicionals nostres com «Fum, fum, fum», «Sant Josep es fa vellet», «Ya se van los pastores» o «A Betlem me’n vaig», a les mes internacionals com «Joy to the world», «Stille Nacht» i «White Cristmas», passant pel «Ave Verum Corpus» de Mozart o l’»Hallelujah» del Mesies de Händel i sense oblidar la «Nadala del Desert» de la recentment desapareguda compositora castellonenca Matilde Salvador o la «Batalla Imperial» de Cavanilles.

SBALZ brass ensemble Spanish Brass Luur Metalls Dir. Christian Lindberg València, maig 2007

Últim disc (per ara) editat per Luur Metalls. En esta ocasió l’habitual formació del grup del que forma part el nostre company Manuel Pérez està acompanyada per un grup d’instrumentistes que es trobaren en SBALZ, el festival de música que tots els estiu celebren en Alzira. Entre ells destaquem a Rubén Marqués i Mario Osca, membres de la nostra banda. Interpreten obres del millor grup de compositors valencians actuals, encapçalats per Francesc Zacarés, al que acompanyen Juan J. Colomer, Ferrer Ferrán i Andrés Valero-Castells i pel famós trombonista i compositor Chistian Lindberg.

27


REVISTA DE LA

societat musical

LA MARE ES VA CASAR AMB UN OBOISTA veu com el germà major de la libèl·lula, mentres corren els seus dits a través d’aprimorats arpegis, tots staccato i probablement amb sis bemolls. La casa d’un oboista està plena de gotets amb aigua, on es remullen les canyes. El pobre oboista tracta d’aconseguir-ne una prou blana per a tocar hui. És un expert en açò (ha de ser-ho) i segurament n’aconseguirà una en l’estat exacte per a produir el so dolç i redó que necessita. Llavors, li canvien el programa, començant amb música que requerix una canya forta, amb molt de so i molt brillant, i està fregit. La canya que sonava tan bé en casa sona dèbil i malaltissa en l’auditori, o es clavilla just en el moment en què la necessita, o si no passa res d’açò, se li apega una clau i li arruïna el solo. Tractem de no posar nerviós a papà i de mantindre’l feliç; o tan feliç com pot arribar a ser un oboista, perquè un oboista trist baixa l’afinació. I si este està baix, tota l’orquestra està baixa. Sent un perfeccionista frustrat, res en el món li fa canviar el seu La. Un miler d’endimoniats temors assetgen a l’oboista. La calor el bada, el fred, també. Amb massa humitat, també pot badar-se i, qualsevol ràfega inesperada el partirà com un meló. Papà estudia mitja hora en cada habitació, fins fer el circuit complet. En el dia més calorós manté les finestres tancades, i té científicament calculat quant aguanta cada veí. Al seu pas va deixant un camí de canyes, tornavisos, surets i pal·les que ningú s’atrevix a tocar, molt menys moure. Una empleada de neteja, li va tirar una vegada tot un grup de canyes a un calaix de l’escriptori. Gràcies a un gran autocontrol, va aconseguir no estrangular-la. Al seu torn, ella va dir que estava dolguda per la seua actitud i que era molt difícil netejar en una casa en què en totes les superfícies planes hi havia un gotet amb aigua. Cada vegada que escolte el meu papà tocar dolçament el seu oboé, en compte d’estavellar-lo contra el piano, el meu respecte cap a ell creix. Quina vida!!. La carrera d’un oboista es dividix en dos clars moments: decidix tocar l’oboé i es lamenta la resta de la seua vida. Un violinista que haguera de criar els seus propis gats per a traure una corda, no tindria ni la meitat de problemes que té un oboista en el seu dilluns més tranquil. Altres músics pensen que la història de l’oboista que treia a la seua esposa del llit els dies de fred, és còmica. En casa entenem com se sentia l’home. Era una elecció entre tindre problemes amb la seua dona o problemes amb el seu oboé i, es va decidir pel mal menor.

La pròxima vegada que veja una orquestra tocant, mire bé els instrumentistes que trauen notes gemegoses dels què pareixen desnodrits clarinets. Són oboistes, i vosté està mirant sers embruixats, endimoniats. Al públic li agrada pensar que els oboistes estan bojos, la secció de violins els odia, les seues esposes i fills s’alegren quan no estan en casa. Un encantador de serps amb una cobra en les mans no té tants problemes com els que li dóna el seu oboé a un oboista. És més, estes persones es penedixen per haver triat l’oboé, somnien en les vides senzilles de la resta dels instrumentistes. Però no es poden cabrejar, perquè els puja l’afinació. Amic, té vosté problemes? Llavors s’alegraria coneixent un oboista o a la seua família. Jo ho sé perquè sóc el fill d’un dels millors oboistes del país. Diga a la gent que son pare és metge, i li preguntaran on; diga que és oboista, i simplement no li preguntaran. M’agradaria testificar com a fill, que no tots els oboistes estan, necessàriament, bojos; però tenen tot el dret d’estar-ho. Un oboista de Canadà solia traure a la seua esposa del llit, els dies de més fred per a donar-li el seu lloc l’oboé. Perquè els oboés són més difícils de mantindre afinats que la més temperamental de les esposes. Molts hòmens tenen esposes; només un grapat de desafortunats tenen oboés. I un home amb un oboé no hauria de casarse, de totes maneres, és una forma de bigàmia. Si és oboista ja té tota l’esposa i fills que algú pot necessitar; i tampoc necessita una sogra. Un matí en casa. Papà va tindre una vesprada tempestuosa amb l’oboé, i ara vol oblidar-ho sent extremadament agradable. Només en el desdejuni veu tota la família junta i els recorda com adorables. Tasta el seu café, som la imatge de la pau. De sobte papà llança un rugit de còlera, com si haguera trobat àcid en la tassa. Explota: «Qui m’ha tirat a terra la meua millor canya?». Ara tornem a la normalitat. Imagine’s, quan mamà preparava el desdejuni, la taula estava coberta amb diminuts tornavisos, quantitat suficient de ganivetets com per a fer tota la cirurgia d’un hospital, i canyes. Per a un oboista, la seua ànima no és tan important com la seua canya, ni tampoc li dóna tant de treball. Mai li eixirà bé. Comença sent una forta canya creixent en el sud de França i acaba com dos fràgils paperets lligats a un tubet de coure. El secret d’una canya, està en el raspat. Requereix pràctica, una delicada seguretat amb el ganivet i la paciència d’un sant. També inclou udols d’exasperació, insults, esmussar de dents i agonia de l’ànima. Simplement preparar-se per a tocar és un treball dur en si mateix, ja que per a tocar la maleïda cosa cal estar molt prop de l’autoturment. A grosso modo, ha d’aguantar la respiració al voltant de mig minut, deixant escapar molt gentilment l’aire per la fragilísima embocadura, que es

Adaptat d’un article publicat al Saturday Evening Post de Boston, el 19 de febrer de 1949. (Autor: Paul de Vergie, fill de Jean de Vergie, segon oboé de la Boston Symphony Orchestra)

28


REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE La flauta mágica (Die Zauberflöte) és un òpera escrita por Wolfgang Amadeus Mozart als 35 anys d’edat, amb llibret d’Emanuel Schikaneder. Es tracta d’una de les òperes més alegres i, al mateix temps, una de les seues obres mestres. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, dos mesos abans de la seua mort. Mozart va escriure per a esta òpera, la música més sublim que havia eixit fins aleshores de la seva ploma. Tres segles després dos directors han dut al cine sengles versions amb 30 anys de diferència. Per passar una bona vesprada, qualsevol de les dos versions és bona.

LA FLAUTA MAGICA Títol original: The Magic Flute Diretor: Kenneth Branagh Any: 2006 Nacionalitat: Regne Unit, França Actors: Joseph Kaiser, Amy Carson, Benjamin Jay Davis, Lyubov Petrova, René Pape, Silvia Moi, Kenneth Branagh Música: W.A. Mozart, Chamber Orchestra of Europa, dirigida per James Conlon Adaptació del llibret: Stephen Fry Gènere: musical Durada: 135 minuts

LA FLAUTA MÁGICA Adaptació al cine de la famosa obra de Mozart, però ambientada en vespres de la 1a Guerra Mundial. Molt respetuosa amb el llibret original, conserva intacte el viatge màgic a la recerca de l’amor i el cant a la fraternitat. Si bé és cert que l’acció ha estat desplaçada en el temps i transcorre entre trinxeres durant la Primera Guerra Mundial, no falten ni Papagenos destarifats, ni malignes Reines de la Nit, això sí, muntades en tancs. En vespres de l’esclafit de la guerra, un drama màgic comença quan Tamino comença un viatge perillós per buscar l’amor, la llum i la pau en un mon afligit per les tenebres, la mort i la destrucció. Mentre Tamino espera ansiosament amb els seus companys l’ordre per entrar en combat, un misteriós silenci cau sobre el paisatge. En el caos que segueix, es veu transportat a un món crepuscular atrapat entre els somnis i els malsons quan es rescatat de la mort por tres infermeres. Quan Papageno s’ho troba, tracta d’ atribuirse el mèrit de salvar a Tamino, les infermeres encomanen als dos soldats una missió terrible. Deuen rescatar a Pamina, l’encantadora filla de la Reina de la Nit, que ha sigut segrestada pel Senyor Sarastro. El que segueix és una aventura en forma de musical espectacular en el que el destí d’una parella de joves amants pot ajudar a determinar el destí de les nacions i la vida de milions de persones.

Títol original: Trollflöjten Director: Ingmar Bergman Any: 1974 Nacionalitat: Suècia Intèrprets: Josef Köstlinger, Irma Urrila, Häkan Hagegard, Elisabeth Eriksson, Ulrik Cold, Birgit Nordin Música: W. A. Mozart, Orquestra i Cor de la ràdio sueca, director Eric Ericson Génere: Músical Duració: 125 minuts Pensada originalment per a la televisió del seu país, esta pel·lícula marca una fita en la carrera del prestigiós director suec i per a molts, es tracta de la millor òpera filmada. Bergman dona tant la seua particular visió de l’òpera de Mozart com una finíssima transcripció visual del original. L’impacte del film va ser tan fort que la premsa i critica francesa assenyalà que «era una obligació per als pares dur als seus fills a vore esta meravella, una lliçó de cine, de música, de humanitat i de sublim amor y on el humor sa i agut tampoc esta absent». Quan la va rodar, les consignes del director eren clares: actors amb rostre amable, una bona orquestra i una visió näif de l’obra original. En realitat és un espectacle teatral filmat en una producció per a tota la família, docs es va emetre el dia d’Any Nou en plena programació nadalenca.

29


REVISTA DE LA

societat musical

Jo sé tocar negres carnoses i etíops

El Fosquibrut desafinat

Les meues són mulates, però les toque mastercard

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la hola de la societat musical El passat 31 d’agost va nàixer Elsa, filla de Mari Ángeles Gimeno, ex-flautista de la nostra banda, primera neta de Paco Gimeno, el nostre president i besneta del tio Joaquín. El bateig es va celebrar el dia 25 d’octubre a l’ermita i fins allí es va colar un intrèpid reporter de la nostra revista que va aconseguir esta foto. Enhorabona als pares, als iaios, al besavi i als tios, que tots són músics. També estem a punt d’augmentar de nou la família amb una nova musiqueta que naixerà al voltant del dia de Santa Cecília, filla de Javi Boïls (trompeta, fliscorn i corneto) i Maria José Vidal, oboè en excedència. Continuarem informant.

EL CABINISTA

962570719

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

ENDEVINALLA. Quina marxa de processó molt tocada per les bandes utilitza, a ritme ska, el grup valencià Obrint Pas en el seu últim disc Benvinguts al paradís. Una pista: el títol de la cançó on apareix és Una historia d’amor (solució a la revista 37).

persona amb la camisa molt esgarrada, i a una gàbia amb lleons és difícil que haja entrat.

PROPOSTA d’alguns músics per acabar amb la sequera en tota Espanya: Ja que últimament plou els dies de concerts, oferim la banda de Guadassuar per a oferir concerts per tot arreu. Si paguen el viatge, el sopar i els cubates anem on faça falta aigua. Pluja garantida.

PREGUNTA d’un lector del Guadamusical (que sí que es llig). Diu que li aclarisquen si la frase que apareix al número 45 parlant de Tenotxtitlan: «El cacau era molt apreciat...» té alguna cosa a vore algun músic de la nostra banda.

ALTRA FRASE. «Per a quatre besos ja tinc a ma mare.» (A la samarreta d’algun músic el dia del Crist).

TERCERA FRASE. «Ah! És que m’havia enganyat de monyo.» (Pronunciada per una músic en acariciar el pel rull del cap, que no era el de la persona que pensava).

FENÒMEN. Propietari de Ford Fiesta demana a la NASA informació sobre si el 6 d’agost va caure algun meteorit a Guadassuar, damunt el seu cotxe, sense que ell s’enterara.

RÈCORD OLÍMPIC d’assaig ràpid. I és que a l’assaig previ al concert del 9 d’octubre, un clarinet (baix) va pujar dalt (l’escenari), i en el moment que tocava el cul a la cadira es va escoltar: «Gracias a todos». S’havia acabat l’assaig.

FRASE. «Esta és la millor banda del món. Contrapunt no hi ha molt, però harmonia...» (P.G.A., pronunciada inclús fora del poble).

QUARTA FRASE. «Este és el Richard Gere de la Banda.» (Pronunciada per un músic, R.A.I., en presentar-li a altre, R.P.O., a una nova clarinetista que ens ha acompanyat els últims concerts. Fou després del sopar del 9 d’octubre).

ALTRE FENÒMEN. Altre veí de la mateixa zona del poble afirma que el mateix dia déu haver passat algun huracà o alguna cosa semblant donat que va vore passar a alguna

30


REVISTA DE LA

societat musical

històries del pare vicent 10 Contractàrem a un director per a cinquanta dies i pel mateix preu tinguérem director de concerts, músic militar pel carrer, presentador, actor, showman, assajos en va fer un muntó, festa no se’n va perdre ni una i damunt, quan va fer falta solista de saxo improvisat! Tot pel mateix preu. Algú dona més? Gràcies, gràcies, gràcies.

CIVERADES mulatas» i les notes mastercard, que no ho teniem molt clar però ara ja sabem que són notes rectes. (?)

El nostre director Juan Carlos Civera va ser premiat els premis Ceci’s 2006 amb el premi a la innovació en el vocabulari musical i bandístic. Enguany, donades les habilitats que està mostrant en el mateix tema, li hem ampliat el títol amb de «Premi internacional de món mundial a la innovació en el vocabulari musical i bandístic» i hem decidit obrir esta nova secció en la nostra revista. No estem donant abast, alguns músics en lloc de tocar en els assajos es dediquen a prendre notes per poder reflexionar després tota la setmana sobre els diferents temes que aporta. Un músic que no ens ha volgut donar el seu nom ha declarat: «Algunes frases d’aquestes donen sentit a la vida d’un músic». Com continue aixina acabarem escrivint un llibre. Ahí van uns exemples:

El tema de la carnisseria ja va ser introduït el curs passat quan demanava caarrne a tots els assajos. Este curs ha introduït conceptes nous com «la carne de abajo» (?) i «solo tengo hueso; necesito carne», encara que de vegades demana que «ahora ja no quiero entrecot, prefiero jamón de york». Ara que s’havíem acostumat a tocar amb carn... Últimament en lloc de carn també demana que posem en la música «chichi» i «chicha». I ens venen els dubtes existencials: quina diferència hi ha entre tocar amb xixi, amb xixa o amb carn? Clar després venen les males digestions per que si «hay que sacar el higado y los intestinos, si és necesario vomitar».

Tema notació musical. «Cal deixar que les notes nasquen, cresquen, es reproduïsquen i moren», «Les notes llargues no s’han de deixar a la guarderia, a més la seua vida ha de transcórrer sense accidents de trànsit i sense espasmes», «Puntillo con dirección» (si tots són redonets), «haceis tresillos que parecen sofás», «mig fort és mig fort i mig piano és mig piano» (filosofia musical pura). Una sèrie de nous tipus de notes negres que hem descobert estos mesos són les negres carnoses (amb hamburguesa), les negres americanes i les etíops; després de molta reflexió hem arribat a la conclusió que les negres etíops deuen ser molt flaquetes per que passen fam i les americanes un poc obeses, de tant de menjar hamburgueses. Aleshores, les negres carnoses i les americanes deuen ser molt semblants. També hem conegut la creació d’una nova tipologia de notació musical: les seminegres: «ni negras, ni blancas, seminegras o

El passat curs ja va entrar en el tema de la zoologia amb expressions com «teneis que rugir», «tocad como una hiena salvaje» o «teneis que picar como pichas de lagartija». Enguany ha continuat amb frases com «Cuando veais que pongo cara de oso...», «Me tendría que colgar del revés para dirigir». (Dirigint Anem, possiblement el temps Rat penat. Voldrà dir que s’ha de penjar com el rat penat? Quedaria genial. Un dels últims temes que ha introduït als assajos ha sigut el tema religiós, adaptant al moment unes paraules de Jesucrist: «Escucharos los unos a los otros como yo os he escuchado». Amb això dels cabells llargs algí ja li veu certa semblança amb Jesucrsit. Si es deixa barbeta... Seguirem informant.

31


àlbum 40 PORTADES Ací teniu les portades de les 39 revistes que hem publicat durant els últims 10 anys de manera ininterrompuda i la portada de la revista número 1, que es va publicar en l’any 89 i que no va tindre continuitat fins l’any 1997. Des d’aleshores, mai hem faltat a la cita i ací teniu les quaranta

portades: la del número 1, les dels 35 números ordinaris que hem publicat al llarg d’estos deu anys, la que es va publicar de la nostra orquestra i els tres números extraordinaris que parlen dels tres grans viatges de la banda: França, Itàlia i Kerkrade. Trobareu de tot: dibuixos de Javi, dibuixos infantils, el dècim de loteria de l’any 2003 amb la nostra repulsa als atentats de l’11 M, fotos de la Banda, de l’Orquestra, de la Banda Jove, de la paella gegant, fotos nostres en les portades de la nostra revista.

Revista de la Societat Musical de Guadassuar 36  

Número 36. 2007, tercer quatrimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar.