Issuu on Google+

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR especial itĂ lia 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista

0 euros


REVISTA DE LA

societat musical

PER PRACTICAR LA DOLÇA LLENGUA ITALIANA Programma:

XXII Concorso Internazionale di Composizione Origínale per Banda

• Ferrer Ferran COMIC OUVERTURE 3°Premio, II Categoría, Ed. 2000

Rassegna dei Brani del Concorso

• André Waignein REMINISCENCIA GITANA 2° Premio, Ed. 1994

Concerto della Banda Musicale SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECILIA DE GUADASSUAR

• Marco Somadossi LA VÍA DELLA TÉRRA 2° Premio, II Categoría, Ed. 2000

diretta dal Mº Francisco Zacarés Fort • F. ZacarésFort RESPIGHIANA 1° Premio, I Categoría, Ed. 2000

Verranno eseguiti brano dall’archivio del Concorso di Composizione origínale per banda

• Giuseppe Verdi AÍDA -FANTASÍA

Concertó per l’AGOSTO CORCIANESE

• F. Zacarés Fort SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECILIA DE GUADASSUAR

9 agosto 2001 - Corciano

FRANCISCO ZACARES FORT

di Composizione per Banda di Corciano (Italia) con il brano «RESPIGHIANA» (2000).

Ha seguito i suoi studi presso il Conservatorio Superiore di Música di Valencia,diplomandosi in Trombone, Armonia, Contrappunto e Fuga, Direzione di Orchestra e Con, Composizione e Strumentazione e Musicología. Ha vinto i Premi d’0nore del Conservatorio Superiore di Música di Valencia per le specialitá Armonia e Melodia Accompagnata, Fuga e Composizione e Strumentazione. Ha diretto numeróse bande della zona di Valencia, ottenendo iI primo premio in vari concorsi. E’ direttore della banda della Societá Musicale Santa Cecilia de Guadassauar dal 1995. E’ insegnante al Conservatorio Professionale di Música di Valencia per le materie Armonia e Analisi. Fra le sue composizioni per bande si possono annoverare «locundum», «Exegesis», «Caríbdis» «Anacreon», «Fuga Suite», «Remembrances» e altri. Ha composto música per orchestra, piano, armonizzazioni di música popolare per cori misti, música da camera, maree per processioni, pasodobles, ecc. eseguite in molti paesi europei ed extraeuropei.E’ stato membro della giuria nel Concorso Provinciale di Valencia (1995) e in quello della Comunitá Valenciana (1996).Infine, ecco i premi vinti per la Composizione: 1° Premio al Concorso Internazionale di Composizione organizzato dalla Fondazione Mondiale di Música di Kerkrade nel 1995 e brano obbligatorio nel Concorso Mondiale per Bande del 1997 nella sezione di concertó con Diptic Simfónic»; 1° Premio all’International Trumpet Guild 1999 Composition Contest (ITG) con ¡I brano «Tree portraits for trumpet, mezzo and piano» organizzato dalla George Washington University di Washington DC, Stati Uniti (1999); 1° Premio al Concorso di Composizione per Dolzaina e Banda «CIUTAT D’ALGEMESI» con il brano «Abstracions eufóniques per a dolcaina y banda» (1999); 1° Premio nella prima sezione del Concorso Internazionale

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECILIA DE GUADASSUAR La Sociedad Unión Musical Santa Cecilia continua la tradizione bandistica che a Guadassuar risale al XIX secólo. Fu creata nel 1939 e durante gli anni ’40 e ’50, sotto la direzione di Virgilio Beltrán, la banda raggiunse un eccellente livello artístico conseguendo numerosi premi in vari concorsi. Negli anni che vanno dal 1981 al 1995, con Joaquín Vidal Pedrés come direttore, la Sociedad Musical de Guadassuar raggiunse i risultati migliori della sua storia. Al Concorso Internazionale per Bande di Valencia ottenne ¡I primo premio nella Prima Sezione e il massimo punteggio in tutte le sezioni (1983), il secorJo premio nella Sezione Speciale B (1985) e il primo premio e menzione d’onore nella stessa sezione (1987, 1990). Nel 1994 debuttó nella Sezione d’0nore conseguendo il secondo premio. Dal setiembre 1995 la direzione é passata al Maestro Francisco Zacarés Fort ed ha ottenuto due secónos premi nel Concorso Nazionale di Altea (Alicante) del 1996 e 1999. La Banda ha partecipato a numerosi festival e concerti in diverse cittá della Comunita Valenciana, di Catalogna e Madrid in Spagna cosí come ad Avignone (Francia). L’organismo uffíciale Música 92 l’ha inserita nella categoría speciale. Nell’anno 1980 é stata creata una Scuola di Música dove attualmente si impartiscono lezioni di tutti gli strumenti. Dal 1988 ha una Orchestra da Camera di trenta elementi. Altri gruppi della Sociedad sonó la Banda Giovanile e la Orchestra giovanile.

2


REVISTA DE LA

societat musical

andiamo, andiamo!!!

El Fosquibrut

torniamo, torniamo!!!

desafinat Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Hem sobreviscut a un altre viatge. De nou la nostra banda al complet ha pogut gaudir d’un viatge a l’estranger on hem conviscut tots durant uns dies, els joves i els menys joves. En general ha estat una bona experiència, no ho dubtàvem al principi i la realitat ens ho confirma. Algun detall deuria millorar en propers viatges. La falta de puntualitat d’alguns, molt poquets, ha provocat els únics moments de vertadera tensió, tema a oblidar i corregir en altra ocasió. La resta del viatge, tema per a recordar. Per això teniu aquestes pàgines en les que en clau d’humor (esperem no molestar a ningú) podreu trobar algunes de les millors fotos del viatge (la resta dels que heu col·laborat, al CD). Trobareu les reflectides les sobredosis de macarrons, la calor, les llargues caminades, les llargues hores d’autobús, la piscina de Corciano, més calor, els busos que no estan, el del motocarro, els gelats, les pizzes (que bones que estaven), allò que algú va dir i pensava que ningú li ho recordaria mai, les aventures nocturnes dels Mc Pijama, que lluny que paraven els autobusos a Roma, el Coliseu, un altre gelatto, la torre de Pisa quina sorpresa!, les observacions i anècdotes que hem recordat... Volem prompte un altre viatge. A assajar molt, a complir i a guanyarnos-ho. LA COMISSIÓ

3


REVISTA DE LA

societat musical

FRASES CÉLEBRES ™ “Jo he vingut a Itàlia a passar-m´ho bé, no a vore pedres” (Andrés Ortega)

™ “Me cagüen piiiiiiiiiiiiiiii, donde te vas a meter, que paeces del año pasao copón!” (conductor d’autobús a un conductor italià un tant imprudent)

™ ”No camera, no foto; silenzio“ (el “simpàtic” guàrdia de la Capella Sixtina) ™ ”El que quiera venir conmigo, de mil amores. Pero el que no esté, no vendrá con nosotros” (Josef)

™ “La veritat és que hauríem d’haver arribat abans a Corciano per a tindre més temps de nadar en la piscina, perquè total Florència no valia la pena” (anònim que millor no identifiquem)

™ ”Para el último día os tengo preparada una sorpresa” (Josef)

™ “El obelisco es eixe palo que hi ha al mig de la plaça?” (Ximo)

™ “La basílica de San Pedro es tan grande que si uno se pierde no se encuentra nunca jamás” (Guia turística en Roma)

™ “Que hi havia en Roma? Moltes esglésies i edificis trencats” (anònim) ™ Que al viatge a Itàlia portem els instruments? (Jose Enrique Boïls)

™ “Un señor tan grande con una flautica tan pequeña” (conductor d’autobús referint-se a Xaua)

NOSALTRES CONQUISTÀREM L’IMPERI ROMÀ A PEU. MENUDES CAMINADES QUE ENS PEGÀVEM!!!

ARA QUE ELS MÚSICS DE GUADASSUAR NO ES QUEDEN ENRERE. ENTRE LES HORES D’AUTOBUS I ELS PASSEJOS PER ROMA...

™ Bernat, Bernat, pegat al cap amb un coixí, ben foradat (podríem haver-li-ho cantat a Bernat la nit de l’eixida del viatge).

™ Xe quina calor que fa!!! (frase molt repetida per tots els músics el dia de l’eixida al pasacarrer, acompanyaments i processó de la Misericòrdia)

™ “Cogeremos un atajo para llegar antes a Roma” (Josef eixint de Corciano)

™ S’imagineu que l’aire condicionat del autobús no anara? (Enric)

™ Por todos los caminos se va a Roma” (refrany tradicional castellà)

™ Quin és el menú? Macarrons!!! (anònim) ™ Cuantos túneles hay? 168. (Josef)

™ Però per alguns s’arriba abans que per altres. (refrany tradicional de la banda de Guadassuar)

™ Alemanya, Alemanya, Alemany!!!! (anònim tradicional)

4


REVISTA DE LA

societat musical

Mc PIJAMA El passat divendres dia 10 d’Agost, quan la banda es trobava de viatge, a la nit tota la banda se’n havia anat al centre de Roma a pegar un mosset, nosaltres ens quedarem a l’hotel sense saber que fer. Després d’un atac d’avorriment començaren a sorgir una sèrie d’animalades desbaratades i parides monumentals. Quan portàvem una bona estona rient-se, ens adonarem de que ja era l’hora de sopar. - On anem a sopar? - Cóm anem? La majoria volia menjar macarrons, que encara no n’havíem menjat, “prou”. Ja no era hora d’anar al bar, i no volíem gastar-nos molts diners. De sobte, algú recordà que havia vist un Mc Donald’s des de dalt del autoguuuuus!!!!, i sorgí la idea d’anar allí. Així ja teníem la contestació a la primera gran pregunta. Ja teníem la part més fàcil resolta, i ara venia la pregunta del milió: - Com anem?. Teníem quatre opcions: metro, autoguuuuus!!!!, taxi i a peu. Per a no gastar-nos molts diners la millor opció era anar a peu i la segon en autoguuuuus!!!!. Com el Mc Donald’s es trobava un poc lluny, decidirem anar amb el autoguuuuus!!!!. La pregunta “Com anem?”, per a nosaltres té dos significats, no sols és el desplaçament sinó també com anem vestits: en pantaló llarg o curt, en sabates o espardenyes... Com estàvem “emburrats” (no avorrits) sorgí la idea d’anar en pijama, “xancles” i calcetins blancs alçats, que tampoc és tan mal model per a l’hora que era (23:00 a.m.). - Ala, tots a vestir-se!!!. El qui no en tinga que el demane!!!. Algú no anava previst de pijama i tingué que demanar-li’l a Pometa. Oriola no volia anar amb pijama, i

nosaltres li diguérem que anàvem a fer-ho igual, vinguera ell o no vinguera. De seguida digué que si, ja que sinó faria el ridícul (nosaltres no, clar). A Jorge, que com ja sabeu, li costa despertar-se, s’alçà en un bot quan li diguérem que ens n’anàvem a Mc Donald’s en el pijama, “xancles”,.... i tota la cantà. - Au? - Si, mone. Preguntàrem en la recepció, on hi ha una parada de autoguuuuuuusos!!!? Després d’una llarga caminada, vegérem dos pannells diferents de parades d’autoguuuuuuusos!!!!. –Quin pannell és el bo?. Pep, que és esquerrà”, va elegir el pannell de l’esquerra, i resultà ser el bo. YEEEEEEE, ÉS EL BO!!!!!!! (i no Bou, Mario Bou, clar). Ximo ens assegurà (com MAPFRE) preguntant-li al autoguuuusero!!!! Si aquell autoguuuus!!!! parava prop de Mc Donald’s. Una vegada dalt del autoguuuuus!!!! Ximo mantenia una gran relació amb el conductor per a veure ( i no beure) en quina parada havíem de baixar. En un quart d’hora estàvem a la porta de Mc Donald’s. - Entrem? - Siiiiiiii !!!!! Al entrar, ens sentíem famosos, ja

5

que la gent italiana ens mirava sense llevar-nos l’ull de damunt. Ximo parlava amb les caixeres del Mc per a demanar les hamburgueses. Mentre fèiem cua, Jose Enrique ens sorprengué traientse la càmera de la butxaca i dient-li a una italiana que ens fera una foto. I els demés cridarem: “NO FOTO!!!, NO CAMERA!!!, SILENZIO!!!. Sorgí un contratemps (i no el que solen fer les trompes i trombons), Paco “entropessà” en un marroquí i li caigué la Coca-Cola a terra i es formà un “safarranxo” de por. La cambrera amiga de Ximo, per l’idioma que parlava, ens donà un altra. -A SOPARRRRRR!!!! Sortirem del Mc Donald’s cap a la parada d’autoguuuuusos!!!!. Ens pensàvem que els autoguuuuusos!!! ja no anaven passejant pel carrer, perquè era massa tard. Però arribà la suposada esperança (i no Aguirre), i pujarem tots cap a dalt. I quan arribarem a la pròxima parada, que no era la nostra, el autoguuuuusero!!!! digué: “laebxl sjk sjhjkeuawqiwuei “ Ximo ens ho traduí: “Em pense que ens tira”. I haguérem de baixar del autoguuuus!!!. I tornàrem a peu uns 5 quilòmetres. Després de 5 Km caminant, teníem molta set i ....... Elements: Paco, Pep, Ximo, Jorge, J. Enrique i l’Oriola. Elements secundaris: Pometa, Marroquí, Autoguuuusero I!!!, Autoguuuusero II!!!, Caixera i Italiana llança-fotos. Objectes: Coca-Cola, Panel, Vocabulari italià-valencià i la Son i la Càmera i el Gos i la calor i TOTS ...


REVISTA DE LA

societat musical

LLOCS RELACIONATS AMB LA MÚSICA FLORÈNCIA

Capelles musicals. No hi ha que oblidar que Roma fou el centre de la Contrarreforma, que si ho sumem a les nombroses esglésies, cada una de les quals tenia la seua corresponent capella musical, veiem que la música “oficial” de l’església catòlica durant el Renaixement es feia a Roma. Així podem esmentar les dos capelles del Vaticà (la Sistina i la Giulia), Santa Maria Maggiore, San Giovanni in Laterano, etc. on exerciren per exemple Palestrina o l’espanyol Tomàs Luis de Victoria.

Tomba de Rossini. La primera visita només arribar a aquesta ciutat fou a l’església on estan soterrats nombrosos artistes i personatges cèlebres italians (Miquel Àngel, Galileo, Dante...). Entre ells estava Rossini (1792-1868), el famós compositor d’òperes com Guillem Tell, L’Italiana in Algeri, La gazza ladra, etc. el qual va viure a eixa ciutat de 1848 a 1855.

NIZA

Capella dels Bardi. A la mateixa Església trobem, a la dreta d l’altar major, una capella dedicada als Bardi. Aquesta fou una família de mecenes del Renaixement que propiciaren la creació del que actualment s’entén com a una òpera. En el seu cercle de sabis, artistes... (Camerata fiorentina o Camerata Bardi) es va intentar recuperar o reconstruir el que ells pensaven que era la música i el teatre en l’antiga Grècia, sorgint així el que s’anomena stile reppresentavivo, que derivà el que s’entén actualment com òpera i que va “nàixer” a Florència.

Rue Paganini. Eixe era el nom del carrer on estava l’hotel on dormirem l’última nit a Niza. Paganini (1782-1840) fou un violinista i compositor italià (nascut a Gènova) i mort a la mateixa Niza on havia acudit a restablir la seua salut (ja sabia on anava!). La seua vida va estar plena de viatges com a intérpret i en molts aspectes la seua personalitat va estar envoltada de cert misteri. És encara actualment molt famós per l’extremat virtuosisme on portà l’escriptura i interpretació violinística, quasi “acrobàtica”. Les seues composicions més conegudes són els concerts per a violí, els 24 capritxos, o les composicions escrites només per a la quarta corda del violí.

Arezzo. En el trajecte de Florència a Corciano poguérem vore diverses indicacions per a anar a Arezzo i a més d’un músic li vingué de seguida al cap el nom de Guido d’Arezzo. Aquest fou un monjo que va viure els primers anys del segle XI el qual va ser el “creador” (terme imprecís) de l’actual nom de les notes musicals basant-se en l’himne a St. Joan Baptista (Ut-Re-Mi-Fa...), a més d’un sistema de solfeig anomenat solmització (la mà guidoniana). En definitiva, una persona fonamental en l’origen del nostre sistema musical.

L’Arlés. És una ciutat francesa a la Provença, junt a la que passarem tant a l’anada com a la tornada; just l’autopista discorre pel costat i es travessa un gran riu. L’Arlésienne sonarà a molts músics per ser una composició de Geroges Bizet de la qual la Banda ha interpretat en diverses ocasions dos suites de la mateixa. Es tracta d’un drama estrenat a París el 1872, on el compositor utilitza temes populars de la zona Provençal. Com a curiositat, anotar que a la partitura original per a orquestra hi ha un solo de saxo, instrument “acabat d’inventar” en aquell moment i no inclòs en moltes ocasions a l’orquestra.

ROMA Casa Donizetti. Passejant pels carrers de Roma, molt prop de la Fontana di Trevi, una placa a la façana d’una casa anunciava que allí havia viscut Gaetano Donizetti (1797-1848) el compositor d’òperes com Lucia de Lammermoor, L’elisir d’amore, Lucrezia Borgia o Don Pasquale.

6


REVISTA DE LA

societat musical

PREMIS “ITÀLIA 2001” ¾

Premi Carnet d’Identitat: a Bernat, per tots sabeu què.

¾

Premi “rabets de pansa, que afinen la memòria” a Bernat, pel mateix tema.

¾

Premi “rabets de pansa” II a Jose Enrique Boïls que casi es deixa l’instrument a casa.

¾

Premi “alguns dies estaries millor calladet” a Enric per la famosa frase de l’aire condicionat.

¾

Premi “La bella durmiente” als que més ràpid s’adormien a l’autobús: a Moisés i José Enrique Boïls.

¾

Premi “Riviera” a Tere Ribera, que no va deixar de dormir des de Guadassuar fins a la Riviera.

¾

Premi “qui no dorm gitat és perque no vol”: a Fina Gimeno i Julio Roig, per totes les hores que feren dormint al corredor de l’autobús. (és extensiu a alguns més)

¾

¾

Premi “fins ací arribà la riuada, tan lluny que estàvem de casa” a Màrio Bou i Teresa Boïls per l’aventura de l’aire condicionat. Premi “ací també arribava” a la resta de l’autobús que també resultaren damnificats per allò de la humitat.

¾

Premi “No vindràs més”: a Josef, per les nombroses equivocacions i pèrdues de temps.

¾

Premi “Sí que vindràs més”: als quasi tots els músics (amb poquetes excepcions) per la seua formalitat i puntualitat general, etc. de vegades sorprenent en acudir a l’hora que es marcava i a l’hora que es manava per matí que fora.

¾

¾

Premi plànol de Florència als xofers per a que la pròxima vegada sàpien on han quedat per a recollir a la gen en Florència. Premi “Podries vindre algun dia al poble” (petició del Fondo Fairy): al jove i guapo compositor, de Via de la Terra, Marco Somadossi.

7

¾

Premi Pirata al del motocarro de Corciano.

¾

Premi “volem tornar, però una setmana”: a l’hotelalbergue de Corciano (amb piscina, en mig la muntanya...)

¾

Premi “val per una reparació gratuïta del sistema de dutxes del segon pis” a l’Hotel Faina de Corciano.

¾

Premi “perseverància en la lectura” a Perfecto Osca que aconseguí llegir-se una bona part del llibre “Los pilares de la tierra” de Ken Follet. (més de mil pàgines)

¾

Premi “Amb xiquets al cel”: a Juanba i Sabina, per aguantar totes les hores d’autobús sentats darrere i entretindre als dos “coets” de músics menors, David i Quique.

¾

Premi “Mono d’estudiar”: a Luis Osca que es va emportar unes baquetes i una caixa sorda i estudiava a l’habitació de l’hotel en quan tenia un moment lliure.

¾

Premi “A quina mala hora caure mala”: a Amparo Oliver, que començà a recuperar-se quan ja estavem tornant.

¾

Premi “No esteu per a eixir de casa”: a Andrés, Jorge, Ximo i companyia (perdó pel descuit però no recordem als altres) que s’adormiren el primer matí de Roma i feren esperar a més de 80 persones dalt els autobusos.

¾

Premi “Romeo y Julieta”: a Luis Alapont i Ana Oliver.

¾

Premi al millor instrument d’aire superior, secció masculina: a Julio.

¾

Premi al millor instrument d’aire superior, secció femenina: a Lídia.

¾

Premi al millor instrument d’aire inferior: a Xaua i a Víctor.


REVISTA DE LA

societat musical

¾

Premi al millor instrument d’aire inferior, secció infantil: a David Gimeno.

¾

Premi al millor cantant del viatge: al xòfer de l’autobús “I” (en la matrícula)

¾

Premi a la millor parla italiana: a Paco Zacarés, el que parlava ho entenien tots, els del poble i els italians.

¾

Premi “Sense vergonya per a contar “xistes” verds”: a Quique Gimeno, al micro de l’autobús.

¾

Premi al rècord olímpic de velocitat en els milanta mil metres marxa: als que agafaren l’autobús la primera nit de Roma.

¾

¾

¾

Premi rècord mundial i guiness al major número d’hores caminant: als que aguantaren les visites de la segona vesprada de Roma (de 3 a 9 sense sentarse). Premi “Carlos Sainz” als millors corredors de rallies: als taxistes de Florència i de Roma (ni Stop, ni semàfor roig, ni senyal prohibida). Premi al valor esportiu: a José Javier, per portar tot el primer dia de visites a Roma la camiseta del València CF amb el nom de Piojo López a l’esquena.

¾

Premi “amor als colors” a Jaume d’Albal, per ser el que més hores va portar la samarreta taronja de la banda de Guadassuar.

¾

Premi “49 centímetres”: a David Gimeno

¾

Premi “50 centímetres”: a Quique Gimeno

¾

Premi millor pel·lícula a Farenheit 457 (voldríem saber el final els d’un autobús)

¾

Premi a l’interés cultural: a Andrés Ortega, autor de la famosa frase “Jo he vingut a Itàlia a passar-m´ho bé, no a vore pedres”.

¾

Premi al millor “bollit mental”: a la pàgina d’internet (italiana) on s’anunciava el concert de la Banda i on es barrejaven diverses informacions de la Banda, de Paco, etc. Per exemple es deia que actuava la Banda S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar de Albal. Ara, Guadassuar estava ben escrit.

¾

Premi al millor personatge de la funció: al conductor del motocarro que transportava la percussió de Corciano.

¾

Premi al millor actor de carrer: a l’anònim que mamprené a pegar crits al nombrós grup de músics que caminaven per vora a Sta. Maria la Major.

8

¾

Premi a la millor disfressa: a Mari, la dona de Paco pel mantó tan folklòric que utilitzava per a entrar a les esglésies on obligaven a tapar-se.

¾

Premi a la millor disfressa improvisada: a Gemma Pérez i Lídia que portaven un camal de pantaló desmuntable cada una per a cobrir-se els muscles en l’església de Sta. Maria degli Angeli.

¾

Premi “Per a les danses quedaven dos setmanes”: al grup de músics Mc Pijama que es va passejar per Roma amb el pijama posat.

¾

Premi a la millor interpretació de terror: a Ximo Alonso pels crits la nit de Florència quan es va despertar i va vore a Pablo dret per la habitació somnàmbul i parlant.

¾

Premi als millors efectes especials: a la vila de Corciano, per la quantitat de “bitxos voladors” que acudiren mentre assajàvem i per l’olor a xulles torrades que no arribarem a saber d’on venia.

¾

Premi “No me pises que no llevo chanclas”: a Bernat, per oblidar-se-les a l’hotel de Roma.

¾

Premi a la millor parella: al tio Antonio Noguera i la tia Rosita.

¾

Premi a la millor acompanyant: a Teresa de Bellreguard.

¾

Premi chek-point a la organització del turisme italià.

¾

Premi “espantaturistes”: als diversos personatges que s’alteraren considerablement sense cap raó i demostraren la seua evident mala educació (venedor de camisetes del Coliseu, policia de la Capella Sixtina, conductora de la moto del pont, restaurant del Trastevere...).

¾

Premi a la millor defensa dels músics de Guadassuar: a Josef, per plantar-li cara al director de l’hotel de Roma en eixir amb males maneres perquè entràvem tots amb els equipatges, xerrant i alçant una mica de soroll.

¾

Premi a la millor sorpresa: la parada en Pisa (no ho sabia ningú).

¾

Premi d’honor post-viatge: a Colo pel curro (hores i hores gratuïtes) en confeccionar el CD Rom amb més de 500 fotos, per a que tots conservem les fotos de tots.


REVISTA DE LA

societat musical

MINIDICCIONARI ITALIÀ-VALENCIÀ VOCABULARI DE VIATGE ™ ”Area pedonale”: contra el que es pot pensar de primeres (i on perfectament cabria més d’un músic de Guadassuar) açò son les zones peatonals.

™ ”Trattoria”: (no tractoria amb c com pronuncien alguns) restaurant on pots menjar tota classe de pasta.

™ ”Frizzante”: aplicat a l’aigua, es tracta de l’aigua amb gas.

™ ”Fermata”: és una parada. Ens sonarà pel seu ús musical, però també s’utilitza per a les parades d’autobús.

™ ”Penne”: una varietat de tantes de macarrons.

™ ”Speculatore”: segons el xic de la paraeta de camisetes de davant el Coliseu, és la persona que pregunta el preu (quina mala llet!!).

™ ”Pana”: és la nata. És normal demanar un café amb pana; i no té cap relació amb bigot de pana. ™ ”Prosciuto”: pernil, que diguem. ™ ”Pommo d’oro”: tomaca.

™ ”El Mossé”: és la famosa escultura de Miquel Àngel “El Moisés”. En cap cas es refereix al bar de la carretera anomenat El Mosset.

™ ”Burro”: mantega; ens la trobàvem tots els dies als desdejunis.

™ ”Buffalo Grill”: típics restaurants de les àrees de servei de les autopistes.

9


ANUNCIS PER PARAULES DISTRIBUCIONS GEMMA Especialitat en repartir mòbils i els seus complements per ciutats italianes (Es deixà el carregador a l’hotel de Florència i el telèfon al de Roma)

ES VENEN GORROS DE SEGONA MÀ ECONÒMICS!! COMPRATS PEL FONDO FAIRY PER AL VIATGE A ITÀLIA I PASSATS DESAPERCEBUTS

“GUIA D’ANAR PER ITÀLIA (SENSE PERDRE’S)”. Editorial Bigot de Pana S. L. Inclou explicacions completes sobre el marbre de Carrara, el turisme a Niza... i un capítol dedicat a la platja artificial d’eixa ciutat francesa. De regal un val per a parlar telefònicament amb Carolina de Mònaco.

ACTUACIONS EN DIRECTE AL KARAOKE Enric, Pablo, Fernando i Ximo Especialitat en Macarena (han actuat fins a Niza)

D&Q

RIC

REDOLINETS

IMITADOR PROFESSIONAL S’OFEREIX PER A REPRODUIR QUALSEVOL SO AMB LA BOCA (pardalets...)

AEROMODELISME DE GORRA PER ROMA VISTES PANORÀMIQUES ELS INTERESSATS HAURAN DE PORTAR LA GORRA AMB EL VENTILADOR INCORPORAT

Es busca botella d’aigua mineral de 2 litres amb el coll enfonsat. Respon al nom de... Qui la trobe que es pose en contacte amb Raül o Javi.

Vicent Fuertes & Antonio Noguera S. A. ESPECIALISTES EN TASTAR MACARRONS (no en menjaren ni un; que ja és)


REVISTA DE LA

societat musical

Dóna, i molt que pensar. La Banda viatja a París i el València CF perd allí la final de la Champions. La Banda programa un viatge a Itàlia i el València torna a perdre allí altra final. Apareix Mendieta en la portada de la Revista de la Societat Musical i al cap de dos o tres dies abandona el València CF. Per això no hem anat mai a Mestalla!!!

SOPA DE LLETRES, PLAT DE MACARRONS, PIZZA I GELAT Busca en la SOPA DE LLETRES totes les paraules que trobes en majúscules i negreta al següent text. Estan totes, segur:

la plaça del poble. Després passàrem a ROMA on coneguérem els MUSEUS Vaticans i la Capella SIXTINA i ens poguérem fotografiar en el VATICÀ, l’OBELISC, el COLISEU, el PANTEÖ, el FORO; la FONTANA de TREVI, la plaça NAVONA i altres monuments. En Roma també admirarem escultures de Miguel Àngel com el MOISES i la PIETAT. Després, i per SORPRESA, viatjàrem a PISA per a veure la seua famosa TORRE inclinada. Tornant ja cap a casa férem nit en NIZA, on alguns es feren un gran GELAT.

El passat estiu els músics de la banda de GUADASSUAR férem un viatge a ITÀLIA. Anàrem i dormírem en AUTOBÚS i menjàrem molts MACARRONS i alguna que altra PIZZA. En FLORÉNCIA visitàrem la plaça de la SIGNORIA, on està l’estàtua del DAVID de Miguel Àngel, i la CATEDRAL de Santa Maria de les Flors. En CORCIANO vàrem nadar en la PISCINA de l’hotel i oferírem un CONCERT en

11


les millors fotos del viatge, o quasi...

Ă lbum


Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001