Issuu on Google+

1,95€ Núm. 02 TARDOR 2010

INNSBRUCK

La capital dels Alps El Solsonès La Ruta del Temple Secrets d’Amsterdam Els kunes de Panamà

Guanya un viatge a

Amsterdam


www.viatgescat.cat

SUMARI Tardor 2010 Cap de setmana.............................. 05 La Ruta del Temple

Teniu a les mans un nou exemplar de ViatgesCAT, la revista de viatges en català. El número de tardor arriba carregat de propostes viatgeres tant a tocar de casa com a l’altra punta del món. Des d’una ruta per descobrir el Solsonès o una travessa a peu seguint la petjada dels Bons Homes, fins a una escapada urbana a Amsterdam, unes vacances en família a Innsbruck o un viatge a les illes de l’arxipèlag de San Blas, a Panamà. Trieu el reportatge que més us agradi, i si el vent bufa a favor, lleveu les àncores, deixeu anar les amarres i poseu rumb a un nou destí. Mentrestant estarem preparant el proper número de ViatgesCAT, on trobareu una nova fornada d’idees i consells pràctics per seguir alimentant el vostre esperit viatger. L’aventura de ViatgesCAT continua! Que tingueu molts (i bons) viatges!

CRÈDITS

El Solsonès El Camí dels Bons Homes

No t’ho perdis CAT.......................... Octubre – novembre – desembre Avui dormim a................................. La Parada del Compte Ciutats.............................................. Amsterdam El viatge........................................... El paradís dels kunes.

35 41 43 55

Arxipèlag de San Blas. Panamà

Viatges d’autor................................ 69 El món dalt d’un veler.

Albert Gironès

Vacances en família........................ 73 Innsbruck Catalans al món.............................. 83 Teresa del Castillo (Perú) ClickCat........................................... 85

Edita: ViatgesCAT Edicions. Directors: Jordi Folch i Cecília Lorenzo. Art/Disseny: Marc Zamora. Textos: Cecília Lorenzo. Fotografies: Jordi Folch. Correcció: Maria Carbó. Comercials: Lluís Folch, Jordi Solé Fotografia de portada: Jordi Folch Publicitat: tel. 626 335 035. Redacció: tel. 677 634 452 Correu electrònic: redaccio@viatgescat.cat Dipòsit legal: B-30626-2010 ViatgesCAT de venda en llibreries ABACUS per 1,95€


Els dominis del temple

Tardor al Solson s

De Montsó a Peníscola

La comarca de les mil masies

Avui dormim a:

La Parada del Compte

El Camí dels Bons Homes

Una travessa de Berga a Montsegur

Delta de l’Ebre

Paisatges infinit


cap de setmana

I Els dominis del temple

7

De Montsó a Peníscola

Els dominis del temple

Un viatge a l’edat mitjana seguint les passes dels cavallers templers

Unes vegades coronen els pobles i altres apareixen solitaris al cim d’una muntanya. Els castells templers són una part indestriable del paisatge dels antics territoris fronterers de la Corona d’Aragó. Avui es poden visitar tot seguint la ruta Domus Templi, que s’atura als castells de Montsó, Lleida, Miravet, Tortosa i Peníscola.


cap de setmana

Visitant les fortaleses de la Ruta del Temple un pot imaginar-se l’època dels cavallers templers (amb el seu hàbit blanc i una gran creu vermella dibuixada al pit), uns personatges força curiosos que feien, a la vegada, les feines de monjo, soldat, frare i cavaller. L’orde del Temple era una comunitat que durant l’edat mitjana va ser molt influent i poderosa per tot Europa. Aquí, al territori que formava part de la Corona d’Aragó, els templers van tenir un paper molt important en l’expansió i la lluita contra els sarraïns. Els castells de la ruta donen fe del poder que va assolir. L’itinerari discorre pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l’últim tram de la conca de l’Ebre, incloent-hi el Maestrat i el nord de l’actual província de Castelló. Al centre del recorregut, al castell de Gardeny, s’hi ha instal·lat el Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple. La seva visita us ajudarà a conèixer moltes més coses sobre aquesta comunitat, una de les més interessants i controvertides de la nostra història.

I Els dominis del temple

Al Centre d’Interpretació de l’Ordre del temple, al castell de Gardeny, a Lleida, es poden reviure la història i els ideals de la comunitat templera

EL CASTELL DE MONTSÓ La primera visita la farem al castell de Montsó, situat a la zona de la Franja de Ponent, a una hora de la ciutat de Lleida. Aquest serà el punt d’inici de la ruta del Domus Templi, i un bon lloc per recordar algunes de les gestes dels cavallers templers. Podeu començar la visita fent una passejada pel nucli històric de Montsó, que alberga la catedral de Santa Maria (segle XII), diversos museus, sales d’exposicions i palaus renaixentistes; i deixar per al final el castell. Us sorprendran les cinc torres situades al pati d’armes. De totes, en destaca la torre de l’Homenatge, al voltant de la qual es troben el temple, el refectori, les dependències dormitori i la torre de Jaume I. Fixeu-vos en el temple, que conté un túnel subterrani amb sortida a l’exterior al qual s’accedeix des de l’absis.

41º36’43.86” N 0º37’35.73” E 166 m

9


cap de setmana

I Els dominis del temple

EL CASTELL DE GARDENY Una mica més al sud, a la ciutat de Lleida, trobem el castell de Gardeny. Sovint oblidat per l’aclaparadora catedral de la Seu Vella, aquesta fortalesa és un dels edificis més importants de la capital lleidatana i ara, acabat de restaurar, ofereix al visitant un apassionant viatge a l’edat mitjana de la mà dels templers. De fet, a Gardeny s’hi ha instal·lat el Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple, on es poden conèixer i reviure els ideals de la comunitat templera, i entendre com vivia la milícia monacal. Només acostar-vos a l’indret entendreu per què el conjunt monumental de Gardeny, construït a mitjan segle XII, constitueix un dels testimonis més destacats de l’arquitectura del Temple a la Corona d’Aragó. Es tracta d’un gran recinte, del qual destaca la torre residencial, que va acollir magatzems i habitacions, i el gran temple, alçat en honor de santa Maria de Gardeny. Malgrat que als segles XVII i XVIII es van fer unes profundes modificacions que van alterar la fisonomia de l’obra medieval, actualment encara conserva importants vestigis del conjunt original templer: el recinte sobirà. Delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior es distribueixen diferents edificis articulats entorn d’un pati central.

EL CASTELL DE MIRAVET A la vora del riu Ebre, on encara hi ha la barcassa que permet passar persones i vehicles a l’altra banda, es troba el poble de Miravet, on hi ha el castell del mateix nom. Un castell que no és com qualsevol, sinó que té l’honor de ser considerada la millor obra d’arquitectura militar templera de tot Catalunya. La fortalesa, d’origen àrab, s’alça sobre un turó al costat del riu. S’hi arriba per una pista asfaltada des del nucli urbà. Veient

el castell, des de baix, és fàcil imaginar la turbulenta història de l’indret. Un cop a dins, val la pena fixar-se en el pati d’armes i la capella de Sant Martí. A més, el conjunt conserva 14 dependències ordenades al voltant d’un pati central i en tres nivells (porteria, aljub, refectori, celler, sitges, torre del tresor, atri, temple, sala del comanador, etc.) i es pot considerar el prototip que va servir de model a les futures fortaleses dels ordes militars. Després de visitar el castell val la pena fer un tomb pel poble, amb l’antiga alqueria musulmana, l’església vella i el raval dels terrissaires, ple de tallers on es pot veure com els artesans treballen les peces de fang i també comprar-les. Podeu passar també pel Racó del Temple, on trobareu tota mena d’informació, records i objectes relacionats amb els templers, com també la possibilitat de fer una ruta guiada pel poble.

CIUTAT DE TORTOSA A Tortosa, el llegat dels templers també és força interessant. Tot i que no hi ha cap castell templer pròpiament dit, passejant per la ciutat sí que es poden veure indrets relacionats amb els cavallers. Se sap que els templers van impulsar la urbanització de la ciutat fora de les muralles. Sota els seus dominis es van urbanitzar els espais on actualment hi ha els barris de Remolins, Santa Clara i el Temple. Aquest darrer recorda la ubicació dels terrenys on va tenir la seva seu la comanda, construïda estratègicament al costat del riu, per controlar el pas fluvial i la porta principal de la ciutat. Tot i que l’impressionant castell de la Suda (visita ineludible si feu una estada a la ciutat) no és obra del Temple, l’orde hi va tenir importants obligacions militars. Des d’aquesta fortalesa, contemplant la magnífica panoràmica del riu i la ciutat, podem entendre la importància estratègica de la comanda.

11


cap de setmana

I Els dominis del temple

IMPRESCINDIBLES - Visitar el Castell Templer de Gardeny de Lleida, participant en la vida quotidiana de l’orde amb Templer per un dia… o una nit, o de la visita teatralitzada Sang de Templer. Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 hores i de 16.30 a 19.30 hores. Diumenges i festius, de 10 a 14 hores. Preu: 2,50 euros (gratuït fins als 6 anys). Tel. 973 271 942.

QUI EREN ELS TEMPLERS? L’orde del Temple es va fundar l’any 1118, no gaires anys després de la primera croada. Un grup de nou cavallers francesos, entre els quals hi havia un tal Hugues de Payens, va decidir establir-se a Jerusalem per tal de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Aquests cavallers (que eren soldats i monjos al mateix temps) van passar a dir-se templers i al cap de deu anys van ser reconeguts per l’Església al concili de Troyes. Els dominis del temple es van anar estenent per Europa gràcies a les donacions, el negoci de la banca, l’ajuda de l’Església i la participació en expedicions militars dels monarques europeus. Amb el temps, els templers es van convertir en una gran potència econòmica i territorial, també als territoris de la Corona d’Aragó, on van deixar la seva petjada als castells comanda, les torres, les cases de camp, les esglésies i els conjunts urbans construïts en els seus dominis.

GPS

EL CASTELL DE PENÍSCOLA Per acabar l’itinerari, ja al costat del mar mediterrani, us animem a conèixer la ciutat de Peníscola i, en concret, la petita península on hi ha el castell, rodejat de pintorescos carrers amb pendent i cases emblanquinades. El castell, que es pot visitar i que constitueix un dels principals atractius turístics d’aquest enclavament de la costa del nord de Castelló, va ser construït per l’orde del Temple entre el 1294 i el 1307, seguint el model de Miravet. Es tracta d’una de les fortaleses tem-

pleres més ben conservades, famosa per haver estat triada pel papa Luna com a seu papal durant el Cisma d’Occident. Podeu entrar al recinte i recórrer per dins les seves quatre torres i també les 15 dependències (porteria, cisterna, cavallerisses, celler, habitacles, magatzems, presó, sala d’armes, refectori, cuina i temple) distribuïdes en dos nivells, al voltant d’un pati elevat. Des de dalt, les vistes del mar i del nucli urbà valen molt la pena.

Com arribar-hi: La ruta uneix les ciutats i els pobles de Montsó (Osca), Lleida, Miravet (Tarragona), Tortosa (Tarragona) i Peníscola (Castelló), en què la distància més llarga, entre Montsó i Peníscola, és de 243 km. Amb cotxe: El recorregut (sense aturades) suposa unes 3 hores. Montsó-Lleida: 52 km / N-240. Lleida-Miravet: 84 km / C12. Miravet-Tortosa: 36 km / C12. Tortosa-Peníscola: 67 km/ N-340, A7 Amb tren: Montsó: línia Saragossa-Barcelona. Lleida: línia Saragossa-Barcelona i AVE Sevilla-Madrid-Saragossa-Barcelona. Miravet (estació de Móra la Nova): Madrid-Saragossa-Barcelona. Tortosa (estació de Tortosa): proximitats Catalunya (estació de l’Aldea) Euromed i línia Sevilla-València-Barcelona. Penyíscola (estació Benicarló): Euromed i línia Sevilla-València-Barcelona. Línies Renfe. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Informació turística: Consorci ruta del temple: tel. 902 25 00 50. www.domustempli.com

13


cap de setmana

I El solsonès

15

Somnis de tardor

El Solson s

El bo i millor de la comarca de les mil masies

Al cor del Prepirineu, la comarca del Solsonès és un paradís natural força desconegut i un dels indrets del Principat més indicats per fer turisme rural. Entre boscos i prats, travessats per cabalosos rius i rodejats d’imponents serralades, s’amaguen un munt d’indrets ideals per organitzar una escapada en plena natura, a més d’un seguit de masies pairals que ofereixen la possibilitat de fer-hi una estada.


cap de setmana

I El solsonès

A cavall entre els Pirineus i les planes centrals de Catalunya, el Solsonès s’ha convertit en una de les comarques d’interior que més ha lligat la seva oferta d’oci al turisme de natura. La majoria dels que visiten la zona ho fan per gaudir de la pau i la tranquil·litat que es respira passejant pels seus camins o simplement descansant sota l’ombra dels boscos o a la vora d’un dels embassaments. I és que aquesta és bàsicament una comarca de muntanya. Al nord, les serres prepirinenques d’Oliana, Odèn, Port del Comte i la serra del Verd la separen de l’Alt Urgell i el Berguedà. El riu Cardener la travessa pel mig, i els seus afluents, l’Aigua d’Ora i l’Aigua de Valls, passen per raconades esplèndides. Tots aquests elements han configurat un paisatge especial on hi ha una gran varietat d’indrets per gaudir de llargues jornades de descans a l’aire lliure.

17

EL PLA DE BUSA És un dels indrets menys coneguts de la comarca però curiosament un dels més atractius. I és que un cop a dalt del pla de Busa a un li fa la sensació de contemplar-ho tot des de les altures. Es troba a 1.526 metres d’altitud i és un altiplà que s’interromp bruscament en un barranc impressionant. Seguint el pla de Busa hi ha el Capolatell, un espadat rocós aïllat pertot arreu i que només es troba connectat

per una passarel·la. Aquesta illa rocosa es va fer servir com a presó per als militars francesos capturats en la guerra de la Independència. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga i després de fer uns 4 quilòmetres seguir pel desviament de Besora i Busa (està senyalitzat). Quan la pista s’estreny, el millor és seguir a peu fins al pla (una mitja hora) contemplant vistes molt atractives.

La comarca de les mil masies Gaudiu de la cuina de tardor! Durant els mesos d’octubre i novembre se celebren les Jornades Gastronòmiques de Tardor del Solsonès. Diversos restaurants de la comarca ofereixen un menú de degustació fet a partir de productes artesans. Cuina amb arrels tradicionals i, alhora, creativa i innovadora!

A banda de ser una comarca poc poblada, el Solsonès es caracteritza per una baixa densitat de població. Els municipis són dispersos i formats per masies aïllades, on trobem magnífics exemples d’arquitectura tradicional dels segles XVI, XVII i XVIII. En els darrers anys algunes s’han convertit en ARI (allotjament rural independent).


cap de setmana

I El solsonès

ELS EMBASSAMENTS DE SANT PONÇ I DE LA LLOSA Els pantans de Sant Ponç i de la Llosa són part indestriable del paisatge del Solsonès. La millor manera de gaudir de la seva presència és veient-los des dels miradors que es poden trobar per tot el territori. Us recomanem el mirador de la creu del Codó i el mirador de la mola de Lord. Al mirador de la creu del Codó s’arriba des del coll de Jou, seguint un cartell indicatiu a peu de carretera. Després de caminar 10 minuts s’accedeix al mirador, on, protegits per la barana que hi ha sobre la roca, es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de Sant Llorenç de Morunys i el pantà de la Llosa a sota. Per arribar a la mola de Lord, cal agafar una pista que surt des de Sant Llorenç de Morunys i accedir-hi caminant uns 20 minuts. Un cop a dalt es pot visitar el santuari de la Mare de Déu del Lord, situat a 1.181 metres d’altitud. Les vistes del pantà de la Llosa i la serra de Busa són espectaculars.

LA RIBERA SALADA Dels quinze municipis que hi ha a la comarca, no- la mateixa pista que porta al pont del Clop, contimés sis són nuclis de població importants. La res- nuant 10 quilòmetres més enllà fins al mirador, des ta, gràcies a la disseminació dels seus habitants d’on es contempla una vista privilegiada del sector en masies aïllades, com també a la inexistència de alt de la Ribera Salada i l’Alt Urgell. Un dels elecap via ferroviària o carretera important, condicio- ments geològics que destaquen a la zona i que es nen el caràcter rural del territori. Lladurs, on mol- poden veure des del mirador són les roques blantes masies s’han convertit en allotjaments rurals, ques i les montserratines, formacions rocoses que és un d’aquests municipis. Envoltat de boscos de recorden les de Montserrat. Al mirador s’hi arriba pins, roures i alzines, cal afegir-hi els racons mo- per un camí d’uns 300 metres que arrenca a peu delats per l’aigua. En són clars exponents els 40 de carretera (al quilòmetre 25 des de Solsona en quilòmetres del curs del riu Ribera Salada, que en direcció al municipi de Cambrils). Per entendre el nom de Ribera Salada, res midiferents trams adopta formes llor que visitar-ne el naixement, molt capritxoses i atractives. A la font de Sant que és al municipi d’Odèn. Es Són molts els indrets des d’on tracta de la font de Sant Quintí, apropar-se al riu, ja que a banQuintí, un dels paque es troba en un dels paratges da de regar gran part de Lladurs, ratges més encisamés encisadors del Solsonès, i també travessa terres dels munidors del Solsonès, d’on raja abundant aigua salada cipis d’Odèn, Lladurs i Castellar (fins i tot hi ha qui la utilitza per de la Ribera. Val la pena visitar hi raja abundant fer conserves). En aquest indret el pont del Clop, un punt on el aigua salada també es pot veure l’ermita de riu ha erosionat la conca i hi ha Sant Quintí. A la font s’hi arriba creat unes formes curvilínies i uns gorgs molt atractius. S’hi arriba des de Solso- des de Cambrils per la carretera de coll de Jou. na per la carretera en direcció a Bassella. Al qui- Passada la font i el salt de Can Sala, a 2 quilòmelòmetre 3,4 cal agafar la desviació a la dreta fins a tres de Cambrils, s’ha d’agafar un camí, en el qual arribar al pont del Clop. També és recomanable el hi ha una cadena que porta a la font i l’ermita de mirador de la serra Seca, al qual s’arriba des de Sant Quintí al cap d’una hora a peu.

19


cap de setmana

I El solsonès

Des del mirador de la serra Seca es veuen les montserratines, unes curioses formacions rocoses semblants a les de Montserrat

EL RIU D’AIGUA D’ORA A peu dels cingles de Busa, dins el terme municipal de Navès (al nord-est de la comarca), el riu Aigua d’Ora forma una àmplia vall amb uns paratges naturals de gran encís i bellesa. El millor que es pot fer per descobrir-los és dirigir-se directament a Navès i prendre la pista asfaltada que segueix el curs del riu i arriba a indrets com Pujol, Sant Lleïr i Sant Pere de Graudescales (senyalitzat des de Navès i lloc que mereix una visita). Per la carretera, es poden anar trobant racons paradisíacs, com gorgs d’aigua cristal·lina o petits salts d’aigua. També, a mig camí es poden visitar un parell de molins fariners i una serradora on es poden veure en funcionament dues de les activitats tradicionals en aquesta vall.

Excursions des de Solsona Si feu estada d’un dia a la capital del Solsonès podeu visitar l’emblemàtic Castellvell, des d’on podreu contemplar una bona panoràmica; la cripta preromànica i el cementiri modernista d’Olius, passejar a peu o amb bicicleta fins al parc de la Mare de la Font, un espai natural pensat per a tota la família; fer la ruta de les fonts o arribar-vos fins el pont de l’Afrau, aqüeducte que havia servit per portar l’aigua a Solsona. Tot a menys de quatre quilòmetres del nucli antic.

EL NUCLI ANTIC DE SOLSONA En una estada al Solsonès no hi pot faltar una visita a Solsona. Els seus carrers són plens de fonts, esglésies, portalades i molts altres racons que encantarà el visitant per primera o enèsima vegada. Cal prendre’s el temps suficient per recórrer-ne el casc antic amb calma, sense presses. I és que per amarar-se del seu esperit cal travessar els antics portals de la muralla, passejar pels carrers estrets,

reposar en una de les seves places o fixar-se en els escuts i els caps de biga treballats que adornen les façanes. Us recomanem un recorregut des de l’Oficina de Turisme, que és al Palau dels Llobera, un edifici del segle XV que ara alberga la seu del Consell Comarcal. Un cop situats al pont de Solsona, molt a prop de l’oficina, es pot contemplar una de les millors vistes de la ciutat, amb

21


cap de setmana

les parets de la muralla en primer pla, la cúpula de la catedral darrere i moltíssims terrats traient el cap muralles endins. Al capdamunt del portal del Pont (una de les tres entrades al barri antic), el Sol (de Solsona) dóna la benvinguda. A partir d’aquest punt, cadascun dels carrers i places de la vila ofereix un atractiu diferent. L’edifici de la catedral és el més important. Els solsonins diuen que no es pot marxar de la vila sense haver-hi entrat almenys a fer una ullada a la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat. La catedral actual és d’estil gòtic, encara que el campanar és el de l’antic temple romànic. Deixant enrere el portal de Sant Agustí, apareix la plaça de Palau (o placeta del Bisbe), on es pot veure la façana barroca de la catedral i el Palau Episcopal, amb el Museu Diocesà. Un cop visitat, la passejada continua fins a

la plaça Major, on és recomanable aturar-se per contemplar els porxos que la rodegen i l’aparador d’una de les pastisseries més famoses de Solsona, la pastisseria Massana, on val la pena comprar la famosa coca de croissant, però també les bales de trabuc i les estrelles. Seguint amb la ruta, es passa pel pintoresc carrer Llobera i el portal de Llobera, una de les tres portes d’entrada a la muralla que es conserven. Tornant enrere mereixen una visita el carrer del Castell, l’artèria de la ciutat, on hi ha l’Ajuntament, bars, botigues i la plaça del Ruc. En aquest indret hi ha la torre de les Hores, que és on es penja el ruc de cartró pedra que es pixa davant dels vianants per Carnaval. Per acabar, res millor que passar per la plaça de Sant Joan, amb una font del segle XV a la qual el poeta Josep M. de Sagarra va dedicar uns versos.

I El solsonès

ALLOTJAMENTS TRAS (Associació Turisme Rural del Solsonès) Per allotjar-se en alguna de les cases rurals del Solsonès, consulteu: www.turismeruralsolsones.com Càmping El Solsonès Una bona opció, sobretot per a famílies amb nens, és allotjar-se en un dels bungalows del càmping El Solsonès. És un càmping ecològic situat a 2 km de Solsona. Disposa de parcel·les, supermercat amb productes artesanals i ecològics, restaurant de cuina tradicional i un gran espai de jocs per als més petits. Aprofiteu l’oferta 2x1 (amb visita guiada al nucli de Solsona) que ofereixen a la seva pàgina web!. Ctra. de Sant Llorenç km. 2. Solsona. Tel. 973 482 861. A partir de 76,78 € el bungalow per a 4 persones. www.campingsolsones.com

Hotel La Freixera Un hotel encantador, de tres estrelles, al nucli històric de Solsona, amb servei d’allotjaments i esmorzars. Disposa de 5 habitacions dobles, modernes i confortables, rehabilitades mantenint l’estructura de pedra i fusta d’una casa artesana del segle XIV. Carrer de Sant Llorenç, 46. Solsona. Tel. 973 48 42 62. A partir de 72 € l’habitació doble. www.lafreixera.com Hotel Sant Roc Al centre de Solsona, aquest hotel de 4 estrelles ocupa un emblemàtic edifici modernista de començaments del segle XX. Compta amb 25 habitacions personalitzades, dos restaurants (El Buffi i El petit Buffi) i un espai molt especial, l’Hydra Qi, amb zona d’spa, massatges i altres teràpies de salut i benestar. Plaça de Sant Roc, Solsona. Tel. 973 480 006. Des de 105 € l’habitació doble. www.hotelsantroc.com

La ciutat dels artesans

Ara ballen els gegants!

Us agradaria veure com treballa un artesà? Com es treballa la fusta, com es fa una cistella de vímet, com es pinten els elements folklòrics de Solsona, com es pirograva un drac de la Festa Major, com s’esculpeix la pedra i se li dóna vida o fins i tot veure una explotació de productes ecològics? Es pot fer una visita a alguns dels tallers artesanals de la comarca, o fins i tot comprar productes fets artesanalment a casa mateix de l’artista. Més informació: http://artesansdelsolsones.com

A Solsona són famosos els gegants Boixos, una paròdia dels gegants vells de la ciutat que surten per Carnaval i fan el mateix recorregut que els gegants institucionals per la Festa Major i per Corpus. Manel Caserras n’és el creador. Ara, el seu fill, Manelet Caserras, ha seguit la feina del pare i continua treballant en la creació, la restauració i la reproducció de gegants d’arreu de Catalunya. A més, ha estat artífex de la cúpula de la catedral, dissenyada el 1992 amb marbres de dos per dos com si fos un mosaic.

23


RESTAURANTS La Cabana d’en Geli Una bona opció per gaudir de la cuina tradicional en una masia típica. A les nits es pot gaudir d’una zona chill out acabada d’inaugurar. Ctra. de Sant Llorenç, s/n. Solsona. Tel. 973 483 582. www.lacabanadengeli.es La Fada Un lloc ideal per gaudir d’un dinar o un sopar tranquil. Hi fan un menú diari de 10 euros on tant s’hi pot menjar una graellada de carn com un carpaccio de bacallà, un entrecot o una fideuà. També es pot menjar a la carta. C/ Pere Màrtir Colomés, 6. Solsona. Tel. 973 482 540. www.lafada.cat Restaurant Mare de la Font Restaurant de caire familiar situat al centre del parc de la Mare de la Font. Cuina tradicional, guisats i carns a la brasa. Ctra. de Bassella, km. 1,5. Tel. 973 483 967. www.maredelafont.net

Ben acompanyats! Cada dissabte i diumenge a les onze del matí s’ofereixen visites guiades al nucli antic de Solsona, i tenen una durada d’unes dues hores. La visita comença al Centre d’Interpretació (Oficina Comarcal de Turisme – ctra. de Bassella, 1). Els dissabtes es visita el Pou de Gel, la catedral, els claustres i els punts més emblemàtics del centre històric. Els diumenges es visita la catedral (amb els claustres, els absis i es puja al campanar) i el Museu Diocesà i Comarcal. El preu de la visita és de 6 euros.


cap de setmana

I Sitges

27

El Camí dels

BONS HOMES

El Camí dels Bons Homes és una ruta senyalitzada pels camins de muntanya que van fer servir els càtars en el seu èxode des d’Occitània cap a la Cerdanya i el Berguedà als segles XIII i XIV. El recorregut va des del Santuari de Queralt (a Berga) al castell de Montsegur, a l’Arieja, a la Catalunya Nord. Recorre gairebé 200 quilòmetres i es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall. Us hi animeu?


cap de setmana

I Els bons homes

Una visita al Centre Medieval i dels Càtars, a Bagà, permet conèixer els secrets més ben guardats de la història dels càtars.

Per a amants de les caminades d’alta muntanya, el Camí dels Bons Homes és una proposta ideal per viure una petita aventura rodejats dels paisatges més impressionants del Pirineu. Si es fa a peu es necessita almenys una setmana per fer el recorregut sencer, però el més recomanable és repartir les etapes en uns vuit o nou dies per no acabar gaire cansat. El punt de partida és el santuari de Queralt, a Berga. Més endavant es passa per Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya i la vall de la Llosa. Tot seguit es creua la frontera per la portella Blanca, i després de passar per Porta, Porté-Puymorens o Ax-les-Thermes arriba al castell de Montsegur, l’últim bastió dels càtars a la Catalunya Nord. Mentre es fa la travessa es poden visitar esglésies romàniques, castells, viles medievals i, sobretot, gaudir de magnífics paratges de muntanya. Només cal seguir els senyals, aprofitar els diferents allotjaments més propers al traçat del camí i anar superant etapa rere etapa. Del que es tracta és de descobrir la natura i els pobles d’aquest racó del Pirineu, però també de recordar la dramàtica aventura dels Bons Homes, que van ser perseguits durant dècades pel fet de ser considerats heretges. La seva història està molt ben relatada en el llibre Terra d’oblit, El vell camí dels càtars, d’Antoni Dalmau, una bona recomanació abans d’emprendre la marxa.

UNA RUTA D’ALÇADA

El carnet de la ruta Si voleu deixar constància del vostre periple, demaneu el carnet de ruta. Es pot segellar a diferents establiments repartits pel recorregut. Un cop realitzada la ruta us donaran un diploma. Més info: www.camidelsbonshomes.com

29

42º06’05.05”N 1º50’37.68” E 702 M

Des de Berga fins a Montsegur hi ha 189 quilòmetres de camins i corriols de muntanya. El camí supera muntanyes com els rasos de Peguera, travessa el Cadí i entra a França per la portella Blanca d’Andorra. Una vegada a l’Arieja, el GR-107 puja el coll de Pimorent, deriva cap a Ax-lesThermes, puja el coll de Chioula i va cap a Comuns, les gorges de Frau i, finalment, Montsegur. Per totes aquestes raons (i per tot el desnivell que acumulen) cal un nivell físic mínim per fer la ruta i totes les precaucions necessàries que cal prendre en una travessa d’alta muntanya d’aquestes característiques (bon calçat, aigua, menjar, cartografia de la zona...). Per preparar l’itinerari val la pena contactar amb el Consell Regulador dels Bons Homes (www.camidelsbonshomes.com). Al web podeu consultar els mapes de cada etapa i també baixar-vos els tracks gps de tot el recorregut.


cap de setmana

I Els bons homes

Catalunya Càtara La doctrina espiritual dels Bons Homes ja havia arrelat a les terres del Berguedà a principis del segle XIII. Per això, molts dels perseguits per la croada encapçalada per Simó de Monfort i l’església de Roma van buscar refugi en aquest territori. Tot buscant la salvació, al llarg del Berguedà i la Cerdanya, van passar per paratges naturals i pobles plens d’història.

OBJECTIU: MONTSEGUR

EL CENTRE MEDIEVAL I DELS CATARS Un bon lloc per saber molt més sobre la història dels càtars al Pirineu català és el Centre Medieval i dels Càtars, situat a Bagà, una de les poblacions per on passa la ruta. El centre és al palau dels Barons de Pinós, que eren una família noble de l’època, i entre moltes altres coses, se’ls co-

neixia com a protectors dels càtars refugiats. Una visita guiada permet conèixer els secrets més ben guardats de la seva història. No és casualitat que el Centre Medieval i dels Càtars estigui ubicat a Bagà. I és que disposa d’un dels nuclis medievals més ben conservats de Catalunya.

Des de Bagà la ruta travessa el Cadí per arribar a Bellver de Cerdanya. Des de Bellver va a la vall de la Llosa, travessa la frontera per la portella Blanca i recorre part dels Pirineus francesos per Porta, PortéPuymorens, Ax-les-Thermes, Prades o Comuns. A la Catalunya Nord es pot dormir a les famoses gites d’etape, una mena d’albergs refugis amb molt d’encant, situats a la vora dels finals d’etapa. El viatge acaba al castell de Montsegur, l’últim refugi de resistència d’aquesta religió considerada heretge. La fortalesa es troba a dalt d’un turó des del qual es tenen molt bones vistes de la plana de l’Arieja, les muntanyes del Pirineu o els pobles de Lavelanet, Montbèl i Mirapeis, al fons. A dalt, entre les restes d’aquest castell medieval és fàcil evocar l’època (el segle xiii) en què es van refugiar els càtars que s’amagaven de les tropes del rei de França. De segur que en acabar la visita recordareu per sempre el mes de març del 1244, quan va tenir lloc la tragèdia del Prat dels Cremats, en què els 210 càtars que no van voler renegar de la seva fe van cremar-se en una gran foguera als peus del castell. Per commemorar el fet, a l’inici del camí veureu una estela de pedra amb la creu dels càtars. Un cop coronat el castell, el caminant ha arribat al seu destí. Ara ja ho podreu dir: heu fet el Camí dels Bons Homes!

I al Solsonès també! Existeix una variant del Camí dels Bons Homes que va des de Gòsol al Santuari del Miracle, al Solsonès, passant per Tuixent, Sant Llorenç de Morunys, Oden o Solsona.

Les millors guies Per anar ben assessorats si voleu fer la ruta a peu us recomanem El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels Càtars de Berga a Montsegur. En bicicleta: El Camí dels Bons Homes. De Berga a Montsegur en bicicleta. Totes dues de l’editorial Altair.

Informació: Consell Regulador dels Bons Homes C/ Pujada a Palau, 7. Bagà. Tel. 93 824 48 61. www.camidelsbonshomes.com

31


No t’ho perdis

octubre

2/3 BERGA Bergabolet www.ajberga.cat

3 TARRAGONA Concurs de Castells de Tarragona www.concursdecastells.cat

No t’ho perdis!

9/10 PRAT

DE COMTE Festa de l’Aiguardent www.aiguardent.com

23/24

d’octubre i 1 de novembre VILADRAU

Del 28 d’octubre al 7 de novembre GIRONA Fires i festes de Sant Narcís www.girona.cat

I octubre-novembre-desembre 2010

Fins al 9 de gener del 2011 CaixaForum BCN Miquel Barceló (1983 -2009) http://obrasocial.lacaixa.es

Fira de la Castanya www.ccenviladrau.org

35

8/9/10

26 (fins al 13

SANT SADURN de febrer) MNAC BCN D’ANOIA Setmana del Cava / Cavatast www.confrariacava.com

Joia d’artista. Del modernisme a les primeres avantguardes www.mnac.cat


No t’ho perdis

Agost ‘10 novembre

1 CALAF

13/14

6/7

Mostra d’oli DO Siurana www.turisme.reus.cat

Fira de Tots Sants www.calaf.cat

REUS

PUIGCERD Fira de Puigcerdà www.puigcerda.cat

6/7 SANTA COLOMA DE FARNERS

Festa de la Ratafia www.scf.cat

24/28

BARCELONA

Primavera Club (Concerts de Cornflakes, Eat Skull, Frankie Rose & The Outs, Teenage Fanclub…) www.primaverasound.com

Deixa el rellotge a casa i viu els racons més idíl·lics de Catalunya Només a Ara llibres www.arallibres.cat


No t’ho perdis

Agost ‘10 desembre

1/27

BARCELONA Fira de Santa Llúcia www.bcn.es

18/19

VILAFRANCA DEL PENED S Fira del Gall www.vilafranca.cat

24 BAG Festa de Fia-Faia www.viladebaga.org

24 LES

Festa d’Era Soca de Nadau www.torismeles.com

30 CENTELLES Festa del Pi de Centelles www.centelles.cat

4/12

ESPINELVES Fira de l’Avet www.espinelves.cat

8 CAMBRILS Festa Major i Commemoració del Setge de 1640 www.cambrils.org

11/12

MOLLERUSSA Concurs Nacional de Vestits de Paper www.mollerussa.cat

24 LLEIDA Cant de la Sibil·la a la Seu Vella www.cerclebellesarts.com

L’ADEC EDITA UN CATÀLEG D’EMPRESES QUE ETIQUETEN EN CATALÀ, AMB MÉS DE 2000 REGISTRES. La teva empresa etiqueta en català i no apareix al catàleg? Més de 2000 empreses de diferents sectors, ordenades per comarques, apareixen a l’únic registre existent en aquest àmbit. L’objectiu de l’ADEC és augmentant-ne el nombre cada any. Si la teva empresa etiqueta en català busca-la al catàleg i, si no hi apareix contacta amb nosaltres o entra al nostre web i dóna-la d’alta adjuntant una etiqueta de qualsevol producte, això si, ha d’estar com a mínim en català. ADEC, ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L’ETIQUETATGE EN CATALÀ www.adec.cat - adec@adec.cat T. 933050888 - F. 932780294


Avui dormim a

Avui dormim a

La Parada del Compte

Totes les habitacions disposen de sala d’estar i bany complet i estan equipades amb totes les comoditats. A més, les junior suites i les suites disposen d’equip Hi-Fi CD, minibar i un obsequi de benvinguda. De totes us recomanem l’Istanbul i la Nova York.

I Cal Rei

LA PARADA DEL COMPTE Finca de l’antiga estació de Ferrocarril Torre del Compte Tel. 978 769 072 A partir de 110 euros l’habitació doble www.hotelparadadelcompte.com

41

Atocha, Mèrida, Nova York, Istanbul, Sevilla o Abando. Són els noms d’algunes de les habitacions de l’hotel La Parada del Compte. Totes elles evoquen alguna estació ferroviària del món i estan ambientades i decorades com a tals. Som en un dels hotels rurals més originals de la comarca, i ens atreviríem a dir que de tot Catalunya. Es tracta d’un establiment de quatre estrelles ubicat en una antiga estació de ferrocarril dels anys quaranta, rehabilitada i transformada en un bonic conjunt d’edificis on es combinen perfectament les antigues estructures industrials amb una estètica d’allò més avanguardista i moderna.

L’hotel se situa dins una finca de cinc hectàrees i a dos quilòmetres del poble de Torre del Compte, molt a prop del riu Matarranya. Els seus propietaris us faran sentir com a casa, sigui en alguna de les onze habitacions o en les zones comuns del saló, la biblioteca, la cafeteria, la terrassa o el restaurant, anomenat El anden. Precissament, al restaurant (obert també si es reserva amb antelació als que no són hostes de l’hotel) podeu tastar cuina mediterrània i aragonesa amb un toc modern, cuinats amb productes de la terra. Molt millor si acompanyeu l’àpat amb algun dels exquisits vins del Celler d’Algars, el·laborats a Arenys de Lledó.

40º56’06.82” N 0º06’36.41” E 502 m

L’estació dels sentits


ciutats

I Amsterdam

43

Llogar una bicicleta i explorar la ciutat a cop de pedal, navegar pels seus canals, passejar entre quadres impressionistes a les sales del museu Van Gogh, descobrir els secrets dels coffee shop o fer un pícnic a Vondelpark. A Amsterdam, una ciutat de més de 700.000 habitants, 600.000 bicicletes, 165 canals i 2.500 cases flotants, no hi ha temps per avorrir-se!

Viatjar de l’aeroport d’Schiphol (pronunciat eskipol) a la Centraal Station d’Amsterdam només us portarà 20 minuts amb tren. Un cop travessat el llindar de l’estació, arribarà el moment de les primeres impressions i sorpreses. Sou en una ciutat tranquil·la però amb una oferta cultural increïble, sense gaires sorolls però plena de vida nocturna. Hi ha poquíssims cotxes i motos, un munt de tramvies i multitud de gent amb bicicleta. A poc a poc, el clinc-clinc dels timbres de les bicis se us farà més i més familiar. Al final de l’estada hi estareu totalment acostumats. Just davant de l’edifici de l’estació podeu agafar un tramvia d’alguna de les línies que porten a les places més cèntriques: Dam, Rembrandtplein, Leidseplein o Muntplein. L’hotel escollit segur que queda a prop d’alguna d’aquestes.


ciutats

I Amsterdam

La targeta I Amsterdam Card permet utilitzar el transport públic, entrar als museus i gaudir de diferents atraccions turístiques de la ciutat. Costa 38 € (24 hores), 48 € (48 hores) i 58 € (72 hores). www.iamsterdam.com

EL MERCAT FLOTANT DE FLORS Podeu aprofitar per fer un cafè al Café Hoppe, del 1670. És un clàssic d’Amsterdam, situat a la mateixa plaça Spui. Des d’allà veureu l’estàtua Livertje, un nen trapella que simbolitza l’esperit radical dels anys seixanta. A prop d’aquí, al carrer Spui (Spuistraat), concretament al número 214 hi ha una de les cases okupades més famoses. Es troba als antics locals del diari Handelsblad, que els squatters han convertit en una mena de monument a l’inconformisme. Al mateix carrer trobareu una segona casa okupada i un cafè restaurant molt agradable i original: el Café Schuim (al número 189). De nou a la plaça Spui podeu agafar el carrer que ressegueix el canal Singel fins a arribar al Bloemenmarkt, el mercat de les flors. Es tracta d’un conjunt de grans barques amarrades al canal on es venen rams de flors (sobretot tulipes), bonsais o llavors de diferents flors i plantes. El trobareu obert de dilluns a dissabte, de 8 a 17.30 hores. Tot resseguint les paradetes arribareu a Munt Plein, que es diu així per la Munttoren (la torre de la moneda), una torre barroca de fusta amb una campana que sona cada quart d’hora.

Un cop instal·lats, us animem a recórrer els carrers i les places del centre, començant per la plaça Dam, la més animada de la ciutat. Al seu voltant s’alcen un bon grapat d’edificis històrics i monuments: el Palau Reial (Koninklijk Paleis), l’església Nova (Nieuwe Kerk), on es fan exposicions, o l’impressionant centre comercial Magna Plaza. I al mig: cotxes de cavalls disposats a portar el turista més acomodat a fer una volta per Amsterdam i un obelisc (el Nationaal Monument) dedicat als holandesos morts per la pàtria que, des de fa anys, serveix de punt de trobada als joves de la ciutat. Un exercici divertit és passar-se una estona observant el moviment d’estudiants, punkis, neohippies, i tot tipus de tribus urbanes que es troben en les escales d’aquest monument de ciment. Després de passejar per la plaça, la ruta continua pel carrer Kalverstraat, ple de botigues (no gaire originals, més aviat sucursals de grans cadenes comercials) i amb entrada al Museu Històric d’Amsterdam. Per cert, a banda de la exposicions permanents i temporals, té un agradable cafè, ideal per fugir del soroll del carrer, un dels més freqüentats, sobretot el cap de setmana.

EL PATI DE BEGIJNHOF Baixant per Kalverstraat s’arriba a la plaça Spui. Aquí cal parar atenció als portals que hi ha a mà dreta per trobar-ne un, de fusta, on posa “Begijnhof”. Obriu-lo i entreu. Hi trobareu un agradable i silenciós jardí rodejat de cases dels segles XVII i XVIII, entre les quals es troba (al número 34) la més antiga de la ciutat. Al mig hi ha una església medieval. És un racó preciós però que només té una pega: hi està prohibit fer fotografies.

52º22’24.57” N 4º53’28.10” E 4 m

45

LA PLAÇA DAM


ciutats

I Amsterdam

Per fer un creuer gratuït pels canals de la ciutat només cal anar al número 12 de la plaça Leidseplein. Allà hi ha el Club de Bots St. Nicolas, una organització que es dedica a restaurar bots antics i a oferir-hi passejades gratuïtes. Cal demanar dia i hora al mateix local. No s’ha de pagar res de res, però s’accepten propines! www. amsterdamboatclub.com CAMÍ A NIEUWMARKT

REMBRANDTPLEIN I WATERLOOPLEIN Des de Muntplein, per Reguliersbree Straat, plena de botigues de souvenirs i alguns sex shops, sereu de seguida a Rembrandtplein. Al centre, una estàtua del pintor Rembrandt contempla els edificis que enquadren la plaça: bars i restaurants amb terrassa, night clubs… De tots, us recomanem aturar-vos al cafè Schiller, del 1892. Tot un clàssic de l’art déco. Per l’Amstelstraat creuareu l’Amstel i arribareu a Waterlooplein, on, a banda del Muziektheater hi trobareu un animat mercat al carrer per triar i remenar entre les paradetes de roba, complements, objectes de fusta, teles o bijuteria d’Indonèsia. A prop, a la Jodenbreestraat, al número 4, hi ha la casa de Rembrandt, que es pot visitar i on es guarden alguns gravats del pintor.

Amb bosses de la compra o sense, des de Waterlooplein podeu endinsar-vos cap a la ciutat universitària tot creuant el riu Amstel pel carrer Staal Straat. En arribar al canal de KloveniersBurgwal, cal anar amunt tot vorejant-lo. Creuareu els carrers Rusland o Oude Hoogstraat (aquest darrer amb un bon grapat de coffee shops). Seguint pel mateix canal arribareu a Nieuwmarkt, una plaça oberta presidida pel Waag, un vestigi de l’antiga muralla medieval, avui convertit en un original restaurant. Per tota la plaça també trobareu diversos restaurants, molts amb terrassa. El 1970 es van derruir moltes cases d’aquesta zona per poder construir-hi el metro, cosa que va provocar enfrontaments entre la policia i els manifestants. En homenatge, les fotos de les protestes decoren l’estació de metro de Nieuwmarkt. EL BARRI DELS MUSEUS Si voleu veure museus heu d’anar al Museumplein. Aquí es troben el Museu Van Gogh i el Rijksmuseum. En aquest últim es pot veure una increïble col·lecció d’art holandès. Entre la multitud d’obres que es poden contemplar es troben la famosa Ronda nocturna, de Rembrandt, o La lechera, de Jan Vermeer. Altres museus interessants repartits per tota la ciutat són l’Hermitage o el Foam (de fotografia).

47


ciutats

I Amsterdam

NEW AMSTERDAM Es tracta d’una zona situada a les illes i penínsules que envolten el centre de la ciutat, anomenada KNSM, al costat de l’illa de Java. S’hi pot arribar fàcilment amb bicicleta, o bé acostar-s’hi en algun bus des del centre. Aquesta illa va ser construïda a finals del segle XIX per la Reial Societat de Vaixells de Vapor d’Holanda (KNSM) i un segle més tard es va convertir en zona residencial. Ara és una zona força animada, amb una arquitectura molt particular i un ambient marítim. Hi ha originals botigues de decoració, estudis i tallers d’artistes i dissenyadors.

EL BARRI VERMELL Una de les imatges que caracteritzen l’Amsterdam més canalla i transgressor són les prostitutes que es mostren als aparadors del barri vermell. Des de Nieuwmarkt hi podreu arribar per Bloed Straat. Els aparadors es concentren al carrer que ressegueix un dels canals de la zona (l’Achterbutgwal), però n’hi ha per tot l’Oude Zijde (la part vella), fins a Warmoesstraat (a l’oest), Zeedijk (al nord), Kloveniersburwal (a l’est) i Damstraat, al sud. Al carrer Achterburgwal, 148, hi ha el Museu de la Marihuana, l’únic

AMB BICICLETA PEL VONDELPARK Si fa bon temps, una bona idea és llogar una bicicleta (a Mac Bike, per exemple, a prop de Waterlooplein, a Meester Visserplein, 2) i anar cap al Vondel Park, passant abans pel Magere Brug, un pont de fusta llevadís, rèplica de l’original, del segle XVII. Un cop al Vondel Park, una gran zona verda amb camins per anar amb bicicleta, llacs, boscos i prats on no és difícil trobar-se ovelles, cabres, esquirols o ànecs. També hi ha diferents bars amb terrassa on us podeu aturar a prendre alguna cosa. Un d’aquests és el Vertigo, el cafè del museu del cinema (Nederlands Filmmuseum), a l’entrada del parc.

museu d’Europa sobre la història del cànnabis. Si us interessa el tema, al 124 hi ha Cannabis College, un peculiar centre d’informació on es pot fer un tour guiat per un jardí de plantes de marihuana. Si continueu deambulant pel barri xinès d’Amsterdam, passareu per l’Oude Kerk, situada molt a prop de Warmoesstraat, una de les més animades de la zona, plena de coffee shops. Al número 141 hi ha una botiga molt original, la condoneria Het Gulden Vlies, amb preservatius de formes i sabors diferents.

49


Al barri de Jordaan hi ha moltes botigues de roba vintage i de segona mà. Un paradís per al buscador de gangues!

ALLOTJAMENTS Hotels de categoria superior, acollidors 3 estrelles o fins i tot albergs i pensions més econòmiques. A Amsterdam hi ha una gran varietat d’allotjaments (en trobareu una bona selecció al web de turisme d’Amsterdam, www. iamsterdam.com).

IMPRESCINDIBLES Barri del Jodaan Després de preguntar i preguntar hem deduït que el barri del Jordaan és el favorit de molts dels habitants d’Amsterdam. Es tracta d’una zona d’aires bohemis a l’oest de la ciutat. És plena de carrerons, cases estretes, cafès marrons (bruine), botigues petites i canals pintorescos, com Prinsengracht, que marca la frontera del barri. S’hi pot arribar caminant des de la plaça Dam per Raadhuisstraat o per Herenstraat. La primera aturada la podeu fer al mateix Prinsengracht, concretament al número 263, on es troba la casa d’Anna Frank, que

es pot visitar. Després us animem a passejar al voltant dels canals de Bloemgracht i Egelantiersgracht. Val la pena que us perdeu pels carrers al voltant de la Westerkerk que formen el Jordaan i hi aneu descobrint petites botigues, cafès i restaurants. Si és dissabte, a la Noordermarkt trobareu un mercat d’ocells i de fruita, verdura i productes naturals. Si us agrada el barri, més al sud hi ha la zona dels 9 carrers —de Rozengracht en avall—, on es van rodar algunes escenes de les pel·lis Ocean’s Eleven i Ocean’s Twelve. Aquí trobareu botigues fashion, de segona mà, de decoració, antiguitats, salons de te o bruine cafés.

Entre els de gamma alta hi ha el NH Schiller (Rembrandtplein, 26-36, tel. 00 31 20 554 07 00, www.nh-hoteles.es). Es pot trobar una habitació doble a partir de 124 euros. També el Canal House (en una casa del segle xvii, de tres estrelles, Keizersgracht, 148, tel. 00 31 20 622 51 82, www.canalhouse.nl). Costa entre 150-190 euros l’habitació doble. De tres estrelles i molt peculiar és l’Amstel Botel, que està ubicat en una barca flotant a prop de Central Station (Oosterdokskade, 2-4, tel. 00 31 20 521 03 50, www.amstelbotel.nl). L’habitació doble costa entre 89 i 94 euros. Per estar tranquils però a prop del centre hi ha l’Hotel Atlas, a tocar del Vondelpark (Van Eeghenstraat, 64, tel. 800 444 77 444, a partir de 90 euros l’habitació doble, www.hotelatlas.nl). Per a pressupostos més baixos hi ha l’Stayokay Youth Hostel Vondelpark (Zandpad, 5, tel. 00 31 20 589 59 96, www.stayokay.com), el Qbic hotel, un hotel low cost de disseny (Strawinskylaan, 241, tel. 00 31 43

321 11 11, www.qbichotels.com) o l’hotel per a ciclistes Van Ostade Bicycle Hotel (Van Ostadestraat, 123, tel. 00 31 20 679 34 52, www. bicyclehotel.com).

RESTAURANTS Si voleu cuina típica holandesa, hi ha alguns plats que haureu de tastar, com les bitterballen i les frikadellen (mandonguilles i croquetes), l’arengada crua, el marisc o l’stamppot, un plat de puré de patata, verdures i salsitxa fumada. Trobareu alguns restaurants holandesos, però també moltíssims de cuina internacional: grega, japonesa, mexicana, italiana, tailandesa, vietnamita… A la zona de Leidseplein n’hi ha una bona selecció. Entre aquests hi ha el De Blauwe Hollander (Leidsekruisstraat, 28) o el Mayur (de cuina índia, Korte Leidsedwarsstraat, 203). Al centre, amb un ambient molt informal, força econòmic, bo i amb parets pintades de colors hi ha el Café Schuim (Spuistraat, 189). A la zona del Vondelpark podeu dinar al Café Restaurant Vertigo (Vondelpark, 3). És el cafè del Museu del Cinema. Molt original, però una mica més car (uns 31 euros el menú de degustació), és l’In de Waag, situat a l’interior de l’antiga entrada a la ciutat, al mig de la plaça Nieuwmarkt. Si sou per la zona del Jordaan i els 9 carrers i us agrada la cuina vegetariana, podeu provar el Bolhoed (Prinsengracht, 60-62).


SORTIR A LA NIT De coffee shops n’hi ha molts, sobretot al barri vermell (en especial al carrer Warmostraat,), a prop de la plaça Dam (Damstraat i Oude Hoogstraat ), als voltants de Leindseplein. S’hi pot comprar la marihuana directament (després de demanar la carta) o bé comprar un cigarret fet. Està permès comprar fins a 5 grams per dia. A gairebé tots els coffee shops està prohibit beure alcohol (només n’hi ha uns quants amb llicència). És original La Xocolata (Spuistraat, 51), especialitzats en rebosteria de haixix i marihuana. A la zona de Leidseplein es concentren molts restaurants, teatres, clubs de jazz, com l’Alto Jazz Café o el Bourbon Street. També hi ha diversos locals al centre i als voltants de Rembrandtplein. Val la pena adquirir la revista gratuïta Uikrant o la Pop & Jazz Uitkijst, amb una agenda de concerts i altres activitats culturals. Per acabar la nit podeu anar al Paradiso

(Weteringschans, 6-8), sala de concerts i discoteca divendres i dissabtes fins a la matinada o també a una altra discoteca: Melkweg (Lijnbaansgracht, 234). Una cervesa en un bar us pot costar uns 2,50 euros; un combinat, 5 euros i l’entrada a la disco, 7 euros.

COM S’HI ARRIBA Des de Barcelona, la companyia de vols de low cost Transavia ofereix vols a Amsterdam. Per consultar-ne horaris i tarifes, podeu connectar-vos a la pàgina web www.transavia.com. L’aeroport de Schiphol és a 18 quilòmetres del centre d’Amsterdam. El transport més ràpid i barat per arribar-hi és el tren que enllaça l’aeroport amb Central Station. Triguen 20 minuts i surten cada quart d’hora.


El viatge

I Panamà

55

El paradís dels kunes

Un viatge a les illes de l’arxip lag de San Blas, al Carib panameny


El viatge

Són les sis de la matinada. Una avioneta s’enlaira des del petit aeroport d’Albrook, als afores de la Ciutat de Panamà, i deixa als peus una de les àrees metropolitanes més cosmopolites de l’Amèrica Central. Els primers raigs de sol entren per les finestretes del petit avió d’Air Panamà. La visió de la terra des del cel esdevé la millor carta de presentació de la gran diversitat paisatgística d’aquest país. En només vint minuts, la densa munió de petites llumetes de la Ciutat de Panamà es converteix en un inacabable mantell verd format pels arbres i els rius de l’espessa selva de la comarca de Madungandí. Poc després apareix el mar, de color turquesa, esquitxat de petites illes de sorra blanca, palmeres i cabanes de fusta i canya. A punt d’aterrar a l’aeroport de Corazón de Jesús, al bell mig de l’arxipèlag de San Blas, els exòtics noms de les illes de Narganá, Isla Tigre, Tikantiki, Yandup o Ukupseni ressonen a les nostres ànimes viatgeres. Estem a punt de trepitjar Kuna Yala, la terra dels kunes, un indret que per als indígenes kunes és la mare de totes les coses, i també l’esperit i la força de la seva cultura.

57

BENVINGUTS A KUNA YALA Bienvenido, Welcome, Nuegambi a Corazón de Jesús. Un cartell amb una gran fotografia d’una senyora kuna vestida a la manera tradicional dóna la benvinguda als viatgers. És un dels pocs elements destacables d’aquest curiós aeroport situat en un petit illot al davant de Corazón de Jesus i Narganá, dues de les illes més poblades de Kuna Yala. Corazón de Jesús és una de les portes d’entrada a l’arxipèlag de San Blas, però no és l’única. L’avioneta que s’atura en aquest aeroport segueix després fins a altres destinacions de l’arxipèlag. Tanmateix, és un bon lloc per visitar les illes de Corazón

9º26’38.26”N 78º31’34.59” O 3 m

Dormir en una cabana a la vora d’una platja tropical, bussejar en aigües cristal·lines, beure’s l’aigua d’un coco acabat de caure d’una palmera. I, sobretot, conèixer qui són i com viuen els kunes, un poble indígena mil·lenari amb una cultura fascinant. Què més es pot demanar? Som a l’arxipèlag de San Blas, a Kuna Yala, la terra dels kunes, un racó paradisíac situat al Carib panameny, format per 365 illes, de les quals només 49 estan poblades. Tan sols cal embarcar-se en un ulu (les petites canoes de fusta que utilitzen els kunes) per anar d’illa en illa i gaudir d’un dels últims paradisos que encara no ha caigut en les xarxes del turisme massificat i els hotels de braçalet “tot inclòs”.

I Panamà


El viatge

I Panamà

Es pot dormir i menjar a la zona de les Cabañas de Digir Dipu, on hi ha un petit restaurant i diverses cabanes senzilles construïdes amb fusta i bambú ISLA TIGRE

de Jesús (més occidentalitzada) i Narganá (més tradicional) connectades per mitjà d’un pont de fusta; però sobretot per accedir a Isla Tigre, una de les illes més tradicionals, on els costums i les creences kunes s’han mantingut intactes. Des de l’embarcador de l’aeroport de Corazón de Jesús no hi ha cap servei regular de vaixells que porti els viatgers allà on volen, sinó que cal trobar un kuna amb el seu ulu que s’ofereixi a acompanyar un waga (persona no kuna) a qualsevol de les illes. Si fa bon temps, el trajecte fins a Isla Tigre serà l’excusa perfecta per començar-se a embadalir amb els paisatges totalment verges de les illes que anem deixant enrere. En cas contrari, i si bufa el temut yornii (el vent del nord), caldrà fer cas al patró de l’embarcació, que ens animarà a tapar-nos amb plàstics per tal de no quedar totalment xops o, amb l’aigua fins als turmells, a utilitzar les cassoles de plàstic, per treure l’aigua de dins de l’embarcació. Sigui com sigui, amb aventura inclosa o sense, cal una mitja hora (i uns 10 dòlars) per arribar a Isla Tigre, un dels millors llocs per conèixer l’essència de les illes de Kuna Yala.

Digir Dupu és el nom en kuna d’Isla Tigre. Es tracta d’un bocí de terra envoltada de mar de poc més de 2 quilòmetres de llargària i menys d’1 quilòmetre d’amplada on viuen prop de 900 kunes, sota el consell de la màxima autoritat, el saila, que s’encarrega de governar l’illa i transmetre els coneixements dels seus avantpassats a tot el poble. Passar uns dies a Isla Tigre, o Digir Dupu. Instal·lats a l’illa és fàcil anar descobrint tots els racons de l’illa i, sobretot, conèixer-ne els habitants. Les dones del poble van vestides amb una brusa estampada cosida per davant i per darrere a les molas, dues teles cosides amb dibuixos o formes geomètriques de colors. La mola és un

dels símbols de la cultura kuna, i un record preciós del viatge per endur-nos a casa. A banda de la brusa mola, porten una faldilla enrotllada a la cintura, un mocador vermell al cap anomenat muswe i als braços i als turmells exposen llargues fileres de winis (boletes de colors) que s’enrotllen formant dissenys geomètrics. Si hi ha sort i la visita a Isla Tigre coincideix amb alguna de les seves celebracions tradicionals, el viatger podrà contemplar, per exemple, des del respecte i sense molestar ni fotografiar els protagonistes, la cerimònia de l’Inna (la cerimònia d’iniciació de les nenes). Podrà presenciar com tots ballen al so de les flautes, escoltar els re-

59


El viatge

petitius càntics en honor dels déus o quedar bocabadats en veure com fumen de la pipa o com preparen grans quantitats de chicha (beguda alcohòlica a base de canya de sucre) que ingereixen fins a quedar extenuats. A banda de l’Inna, el viatger també pot coincidir amb les ballades de danses tradicionals, o amb altres celebracions, com la fira del mes d’octubre (enguany del 16 al 18), que commemora l’aniversari de la Revolució Tule, el 1925, contra les autoritats panamenyes de l’època, que els obligaven a occidentalitzar la seva cultura a la força. Durant uns mesos, quan s’acosta la festivitat i durant aquesta, les banderes de la revolució decoren el poblat. Són o bé totalment vermelles o bé com una bandera d’Espanya amb una creu gamada invertida al mig. Cal dir que aquest símbol no té res a veure amb el nazisme. Diuen que representa un pop, animal marí que segons la tradició local va crear el món. Durant quatre dies es fan tota mena de representacions de l’esdeveniment i es munten diferents paradetes amb artesanies i menjar. El dule masi (peix amb plàtan i coco) és el plat tradicional de l’illa, però també és habitual menjar tota mena de peix a la brasa o llagosta acompanyada d’arròs, iuca o frijoles.

I Panamà

61

EXCURSIONS DES D’ISLA TIGRE Des de l’illa val la pena llogar els serveis d’un dels guies de les Cabañas Digir Dupu (el Demetrio o el Leonardo, que és l’especialista en caiacs) perquè ens porti a conèixer els voltants. Just al davant de l’illa (a “tierra firme”, com diuen ells) es pot visitar el cementiri. Al damunt d’un ulu o bé remant en un caiac, s’arriba a la ribera per desembarcar. El cementiri es troba a dalt d’un turó i per arribar-hi cal passar per una zona de manglars i per camins plens de vegetació. És el moment perfecte per

aprendre sobre les herbes medicinals que utilitzen els kunes. N’hi ha per a la circulació, per a l’ansietat, per curar les picades de serp, per evitar les nàusees en les dones embarassades… Després de caminar uns deu minuts s’arriba al cementiri, el lloc sagrat dels kunes, on tot té un sentit simbòlic. A més de visitar el cementiri, des d’Isla Tigre també es poden fer excursions amb caiac pels petits illots de la zona, o anar més enllà i visitar altres illes com Tikantiki, Yandup o Ukupseni.


El viatge

I Panamà

63

LES 5 JOIES DE

CIUTAT DE PANAMÀ Casc antic: Passejar-se pel casc antic de Panamà, o barri de San Felipe, és un exercici imprescindible si es visita la capital. Els seus carrers i monuments, Patrimoni de la Humanitat, ofereixen al visitant un seguit de racons pintorescos i monuments d’estil colonial. Es pot començar visitant la catedral, del segle XVII, i continuar amb un passeig per un bulevard vora el mar on s’acostumen a posar dones kunes que venen les seves tradicionals molas (teixits tradicionals) als turistes. Les vistes al causeway i el pont de les Amèriques, a l’oest, i l’skyline dels gratacels del centre, a l’est, són, des d’aquest punt, molt espectaculars. El destí de la caminada és la Plaza de Francia, amb un monument als francesos que van començar la construcció del canal de Panamà. A prop d’aquest indret hi ha el Museo del Canal de Panamà i el Museo de Historia Nacional, l’antic convent de Santo Domingo. Anant d’un monument a l’altre és fàcil trobar restaurants i establiments encantadors on tastar una bona tassa de cafè o gaudir d’un àpat a l’aire lliure. El causeway: Construït amb les roques que es van extreure quan es va fer el canal de Panamà, el causeway o Calzada de Amador, és un llarg passeig que s’endinsa en el mar i que permet gaudir de magnífiques vistes del pont de les Amèriques, una obra que fins l’any 2005 va ser l’única connexió entre l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud després de la construcció del Canal. És un lloc ideal per passejar i també per dinar en un dels seus restaurants de cuina marinera, situats al llarg de la costa.

Panamá Viejo: Són les ruïnes de l’antiga ciutat de Panamà, fundada el 1519 pel governador Pedro Arias Dávila, en un temps on hi arribaven vaixells procedents de Perú, carregats d’or, plata i tota mena de tresors inques que anaven rumb a Espanya. Avui val la pena guardar un matí o una tarda per passejar-se entre el que queda dels antics convents, esglésies, hospitals i ponts. A l’entrada hi ha un mercat on es venen tota mena d’artesanies tradicionals. S’hi arriba amb taxi o amb els busos de la Ruta 1 o la Ruta 2. Canal de Panamà: Considerada la vuitena meravella del món modern, el canal de Panamà disposa de tres jocs de rescloses per les quals passen cada any uns 14.000 vaixells. A tocar de la Ciutat de Panamà hi ha la resclosa de Miraflores, un museu impressionant on es poden aprendre un munt de coses sobre la història i el funcionament del canal, a més de veure en directe com passen els vaixells i com s’obren i es tanquen les rescloses. Un espectacle irrepetible! Els parcs naturals: A pocs quilòmetres de la Ciutat de Panamà es poden visitar uns parcs naturals increïbles, amb una gran diversitat de flora i fauna tropical. Alguns dels més impressionants són el Parque Natural Metropolitano, on es poden veure animals com el mico tití, l’agutí de Coiba, la guacamaya o la iguana. És a 20 minuts del centre de la Ciutat de Panamà i s’hi arriba per la carretera que porta a Gamboa, un altre dels parcs naturals de la zona, molt recomanable. També es pot visitar i fer excursions al Parc Nacional Camino de Cruces.


El viatge

I Panamà

LES MERAVELLES DE COCO BANDERAS Des d’Isla Tigre o bé des de Narganá o Corazón de Jesus val la pena dedicar un dia sencer a visitar les illes de Coco Banderas, un increïble grup de petites illes paradisíaques que semblen tretes de les novel·les de Daniel Defoe. Ajudant-nos a ser Robinson Crusoe per un dia, els kunes s’ofereixen a desembarcar-nos a l’illa que ens agradi més, ens proporcionen entrepans, ens aconsegueixen alguns cocos i ens animen a practicar l’snorkeling o a prendre el sol estirats en una hamaca. Som al paradís. Un paradís fet de sorra blanca, aigües cristal·lines, barreres de coral i palmeres de cocos plens d’aigua fresca. Diadupu (l’illa dels Pous), Uiadupu (l’illa dels Estrangers), Corguidupu (l’illa del Pelicà), Ordupu (l’illa de l’Or)… Sigui quina sigui l’illa que triem ben segur que durant unes hores, envoltats de natura verge, viatjarem al temps remot de quan es van crear totes les coses, quan no existien els rellotges, ni les presses, ni els cotxes ni els avions. I si ens quedéssim aquí per sempre?

COM S’HI ARRIBA

ALLOTJAMENT

Viatge a Panamà: Hi ha diverses companyies aèries que ofereixen vols de Barcelona a Panamà (amb almenys una escala). Es poden trobar vols d’anada i tornada a partir de 650 euros. Val la pena consultar els webs de les companyies Iberia (www. iberia.es), Delta Airlines (http://es.delta.com) o KLM (www.klm.com/es). També als cercadors de vols www.edreams.es, www.atrapalo.com, www.rumbo.es o www.viajar.com.

Cabañas de Digir Dupu: Cabanyes de fusta, canya i sostre de fulla de palmera al costat del mar a Isla Tigre (Digir Dupu). Tenen un caseta amb lavabos i un parell de dutxes comunes. Costen 10 euros per dia. Tel. 507 299 90 92.

De Panamà City a Corazón de Jesus (arxipèlag de San Blas): Les companyies aèries Air Panamà (www. flyairpanama.com) o Aeroperlas (www.aeroperlas.com) ofereixen vols diaris a les illes de l’arxipèlag de San Blas des de l’aeroport d’Albrook. Acostumen a costar uns 40 euros per trajecte, aproximadament.

Sapibenega The Kuna Lodge: Un allotjament especial a l’illa d’Iskardup, a prop de Playón Chico (on també s’atura l’avió). Es tracta de 13 cabanes de bambú situades al voltant de l’aigua, amb totes les comoditats (com electricitat les 24 hores del dia, un luxe gens habitual en altres hotels de la zona). El petit complex hoteler també té un agradable restaurant i un servei d’organització d’activitats, com excursions a peu o amb vaixell. Tel. 507 226 88 24. www.sapibenega.com.

ACTIVITATS Rutes amb caiac XTROP: Rutes d’un dia i excursions més llargues en caiac. Amb la companyia de Leonardo, un kuna especialitzat en esports nàutics. Des d’Isla Tigre. Tel. 507 317 12 79. www.xtrop.com.

65


VOLS CONÈIXER ELS EMBERÀS? A banda dels kunes, a Panamà viuen altres pobles indígenes. Un d’ells és el poble emberà. A només mitja hora en autobús de la Ciutat de Panamà es pot visitar un poblat emberà format per 24 famílies. És la comunitat indígena d’Embera Quera (Perfum Emberà). Aquesta comunitat està oberta al turisme i és molt amable amb tots els visitants que s’hi vulguin acostar per conèixer la seva cultura i el lloc paradisíac on viuen. De fet, el turisme és una solució que els permet viure a la seva manera: fer artesania, construir les seves típiques cases alçades de fusta i sostre de palma, practicar la seva pròpia religió, vestir-se a la manera tradicional, curar-se mitjançant la medicina natural o tatuar-se com fa segles ho feien els seus avantpassats. Per conservar diferents aspectes de la seva identitat indígena, i per recuperar-ne d’altres que tenien oblidats, han iniciat un nou projecte en un territori verge que van comprar fa anys i al qual van traslladar-se fugint de les condicions en què vivien en altres llocs del país. El seu repte és viure del turisme sense perdre les seves arrels culturals. Avui, qualsevol persona pot arribar a Embera Quera i passar uns dies amb els seus habitants, banyar-se al riu, conèixer les seves danses, fer senderisme, veure cocodrils... Una experiència fascinant que comença a la vora del pont sobre el riu Gatun, quan un membre de la comunitat arriba amb la seva piragua per recollir els nous convidats. Per contactar amb el poblat cal trucar a Atilano Flaco. Tel. (507) 67039475 o enviar un correu electrònic a info@ emberapanama.com.


Viatges d’autor

la tripulació (un holandès, un israelià i jo) i vam desembarcar. Quan ja estava buscant bitllets per tornar a casa, em van proposar portar un catamarà francès des d’allà fins al Carib. Juntament amb un dels tripulants amb qui vaig arribar i el fill dels propietaris, vam creuar durant divuit dies l’oceà Atlàntic fins a Barbados. D’allà vaig anar amb la mateixa embarcació fins a Martinica, on vaig quedar-me treballant com a tècnic d’instal·lacions electròniques d’embarcacions durant una temporada. Passats uns tres mesos, vaig trobar un veler francès que buscava un tripulant per navegar pel Pacífic. Va ser en aquest moment que em va sorgir la idea de viatjar en “vaixellestop”. No sabia ni la durada ni el destí de cada trajecte, però sabia el que era el més important: tornar a casa en el moment que realment ho desitgés. No tenia una feina que m’esperés, ni una hipoteca, ni altres obligacions. Era i em sentia realment lliure.

El món dalt d’un veler

Albert Giron s: De Cartagena a Austr lia viatjant en “vaixell-stop”

L’Albert Gironès ha fet el viatge dels seus somnis. Durant dos anys s’ha deixat gronxar per les onades dels oceans i els mars de mig món. La seva aventura va començar a Cartagena i va acabar a Darwin, Austràlia. Fent “vaixellestop” s’ha embarcat com a tripulant en diferents velers, i ha conegut llocs i gents increïbles. És de Sitges, té 35 anys i actualment treballa de professor de vela al club nàutic d’aquesta localitat. Has estat dos anys viatjant pel món fent de tripulant en velers. Des de Cartagena, al Mediterrani, fins a Darwin (Austràlia), a l’oceà Pacífic. Passant pel Carib, el canal de Panamà, les illes Galápagos, Nova Zelanda… D’on surt la idea de fer aquest viatge tan al·lucinant? Recordo que feia classes de vela un estiu que, parlant amb el pare d’un alumne, em va explicar la seva experiència en una regata oceànica. Fins llavors, pensava que creuar l’Atlàntic a vela era cosa del passat. Fascinat per aquella experiència, vaig decidir que algun dia ho havia de fer. Durant unes vacances d’estiu, un amic em va demanar d’ajudar-lo a portar un veler des del Carib fins a la Costa Brava. Havent tornat, em vaig plantejar que em faltava creuar-lo d’est a oest,

com els primers exploradors navegants. Poc després, un altre amic em va trucar perquè buscava tripulants per portar un veler a Argentina. Així que vaig deixar la feina, em vaig acomiadar d’amics i familiars i, sense cap altre lligam, em vaig embarcar amb tots els meus estalvis (uns 3.000 euros) a Cartagena. La meva idea inicial era, arribats a Buenos Aires, deixar el vaixell, recórrer una mica la Patagònia fins a Ushuaia i tornar a casa. I què va passar després? Vam navegar fins a les Canàries i després fins a Cap Verd, on vam tenir algunes diferències amb el nostre capità i els tres que formàvem

I Albert Gironès

Creus que s’ha d’estar molt preparat per fer un viatge com aquest? La vela no és un esport que t’exigeixi tenir una gran forma física, però des del punt de vista psicològic sí que has de saber on et poses quan creues un oceà. Estàs pràcticament sol a milers de quilòmetres a la rodona. Si hi ha algun problema no pots trucar a un metge, a cap mecànic. S’ha d’afrontar i fer el que tinguis a mà per solucionar-ho, i això és dur però molt enriquidor. També s’ha de saber conviure amb la gent. S’ha de respectar l’espai, els moments i fins i tot el silenci de cadascú.

“No sabia ni la durada ni el destí de cada trajecte, no tenia una feina que m’esperés, ni una hipoteca, ni altres obligacions. Era i em sentia realment lliure” Com era la teva vida a bord d’un vaixell? Recordo el matí abans d’embarcar-me a Cartagena, era un dia d’octubre, i estàvem esmorzant en un bar al costat del port. Sense cap pressa. Se’m va fer estrany no estar a l’oficina, i no haver de tornar-hi. També, fins que no vaig arribar al Carib, em costava acostumar-me a no tenir cobertura al mòbil, a no tenir trucades ni poder trucar a ningú. Però la vida quotidiana va anar mutant, lentament, cap a una altra rutina: la vida en un veler. Molt més relaxada, sense presses. Com t’ho feies per posar en pràctica el “vaixellestop”, per moure’t d’un lloc a l’altre en diferents velers? Conèixer altres embarcacions que viatgen com tu, mentre ets a sobre d’un altre veler, sempre és més fàcil a l’hora de voler trobar un altre vaixell per viatjar, perquè ja tens referències del veler amb el qual has arribat. A Canàries hi havia aventurers que s’oferien com a tripulants, de vegades sense experiència, als vaixells que hi arribaven per creuar l’Atlàntic. Penjaven anuncis al tauló de Capitania del Port de las Palmas i la majoria dels que vaig conèixer es van embarcar. Per trobar un veler, s’ha d’estar allà. Es difícil trobar-ne un a distància.

69


Viatges d’autor

Vas començar el viatge sol? T’agrada viatjar sol o en companyia? El viatge el vaig començar amb un amic, però ens vam separar al cap d’un mes a Cap Verd. Des de llavors mai he estat sol. He anat coneixent altra gent, navegants o locals, amb molts dels quals, malgrat la distància, encara tinc molta amistat. El fet de viatjar amb un grup d’amics està molt bé per a viatges curts, però a l’hora de fer un viatge llarg és millor viatjar sol. És més fàcil integrar-te als llocs on arribes, i et permet prendre decisions sense haver d’arribar a cap acord amb la resta de companys. Un viatge llarg i en solitari és molt més que un viatge per conèixer llocs i altres cultures. Potser no serà viatge on cada dia és diversió, però sí que acabarà sent un viatge amb tu mateix. Et permet desconnectar completament de l’embolcall social on has crescut, i això et permet conèixer com ets en realitat. Viatjar sol és un repte personal…, i la veritat és que enganxa. Crec que hauria estat impossible viure totes les experiències d’aquests dos anys al lloc on visc, ni en deu anys.

Quins han estat els millors i els pitjors moments de passar tant de temps al mar? El pitjor moment va ser just al principi del viatge, baixant de l’estret de Gibraltar fins a les Canàries. Havien de ser cinc dies de navegació, però ens va enganxar la que per a mi va ser la pitjor tempesta de la meva vida. Tres dies i tres nits de pluja horitzontal, amb vents gairebé huracanats i amb onades gegantines i caòtiques. Les onades passaven per sobre el veler i havíem d’anar traient aigua de l’interior de manera manual cada dues hores. Durant aquests tres dies ens vam lligar els quatre que formàvem la tripulació a l’exterior i ens tornàvem la roda del timó. No vam menjar gairebé res i, sincerament, ens pensàvem que no la passaríem. El vaixell va estar a punt de bolcar dos cops. Malgrat això, una vegada passada la tempesta, la sensació d’haver-la superat, no tenia preu. Per contra, una de les millors coses de creuar un oceà, i que a mi realment hem

NO SE M’OBLIDARÀ MAI!

fascina, és el moment de la guàrdia nocturna. Estàs sol, a coberta, navegant en silenci, al mig del no-res, sota una Via Làctia molt ben definida i brillant amb desenes d’estels fugaços. Et fa sentir petit. Són moments únics per pensar, de relaxació total. Què en recordes, de la gent que vas conèixer? Vaig conèixer gent de tota mena, des de gent milionària amb els seus megavaixells fins a gent molt senzilla, que sobrevivien amb poc, però que eren realment feliços. Cada un t’aporta una visió diferent de les coses. Però en general, a la part del Pacífic sobretot, de les Marqueses a Austràlia, es respira un ambient de generositat incomparable, i com menys turístic fos el lloc, més transparent era la gent. Un regal és un senyal d’estima, i allà els regals o els detalls són molt preuats. Els reben sempre amb molta gratitud, per petit que sigui. La generositat és contagiosa, i et fa sentir molt bé. Vaig aprendre també a viure una mica com ells, a viure realment en el present, sense pensar tant en el futur, una cosa que fem massa els occidentals.

I Albert Gironès

Què t’ha aportat aquest viatge? Sembla un tòpic, però m’he conegut millor. És quan ets lluny de la rutina, de l’entorn i de la protecció que et donen els amics i la confiança que et dóna la família, que un es retroba amb un mateix, sense enganys, afloren actituds positives i aprens d’altres actituds. Madures. Les negatives també apareixen, i tens la possibilitat de reconèixer-les i corregir-les. Aprens a moure’t i a resoldre situacions i problemes. Vaig sortir amb uns 3.000 euros i, després de viatjar durant gairebé dos anys, vaig tornar amb 2.100 euros. Això vol dir que, entre el que vaig guanyar i el que vaig gastar, aquest viatge m’ha sortit per només 900 euros! També he après que s’ha de gaudir més del dia a dia, i no deixar-ho només per als caps de setmana, les vacances, o per la jubilació. I la millor manera de fer-ho és treballant en alguna cosa que realment t’agradi i que en gaudeixis. Poder anar somrient a la feina i tornar també somrient és, avui dia, un luxe. Només vivim un cop, i el temps passa molt de pressa. Els diners no ho són tot.

71

1 2 4

3

• Després de 24 dies navegant arribàvem a les illes Marqueses, concretament a una illa amb muntanyes de més de 1000 metres d’alçada al costat del mar plena de vegetació exuberant, amb la segona cascada més alta del món, amb pocs habitants, i pràcticament sense turisme

• Bussejar amb un corrent de 9 nusos d’aigua cristalina a les gairebé deshabitades illes Tuamotus.

• Veure com els indígenes semi despullats es llençaven al buit des de torres de fins a 27 metres fetes amb troncs i lligats només amb lianes, a les illes Vanuatu,

• Entrar en una cova a un penyassegat ple de cranis humans ben amuntegats, restes del canibalisme de Papua Nova Guinea.

• Bussejar a 15 metres de profunditat a un dels millors llocs de la Gran Barrera de Corall.

1. CARTAGENA – CANÀRIES- CAP VERD ( Veler: MEDITACIÓN) 2. CAP VERD – BARBADOS - MARTINICA (Catamarà: ILOT) 3. MARTINICA – CANAL DE PANAMÀ – ILLES MARQUESES - NOVA CALEDONIA – VANATUPAPUA/NOVA GUINEA - NOVA ZELANDA - AUSTRALIA ( Veler: STERWAN) 4. ILLES MARQUESES – TUAMOTUS – TAHITI – BORA BORA – COOK’S ISLANDS - NOVA ZELANDA ( Veler: LADY A)


La capital dels Alps

INNSBRUCK

Petites grans aventures al cor del Tirol, a ustria

És una encantadora ciutat universitària, amb 130.000 habitants i una animada vida cultural. Un dels seus símbols és la teuladeta d’or, situada al bell mig d’un centre històric medieval perfectament conservat. Es troba rodejada d’impressionants muntanyes alpines i s’hi han celebrat un parell de Jocs Olímpics d’hivern. Només podem parlar de la ciutat d’Innsbruck, un dels millors destins d’Europa per a viatgers de tot tipus, però especialment recomanat per viatjar amb família. La voleu conèixer?


Vacances en família

I Innsbruck

Accessible des del centre de la ciutat per mitjà de funiculars i telecabines, la muntanya de Hafelekar és un mirador que es val, ell sol, un viatge a la capital del Tirol

75

REFLEXOS DAURATS

Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions de muntanya més impressionants d’Europa. La seva situació, al bell mig dels Alps austríacs, permet que en tan sols 20 minuts es pugui anar del centre de la ciutat al cim d’una muntanya de més de 2.000 metres. I això no passa a gaires zones urbanes del món! El transport públic i la xarxa de funiculars, telecabines i telecadires que envolten el nucli són la millor manera d’arribar a les pistes d’esquí o als punts de sortida de nombroses excursions per paratges alpins, amb refugis de fusta

i miradors des dels quals es poden veure fins i tot els cims dels Alps alemanys o italians. Però a Innsbruck no només hi ha muntanyes. El seu nucli històric també és un lloc ideal per fer-hi llargues passejades, pujar a l’antiga torre de l’Ajuntament i veure la ciutat des de les altures, visitar museus, anar a comprar, tastar la cuina tirolesa o visitar el zoo alpí, on es pot veure una representació de la fauna més típica dels Alps. A Innsbruck, grans i petits hi tenen un munt de coses per fer i veure. Per on comencem?

Un bon lloc per iniciar la descoberta és el centre històric. Des del pont del riu Inn (Innbrücke), amb una panoràmica de les cases de colors arrenglerades a banda i banda, s’arriba fàcilment al cor del casc antic, un conjunt de carrers de vianants, cafès, botigues (algunes de disseny i les altres de souvenirs) i molts restaurants. Una ruta des del pont us permetrà endinsar-vos-hi a través del carrer Herzog-Friedsich Strasse. Després de passar per l’Hotel Golden Aldler, l’hotel més antic de la ciutat, on s’han allotjat personatges com Amadeus Mozart, Albert Camus o Jean Paul Sartre, podeu continuar fins a arribar a la plaça principal, la més animada del barri, i quedar bocabadats amb la teuladeta d’or, símbol de la ciutat. Es tracta d’un balcó de dos pisos cobert amb una

teulada daurada que l’any 1500 el rei Maximilià va construir en casar-se amb Blanca Maria Sforza. En realitat, la teuladeta d’or no és d’or, sinó que està coberta amb ni més ni menys que 2.738 peces de coure daurat! Molt a prop del famós balcó hi ha la torre de la Ciutat d’Innsbruck, que és l’antic ajuntament de la ciutat. És molt recomanable pujar-hi. I és que l’esforç de superar 148 graons haurà valgut la pena per les vistes que es tenen des del capdamunt. Fent una volta de 360 graus es poden veure alguns dels edificis més emblemàtics del centre: la casa Hebling, d’estil rococó, la teuladeta d’or, el Palau Imperial… Tots ells, testimoni del passat de la ciutat, amb alguns episodis de guerres i d’altres de molta riquesa i prosperitat.


Vacances en família

I Innsbruck

77 NADAL ALS ALPS

TRADICIÓ POSADA AL DIA Des d’aquest punt es pot continuar la passejada fins a arribar al carrer de Maria Teresa (Maria Theresa Strasse). Actualment, el carrer és totalment de vianants i és un paradís per a amants de la fotografia (és plena de detalls curiosos a les façanes dels edificis), però també per als qui agrada la moda i les compres en general. Hi ha un parell de nous centres comercials: el Kaufhaus Tyrol i les galeries Rathausgalerien. Val la pena entrar-hi, encara que només sigui per contemplar

les formes de la seva arquitectura i, en el cas de les Rathausgalerien, per pujar al bar 360º, des d’on es pot gaudir d’un refresc, un cafè o una copa, mentre es contempla una panoràmica dels terrats de la ciutat, amb les muntanyes del nord (les Nordkette) com a teló de fons. A prop del carrer Maria Teresa, on s’alça la famosa columna de Santa Anna, es concentren moltes atraccions turístiques i culturals. El Palau Imperial, amb el cafè Sacher a tocar (ideal per fer un berenar

de luxe en un ambient digne d’un palau de l’època), la catedral, l’església de la Cort, amb la tomba de l’emperador Maximilià i les 28 estàtues gegants dels “homes negres” o el Museu d’Art Popular del Tirol. Per descansar de tant museu, res millor que prendre una cervesa o un refresc (per als més petits) en un local molt original, a la mateixa Maria Theresa Strasse, la cerveseria Theresien Brau, un local molt popular on fan la seva pròpia cervesa.

LA CLAU D’INNSBRUCK Amb la targeta Innsbruck Card es poden usar tots els transports públics, el bus turístic Sightseer i els telefèrics. A més, es pot entrar de franc a tots els museus i monuments de la ciutat. Costa 29 euros (24 hores), 34 euros (48 hores) o 39 euros (72 hores).

Per viure un Nadal diferent, res millor que viatjar a Innsbruck. Durant el mes de desembre s’instal·len els encantadors mercats de Nadal al centre històric i una magnífica pista de gel a l’aire lliure en una plaça a tocar del carrer de Maria Teresa. Per no parlar dels 300 km de pistes d’esquí a prop de la ciutat, que amb els funiculars o amb els amb l’ski bus, estan a l’abast de tothom. I no us perdeu el trampolí de salts d’esquí de Bergisel. Disenyat per l’arquitecte iraquiana Zaha Haidid és el nou símbol de la ciutat.


Vacances en família

A LES PORTES DEL CEL És gairebé obligatori guardar una jornada sen- Karwendel, que amb un territori de 727 quilòmecera per visitar la Nordkette, la gran serrala- tres quadrats és la zona protegida més gran de da que s’aboca sobre la vall de l’Inn i la ciutat tot el Tirol. Us recomanem, doncs, fer alguna de d’Innsbruck. Accessible des del centre de la ciu- les rutes que surten des d’aquí. Una d’elles (notat per mitjà de funiculars i telecabines, és un mi- més apta per a excursionistes i escaladors exrador que ell sol es val un viatge a la capital del perts) és la via ferrada d’Innsbruck. A banda de fer caminades (us recomanem Tirol. Des d’alguna de les futucontactar mitjançant l’Oficina rístiques parades del funicular, Al Zoo Alpina es de Turisme amb els Guies de dissenyades per l’arquitecta poden veure més Muntanya de l’Escola Alpina iraquiana Zaha Hadid (la de 2.000 animals d’Innsbruck), practicar l’esquí d’Station Congress, al davant procedents de totes a l’hivern o el descens de BTT dels jardins imperials, o la de les regions alpines a l’estiu, la zona ofereix alguLowenhous, a tocar del riu d’Europa, entre els nes activitats més tranquil·les Inn, són les més cèntriques), quals hi ha bisons, i contemplatives De baixada, es pot arribar fins al zoo alpí óssos, cabres salvata la parada de Seegrube poi més amunt fins a l’estació ges, cérvols i ants. deu aturar-vos a fer un mos al de Hungerburg. Des d’allà un restaurant Alpenlounge Seetelecabina porta a l’estació de Seegreube. I des de Seegrube un altre te- grube i, més avall, baixar fins la parada del Zoo lecabina puja fins al Hafelekar, a 2.269 metres Alpina, una visita que segur que encantarà els d’altitud. Per fer el cim haureu de caminar una més petits. En aquest zoo es poden veure més mica fins a assolir els 2.334 metres. Aquí dalt es de 2.000 animals procedents de totes les regions pot gaudir d’unes vistes sorprenents de la ciutat alpines d’Europa, entre els quals hi ha bisons, ósi dels Alps austríacs. Som al cor del parc alpí del sos, cabres salvatges, cérvols i ants.

I Innsbruck

UNA CATALANA A… INNSBRUCK La Maria del Mar, de Barcelona, fa quatre anys que viu a Innsbruck. Fugint de l’estrès de la ciutat, va arribar a la capital del Tirol atreta pels paisatges dels Alps i la tranquil·litat del seu nucli urbà. Si la voleu conèixer, passeu per la plaça principal, a tocar de la teuladeta daurada i la torre de la Ciutat. Veieu una estàtua humana amb un vestit barroc platejat? És ella!

79

UN MÓN DE CRISTALL Situat a 15 quilòmetres a l’est d’Innsbruck, a Wattens, hi ha el museu més visitat del país després del Palau de Schönbrunn de Viena. Les seves sales (i la seva macrobotiga) no deixen ningú indiferent. És el museu dels Mons de Cristall Swarovski. Als més petits els encantarà! www.swaroski.com/kristallwelten


RESTAURANTS Alfred Miller Schöneck: restaurant de cuina tradicional, molt pintoresc, situat a les faldes de les muntanyes del Nord (Nordketten). Té un jardí encantador i és un dels referents gastronòmics de la ciutat (sobretot pels mateixos habitants d’Innsbruck, no tant pels turistes). Weiherburggasse 6. Tel. + 43 512 272728. www.wirtshaus-schoeneck.com. Ottoburg: el restaurant ideal per menjar en un stube (sala menjador, tota coberta de fusta) i tastar la cuina típica del Tirol, però també plats de cuina internacional molt ben elaborats i ben presentats. Al centre d’Innsbruck, just davant del pont sobre l’Inn. Herzog-Friedrich-Straße1. Tel. + 43 512 584 338. www.ottoburg.at.

PAQUETS TURÍSTICS Tourist Forum: ofereix interessantíssims paquets per viatjar a Innsbruck aquest tardor i aquest hivern. Hi ha opcions per a dormir en hotel, apartaments o granjes, al mateix centre d’Innsbruck o en els pobles dels voltants. Els paquets inclouen el vol i el trajecte fins a l’allotjament, lloguer de cotxe, Innsbruck Card i en algún cas forfaits per anar a esquiar. HI ha ofertes especials per a les vacances de Nadal o el pont de la Puríssima. Des de 439 € (setmana de la Puríssima), 379 € ( 4 dies durant les vacances de Nadal) o 619 € (una setmana d’esquí). Consulteu-ne el web, www.touristforum.net, o truqueu al tel. 902 021 210.

ALLOTJAMENT Hi ha hotels de diferents categories repartits per tota la ciutat. A la pàgina web de turisme d’Innsbruck trobareu un buscador que us permetrà trobar hotel, apartament, casa rural o granja, etc. A partir d’una sola nit d’hotel a Innsbruck, el viatger passa a formar part del Club Innsbruck, amb un munt d’avantatges, com ara visites guiades i rutes de senderisme gratuïtes o descompte en diferents atraccions turístiques. Consulteu també les ofertes per a famílies amb nens. www.innsbruck.info. (Weteringschans, 6-8), sala de concerts i discoteca divendres i dissabtes fins a la matinada o també a una altra discoteca: Melkweg (Lijnbaansgracht, 234). Una cervesa en un bar us pot costar uns 2,50 euros; un combinat, 5 euros i l’entrada a la disco, 7 euros.

GPS Hi ha diverses maneres d’arribar a Innsbruck. La primera és amb cotxe (és a unes 12 hores des de Barcelona). També es pot arribar amb avió via Viena, Frankfurt o Munic amb les companyies Lufthansa (www.lufthansa.es), Austrian Airlines (www. austrian.com), Spanair (www.spanair.es) o Fly Nikki (www.flynikki.com). Una opció còmoda és arribar a Munic sense escales i després llogar un cotxe a l’aeroport o bé traslladar-se a Innsbruck amb la companyia Four Seasons Travel (www.airport-transfer.com)


Una catalana a... PERÚ

Cinema itinerant al Perú

Catalans al món I Perú

a 4.000 metres d’altitud, i un altre dia ets a la selva o a la costa. És un país molt variat.

cuit amb suc de llima o llimona i herbes, és el més típic. Un bon restaurant on menjar-lo, que a més a més està bé de preu, és El Muelle, al barri · Què no hem de deixar de veure si viatgem a de Barranco (Lima). També són molt bons els Lima? antichuchos, de carn de cor de vaca, molt típics A Lima és molt interessant el a Lima i a tot el Perú. Els més “Fem gires pels centre de la ciutat, la Plaza de bons són els que venen les Armas i els voltants. A prop senyores al carrer. pobles del Perú de Lima hi ha una reserva que per projectar-hi es diu Paracas, on hi ha unes · Quin és el teu racó preferit pel·lícules. Portem platges meravelloses. de Lima? Des del penya-segat de el cinema als llocs · I al Perú? Barranco es contempla una més remots del Tothom coneix el Perú pel vista molt maca del Pacífic. país” Machu Pichu, però hi ha molts M’agrada molt. altres llocs que són meravellosos com, per exemple, la zona del Rio Santiago, · Què trobes a faltar de Catalunya? a l’Amazones, la zona de Cotahuasi, a Arequipa, La família. o tot el que és la selva central (Satipo i Chanchamayo). · Tens pensat tornar-hi algun dia? Cada any hi vaig per Nadal, però encara no · Recomana’ns un plat típic i un restaurant on m’he plantejat tornar per sempre. Mai se sap. Jo es mengi bé. m’imagino que un sempre torna a casa, on les El ceviche, un plat fet amb peix i marisc cru i olors i la gent li són més familiars. + info a: www.nomadasperu.com

La Teresa del Castillo Rovira és periodista i comunicadora. Va néixer a Barcelona, el 27 de desembre de 1974 i des de fa set anys té la seva residència fixa al barri de San Luís de Lima, al Perú. A la pràctica, però, es passa el temps voltant per l’Amèrica del Sud, portant el cinema als petits pobles del Perú, l’Equador i Bolívia amb l’associació Nómadas-Cine Itinerante. · Explica’ns com i per què vas acabar vivint al Perú. Vaig arribar al Perú per mitjà d’una beca de la universitat on estudiava. Em va agradar molt el país i vaig decidir quedar-m’hi més temps treballant de periodista, fins que fa tres anys, amb un amic peruà, l’Aldo Callegari, vam crear l’associació Nómadas-Cine Itinerante. · I què feu amb aquesta associació? Anem de poble en poble portant cinema. Arribem a un lloc, anem a l’escola per convidar els nens a anar al cinema i després muntem la pantalla i els equips. Les funcions de cinema les fem amb una pantalla de set metres que col·loquem a la plaça

del poble o la comunitat. Hi projectem pel·lícules llatinoamericanes de franc per a tota la població. · Què és el que més t’agrada de Lima? El centre i el barri de Barranco. Però en general hi han molts racons per tota la ciutat on és interessant anar. Hi ha mercats al carrer, venedors ambulants… És una ciutat molt activa i sempre hi ha alguna cosa per fer. · I del Perú? El Perú m’agrada molt pels seus paisatges i per la seva gent. Tot és molt més espontani i et trobes durant el camí amb moltes aventures i moltes cultures diferents. Un dia ets a la “Sierra”,

83


ClickCat

ClickCat

I Les fotos dels lectors

nza

bel Obe

st Side t de l’Ea

aria Isa Foto: M Berlín! llery de

Saltant de pe dra en pedra, Foto: Patricia entre els nenú a Kyoto, et po Coll fars dels jard ts sentir com ins de Heian, Scarlett Joha Un indret tran nson a Lost quil, ple de ra in translation. cons meravel filosofia zen losos on desc de Japó per mitjà dels se obrir la us jardins.

Ga

r grafi

El millo

85

Una bale na prop de Tadou Canadà. ssa

c, un pob

let molt

Foto: Ma ri maco pe na Alsina rdut pel olsona arissa S Foto: M tòlic dedicat mple ca l. És el te

a

t-re de Mon Joseph t in a . S n de mó Església més gran del sep a St. Jo

Nena

xines

a am

b ves

tit tra

dicio

nal.

Foto:

Mati

lde P

eña C

oscu

biela

Una nit mà F gica a Nova oto: Meritxell López York, la ciu mai dorm. tat que


ClickCat

ClickCat

A les roques del Gran Can lers d’anys Foto: Anna yon del Col però també or Folch el pas de ca ado, pots veure el pas da segon am de mib una llum diferent.

I Les fotos dels lectors

dez i Sol Foto: Laia Fernán Islàndia. , ss llfo Gu ! rtí Ma ici de l’arc de Sant

Per fi hem trobat l’in

87

Foto: Cristina Saez Backwaters remer de l’Índia.

Cabezas Foto: Eva l ix com e e es cone es, pel qu ri turals tan ú a p n m ” s ’E n d tes nt Martí nstruccio a o S c i “ r t amb vis la a a a b g c o le a”, tot p Entre l’Es , podeu tr d a ts d ra ra o m fo “ a En ca Camí dels aquesta ro nants com impressio us. Cre al cap de

pis

les do sol i la marea, Quan baixen el . es in tx pe surten a recollir

Foto: Xavier Llo u (Zanzíbar) eju Bw de s ne



ViatgesCAT - Tardor 2010