Issuu on Google+

3. Transformem llegendes en còmics (Clergat) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

Fundació del monestir de Poblet Al lloc on avui s’alça el monestir de Poblet hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita i malendreçada ermita; s’anomenava Poblet. El rei moro de Siurana el va fer presoner tres vegades i totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa va caure en gràcia al musulmà, que, altrament, va veure en el fet un origen miraculós; va decidir deixar en llibertat l’ermità i li va donar certa franquícia perquè es dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li va concedir el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i va encarregar a les seves tropes que el respectessin. La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar a coneixement del rei de Lleida, que no va creure en la virtut miraculosa de l’ermità i va manar a les seves tropes que l’agafessin i el tanquessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n’escaparia. Però, tal com ho havia fet del castell de


Siurana, Poblet es va escapar de la presó mora de Lleida, també tres vegades. Després d’això el reietó alarb de Lleida va creure el mateix que havia cregut el de Siurana i, com aquell, li va concedir llibertat i franquícia. L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es va posar secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual va organitzar una forta campanya contra els moros, que va acabar per una assenyalada victòria dels cristians. El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, va voler convertir la seva pobra ermita en un ric monestir . Va fer venir tretze monjos de l’orde del Císter , que van ser els que van construir la primera comunitat sota la direcció abacial de l’ermità Poblet, que va donar també nom al monestir, el qual sempre va ser protegit i ajudat pels comtes, seguint l’exemple donat per Berenguer el Gran. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat)

1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de la vida religiosa. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives al vostre entendre i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. Monestir: Casa on vivien en comunitat frares o monges. Ermità: El que té cura d’una ermita Miraculosa: Fet atribuït a causes sobrenaturals. Monjos: Membre d’algun dels ordres religiosos masculins que viuen monestirs.

2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda.

en


Situació inicial

Es un ermità que viu a una ermita

Fet desencadenant

El rei moro el va encarcelar 3 cops

Complicació

Tots els cops que l’empresonaven sortia miraculosament.

Resolució del conflicte

El va deixar lliure i li va donar uns diners per que fes la seva franquícia.

Situació final

Va fer una ermita i va rebre moltes donacions.

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda.

a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. -Ermità: es un pobre home que viu a una ermita malendreçada, es un bon home -Rei moro de Siurana: es un rei que li va posar al ermità a la presó tres cops per viure a l’ermita. -musulmà: Va veure el moment miraculós. -Rei de Lleida: es un rei que li van explicar la historia sobra l’ermità i no se la va creure i va fer que el tanquessin a la presó mes profunda pe veure si sortia. b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació.


Ermità: aquesta forma de vida monàstica originà, al segle III, a l’eremitisme i al cenobitisme, si bé amb dues formes van coexistir davant tota l’Edat Mitjana. Rei moro de Siurana:

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre el lloc i l’esdeveniment que tracta la llegenda: la fundació del monestir de Poblet. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre aquest lloc, en què se n’expliqui la rellevància en relació a la vida religiosa catalana des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules) El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l’ordre del Cister fundat l’any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Corona de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic: es pot comptar entre ells conjunts monàstics més importants d’Europa, essent de fet, el conjunt monàstics habitat més gran del continent europeu, des de l’edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l’antiga Corona d’Aragó. Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí recentment rebartejat com a Vimbodí i Poblet a l’any 2006 i eclesiàsticament a la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (de l’arxidiòcesi de Tarragona), ambdues poblacions pròximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir. Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d’Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris. El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Ordre del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d’Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural. El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d’agost de 1150, quan


Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Baberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades). El nou monestir havia d'ésser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, tretze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Ordre, va ser consagrada a Santa Maria. El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com d'hisendats i senyors que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després dels Ducs de Cardona. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, Prenafeta, la Segarra, L'Urgell, Algerri, les Garrigues…) 5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:

WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les


imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm


b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

del

ermità

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

1

La casa ermita)

2

El rei moro envia al ermità a la presó

3

El ermità s’escapa i una Ell sortint de la Oh! persona el veu presó i una persona veient com s’escapa

4

El rei moro el deixa lliure i li dona uns diners per la seva franquícia

la

(la

Tipus de pla

La casa ermità i cavallers s’emporten l’ermità El rei s’emporta ermità

del Que passa? els Has de venir amb nosaltres!

moro A la presó al

El rei donant-li Té agafa’ls per la els diners teva franquícia Gràcies

5

Construint-se ermita

6

El rei de Lleida sap sobre la miraculosa escapada

7

El rei de Lleida ordenant El rei ordena als Fiqueu-lo a la que el tanquin en una presó seus homes que presó a veure si profunda vagin a per ell surt per ficar-li a la presó.

8

El ermita sortint de la presó

9

El exercit ordres

esperant

nova El ermità mirant els plànols

Un home e

Ermita sortint presó

les El exercit

Impossible!

ajupit Pensa: de la vegada

Altre


10

Un monestir

Un monestir i el veí

11

13 monjos

13 monjos en fila

12

Els 13 monjos en una taula parlant

Una taula i els 13 Qui esta a favor monjos sentats

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.


04 transformem llegendes en còmics clergat