Page 1


15 16 TEATRE ROMEA Parlem amb BORJA SITJÀ El grito en el cielo Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano Parlem amb MARIO GAS El largo viaje del día hacia la noche Els veïns de dalt SOLOS i OffSide Panorama des del pont César & Cleopatra Els Cors Purs

2 4 5 6 7 8 9 10 12 13

TEATRE GOYA Parlem amb JOSEP MARIA POU Allegro Autorretrato de un joven capitalista español Olivia y Eugenio 73 raons per deixar-te. El musical L’Avar La plaza del Diamante

14 16 17 18 20 22 24

LA VILLARROEL Parlem amb TANIA BRENLLE Marits i mullers l’off La Villarroel Infàmia La estupidez Smoking Room

30 32 33 34 36 37

TEATRE CONDAL El nou Teatre Condal Caiguts del cel Ozom Taxi The Gospel Viu Choir: Reload 4.0

38 40 42 45 47

Grup Focus: 30 anys CALENDARI ANUAL

26 28

Apropa Cultura Fundació Romea per a les Arts Escèniques Teatre familiar Fresh Comedy

46

Informació general PROMOCIÓ ESPECIAL Grups i xarxes socials

54 55 56

DIRECCIÓ César Martínez de Obregón PRODUCCIÓ EXECUTIVA Gemma Aloy CONTINGUTS I REDACCIÓ Blanca de Carreras Anna Casasayas Andreu Rami Marta Amador DISSENY GRÀFIC sSB, Kco Bartolomé, JL Santi CONTINGUTS WEB Arnald Sanllehy PROMOCIONS Georgina Mas Marta Triviño Sandra Sanjuan MÀRQUETING I COMUNICACIÓ Publispec IMPRESSIÓ EL PERIÓDICO

48 50 52


Director del Teatre Romea

“Fem teatre per al públic. I la programació ha d’estar pensada per atraure’l.”

2

Com afrontes el repte de programar el Romea? Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.

Cada espectacle té el seu públic? I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.

Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre. Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o malament. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.

I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres... Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!

Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial? Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles! Posa’ns un exemple... Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorprenentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.

Quin lema portes gravat a foc? Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca. I de què et sents més orgullós? D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent. Què t’agradaria portar a Barcelona? Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.

Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.

3


Director del Teatre Romea

“Fem teatre per al públic. I la programació ha d’estar pensada per atraure’l.”

2

Com afrontes el repte de programar el Romea? Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.

Cada espectacle té el seu públic? I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.

Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre. Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o malament. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.

I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres... Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!

Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial? Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles! Posa’ns un exemple... Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorprenentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.

Quin lema portes gravat a foc? Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca. I de què et sents més orgullós? D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent. Què t’agradaria portar a Barcelona? Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.

Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.

3


TEATRE ROMEA

Setembre 2015

#ElGritoEnElCielo

TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015

#SocratesROMEA

EL GRITO EN EL CIELO consum estadístic que administra el seu temps, aquests cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació de somniar. Alguns decideixen escapar-se de l’acte final del seu destí, tot intentant una fugida de la defunció mèdicament certificada vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima. Fitxa artística TEXT i DRAMATÚRGIA Eusebio Calonge

Fotografia: Victor Iglesias

DIRECCIÓ Paco de la Zaranda

REPARTIMENT Celia Bermejo Enrique Bustos Gaspar Campuzano Iosune Onraita Francisco Sánchez

PRODUCCIÓ La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja IDIOMA Castellà DURADA 1 h 20 minuts

LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzegada per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat defineixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional. Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut fidel a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia. No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial. La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.

CICUTA Fotografia: David Ruano

Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del

La cicuta és una espècie botànica de planta amb flor herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

Ironia socràtica: L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia". Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.

ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015 “José María Pou acerca su llama a las palabras del filósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS “Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA ”Pou encara de forma magistral al filósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO “Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la figura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ

NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestionava totes les seves afirmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, fins que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria. Fitxa artística AUTORS Mario Gas i Alberto Iglesias DIRECCIÓ Mario Gas IDIOMA Castellà DURADA 1 h 30 minuts

REPARTIMENT Josep Maria Pou Carles Canut Amparo Pamplona Pep Molina Borja Espinosa Ramon Pujol Guillem Motos

COPRODUCCIÓ Teatre Romea Grec 2015 Festival de Barcelona i Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida COL·LABORA Teatre-Auditori de Sant Cugat


TEATRE ROMEA

Setembre 2015

#ElGritoEnElCielo

TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015

#SocratesROMEA

EL GRITO EN EL CIELO consum estadístic que administra el seu temps, aquests cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació de somniar. Alguns decideixen escapar-se de l’acte final del seu destí, tot intentant una fugida de la defunció mèdicament certificada vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima. Fitxa artística TEXT i DRAMATÚRGIA Eusebio Calonge

Fotografia: Victor Iglesias

DIRECCIÓ Paco de la Zaranda

REPARTIMENT Celia Bermejo Enrique Bustos Gaspar Campuzano Iosune Onraita Francisco Sánchez

PRODUCCIÓ La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja IDIOMA Castellà DURADA 1 h 20 minuts

LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzegada per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat defineixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional. Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut fidel a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia. No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial. La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.

CICUTA Fotografia: David Ruano

Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del

La cicuta és una espècie botànica de planta amb flor herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

Ironia socràtica: L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia". Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.

ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015 “José María Pou acerca su llama a las palabras del filósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS “Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA ”Pou encara de forma magistral al filósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO “Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la figura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ

NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestionava totes les seves afirmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, fins que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria. Fitxa artística AUTORS Mario Gas i Alberto Iglesias DIRECCIÓ Mario Gas IDIOMA Castellà DURADA 1 h 30 minuts

REPARTIMENT Josep Maria Pou Carles Canut Amparo Pamplona Pep Molina Borja Espinosa Ramon Pujol Guillem Motos

COPRODUCCIÓ Teatre Romea Grec 2015 Festival de Barcelona i Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida COL·LABORA Teatre-Auditori de Sant Cugat


ELS PLATS MÉS frescos N EN

E ENTR

A N E C S E

AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LES NOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!


ELS PLATS MÉS frescos N EN

E ENTR

A N E C S E

AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LES NOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!


TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt

El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor. Borja Sitjà

L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA

SABIES QUÈ ✩ 4.040

El Romea va fer rècord d’espectadors la primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacle del 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!

✩ Turn me on

Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.

COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant, Mola Produccions i Trasgo Producciones IDIOMA Català DURADA 1 h 20 minuts

Cesc Gay RIR VAN EXHAU A D A R O P M A TE LA PASSAD S LES ENTRADES TOTE

Fotografia: David Ruano

REPARTIMENT Àgata Roca Pere Arquillué Nora Navas i Jordi Rico

Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler, Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Per a mi va ser inspirador.

Fitxa artística AUTOR i DIRECCIÓ Cesc Gay

Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho. Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar.

La revolta dels àngels

OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolístic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix. Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convidar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc. Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.

Autor Enzo Corman Direcció Nico Chevallier amb Xavi Sáez Guillem Motos i David Menéndez del 25 de setembre al 18 d’octubre

Plató ha mort

Autor Manel Dueso Direcció Manel Dueso i Vicky Mullor-Caballé amb Manel Dueso i Dobrin Plamenov del 13 de novembre al 20 de desembre


TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt

El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor. Borja Sitjà

L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA

SABIES QUÈ ✩ 4.040

El Romea va fer rècord d’espectadors la primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacle del 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!

✩ Turn me on

Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.

COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant, Mola Produccions i Trasgo Producciones IDIOMA Català DURADA 1 h 20 minuts

Cesc Gay RIR VAN EXHAU A D A R O P M A TE LA PASSAD S LES ENTRADES TOTE

Fotografia: David Ruano

REPARTIMENT Àgata Roca Pere Arquillué Nora Navas i Jordi Rico

Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler, Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Per a mi va ser inspirador.

Fitxa artística AUTOR i DIRECCIÓ Cesc Gay

Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho. Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar.

La revolta dels àngels

OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolístic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix. Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convidar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc. Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.

Autor Enzo Corman Direcció Nico Chevallier amb Xavi Sáez Guillem Motos i David Menéndez del 25 de setembre al 18 d’octubre

Plató ha mort

Autor Manel Dueso Direcció Manel Dueso i Vicky Mullor-Caballé amb Manel Dueso i Dobrin Plamenov del 13 de novembre al 20 de desembre


TEATRE ROMEA

#PanoramaDesDelPont

Febrer / abril 2016

Una història d’amor, obsessió i venjança

PANORAMA DES DEL PONT PANORAMA DES DEL PONT

H1: PANORAMA DES DEL PONT H2: ***********PAG 2

CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR

L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren fills meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable. El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.

EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils. “La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com

ACTOR Eduard Fernández

Fotografia: David Ruano

Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen. El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).

AUTOR Arthur Miller

DIRECTOR Georges Lavaudant

L’any 1955, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per la seva neboda, a la qual van recollir ell i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena. Una situació insostenible que el superarà

(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren fills meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.

“El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a si mateixa.”

(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.

“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Fitxa artística TÍTOL ORIGINAL A View from the Bridge AUTOR Arthur Miller TRADUCCIÓ Joan Sellent DIRECCIÓ Georges Lavaudant

REPARTIMENT Eduard Fernández Jordi Martínez Mercè Pons Marina Salas Marcel Borràs Pep Ambrós

PRODUCCIÓ Teatre Romea IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


TEATRE ROMEA

#PanoramaDesDelPont

Febrer / abril 2016

Una història d’amor, obsessió i venjança

PANORAMA DES DEL PONT PANORAMA DES DEL PONT

H1: PANORAMA DES DEL PONT H2: ***********PAG 2

CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR

L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren fills meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable. El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.

EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils. “La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com

ACTOR Eduard Fernández

Fotografia: David Ruano

Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen. El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).

AUTOR Arthur Miller

DIRECTOR Georges Lavaudant

L’any 1955, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per la seva neboda, a la qual van recollir ell i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena. Una situació insostenible que el superarà

(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren fills meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.

“El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a si mateixa.”

(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.

“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Fitxa artística TÍTOL ORIGINAL A View from the Bridge AUTOR Arthur Miller TRADUCCIÓ Joan Sellent DIRECCIÓ Georges Lavaudant

REPARTIMENT Eduard Fernández Jordi Martínez Mercè Pons Marina Salas Marcel Borràs Pep Ambrós

PRODUCCIÓ Teatre Romea IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


TEATRE ROMEA

Abril / maig 2016

TEATRE ROMEA

#CesarCleopatra

CÉSAR & CLEOPATRA

z

Fort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a flor de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense filtres.

DE PEL·LÍCULA

utor

KESSEL, a

Múltiples han estat les parelles cinematogràfiques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), fins a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost final.

Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense filtres. El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma. Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte. Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres. Oriol Broggi

Fitxa artística Basat en el relat Mary de Cork del llibre Els cors purs

Fitxa artística AUTOR Emilio Hernández DIRECCIÓN Magüi Mira REPARTIMENT Ángela Molina Emilio Gutiérrez Caba Lucía Jiménez Marcial Álvarez

COPRODUCCIÓ Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Pentación Espectáculos IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts

Fotografia: David Ruano

Fotografies: Jero Morales

“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”

Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur. Magüi Mira

#ElsCorsPurs

Els Cors Purs

AMOR i PODER

Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.

Maig / juny 2016

AUTOR Joseph Kessel TRADUCCIÓ Ramon Vila

DRAMATÚRGIA Marc Artigau i Oriol Broggi

PRODUCCIÓ La Perla 29 i Teatre Romea

DIRECCIÓ Oriol Broggi

IDIOMA Català

REPARTIMENT Pablo Derqui Miranda Gas Borja Espinosa

DURADA 1 h 30 minuts


TEATRE ROMEA

Abril / maig 2016

TEATRE ROMEA

#CesarCleopatra

CÉSAR & CLEOPATRA

z

Fort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a flor de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense filtres.

DE PEL·LÍCULA

utor

KESSEL, a

Múltiples han estat les parelles cinematogràfiques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), fins a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost final.

Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense filtres. El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma. Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte. Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres. Oriol Broggi

Fitxa artística Basat en el relat Mary de Cork del llibre Els cors purs

Fitxa artística AUTOR Emilio Hernández DIRECCIÓN Magüi Mira REPARTIMENT Ángela Molina Emilio Gutiérrez Caba Lucía Jiménez Marcial Álvarez

COPRODUCCIÓ Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Pentación Espectáculos IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts

Fotografia: David Ruano

Fotografies: Jero Morales

“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”

Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur. Magüi Mira

#ElsCorsPurs

Els Cors Purs

AMOR i PODER

Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.

Maig / juny 2016

AUTOR Joseph Kessel TRADUCCIÓ Ramon Vila

DRAMATÚRGIA Marc Artigau i Oriol Broggi

PRODUCCIÓ La Perla 29 i Teatre Romea

DIRECCIÓ Oriol Broggi

IDIOMA Català

REPARTIMENT Pablo Derqui Miranda Gas Borja Espinosa

DURADA 1 h 30 minuts


Director del Teatre Goya Què defineix el Teatre Goya? La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva programació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom. La sala té algun autor predilecte? No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí! Enguany la temporada serà ... El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida. També trobarem un desconegut Joan Pera. Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!

“El Goya té com a objectiu la qualitat per sobre de tot.”

L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa? AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller

amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom. Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sondheim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal. Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim espectacle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia. Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia. Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agradat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exemples de bon cinema que parla de teatre.

Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya


Director del Teatre Goya Què defineix el Teatre Goya? La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva programació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom. La sala té algun autor predilecte? No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí! Enguany la temporada serà ... El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida. També trobarem un desconegut Joan Pera. Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!

“El Goya té com a objectiu la qualitat per sobre de tot.”

L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa? AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller

amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom. Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sondheim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal. Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim espectacle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia. Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia. Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agradat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exemples de bon cinema que parla de teatre.

Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya


TEATRE GOYA

Setembre / octubre 2015

#AllegroGOYA

TEATRE GOYA

Octubre 2015

#AutorretratoCapitalista

Allegro utilitza només la veu dels 14 cantants per generar la melodia i l’harmonia de 20 peces de sonates, valsos i òperes, conegudes pel gran públic. Sentirem la Dansa hongaresa de Brahms, el Clar de lluna de Debussy i temes de Händel, Mozart i Puccini, entre d’altres.

Fotografia: Revista Fotogramas

L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona La companyia Cor de Teatre presenta una nova producció després de l’èxit nacional i internacional d’ Operetta. Creat i dirigit per l’actor Paco Mir (Tricicle) i el director musical David Costa, l’espectacle conté grans dosis d’humor, treball gestual i música a cappella. Fotografia: Harold Abellan

Allegro és un muntatge pensat per a tots els públics, de diferents edats i nacionalitats, que explora la relació quotidiana de les persones amb la música.

Fitxa artística DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ ESCÈNICA Paco Mir DIRECCIÓ MUSICAL David Costa INTÈRPRETS Cor de Teatre

Mariona Ginès Maria Casado Maria Santallusia Glòria Garcés Carla Mattioli Alicia Lorente Laura Pla Albert Mora Nasi Marco Ezequiel Casamada

Joan Rigat Jorge Tello Enric López Miquel Gili PRODUCCIÓ Somfònics DURADA 1 h 15 minuts

“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons; ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantants cridaners als bars, als restaurants, al futbol. Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem també amb música” Paco Mir

Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història. Un monòleg on l’actor reflexiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual. Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo beneficio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propiedades. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio. Alberto San Juan

ELS QUE L’HAN VIST… “Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.” Rosana Torres, El País “Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”. Todos al teatro “Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”. Culturamas

Fitxa artística AUTOR DIRECCIÓ i INTERPRETACIÓ Alberto San Juan

PRODUCCIÓ Teatro del Barrio IDIOMA Castellà DURADA 1 h 25 minuts


TEATRE GOYA

Setembre / octubre 2015

#AllegroGOYA

TEATRE GOYA

Octubre 2015

#AutorretratoCapitalista

Allegro utilitza només la veu dels 14 cantants per generar la melodia i l’harmonia de 20 peces de sonates, valsos i òperes, conegudes pel gran públic. Sentirem la Dansa hongaresa de Brahms, el Clar de lluna de Debussy i temes de Händel, Mozart i Puccini, entre d’altres.

Fotografia: Revista Fotogramas

L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona La companyia Cor de Teatre presenta una nova producció després de l’èxit nacional i internacional d’ Operetta. Creat i dirigit per l’actor Paco Mir (Tricicle) i el director musical David Costa, l’espectacle conté grans dosis d’humor, treball gestual i música a cappella. Fotografia: Harold Abellan

Allegro és un muntatge pensat per a tots els públics, de diferents edats i nacionalitats, que explora la relació quotidiana de les persones amb la música.

Fitxa artística DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ ESCÈNICA Paco Mir DIRECCIÓ MUSICAL David Costa INTÈRPRETS Cor de Teatre

Mariona Ginès Maria Casado Maria Santallusia Glòria Garcés Carla Mattioli Alicia Lorente Laura Pla Albert Mora Nasi Marco Ezequiel Casamada

Joan Rigat Jorge Tello Enric López Miquel Gili PRODUCCIÓ Somfònics DURADA 1 h 15 minuts

“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons; ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantants cridaners als bars, als restaurants, al futbol. Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem també amb música” Paco Mir

Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història. Un monòleg on l’actor reflexiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual. Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo beneficio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propiedades. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio. Alberto San Juan

ELS QUE L’HAN VIST… “Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.” Rosana Torres, El País “Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”. Todos al teatro “Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”. Culturamas

Fitxa artística AUTOR DIRECCIÓ i INTERPRETACIÓ Alberto San Juan

PRODUCCIÓ Teatro del Barrio IDIOMA Castellà DURADA 1 h 25 minuts


TEATRE GOYA

#OliviayEugenio

Octubre / novembre 2015

“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje

MÉS DE 60.000 ESPECTADORS S’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO

a su medida. Tras superar felizmente peliagudos problemas de salud, ha vuelto a los escenarios para protagonizar una comedia de trasfondo duro que aborda de manera cordial la relación de una madre con un hijo con síndrome de Down.

“Un ser marginado socialmente nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio! ¡Afortunada Olivia que convives con él! He dirigido ya más de un centenar de obras pero Olivia y Eugenio es la que siempre permanecerá más cerca de mi corazón.”

Una lección de amor y ternura que se asoma al abismo y hace reflexionar sobre las fronteras de la diferencia y el concepto de normalidad,

José Carlos Plaza

y deja abierta la puerta de la esperanza.”

Fotografies: Javier Naval

Juan Ignacio García Garzón, ABC

Mare i fill s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu fill Eugenio, un jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?

L’ANÈCDOTA

DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER

Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respondre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos. "Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.

Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco. Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns. Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva dificultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", afirma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap. Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".

Fitxa artística AUTOR Herbert Morote DIRECCIÓ José Carlos Plaza

REPARTIMENT Concha Velasco Hugo Aritmendiz / Rodrigo Raimondi

COPRODUCCIÓ Focus i Pentación Espectáculos IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts


TEATRE GOYA

#OliviayEugenio

Octubre / novembre 2015

“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje

MÉS DE 60.000 ESPECTADORS S’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO

a su medida. Tras superar felizmente peliagudos problemas de salud, ha vuelto a los escenarios para protagonizar una comedia de trasfondo duro que aborda de manera cordial la relación de una madre con un hijo con síndrome de Down.

“Un ser marginado socialmente nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio! ¡Afortunada Olivia que convives con él! He dirigido ya más de un centenar de obras pero Olivia y Eugenio es la que siempre permanecerá más cerca de mi corazón.”

Una lección de amor y ternura que se asoma al abismo y hace reflexionar sobre las fronteras de la diferencia y el concepto de normalidad,

José Carlos Plaza

y deja abierta la puerta de la esperanza.”

Fotografies: Javier Naval

Juan Ignacio García Garzón, ABC

Mare i fill s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu fill Eugenio, un jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?

L’ANÈCDOTA

DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER

Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respondre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos. "Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.

Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco. Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns. Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva dificultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", afirma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap. Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".

Fitxa artística AUTOR Herbert Morote DIRECCIÓ José Carlos Plaza

REPARTIMENT Concha Velasco Hugo Aritmendiz / Rodrigo Raimondi

COPRODUCCIÓ Focus i Pentación Espectáculos IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts


TEATRE GOYA

Desembre 2015 / gener 2016

#73raonsPerDeixarte

HO HEM DEIXAT. I QUÈ?

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat? No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”? Si és així, de què serveix la felicitat si al final acabem sols? 73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de final feliç potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos fins a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus fills els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial fins a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a reflexionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

10 LES

MILLORS CANÇONS DE RUPTURA ... … PER ALS MÉS CLÀSSICS Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan

S

AUTOR

Guillem Clua

Jordi Cornudella

Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor

dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els finals, fent seu el famós aforisme científic d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.

Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, perfila i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”

ORS

T DIREC

Elisenda Roca

Andreu Gallén

Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogràfic de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.

Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).

I will survive, Gloria Gaynor Pega la vuelta, Pimpinela These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra Corazón Partío, Alejandro Sanz

La història d’amor de 73 raons per deixar-te neix durant l’acampada de Barcelona, el maig de 2011. El moviment 15-M va aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.

… PER ALS MÉS ALTERNATIUS

Fotografia: David Ruano

Don’t speak, No Doubt F**k you!, Cee Lo Green You oughta know, Alanis Morrissette La ingrata, Café Tacvba Someone like you, Adele

Fitxa artística AUTORS Guillem Clua i Jordi Cornudella DIRECCIÓ Elisenda Roca DIRECCIÓ MUSICAL Andreu Gallén

REPARTIMENT Abel Folk Mercè Martínez Mone Teruel Marc Pujol

COPRODUCCIÓ Focus i Bitó Produccions IDIOMA Català DURADA 2 h


TEATRE GOYA

Desembre 2015 / gener 2016

#73raonsPerDeixarte

HO HEM DEIXAT. I QUÈ?

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat? No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”? Si és així, de què serveix la felicitat si al final acabem sols? 73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de final feliç potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos fins a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus fills els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial fins a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a reflexionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

10 LES

MILLORS CANÇONS DE RUPTURA ... … PER ALS MÉS CLÀSSICS Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan

S

AUTOR

Guillem Clua

Jordi Cornudella

Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor

dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els finals, fent seu el famós aforisme científic d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.

Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, perfila i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”

ORS

T DIREC

Elisenda Roca

Andreu Gallén

Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogràfic de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.

Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).

I will survive, Gloria Gaynor Pega la vuelta, Pimpinela These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra Corazón Partío, Alejandro Sanz

La història d’amor de 73 raons per deixar-te neix durant l’acampada de Barcelona, el maig de 2011. El moviment 15-M va aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.

… PER ALS MÉS ALTERNATIUS

Fotografia: David Ruano

Don’t speak, No Doubt F**k you!, Cee Lo Green You oughta know, Alanis Morrissette La ingrata, Café Tacvba Someone like you, Adele

Fitxa artística AUTORS Guillem Clua i Jordi Cornudella DIRECCIÓ Elisenda Roca DIRECCIÓ MUSICAL Andreu Gallén

REPARTIMENT Abel Folk Mercè Martínez Mone Teruel Marc Pujol

COPRODUCCIÓ Focus i Bitó Produccions IDIOMA Català DURADA 2 h


TEATRE GOYA

Febrer / abril 2016

L’Avar

#LAvarGoya

Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepa més famós de Molière

Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època, havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf. Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent... En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó, el què és còmic de la situació –tots els personatges fingeixen– i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

SABIES QUÈ Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic: ✩ Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello. ✩ Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975). ✩ Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusiñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.

avarícia

1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses. Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans

Fotografia: David Ruano

UN AVAR, NEIX O ES FA? Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una fixació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners. Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corregeix aquests trets del caràcter.

Fitxa artística AUTOR Molière VERSIÓ Sergi Belbel DIRECCIÓ Josep Maria Mestres

REPARTIMENT Joan Pera Manu Fullola Júlia Barceló Ricard Farré Elena Tarrats Alba Florejachs Manel Dueso Jofre Borràs Xavi Francés

PRODUCCIÓ Focus IDIOMA Català DURADA 1 h 45 minuts


TEATRE GOYA

Febrer / abril 2016

L’Avar

#LAvarGoya

Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepa més famós de Molière

Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època, havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf. Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent... En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó, el què és còmic de la situació –tots els personatges fingeixen– i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

SABIES QUÈ Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic: ✩ Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello. ✩ Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975). ✩ Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusiñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.

avarícia

1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses. Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans

Fotografia: David Ruano

UN AVAR, NEIX O ES FA? Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una fixació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners. Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corregeix aquests trets del caràcter.

Fitxa artística AUTOR Molière VERSIÓ Sergi Belbel DIRECCIÓ Josep Maria Mestres

REPARTIMENT Joan Pera Manu Fullola Júlia Barceló Ricard Farré Elena Tarrats Alba Florejachs Manel Dueso Jofre Borràs Xavi Francés

PRODUCCIÓ Focus IDIOMA Català DURADA 1 h 45 minuts


Maig 2015

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants. Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.

#LaPlazaDelDiamante

Lolita Flores torna al Goya amb

La plaza del diamante Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de La plaza del diamante. L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar les sabates de la seva protagonista, la Colometa.

“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!” Marcos Ordóñez, El País “Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul” Assumpta Pérez, Regió7

“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico

Fitxa artística AUTORA Mercè Rodoreda ADAPTACIÓ Carles Guillén i Joan Ollé DIRECCIÓ Joan Ollé

REPARTIMENT Lolita Flores PRODUCCIÓ Teatro Español IDIOMA Castellà DURADA 1 h 15 minuts

Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre. Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari. Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, filla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe. Joan Ollé

Fotografia: Sergio Parra

TEATRE GOYA

SABIES QUÈ Personatge i actriu estan lligades pel barri de Gràcia, perquè a pocs metres de la plaça del Diamant va néixer el pare de Lolita, Antonio González, El Pescaílla. L’actriu concep l’espectacle com un sentit homenatge al seu pare, considerat un dels inventors de la rumba catalana, i a totes aquelles dones que van passar temps difícils durant la postguerra


Maig 2015

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants. Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.

#LaPlazaDelDiamante

Lolita Flores torna al Goya amb

La plaza del diamante Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de La plaza del diamante. L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar les sabates de la seva protagonista, la Colometa.

“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!” Marcos Ordóñez, El País “Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul” Assumpta Pérez, Regió7

“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico

Fitxa artística AUTORA Mercè Rodoreda ADAPTACIÓ Carles Guillén i Joan Ollé DIRECCIÓ Joan Ollé

REPARTIMENT Lolita Flores PRODUCCIÓ Teatro Español IDIOMA Castellà DURADA 1 h 15 minuts

Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre. Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari. Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, filla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe. Joan Ollé

Fotografia: Sergio Parra

TEATRE GOYA

SABIES QUÈ Personatge i actriu estan lligades pel barri de Gràcia, perquè a pocs metres de la plaça del Diamant va néixer el pare de Lolita, Antonio González, El Pescaílla. L’actriu concep l’espectacle com un sentit homenatge al seu pare, considerat un dels inventors de la rumba catalana, i a totes aquelles dones que van passar temps difícils durant la postguerra


26 - 27 30 ANYS.pdf

1

26/08/15

30

16.14

anys dedicats al Teatre

El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars. Volem aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudat a fer-ho possible:

25

C

M

Y

CM

MY

ANYS

30

ANYS

8.822.462

ESPECTADORS

10.961.863

ESPECTADORS

2.313

PARTICIPANTS

2.742

PARTICIPANTS

CY

CMY

K

5

TEATRES

189

PRODUCCIONS TEATRALS

939

ACTORS / ACTRIUS

22.144

FUNCIONS

5 252 1.250 28.566

TEATRES PRODUCCIONS TEATRALS ACTORS / ACTRIUS FUNCIONS

DIRECTORS

160

DIRECTORS

152

AUTORS

240

AUTORS

5.044

BOLOS

97

6.499

BOLOS

77

IL·LUMINADORS

167

IL·LUMINADORS

83

FIGURINISTES

195

FIGURINISTES

98

ESCENOGRÀFS

195

ESCENOGRÀFS


26 - 27 30 ANYS.pdf

1

26/08/15

30

16.14

anys dedicats al Teatre

El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars. Volem aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudat a fer-ho possible:

25

C

M

Y

CM

MY

ANYS

30

ANYS

8.822.462

ESPECTADORS

10.961.863

ESPECTADORS

2.313

PARTICIPANTS

2.742

PARTICIPANTS

CY

CMY

K

5

TEATRES

189

PRODUCCIONS TEATRALS

939

ACTORS / ACTRIUS

22.144

FUNCIONS

5 252 1.250 28.566

TEATRES PRODUCCIONS TEATRALS ACTORS / ACTRIUS FUNCIONS

DIRECTORS

160

DIRECTORS

152

AUTORS

240

AUTORS

5.044

BOLOS

97

6.499

BOLOS

77

IL·LUMINADORS

167

IL·LUMINADORS

83

FIGURINISTES

195

FIGURINISTES

98

ESCENOGRÀFS

195

ESCENOGRÀFS


tr

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

EL GRITO EN EL CIELO

SÓCRATES

EL LARGO VIAJE DEL DÍA HACIA LA NOCHE

ELS VEÏNS DE DALT

SÓCRATES

JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO A FFROME

O

LA REVOLTA DELS ÀNGELS

JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

EL LARGO VIAJE DEL DÍA HACIA LA NOCHE EA

OFFROM

LA REVOLTA DELS ÀNGELS

R FAMILIA

PATATU

ELS VEÏNS DE DALT PLATÓ HA MORT

R FAMILIA

PATATU CANTA’M UN CONTE

ELS VEÏNS DE DALT

Febrer

PANORAMA DES DEL PONT

PANORAMA DES DEL PONT

FROMEA

OF

Gener

Març

Abril

PANORAMA DES DEL PONT PANORAMA DES DEL PONT

CÉSAR & CLEOPATRA

Maig

ELS CORS PURS

Juny

Juliol

ELS CORS PURS

GREC 2016 FESTIVAL DE BARCELONA

EA

OFFROM

PLATÓ HA MORT

TEATRE ROMEA

tg

ALLEGRO

ALLEGRO ALBERTO SANJUAN

OLIVIA Y EUGENIO

AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

73 RAONS PER DEIXAR-TE EL MUSICAL

73 RAONS PER DEIXAR-TE

73 RAONS PER DEIXAR-TE

EL MUSICAL

EL MUSICAL

R FAMILIA

OLIVIA Y EUGENIO

L’AVAR L’AVAR

LA PLAZA DEL DIAMANTE

LA PLAZA DEL GREC 2016 FESTIVAL DE DIAMANTE BARCELONA

L’AVAR

EL GRAN LLIBRE MÀGIC

TEATRE GOYA

lv

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

INFÀMIA

INFÀMIA INFÀMIA

LA ESTUPIDEZ

SMOKING ROOM

SMOKING ROOM

GREC 2016 FESTIVAL DE BARCELONA

INFÀMIA LA VILLARROEL

tc

CAIGUTS DEL CEL

OZOM MAG LARI CAIGUTS DEL CEL

CAIGUTS DEL CEL

R FAMILIA R FAMILIA

EL PEQUEÑO PINOCHO

TEATRE CONDAL

OZOM MAG LARI EL PEQUEÑO PINOCHO

OZOM MAG LARI TAXI

TAXI

TAXI

THE GOSPEL VIU CHOIR

THE GOSPEL VIU CHOIR FRESH COMEDY

FRESH COMEDY


tr

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

EL GRITO EN EL CIELO

SÓCRATES

EL LARGO VIAJE DEL DÍA HACIA LA NOCHE

ELS VEÏNS DE DALT

SÓCRATES

JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO A FFROME

O

LA REVOLTA DELS ÀNGELS

JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

EL LARGO VIAJE DEL DÍA HACIA LA NOCHE EA

OFFROM

LA REVOLTA DELS ÀNGELS

R FAMILIA

PATATU

ELS VEÏNS DE DALT PLATÓ HA MORT

R FAMILIA

PATATU CANTA’M UN CONTE

ELS VEÏNS DE DALT

Febrer

PANORAMA DES DEL PONT

PANORAMA DES DEL PONT

FROMEA

OF

Gener

Març

Abril

PANORAMA DES DEL PONT PANORAMA DES DEL PONT

CÉSAR & CLEOPATRA

Maig

ELS CORS PURS

Juny

Juliol

ELS CORS PURS

GREC 2016 FESTIVAL DE BARCELONA

EA

OFFROM

PLATÓ HA MORT

TEATRE ROMEA

tg

ALLEGRO

ALLEGRO ALBERTO SANJUAN

OLIVIA Y EUGENIO

AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

73 RAONS PER DEIXAR-TE EL MUSICAL

73 RAONS PER DEIXAR-TE

73 RAONS PER DEIXAR-TE

EL MUSICAL

EL MUSICAL

R FAMILIA

OLIVIA Y EUGENIO

L’AVAR L’AVAR

LA PLAZA DEL DIAMANTE

LA PLAZA DEL GREC 2016 FESTIVAL DE DIAMANTE BARCELONA

L’AVAR

EL GRAN LLIBRE MÀGIC

TEATRE GOYA

lv

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

MARITS i MULLERS

INFÀMIA

INFÀMIA INFÀMIA

LA ESTUPIDEZ

SMOKING ROOM

SMOKING ROOM

GREC 2016 FESTIVAL DE BARCELONA

INFÀMIA LA VILLARROEL

tc

CAIGUTS DEL CEL

OZOM MAG LARI CAIGUTS DEL CEL

CAIGUTS DEL CEL

R FAMILIA R FAMILIA

EL PEQUEÑO PINOCHO

TEATRE CONDAL

OZOM MAG LARI EL PEQUEÑO PINOCHO

OZOM MAG LARI TAXI

TAXI

TAXI

THE GOSPEL VIU CHOIR

THE GOSPEL VIU CHOIR FRESH COMEDY

FRESH COMEDY


Directora de La Villarroel Què és el teatre per a La Villarroel? Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una perspectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari. Quina és la línia artística de la sala? És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majoritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic. A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix? A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.

“L’espectador és el protagonista de La Villarroel.”

Què us diferencia d’altres teatres? Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportunitats a les companyies emergents. Estaran presents a la nova temporada? Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presentat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santamaria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010. Quines propostes són les que veurem aquest any? Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de

Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La companyia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral. En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual? Estem vivint un dels millors moments de la nova dramatúrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Catalunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia. Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF? L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare. Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel? Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa. Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te? A qualsevol teatre.

Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalana i de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.


Directora de La Villarroel Què és el teatre per a La Villarroel? Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una perspectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari. Quina és la línia artística de la sala? És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majoritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic. A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix? A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.

“L’espectador és el protagonista de La Villarroel.”

Què us diferencia d’altres teatres? Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportunitats a les companyies emergents. Estaran presents a la nova temporada? Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presentat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santamaria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010. Quines propostes són les que veurem aquest any? Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de

Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La companyia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral. En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual? Estem vivint un dels millors moments de la nova dramatúrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Catalunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia. Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF? L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare. Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel? Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa. Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te? A qualsevol teatre.

Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalana i de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.


Setembre 2015 / gener 2016

LA VILLARROEL

"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics, l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN És un dels directors més respectats, influents i prolífics de l’era moderna: des de 1969 ha produït 46 pel·lícules, una cada any. Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall Hall, considerada una de les millors comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de l’Òscar al Millor Director el 1978.

Marits i mullers

Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veure quan tenia tres anys, l’origen de la seva passió pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla. Amb set anys ja estava enganxat al cinema i coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood. De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power, com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor. La seva afició al cinema d’aquesta època ha quedat reflectida en moltes de les seves pel·lícules, des de La Rosa Púrpura del Caire fins a Bales sobre Broadway. D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor de Delictes i faltes faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze. Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives. Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”. WoodyAllen

Fitxa artística BASAT EN EL GUIÓ DE Husbands and Wives de Woody Allen DIRECCIÓ Àlex Rigola

REPARTIMENT Andreu Benito Joan Carreras Mònica Glaenzel Sandra Monclús Alba Pujol Lluís Villanueva

COPRODUCCIÓ Heartbreak Hotel Teatro de La Abadía Trànsit Projectes i La Villarroel IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts

WOODY ALLEN I EL TEATRE

ÀLEX RIGOLA Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt influït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorporant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton. Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el film Ombres i boira, i La bombeta que flota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, fins i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro. Font: Vilaweb.

SABIES QUÈ Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona, Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva filla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi està intrínsecament reflectit al film.

LA PEL·LÍCULA Estrenada el 1992, Husbands and Wives és considerat un dels millors guions de Woody Allen. Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides. El film gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels conflictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.

La pel·lícula està rodada càmera en mà, amb un estil proper al cinema francès dels anys 60. Aquest format de fals documental permet transmetre de forma hiperrealista les tensions entre els personatges i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real. Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.

l’0fflavillarroel

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem fins aviat. Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.

Fitxa artística COPRODUCCIÓ Vaca35 Teatro en grupo Fira Tàrrega Nau Ivanov Iberescena IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts


Setembre 2015 / gener 2016

LA VILLARROEL

"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics, l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN És un dels directors més respectats, influents i prolífics de l’era moderna: des de 1969 ha produït 46 pel·lícules, una cada any. Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall Hall, considerada una de les millors comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de l’Òscar al Millor Director el 1978.

Marits i mullers

Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veure quan tenia tres anys, l’origen de la seva passió pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla. Amb set anys ja estava enganxat al cinema i coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood. De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power, com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor. La seva afició al cinema d’aquesta època ha quedat reflectida en moltes de les seves pel·lícules, des de La Rosa Púrpura del Caire fins a Bales sobre Broadway. D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor de Delictes i faltes faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze. Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives. Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”. WoodyAllen

Fitxa artística BASAT EN EL GUIÓ DE Husbands and Wives de Woody Allen DIRECCIÓ Àlex Rigola

REPARTIMENT Andreu Benito Joan Carreras Mònica Glaenzel Sandra Monclús Alba Pujol Lluís Villanueva

COPRODUCCIÓ Heartbreak Hotel Teatro de La Abadía Trànsit Projectes i La Villarroel IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts

WOODY ALLEN I EL TEATRE

ÀLEX RIGOLA Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt influït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorporant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton. Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el film Ombres i boira, i La bombeta que flota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, fins i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro. Font: Vilaweb.

SABIES QUÈ Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona, Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva filla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi està intrínsecament reflectit al film.

LA PEL·LÍCULA Estrenada el 1992, Husbands and Wives és considerat un dels millors guions de Woody Allen. Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides. El film gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels conflictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.

La pel·lícula està rodada càmera en mà, amb un estil proper al cinema francès dels anys 60. Aquest format de fals documental permet transmetre de forma hiperrealista les tensions entre els personatges i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real. Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.

l’0fflavillarroel

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem fins aviat. Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.

Fitxa artística COPRODUCCIÓ Vaca35 Teatro en grupo Fira Tàrrega Nau Ivanov Iberescena IDIOMA Castellà DURADA 1h 30 minuts


#InfamiaLV

Gener / abril 2016 Fotografia: David Ruano

LA VILLARROEL

De l’autor de Barcelona arriba

Infàmia

Diàriament cal prendre decisions. Des

de les més quotidianes i aparentment intranscendents, fins a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé definitiva: la tria d’una professió. Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat ofici: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propietat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?

I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En definitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals. A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i

finalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la ficció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors. Els espectadors; una gernació d’individus desconeguts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres

Per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’ofici d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos… I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “ofici”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió definitiva, però no del tot irreversible. Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistòfil astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici. L’ofici d’actor; l’ofici d’actriu. L’ofici d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada. Pere Riera Fitxa artística AUTOR i DIRECTOR Pere Riera

PRODUCCIÓ La Villarroel

REPARTIMENT Emma Vilarasau Jordi Boixaderas Anna Moliner Francesc Ferrer

IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


#InfamiaLV

Gener / abril 2016 Fotografia: David Ruano

LA VILLARROEL

De l’autor de Barcelona arriba

Infàmia

Diàriament cal prendre decisions. Des

de les més quotidianes i aparentment intranscendents, fins a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé definitiva: la tria d’una professió. Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat ofici: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propietat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?

I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En definitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals. A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i

finalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la ficció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors. Els espectadors; una gernació d’individus desconeguts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres

Per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’ofici d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos… I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “ofici”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió definitiva, però no del tot irreversible. Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistòfil astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici. L’ofici d’actor; l’ofici d’actriu. L’ofici d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada. Pere Riera Fitxa artística AUTOR i DIRECTOR Pere Riera

PRODUCCIÓ La Villarroel

REPARTIMENT Emma Vilarasau Jordi Boixaderas Anna Moliner Francesc Ferrer

IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


LA VILLARROEL

Abril 2016

LA VILLARROEL

#LaEstupidez

Maig / juny 2016 #SmokingSixto

La estupidez

Lo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas

Smoking Room

Feelgood Teatro

Companyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els quals se sent identificada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals. La seva primera producció va ser la sàtira política Feelgood, d’Alistair Beaton.

Fitxa artística AUTOR Rafael Spregelburd DIRECCIÓ Fernando Soto

REPARTIMENT Fran Perea Toni Acosta Ainhoa Santamaría Javi Coll Javier Márquez

PRODUCCIÓ Feelgood Teatro IDIOMA Castellà

El salt al teatre d’un èxit cinematogràfic Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió. La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves oficines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no figurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra oficina.

Fotografia: Quique Marí

És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i les formes de gestió de les arts escèniques.

"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País

Alguns dels seus 'invents' han estat: LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra. LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció entre els espectadors.

Els seus espectacles han gaudit de gran acollida del públic. Et sonen Pulmons i L'efecte ? Fitxa artística AUTOR J.D. Wallovits i Roger Gual DIRECCIÓ Roger Gual

REPARTIMENT Abel Folk Pau Roca Joan Carreras resta de repartiment en curs

COPRODUCCIÓ Sixto Paz i La Villarroel IDIOMA Català

Fotografia: Txema Salvans

Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la màfia siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas. En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.


LA VILLARROEL

Abril 2016

LA VILLARROEL

#LaEstupidez

Maig / juny 2016 #SmokingSixto

La estupidez

Lo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas

Smoking Room

Feelgood Teatro

Companyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els quals se sent identificada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals. La seva primera producció va ser la sàtira política Feelgood, d’Alistair Beaton.

Fitxa artística AUTOR Rafael Spregelburd DIRECCIÓ Fernando Soto

REPARTIMENT Fran Perea Toni Acosta Ainhoa Santamaría Javi Coll Javier Márquez

PRODUCCIÓ Feelgood Teatro IDIOMA Castellà

El salt al teatre d’un èxit cinematogràfic Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió. La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves oficines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no figurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra oficina.

Fotografia: Quique Marí

És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i les formes de gestió de les arts escèniques.

"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País

Alguns dels seus 'invents' han estat: LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra. LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció entre els espectadors.

Els seus espectacles han gaudit de gran acollida del públic. Et sonen Pulmons i L'efecte ? Fitxa artística AUTOR J.D. Wallovits i Roger Gual DIRECCIÓ Roger Gual

REPARTIMENT Abel Folk Pau Roca Joan Carreras resta de repartiment en curs

COPRODUCCIÓ Sixto Paz i La Villarroel IDIOMA Català

Fotografia: Txema Salvans

Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la màfia siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas. En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.


Nou teatre Nova programació Noves emocions L’APUNT HISTÒRIC Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès, el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.

La nova taquilla del teatre tindrà major visibilitat i serà més ergonòmica.

La nova entrada al teatre facilita l’accessibilitat al recinte a persones amb mobilitat reduïda.

Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogràfica. L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai d’exhibició teatral. El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia, dirigida al gran públic. Durant més de mig segle, les millors companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari del Paral·lel. Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el Teatre Condal engegarà la temporada 15/16 amb una reforma integral de les seves instal·lacions.

El nou sostre dóna sensació d’amplitud i juga amb la perspectiva.

La reforma del bar pretén crear un espai d’oci dedicat a l’espectador.


Nou teatre Nova programació Noves emocions L’APUNT HISTÒRIC Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès, el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.

La nova taquilla del teatre tindrà major visibilitat i serà més ergonòmica.

La nova entrada al teatre facilita l’accessibilitat al recinte a persones amb mobilitat reduïda.

Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogràfica. L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai d’exhibició teatral. El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia, dirigida al gran públic. Durant més de mig segle, les millors companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari del Paral·lel. Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el Teatre Condal engegarà la temporada 15/16 amb una reforma integral de les seves instal·lacions.

El nou sostre dóna sensació d’amplitud i juga amb la perspectiva.

La reforma del bar pretén crear un espai d’oci dedicat a l’espectador.


TEATRE CONDAL

Setembre / octubre 2015

#CaigutsDelCel EL MINUT DE GLÒRIA A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur. Fitxa artística

ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ Sergi Belbel

El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar. Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure. És, al mateix temps, una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

REPARTIMENT Emma Vilarasau Jordi Bosch Carles Martínez Anna Barrachina

PRODUCCIÓ Focus IDIOMA Català DURADA 1 h 45 minuts

El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

Fotografia: David Ruano

AUTOR Sébastien Thiéry

LA PREGUNTA


TEATRE CONDAL

Setembre / octubre 2015

#CaigutsDelCel EL MINUT DE GLÒRIA A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur. Fitxa artística

ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ Sergi Belbel

El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar. Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure. És, al mateix temps, una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

REPARTIMENT Emma Vilarasau Jordi Bosch Carles Martínez Anna Barrachina

PRODUCCIÓ Focus IDIOMA Català DURADA 1 h 45 minuts

El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

Fotografia: David Ruano

AUTOR Sébastien Thiéry

LA PREGUNTA


Desembre 2015 / febrer 2016

#OzomLari

METAMORFOSI MÀGICA Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta… Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent. El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat fins ara. L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre. L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova. Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possible, de manera que el desafiament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa aflorar el nen que tots duem a dins. Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en filologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.

Fitxa artística AUTOR Josep Maria Lari DIRECCIÓ Mag Lari i David Pintó

Mag Lari

Fotografia: David Ruano

TEATRE CONDAL

El Mag Lari fa de mestre de cerimònies d’un espectacular show que ret homenatge als quatre mags més importants de la història

COREOGRAFIA Roger Molist

REPARTIMENT Mag Lari Companyia Ozom PRODUCCIÓ Focus i Trasgo Producciones IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


Desembre 2015 / febrer 2016

#OzomLari

METAMORFOSI MÀGICA Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta… Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent. El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat fins ara. L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre. L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova. Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possible, de manera que el desafiament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa aflorar el nen que tots duem a dins. Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en filologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.

Fitxa artística AUTOR Josep Maria Lari DIRECCIÓ Mag Lari i David Pintó

Mag Lari

Fotografia: David Ruano

TEATRE CONDAL

El Mag Lari fa de mestre de cerimònies d’un espectacular show que ret homenatge als quatre mags més importants de la història

COREOGRAFIA Roger Molist

REPARTIMENT Mag Lari Companyia Ozom PRODUCCIÓ Focus i Trasgo Producciones IDIOMA Català DURADA 1 h 30 minuts


#OzomLari

TEATRE CONDAL

TEATRE CONDAL

Febrer / abril 2016

El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta planificació d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.

#TaxiCondal

SABIES QUÈ

Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes. Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar fins a 20 vegades el repartiment.

Fitxa artística

WENCESLAO CIURÓ

(1967)

(1895-1978)

DOUG HENNING (1947-2000)

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia fins a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

FRUCTÚOS CANONGE (1824-1890)

Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable. Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-se de l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop. L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginari de l’artista, amb espectaculars números de màgia que van boc- badar el públic català i van assolir un èxit de crítica i públic mai vist en un espectacle de màgia al nostre país.

AMB OZOM, LA CONTINUÏTAT DE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA

COPRODUCCIÓ Cobre Producciones Olympia Metropolitana i Nearco Producciones IDIOMA Castellà DURADA 1 h 30 minuts

RUN

OUR FOR Y

WIFE

Fotografia: Javier Naval

CRISS ANGEL

AUTOR Ray Cooney VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste Alberto Papa-Fragomén REPARTIMENT Josema Yuste Alfredo Cernuda Felisuco Esther del Prado Diana Lázaro Javier Losán


#OzomLari

TEATRE CONDAL

TEATRE CONDAL

Febrer / abril 2016

El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta planificació d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.

#TaxiCondal

SABIES QUÈ

Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes. Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar fins a 20 vegades el repartiment.

Fitxa artística

WENCESLAO CIURÓ

(1967)

(1895-1978)

DOUG HENNING (1947-2000)

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia fins a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

FRUCTÚOS CANONGE (1824-1890)

Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable. Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-se de l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop. L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginari de l’artista, amb espectaculars números de màgia que van boc- badar el públic català i van assolir un èxit de crítica i públic mai vist en un espectacle de màgia al nostre país.

AMB OZOM, LA CONTINUÏTAT DE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA

COPRODUCCIÓ Cobre Producciones Olympia Metropolitana i Nearco Producciones IDIOMA Castellà DURADA 1 h 30 minuts

RUN

OUR FOR Y

WIFE

Fotografia: Javier Naval

CRISS ANGEL

AUTOR Ray Cooney VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste Alberto Papa-Fragomén REPARTIMENT Josema Yuste Alfredo Cernuda Felisuco Esther del Prado Diana Lázaro Javier Losán


Una porta a la inclusió

TEATRE CONDAL

#TGVurbangospel

Maig / juny 2016

El Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social L’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestionats pel Grup Focus. Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius beneficiaris del programa Apropa Cultura.

THE GOSPEL VIU CHOIR Reload 4.0

Fotografia: Benet García

Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desembre al 10 de gener).

Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.

Fitxa artística AUTOR The best urban / contemporary gospel DIRECCIÓ Moisès Sala

REPARTIMENT THE GOSPEL VIU CHOIR - [TGV] DURADA 1 h 45 minuts


Una porta a la inclusió

TEATRE CONDAL

#TGVurbangospel

Maig / juny 2016

El Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social L’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestionats pel Grup Focus. Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius beneficiaris del programa Apropa Cultura.

THE GOSPEL VIU CHOIR Reload 4.0

Fotografia: Benet García

Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desembre al 10 de gener).

Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.

Fitxa artística AUTOR The best urban / contemporary gospel DIRECCIÓ Moisès Sala

REPARTIMENT THE GOSPEL VIU CHOIR - [TGV] DURADA 1 h 45 minuts


La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.

Defensant i promovent la cultura catalana

Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.

LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUES HA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS

TEMPORADA

15/16

14/09/2015

CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS

21/09/2015

CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOS ARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.

26/10/2015

LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ

02/11/2015

El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:

· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà · Gaudiràs d’invitacions a les estrenes · Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles

de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.

16/11/2015

Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.

14/12/2015

Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!

VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.

PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.

PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.

21/12/2015

CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.

21//03/2016

DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.

info@fundacioromea.cat 93 318 14 31


La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.

Defensant i promovent la cultura catalana

Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.

LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUES HA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS

TEMPORADA

15/16

14/09/2015

CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS

21/09/2015

CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOS ARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.

26/10/2015

LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ

02/11/2015

El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:

· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà · Gaudiràs d’invitacions a les estrenes · Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles

de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.

16/11/2015

Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.

14/12/2015

Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!

VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.

PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.

PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.

21/12/2015

CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.

21//03/2016

DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.

info@fundacioromea.cat 93 318 14 31


Al teatre també preparem “la vuelta al cole” amb una programació per als més petits d’allò més divertida!

EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA VIU EL TEATRE al ROMEA

TALLER DE MÚSICS al ROMEA

PATATU

Àngels Bassas i Cia. Únics Produccions Teatre A partir de 3 anys 1 hora en català 4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre

ARÍTMIA DE RUMBA Cia. Tico Taco Teca

Audició didàctica. De 8 a 14 anys 26 de novembre Quatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.

1, 2, 3... i! RONDALLA VA, RONDALLA VE Cia. Pentina el Gat

Teatre musical. A partir de 3 anys 18 de febrer Tres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.

TUBS DEL MÓN Cia. Bufa & Sons

Concert-taller. De 6 a 14 anys 25 de febrer Vols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.

PICA DE MANS

Cia. Pentina el Gat

Concert. De 3 a 8 anys 10 de març Endinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.

POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATON December Quintet

Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abril Aquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.

A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu fill a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig

Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellà Del 6 de desembre al 31 de gener

Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els finals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.

T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle reflexionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.

“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.” Todos al teatro “Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos y que, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.” Aragón Digital

EL NINOT DE NEU

Espectacles teatrals per a tota la família

Projecció d’un conte il·lustrat A partir de 3 anys 5 de maig La música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!

ROLF & FLOR AL CERCLE POLAR

BATECS DE MÚSICA

Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abril Rolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.

Audiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maig Els protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.

The Pinker Tones

Cia. Xiula

ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL EL PEQUEÑO PINOCHO

Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener

December Quintet

pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya fins que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!

CANTA’M UN CONTE Cia. Nyiguit

Teatre musical. A partir de 3 anys 1 hora en català 15, 22 i 29 de novembre Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.


Al teatre també preparem “la vuelta al cole” amb una programació per als més petits d’allò més divertida!

EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA VIU EL TEATRE al ROMEA

TALLER DE MÚSICS al ROMEA

PATATU

Àngels Bassas i Cia. Únics Produccions Teatre A partir de 3 anys 1 hora en català 4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre

ARÍTMIA DE RUMBA Cia. Tico Taco Teca

Audició didàctica. De 8 a 14 anys 26 de novembre Quatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.

1, 2, 3... i! RONDALLA VA, RONDALLA VE Cia. Pentina el Gat

Teatre musical. A partir de 3 anys 18 de febrer Tres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.

TUBS DEL MÓN Cia. Bufa & Sons

Concert-taller. De 6 a 14 anys 25 de febrer Vols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.

PICA DE MANS

Cia. Pentina el Gat

Concert. De 3 a 8 anys 10 de març Endinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.

POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATON December Quintet

Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abril Aquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.

A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu fill a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig

Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellà Del 6 de desembre al 31 de gener

Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els finals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.

T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle reflexionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.

“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.” Todos al teatro “Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos y que, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.” Aragón Digital

EL NINOT DE NEU

Espectacles teatrals per a tota la família

Projecció d’un conte il·lustrat A partir de 3 anys 5 de maig La música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!

ROLF & FLOR AL CERCLE POLAR

BATECS DE MÚSICA

Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abril Rolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.

Audiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maig Els protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.

The Pinker Tones

Cia. Xiula

ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL EL PEQUEÑO PINOCHO

Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener

December Quintet

pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya fins que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!

CANTA’M UN CONTE Cia. Nyiguit

Teatre musical. A partir de 3 anys 1 hora en català 15, 22 i 29 de novembre Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.


Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els mesos de juny i juliol.

L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-

te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es converteix en el nostre sant grial, el refugi perfecte per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a afirmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.

Millora el teu estat d’ànim i alliberes estrès Oxigen el cervell i el cos

BATALLA DE SEXES CULTURA I TRADICIONS

DE QUÈ PARLEN ELS MONÒLEGS

MARES

AMOR DESAMOR LA QUOTIDIANITAT, EXPERIÈNCIES PERSONALS

Neteja i ventila els pulmons

L’ÉSSER HUMÀ

?

Segrega endorfines És contagiós tativitaerc al aicnetoP Relaxa la musculació

Regula el pols cardíac

van riure pels descosits amb Dani Rovira Clara Lago i Agustín Jiménez

Ajuda a cremar calories

Alleuja l’insomni

Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya. Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!

MIGUEL LAGO

1001 GAGS

La Villarroel “Que sea gracioso y que sea cierto”

La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”

MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír. Y si es un gag genial.. Que haga reír a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”

MIGUEL NOGUERA

Teatre Goya “Lo único IMPRESCINDIBLE es que sea juzgado como bueno por alguien distinto del que lo ha creado.”

MARIA JUAN

OSWALDO DIGÓN

La Villarroel “En un buen gag es Imprescindible que EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista... En definitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.

La Villarroel “¡Cómo servirlo! Si tienes un buen gag y encuentras la mejor forma y el mejor momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”

INTÉNTALO CARITO

6 de novembre La cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.

PICHOT LÓPEZ

7 de novembre Els vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.

ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZ

UN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA 8 de novembre La crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” Juan J. García, Ideal


Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els mesos de juny i juliol.

L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-

te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es converteix en el nostre sant grial, el refugi perfecte per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a afirmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.

Millora el teu estat d’ànim i alliberes estrès Oxigen el cervell i el cos

BATALLA DE SEXES CULTURA I TRADICIONS

DE QUÈ PARLEN ELS MONÒLEGS

MARES

AMOR DESAMOR LA QUOTIDIANITAT, EXPERIÈNCIES PERSONALS

Neteja i ventila els pulmons

L’ÉSSER HUMÀ

?

Segrega endorfines És contagiós tativitaerc al aicnetoP Relaxa la musculació

Regula el pols cardíac

van riure pels descosits amb Dani Rovira Clara Lago i Agustín Jiménez

Ajuda a cremar calories

Alleuja l’insomni

Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya. Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!

MIGUEL LAGO

1001 GAGS

La Villarroel “Que sea gracioso y que sea cierto”

La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”

MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír. Y si es un gag genial.. Que haga reír a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”

MIGUEL NOGUERA

Teatre Goya “Lo único IMPRESCINDIBLE es que sea juzgado como bueno por alguien distinto del que lo ha creado.”

MARIA JUAN

OSWALDO DIGÓN

La Villarroel “En un buen gag es Imprescindible que EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista... En definitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.

La Villarroel “¡Cómo servirlo! Si tienes un buen gag y encuentras la mejor forma y el mejor momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”

INTÉNTALO CARITO

6 de novembre La cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.

PICHOT LÓPEZ

7 de novembre Els vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.

ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZ

UN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA 8 de novembre La crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” Juan J. García, Ideal


INFORMACIÓ, CONCURSOS I MOLT MÉS A LES NOSTRES XARXES SOCIALS Volem parlar amb tu, dia a dia, informar-te de les darreres novetats i oferir-te els millors concursos i promocions.

Segueix els perfils dels nostres teatres i assabenta’t de tot abans que ningú!

VINE EN GRUP AL TEATRE! Saps que tens molts avantatges si vens al teatre acompanyat de 10 o més persones? A Promentrada Grups et gestionem la reserva, t’oferim els millors descomptes i gaudiràs de: • Call center propi amb atenció personalitzada de 9 a 19 h, de dilluns a divendres • Reserva directa on-line de les localitats preferents dels espectacles • Reserves sense compromís i pagaments amb terminis ajustats • Invitacions a estrenes, col·loquis i activitats especials • Prestació de serveis addicionals: visites guiades, autocars...

www.promentrada.com

933 097 004

info@promentrada.com


LA TEMPORADA · Grup Focus · Programació Teatral 15/16  

Consulta la programació teatral de la temporada 15/16 del Teatre Romea, Goya, Condal i La Villarroel!

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you