Page 1


Publicació del Grup CETT President: Gaspar Espuña Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Eva Espuña, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Gaspar Rosselló, Roberto Torregrosa Han col·laborat en aquest número: Ramon Arcarons, Esther Boix, Vinyet Capdet, Óscar Casanovas, Elisenda Farràs, Gemma Francès, Enric López, Maite Martínez, Roser Martínez, Marta Oliva, Eugeni Osácar, Xavier Puertas, Ramon Rodrigo, Monique Rous, Damià Serrano, Ramon Serrat Agraïments: Marién André, Ferran Centelles, Pere Duran, Josefina Escobar, Carles Ferrer, Marisa Galán, Manel García, Joaquim Majó, Claudi Mans, Ivan Mansanet, Salvi Moliner, Joan Nogué, Jordi Portabella, Marta Riera, Joaquim Solé, Antoni Vangüever de Broguera, Elisabeth Velasco Edició Mar de paraules, S.L. Redacció Esther Frías Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcel, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.es – cett@cett.es


Editorial

Q

TEMPS DE CANVIS ue els temps estan canviant ens diuen des de fa anys aquells que preocupats pel nostre futur turístic analitzen, discuteixen i debaten: el què, com i per què de la nostra situació turística, de la nostra realitat. He tingut l’oportunitat durant molts anys de ser protagonista de molts d’aquests debats, fins i tot en el Congrés de Turisme de Tarragona em va correspondre la Presidència del Comitè Acadèmic del IV Congrés de Turisme de Catalunya (Febrer 2001). Han passat ja tres anys i moltes coses han canviat en el nostre país, en les nostres vides i també en el nostre turisme.

El debat segueix obert, o al menys això sembla... I és una demostració que el turisme segueix viu i, nosaltres, també. El Congrés de Turisme de Catalunya, que se celebrarà a Girona el proper mes de desembre, és fruït de la tradició d’un sector, el turístic, que ja fa molts anys que analitza, discuteix i debat el seu funcionament i, com a sector professional, té propostes i les executa, en la mesura de les seves possibilitats, que no sempre són les més adients, malgrat la importància que sens dubte té el turisme per al nostre país i economia.

El IV Congrés de Turisme de Catalunya (Tarragona, 2001) va assolir els seus objectius: la participació va ser molt notable i el contingut va ser d’alt nivell científic. Va ser la primera vegada, al meu entendre, que es va fer ciència del turisme específica per a Catalunya. Es va fer “teorologia”. Els ponents, sobretot els acadèmics, ens van ajudar en gran manera. També cal destacar que es va respirar la voluntat dels responsables de les associacions empresarials i professionals d’impulsar el canvi generacional.

El V Congrés de Turisme de Catalunya és un pas més dins la tradició de congressos, jornades i cursos... on la gent de turisme analitzem les nostres organitzacions, el nostre funcionament, i el dels nostres entorns més propers. Ara, comencem a ser protagonistes, ho som del V Congrés (Girona, 2004), ho vàrem ser del IV Congrés (Tarragona, 2001) i vàrem recuperar les nostres tradicions i la nostre història turística en el nostre III Congrés (Barcelona, 1979). Han passat tres anys des de la celebració del darrer Congrés de Turisme i la majoria de les conclusions que en ell s’aprovaren continuen vigents; algunes es van poder executar, altres, potser, eren més complicades.

A Tarragona vam tenir una bona participació, fins a superar el miler de congressistes. El país tenia ganes d’un congrés de turisme i d’una reflexió col.lectiva que posés damunt la taula els punts positius i negatius del sector. La participació va ser molt important, més del que alguns creien. Els congressistes assistien a les sessions, no s’aixecaven, preguntaven... i és que havien passat anys des del darrer congrés (1979). Va ser un congrés de tothom. L’alta participació d’empresaris, i també sindical, va anar unida a la participació d’alcaldes, regidors i membres d’organitzacions acadèmiques, polítiques, socials i culturals. Un fet important que ha marcat la pluralitat de Catalunya i del seu turisme.

Han passat ja tres anys del IV Congrés de Turisme. Avui, tornem a estar a les portes d’un nou congrés. Hi ha hagut canvis de tot tipus en aquest periode històric que ens ha tocat viure, negar-ho seria una inconsciència, oblidar-ho seria un suïcidi. Però també és cert, ara més que mai, aquella frase que va generar durant molts anys consensos de tot tipus, no sempre reflectits en accions públiques i/o privades, i que el Grup CETT ha tingut i continua tenint com a referent i guiatge de totes les seves línies d’actuació: “el turisme és cosa de tots... i el nostre capital, és i segueix sent el capital humà”.

Avui, i demà a Girona, al V Congrés de Turisme de Catalunya, tenim oportunitat de demostrar-ho. Gaspar Espuña. President Grup CETT

1


SUMARI Editorial 1

Temps

de canvis

Notícies 4

¿Saturación en los

6

La gastronomia,

7

Temps era temps...

cruceros? a Barcelona

de crisi turística

Notícies del CETT 8

El llibre dels

Premis Alimara

9

El Fòrum

parla de turisme

10

Martínez Fraile, secretari general de Turisme, inaugura el curs acadèmic

11

La comunitat dels

12

Gaudeix del ritual de l’àpat a l’Aula

treballadors del Fòrum Restaurant

Fundació

Tema 16

13

El congrés dels BITS: per un turisme solidari

15

Expedició al

Propera celebració del

Mig Atles marroquí

Congrés de Turisme de Catalunya

Entrevista 20

2

Carles Ferrer,

president del Congrés de Turisme


CETT Formació 22

L’EEES,

24

Jurat d’excepció al concurs de cuina i pastisseria

25

Gestió del coneixement, eina òptima

nou títol

de grau en turisme

per al desenvolupament de l’empresa 26

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

Turisme sostenible 27

El CETT aposta

per la sostenibilitat ambiental

en els estudis

Coneguem Catalunya 28

Celler Edetària, l’esperit d’una terra

Cuina i química 30

Per què esquitxa la

salsa de tomàquet

Opinió 32

Internacional

El Fòrum en l’esdevenidor

33

Curs d’animació turística a

35

Estudiar a l’estranger, més enllà de l’intercanvi cultural

Nicaragua

Estudis i investigacions 36

El “Tourism Destination Placement”

38

Es crea

el mapa municipal 39 40

del turisme a Catalunya

Tot Flash

Recursos turístics 3


Notícies

¿SATURACIÓN

en los cruceros? Existe un número importante de personas dentro del mundo turístico que opinan que los cruceros están llegando a un punto de saturación. Dicen que hay demasiados barcos para la demanda existente o que estamos muy cerca de que esto suceda. Unos a esto le llaman exceso de oferta y otros, seguramente los menos optimistas, lo llaman escasa demanda.

Francamente creo que ésta es una cuestión que hay que mirar con mucho detenimiento. Me da la impresión que hacer juicios “de olfato” no es lo correcto. El puerto de Barcelona ha recibido en los últimos dos años más de un millón de pasajeros de crucero. Algún día ha llegado a su plena capacidad; como se dice comúnmente, no cabía un alfiler. Esta circunstancia no es exclusiva de nuestro puerto, cifras similares se dan en otros puertos. En 2005 está previsto que se incorporen al Mediterráneo no solamente más barcos, sino que además serán de mayor capacidad. Carnaval, por ejemplo, destinará su última adquisición, el Carnival Liberty, a realizar durante todo el verano cruceros con salida de Civitavecchia. En 2006, muy probablemente, estarán presentes los más grandes del mundo, léase QM2 y Explorer of the Seas, que conjuntamente tienen una capacidad de cerca de 7.000 pasajeros. Desconozco en este momento la programación de los operadores españoles, pero con toda seguridad no van a reducir su oferta. Otro tanto va a acontecer en el Norte de Europa. Aquí seguramente este verano la demanda superaba a la oferta. Las compañías con sede en los Estados Unidos se han quedado cortas, bastante cortas diría yo en su oferta en Europa, tanto en el Mediterráneo como en el norte. Para las compañías que

4

han ido llenando -con público principalmente europeo-, el 2004 ha sido un buen año. Indefectiblemente, desde que se recuerda, después del verano viene el otoño y luego el invierno. Los cruceros están pensados para navegar en aguas tranquilas, con buen clima y mucho sol. Esto es lo que normalmente espera el pasajero de crucero. Pero la climatología en Europa durante estas estaciones del año no se ajusta a estos, digamos, requisitos. Es cierto que se está intentando alargar la temporada en el Mediterráneo pero por un día cálido en invierno hay muchos de frío o de lluvia.

¿Qué haremos, entonces, con los barcos en invierno? El Caribe ha sido hasta ahora la respuesta. Pero ¿y en adelante? ¿No es posible que la saturación se dé en invierno en el Caribe? ¿Cuántas plazas hay en oferta cada día en aquel área? Hemos visto como los precios en el transcurso de los años han ido bajando. Efectivamente, la demanda está creciendo pero lo que se hace difícil hacer crecer son los puertos de escala. El problema no está en la mayoría de casos en la capacidad del puerto. Los días de operación representan en muchas ocasiones una problemática de difícil solución. La tendencia general y el mejor día para iniciar un crucero es en fin de semana, por lo que la coincidencia en los puertos es enorme. Generalmente los puertos tienen capacidad para acoger a todos los barcos pero ¿y en tierra? ¿Hay estructuras suficientes para absorber unos miles de turistas el mismo día para visitar generalmente los mismos lugares? El transporte y la sensación de estar en cualquier pueblo de la costa, saturado de turistas en el mes de agosto, suelen ser los problemas. No quisiera dar una idea de pesimismo, al contrario. El crucero tiene un enorme futuro y está muy lejos de llegar a la saturación. Los itinerarios pueden irse quedando cortos, es cierto. Estamos haciendo que el Mediterráneo sea cada vez más pequeño. Los puertos que se ofrecen en la parte oriental cada vez son menos. La costa de África prácticamente no


se visita. Los posibles puertos de escala van a menos. En el Caribe sucede prácticamente lo mismo. Las islas y los puertos son los que hay. No podemos inventar ninguno nuevo. Las compañías navieras son perfectas conocedoras de estas circunstancias; y siguen construyendo nuevos barcos. Grandes, muy grandes... ¿hasta dónde? Entiendo que el concepto tradicional del crucero está cambiando. Hasta hace relativamente poco, no más de 10 o 15 años, el crucero te permitía visitar ciudades, pueblos o playas con una gran comodidad. Era un transporte de lujo con más comodidades que cualquier otro. ¡La forma ideal de viajar! Hoy en día la tendencia es otra. No importa tanto dónde vamos, sino cómo vamos. Hace muchos años, no recuerdo exactamente qué compañía, pero sería entre Holland America y Cunard, que su eslogan era “Half of the fun is getting there”. Cómo vamos es lo que importa, dónde vamos es relativo.

Descansar y desconectar Es evidente que el mundo sufre cada día mayor estrés. Necesitamos realmente cortar con todo y descansar. La oferta de entretenimiento a bordo de los modernos buques de crucero no tiene nada que ver con la de hace pocos años. Pistas de patinaje sobre hielo, baloncesto, rocódromos, mini-

golf, discotecas, bares, spa, programas especiales para niños y para jóvenes, gimnasios de última generación... prácticamente de todo. Y la ventaja de todo esto es que no hay que desplazarse para disfrutarlo. No hay que cruzar la calle. No hay que tomar metro, autobuses, tranvía o usar la moto o el coche. A todas partes se puede llegar desde tu casa andando y ya llevando la indumentaria adecuada. En el futuro los buques seguirán siendo de gran capacidad. En primer lugar porque los precios del pasaje son más baratos que en los buques de pocos pasajeros; en segundo lugar porque el itinerario ha quedado en un segundo plano. Anteriormente la decisión de ir en uno u otro barco dependía del itinerario. Hoy en día ya hay algunos que miran qué facilidades tiene el barco y luego el itinerario. Finalmente hay muchos cruceristas empedernidos que en muchas escalas prefieren quedarse a bordo. Seguramente porque aquel puerto o ciudad ya lo conocen. Ser repetidor de un crucero no será “volver a los mismos puertos”, será “volver a vivir una experiencia maravillosa”. Esto no se saturará nunca. En breve un crucero será un “comodity” como lo es una plaza de avión. ¿Cómo será la distribución? ¿Existirán los agentes de ventas o Internet les quitará el empleo? Este tema lo trataremos otro día. Sigamos navegando... ■ Antoni Vangüever de Broguera Director General Latitud 4

CHEFSCLUB inicia una nova etapa El Club de Chefs de Cuina de Catalunya va iniciar l’any passat una nova etapa, farcida de canvis i de nous projectes de futur. Segurament, l’aposta més gran ha estat la transformació de la seva revista oficial, ChefsClub, que ha experimentat un canvi significatiu, tant a nivell de continguts com d’imatge. Nous aires han arribat al Club de Chefs de Cuina de Catalunya. Una junta totalment renovada va iniciar, l’any passat, una profunda transformació d’aquesta important entitat, dirigida a oferir els millors serveis als associats i a convertir-se en un referent entre els professionals de la restauració i l’hosteleria. Sense cap mena de dubte, la seva revista, ChefsClub, s’ha convertit en la plataforma adient per transmetre-ho. Fent una aposta clara per les noves generacions, ChefsClub aporta nous temes, tractats d’una forma fresca i dinàmica, on el disseny i la imatge juguen un paper molt important. La revista reflecteix l’avui de les professions del sector de la restauració i l’hosteleria, amb la mirada posada al futur. És per això que l’opinió dels joves estudiants pren una dimensió força rellevant. Per poder comptar amb tots ells, ChefsClub els ofereix la possibilitat d’obtenir la subscripció a la revista per un preu molt especial. Actualment, l’àmbit de distribució s’estén a Catalunya, Balears i Andorra, amb la previsió d’arribar ben aviat al País Valencià. Tanmateix, i com a novetat més propera, el Club de Chefs de Cuina de Catalunya posarà en marxa la seva pàgina web (www.chefsclub.net) per tal d’ampliar i millorar els seus serveis. ■

Marta Riera. Revista ChefsClub publi@chefsclub.net

5


Notícies

LA GASTRONOMIA, a Barcelona Barcelona viu l’any 2005 en clau gastronòmica. La ciutat homenatja la cuina catalana en un Any de la Gastronomia 2005/06 farcit d’esdeveniments i propostes. Deixi’s temptar pels atractius d’una efemèride interactiva en què vostè mateix serà el protagonista: a Barcelona volem que vostè sigui el convidat a taula. La capital catalana és una referència gastronòmica de primer ordre. No endebades el potencial culinari de la Ciutat Comtal s’ha convertit en un dels nous reclams turístics barcelonins. Com a principal cara visible de Catalunya al món, Barcelona exemplifica la tradició i la riquesa gastronòmica d’un país que secularment ha estat terra de pas, i que s’ha amarat de la càrrega cultural de civilitzacions diverses. Barcelona, cap i casal de Catalunya, combina el pòsit cultural de més de 2.000 anys d’història, i el bagatge antropològic que això significa, amb la puixança excepcional dels seus nous professionals de la cuina, que han contribuït, per exemple, a la fita que Barcelona esdevingués l’any 2002 primera ciutat Gourmande no francesa. Un reconeixement que, de manera pràctica, ja fan explícitament altres agents d’influència en el sector com ara la Guia Michelin, que distingeix Barcelona amb un total de set estrelles. Barcelona recull l’excepcional varietat gastronòmica catalana, en la qual conviuen productes procedents dels seus quatre paisatges: el mar, la muntanya, l’horta i el secà. Així mateix, la dieta mediterrània és reconeguda mundialment per la seva varietat, qualitat i propietats saludables. A més, l’oferta de mercats i botigues especialitzades complementa l’atractiu de la ciutat.

Ciutat de bon menjar La gastronomia -els aliments que ingerim- té una influència directa en la nostra salut. La nostra cuina correspon al model mediterrani del qual tothom elogia les pràctiques alimentàries com a font de salut. En realitat tan sols és un altre exemple de la cuina com a reflex de la cultura i de les formes de viure. En aquest cas, de la vella saviesa mediterrània clàssica, basada en l’equilibri. “En res, massa”, com ja va dir l’escriptor català Josep Pla. A Barcelona, l’estona que es dedica a l’acte de menjar i d’alimentar-se es relaciona de manera inequívoca amb un temps important per a l’individu en l’esfera personal i social. Complementàriament, la cultura de la bona taula s’associa a una concepció determinada de la vida, emparentada amb el fet social, els beneficis d’un estil de vida meridional i la traducció en els índexs de salut pública de la població.

Barcelona recull l’excepcional varietat gastronòmica catalana La Ciutat Comtal presenta una voluminosa oferta gastronòmica, una de les activitats econòmiques que més ha crescut els últims anys. Actualment, 3.175 establiments disposen de llicència per a restauració. L’oferta, a més, té una manifestació física a través del disseny i l’arquitectura dels restaurants. En aquest sentit, els establiments de Barcelona participen del gust de Barcelona per aquest aspecte estètic. La cuina catalana, la gastronomia que s’elabora a Barcelona i a Catalunya, viu un magnífic moment. Actualment, casa nostra gaudeix del privilegi de conviure amb alguns dels millors cuiners creatius del món: aquests últims temps han sovintejat els reconeixements mediàtics dels cuiners catalans. Ferran Adrià, posem per cas, ha estat portada del suplement de The New York Times i de Le Monde, i ha estat escollit una de les 100 persones més influents del món per la revista Time. Els noms de Santi Santamaria, de Fermí Puig o de Sergi Arola, per mencionar-ne només alguns, compten també amb una gran projecció mediàtica i una excel·lent acceptació professional. Un posicionament, un reconeixement que també neix en la consistència de la cuina catalana, en els segles de tradició i en la predisposició per a l’avantguarda, que l’emmarquen entre les millors cuines d’Europa. ■ Més informació: www.barcelonaturisme.com

6


Notícies

Temps era temps... DE CRISI TURÍSTICA Sovint els contes que ens explicaven de petits començaven així: “Temps era temps...”. Doncs la denominada per alguns “crisi turística” porta camí d’això, de ser un conte que, amb diferents versions, ens narraven abans d’anar a dormir i que podia tenir diferents desenllaços segons qui l’expliqués. Quan encara no havia ni començat la temporada turística, amb l’arribada del bon temps, pels voltants del parc de la Ciutadella de Barcelona van començar a sonar amb insistència tambors de tot tipus i tendències que mostraven la diversitat social i cultural d’un país que s’està transformant dia a dia, sense que la majoria de ciutadans en sigui gaire conscient. A hores d’ara sembla que l’administració competent ha trobat ja sortida al conflicte d’interessos sorgit entre el veïnat i els ”timbalers”. No obstant això, els tambors segueixen sonant. La “música” és molt semblant: la crisi, la crisi turística no ens deixa dormir. El soroll és cada cop més fort, més profund, durant anys els primers “timbalers” varen ser “marginals” i “marginats” i, ara, sembla que aquesta serà la “cançó de l’estiu”. Però serà la cançó de cada estiu i s’acabarà convertint en un clàssic? El Govern “reconeix la crisi”, però de quin govern, governs o càrrecs polítics estem parlant? I quantes administracions són necessàries per (re)construir el turisme? El turisme estacional de sol i platja és un model esgotat? O és qüestió d’invertir-hi més recursos? Aquells més optimistes diuen que amb l’arribada del fred els tambors deixaran de sonar, i que els resultats no seran tan dolents; ens en sortirem, com sempre. El Congrés de Turisme ho discutirà i tant de bo trobi solucions, encara que potser siguin un ”fins la propera temporada”. La solució pot ser, segons alguns, l’increment de promoció turística seguint un criteri d’importància de cadascun dels segments de mercat. Més promoció? Potser sí. Ara bé, és necessària una reconversió de determinades ofertes que amb el temps han pogut quedar obsoletes. No obstant això, perquè aquestes solucions arribin són necessàries noves fórmules de finançament que no sempre han d’anar a càrrec, exclusivament, dels pressupostos públics. I tal com passa en altres països amb la taxa turística, es busca una solució a la problemàtica del finançament turístic. Alguns diuen que aquesta és una bona solució, d’altres acusen l’Administració de menysprear el turisme. Mentrestant s’obre un debat viu que cal abordar amb seriositat i valentia.

Un turisme, un país conegut El nostre país és, ara per ara, prou conegut; molts ho pensen i, probablement és cert. Durant anys s’ha pensat que el turisme, el nostre “vehicle” de desenvolupament econòmic i social, no necessitava ni manteniment, ni combustible, almenys a càrrec de l’erari públic. Es deia que la millor política turística és la que “no existeix” i el vehicle es va fer gran i, a voltes, s’espatllava. Mentrestant, la “circulació” d’aquest vehicle es feia cada cop més complicada: ni les xarxes de carreteres, ni els aparcaments, ni els passeigs marítims, ni tants i tants espais per on es transitava van ser considerats perquè la seva circulació fos més fluïda. El turisme “circulava” i no se sap ben bé per què. Si per inèrcia, per un “do diví” o per l’esforç i consciència d’uns milers de professionals i tècnics que des dels inicis van aprendre a conduir amb totes aquestes limitacions que van condicionar el seu desenvolupament professional i/o empresarial. Malgrat les limitacions, han estat molts els que han acabat consolidant els seus negocis, les seves empreses i la seva professió, i no cal posar-ne exemples. Calien bons professionals, personal format, per poder afrontar els reptes del segle XXI, ho deien en congressos, seminaris i jornades. Però alguns, davant la necessitat i per tal de fer front a les noves situacions, acabaven contractant immigrants sense massa domini de llengües estrangeres, amb baix nivell d’espanyol i inexistent del català o d’altres llengües nacionals, i amb no massa requisits legals, però al cap i a la fi “contractats” amb alguna “modalitat contractual”. S’excusaven en la manca de mà d’obra, però la realitat era que el turisme cada cop circulava més lent, calia més manteniment i (re)sorgien “nous turismes” que circulaven més ràpid amb vehicles més nous i més potents. ■ Ramon Arcarons Prof. Titular Política Turística. Sotsdirector Recerca EUHT CETT-UB


Notícies del CETT

EL LLIBRE dels Premis Alimara En el número passat vam encetar una sèrie d’articles on s’exposa el contingut del llibre editat amb motiu del vintè aniversari dels Premis Alimara de Turisme. A continuació mostrem un resum dels articles que formen part d’aquesta publicació.

Les noves expectatives del turisme a Catalunya, per Pere Esteve i Abad El turisme s’ha consolidat com un element essencial de la nostra economia amb l’aportació aproximada d’un 10% de PIB català. La seva prosperitat és essencial per al país i per això cal articular polítiques de planificació per garantir-ne la sostenibilitat, la del nostre territori i la de la nostra cultura. Així mateix, unes expectatives engrescadores per al turisme passen també per una remodelació de la política de promoció amb una clar esforç per al posicionament adient de la marca Catalunya, l’elaboració d’un Pla Territorial sectorial per al turisme, la formació i el prestigi de les professions turístiques, la recerca, el finançament equitatiu per a tot el territori i tot plegat dins una filosofia permanent de qualitat que s’ha de concretar en segells identificables per a la població resident i per als visitants. Aquestes polítiques han d’emmarcar-se en l’evolució global del turisme en tot el nostre entorn.

Cuina i societat, per Toni Massanés En molt poc temps Catalunya s’ha convertit en el referent mundial de la cuina creativa. El fenomen Adrià és seguit amb interès per la

premsa, especialitzada o no, de tot el món i no para de créixer la xarxa de restaurants que fan cuina d’autor amb un considerable nivell de tècnica, personalitat i criteri. Però això tant sols és la punta del complex iceberg alimentari que vivim. Més enllà del moment dolç de la gastronomia, el menjar de cada dia per persona té molt a veure amb altres realitats sovint contradictòries. La cuina és un reflex de les societats i observant els fenòmens alimentaris podrem llegir el substrat cultural de la societat catalana contemporània; les seves característiques, contradiccions i expectatives de futur.

Incidència del turisme rural en el desenvolupament local i regional, per Miguel del Reguero Oxinalde El turisme rural ha gaudit en els darrers anys d’un sorprenent èxit. El seu creixement fou constant des dels anys 80 i el nombre d’allotjaments rurals ja supera, a Espanya, els 6.000. Aquest turisme rural és una suma de productes o segments que es resumeixen en ecoturisme, turisme cinegètic i de pesca, turisme cultural, turisme gastronòmic, agroturisme i turisme esportiu. El seu èxit ve a pal·liar els problemes endèmics del món rural com són el despoblament, l’envelliment de la població, la manca de serveis i les rendes baixes. Els beneficis d’aquest turisme són, per tant, innegables i es resumeixen en: creació de llocs de treball, augment de les rendes, millora de la qualitat dels serveis, recuperació d’oficis i artesanies, diversificació econòmica, intercanvi cultural, major valoració del patrimoni i foment de les produccions agràries de qualitat, tot això seguint els criteris de la PAC i de sostenibilitat. ■ Es poden consultar els articles a: www.cett.es

En la mort del Sr. Josep M. Trías Beristain El proppassat dia 16 d’octubre, el Sr. Josep Maria Trías Beristain, soci fundador del CETT, ens va deixar a l’edat de 90 anys. El CETT està de dol. Fa 35 anys, a finals dels anys seixanta, anant cap a Barcelona en el tren de la costa en Josep Maria Trías i l’actual president del CETT acordaren crear un Centre d’Estudis de Turisme. Avui, aquella idea és el CETT, el Centre d’Estudis d’Hoteleria i Turisme, amb 1.400 alumnes anuals i més de 15.000 exalumnes escampats arreu del món. En Josep Maria era un home que va sobrepassar la seva època i s’hi va avançar, doncs era un visionari i un intrèpid lluitador. La seva àmplia cultura li va permetre preveure el futur i comprometre’s sense limitacions en el moment històric que visqué. El turisme del nostre país està en deute amb el Sr. Josep Maria Trías perquè és seu el patrimoni de tants professionals que avui estan treballant al capdavant de les empreses de Catalunya i de molts països del món. El CETT, amb aquestes línies, vol transmetre el reconeixement i retre un homenatge a aquest home de caràcter, lluitador, creador i visionari. En nom del turisme i, especialment, del CETT, gràcies Josep Maria Trías. ■

8


Notícies del CETT

El FÒRUM parla de turisme Del 14 al 16 de juliol de 2004, i dins del seguit de Diàlegs que es van celebrar en el Fòrum Barcelona 2004, va tenir lloc el diàleg "Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible", organitzat per l’Institut de Turisme Responsable. El diàleg “Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible” es va presentar com un espai on els diversos actors turístics poguessin intercanviar idees i experiències amb la finalitat d’obrir nous horitzons al desenvolupament d’un turisme responsable. L’argument principal sobre el qual van recaure les diverses aportacions van ser les interrelacions entre turisme, cultura i desenvolupament sostenible i de quina manera el turisme responsable pot ser vehicle de conservació de la diversitat cultural i natural, i com es poden interioritzar en la seva implementació els principis del desenvolupament sostenible. El Diàleg, en el qual van participar representats d’alt nivell de les principals organitzacions relacionades amb el turisme i el desenvolupament sostenible, així com representants de diverses administracions nacionals i internacionals i del sector privat, es va estructurar en dos simposis i un seguit d’activitats paral·leles que van consistir en set tallers i un espai per a comunicacions, a més de trobades, reunions, estands i pòsters que van enriquir el conjunt del certamen. Entre aquest material, destaca la presentació de dues comunicacions per part de professionals vinculats estretament al CETT. Damià Serrano va presentar la comunicació “Els sistemes d’indicadors de desenvolupament sostenible del Turisme (SIDSTur) per als entorns urbans” i Eugeni Osàcar i Enric López “La imatge de les destinacions turístiques a través dels llargmetratges. El tourism destination placement (pàg. 36)”.

El contingut, pas a pas A través d’una sèrie de sessions amb temàtiques específiques, el simposi A, “Diversitat, pau, turisme, enriquint el llegat de la

humanitat”, es va centrar en l’ús turístic del patrimoni tangible, tant cultural com natural, i en les limitacions necessàries per evitar-ne l’abús. També es va constatar la necessitat de seguir avançant en l’estudi de fórmules que permetin, no únicament la convivència entre el turisme i el llegat cultural universal, sinó en la recerca d’estratègies que comportin l’obtenció d’un profit mutu per a la indústria del turisme i el patrimoni, de manera que s’asseguri la pervivència d’ambdós en el temps. D’altra banda, va ser objecte de debat la importància de tenir sempre present a les persones com a un dels principals receptors del turisme, fet que planteja el problema de l’encaixament del turisme en un espai habitat, és a dir, les relacions entre turistes i residents; un aspecte que ben gestionat pot convertir-se en una important eina d’intercanvi cultural i, en definitiva, per a la pau. En el Simposi B, “Desenvolupament sostenible del turisme: mites i realitats davant dels reptes del nou mil·lenni”, es van debatre aspectes com ara la responsabilitat social del turisme, la diversitat turística en l’era digital o el repte de la innovació i la construcció de les destinacions sostenibles del futur. En destaca la necessitat d’un compromís social actiu de les empreses turístiques amb els espais i les persones receptores, de qui obtenen un benefici que cal retornar al territori dins del marc de les noves tendències de l’ètica empresarial. També en va destacar la necessitat que el turisme deixi de ser un depredador dels territoris, com ha estat fins ara, i s’avanci cap a models més integrats i respectuosos en un esforç per la innovació i la recerca de nous models que respectin i impliquin molt més les comunitats receptores. ■ Ramon Serrat Consultor de CETTConsultors i professor EUHT CETT-UB

9


Notícies del CETT

Baròmetre SOPCP El curs 2003/04 ha estat un any de força increment en les peticions de demandes laborals i alumnes en pràctiques al Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP) del CETT respecte als dos anys anteriors. En total s’han rebut 1.940 peticions, 500 més que el curs anterior. Les àrees que han patit un increment més elevat han estat allotjament (amb 100 ofertes, fruit dels nous hotels construïts a Barcelona i d’ofertes de temporada -tant d’estiu com d’hivern-, a més de la recuperació de la demanda per part d’Andorra) i cuina (120 ofertes més que el curs anterior). El subsector de sala també n’ha vist incrementada la demanda, sobretot per la part d’establiments de qualitat, encara que no d’una manera tan significativa. Pel que fa als transports i viatges, la demanda s’ha mantingut respecte del curs 2002/03. Una dada a tenir present és que en molts casos s’han produït incorporacions laborals després del període de pràctiques. Finalment, s’han d’esmentar les 102 ofertes en gestió de la restauració que ha rebut el departament, una xifra que ha anat en augment en els darrers anys fruit de la formació en gestors d’aquest àmbit que imparteix el CETT, de l’expansió de les empreses i del reconeixement de la qualitat de la formació del CETT.

Incorporacions laborals curs 2003/04

Enguany, cal destacar la col·laboració que el SOPCP va concretar amb Do&Co (Catering oficial del Campionat de Fórmula 1) i Walch Event Catering (Catering oficial del campionat de motos GP). Més de 25 alumnes van treballar als campionats de motos GP i Fórmula 1 (tant a Montmeló com a altres circuits europeus) i a la Futbol World Cup de Portugal. ■ Elisenda Farràs. Directora del Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques

10

Martínez Fraile, secretari general de Turisme, inaugura ELCURS Sota el tema “Repensant el model turístic” el passat 8 d’octubre va tenir lloc a un dels nous salons de l’Hotel Alimara, la inauguració del curs acadèmic 2004/05 del CETT. En aquesta ocasió, l’encarregat d’impartir la sessió inaugural va ser Raimon Martínez Fraile, secretari general de Turisme del Govern espanyol, que va basar la seva intervenció en l’explicació “en veu alta”, com ell mateix va qualificar, de la situació que viu el turisme en aquests moments. A la sessió, que va comptar amb una forta assistència de l’alumnat i professionals del sector, també hi van participar el rector de la UB, Joan Tugores; el president del Grup CETT, Gaspar Espuña; la gerent del Grup CETT, Maria Abellanet i la nova directora acadèmica, Eva Espuña. Davant les veus que han pronunciat aquest estiu la paraula “crisi” en el sector turístic, el secretari general va assegurar que “en conjunt, el turisme no està en crisi, tot i que això no vol dir que no es visqui una situació en què s’ha de treballar” i que “tampoc el turisme de ‘sol i platja’, està passat de moda”. Raimon Martínez va criticar la política realitzada pel govern del PP sobre promoció turística i va ressaltar que la seva línia d’actuació anirà dirigida a fer una promoció intel·ligent del turisme, és a dir, a donar prioritat al sector turístic de més pes (el sol i platja) i invertir en els recursos adients per les persones que han de fer aquesta promoció. Un darrer aspecte que va mencionar el convidat, va ser la gestió dels recursos humans dins del turisme. Martínez va tornar a abordar els horaris dels professionals del turisme, principalment de la restauració, un dels greuges de la professió. En aquest aspecte, va comentar que el sector necessita una legislació laboral específica en la qual ja estan treballant des de la secretaria general de Turisme. Per la seva part, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, va destacar que els aspectes formatius són essencials per tenir una bona base de la professió. Mostra d’aquesta voluntat per la formació de qualitat dels professionals en Turisme, són els 35 anys de docència que porta impartint el CETT. Com va destacar el president del Grup CETT, Gaspar Espuña, “l’escola i el Grup sempre hem estat conscients de la nostra responsabilitat davant del turisme i dels seus professionals i aquesta responsabilitat ens fa preguntar-nos, contínuament, si estem donant una bona resposta”. ■


Notícies del CETT

La comunitat dels treballadors del FÒRUM Hi ha pràctiques que ajuden a perfeccionar els coneixements professionals i, en canvi, n’hi ha d’altres que ajuden a desenvolupar-se com a persona. Les dues són importants i les dues ajuden a créixer la persona d'una manera global i sense mancances. Els 52 alumnes del CETT que han fet pràctiques aquest estiu al Fòrum de les Cultures, formen part, en aquesta ocasió, d'aquest segon grup. Ells són el viu reflex de tots els moments pels quals ha passat l'esdeveniment i que la resta de la ciutadania ha viscut a través dels mitjans de comunicació generalistes: des del caos i la desorganització inicial a l'excés de treball a causa del cúmul de gent que hi va assistir durant el mes de setembre, a les portes del seu tancament. També són els que millor han captat l'essència de l'esdeveniment: el contacte, la convivència i el respecte entre cultures. Estan contents d'haver realitzat les pràctiques en una activitat com aquesta: "l'últim dia va ser molt estrany, es feia estrany pensar que el dia següent no tornaríem, que allò era el final", comenta l'Elisenda Valín, una de les alumnes en pràctiques als Punts d'Informació del segon torn. I és que l’alumnat en pràctiques del CETT es va dividir l'esdeveniment en dos torns, tots dos d'uns tres mesos de durada (maig/juliol i juliol/setembre) i en dues tasques, bé

estaven al Punt d'Informació o bé com a guies dins del recinte. Coincideixen que els organitzadors del Fòrum no han sabut vendre l'esdeveniment. La gent visitava el Fòrum sense saber on anava. De fet, comenta l’alumnat, molta gent anava ja amb prejudicis per totes les notícies negatives que durant el primer mes van sortir a la premsa. Va ser el cas del tancament d'unes hores de l'exposició dels guerrers de Shian: "jo vaig arribar a llegir que s'havia inundat la sala o que hi havia goteres i només eren unes humitats. El mateix dia la van tornar a obrir", explica la Sònia Vidal, guia del segon torn. Tot i que no sabien què es trobarien, ara, quan el Fòrum ja ha tancat les seves portes, cap d'ells dubtaria a repetir l'experiència. "Teníem molta llibertat i treballaves molt a gust", comenta Lucía Velasco; "els companys ens van tractar molt bé, en cap moment érem estudiants i per molta feina que hi hagués ens ajudàvem molt", comenta l'Elisenda i assenteixen la Laura Orozco, l'Esther Belvis i l’Aina Amangual, guies del primer torn. I afegeix la Sara Arán: “Ha valgut la pena, a més de la possibilitat de conèixer el funcionament d’un esdeveniment d’aquestes característiques, per l’experiència i la gent que es coneix”. ■

Premis Alimara a la millor web Les pàgines web al sector turístic han esdevingut els últims anys un mitjà de comunicació elemental i bàsic per a qualsevol empresa o destinació a causa de l’ús creixent de la xarxa per part dels turistes que s’informen abans de sortir de viatge. Per aquest motiu és de vital importància que aquestes empreses i organismes concebin la seva pàgina web com una eina amb què afegir valor i qualitat als seus serveis. En aquest sentit, dins de la convocatòria dels Premis Alimara del Cett, fa servir els següents criteris com a eina per avaluar la funcionalitat i qualitat de les pàgines web que es presenten a concurs en l’apartat de webs: estratègia general, accions promocionals, estratègies comercials, valor afegit i innovació, accions de fidelització, navegabilitat, interactivitat, disseny, contingut i coherencia, funcionalitat dels serveis i seguretat. Com cada any volem encoratjar les empreses del sector a participar enviant el formulari de participació dels premis que es pot trobar a la pàgina web: www.cett.es. A l’empresa guanyadora se li proporcionarà una imatge per posar a la seva web on es mencionarà que ha estat escollida millor pàgina web de l’any del sector turístic. ■ Més informació: www.cett.es

11


Notícies del CETT

Gaudeix del ritual de l’àpat a L’AULA RESTAURANT del CETT Amb l’arribada del nou curs, l’Aula Restaurant del CETT ha renovat la seva imatge. L’objectiu de la reforma ha estat posar al dia el nivell estètic de la instal·lació d’acord a les últimes tendències alhora que es potencia la relació comensal/àpat. El comensal que va a dinar a l’Aula Restaurant del CETT sap que no només va a satisfer una necessitat bàsica: menjar. En aquest espai de l’escola el client participa obertament del ritual del dinar. El procés de l’àpat es converteix en tota una explosió de sentits. Olor, tast, gust i presència amb un servei del tot acurat, sent servits per alumnes de l’escola. I és que l’Aula Restaurant del CETT no deixa de ser una aula de tecnologia aplicada on els alumnes posen en pràctica els coneixements teòrics adquirits en cuina i sala. Els clients ho saben i volen formar part d’aquest aprenentatge en dues direccions: la primera de cara als alumnes, com un element més dins de les seves pràctiques, i la segona de cara a ells mateixos ja que a l’Aula Restaurant desperten la seva curiositat envers els aliments i els sentits. Tot comença per un còctel que els mateixos alumnes de l’escola preparen davant el comensal i que posa a punt l’estómac per iniciar el dinar. Una vegada a taula, els clients poden fer un tast d’olis. En aquest punt, haurem d’escollir entre una carta variada que es composa, sempre, per plats amb productes de temporada i tècniques culinàries variades. En alguns plats, fins i tot, podrem presenciar el seu acabament o elaboració. L’espai disposa també d’un menú gastronòmic i de menús a mida per a celebracions que es podran gaudir prèvia reserva. L’àpat es finalitza amb una degustació de cafès o licors, en funció, sempre, dels gus-

tos del comensal i, des d’aquest curs, d’una àmplia carta de tès. A tot aquest coneixement d’un bon àpat, se li suma aquest curs la remodelació de l’Aula Restaurant. Seguint les noves tendències, l’espai s’ha reestructurat per fer-lo més agradable i còmode, tant per al servei com per als comensals. En aquest sentit, l’accés al recinte es pot fer directament des del carrer dotant-lo d’una major independència i intimitat. L’Aula Restaurant obre al públic de dilluns a divendres, de 13.45 a 15.30 hores. Heu de tenir en compte que l’espai és limitat, així que si us pica la curiositat ja sabeu, abans de tot reserveu taula, no seria la primera vegada que el trobéssiu ple. ■ Més informació: Tel.: 934 280 777 o restaurant.escola@cett.es

La responsabilitat social de l’empresa centra la Trobada Escola-Empresa Durant el passat 17 de setembre es va desenvolupar al CETT una nova convocatòria de la Trobada Escola-Empresa. En aquesta ocasió, la conferència central va anar a càrrec del professor Àngel Castiñeira que va parlar sobre “la responsabilitat social de l’empresa”. El profesor d’economia d’ESADE va fer un repàs dels diferents models d’economia més recents i la responsabilitat social que en cada moment va tenir l’empresa. De fet, no és fins a l’actualitat que no es parla d’una responsabilitat social empresarial (RSE). Això és degut, segons Castiñeira, a la pressió social existent, a l’increment d’inversions socialment responsables, al càstig que hi ha per part del consumidor a les empreses que no ho són i perquè els treballadors prefereixen treballar en grups que siguin socialment responsables. Així, el valor d’una companyia no és només el seu capital tangible relacional (accionistes, clients, treballadors…) i els actius financers, sinó també actius intangibles com els valors, la marca, la reputació i el capital intel·lectual. Castiñeira va concloure que en la construcció de qualsevol país és bàsic la creació d’empreses que sàpiguen quin tipus d’organització volen ser. Avui en dia, només les empreses que desenvolupen forts processos de govern corporatiu atrauen més inversors, retenen els professionals amb talent, es guanyen la confiança del públic i creen organitzacions viables financerament i estratègicament que milloren el valor accionarial a llarg termini. ■


Fundació

El TURISME SOCIAL com a eina de construcció d’un món obert i solidari El congrés dels BITS es va celebrar a Bèlgica Blankenberge, a Bèlgica, va ser la ciutat escenari de la celebració del congrés d'enguany dels BITS, una organització que pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb problemàtiques socials des de la perspectiva del turisme. El debat es va centrar en l'ús del turisme social per a la construcció d'una societat solidària.

El BITS és una entitat preocupada per la millora de qualitat de vida dels col·lectius de persones amb problemàtiques socials i de la societat en general des de la perspectiva del turisme. Per al BITS el turisme pot esdevenir un instrument de millora de les condicions socials i econòmiques de la població. El seu objectiu és treballar per un turisme accessible, sense exclusió i sense discriminació així com potenciar aquells models turístics que contribueixin a millorar el nivell de desenvolupament tant econòmic com social i humà de les comunitats locals. Les accions del BITS estan basades en els principis de la Declaració de Montreal “Towards a Human and Social Vision of Tourism” adoptada l’any 1996. Són membres del BITS organitzacions de diferents països (associacions, cooperatives, fundacions, federacions, ONG...). El congrés d’enguany, que va tenir lloc el mes d'abril, es va centrar en el turisme social com una eina de construcció d’un món obert i solidari, una realitat que no és l'actual, ja que en el món actual la globalització i l’abast i extensió de les polítiques neolliberals estan empitjorant les condicions socials de molts col·lectius i països en conjunt. El debat i les experiències mostrades es podrien classificar en dos grans grups: - Totes aquelles polítiques, entitats i projectes destinats a facilitar l’accés a vacances als col·lectius que tenen dificultats per tenir-ne que són, bàsicament, persones amb baixos ingressos, joves, gent gran i persones amb discapacitats. - La dimensió del turisme social com element de desenvolupament local, sota el paraigua del concepte del desenvolupament sostenible i humà. Les discussions que es van produir durant el congrés van girar al voltant de qüestions com, per exemple, si en una economia globalitzada hi ha lloc per destinar ajudes a la realització de vacances i polítiques socials del turisme; com es poden tornar a impulsar les polítiques socials, i concretament en matèria de turisme, després del fort impuls de les polítiques neolliberals o quin tipus de polítiques socials del turisme es realitzen als països membres del BITS. A

més, dins el marc del congrés, es van crear les comissions temàtiques de turisme solidari, joves i màrqueting de productes i serveis de turisme social. També va tenir lloc el naixement del BITS Àfrica. Així, el congrés es va convertir en un fòrum de divulgació de diferents projectes i entitats que treballen per un turisme més just, equitatiu, responsable i sostenible, és a dir, per un turisme social. Les presentacions que es van realitzar durant el congrés es podran trobar properament al web (www.bits-int.org). ■ Eva Espuña Directora de Formació del Grup CETT

COMITÈ CIENTÍFIC DEL BITS Entre d'altres objectius, el congrés del BITS també tenia la finalitat d'impulsar el comitè científic del BITS, on vaig ser convidada a ser-ne un dels membres. Aquest comitè està format per 12 persones de diferents països i amb diferents perfils i experiències. L’objectiu del comitè és realitzar treballs de recerca per recolzar les accions. Es tracta de fer, doncs, un treball de reflexió i anàlisi des de la teoria sobre el concepte, l’abast i les conseqüències del que s’entén per turisme social i polítiques socials en matèria de turisme. Els treballs que s’han fet fins ara al BITS són bàsicament descriptius i d’anàlisi conceptual. Durant la reunió es va posar de manifest la necessitat de profunditzar en alguns temes conceptuals (definir bé què s’entén per turisme solidari, per exemple), però sobretot poder avançar en aspectes que encara no s’han treballat massa, com l’avaluació per mesurar l’eficàcia o ineficàcia de les mesures o de les polítiques socials en matèria de turisme.

13


Fundació

El I CONCURS de Projectes Emprenedors, en marxa Ja es coneixen els primers projectes preseleccionats del I Concurs de Projectes Emprenedors que la Fundació Gaspar Espuña-CETT ha convocat amb l’objectiu d’incentivar els joves emprenedors a desenvolupar les seves idees, donar-los forma i ajudar-los a convertir-los en realitat. Amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor, la innovació i la creació d’empreses al sector turístic, la Fundació Gaspar Espuña-CETT ha convocat el Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic. En aquesta primera convocatòria, s’han presentat un total de dinou projectes: cinc dels quals tenen a veure amb l’àmbit de l’allotjament i la restauració; nou giren entorn del món dels viatges i els cinc restants tracten diversos aspectes. Per delegació del Jurat, un equip tècnic especialitzat ha seleccionat aquelles idees que s’han considerat més innovadores i econòmicament viables. En total onze projectes han

quedat seleccionats per a la següent fase del Concurs. A partir d’ara, els seleccionats hauran d’elaborar el Pla d’Empresa del seu Projecte, que es podrà lliurar fins al 17 de gener de 2005. A partir d’aquí, el jurat durà a terme la selecció definitiva dels guanyadors. A tots ells els felicitem i els desitgem molt encert en l’elaboració del Pla d’Empresa i molta sort en la següent fase del concurs. ■

PROJECTES SELECCIONATS Dels dinou projectes presentats, onze han passat la primera selecció del jurat. Els autors d’aquests projectes i que hauran d’elaborar ara el Pla d’Empresa són: Luis Javier Conde Robles, Gerard Gallego Nebot, Juan Antonio Loredo de Izcue, Fernando Martín Matrichuk, Roger Martín Valencia Espinoza, Esther Monge Maillo, Roger Puiggrós Sala, Maria Susana Rezzonico, Iván Ruíz Palomeque, Xavier Socias Pérez i Cristina Torres Garcia.

Les fundacions Gaspar Espuña-CETT i Territori i Paisatge aposten per un turisme sostenible a les zones de muntanya En les darreres dècades, el turisme s'ha convertit en una activitat estratègica per al desenvolupament econòmic de les zones de muntanya. Per tal que aquest nou nínxol es gestioni de manera sostenible, la Fundació Territori i Paisatge i la Fundació Gaspar Espuña-CETT van dur a terme del 17 al 19 de novembre un seminari dirigit a aconseguir un turisme sostenible en les zones de muntanya. Aquestes jornades, adreçades tant a gestors públics i privats d'aquestes àrees com als estudiants, es van centrar bàsicament en l’anàlisi del model de desenvolupament turístic en les zones de muntanya catalanes i els conflictes que s'estan donant. Així mateix, es va abordar la temàtica de la sostenibilitat i els instruments de gestió turística per portar a terme una pràctica turística responsable des del punt de vista ambiental i socioeconòmic.

La primera jornada va girar entorn al desenvolupament del turisme en zones de muntanya i en la gestió necessària del territori. Es van plantejar les problemàtiques del món rural i els models que ara per ara s’han implementat i es va fer un repàs de l’evolució de les polítiques de desenvolupament a les zones de muntanya que s’han aplicat per part de la UE des dels anys setanta. També es va explicar el programa d’educació ambiental de les Planes de Son. El 18 de novembre es van analitzar diferents productes ecoturístics en muntanya. Finalment, la gestió de les àrees protegides i la demanda turística en zones protegides de muntanya (parcs naturals i parcs nacionals) va ser la temàtica que es va abordar la darrera jornada. A més, es va debatre la possibilitat d’aplicar el Pan Parks, una iniciativa de creació d’una xarxa de gestió de les àrees protegides europees, al nostre país. ■


Fundació

EXPEDICIÓ AL MIG ATLES MARROQUÍ:

un model de col·laboració per als Projectes Fi de Carrera (PFC) Un grup d’estudiants del CETT i el seu tutor han participat en un projecte de desenvolupament rural al Marroc, fruit de la relació continuada entre la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el WWF/Adena. El Projecte de Fi de Carrera ha consistit en l’avaluació del Mig Atles marroquí i plantejar actuacions estratègiques sostenibles per desenvolupar l’activitat turística. En la recta final dels seus estudis, l’alumnat té dues aspiracions principals: obtenir el títol de diplomatura després de la confecció del Projecte Fi de Carrera, amb el permís del tribunal avaluador; i somiar que algun dia aquest projecte pugui ser aplicat o d’utilitat i no caigui en l’oblit més miserable d’un feix de documents realitzats per cobrir el tràmit final del camí que duu al títol universitari. El projecte de desenvolupament turístic del Mig Atles marroquí és un projecte que permet a dos dels nostres estudiants poder complir ambdues aspiracions. Fruit de la continuada relació de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i la fundació WWF/Adena (World Wilde Life Foundation) es va firmar un conveni de col·laboració entre les dues institucions a fi que un grup d’estudiants de PFC de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT i el seu tutor participessin en un projecte internacional de desenvolupament rural d’una de les “ecoregions” més deprimides del Mediterrani: la secció del Mig Atles marroquí.

Per al seu desenvolupament turístic sostenible En concret la nostra tasca consistia en avaluar la potencialitat turística d’aquesta regió d’aproximadament 15.000 km2 i plantejar les línies estratègiques més adequades per al seu desenvolupament sostenible. És per això que des del 7 i fins al 15 d’octubre, i juntament amb les alumnes Ariadna Germà i Saskia Marzo, vam realitzar la primera expedició a l’àrea d’estudi per efectuar els primers treballs de camp programats. Aquests consistien, bàsicament, en l’elaboració d’un inventari de recursos turístics seguint pautes metodològiques interdisciplinars. Com a tutor, veure els nostres alumnes familiaritzant-se amb eines com el GPS, mapes de muntanya, fotografia tècnica, fitxes de catalogació i aparells d’enregistrament, entre d’altres, va suposar una agradable satisfacció en el que representa el nostre paper de suport en l’aprenentatge. Durant 6 dies es van catalogar més de 75 recursos de variada potencialitat i fragilitat, la majoria d’ells de tipologia natural, per bé que el “xoc” cultural entre el potencial turista i les comunitats locals que hi habiten fan dels recursos culturals els de major valor turístic. Es van realitzar entrevistes a líders de comunitats locals, al govern regional i estatal (Fez i Rabat) i sessions de “brain storming” amb els pocs guies turístics locals de la zona d’estudi. Com a professional, acostumat a treballar en zones turísticament madures i, per tant, en productes turístics regeneradors, l’expedició va servir per trobar un territori de difícil accessibilitat i poc desenvolupat turísticament (escassament 15 llits en més de 50 aldees) on la responsabilitat turística et fa ser moderat en els potencials escenaris turístics de futur que puguem plantejar i alhora esperançat per donar un complement a les senzilles comunitats berebers que viuen d’aquesta terra africana. Per endavant resta una segona expedició per seguir realitzant alguns treballs de camp, segurament al voltant del mes de desembre, i la presentació definitiva del projecte a finals del mes de gener del proper any. ■ Damià Serrano i Miracle Professor de Recursos Territorials Turístics EUHT CETT-UB

15


Tema

ESTABLIR ELS REPTES DE FUTUR PER AL SECTOR TURÍSTIC A CATALUNYA Del 15 al 17 de desembre, el Congrés de Turisme de Catalunya convocarà els professionals del sector a Girona Des de fa uns anys, el sector turístic està notant una sèrie de canvis que plantegen una revisió necessària amb vista a continuar sent, en un futur, el principal motor de l’economia catalana. Nous mercats emergents, manca de professionals qualificats, mecanismes de finançament obsolets... obliguen els diferents agents del sector a participar en el Congrés de Turisme de Catalunya. Els propers 15, 16 i 17 de desembre, el Palau de Fires de Girona serà el centre de totes les mirades dels professionals del turisme. En un moment en què el món turístic està patint modificacions a una velocitat vertiginosa, cal que els protagonistes d’aquest sector afrontin el repte d’aquest canvi i facin propostes de futur. En aquest sentit, el Consell General de Cambres de Catalunya, amb la col·laboració de la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, ha convocat la celebració d’un nou Congrés de Turisme a Catalunya, que té per objectiu continuar definint les propostes d’actuació del sector del turisme al nostre país en els propers anys. El Congrés s’articularà partint de quatre temes monogràfics, dels quals s’han celebrat jornades prèvies durant els mesos anteriors –jornades que tenen per finalitat definir les ponències finals que es presentaran al Congrés de Girona-: “Turisme, paisatge i ordenació del territori a Catalunya”, “Com donar resposta a les necessitats laborals en el sector turístic?”, “Model d’organització i promoció del turisme de Catalunya” i “Com hem de finançar el turisme al nostre país”. En aquestes jornades han participat activament diferents entitats i organismes, com l’EUHT CETT-UB que, a través de la seva gerent, Maria Abellanet, i en Joaquim Majó, des de la Universitat de Girona, han coordinat la ponència sobre necessitats laborals.

“Turisme, paisatge i ordenció del territori a Catalunya” Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG Tarragona, 16 de setembre El paisatge és un recurs patrimonial en qualsevol indret, tot i que de manera més accentuada en les àrees turístiques, ja que

16

l’experiència turística és, fonamentalment, una experiència geogràfica. Fer turisme implica, en primer terme, canviar de lloc i una de les variables que millor indiquen al turista aquest canvi de lloc tan desitjat és precisament el paisatge. El paisatge és, doncs, un recurs turístic de primer ordre, el principal atractiu de moltes destinacions turístiques. A Catalunya, com a la resta d’Europa, el paisatge ja va ser una peça clau en l’emergència, fa prop de cent anys, d’espais turístics avui plenament consolidats, com la façana litoral o el Pirineu, i que es van posar de moda, precisament, per la seva qualitat paisatgística, evocada per una elit cultural, intel·lectual i literària que se’n va fer ressò. La diagnosi del seu estat, sintetitzada en deu punts, abasta diferents aspectes, vinculats tots ells a la dimensió territorial i paisatgística del turisme a Catalunya: Catalunya, destinació turística madura; implicacions territorials i paisatgístiques d’una oferta fordista i d’una demanda cada cop més postfordista; les dinàmiques territorials del turisme a Catalunya; la


tensió entre l’espai construït i l’espai turístic, desenvolupant més concretament l’extensió de l’espai construït en les zones turístiques (el fenomen de la segona residència al litoral i a l’Alt Pirineu), així com l’impacte territorial i paisatgístic d’equipaments turístics com ara càmpings, camps de golf i pistes d’esquí; manca de planificació territorial i de legislació en matèria paisatgística; degradació dels paisatges naturals; degradació dels paisatges agraris; la banalització dels paisatges; i, finalment, la millora dels paisatges urbans. Un cop diagnosticada a fons la situació actual del territori i del paisatge de Catalunya en relació al turisme, la jornada sobre “turisme i paisatge” es va endinsar en unes propostes d’actuació, amb l’ànim que puguin ser discutides en les sessions finals del Congrés a Girona i també elaborades de tal manera que puguin ser útils a l’Administració en el procés de confecció del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Totes aquestes actuacions persegueixen en última instància aturar el continuat procés de fragmentació del territori i de degradació dels paisatges de les àrees turístiques per tal d’assegurar la pervivència del sector. La realitat és la que és i s’ha de fer front amb compromís. S’han fet coses malament: el negoci immobiliari ha adquirit un pes massa rellevant en el sector, s’ha construït en excés i amb poca qualitat, s’ha desdibuixat la idiosincràcia de molts territoris, se n’ha homogeneïtzat i banalitzat el paisatge, s’han degradat ecosistemes naturals, no s’han preservat adequadament els paisatges agraris veïns i, en definitiva, s’ha optat per uns territoris sense discurs i uns paisatges sense “imaginari”. El ritme de degradació dels paisatges catalans més turístics és alt i, per això mateix, cal actuar amb rapidesa i valentia, però encara hi ha, segons el ponent, motius per a l’esperança: el propi congrés n’és un, en el sentit que el simple fet que el propi sector hagi inclòs una ponència d’aquestes característiques, és ja un pas endavant molt important. No es pot solucionar cap problema sense ser-ne conscient, sense assumir-lo, sense mirar-lo de cara.

rim no és l’adequada, els clients canvien de destinació. Una qualitat del servei, doncs, que comporta un personal degudament qualificat, molt especialment quan ocupa llocs de contacte amb el client. Catalunya no es pot permetre que el personal no marqui la diferència. A partir de la informació obtinguda de sessions de debat realitzades a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT i de diferents entrevistes amb agents sindicals, entitats de formació i l’administració pública s’ha elaborat un DELPHI entre experts del turisme a Catalunya que aportarà les principals conclusions a la ponència. L’esquema que identifica les diferents fases del projecte és el que s’observa en el quadre adjunt. Segons les dades facilitades pel sector, la carència de mà d’obra és actualment un problema que amenaça la capacitat de creixement i competitivitat de moltes de les empreses del sector. Afecta especialment a les PIMES, principalment del sector de restauració i hoteleria, i a feines de baixa qualificació. Tot i així, els professionals reconeixen que cal evitar caure en el parany de convertir les necessitats de recursos humans en el

“Com donar desposta a les necessitats laborals en el sector turístic?” Maria Abellanet, EUHT-CETT, Universitat de Barcelona, i Joaquim Majó, EUT. Universitat de Girona Girona, 5 d’octubre Si considerem la importància social i econòmica del sector turístic a Catalunya, i el nou i complex escenari marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda, el sector turístic, un sector de serveis intensiu en mà d’obra, ha de situar el capital humà com a factor estratègic clau per a la competitivitat del sector, ja que en la prestació dels serveis turístics el capital humà incideix directament en la qualitat del servei. El capital humà s’ha de comportar com un clar element diferenciador i, per tant, un factor clau per fer competitiu el sector. En l’actual cojuntura de mercat, en la que no podem competir per preu, si la relació qualitat/preu que ofe-

17


“Model d’organizació i promoció del turisme de Catalunya” Pere Duran i Marién André, coordinadors tecnicoacadèmics de la ponència Lleida, 26 d’octubre

turisme amb les necessitats per cobrir determinats llocs de treball de l'hoteleria. Es produeix un fort procés de substitució de mà d’obra del país per mà d’obra immigrant, no sempre qualificada, en determinats perfils professionals per cobrir l’oferta de treball, i amb freqüents dificultats per a la seva inclusió regulada al mercat de treball. El sector detecta, també, l’existència de treball irregular, en principi no desitjat pels empresaris que demanen canvis en la legislació per facilitar la contractació. Xavier Alonso, responsable de relacions amb les entitats d’immigrants i participació ciutadana de la Secretaria d’Immigració i assistent al debat va plantejar la necessitat de reformes normatives, de millores en el funcionament dels serveis d’estrangeria i de més participació autonòmica en les competències estatals, així com un augment del finançament públic. En un entorn en contínua evolució, el mateix sector expressa la necessitat de nous professionals qualificats que han de desenvolupar noves competències, en resposta a les demandes emergents que el mercat no és capaç de proporcionar. El repte de la formació és garantir que les properes generacions de professionals siguin competents. Les empreses han de conèixer i reconèixer l’oferta de formació turística, tant a nivell professional com universitari. El reciclatge de professionals ha de ser part de l’estratègia de les empreses per garantir-se la qualificació dels seus professionals, de l’empresariat, i l’actualització de coneixements davant la ràpida transformació de tècniques, processos i equipaments que provoquen les innovacions tecnològiques i les noves necessitats produïdes pels canvis en la demanda. De fet, Eduardo Rojo, director de la Càtedra d’immigració, drets i ciutadania de la UdG, va manifestar durant la conferència la importància d’enfortir els nivells de qualificació i de formació de totes les persones que treballen al sector. Segons els agents participants en l’estudi, no s’ha de tenir por que el personal marxi a la competència. Les empreses han de desenvolupar polítiques de recursos humans per millorar el reclutament, la contractació, la qualificació, reciclatge i desenvolupament de carreres professionals en el sector. Un aspecte també destacable és que l’efecte més alt de temporalitat es concentra en les dones mentre que en la resta de treballadors la jornada laboral es fa extensiva. A més, encara continuen tenint una representació menor en alts nivells directius.

18

L’objectiu de la ponència, tal com el mateix títol indica, és l’anàlisi, estudi i avaluació dels diversos sistemes d’organització del turisme per tal de dissenyar una proposta concreta adequada al cas de Catalunya. De la mateixa manera, la ponència inclou una altra vessant, totalment complementària, però específica respecte al model promocional que s’ha de desenvolupar, amb especial atenció a la col·laboració entre els actors implicats, i la seva concreció en qüestions com ara el rol que ha de desenvolupar cadascuna de les parts, el nivell de compromís i responsabilitat o el finançament d’aquesta promoció. En aquest sentit, i després de la celebració de la jornada prèvia a Lleida, el proppassat 26 d’octubre, es poden ja apuntar els que seran alguns dels eixos fonamentals de la ponència, eixos en què s’ha treballat en tot moment des de la vessant de la cerca de consens amb els agents implicats. Així, es pot avançar de manera preliminar el fet que cal reforçar la marca Catalunya, per tal de posicionar-la de manera competitiva en el mapa turístic actual, amb una major concreció de la seva definició i continguts, donant resposta i cabuda a les diverses casuístiques del territori i productes del país. D’altra banda, els estudis destaquen el fet que cal cercar una major cohesió a nivell intern, per tal d’assolir aquest posicionament; la col·laboració, complicitat i generació de sinèrgies entre agents es perfila, per tant, com un dels factors clau, si no el més important, dins d’aquest context. Pel que fa a la promoció, hi ha dos aspectes que sobresurten; d’una banda, la reclamació d’un increment en els recursos tecnico-financers. Sembla haver-hi un acord generalitzat respecte al fet que cal dotar d’un major pressupost la promoció turística de Catalunya. Però també esdevé del tot fonamental que aquesta aposti per noves eines i estratègies, basades en una planificació informada i orientada. D’altra banda, de nou apareix la necessitat de col·laboració entre agents, abastant el sector privat així com el sector públic, incloent-hi tots els nivells d’administracions que hi actuen. En aquest sentit, es detecten possibles ineficiències en l’ús d’uns recursos, ja esmentats anteriorment, escassos. En conjunt, totes aquestes reflexions condueixen a un consens, podríem titllar-lo de gairebé unànime, respecte al fet que el procés de refor-


mulació de l’ens promocional del turisme a Catalunya hauria de passar pel plantejament d’una fórmula de participació mixta, amb representació pública i privada a tots els nivells: tant pel que fa al finançament com a la presa de decisions. Aquesta qüestió és un dels aspectes fonamentals que cal seguir treballant en col·laboració amb les diferents parts, per tal que al Congrés de Girona es puguin concretar els aspectes bàsics d’aquest ens, sempre, com s’apuntava a l’inici, cercant el consens i l’acord.

“Com hem de finançar el turisme a Catalunya?” Joaquim Solé Vilanova, catedràtic de Finances Públiques de la UB Barcelona, 2 de novembre L’Administració pública (municipal, autonòmica i estatal) proveeix serveis públics i construeix infraestructures que beneficien directament el turisme, tant residencial com d’hotel, càmping o apartament. Aquesta darrera jornada prèvia es va centrar primordialment en la despesa i el finançament dels serveis públics (i infraestructures) als turistes. L’oferta turística, que vol anar més enllà d’un turisme de sol i platja i vol augmentar-ne la qualitat de forma generalitzada o segmentar l’oferta per adaptar-se més bé a les preferències de cada col·lectiu, requereix també un nivell satisfactori dels serveis públics bàsics, dels serveis pròpiament turístics i de la promoció turística adreçada a cada segment de demanda. La prestació d’un servei públic i la realització d’infraestructures públiques necessiten un finançament que pot ser públic, privat o mixt. Els ingressos de qualsevol govern depenen del model de finançament que la legislació del moment els permet gaudir. Aquests ingressos poden ser recursos generals procedents d’impostos propis o cedits, participacions en impostos o subvencions generals d’altres administracions. Però també poden ser derivats de subvencions o taxes específiques. En relació al turisme cal destacar que tant el model de finançament de la Generalitat com el model de finançament municipal basen bona part de les subvencions rebudes en la població de dret o censada i no en la població de fet o assistida que requereix serveis públics. A més, la legislació de règim local i de finançament municipal té un caire molt uniforme que pràcticament no distingeix els municipis segons les seves

característiques, siguin urbans o rurals, industrials, residencials o turístics. Malgrat tot, l’autonomia i diversitat de les fonts d’ingressos municipals permet una certa adaptació a les circumstàncies de cada municipi. Amb aquests coneixements previs, la jornada sobre finançament va centrar i ordenar el marc de despeses i finançament públic relacionat amb el turisme. Va partir dels impostos que paguen tots els sectors econòmics, inclòs el sector turístic, i va analitzar fins a quins nivells de govern es paguen i quin finançament global tenen els governs autonòmics i municipals. En el marc de la jornada també es va fer una anàlisi detallada de les despeses autonòmiques o locals que beneficien el turisme o el sector turístic i es van analitzar els ingressos que, via impostos, via taxes o via subvencions, financen serveis turístics i els recursos que s’hi podrien destinar. Es van analitzar les alternatives adoptades fins ara i les possibilitats que hi podria haver o es podrien reclamar en el futur immediat a les diferents administracions públiques. ■ Més informació: www.congresturisme.com

PROGRAMA DEL CONGRÉS DE TURISME DE CATALUNYA Dimecres, 15 de desembre Tarda Recepció dels participants a l’Ajuntament de Girona Sopar lliure Dijous, 16 de desembre 09.00 Recepció dels participants 10.00 Conferència inaugural 10.45 Inauguració oficial 11.30 Pausa 12.00 Presentació dels treballs de les jornades descentralitzades i del debat de les ponències: - Turisme, paisatge i ordenació del territori a Catalunya - Com donar resposta a les necessitats laborals en el sector turístic - Model d’organització i de promoció del turisme a Catalunya - Com hem de finançar el turisme a Catalunya 14.00 Dinar al Palau Firal 16.00 Debats de les ponències, per separat 19.30 Cloenda de la sessió 21.00 Sopar de gala al Casino de Peralada Divendres, 17 de desembre 09.30 Exposició de les conclusions de les ponències 11.00 Pausa 11.45 Continuació exposició conclusions 13.30 Cloenda 14.30 Dinar i comiat

19


Entrevista

“Esperem que tots els protagonistes del sector siguin capaços d’afrontar el repte dels profunds canvis que estem vivint” CARLES FERRER,

President Congrés de Turisme de Catalunya L’ordenació del territori català, les necessitats laborals, el model d’organització i promoció i el finançament del turisme són les problemàtiques que es debatran al Congrés de Turisme de Catalunya entre el 15 i el 17 de desembre. Parlem amb Carles Ferrer, president del Congrés, per conéixer de més a prop els detalls.

• En quin moment es troba el turisme a Catalunya? El sector està en crisi? No podem parlar de crisi en un sector que mou les xifres del turisme, almenys a casa nostra. Sí és cert que estem vivint temps complexos, amb importants canvis estructurals a què haurà de saber adaptar-se i dels quals, sens dubte, hi haurà empreses que sortiran reforçades i d’altres que en patiran els costos de l’adaptació. Sens dubte ens trobem en un moment interessant, amb un futur molt esperançador si som capaços de treballar en la direcció apropiada. • Quines han de ser les línies d’actuació del sector amb vista al futur? El sector és tan dinàmic com la seva pròpia activitat, ha d’adaptar-se a uns importants canvis estructurals, s’han de redefinir les polítiques de qualitat i promoció, s’ha de reordenar i especialitzar l’oferta, s’ha d’apostar per la qualitat sense menysprear el mal anomenat turisme de masses. El turisme és una activitat econòmica d’una gran transversalitat que requereix l’adopció de polítiques públiques coherents i

20

coordinades. Hi ha tant per fer... • En aquest marc, s’organitza el II Congrés de Turisme... Quins són els seus objectius i com ha sorgit la iniciativa? Els objectius del Congrés són definir les propostes d’actuació del sector del turisme a Catalunya per als propers anys. És precís debatre a fons i amb esperit crític els problemes i els reptes de futur que planteja l’activitat turística, proposant solucions per a la gestió, planificació i organització del sector. La iniciativa sorgeix del Consell General de Cambres de Catalunya, conscients tant de la importància social i econòmica del turisme com del moment especial que viu i, també, en compliment del compromís assumit al primer Congrés organitzat a Tarragona l’any 2001. • Des de la seva gestació, quin ha estat el procés realitzat fins ara? Doncs realment ha transcorregut tot a una velocitat vertiginosa i vull aprofitar per agrair a l’excel·lent equip humà de les diferents Cambres de Catalunya

el seu esforç i dedicació en les labors d’organització. Hem mantingut reunions periòdiques amb tot l’equip, tant des de la perspectiva acadèmica, amb la direcció del professor Salvador Antón, com des de la perspectiva empresarial amb la coordinació de Baltasar Parera i, per descomptat, la qüestió d’organització que, atenent a l’estructura adoptada, amb jornades prèvies en diferents seus, han estat especialment complexes. • Com està responent el sector? Honestament, penso que de la millor manera possible. Primer amb una amplíssima participació que demostra la inquietud i interès dels empresaris i agents implicats i després amb una excel·lent actitud davant les reflexions plantejades a les diferents ponències. Els ponents han disposat d’una llibertat absoluta en els seus plantejaments i únicament se’ls ha demanat que abordessin les ponències amb esperit crític i valentia. Doncs bé, penso que el resultat està a la vista, hem escoltat coses que no sempre ens han agradat però que era necessari dir-les pública-


ment per reflexionar i aportar solucions als problemes que afecten el sector. • I quin és el paper dels empresaris? Tenen l’actitud indicada per a la situació en què es troba el sector? Els empresaris, els emprenedors, són l’autèntic motor del sector, del seu naixement, del seu creixement i per descomptat també de qualsevol canvi que s’hagi de produir. La seva actitud és, en general, la més apropiada per afrontar els grans reptes als quals ens enfrontem. Nosaltres ens juguem el futur de les nostres empreses i ningú millor que nosaltres coneix els nostres propis problemes i la nostra capacitat per afrontar-los amb èxit i superar-los. • Tot i així, aquesta no és la primera vegada que s’organitza un congrés amb aquesta filosofia... què s’ha fet fins ara en turisme congressual? Penso que el I Congrés va ser molt important per al sector, va aportar una profunda reflexió i va marcar línies estratègiques per al futur, però potser va pecar de quedar massa condicionat per la visió del sector públic i no va ser suficientment valent a l’hora de presentar amb veritable esperit crític els problemes que afrontava el sector. Però hem de ser conscients que tenia un moment i uns condicionants diferents i, probablement, el Congrés de l’any 2001 va ser el millor Congrés que podia realitzar-se en les circumstàncies que aleshores concorrien i, insisteixo, són moltes i molt positives les aportacions que se’n poden extreure. • Què s’espera d’aquest Congrés de Turisme de Catalunya i quines mesures s’han previst per, posteriorment, passar a l’acció? Sens dubte esperem que els protagonistes del sector, tots sense excepció i cadascú en el seu paper, siguin capaços d’afrontar el repte dels profunds canvis que estem vivint. Per això volem debatre sobre els problemes existents i extraure conclusions que ens ajudin a definir la millor manera d’afrontar el futur amb optimisme i en la línia adequada. En el moment de passar a l’acció, s’hauran de distingir diferents

nivells de responsabilitat: els empresaris haurem, per una part, d’aplicar allò après a les nostres pròpies empreses i, per l’altra part, exigir de l’administració que es posicioni adequadament. • Tot i que encara no ha tingut lloc el Congrés, sota la seva opinió, com s’hauria d’organitzar l’activitat turística al nostre país? Aquesta qüestió no es pot respondre en unes línies. No seria rigorós. Però em serveix per aportar dues idees. En primer lloc la necessitat que la promoció turística rebi molts més fons. És inacceptable que una activitat econòmica que genera per al nostre país tanta riquesa es vegi tan pobrament corresposta pels pressupostos públics de promoció, per no parlar de les necessitats de millores en infraestructures i seguretat, per exemple. En segon lloc, la necessitat que el sector privat digui la seva en matèria de promoció, que hi participi en la seva definició estratègica. • Estudis recents constaten que paisatge i turisme van lligats de la mà. Quina és la situació actual a Catalunya des de la perspectiva territorial i paisatgística? Quina ha de ser la seva evolució? Aquest és sens dubte un tema essencial per al futur del nostre sector i també per al futur del nostre país. És evident que cada cop és més gran l’exigència i sensibilitat en matèria mediambiental i per descomptat paisatgística com un element fonamental de respecte al medi natural. En aquest sentit, sens dubte, hi ha molt a fer. El propi sector ha d’entendre i acceptar que no podem convertir-nos en un element depredador del medi, ningú vol visitar un entorn degradat. Per altra banda, les administracions han de ser molt exigents en el compliment de la normativa mediambiental; però atenció, això s’ha d’entendre bé. Ja estem cansats que al nostre sector es plantegin unes exigències normatives que després no tenen reciprocitat en altres sectors molt més agressius amb el medi natural. No és just que s’exigeixi al turisme una adequació a normatives ambientals de la CE que no li són d’estricta aplicació i, en canvi, a les indús-

tries químiques que sí li són aplicables se’ls doni més marge de temps per adequar-se i, a més, se’ls ofereixi una excessiva complaença i impunitat en els seus incompliments notoris que, per altra part, causen un greu perjudici no sols al sector turístic sinó també a la ciutadania. • En aquesta reestructuració, quin paper ha de jugar la formació turística? Cap a on ha de tendir? La formació ha de tenir en els propers anys un paper essencial en la transformació del nostre sector. Penso que això ha estat entès des de tots els angles i s’estan efectuant importants esforços en aquesta línia. El creixement dels estudis universitaris i els postgraduats són un exemple de la necessitat formativa del sector que estan tenint una excel·lent acollida, però també és precís potenciar la formació continuada per als professionals i càrrecs intermitjos. La pròpia empresa ha de fer un esforç suplementari per proporcionar formació als seus empleats, entenent que és el millor camí per avançar en la carrera de la qualitat. • Sota aquesta filosofia de replantejament del model turístic, un altre dels temes a debat és el finançament... Creu que són necessàries mesures com la taxa turística? En aquesta qüestió s’ha de ser contundents i clars. El sector no està d’acord amb la taxa turística. Exemples com el de Balears haurien de fer reaccionar a molts. Qüestió diferent és la necessitat d’abordar des del rigor els problemes de finançament del sector, entre altres vectors, considerant les necessitats d’increment dels pressupostos per promoció i la reestructuració financera dels municipis turístics. En aquest sentit, permetin-me dues idees: la necessitat que la promoció turística sigui codirigida des del sector privat i la urgent implantació d’una participació dels impostos indirectes que es recapten en els diferents municipis com a font de finançament per aquests, però no vull avançar-me a les decisions del propi Congrés en què s’abordaran aquestes qüestions. ■

21


CETT Formació

L’EEES: EL NOU TÍTOL DE GRAU EN TURISME El nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) que es configura arran de la Declaració de Bolònia, firmada pels ministres europeus d’ensenyament l’any 1999, exigeix una sèrie de millores en el sistemes educatius de la UE a fi d’afavorir la formació òptima de la ciutadania i la seva integració en el mercat laboral europeu, a partir de la introducció d’instruments que garanteixin la transparència de diplomes i qualificacions entre els diversos països europeus. L’assoliment d’aquest objectiu suposa dur a terme un esforç dels diferents països per adequar les estructures pròpies en aquesta nova concepció general que es pretén assumir. Amb l’aprovació, l’any 2001, de la Llei Orgànica d’universitats i a fi d’adaptar-se en aquest nou espai europeu, es contemplen una sèrie de mesures que han de recollir les modificacions necessàries per a l’adaptació dels ensenyaments universitaris. Per impulsar aquest procés en el nostre país, l’ANECA (“Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación”) ha posat en marxa un programa que invita el conjunt de les universitats espanyoles a impulsar la realització d’estudis i propostes de futurs plans d’estudis a partir de les directrius marcades per Bolònia. És interessant destacar que per preparar aquest projecte, en el cas de turisme, es va aconseguir realitzar un treball de consens en què van participar la totalitat de les universitats espanyoles que imparteixen actualment la Diplomatura en Turisme (un total de 48 universitats), la qual cosa va suposar una important tasca de coor-

dinació que va anar a càrrec de la Universitat de Girona i en la qual es va participar molt activament des de l’EUHT CETT.

Remodelació de la Diplomatura de Turisme Aquest projecte es planteja per a la reestructuració de l’actual titulació de Diplomat en Turisme i la necessitat de les seves adaptacions, a partir de la següent estructura de treball: 1. Anàlisi de la situació dels estudis de turisme tant en l’entorn del propi país, com en l’entorn de la resta de països europeus. 2. Anàlisi de l’oferta i la demanda d’aquesta titulació en les diferents universitats espanyoles. 3. Definició dels perfils professionals i la identificació de les competències transversals i específiques que aquests professionals requereixen. 4. Disseny dels continguts generals del títol, assenyalant el nivell i aprofundiment dels coneixements i les competències. A partir de la informació recollida es va construir l’estructura bàsica de la proposta del futur pla d’estudis del Títol de Grau en Turisme, a partir del disseny de vuit blocs de matèries que recullen la totalitat de les competències professionals: • Direcció i gestió d’empreses de serveis turístics • Fonaments i dimensions del turisme • Gestió d’allotjaments i restauració • Distribució turística i transports • Recursos i productes turístics • Destins turístics • Llengües estrangeres aplicades al turisme • Practicum El resultat d’aquest projecte ja ha estat avaluat per ANECA, sent valorat per la Comissió d’Experts com un treball excel·lent, destacant el nivell de profunditat, la coherència en el disseny dels Blocs de Matèries per Competències, a partir de la detallada descripció dels perfils professionals i de la definició de les competències associades. En qualsevol cas, és important assenyalar l’esforç per construir un disseny obert i participatiu, trencant les rigideses de plans d’estudis anteriors que en ocasions dificultaven les possibilitats d’adequar la formació turística a noves realitats. ■ Helena Puig Sotsdirectora EUHT CETT-UB Més informació: www.aneca.es/model_eval/docs/conver_turismo_.pdf

22


CETT Formació

Congrés internacional DE DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA El passat 2 de juliol va tenir lloc a Girona el III Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació amb la participació en una de les ponències dels professors de l’EUHT CETT Marta Oliva i Ramon Rodrigo.

organització del treball i la capacitat d’implicar-se i comprometre’s amb la professió. La metodologia que s’aplica en aquest cas pràctic consisteix a exposar a l’alumnat els perfils que cal treballar i que estaran enquadrats en diferents grups que pertanyen a les empreses turístiques on desenvolupen la seva activitat. Una vegada els alumnes tinguin tota la informació, hauran d’escollir un sol perfil per persona. L’alumne ha de realitzar un doble treball: fer una recerca individual (o com a màxim en grups de dues persones) d’informació sobre el perfil escollit; posteriorment, ha de treballar en grup l’encaix del seu rol dins del departament o empresa on realitzarà les seves funcions (grup hotel, grup agència de viatges, grup parc temàtic, etc.). Finalment, ha de comprovar i demostrar la interrelació existent entre els diferents perfils professionals treballats i entre les diferents empreses estudiades en el cas pràctic. La labor del professor és doble durant aquest procés. Per una banda, el professor proveeix d’informació els alumnes a les classes presencials, sobre el funcionament de les diferents empreses estudiades, i els comportaments que segueixen els perfils professionals que treballen a les esmentades empreses. L’altra tasca important és la de tutoritzar i dirigir la recerca d’informació externa, necessària per l’acompliment final dels aspectes que s’han de treballar als diferents perfils i empreses del cas pràctic. L’últim dia del crèdit es realitza la presentació final del roleplay, on s’avaluen la presentació de cadascun dels perfils escollits, la documentació aportada pels alumnes i l’originalitat de l’exposició. ■

El títol de la ponència va ser “L’adaptació d’una assignatura de la Diplomatura en Turisme al crèdit ECTS: una experiència”, on s’explica la metodologia aplicada en una activitat que es realitza a l’assignatura d’Operacions i Processos. Aquesta activitat d’aprenentatge consisteix en un role-play, que permet que els alumnes incorporin el coneixement dels diferents perfils professionals que poden assolir al finalitzar llurs estudis universitaris, de forma transversal, participativa i didàctica i alhora amena. Els objectius més importants que es persegueixen amb aquest role-play són els següents: 1. Conèixer el funcionament i la organització de les empreses turístiques més importants. 2. Conèixer els perfils professionals més importants que l’alumne pot desenvolupar en un futur immediat. 3. Conèixer la interrelació existent entre els diferents tipus d’empreses turístiques. 4. Aprendre a utilitzar correctament la terminologia adequada per a cadascuna de les empreses del sector turístic. 5. Ser capaç de buscar la informació necessària per desenvolupar correctament el perfil triat, utilitzant les fonts d’informació adients. 6. Adquirir aquelles competències claus més necessàries per introduir-se en la indústria turística, com són la

Pràctiques i Administració pública A molts dels meus companys de diplomatura els pot sonar estranya l’associació de dos conceptes com “Pràctiques de Turisme” i “Ajuntament”. He d’admetre que a mi també, fins l’estiu passat, quan algú em va fer veure que el binomi era possible. Aquest petit article tracta simplement sobre això, sobre quelcom que ha estat possible per a mi. L’Ajuntament del Masnou, junt amb el d’Alella i Teià estan interessats en un projecte conjunt per a l’anàlisi de llurs potencialitats turístiques. En conseqüència, des de primers de juny fins a setembre de 2004 he estat duent a terme un practicum a la Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç, Indústria i Turisme de l’Ajuntament del Masnou, on m’ha estat encomanat un estudi sobre la situació de les tres poblacions pel que fa a l’activitat turística. Per facilitar-me la recerca, els tres ajuntaments m’han proporcionat material imprès; contactes amb professionals, personalitats polítiques i entitats relacionades amb el sector; i tota una sèrie de visites a equipaments, establiments, empreses i centres d’atractivitat turística, fent de tot plegat una experiència molt valuosa de cara al meu futur professional. Per al Departament de Promoció Econòmica, Indústria, Comerç i Turisme només em resten paraules d’elogi i d’agraïment. Es tracta d’un dels departaments més joves, actius i amb vocació de servei al ciutadà de l’Ajuntament del Masnou. Els únics aspectes que em semblen millorables són, d’una banda, l’assignació de més recursos econòmics a aquesta regidoria i, d’altra banda, la necessitat d’incidir en l’ordenació de les activitats turístiques en un moment en què es comencen a posar en evidència llurs beneficis. En definitiva, el “turisme” no pot ser un mot a la cua de la denominació de regidories, conselleries, ministeris i altres organismes. A nosaltres, estudiosos i futurs tècnics en la matèria, ens pertoca posar-lo al lloc que li escau, però és clar, resultaria més productiu fer-ho treballant dins de la mateixa Administració. En aquest sentit, la realització de pràctiques en ajuntaments, patronats, consorcis, diputacions, etc. poden ser la clau d’accés a llocs de treball en aquestes entitats. Al capdavall, “CETT” significa Centre d’Estudis Tècnics Turístics. ■

Josefina Escobar. Alumna diplomatura en Turisme EUHT CETT-UB


CETT Formació

Jurat d’excepció al IX Concurs de CUINA i VI Concurs de PASTISSERIA DEL CETT Contrast de gustos, força ingredients i aplicació de diversos processos d’elaboració en el mateix plat, van ser les tendències dels productes presentats al IX Concurs de Cuina i VI Concurs de Pastisseria del CETT. Mum Jung Kim i Mireia Godoy, Joan Arnalot i Sebastià Grau van ser els guanyadors del primer premi, respectivament, de cuina i pastisseria, i l’alumne Alberti Sieiro, va ser el guanyador del IX Concurs de cocteleria. Durant el mes maig, va tenir lloc al CETT el IX Concurs de Cuina i el VI Concurs de Pastisseria. Un total de cinc finalistes per a l’apartat de cuina i de tres per a pastisseria van posar a prova el paladar d’un jurat extern compost per professionals de renom: Trinitat Gilbert, directora de la revista Descobrir Cuina i organitzadora de diferents concursos en la matèria; Joan Roca, copropietari del restaurant El Celler de Can Roca (amb dues estrelles Michelin); Enric Rovira, mestre xocolater; Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona i reconegut amant de la bona cuina; Jordi Herrera, responsable del Restaurant Manairó i, finalment, Fermí Puig, cuiner de gran prestigi i cap de cuina del Restaurant Drolma, de l’Hotel Majèstic. El jurat va destacar “el valor dels plats

ALUMNES PREMIATS ALS CONCURSOS DE RESTAURACIÓ Com tots els anys la participació dels alumnes del CETT en els concursos de cuina, restauració i cocteleria que es fan arreu del nostre país és destacable. A continuació detallem els concursos on els nostres alumnes van participar i van realitzar una feina rellevant. • CUINA. Concurs Espárragos de Navarra: Joel Tubert i Jaime Camacho (1r premi); Concurs Descobrir Cuina: Sebastià Grau i Xavier Dols (2n premi al millor 2n plat); Concurs Nacional de Pastas Gallo: Mun Jung Kim (2n premi); Concurs Zoco: Vanesa Moral (4a); Lourdes Vico (5a); Concurs Formatges de Mahó: Marc Muñoz (4t). • COCTELERIA. Concurs de l'Ajuntament de l'Hospitalet: Albert Sieiro (1r premi menors de 21 anys, 2n premi absolut).

24

presentats, tenint en compte que es tractava d’un concurs de cuina per a alumnes i que es convertia en el seu primer examen important”. Tot el jurat va notar una tendència a l’excessiva complicació dels plats escollits. La base per obtenir un bon plat és, segons els sis experts, conèixer la base de la cuina, és a dir, tenir per la mà l’elaboració de la cuina autòctona i a partir d’aquí arriscar-se amb coses noves. En el cas d’escollir un plat per a concurs van recomanar “tenir les idees clares del que es vol fer, saber a on volen i poden arribar i tranquil·litat en l’elaboració”. Uns conceptes clars que es noten, a banda del tast, en l’explicació prèvia que fan de l’elaboració i explicació del plat. Finalment, Mun Jung Kim i Mireia Godoy i Joan Arnalot i Sebastià Grau (premi únic), van ser els guanyadors del IX Concurs de Cuina i del VI Concurs de pastisseria, per aquest ordre. L’equip format per la Vanesa Moral i la Lourdes Vico i el format per Julio Lorente i Xavier Riba van quedar, respectivament, segons i tercers en cuina. Per la seva banda, el IX Concurs de Cocteleria va comptar amb aquests guanyadors: Alberti Sieiro (1r premi), Aleix Sagrera (2n premi) i Lourdes Tremosa (3r premi).

“El món de la cuina de Fermí Puig” Abans de començar el concurs, els alumnes del CETT van poder conèixer la visió i manera d’entendre la cultura culinària, sobretot de l’alta cuina, d’un dels membres del jurat, Fermí Puig. El cap de cuina del Restaurant Drolma, va animar els assistents a treballar amb ganes i crear la personalitat de cadascun com a cuiner a través de la pròpia investigació. “Si vols ser cada vegada millor, t’has de trencar les banyes i no fer còpies, sinó provar, tastar-ho tot, llegir... i llavors pensar i provar idees. Com més interès i curiositat tinguis, millor cuiner seràs.” A més, afegeix “s’ha de tenir una bona actitud, humilitat, ganes d'aprendre i passió”. ■


CETT Formació

LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT, eina bàsica per a un òptim desenvolupament de l'empresa Un dels grans valors que té l’empresa és el coneixement de què disposa en el desenvolupament de la seva tasca empresarial: el “saber fer” i “com ho fa” (know how). Identificar, compartir, accedir o localitzar aquest coneixement pot ser tan complex com impossible si no es disposa d’una bona gestió interna. En els darrers anys hem estat testimonis d’un gran canvi respecte a les relacions socials i econòmiques arran de la implementació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en la nostra vida quotidiana i empresarial. Conceptes com el “d’economia del coneixement o xarxes de coneixement” han estat el resultat d’aquests canvis. Sens dubte aquestes tecnologies han afavorit la dinamització del flux d’informació dintre i fora de l’empresa i, per tant, ens trobem davant una allau de “matèria primera” per a la generació de coneixement entès com la informació posada en pràctica, és a dir, l’experiència de les persones. La mancança d’una gestió a nivell intern de l'empresa per tal de gestionar "el coneixement" de què disposa pot esdevenir la pèrdua d’oportunitats i d’un desenvolupament estratègic empresarial òptim. La duplicitat de processos, desconèixer l’existència d’informació i on s’emmagatzema, no saber quina persona disposa del coneixement necessari per a un projecte determinat, no documentar els processos de treball, etc. són alguns aspectes favorables a la pèrdua d’oportunitats i, conseqüentment, de lideratge en el sector en què es treballa. La Gestió del Coneixement és el procés que ens permet donar solució a aquests problemes amb l’ajut d’instru-

Cultura Tecnologia

Persones

Processos

ments que treballen sota l’etiqueta de Tecnologies de la Informació i Comunicació. Malgrat la seva complexitat, quins avantatges ens aporta la implementació d’un projecte d’aquestes característiques? Aquestes poden ser diverses: avantatge competitiu; augment de la productivitat i millora de l'eficiència; augment de la capacitat d'innovació i foment de la creativitat; permetre l’accés immediat a la informació, al coneixement i als experts; permetre generar i retenir el coneixement en les organitzacions; fomentar el recolzament en la presa de decisions o millora en el servei als clients.

El CETT treballa en la gestió del coneixement El CETT està treballant en el projecte de Gestió del Coneixement entès com un objectiu estratègic a mig termini. Cal tenir en compte que aquest no és un projecte aïllat en l’empresa sinó que són molts microprojectes els que intervenen en el seu desenvolupament com ara la gestió de bases de dades, gestió documental, gestió de persones... la qual cosa el converteix en una tasca realment complexa si es vol tenir èxit. En el cas del CETT, un projecte d’aquesta envergadura s’ha iniciat en les següents fases: anàlisi inicial (creació del mapa del coneixement del Grup CETT i anàlisi de les eines tecnològiques existents per a la gestió), implementació de noves eines de Tecnologies de la Informació i Comunicació o millora de les existents, planificació d’accions de formació, documentació de la informació inexistent i ubicació al nou sistema, acció (una vegada organitzada tota la informació existent i creat el sistema de compartició, s'ha de ser capaç de localitzar la informació necessària per tal de poder generar nou coneixement) i, finalment, l’anàlisi de resultats i retroalimentació a partir de mancances identificades en el procés. Aquest no és un projecte que es pugui temporalitzar i posar una data de finalització ja que el coneixement és dinàmic i evolutiu, i tot i que és impossible aconseguir un control absolut del que es va generant en l’empresa, sí s'han de conèixer les eines (tècniques i tecnològiques) que n’afavoreixin la gestió de la manera més natural possible envers el creixement empresarial. ■ Jose Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT Esther Boix Professora EUHT CETT-UB

25


AAA CETT

Els EX-ALUMNES DEL CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

AVUI

Ferran CENTELLES

Manel GARCÍA

Per en Ferran Centelles el seu treball és una afició. Li agrada ser sumiller i sent la seva feina com a necessària i útil. Amb 23 anys, en l'actualitat treballa com a sumiller al Bulli, a Roses. Fins al moment ha anat convinant la feina amb la formació, ja que en Ferran considera que tots els estudis s'han d'actualitzar. Així, seguint la seva filosofia, una vegada acabats els estudis al CETT de Tècnic en Cuina i Restauració amb especialitat en el camp de serveis, va completar la seva formació en camps com l'enologia i la sumilleria. Ara que el Bulli ha tancat la temporada, en Ferran se'n torna a Londres a completar la seva formació. L'exalumne del CETT considera que a banda de gaudir amb la feina i aprendre contínuament, un dels aspectes bàsics del sumiller ha de ser la humiltat: "La idea que ningú no té la veritat absoluta pren molta rellevància en aquest camp", comenta i afegeix "personalment crec que un bon sumiller és aquell que aconsegueix fer feliç —mitjançant el vi (tot i que el sumiller abasta més tasques fora del vi)— les persones que l’envolten prenent el coneixement, la cultura, l’empatia i la humilitat com a referents. Treballar al Bulli li permet gaudir de la seva feina. Les persones van al Bulli amb molt receptivitat. Normalment es deixen guiar, són exigents, però volen gaudir lluny dels horaris i pressions diàries, fet que crea una atmosfera especial entre el client i el sumiller. ■

Amb 41 anys, en Manel García és el cap d'àrea del Segment de Sanitat de Sodexho España, a Catalunya i les Balears, promoció assolida després de ser el responsable del projecte Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 i d'haver passat tres anys com a cap d'àrea d'Empreses i Administracions Penitenciàries. Durant el curs 2002/03, va realitzar el postgrau de Gestió en Restauració per a Col·lectivitats, amb l’objectiu de revisar els darrers estudis del mercat en restauració i consolidar aspectes d'altres àrees acadèmiques, a banda d'assolir coneixements en l'apartat de dietètica i nutrició que els seus estudis de Tècnic de Prevenció de Riscos Laborals i Direcció Industrial no li havien aportat. En Manel considera imprescindibles els estudis de tercer cicle. De fet, ajuden a aprofundir en temes poc especialitzats en les carreres i que estan al dia. Tanmateix, en Manel vol remarcar que la tria de l’escola del CETT per part de l’àrea de Formació del Departament de Recursos Humans de Sodexho, ha estat el grau de confiança que la col·laboracío CETT i CESNID dóna, així com l’activa participació de professionals del sector de Restauració i Hoteleria en alguns temes. ■

Ivan MANSANET Molts alumnes escullen la diplomatura de Turisme per l’oportunitat de viatjar. Aquest no va ser l’objectiu inicial de l’Ivan Mansanet, però la realitat és, que, per circumstàncies de la vida, s’ha convertit en un dels alumnes que ha materialitzat aquest somni. L’Ivan viu a Vancouver, al Canadà, i treballa a Dominion Tours Inc., la receptiva de turisme localitzada a Vancouver amb major renom i que treballa amb els millors touroperadors internacionals. En aquests moments, forma part del Departament de Grups, Incentius i Vips -tot i que va començar al Departament de Sightseeing de l’empresa, fa cinc anys- i la seva feina diària consisteix en l’elaboració i coordinació de viatges. Fa uns anys, l’Ivan va decidir estudiar la diplomatura de Turisme en la branca d’agències perquè volia fer alguna carrera d’atenció al públic. Va escollir el CETT perquè “la reputació de l’escola és molt bona, tothom la coneix i per alguna cosa serà, oi? Si realment valores el que estàs fent, el que estàs aprenent, són uns estudis excel·lents”. Entre tots els aspectes de la carrera, considera que el més important és viatjar. L’Ivan recomana a tots els alumnes que aprofitin les oportunitats que els dóna el centre per conèixer l’estranger. “Aconsello al 100% que es facin pràctiques a l’estranger, ja que realment comprens els diferents sentits de “viatjar”. ■

• Informació • Borsa de treball • Formació • Activitats • Altres serveis... www.cett.es/aaacett

26

ASSOCIA’T!

ACTIVITATS DE L’AAA L’Associació d’Antics Alumnes del CETT té previst programar per aquesta tardor una calçotada i una ruta nocturna amb sopar inclòs per la muntanya de Collserola. Entre les activitats que ha realitzat darrerament es troba el sopar col·loqui “El maridatge del cava”, que va anar a càrrec d’Agustí Torelló, director i propietari de Caves Torelló i que va tenir lloc a l’Aula dels Sentits del CETT.


Turisme sostenible

EL CETT aposta per la sostenibilitat ambiental en els seus estudis A la Cimera de la Terra, l’any 1992, es va aprovar el Pla d’acció per als anys 90 i principis del segle XXI. El Pla, anomenat Agenda 21, vol aconseguir una plena integració de la dimensió ambiental en tots els camps de l’activitat i avançar cap a un desenvolupament més sostenible. Una de les actuacions prioritàries recollides a l’Agenda 21 és la reorientació de l’educació vers el desenvolupament sostenible; proposa, en aquest sentit, que s’ajudi les escoles a dissenyar plans de treball relacionats amb el medi ambient ben integrats als plans d’estudi. Totes les formacions del Grup CETT van ser i continuen sent pioneres en el seguiment d’aquesta orientació. Entre les darreres accions destaquen l’ambientalització dels plans d’estudis de tots els cicles formatius que s’imparteixen al CETT i la implantació de la recollida selectiva a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, concretament en les aules de tecnologia aplicada del Bar, Restaurant i Cuina. Amb motiu de l’inici de les activitats i amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar els alumnes, es va invitar al Centre Català de Reciclatge, de la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a realitzar una xerrada sobre la importància d’una correcta gestió dels residus. Paral·lelament, i amb la finalitat d’aprofundir en una gestió ambiental global de les instal·lacions, l’Escola s’ha adherit al Programa Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya.

Primer pas: diagnosi ambiental del centre Durant aquest curs, el primer que ha de fer el centre és la seva diagnosi ambiental, la qual li permetrà conèixer el punt de partida del procés d’ambientalització. Aquesta diagnosi no deixa de ser una avaluació interna del centre, ja que servirà per valorar fins a quin punt l’educació ambiental s’ha introduït transversalment al seu currículum o si han incorporat criteris ambientals en la gestió; servirà, així mateix, per analitzar-ne els mecanismes de participació i comunicació interna i el paper que ha tingut en la millora del seu entorn més proper. Aquest primer pas li permet fer, en definitiva, una fotografia del centre des d’una perspectiva ambiental. ■ Jose Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

L’Hotel Alimara participa en l’exposició “100 anys d’hospitalitat” d’Hostelco En l'edició d’aquest any, la fira ha organitzat un seguit d'activitats paral·leles, com ara homenatjar les empreses i les institucions públiques i privades que han contribuït al desenvolupament del sector de l'hoteleria i la restauració. A més, es va organitzar l'exposició “100 anys d'hospitalitat, un segle d'hostaleria i societat", en què es van mostrar peces que han marcat el sector al llarg dels darrers cent anys, i l'espai Hosteltec, dedicat al funcionament i aplicació de les darreres tecnologies i un espai dedicat al desenvolupament sostenible, on l’Hotel Alimara va ser invitat a mostrar la seva experiència en el respecte pel medi ambient i l’exposició dels seus instruments de comunicació ambiental. ■

27


Coneguem Catalunya

CELLER EDETÀRIA, l’esperit d’una

terra El passat mes de juny sortien al mercat l’Edetària i el Via Edetana blancs, dos vins elegants, provinents de vinyes velles, de baix rendiment i amb un procés d’elaboració i de producció d’allò més acurat. Sota el nom d’Edetaria, aquest projecte situat a la plana de Gandesa, a la Terra Alta, neix amb l’objectiu de posicionar-se entre els productes de més prestigi com a vi de terrer i vi d’autor. El celler Edetària és fruit d’un profund coneixement de les terres, la varietat de vinyes i de la creativitat del seu autor, en Salvi Moliner. El propietari dels terrenys, Joan Angel Lliberia ha apostat per un vi de qualitat, creatiu i que no hagi de lluitar en el mercat de gran consum. Això permet a en Salvi investigar, escollir el millor producte de tota la plantació i elaborar un vi amb caràcter propi. L’edifici del celler s’ubica en un paratge privilegiat: entre la plana de Gandesa i la serralada dels Ports, des del celler es poden visualitzar totes les vinyes. La instal·lació és un edifici modern amb línies rectes i senzilles situat al costat de les protagonistes, les vinyes, perquè el raïm conservi la màxima qualitat. Els colors predominants són el verd i el grana, sempre amb un fons blanc, la mateixa gamma cromàtica que també segueix el disseny coorporatiu de la bodega. Edetària només fa vi dels seus propis ceps. Per si mateixes les vinyes ja són molt bones. La finca consta d’unes 22 hectàrees de vinya conreada amb ceps, una bona part de més de 50 anys i la resta d’entre 20 i 25 anys. La qualitat de la vinya depèn, entre d’altres factors, de la terra on ha estat conreada. Al celler Edetària tenen plantades les vinyes en cinc terrers diferents (tapàs, tapàs blanc, terra de bancal, panal i còdols), cosa que fa que cada cep tingui unes característiques pròpies. També el procés d’elaboració i verema és particular. Uns mesos abans d’agafar el raïm amb caixes de plàstic, al celler Edetària tiren una part del raïm, aconseguint així que el cep concentri tota la seva força en el raïm que queda. També

estan treballant en el creixement dels ceps intentant aprofitar al màxim les característiques d’aquesta planta. No hi ha cap detall al celler Edetària que no hagi estat pensat: la seva ubicació, l’elecció de les vinyes, l’elaboració del raïm i del vi… Fins i tot el seu nom i el disseny de la marca. La denominació d’“Edetària” prové d’una antiga via romana, la Via Edetana, que comunicava Tortosa amb Saragossa a l’estiu, quan el riu Ebre no era transitable. Amb l’elecció d’aquest nom els autors del projecte han volgut retre homenatge a la cultura mediterrània de la qual formem part. Aquest mes de novembre coneixerem el Via Edetana negre, una nova creació vinícola del celler Edetària. El mes d’abril serà el torn de l’Edetària negre, que juntament amb l’Edetària i el Via Edetana blancs, ja en el mercat, composaran l’oferta d’aquests vins de caràcter propi del celler Edetària. ■ Més informació: www.edetaria.com


Coneguem Catalunya

El tram català del camí de Sant Jaume Aprofitant la commemoració enguany de l’any Xacobeo, la nostra proposta de tardor consisteix a recuperar el camí de Sant Jaume a Catalunya. No amb la finalitat de realitzar el camí sencer -almenys en aquesta temporada-, sinó de descobrir passa a passa una mica d’aquest camí català. Tot i que l’origen de referència del camí de Sant Jaume és Roncesvalles, ja fa milers d’anys que els catalans que volien peregrinar a Santiago feien un camí alternatiu. Aquest tram anava des de Montserrat fins a Logronyo, on s’unia al camí francès. De fet, el camí de Sant Jaume català podria començar des de la casa de cadascú, però l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume aconsella, pel seu simbolisme, començar-lo des del monestir de Montserrat. El tram fins a la ciutat d’Igualada no ofereix cap dificultat i se segueix, la majoria dels trams, per la N-II fins a la Panadella. El camí que porta cap a Cervera passa pels petits pobles de la Ribera d’Ondara i de Cervera a Tàrrega es continua per una vall tranquil·la i solitària, una soledat que va en augment entre els camps fruiters de la plana de Lleida a mesura que ens apropem a la capital del Segrià. La capital catalana és l’última gran ciutat del tram català del camí, però tots aquells que el vulguin fer sencer només han de continuar cap a Fraga, ja a l’Aragó, i des d’allà el camí continua senyalitzat en direcció Saragossa i Logronyo, seguint tota la vall del riu Ebre. A partir de la capital de La Rioja, el camí s’enllaça amb el camí francès que duu fins a Santiago de Compostela. ■ Més informació: www.camisantjaume.com

Un camí amb molta llegenda Una de les llegendes que es conserva del camí de Sant Jaume és la del Peu del Romeu de Lleida, segons la qual l'apòstol Sant Jaume peregrinava per terres d'Espanya per donar a conèixer l'Evangeli i, així, va arribar a l’llerda romana. En el camí va aixafar una bardissa i se li va clavar una punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, foren inútils els intents per treure's la punxa. Els gemecs del seu patiment van arribar a les oïdes dels àngels, que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets de llum. D'aquesta manera Sant Jaume es va poder treure la punxa i continuà el seu camí. Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els nens lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge de Sant Jaume pel trajecte que, segons la tradició, féu l'apòstol. L’Associació Amics de Sant Jaume va néixer l’any 1991 amb la finalitat de recuperar el camí de Sant Jaume a Catalunya. Des de llavors, ha senyalitzat i fet el manteniment de tota la ruta, a més d’editar diferents topoguies amb la informació necessària per fer el camí.

La Recepta

Llaminera amb cervesa negra Recepta per a 4 persones

Ingredients Fons fosc (fins a 10 Pax): 200 g ceba, 150 g pastanaga, 150 g porro, 150 g tomàquet canari, 2 kg ossos vedella, 2 dl oli oliva, 4 l d’aigua. Salsa cervesa: 1 ampolla cervesa negra, 50 g sucre, 1/2 taronja ratllada, 15 g mantega, 1/2 l fons fosc. Llaminera: 800 g de llaminera de porc, 1 dl oli oliva, 10 g sal, 8 g pebre negre. Guarnició: 350 g pinya, 75 g sucre bru, 25 g mantega, 1/2 dl vi blanc.

Elaboració Procés fons fosc: Daurem els ossos al forn, fins que quedin ben torrats. Mentrestant tallem la verdura a brunoise i la reservem. En una marmita amb oli afegim la ceba i un cop agafi color incorporem la resta de la verdura. Quan estigui tot ben sofregit, hi posarem el tomàquet i deixarem reduir. Acte seguit afegirem els ossos que prèviament hem daurat i l’aigua, fins que faci el primer brou. Escumarem per treure les impureses i després ho deixarem bullir a foc lent durant unes 6 hores. Colarem i tornarem a reduir-lo una tercera part. Procés salsa: En una cassola posarem a reduir la cervesa negra amb el sucre i la pell de taronja ratllada que prèviament haurem escaldat. Un cop s’hagi reduït una tercera part hi afegirem 1/2 litre de fons i deixarem reduir. Lligarem amb mantega i reservarem. Procés llaminera: Polirem el filets de greix, els salpebrerem i els marcarem en una paella amb una mica d’oli. Un cop tinguem els filets de llaminera al punt els tallem a escalopins i reservem. Procés guarnició: Tallarem la pinya a daus petits, la saltejarem amb la mantega, i un cop agafi color li afegirem el sucre. Caramelitzarem i afegirem el vi fins que redueixi i reservarem.

Muntatge Posarem els escalopins al lateral del plat, la pinya al costat en línia i la salsa de cervesa per sobre la llaminera. Acabarem el plat amb una mica de sal Maldon i una miqueta de romaní. ■

29


Cuina i Química

LA SALSA DE TOMÀQUET?* Per què esquitxa Entre paelles i cassoles - Avui farem aquella pasta que els cunyats ens van portar d'Itàlia a l'estiu. Amb salsa de tomàquet. Vés fent, que jo rego les plantes. La salsa de tomàquet feta a casa no té comparació amb això que venen fet. L'inconvenient és el temps que et passes fent-la, i que deixa la cuina feta una porqueria, plena d'esquitxos. Mentre fem la salsa de tomàquet, anirem fent també experiments, allò que abans en deien "instruir deleitando".

El primer experiment Posa una paella al foc, sense res a dins. Quan jo era petit, m'imaginava que s'aniria escalfant, fins que es fondria el recipient. Però no. Com a màxim, es cremarà la nansa de plàstic, o el revestiment antiadherent. Però el recipient no es fon. Primer, perquè la temperatura de la flama del gas és inferior a la temperatura de fusió del metall. Però sobretot perquè el recipient calent va desprenent calor a l'ambient. Al cap de poca estona s'arriba a un equilibri, de tal manera que tota l'energia de la combustió del gas passa a l'ambient, amb els fums calents, per la radiació que el recipient calent emet i per la calefacció de l'aire proper al recipient calent. - Què hi fa la paella buida al foc? Que vols fer-la malbé? - Et diu aquella veu. I tu, que no pots posar com a excusa que estàs llegint un article que diu que posis paelles buides al foc, et poses a fer el segon experiment.

El segon experiment Treu la paella del foc, refreda-la i omple-la d'aigua. Torna-la a posar al foc. D'entrada, veiem que l'aigua s'escalfa. Dic que ho veiem perquè podem observar petits moviments de l'aigua, detectables perquè l'aigua calenta i la freda tenen un índex de refracció diferent. Estem veient el moviment convectiu de l'aigua. L'aigua en contacte amb el fons de la paella s'escalfa, i passa a tenir menys densitat que l'aigua de la superfície. Per les forces de flotació, el principi d'Arquímedes, es creen a l'aigua uns corrents de convecció que renoven la superfície i porten l'aigua superficial cap al fons, i viceversa. A la Figura 1 es mostra això de forma esquemàtica. *Adaptat, amb autorització, de l'article "Escatxigar", publicat a la revista Notícies per a Químics núm. 414, 2003

30

Figura 1. Mecanisme de renovació per convecció natural

Al cap de poca estona pot ser que comencin a aparèixer bombolletes a les parets i al fons. No és l'ebullició, és l'aire dissolt en l'aigua i l'aire de les microfisures de la paella, que es desprenen en escalfar-la. El vapor d'aigua s'ha anat desprenent des del primer moment, però no era perceptible. Quan aquest vapor es desprèn en quantitat notable i es barreja amb aire fred, una mica del vapor condensa i llavors sí que podem observar aquell fumet blanquinós de vapor d'aigua condensat. Es creen més bombolletes, i fan un soroll característic, i l'aigua s'agita. Els francesos diuen que l'aigua està frémissante. I, finalment, veiem aparèixer les bombolles grosses corresponents a l'ebullició en tota la massa de líquid, i van pujant amb força cap a la superfície. No t'estranyis si sents la mateixa veu d'abans: - Què hi fas mirant l'aigua com bull? A qui se li acut escalfar l'aigua amb una paella? Per la pasta fes servir una cassola, com tothom! El científic sempre ha estat un incomprès. Tu, fes el que et diuen, però simultàniament segueix experimentant.

El tercer i el quart experiment Buida la paella de l'aigua bullent -la pots aprofitar per als macarrons...- i torna-la a omplir d'aigua. Però ara afegeix-li una cullerada d'oli. I escalfa-ho. No veuràs grans diferències amb el cas anterior. Això sí, l'oli es concentra a la part superior en forma d'una taca plana. Com que l'oli i l'aigua són pràcticament inmiscibles, començarà a bullir l'aigua i només quan s'hagi acabat tota l'aigua començarà a escalfar-se l'oli. Però això és el quart experiment. Buida la paella de l'aigua amb oli, eixuga-la bé i ara posa-hi una mica d'oli, sense res més. I al foc. S'anirà escalfant sense bom-


bolles ni res. Quan està molt calent comença a desprendre fum. L'ebullició? No, les molècules dels triglicèrids de l'oli es descomponen i donen substàncies més volàtils i inflamables. És aquell vapor espès que empudega la cuina durant hores. En contacte amb la flama del gas aquests vapors i l'oli potser s'incendiaran, resa per tal que no et passi, i tingues una tapadora a punt. Ja sento la veu: - Què és aquest fum? Que es crema alguna cosa?

El cinquè experiment Va, buida la paella de l'oli cremat i posa-hi oli novament: però ara afegeix-li una culleradeta d'aigua, i escalfa-ho. En arribar als 100ºC l'aigua començarà a bullir: les bombolletes de vapor que es creen atravessaran l'oli calent i explotaran quan arribin a la superfície, arrossegant l'oli calent. Sentiràs petar les bombolles, faran moltes esquitxades d'oli i, si no estàs al cas, les gotetes d'oli arrossegades pel vapor d'aigua s'inflamaran i fins i tot encendran la paella amb tot el seu contingut. A més de sentir el soroll dels esquitxos, sentiràs més coses: - Vigila, que esquitxa! Que no estava seca la paella? Que se t’encén l'oli, corre...! Tu, no pateixis, que ja acabem.

El sisè experiment. La salsa de tomàquet Ara sí, ja tens l'oli calent -sense gota d'aigua, ja ha acabat de petar- i hi tires el puré de tomàquet trinxat, la sal, una mica de sucre, orenga, alfàbrega, el que vulguis, i uns alls i ceba trinxada si vols anar cap a la banda dels sofregits. Per l'experiment és igual, tot esquitxa. La pasta es va escalfant, tu no la remenis, estem fent experiments. La superfície de la massa de la paella no s'escalfa, però es comença a deformar i, aviat, xup, una bombolla per aquí, xup, una bombolla per allà. I són bombolles que, a l'explotar, arrosseguen salsa de tomàquet, i la llencen fora de la paella, fins als fogons de la cuina, per les parets, al terra, a la camisa... Observa els esquitxos amb interés científic, i així donaràs temps

Figura 2. Creació de bombolles en un fluid viscoelàstic sense convecció.

a la veu en off: - Però remena la salsa! No, amb la forquilla no, amb l'espàtula de fusta...! I abaixa el gas, que s'ha de fer a foc lent! I a aquestes alçades comences a meditar si les salses de tomàquet ja preparades, per dolentes que et semblin, no mereixen alguna altra oportunitat...

Però, per què esquitxa tant? A aquestes alçades ja en deus tenir ben clara la resposta: la salsa de tomàquet no és un líquid com cap dels altres amb què hem anat experimentant. El puré de tomàquet té un comportament entre sòlid i líquid, és un fluid viscoelàstic. És a dir, depenent de la força que li apliquem, es deformarà com un sòlid elàstic o fluirà com un líquid viscós, o les dues coses alhora. Dependrà de la temperatura, del grau de trinxament, de la varietat de tomàquet, del temps que faci que l'hem trinxat, etc. A la paella, el puré de tomàquet es comporta pràcticament com un sòlid. Per això quan s'escalfa, el puré no es mou si no el movem nosaltres. El puré de tomàquet només transmetrà la calor per conducció, com els sòlids. A més, el puré, com la major part d'aliments, actua com un aïllant. Es va escalfant per la part de sota però no s'escalfa de sobre. A la part inferior es poden arribar a temperatures de més de 100ºC, i es comencen a generar bombolles de vapor d'aigua a la part del puré que toca el fons de la paella (en la Figura 2, és la fase A). Aquestes bombolles són les que generen la deformació de la massa de puré de tomàquet, que segueix actuant com a sòlid elàstic. Però tanta és la força que fa el vapor que aconsegueix travessar tota la massa de puré, que li deixa pas amb dificultat. Són les fases B i C de la Figura 2. La bombolla -vapor d'aigua envoltada de puré de tomàquet calent- arriba a la superfície, on esclata, arrossegant part de la massa cap a fora de la paella, amb el desgavell corresponent. És la fase D, de desastre. Si no remenem la massa, s'aniran formant bombolles que aniran esquitxant, i la massa del fons del recipient s'anirà assecant i es cremarà. Com evitar-ho? Remenant, i a foc lent. Remenant renovem la massa del fons per massa nova freda de la superfície. I a foc lent, perquè així l'evaporació de l'aigua no és tan ràpida. Els esquitxos no són una exclusiva de la salsa de tomàquet. La beixamel, les farinetes, la sèmola, i tantes altres substàncies que trobem a la cuina es comporten igual. I procura que no et caiguin a sobre: una massa espessa, humida, molt calenta i que no llisca, et cremarà la pell, i és una experiència no gens recomanable. ■ Claudi Mans i Teixidó Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia Universitat de Barcelona

31


Opinió

EL FÒRUM en l’esdevenidor Per fer balanç del Fòrum cal parlar, primerament, dels diàlegs, el veritable nucli dur del Fòrum. Uns diàlegs que tenien com objectiu reflexionar al voltant dels problemes més punyents de l’espècie humana en el segle XXI i plantejar el diferents reptes per a la seva resolució.

Els diàlegs han estat, en aquest sentit, l’esperit del Fòrum i és just reconèixer el paper preponderant que han tingut en aquest esdeveniment. El Fòrum es mereix, doncs, la seva continuïtat en pro de garantir el camí del diàleg en la resolució de conflictes. El diàleg com a mètode de treball, com a únic mètode possible per cercar solucions als conflictes i per definir els grans problemes de la humanitat. Però per avaluar el seu veritable èxit caldrà a la pràctica que els continguts tinguin una influència directa sobre les administracions. Si no és així, els diàlegs hauran quedat en un debat buit, no per manca de continguts, sinó per manca d’aplicació. Per tant, el futur del Fòrum es jugarà en el post Fòrum, amb la penetració de les idees a la societat en general i en la continuïtat del seu esperit en els municipis que l’organitzin. D’altra banda, el Fòrum ha presentat alguns aspectes de configuració urbanística –manca de permeabilitat- i de gestió certament millorables.

Què ens deixa el Fòrum? El Fòrum, a banda del llegat de coneixement, ens ha deixat unes infrastructures molt importants de cara a la dinamització dels diferents sectors econòmics estratègics. Un Centre de Convencions de primer nivell que es presenta com un actiu de cara a captar inversió estrangera i de cercar major dinamització a la ciutat a nivell de turisme de negocis. Està previst que fins el 2007 més de 250.000 congressistes passin pel Centre de Convencions. El Fòrum haurà endreçat també un espai urbanístic fins ara oblidat. Un espai en el qual hem incorporat dins de la ciutat uns serveis que fins ara o eren absents o restaven als afores, serveis de tractament de residus urbans i de creació d’energia primordials per a la ciutat. La depuradora, la tèrmica, la planta de tractament de residus són instal·lacions de primera necessitat i que la ciutat havia de resoldre. Barcelona, amb el Fòrum i juntament amb un port i un aeroport competitius, es constitueix com una ciutat que vol existir en el mapa del món i que reuneix els principals actius necessaris per

32

El Fòrum, a banda del llegat de coneixement, ens ha deixat unes infrastructures importants de cara a la dinamització dels diferents sectors econòmics estratègics ser en aquest món global. Amb això el que ens caldrà és promocionar de valent la ciutat per generar activitat econòmica. Haurem de treballar la demanda i en aquest sentit per captar demanda de negocis i internacionalitzar el seu teixit empresarial i de capital humà. Amb tots aquests instruments Barcelona podrà ser reconeguda a nivell global com una ciutat dinàmica, amb una economia diversificada i amb una capacitat d’innovació envejable. L’impacte turístic del Fòrum, amb tot, ens vindrà donat al llarg del temps, com va succeir amb l’Any Gaudí, i com succeirà amb l’Any de la Gastronomia, l’any 2005. Tot plegat ajuda a posicionar Barcelona en el món i a situar la ciutat en el mapa, bé sigui com a destinació turística o com a destinació interessant on invertir. ■ Jordi Portabella Segon Tinent d’Alcalde i regidor de Turisme


Internacional

CURS D’ANIMACIÓ TURÍSTICA

a Nicaragua Des del 26 de juliol al 6 d’agost d’aquest any, el professor Xavier Puertas, responsable de l’àrea d’oci del CETT i autor del manual “Animació en l’àmbit turístic”, va impartir el curs que porta el nom de la mateixa publicació a la Universidad Politécnica (UPOLI) de Managua, Nicaragua. Emmarcat dins dels projectes de cooperació de la Fundació Gaspar Espuña-CETT amb universitats de Llatinoamèrica, el curs “Animació en l’àmbit turístic”, intensiu de dues setmanes de duració, anava dirigit a professors de turisme de la mateixa universitat i d’altres d’arreu del país, i va comptar també amb l’assistència d’estudiants de l’últim any de la carrera de Turisme de la UPOLI. Un total de 22 alumnes van prendre part en el curs, que va durar 60 hores. Els objectius del curs van ser conèixer tècniques i pràctiques pròpies de l’animació que, aplicades a l’àmbit turístic, poden donar resposta a les expectatives d’activitats dels turistes. La metodologia proposada pel professor durant l’acció formativa va permetre aplicar amb correcció les eines més adequades als diferents aspectes analitzats en els establiments turístics. En funció de les necessitats concretes detectades en cada establiment, es van marcar les directrius per poder crear un projecte adequat que respongués a les necessitats i circumstàncies específiques de cada empresa.

Durant el curs es van fer diverses accions pràctiques d’aplicació de tècniques a situacions reals per tal d’analitzar-les posteriorment. Com a exercici de finalització l’alumnat va haver de fer un estudi d’una empresa, diagnosticar-ne les necessitats i crear, finalment, un projecte d’animació que s’adaptés als paràmetres detectats i pactats amb la mateixa empresa. Com a resultat d’aquest fet, els alumnes (i com a part del treball) van poder transmetre als empresaris implicats les possibilitats de dinamització econòmica que un projecte d’animació pot aportar a qualsevol establiment turístic. Un cop finalitzat el curs, es va cloure l’acció formativa amb un acte oficial, i molt emotiu, presidit per la vicerectora de la Univerdad Politécnica, Blanca Rosa Garlaza, i la directora de l’Escola de Turisme, Amparo Mendoza, entre d’altres personalitats. En l’acte es va fer el lliurament dels diplomes corresponents als alumnes que van prendre part en el curs. ■

SOPCP

CETT I LA UQAM estreten llaços

La cara internacional del

Durant el mes d'agost del 2004, la professora Gemma Francès i Tudel va ser convidada pel Departament d'Estudis Urbans i Turístics de la Universitat de Quebec, a Montreal, per realitzar una recerca comparativa sobre la situació del turisme rural a Catalunya i al Quebec. A més, un altre dels objectius va ser reforçar la cooperació entre el CETT i la UQAM fent conèixer als professors i investigadors canadencs les àrees d'estudi i de recerca que s'estan portant a terme dins del CETT per tal de portar iniciatives comunes entre ambdues universitats. ■

Donar la possibilitat als alumnes de poder realitzar una estada pràctica a l’estranger, posar en pràctica els coneixements adquirits a l’aula, practicar idiomes, saber compartir... En definitiva, adquirir competències claus, ha estat i és un dels objectius principals del SOPCP. El grau de motivació en referència a les estades internacionals ha anat augmentant any rere any. Gràcies a l’organització del Mou-te (acte inclòs a la Trobada Escola-Empresa). El boca orella funciona, la millor difusió la fan cada any els mateixos alumnes explicant les seves experiències tant personals com professionals. Durant l’estiu del 2004, un total de 20 alumnes varen realitzar un stage a l’estranger. Entre les destinacions escollides es troben les següents. • França: Ciutat de Vacances- Val de Vacances a Najac, Apart-Hotel Sarl Village Montana a Tignes, Hotel le Moulin de Moissac a Moissac • República Dominica: Hotel Meliá Caribe Tropical • Mèxic: Viajes El Corte Inglés • Irlanda: Alberg Killerney Youth Hostel • EE.UU: Hotel Roger Smith a New York, Universitat de Columbia a New York, Hotel Chancelor a San Francisco • Canada: Dominion Tours (agència de viatges receptiva) a Vancouver. ■


Internacional

MAESTRIES VIRTUALS, una oportunitat Fa algun temps, la idea de realitzar una maestria virtual em resultava bastant incerta, sobretot quant a la possibilitat real d’aprofitar-la. Tot i així, vaig decidir córrer el risc –sobretot per la confiança que em donava el recolçament de la Universitat de Barcelona- i no em vaig equivocar. Quan miro enrere i penso en la possibilitat d’haver deixat passar aquesta oportunitat, considero com d’equivocada hauria estat si no hagués optat per aquest camí. I és que aquesta modalitat de captació, a més de demanar molt a la persona que s’hi embarca, fa que cada un dels participants s’exigeixi un alt nivell de resultats. Està clar que el meu criteri va canviar radicalment, però a més considero que aquest tipus d’opcions constitueixen una oportunitat important sobretot per a les persones que, per diferents motius, no poden assistir al país on es fan les classes. Òbviament, cada curs dependrà del nivell acadèmic, de la responsabilitat de la institució i de la capacitat dels professors per arribar a bon terme. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona i l’equip del CETT van donar tot el que van poder i vam arribar a resultats molt satisfactoris. Per la meva part, vaig fer una sèrie de reflexions i per descomptat vaig adquirir coneixements, que em van permetre plasmar tot allò après en un projecte de desenvolupament sostenible del turisme cultural a Copacabana, un municipi rural de Bolívia, situat a les riberes del llac Titicaca.

Potenciament dels recursos humans locals El projecte es planteja des d’una perspectiva integral, que a partir del potenciament dels recursos humans locals, -amb l’objetiu de convertir-los en beneficiaris i gestors de l’activitat- proposa l’aprofitament de la major fortalesa de Copacabana: la diversitat cultural i les seves expressions, plasmades en una bona quantitat de recursos turístics culturals, per als quals, després, es fan programes orientats a la seva posada en valor. La proposta ha considerat l’impacte indirecte de l’activitat a través del potenciamient de les activitats agropequàries de la regió, per una part, per convertir els productors campesins en els principals subministradors d’insums, i per l’altra, per a

34

què aprofitin les pràctiques agroproductives ancestrals vigents en el territori, per transformar-les en atractius turístics que permetin ingressos a dones camperoles, a través del turisme, desenvolupat com una activitat secundària. En tractar-se d’un municipi petit i d’una regió amb vocació turística, s’han desenvolupat rutes temàtiques com a instrument possibilitador de la desconcentració de l’activitat. Tot això en un marc de respecte als recursos naturals i al medi ambient, problemàtica per a què es van realitzar propostes orientades a la preservació i millora de les actuals condicions i a la minimització de l’impacte ambiental que segurament provocaria l’activitat. ■ Elisabeth Velasco. Alumna Màster en Gestió de Destinacions Turístiques Locals EUHT CETT-UB


Internacional

ESTUDIAR A L’ESTRANGER…,

més enllà de l’intercanvi cultural “He escollit la Diplomatura en Turisme perquè m’encanta viatjar”. Aquesta és la motivació, tòpic d’una gran part dels estudiants de turisme. Aquesta afirmació es basa en la idea que el viatge és una experiència cultural que enriqueix l’ésser humà i és condició indispensable per desenvolupar-nos com a professionals del turisme.

Per aquest motiu, el CETT ofereix l’oportunitat d’estudiar en diferents universitats europees i d’altres parts del món. Ofereix l’oportunitat tant acadèmica com ecomòmica de realitzar una part dels nostres estudis fora del país i comprovar nosaltres mateixos què succeix fora. És possible que les circumstàncies personals de cadascú puguin interferir en el fet de poder estudiar fora, tot i que considero molt important lluitar per això, ja que l’experiència és immillorable en tots els sentits. La reflexió que m’agradaria que quedés d’aquest text va més enllà d’animar-vos a realitzar aquest tipus d’estudis, o sigui, de com aprofitar les circumstàncies d’un Erasmus/intercanvi a l’estranger i donar valor afegit als estudis. Us explicaré breument el meu cas, que segurament serà més gràfic. A mitjans de l’any 2003 vaig començar a pensar a finalitzar la carrera a l’estranger. Em venia de gust “creuar l’Atlàntic”, així que vaig presentar la sol·licitud per estudiar a l’UQAM, a Montreal (Quebec). La part negativa d’aquest programa d’intercanvi és que no es compta amb els ajuts econòmics d’un Erasmus sinó que depens de les teves possibilitats i de la

beca que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Els meus pares no podien ajudar-me, així que vaig decidir demanar un crèdit bancari. Solucionat el problema econòmic, em quedava solucionar el tema de les assignatures, ja que entre elles es trobava el temut “Projecte de Final de Carrera (PFC)”. Estava segura que havia d’aprofitar l’oportunitat que se m’estava donant, així que l’opció lògica era estudiar algun aspecte turístic del Quebec que estigués ben desenvolupat i comparar-lo amb la situació al nostre país. L’organització turística està desenvolupada de forma que existeix un estret treball en equip (“partnership”) entre els sectors públic i privat. En el cas de la indústria turística espanyola, aquesta situació és un tant utòpica a pesar de què és una de les maneres més eficaces perquè un destí turístic sigui competitiu. Per aquesta raó, precisament, vaig escollir aquesta temàtica i fruit del meu treball és el PFC que estic a punt de presentar en el tribunal: “’Partnership’ en el sector turístic, clau d’èxit de la competitivitat. Casos Quebec (Canadà) i Catalunya”. En el projecte presento les estructures organizatives i de gestió de les regions del Quebec i Catalunya (junt amb una anàlisi DAFO de cada una), realitzo una aproximació genèrica al concepte de “partnership” en la indústria turística (i com a partir d’ell un destí és més competitiu) i adjunto una proposta per establir un sistema de “partnership” a Catalunya. Com podeu comprovar tot és compatible si un s’ho planteja. Molta sort en allò que vulgueu emprendre. ■ Marisa Galán Alumna del CETT


Estudis i investigacions

EL “TOURISM DESTINATION PLACEMENT” (TDP): La imatge dels destins turístics a través dels llargmetratges Aquest resum que es presenta a continuació forma part d’un treball de recerca més ampli on es pretén vincular la indústria cinematogràfica amb la indústria turística, en concret amb els destins turístics, aportant a aquests últims les eines i la conscienciació necessària per a la seva correcta utilització. L’increment de la competència ha provocat el desenvolupament d’una nova mentalitat tant a les empreses com als destins. És important, en conseqüència, emmarcar els passos a seguir per actuar “estratègicament” en un pla general que permeti visualitzar des del principi fins al final les seqüències que marquen gestionar estratègicament. La consecució de la imatge desitjada per part del destí en el mercat en serà un dels objectius estratègics fonamentals. Sense aquesta imatge, prèviament definida i dissenyada segons els segments, la competència, etc. del destí, els objectius a aconseguir seran, sens dubte, més dificultosos o,

com a mínim, necessitaran més recursos i més inversió. Els elements que permetran aconseguir la imatge del destí poden ser múltiples, des de suports de comunicació promocional o disseny dels espais públics fins a la marca i el logotip. Tots aquests elements han de respondre a les pautes de posicionament que s’han definit anteriorment en el pla estratègic i que, a través del pla de comunicació, principalment, es transmet als mercats i a tots els seus components.

Els llargmetratges com element actiu en la consecució de la imatge del destí (“Tourism Destination Placement”) Dins del nivell de projecció “comunicacional” de la identitat del destí al mercat es poden emmarcar diverses tècniques de comunicació tradicional, com la publicitat, les relacions públiques, etc. En el mateix àmbit es podria situar l’aparició del destí dins dels llargmetratges (“Tourism Destination Placement”), el qual hauria de permetre aconseguir els objectius de posicionament prèviament definits. Per desenvolupar aquest treball inicial (cas Barcelona), s’ha definit una hipòtesi principal que s’ha de contrastar amb l’aplicació de la metodologia definida. La metodologia utilitzada es composa de les següents fases: 1. Anàlisi del posicionament del destí turístic 2. Determinació dels atributs principals del posicionament del destí turístic 3. Determinació del llargmetratge ubicat totalment i parcial en el destí turístic 4. Investigació exploratòria a partir de visionar el llargmetratge 5. Anàlisi de les dades obtingudes 6. Conclusions

Proposta: cas Barcelona “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar Un cop analitzat el posicionament del destí, s’identifiquen els principals atributs.


Principals atributs del destí Barcelona - Patrimoni arquitectònic (gòtic/modernista/avantguardista) - Gaudí - Ciutat mediterrània - Multiculturalitat - Gastronomia - Vida nocturna Selecció del llargmetratge Entre les més de 150 pel·lícules que s’han rodat a Barcelona en els últims 10 anys, ens vàrem decidir per la pel·lícula de Pedro Almodóvar per diversos motius: 1. És la pel·lícula espanyola amb més repercussió internacional de tots els temps 2. Guanyadora de l’Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa 3. Guanyadora dels principals premis cinematogràfics de França, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya 4. S’ha pogut veure pràcticament a tots els països dels cinc continents 5. La importància que el director ha donat al paisatge urbà de la ciutat

Una correcta utilització de les eines de màrqueting hauria d’aportar els elements suficients per conscienciar i valorar els llargmetratges com eines de transmissió del posicionament dels destins turístics

Investigació exploratòria La pel·lícula consta de 122 seqüències, de les quals 95 estan rodades a Barcelona. A partir de visionar el llargmetratge, es van analitzar i detallar totes les escenes on apa-

reixien llocs identificables de Barcelona (edificis, monuments, places, carrers, hospitals, cementiris, etc.). En concret, es van seleccionar 25 escenes interessants per a la investigació. Principals atributs identificats del Destí Barcelona a “Todo sobre mi madre” - Patrimoni arquitectònic (modernisme) - Gaudí (Sagrada Família/cadira Casa Batlló) - Ciutat mediterrània (Hospital del Mar/cementiri de Montjuïc/pl. Medinaceli) - Multiculturalitat (barri de la Ribera) Conclusions Un cop realitzada la investigació de la pel·lícula seleccionada, es pot corroborar la hipòtesi plantejada; és a dir, la importància que pot tenir un llargmetratge en el posicionament d’un destí turístic. En el cas que ens ocupa, Barcelona i la pel·lícula de Pedro Almodóvar, algunes de les imatges que apareixen podrien arribar a convertir-se en eines destacades de transmissió de la identitat de la ciutat. Imatges significatives com la Sagrada Família o el Palau de la Música permeten reforçar atributs valorats del posicionament de la ciutat, com ara Gaudí i el Modernisme. Altres elements destacats de la identitat de la ciutat, com la mediterraneïtat i la multiculturalitat, també apareixen en imatges com el mar i la lluminositat a través dels amplis finestrals de l’Hospital del Mar i dels carrers del barri de la Ribera, on es barregen gents de múltiples ètnies, religions i continents. En definitiva, una correcta utilització de les eines de màrqueting hauria d’aportar els elements suficients per conscienciar i valorar els llargmetratges com eines de transmissió del posicionament dels destins turístics. ■ Eugeni Osácar Enric López Professor de Màrqueting EUHT CETT-UB

37


Estudis i investigacions

ES CREA EL MAPA MUNICIPAL del turisme a Catalunya En el marc del disseny curricular que ha comportat l’aplicació en el nostre centre del sistema de ECTS’S, l’àrea de dret ha impulsat des de les aules un projecte de recerca portat a terme per l’alumnat de primer curs de Diplomatura. Aquesta iniciativa ha començat a desenvolupar-se a partir del curs 2003/04 i ha de tenir continuïtat al llarg d’aquest curs per acabar de configurar-lo i treure’n les conclusions definitives. El punt de partida-hipòtesi que es planteja és poder elaborar el mapa municipal del turisme a Catalunya, és a dir, esbrinar quin és el pes del turisme en els diferents organigrames municipals de l’administració catalana. Una vegada assolida aquesta fita, serà possible ampliar l’horitzó del projecte i dirigir-lo cap a la fiscalitat dels municipis, veient quina part dels pressupostos dels diferents municipis es dediquen al turisme. Per portar a terme la part operativa d’aquesta recerca, es varen distribuir les 41 comarques de la nostra comunitat autònoma entre els alumnes matriculats a l’assignatura de Dret i Legislació 1, en grups de tres o quatre alumnes, que es van encarregar de localitzar a quines regidories estava situat l’exercici de les competències turístiques dels diferents municipis de la comarca. Així, hi ha municipis que tenen una regidoria exclusiva, mentre d’altres la tenen compartida amb d’altres matèries, podent figurar o no la denominació “Turisme” en el títol de la pròpia regidoria, veient també la posició que ocupa si es dóna el primer dels casos. El treball, que no hauria estat possible sense la col·laboració

generalitzada dels alumnes de primer, ha permès apuntar unes primeres conclusions, provisionals per descomptat, que s’hauran de confirmar amb la complimentació aquest curs de la resta de l’estudi. Aquestes en són algunes: 1.- Un reduït nombre de municipis tenen una regidoria exclusiva de Turisme. Cal destacar que hi ha municipis que exerceixen competències turístiques a través de regidories que, sota d’altres denominacions, tenen departaments exclusivament dedicats als temes turístics. 2.- La majoria de municipis que tenen regidories dedicades a turisme comparteixen aquesta matèria amb d’altres, especialment promoció econòmica o promoció de la ciutat. 3.- Alguns municipis organitzen els seus departaments en àrees que engloben diverses regidories, cosa que suposa una complexitat afegida a l’hora d’establir una classificació en funció de l’exclusivitat del turisme dins l’organigrama de l’organització municipal. 4.- La importància que els municipis donen al turisme dintre dels seus organigrames ve donada moltes vegades per la pertinença a una determinada comarca; així, veurem que municipis molt petits d’una determinada comarca inclouen la denominació Turisme a alguna de les seves regidories, encara que no sigui exclusiva, mentre que d’altre municipis que pertanyen a d’altres comarques, malgrat que són més grans, no inclouen aquesta denominació i deixen el turisme com a element secundari dins d’altres regidories, com pot ser per exemple la de promoció econòmica. Això, pensem, pot ser degut o bé a les actuacions dels consells comarcals com a administracions supramunicipals o, també, a l’efecte “dominó”, que provoca que els municipis es fixin en els seus veïns i vulguin donar a les seves organitzacions un caire similar per estar a l’alçada, almenys quant a organització. En alguns municipis, no molts, es pot observar que les competències sobre diverses matèries, entre elles turisme, són exercides directament per l’alcalde. Si entenem el funcionament de les regidories com una forma de delegació per part de l’alcalde, és a dir, de desconcentració, veurem que el Turisme normalment l’exerceix un tinent d’alcalde o regidor; però a alguns municipis és el propi alcalde qui es reserva, no en exclusiva, sinó compartida amb d’altres matèries, aquesta competència, el que es pot entendre com una forma, a nivell polític, d’atorgar-li una especial importància o rellevància al fenomen turístic dins aquell municipi. ■ Òscar Casanovas Professor EUHT CETT-UB


FLASH El CETT presenta els “Arrossos de la Mediterrània” al Palau Robert. Des de fa ja 4 anys, l’Escola d’Hoteleria del CETT treballa en diferents aspectes culturals sobre productes representatius de les nostres terres, i al mateix temps exposa aquest treball públicament a través d’un seguit de presentacions dirigides a totes aquelles persones interessades en la gastronomia. La darrera presentació va tenir com a tema els arrossos de la mediterrània, i es va comptar amb la intervenció de Carles Benedí, professor de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB i d’Isabel Lugo, Llicenciada en Geografia i Història i professora experta en Història de la Gastronomia.

Col·laboració en l’acte “Recordant Miquel Martí i Pol”. El passat dilluns 8 de novembre, alumnes i professors de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme del CETT van col·laborar en l’acte benèfic “Recordant Miquel Martí i Pol” organitzat per la Fundació Esclerosi Múltiple, l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol i la Fundació Afectats i Afectades per la Fibromiàlgia i Síndrome Fatiga Crònica. L’acte va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya.

El Grup CETT al GREC.

En la seva voluntat de participar als esdeveniments rellevants que s’organitzen a la ciutat de Barcelona, el Grup CETT ha estat l’encarregat de gestionar els serveis de restauració del Teatre Grec durant la temporada d’estiu, del 25 de juny al 15 d’agost. L’oferta que va presentar el CETT al Teatre Grec va constar de tres espais: un Restaurant per sopar tranquil·lament a l’aire lliure en un entorn únic a Barcelona, una carpa amb oferta d’entrepans freds i calents per a aquells que tenien pressa abans d’entrar a la funció i, finalment, el racó més relaxant, l’AltreGrec, ideal per prendre un còctel o un combinat fins a la matinada.

Intercanvi d’alumnes de TCR i TSR amb l’Escola d’Hoteleria UTEC de França. Com cada any l’Escola d’Hoteleria del CETT organitza un període d’intercanvi amb l’alumnat de 3r TCR i 2n TSR junt amb l’Escola d’Hoteleria d’UTEC de França. Aquest intercanvi està finançat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Gaspar Espuña-CETT. En aquest intercanvi els nostres alumnes, a més de participar en diferents activitats a l’escola de París, realitzen diferents sortides formatives a empreses del sector, i fan pràctiques a restaurants de renom a la capital francesa.

39


Recursos turístics • Adrià F., Soler J., Adrià A. El Bulli 19941997. Barcelona: El Bulli Books, 2003. • Adrià F., Soler J., Adrià A. El Bulli 19982002. Barcelona: El Bulli Books, 2002. • Botella T. Cocina para cóctel. Barcelona: Montagud, 2003. • Bramwell B. Coastal mass tourism: Diversification and sustainable development in southern Europe. Cleredon: Channel View Publications, 2004. • Cabo Nadal M. Asistencia y guía de grupos. Madrid: Paraninfo, 2004. • Código de Turismo. Elcano: Aranzadi, 2004. • Compendium of tourism statistics 2004. Madrid: OMT, 2004. • Cuadernos de sostenibilidad y patrimonio natural: Patrimonio, natural, biodiversidad y turismo sostenible. Madrid: Fundación Santander Central Hispano, 2004. • Economía, ética y bienestar social. Madrid: Pirámide, 2003.

• Fundació Gaspar Espuña-CETT. XX Anys dels premis Alimara. Montserrat: Publicacions de l’Abadia, 2004.

• Peña M.J., Jiménez P. Turismo rural: Manual del gestor de alojamientos rurales. Córdoba: Almuzara, 2004.

• Hinch T., Higham J. Sport tourism developement. Clevedon: Channel View Publications, 2004.

• Rey M, et al. Fundamentos de marketing turístico. Madrid: Síntesis, 2004.

• Jolin L. Droit du tourisme au Québec. Sainte Foy (Québec): Presses de l’Université, 2000.

• Rubio Gil A. Los recursos humanos en el sector turístico español: organización del trabajo y empleo. Barcelona: Ariel, 2001.

• Kotler P., Trías de Bes F. Lateral marketing. New Jersey: John Willey & Sons, 2003. • Martín Rojo I. Dirección y gestión de empresas en el sector turístico.- 3ª ed.- Madrid: Pirámide, 2004.

• Terminologia de fires i congressos. Barcelona: Termcat, 2003.

• Mochón F. Economía y turismo. Madrid: McGraw-Hill, 2004.

• Velas F. Economía y política. Madrid: Síntesis, 2004.

• OMT. Tourism in a globalized society = Le toursime dans la societé mondialisée. Madrid: OMT, 2002.

• Vogel H.L. La industria de la cultura y el ocio: Un análisis económico. Madrid: Fundación Autor, 2004.

• Ortega E. Investigación y estrategias turísticas. Madrid: Paraninfo, 2003.

• Yearbook of tourism statistics 2004. Madrid: OMT, 2004. 2 vol.

“Economía y política del turismo internacional”

“XX Anys dels Premis Alimara”

Vellas François. Síntesis, 2004

Fundació Gaspar Espuña-CETT, 2004

Pàgines webs d’interès

El turisme internacional és en l’actualitat un dels eixos bàsics de les polítiques econòmiques de desenvolupament i ordenació. Economía y política del turismo internacional presenta un panorama complet dels fluxos turístics mundials, de l’oferta turística de les cadenes hoteleres i els touroperadors, així com dels fonaments de l’especialització d’oferta de determinats països. François Vellas tracta, també, el finançament i la rendibilitat de les inversions turístiques per mitjà de l’anàlisi de les polítiques macroeconòmiques, sectorial, del turisme sostenible i del turisme internacional. El llibre és fruit de la col·laboració entre la Fundació Gaspar Espuña-CETT i l’editorial Síntesi.

40

• Subijana P. La cocina doméstica de Pedro Subijana. Barcelona: Montagud, 2003.

Associacions Federación Española de Hostelería www.fehr.es/ Medi Ambient Ambientum www.ambientum.com/ Esdeveniments Innovation & Tourism seminary www.visitinnovation.com V Congreso Turismo y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones www.turismo.uma.es/turitec/turitec2004/index.htm (es poden consultar les ponències)

Aquest llibre no pretén ser només un recull commemoratiu del material guardonat durant els vint anys d’història dels Premis Alimara de Turisme -mitjançant el qual es vol retre un petit homenatge al sector pel seu esforç-, sinó, també, esdevenir un motiu de reflexió sobre el turisme a través de les aportacions d'estudiosos i professionals del sector.

Cuina i gastronomia Amics de la Xocolata www.amigosdelchocolate.com Cuina saludable www.lacocinasana.com Portal de vins www.donselecto.com Dieta mediterrània en la seva totalitat www.dietamediterranea.com Companyies tecnològiques Tecnitel www.tecnitel.com/ Travelsuite.com www.travelsuite.com

Viatges Touristalia.com www.touristalia.com/ Buscador de COMOVIAJAR.COM www.comoviajar.com/ Allotjament Casa fonda (Catalunya) www.casafonda.com/ Central de reserves d’hotels espanyola http://interhotel.com/spain/es/ Rusticae www.rusticae.es Hotels www.elhoteldelsigloXXI.com/


TotCETT núm. 08  

Tot CETT número 08

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you