Page 1


L’Institut Torremar, situat a Vilassar de Dalt a la comarca del Maresme, celebra aquest 2013 el 85è aniversari i aquest fet constitueix un motiu d’orgull per a la mateixa institució, per a la família Folch, per al Grup Catalònia i per a totes aquelles persones que han treballat perquè aquesta fita sigui una realitat. Torremar és i ha estat sempre un referent en la investigació i el tractament dels desordres psíquics i mentals i aquest esperit continua vigent amb la mateixa força i vigor que l’any 1928, quan s’hi va començar la tasca educadora amb el registre del primer infant.

Dia 28 d’abril de 1928, ingressa el nen Josep Mª D.S., d’onze anys d’edat, natural de Barcelona, fill de Joan i de Dolors, número d’ordre 1 Convertit en un dels símbols de la vila i profundament arrelat dins l’imaginari dels vilassarencs, Torremar atresora històries personals, familiars, anècdotes i episodis de tot tipus que serveixen per entendre els inicis de la psiquiatria infantil al nostre país i l’evolució d’aquesta disciplina i de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Si bé seria impossible capturar-ne tots els moments viscuts durant 85 anys, aquest llibre és un intent de retenir-ne com més millor.


Dr. JOAQUIM SERRAHIMA

Director General del Grup Catalònia

Ja fa uns anys, des de la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya ens varen proposar fer-nos càrrec de la gestió de l’Institut Torremar a la vila de Vilassar de Dalt. Per a nosaltres, el Grup Catalònia, era un repte assumir la gestió d’un equipament que, si bé tenia problemes econòmics, havia estat i era en aquells moments un model en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i retard mental. El model posat en marxa per la família Folch es basava en professionals que per sobre de tot tenien cura de les persones i de la persona atesa. Varen ser capaços de construir una gran família amb tots els nois i noies que vivien a Torremar. Avui parlem d’inclusió, d’integració, d’activitats i de gestió, però mirant enrere i segurament sense tant ressò, els Folch varen ser pioners en estimar, respectar, incorporar principis personals i pedagògics, resoldre els problemes i aportar solucions a les persones ateses. Varen crear un món nou per a aquells que, llavors, no hi cabien en el nostre; varen convertir Torremar en una casa i en una família, la de totes les persones especials que hi vivien i compartien el temps. Des del Grup Catalònia en vàrem endreçar la gestió i equilibrar les economies, vàrem créixer –amb dues llars i un centre ocupacional- i vàrem ajustar la casa gran. Paral·lelament, hi hem implantat un nou model de gestió, n’hem format el personal, hem obert la casa i ara compartim les activitats amb la resta d’equipaments i nois dels altres centres i serveis del Grup. Anem amunt i avall amb les nostres furgonetes blanques que es distingeixen per l’ocell que tenim com a emblema... Però per sobre de tot hem intentat mantenir els principis pedagògics, l’estima i la cultura de servei que els Folch han deixat com a empremta a l’Institut Torremar. El temps ens dirà si ho hem aconseguit o no. Ells, els Folch, varen deixar el llistó molt alt. Als Folch, a tots i a cadascun d’ells, el nostre agraïment per la feina feta i pel camí que ens han deixat i que intentem seguir.

6


Des que va sorgir la idea de celebrar el 85è aniversari de l’Institut Torremar he pogut aprofundir en la història de l’Institut, conèixer-ne el fundador i contestar totes les preguntes del

CHANTAL BLANCO

Directora de l’Institut Torremar

per què, com i quan es va fundar. He pogut conèixer també els principis amb els quals es va crear Torremar i la premissa sota la qual es mouen tots aquests: l’afecte i l’estimació. Sempre havia sentit a dir que Lluís Folch i Torres va ser una persona avançada a la seva època i ara n’he entès plenament el perquè. Però no només ell sinó també el seu fill, tan conegut per tothom, el Dr. Folch, “el Folch”, va heretar tota la seva saviesa, cultura i cadascun d’aquells valors morals que el guiaven en el dia a dia. Tothom que ha gaudit de la sort de treballar amb qualsevol membre de la família Folch t’explica que per damunt de tot, en la seva tasca sempre hi ha hagut respecte, bondat i molta estimació. Ara fa sis anys que gràcies al Grup Catalònia tinc la sort de dirigir l’Institut Torremar. Tinc la possibilitat de continuar la tasca que la família Folch va desenvolupar durant tants anys amb una dedicació admirable. Tasca que després d’aquests anys he de dir que mantenim i subscrivim, defensant cadascun dels principis pedagògics del fundador, que ara resten englobats en un nou model bio-psico-social que té molt present la relació amb l’entorn i la inclusió social. Actualment a Torremar portem a terme un munt d’activitats que ho fan possible, algunes d’aquestes amb més tradició a l’Institut com són l’horticultura, els manipulats, l’atletisme, i d’altres més noves com l’hoquei, la ràdio i la zooteràpia, per exemple. Tot això amb un clar objectiu: que els usuaris siguin feliços. Confio que aquest llibre acomplirà els objectius amb què ha estat escrit. Per a aquells que no en coneixíeu la història, ara en teniu l’oportunitat. Gràcies a tots els qui heu posat i poseu el vostre granet de sorra perquè Torremar, 85 anys després, continuï fent la seva tasca.

7


La finca i la casa La finca Torremar està situada a la part alta de Vilassar de Dalt, a

De planta quadrada, la casa compta amb dos nivells, una planta

la comarca del Maresme, a només 20 quilòmetres de Barcelona.

baixa i un soterrani. Per sobre de la teulada, una torre domina

A tocar del mar i de la muntanya, la parcel·la compta actualment

l’espai. La família Folch l’anomenava “la torratxa” i en pujar-hi es

amb 6 hectàrees ocupades per dos cossos centrals d’edifici que

pot contemplar el mar i gairebé tot el Maresme.

miren el mar, envoltats de tallers, jardins, una piscina i altres zones d’esbarjo.

La porta d’entrada és al mig de la façana i es travessa després de pujar un parell de graons, una elevació que respon a la necessitat

L’entrada a la finca, que és de forma triangular, és de ferro for-

d’encabir-hi finestres que donin llum a les estances soterrades.

jat. Un cop traspassada, un camí de sorra ens convida a pujar

Entrant a la dreta hi trobem el menjador. A la part posterior, la

tot veient l’hort i els arbres fruiters. Al costat de l’hort, la piscina

cuina i els serveis corresponents. A l’esquerra hi havia hagut, an-

de construcció recent i el conjunt de les oficines que es troben a

tigament, una aula per fer-hi classe, l’única a dins de la casa fins

l’esplanada. I visible des de tot arreu, evidentment, l’edifici Tor-

que el número de nens va portar a construir noves aules a fora, de

remar.

fusta i amb grans finestres per facilitar la visió i el contacte amb la natura. Posteriorment, i durant alguns anys, a la primera planta es

Es tracta d’una casa pairal d’influència modernista edificada entre

van ubicar els tallers i la infermeria.

el 1901 i el 1902 per l’industrial tèxtil vilassarenc Antoni Vives Masiques. El 1928 Lluis Folch i Torres hi va fundar l’Institut Torremar

L’edifici també havia comptat amb dos magatzems per a eines

per acollir-hi nens amb tot tipus de problemàtica social. Amb els

i vehicles agrícoles, una quadra per a cavalls i carros i un celler

anys es va especialitzar en usuaris amb discapacitat intel·lectual

al soterrani. Amb el temps van passar a ser espais per a dutxes,

i del desenvolupament, una activitat que s’hi ha dut a terme fins

capella i rebost, respectivament.

a dia d’avui. Al segon pis hi havia unes habitacions que encara avui es conserEntrar a la casa impressiona. Fa olor de bona cuina i s’hi respira

ven, com també unes galeries que servien per assecar i ventilar

història. El terra i les parets guarden molts records. L’estructura es

les collites. En l’actualitat el cos de l’edifici està ocupat per dor-

conserva intacta i la llum entra a totes les estances de la llar, atès

mitoris, serveis, un menjador comunitari, una sala de relaxació i

que l’edifici ja es va aixecar tenint en compte el factor lumínic.

espais per als treballadors. 9


Els començaments

Un canvi d’aires La localització de l’Institut Torremar va ser força pensada ja que

Lluís Folch i Torres creia, tal i com s’exposava als prospectes

es va buscar amb rigor un lloc on poder treballar amb el millor

on es feia publicitat del centre, que les condicions climàtiques

ambient per a la rehabilitació del nens. No es volia prescindir de

afavorien en bona mesura la recuperació d’aquests infants. En

l’entorn rural però tampoc es podia menystenir la proximitat amb

aquest sentit, a principis de segle XX s’acostumava a parlar de

Barcelona, ja que els nens que hi residirien provenien d’entitats i

“canvi d’aires” a l’hora de buscar remeis efectius per recuperar-

corporacions públiques de la ciutat comtal.

se de malalties, també les de la ment. Era freqüent, doncs, que les persones emmalaltides abandonessin la ciutat i es mudessin durant un temps al camp. Pel que fa a aquesta ubicació singular i excepcional, el mateix fundador de l’Institut escrivia l’any 1934:

A Torremar hem fet un medi apropiat i a la mesura de les circumstàncies; on les seves reaccions puguin cabre amplament dintre d’unes normes que siguin les usuals en el medi ambient que se’ls situa. Aquest medi de Torremar és format utilitzant els elements físics naturals: l’aire, el sol, l’espai dilatat, l’altura sobre el nivell del mar, la vegetació, etc.; i els elements morals: l’amor, l’amabilitat, la tolerància, l’afecte, l’alegria, la companyonia... Principis i condicions necessaris per estimular la seva moral. En un medi ambient així preparat no solen sorgir conflictes, ni aparèixer en els nois reaccions que desentonin; l’infant viu aparentment una vida normal, dintre d’una realitat que és un sedant. Ningú no el renya pel que fa ni pel que deixa de fer, ningú per les seves sortides, a ningú fa gràcia ni ningú mostra contrarietat per les seves atraccions; i l’educador, en canvi, en aquest ambient de calma i de benestar físic i espiritual, atrau totes les simpaties de l’educand, i està, per això mateix, aquell, en les millors condicions per exercir sobre l’infant una coacció moral que l’estimula a superar-se a fer esforços per obtenir altres reaccions que les morboses, per sostenir-se en inhibicions costoses, per llançar-se a activitats, per a ells difícils, i així es van creant hàbits nous.


Cal tenir en compte que a principis dels anys 30 aquesta visió

A Torremar no hi havia portes ni estances tancades amb quatre

representava un trencament conceptual en la manera de tractar

parets. Aquestes eren de fusta, com ara, i a l’estiu s’obrien per la

els malalts mentals.

part que dóna al migdia.

Lluís Folch i Torres, influenciat per Maria Montessori, va intuir els

Calia, fins i tot en els dies més freds de l’any, viure i veure el

beneficis que podria obtenir de la natura i, per aquesta raó, el

dia a dia d’una vegetació que creixia al voltant de tots ells. En

contacte amb l’aire pur havia de ser constant i innegociable. Les

l’actualitat, aquests espais estan a recer però a Torremar encara

parets de les aules-tallers no havien de constituir un obstacle per

hi predomina la natura i l’aire fresc del Mediterrani. A més, els

gaudir de l’aire fresc i en constant renovació.

usuaris hi fan moltíssimes activitats a l’aire lliure. 11


Els començaments

Singular i avantguardista Quan parlem de Torremar com a institució innovadora i diferent

d’asil, sense cap mena d’articulació pedagògica ni educativa,

de la resta, hem de tenir en compte el doble objectiu que regia

havien arribat a resoldre les necessitats d’aquest tipus de malalts,

l’activitat de l’Institut: d’una banda, ser un referent pel que fa a

al marge de la seva condició socioeconòmica.

les tècniques emprades en psiquiatria i psicopedagogia infantil i, de l’altra, la necessitat de superar la barrera econòmica que

En primera instància, Lluís Folch i Torres va decidir que no discri-

impedia a algunes famílies poder oferir un tractament als seus

minaria entre nens pobres i nens rics. Torremar era un centre prou

fills. Les places de residents eren ocupades per nens procedents

gran com per poder encabir uns i altres. I en cas que s’acabessin

del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, de les Diputacions

les places, els nens de famílies amb més recursos sempre podrien

provincials i d’altres corporacions públiques, un fet que demostra

adreçar-se al Dr. Córdoba, mentre que Torremar podria acollir els

el caràcter social de Torremar atès que, precisament, la majoria

nens més pobres, tutelats per les institucions públiques. En poc

d’aquests nens provenien de famílies sense recursos.

temps les places de Torremar, que es comptaven per llits, van augmentar fins a 270.

Torremar era una institució pionera en l’àmbit de la psiquiatria infantil catalana i estatal i va néixer per donar resposta a una neces-

Si bé Torremar havia estat estrictament concebuda per acollir

sitat que fins llavors cap altra entitat, ni pública ni privada, havia

nens amb deficiències mentals, cal tenir en compte que els anys

pogut canalitzar. Ni les Escoles Vilajoana de Vallvidrera, que des-

30 la definició de malaltia mental era molt menys precisa i molt

prés de 8 anys de vida acabarien tancant el 1925, ni la secció

més vaga que no pas actualment. A tall d’exemple, l’Institut també

de “deficients” de l’Ajuntament de Barcelona, ni l’Instituto Médi-

acollia aleshores alguns dels anomenats “trinxeraires”, nens que

co-pedagógico del Dr. Córdoba de caràcter privat, ni tampoc els

havien comès activitats delictives que sovint s’atribuïen a una cer-

centres religiosos que acollien nens amb deficiències en règim

ta “debilitat mental”.

12


La idea de l’Institut Torremar Lluís Folch i Torres ja havia fundat el 1914 un Laboratori

Veure i comprendre com eren tractats els nens amb dificultats en

d’Experimentació Psicològica dins de la Junta de Protecció a la

tots aquests països va ser essencial per a ell, que també va poder

Infància. Aquest laboratori es podria considerar com el primer

copsar les tècniques i els mètodes de treball que s’utilitzaven a

a Espanya dedicat a l’estudi psicològic dels nens abandonats i

Europa en aquell moment. Paral·lelament, llegia i rellegia llibres i

delinqüents. Allà Lluís Folch i Torres va tenir la possibilitat de co-

revistes tècniques com L’anne psychologique i estava al dia dels

nèixer nens “diferents”, tant pel que feia al seu caràcter com a la

avenços i de les publicacions d’especialistes capdavanters en la

intel·ligència d’aquells infants. La preocupació de Folch i Torres

matèria com Decroly i Montessori, entre d’altres. Amb tot, no es

era l’educació, la reeducació psicopedagògica i la inserció social

fa estrany que fos el mateix Folch i Torres qui acabés, per exem-

d’aquells nens.

ple, introduint la paraula “psicopedagogia” a Catalunya i a l’Estat, símbol inequívoc de la importància del fundador de Torremar i del

Des de la direcció tècnica del Grup Benèfic, que era la institució en què s’encabia el Laboratori d’Experimentació Psicològica, Lluís Folch i Torres també va portar a terme els primers peritatges psicològics per al Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, fundat l’any 1921. Aquesta experiència amb els nens i el contacte amb les noves tècniques, els sistemes de treball i els mètodes psicològics que es feien servir al Grup Benèfic van fer de llavor, a dins de la mentalitat visionària i avantguardista de Lluís Folch i Torres, d’allò que anys després acabaria essent l’Institut Torremar en relació amb el tractament de nens amb deficiències mentals i altres malalties vinculades a trastorns de la personalitat. D’altra banda, Lluís Folch i Torres va fer un seguit de viatges entre 1926 i 1928 en què va poder conèixer de primera mà institucions psiquiàtriques i d’acollida de persones amb deficiències de països com Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, França, Hongria, els Països Baixos i Suïssa. En total va visitar més de 63 institucions, completant així una formació autodidacta que ja feia temps que cultivava a partir de la lectura.

mateix Institut Torremar.


Els començaments

Recuperació, realització i reconeixement Torremar tenia com a eix central el treball en la recuperació dels

L’educació de l’activitat físico-mental la cerquem a Tor-

residents. Allò que la distingia de les altres institucions del mo-

remar per via del ritme en el cant, en la marxa, en la

ment era la gran quantitat de material psicopedagògic que s’hi

gimnàstica rítmica, en l’art dels gestos expressius, per

va introduir, o fins i tot inventar ad hoc, per cobrir les necessi-

via dels exercicis de la cursa, del salt, de l’equilibri es-

tats dels usuaris. Tot aquest material servia per desenvolupar les

tètic, de l’activitat muscular en el treball manual, etc..

capacitats sensorials, la memòria i la coordinació muscular i de

Tot això a ple aire, a ple sol, respirant a plens pulmons

locomoció dels residents. De fet, aquest tipus d’eines, absoluta-

l’aire de les serres marines del Maresme.

ment revolucionàries en aquell moment, les podem trobar avui dia a qualsevol centre de primària o pàrvuls d’arreu del país. A totes aquestes activitats s’hi sumen d’altres mètodes innovadors basats en l’experiència, la intuïció i la sensibilitat. Als nens no se’ls abandona com s’havia fet tradicionalment, no se’ls tracta com a malalts irrecuperables sinó com a persones. Al contrari, disposen de material adient per al creixement intel·lectual, en la mesura de les seves capacitats. En aquest sentit, l’estimulació s’assoleix gràcies a la gran quantitat de material divers i pensat de manera acurada per aconseguir uns objectius pedagògics determinats. Res no es fa, doncs, de manera gratuïta o atzarosa a l’Institut. Fruit d’aquesta manera de treballar, de l’excel·lència i de la metodologia utilitzada a Torremar, grans especialistes d’arreu de Catalunya com el Dr. Mira o el Dr. Alzina i Mira enviaven a consulta o demanaven l’internament d’alguns dels seus pacients a Torremar. L’Institut també estava obert a tot tipus de col·laboracions i acceptava estudiants de Psiquiatria en pràctiques, i també de l’Escola de Magisteri i d’Assistents socials. Així mateix, col·laborava amb l’Institut d’Orientació i Terapèutica La Sageta, amb qui va iniciar els tractaments dels primers “infants psicòtics” l’any 1935. Aquesta tasca tenia una gran projecció científica i Torremar en va ser un referent. 14


Els començaments

L’organització interna Tot i que Torremar té un doble caràcter, mèdic i pedagògic, l’organització i direcció del centre no separava aquestes dues facetes sinó que les abordava de forma combinada. La mateixa persona que diagnosticava era l’encarregada, doncs, de plantejar tant el tractament del resident com la resta de necessitats diàries, des de la higiene fins als detalls metodològics i didàctics que corresponien a cada cas. Aquesta unitat d’acció era, de fet, el pilar sobre el qual se sustentava l’èxit educatiu de Torremar.

Els educadors A Torremar sempre es va donar una gran importància als edu-

A partir d’aquesta divisió de les tasques, tots els nens eren obser-

cadors, que eren preparats per la direcció mitjançant lliçons ma-

vats contínuament pels seus educadors, que havien estat formats

gistrals, demostracions a classe, al taller, cursets monogràfics i

acuradament. Les observacions eren anotades de forma meticu-

d’altres ensenyances. En aquest sentit, als educadors se’ls exigia

losa i s’organitzaven en registres diaris i resums mensuals. Totes

com a requisits la paciència, l’equanimitat, la tolerància, la com-

aquestes observacions servien de material de suport o de con-

passió, una veritable vocació educadora i “desitjar, de tot cor i

trast a les avaluacions psicomètriques que es portaven a terme al

amb tota la seva intel·ligència, curar” els residents “de tots els

laboratori de psicologia.

mals”, en paraules del mateix Folch i Torres. A més, havien de posseir uns veritables dots d’observador, una àmplia cultura general i un coneixement extens sobre la patologia del nen i les modificacions que s’hi produïen per causes psíquiques, mentals o morals. Així mateix, havien de tenir nocions de biologia, anatomia, fisiologia general i del sistema nerviós, psicologia filosòfica i experimental i pedagogia normal i especial. La majoria dels educadors eren dones perquè es creia que “les condicions temperamentals i la delicadesa pròpia de l’esperit femení”, segons Folch i Torres, les feien aptes per desenvolupar les tasques pròpies que el càrrec demanava. En canvi, la laborteràpia, basada en les feines al camp i al taller, era encomanada al personal masculí. 15


Els començaments

Les línies educatives Inicialment Torremar treballava amb dues finques separades, una

Les classes 1, 3, i 5 marcaven una línia evolutiva on es troba-

per a nois i una altra per a noies. Tot i que actualment és mixt, du-

va una resposta positiva en l’aprenentatge de l’usuari. En cas

rant molts anys les noies es van instal·lar al centre de Vilassar, en

d’estancament es passava respectivament a la via 2, 4, 6, on es

un complex que va rebre el nom de Torremar Vil·la.

tractava aquells residents que, partint del seu nivell, ja no evolucionaven més. Es trobaven, en paraules de l’època, en “via morta”.

S’hi seguien dues línies d’aprenentatge dins d’un marc teòric on es potenciava que els usuaris tinguessin una evolució que els

També va existir una classe de pàrvuls, que aviat va deixar de

conduís a guanyar més autonomia i, alhora, preparar-se per a un

funcionar perquè la demanda responia a un tipus de nen amb un

futur laboral o a casa seva.

trastorn molt profund i al qual el centre no podia donar resposta.

16


Els començaments

Les famílies

Les directrius pedagògiques

Els residents s’aplegaven i organitzaven per famílies, això és,

Els treballs que es feien amb els usuaris no tenien efectes imme-

grups formats per un nombre d’usuaris que oscil·lava entre 11 i 18

diats, per això calia establir una sèrie de principis que inspiraven

membres i que s’agrupaven segons unes característiques com-

la dinàmica a seguir:

partides com l’edat, la personalitat i la previsió evolutiva. Les dificultats havien de ser progressives. La família era entesa com un concepte dinàmic, estava atesa per un o dos educadors que passaven tot el dia amb el grup i que hi realitzaven tant les activitats educatives com les més quotidianes,

No es podia passar a un nou exercici sense que l’anterior no estigués automatitzat.

és a dir, l’alimentació i els àpats, la neteja, els jocs i la vigilància

Calia associar l’aprenentatge nou amb el vell.

nocturna, entre d’altres.

No es podia deixar el nen amb dubtes sobre el que aprenia. Els progressos havien de ser sempre reforçats. Davant els estats d’agitació, calia mostrar-se tranquil. Cada dia de classe havia d’acabar amb un fruit positiu. Calia realitzar sortides freqüents, passeigs i excursions per potenciar l’observació i la relació amb la natura. Els dos eixos sobre els quals girava l’activitat a Torremar eren, d’una banda, la vessant educativa i, de l’altra, les necessitats afectives dels usuaris. En aquest sentit, en la mesura del possible Torremar mirava d’ajudar aquells nens que delinquien i que, en comptes d’anar a la presó i impregnar-se de mals hàbits o influències negatives, podien restar sota el programa de l’Institut. La revolució del que van anomenar Educació a petons va estendre’s arreu i va canviar el destí de molts nens.

Molts dels problemes dels nens es curen a cops… però a cops de petons Lluís Folch i Torres 17


Les regnes de Torremar van canviar de mans l’any 1936 quan el

El conflicte armat de 1936 va derivar, sens dubte, en un període

Dr. Lluís Folch i Camarasa, fill de Lluís Folch i Torres, va passar a

difícil, gairebé de subsistència. L’Institut Torremar va patir mol-

ocupar-ne la direcció, un càrrec que va mantenir fins l’any 1982.

tes dificultats, i no únicament econòmiques. El model educatiu i

Més tard també va ser president de la Fundació Torremar, des de

de gestió que Lluís Folch i Torres havia dissenyat corria el risc

1987 fins al 1990.

d’enfonsar-se a causa dels estralls de la guerra, que van obligar Torremar a acollir molts més nens dels previstos. Si bé la capacitat

El nou director havia tingut una relació directa amb Torremar des

i coordinació d’activitats i manutenció contemplades eren per a

que era petit, quan jugava amb els seus germans amb els mateix-

una setantena de nens, durant els tres anys de pugna el nombre

os jocs que es feien servir per al tractament dels malalts del cen-

de residents va arribar a duplicar-se.

tre. I amb només 15 anys ja ajudava el seu pare a passar tests “reactius”, que era com s’anomenaven en aquella època.

Torremar no va poder restar al marge de l’odi existent entre els dos bàndols enfrontats. Era una època de sospites i, en aquest con-

Amb l’adveniment de la Guerra Civil es preveia una època difícil

text, es creuaven les denúncies per part d’alguns companys de

per a la direcció del centre. Tot i els canvis motivats per les con-

feina per les suposades vinculacions o simpaties amb uns i altres.

vulsions polítiques, calia seguir mantenint l’empremta renovadora

En una ocasió, per exemple, la policia republicana es va arribar a

d’una institució que s’havia convertit en capdavantera al país en

presentar a Torremar arran d’una denúncia interposada als jutjats

l’especialitat de la psiquiatria infantil i la psicopedagogia.

de Barcelona per la cuinera del centre, que havia vinculat alguna de les seves companyes amb el bàndol insurrecte.

18


Canvi de direcció, període de dificultats

La torre patatera Ja en època de la postguerra, la planificació de la institució es

L’eficiència productiva d’aquelles terres va ser altament reco-

va haver d’optimitzar al màxim per treure rèdit de l’espai: es van

neguda. Els veïns de Vilassar, que en el passat havien anomenat

planificar tres collites en els terrenys que envoltaven l’edifici, no es

Torremar i els terrenys annexos com “La Torre Patatera” per la

va deixar un pam sense cultivar i, a més, tot un seguit d’animals

quantitat de tubercles que s’hi conreava originàriament, van poder

de granja -van arribar a tenir setze truges, aviram i conills- van ser

reviure èpoques pretèrites amb tota l’activitat de pagès que s’hi va

criats per poder alimentar-se’n.

dur a terme.


Canvi de direcció, període de dificultats

L’activitat continua: inserció laboral i esport Els principis generals de l’activitat pedagògica de Torremar van

terceres parts dels residents van poder fer una vida normalitzada

seguir les línies del fundador de l’Institut. Un d’aquests principis,

fora de la institució. Fins i tot, molts d’ells van arribar a ser pares

vigent a dia d’avui, va ser el foment de l’activitat pròpia, que con-

i sovint visitaven el centre per fer consultes sobre l’educació dels

sistia a donar certa llibertat de moviments als residents per tal

seus fills.

d’ajudar-los a guanyar autonomia. Es tractava també d’estimular la intuïció i la percepció sensible. Aquest fet jugava un paper im-

Seguint aquestes experiències positives, a Torremar es van

portant en l’adquisició de nous coneixements, de la mateixa ma-

començar a introduir pràctiques anomenades de laborteràpia,

nera que ho feia l’educació sensorial.

que consistien en la utilització d’estris i materials per al coneixement d’un ofici en concret. Aquestes feines podien ser perfec-

Els coneixements que havien d’adquirir els residents eren de ti-

cionades al poble sota la supervisió d’un monitor i bàsicament

pus pragmàtic. S’ensenyava allò que feien servir en el dia a dia i

s’ensenyaven oficis com el de fuster, pintor, paleta i pagès. Grà-

es passaven per alt aquelles matèries que no eren rellevants per

cies a l’experiència adquirida a Torremar, molts nois sortien del

poder portar una vida el més normal possible. En qualsevol cas,

centre, un cop ja s’havien fet grans, amb capacitat per poder tre-

es tornava a posar de relleu l’atenció individualitzada, que no im-

ballar en algun lloc o altre.

plicava destinar un mestre per a cada persona sinó un ensenyament a mida de cada usuari, tal i com es fa actualment.

Tota aquesta activitat prelaboral es veia reforçada amb el foment de l’esport, una pràctica que sempre ha tingut un pes important

Acabada la guerra, molts dels nens que havien viscut a Torremar

dins l’agenda d’activitats de l’Institut. Fins i tot els nois van comen-

van poder introduir-se de manera satisfactòria en el món laboral i

çar a participar en curses atlètiques històriques, com la Jean

social. En una societat que no era tan competitiva com ara, dues

Bouin a finals dels anys 70.


Tothom implicat A més del director, també van col·laborar en la gestió de la casa dues filles més del fundador de Torremar. L’Àgata Folch va assumir la part administrativa i la Mercè Folch feia reforç en activitats educatives i terapèutiques, com per exemple les activitats de solfeig o els jocs didàctics. Per Sant Lluís, que amb el temps es va acabar convertint en la festa major de Torremar, s’hi feia una representació de gimnàstica rítmica i la Mercè acompanyava els moviments amb la melodia de l’orgue.

Avui és Sant Lluís, tot sembla un paradís. Tot té color de festa i el cel és molt blavós El Dr. Lluis Folch i Camarasa va comptar durant molts anys amb l’ajut de l’Araceli Gil, que va començar com a secretària seva. Tanmateix, al llarg dels seus 50 anys de dedicació a Torremar acabaria assumint moltes altres tasques. Durant la dècada dels 80, l’Institut Torremar va patir moltes retallades pressupostàries i greus dificultats econòmiques. En aquest context, la família Folch va haver de vendre, fins i tot, part del patrimoni familiar per salvaguardar la institució i garantir la viabilitat del centre:

En aquest món han entrat en crisi molts valors de tipus espiritual, i el nivell d’exigència ha convertit el fet humà en un fet econòmic. Dr. Lluís Folch i Camarasa


Canvi de direcció, període de dificultats

La tercera generació

De nens a adults

El Dr. Oriol Folch i Soler havia vist treballar el seu pare tota la vida a

A Torremar cada cop hi havia una població d’usuaris més adulta i,

Torremar i ja de petit solia jugar a pilota amb la canalla del centre,

com a conseqüència, hi havia molt material educatiu que comen-

en una mena de repetició de la història familiar. Ell mateix recorda

çava a quedar caduc. Es va pensar que potser era hora de repren-

que, quan el seu pare feia d’àrbitre en els partits improvisats de

dre l’activitat prelaboral que ja s’havia introduït anys enrere, atès

futbol que s’hi jugaven els caps de setmana, l’equip de l’Oriol,

que el model pedagògic es preveia exhaurit. En aquest sentit, es

format majoritàriament per gent de la vila, sempre perdia mentre

pretenia reconvertir l’escola-residència en una residència-taller de

que, quan l’àrbitre era algú altre, el seu equip n’era el guanyador.

caràcter ocupacional.

Aquestes experiències infantils són gairebé les primeres imatges que recorda sobre la institució que dirigiria anys més tard.

Així doncs, es va proposar a l’administració pública un projecte que tenia com a base aquesta activitat prelaboral. El projecte va

A mesura que els tres primers germans Folch i Soler es van fer

topar amb algunes reticències burocràtiques pròpies de les ac-

grans van començar els seus estudis relacionats amb la psiquia-

tivitats innovadores, tot i que la idea agradava. Per això, davant

tria i la pedagogia. Sovint ajudaven el seu pare en les tasques que

la negativa inicial procedent d’aquests organismes, es va decidir

s’havien de dur a terme a l’Institut.

tirar endavant el projecte gràcies als esforços de la direcció en aquest sentit.

L’any 1987 el Dr. Oriol Folch i Soler, juntament amb la seva dona, va assumir la direcció de Torremar, mentre que el Dr. Lluís Folch

Per dur a terme aquesta iniciativa es va aprofitar el dinamisme de

i Camarasa, el seu pare, es va fer càrrec de la presidència de

Vilassar de Dalt pel que fa a la indústria i a la manufactura i es van

l’Associació Torremar (1987-1990).

buscar proveïdors. A les empreses manipuladores se’ls demanava excedents de feina, per tal que fossin els usuaris de Torremar

En tot aquest procés, el centre va ser objecte d’una reestructura-

qui poguessin assumir-la. D’aquesta manera es van començar a

ció pel que fa les despeses i el manteniment però també en el

fer pinces d’estendre, a classificar taps i botons i un llarg etcètera

marc de l’activitat pedagògica que s’hi duia a terme.

de tasques ben útils.

Després de tants anys, la psicopedagogia havia anat evolucio-

Aquesta activitat ocupacional aviat va donar bons resultats. La

nant i es feia necessari començar a revisar, i en força casos actua-

feina que es feia era supervisada per un monitor que comprovava

litzar, algunes de les activitats que durant tant de temps havien

la qualitat del producte final. Així, tant les empreses com els tre-

dibuixat el dia a dia d’aquell petit oasis elevat damunt de Vilassar.

balladors sortien beneficiats d’aquesta nova societat, i una part dels diners que es guanyaven es repartia entre els usuaris. Aquests tallers van servir per descobrir, novament, els efectes positius que el treball exerceix en els usuaris.

22


Dificultats econòmiques La dosi diària de medicaments va veure’s rebaixada fins a un 50%

Les subvencions públiques trigaven a arribar i arran d’aquest fet

fruit de la introducció d’aquestes activitats amb manipulats. La

Torremar es va veure obligada a racionalitzar les despeses. Les

funció terapèutica quedava palesa i la nova activitat permetia tre-

sortides, per exemple, es van reduir: es va passar de visitar els

ballar habilitats com la motricitat fina, la coordinació visiomanual,

conjunts monumentals del romànic català, el zoo o el camp del

la classificació i altres valors laborals com la puntualitat i el ritme.

Barça, a fer més sortides a peu pels voltants de Vilassar.

També aconseguia reforçar aspectes emocionals com l’autoestima

Com a conseqüència d’aquesta situació, una altra de les apostes

i la confiança. En realitat, si cobraven o no, a uns i altres els era

de Torremar va ser la modernització d’algunes àrees que facilites-

ben igual. De fet, alguns usuaris anaven a visitar a la direcció els

sin un control més eficient d’allò que es gastava. Es va fer una re-

dies festius i demanaven de treballar, fins i tot, en diumenge.

visió global i a fons de tot allò que s’hi feia per tal de poder superar les dificultats econòmiques que, tot i ser-hi, sempre es va procurar

En aquest sentit, els valors beneficiosos de tenir una ocupació

que no revertissin en els usuaris.

i una responsabilitat per part de nois i noies amb discapacitat intel·lectual són difícilment imaginables als ulls de la resta de per-

En arribar els anys 90, la família Folch va cedir Torremar a la Gene-

sones. Quan el dia a dia és ple de dificultats i barreres físiques

ralitat de Catalunya. Tot i això, l’Institut seguia sent un pilar a la

i mentals, tenir una tasca adjudicada i valorada passa a ser un

seva vida i mai se’n van desvincular del tot, no només pel veïnatge

tresor incommensurable.

sinó a través d’una implicació que anava més enllà de la feina feta. 23


En el darrer període Torremar ha experimentat un dels canvis més

d’adaptació social, normalització i integració més propers a la re-

importants en els 85 anys d’història de l’ens. La família Folch va

alitat d’avui dia.

cedir l’Institut a principis dels anys 90 a la Generalitat de Catalunya i el Grup Catalònia, a partir de llavors, se n’ha fet càrrec de la

Els serveis que ofereix la Llar-Residència de l’Institut Torremar

gestió, assumint-ne el personal que hi treballava.

més enllà de l’allotjament són: la manutenció, la cura personal, l’atenció a la salut, el foment dels hàbits d’autonomia personal, la

Amb Torremar el Grup Catalònia va voler seguir amb el mateix

convivència, les relacions interpersonals i socials, l’oci i el lleure,

esperit de quan es va fundar, per això s’han continuat afavorint i

l’assessorament i supervisió i l’atenció de la conducta.

potenciant les habilitats d’autonomia personal, de la llar, d’oci i de lleure i de la vida comunitària dels usuaris. Per tal que això sigui

De la seva banda, el Centre Ocupacional, que és un dels ba-

possible, actualment el recinte acull l’edifici de la Llar-Residència

luards que la família Folch va integrar al conjunt institucional els

i el Centre Ocupacional als pavellons annexes.

darrers anys, ofereix a dia d’avui atenció diürna de tipus rehabilitador, una tasca que potencia i manté les capacitats dels usuaris.

La Llar-Residència s’erigeix com un centre d’acollida residen-

L’objectiu continua sent la integració social i laboral, dins les pos-

cial de primer ordre on els usuaris, persones amb discapacitat

sibilitats de cadascú, a través d’activitats d’ajustament personal i

intel·lectual siguin quines siguin les seves necessitats de suport,

d’ocupació terapèutica.

hi viuen de manera permanent. La capacitat inicial de 60 places es va veure ampliada l’any 1995 fins arribar a les 67 actuals.

Pel que fa a les adjudicacions per concurs públic, Torremar les ha

Paral·lelament, el centre va passar a ser mixt, seguint els criteris

renovat en quatre convocatòries consecutives. 25


Torremar dins del Grup Catalònia

Més enllà de la confiança de les institucions públiques en Torre-

el 2004 va permetre fer un gir de 180 graus en el model d’atenció a

mar, el Grup Catalònia també n’obté la garantia a través de l’opinió

les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament

de les famílies, les entitats tutelars i els usuaris. Per aquest motiu,

que residien als centres gestionats pel Grup Catalònia, l’Institut

Torremar compta amb un sistema de control de qualitat que per-

Torremar entre aquests.

met saber quin és el grau de satisfacció de l’Institut mitjançant entrevistes periòdiques que es fan, de fet, a tots i cadascun dels centres del Grup Catalònia. Això permet assegurar que l’opinió dels uns i dels altres manté un nivell global d’excel·lència que torna a situar Torremar entre les institucions d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament capdavan-

Àrees de treball i activitats

teres del país. El canvi de model introduït per la nova direcció a partir de 2004 va El Grup Catalònia va posar en marxa altres serveis a Vilassar de

permetre fer una mirada integral de la persona amb discapacitat

Dalt: l’any 1995 la Llar-Residencia Can Roure, amb capacitat per

intel·lectual, valorant les diferents necessitats en cadascuna de

a 12 usuaris, i l’any 1998 la Llar-Residència Maria Antònia Besora,

les facetes personals -d’ocupació, afectives, lúdiques i socials-,

amb capacitat per a 14. Tots dos serveis acullen residents que

cercant el desenvolupament de la persona i l’autonomia amb la

provenen de l’Institut Torremar i que inicialment tenen un nivell

creació d’espais i activitats que permetessin treballar la relació

més alt d’autonomia personal i social.

amb l’entorn i el propi cos, la comunicació, la capacitat artística, la motricitat i l’ocupació. D’aquí sorgeixen les cinc grans àrees de

D’altra banda, l’any 2000 es va crear el Servei d’Inserció i Teràpia Ocupacional Adolf Goday, per oferir servei diürn als usuaris de les llars i gent procedent de casa seva o altres llars. A Torremar, el Grup Catalònia hi combina l’experiència conjunta d’un equip multidisciplinari que comparteix l’objectiu comú d’atendre les persones amb discapacitat intel·lectual, sigui quin sigui el seu grau d’afectació: trastorn mental, trastorn de conducta o problemes socials associats. Així com l’arribada d’Oriol Folch a la direcció de l’Institut Torremar va derivar en una nova activitat ocupacional, el canvi de direcció del Grup Catalònia a mans del Dr. Joaquim Serrahima 26

treball que sustenten el programa d’activitats dels centres.


Torremar dins del Grup Catalònia

Fins aquell moment els centres realitzaven pràctiques diverses

Aquestes persones s’han encarregat al llarg dels últims anys de

però hi havia certa inestabilitat i manca de consistència en els

coordinar les cinc àrees i han format tot el personal d’atenció di-

programes d’activitats. Per tal de revertir aquesta situació, es

recta dels centres, de manera que els monitors poguessin dur a

van organitzar les estructures necessàries perquè cada àrea es-

terme les tasques corresponents sense dificultats.

tigués liderada per una o diverses persones que s’encarregarien d’elaborar un estudi dels 750 usuaris que atén el Grup Catalònia,

Aquest tarannà ha permès encabir totes les pràctiques dels cen-

determinant-ne totes les necessitats i definint les activitats que

tres en un programa d’activitats general, dotar-les de contingut,

caldria dur a terme per cobrir-les, elaborant fins i tot les unitats o

donar-hi estabilitat i, fins i tot, ampliar-ne el número per a cada

fitxes didàctiques corresponents.

àrea, ajustant al màxim les necessitats i interessos dels usuaris.


Torremar dins del Grup Catalònia

Del total de 80 activitats diferents que ofereix el Grup Catalònia dintre dels tallers ocupacionals i centres de dia, a l’Institut Torremar se n’hi desenvolupen en aquests moments 33, distribuïdes de la següent manera:

Activitats de teràpia ocupacional

Manipulats, horticultura, paradeta, marqueteria i festes tradicionals.

Activitats d’ajust personal i social Pel que fa a les activitats del centre ocupacional relacionades

amb l’ajust personal i social dintre de cada àrea, s’han implantat les activitats d’Esport i psicomotricitat, Comunicació, Estimulació multisensorial i Creativitat.


Torremar dins del Grup Catalònia

Esport i psicomotricitat: educació física, handbol, hoquei, atletisme, ciclisme, petanca, tennis i natació.

Comunicació: aula de comunicació, aula de formació con-

Estimulació multisensorial: Creativitat:

zooteràpia i relaxació.

dansa creativa, plàstica, teatre, expressió

musical i iniciació creativa.

tinuada (taller de cuina), revista, ràdio, cine sensorial, contes vivencials, històries de vida, tertúlia, plafons, fotografia, jocs,

Totes aquestes activitats compleixen l’objectiu de millora de la

LSC (llengua de signes catalana), SPC (símbols pictogràfics per

qualitat de vida dels residents i, alhora, en persegueixen la realit-

a la comunicació) i Feskits (programa d’estimulació cognitiva).

zació personal.


Torremar dins del Grup Catalònia

Professionalització i principis bàsics Un altre aspecte important en els canvis introduïts a partir de 2004 va ser la professionalització dels equips. Alguns centres del Grup Catalònia requerien posar la direcció en mans d’un tècnic llicenciat en Psicologia. En aquest sentit, el maig de 2007 la Chantal Blanco assumeix la direcció de l’Àrea Maresme i, a dins d’aquesta, la direcció de l’Institut Torremar. Per assolir l’objectiu de la professionalització el Dr. Serrahima va dibuixar des d’un inici un ambiciós Pla de Formació que requeria una inversió molt gran però que permetia garantir una nova manera de treballar com a grup. La idea era crear una gran equip interdisciplinari i, com sempre ha defensat, això només podia ser possible de la següent manera:

Evolucionar del diga’m i faré a l’ensenya’m i faré bé per acabar en implica’m i serà cosa meva

A partir d’aquell moment totes les tasques han seguit uns principis bàsics basats en el model d’intervenció bio-psico-social: el respecte a la persona, la integració social, l’obertura a l’entorn, la normalització, la individualització, l’autodeterminació, l’ètica de l’atenció i la qualitat de vida. 30

Josep Alcaina Costa (69 anys) - Institut Torremar


Entitats: Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia Associació Catalònia Comarques Pro Disminuïts Psíquics Associació Centre Especial de Treball Sant Martí Fundació Privada Sant Jordi de Catalònia

Centres i serveis: Institució Montserrat Montero

Institució Montserrat Montero

Llar La Casona

Centre Joan Bofill

Centre Especial de Treball Sant Martí Flor de Maig

Residència Canigó

Llars Collserola

Llar El Xalet

Llar El Bosc

Residència Joan XXIII Àrea Maresme

Institut Torremar

Llar Can Roure

Llar Mª Antònia Besora

Centre Ocupacional Adolf Goday

Centre Ocupacional Aspasur

STO Aspasur Ripollet

STO Aspasur Valldoreix

Llar Jesús Farrés

Grup Catalònia

Institut Torremar

Ctra. Flor de Maig, km. 2’8

C/ Àngel Guimerà, 57

08290 Cerdanyola del Vallès

08339 Vilassar de Dalt

Apartat 140

Tel. 93 750 78 76 | Fax. 93 750 75 77

Tel. 93 580 52 27 | Fax. 93 580 92 51

torremar@grupcatalonia.cat

grupcatalonia@grupcatalonia.cat

www.grupcatalonia.cat

www.grupcatalonia.cat


Torremar 1928-2013  

Aquest llibre és fruit de l'esforç per capturar alguns dels molts moments viscuts durant aquests 85 anys d'història de l'Institut Torremar.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you