Issuu on Google+

3. Transformem llegendes en còmics (Noblesa) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

La princesa Dolça de Provença Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia perquè no enyorés la seva terra. El comte els va concedir terrenys i propietats a prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també com una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada a prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre del Fang. La dama provençal anava sovint a passar uns dies en aquesta finca amb el propòsit de trobar-se més a la vora dels seus paisans i viure amb ells a l’estil de la seva terra. Hi va haver un temps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aquestes eren més llargues que abans no solien ser. La preferència de la dama per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que va manar al seu servei que la vigilessin. I no van trigar a sorprendre les visites d’un jove i gentil trobador que, des del peu d’una finestra de la casa, dedicava a la comtessa els més inspirats fruits de la seva lira. El comte, en saber la infidelitat de la seva esposa, es va posar furiós i va jurar venjar-se’n. Va manar que fos pres el trobador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no


ho sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el va fer matar, va manar que li traguessin el cor, el va fer guisar pel seu cuiner i portar a taula en un dinar. La comtessa, ignorant de què es tractava, se’l va menjar. Després el comte li va preguntar si li havia agradat aquell plat tan fi, que ell havia manat guisar expressament per a ella. El seu marit li va fer conèixer aleshores què era el que acabava de menjar. La comtessa en va tenir un gran disgust i va jurar no menjar mai més cap altra cosa, perquè no volia profanar la boca per on havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses que, per bones que semblessin, totes serien bastardes comparades amb el que acabava de menjar. La comtessa va morir de gana, perquè no va voler tastar cap engruna de res més. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1. “La princesa dolça de Provença” és una llegenda relacionada amb l’amor cortès propi de la poesia que feien els trobadors. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de les relacions amoroses i feu-ne una llista. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes.


2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda. Situació inicial Ramón de Berenguer es casa amb la princesa Dolça de Provença. Fet desencadenant

El comte fa construir una casa al camp que es deia “La Torre del Fang”. A la comtessa li va agradar molt la casa y el comte va sospitar. Va fer que uns homes l’espiessin.

Complicació

Els homes que espiaven a la comtessa van veure que un trobador la visitava freqüentment per cantar-li i tocar la lira.

Resolució del conflicte

El comte va fer matar el trobador i li va treure el cor. Va fer que el cuiner el cuinés i li va donar a la comtessa per menjar.

Situació final

Quan es va adonar, la comtessa va decidir no menjar mai més res i va morir de gana.

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda. a) a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. El comte: És gelós i cruel. Té el cabell arrinxolat i llarg. És bastant alt. Vesteix vestits i túniques llarques. La princesa: Es també bastant alta, té el cabell arrinxolat i curt. Vesteix vestits llargs. b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació.

4. “La princesa Dolça de Provença” reprodueix una altra llegenda medieval de llarga tradició en la literatura europea, relacionada amb els trobadors: la llegenda del cor menjat. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre aquesta llegenda del cor menjat i redacteu una exposició escrita sobre aquest tema (500 paraules).

5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:


WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm


b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

Tipus de pla

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

1

La princesa Dolça contrau matrimoni amb Ramón Berenguer

Pla frontal

2

Uns cavallers acompanyen a la princesa Dolça.

Pla de situació

3

El comte li dona terres a la princesa.

Pla picat

4

També li construeix casa al camp.

5

La princesa acostuma portar visites a casa.

6

Amb tantes visites el seu amat comença a sospitar.

Pla de situació

7

Ramon Berenguer envia els seus soldats a vigilar la princesa.

Pla de situació

8

Les sospites del seu amat van ser certes, perquè hi havia un noi molt guapo a la seva finestra.

Pla picat

9

La princesa i el seu amant es donen un petó davant del seu espòs.

Pla frontal

una a

Pla de situació Pla picat


10

El marit en enterar-se, el va posa a la presó. La princesa estava molt trista perquè no sabia on estava el seu amant.

Pla de situació

11

El marit va matar a l’amant i l’amant i va cuinar el seu cor per la seva amada sense que ella s’adonés.

Pla de situació

12

La princesa en adonar-se que havia menjat el cor, va deixar de menjar i va morir de gana.

Pla de situació

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.


Transformem llegendes en còmics noblesa