Issuu on Google+

Catalunya a l’Edat Mitjana: El clergat

Membres del grup: -Anna Aranda -Adrià Gómez -Lluis Miquel -Pau Martín -Pol Nadal


ÍNDEX Núm 0.Introducció...........................................................................................

1.L´Edat Mitjana......................................................................................

2.Los romances.....................................................................................

3.Transformem llegendes en còmics....................................................

4.La roba i el vestit...............................................................................

5.Música, clergat..................................................................................

6.Càlculs i més càlculs........................................................................

7.L´alimentació..................................................................................

8. La crisi de la pesta negra..............................................................

9.No diguis blat fins que no sigui...................................................................................................

10. Excursió......................................................................................

Pàg


0.Introducció El nostre grup de síntesi de 2on d´ESO està format per cinc persones que són: en Pol Nadal, l´Anna Aranda, l´Adrià Gómez, en Lluis Miquel i en Pau Martín. A tot segon inclòs nosaltres ens toca treballar alguna classe social de l´edat mitjana, a nosaltres per sorteig ens ha tocat el clergat que és una classe social de les més altes en la piràmide social, la privilegiada, el clergat són totes aquelles persones que es dediquen a la vida religiosa ja sigui monjo, capellà, bisbe o arquebisbe o visqui en una capella, ermita, monestir o església. Ens ha agradat molt treballar el clergat ja que ha sigut molt interesant i hem après moltes coses: com vivien, com menjaven, a que es dedicaven, quin era la seva filosofia de vida....... De les coses més interesants que hem après ha sigut que els segons fills dels nobles es feien monjos o que per a la població d´aquella època era molt important déu en les seves vides ja que creien que déu ho feia tot des de les pluges i tempestes i fins a que un tros de llenya es caigués al terra perquè déu ho havia volgut així, per tant podem dir amb tota seguretat que déu era el centre del món i ningú més. Hem treballat molt bé i a gust ja que ens hem repartit molt bé la feina i l´hem acabada abans de temps. Esperem que l´exposició oral ens vagi molt bé i poder treure molt bona nota!


1. L’edat mitjana i el feudalisme El període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453.

1.1.

Les etapes de l’edat mitjana


Vídeos relacionats : El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7I Alta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGw Catalunya a la baixa edat mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen

1.2. Quins personatges protagonitzen aquest període de la història? El sistema econòmic i polític predominant a l’època medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la població piramidal, amb l’estament nobiliari i l’eclesiàstic manant sobre la resta de la població, els serfs.

Privilegiats

Rei

Nobles

Pagesos

Bisbe

Duc

Soldats

Serfs

Comtes

Marqués

Veguers

Clerges

No privilegiats


3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica El senyor tenia el dret de ser el seu vassall i el vassall li donava protecció 1.3. L’Alta Edat Mitjana En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecció als seus serfs a canvi d’impostos i mà d’obra per a les seves terres.


Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents: a.- Qui i com es vivia al Monestir? Viuen el clergat, allà la vida és dedicada a l´oració, treball, estudi, copiar llibres. Tot això ho feien respectant les normes. b.- Qui i com es vivia al Castell? Al castell viuen el nobles allà feien guerres, tornejos, caça, festes, cerimònies d´homenatge, etc.


c.- Qui i com es vivia al Feu? En la feu vivien els camperols i allà la vida era bàsicament construir cases, fabricar mobles, llauraven les seves petites terres i les del senyor feudal i també regaven el delme de l’església. d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats? Els llenyataires, serf de la gleva, serfs i els pastors.

1.4. La Baixa Edat Mitjana

Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenços en les tècniques agrícoles, van afavorir l’augment de la producció agrària i el creixement de la població. L’excedent agrícola es venia als mercats locals i comarcals, i és l’augment dels intercanvis comercials, el que donarà lloc a la recuperació de la vida urbana i amb ella l’aparició d’un nou grup social, els burgesos.


1.5. Observem els protagonistes 1.5.1. El Monestir: Els clergues Per sota del papa, l’Església estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de l’església catòlica, anomenades diòcesis. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monàstiques. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins). Els monestirs, i alguna parròquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Activitats


Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pàgina següent i resoleu les activitats:

5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la il·lustració del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins són? I d’altres molt diferents com: la biblioteca, la sala capitular, l’hostatgeria, la infermeria,

el

claustre, el refetor o refectori. Quina funció tenen? -Un dels establiments comuns que hi havia amb relació al castell i un monestir era la capella que era una petita sala on es resava. http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dun-monestir.html Vídeo: Vida en un monasterio : establiments comuns: la cuina el claustre, les cel·les són zones públiques per els monjos on estudiaven, llegien, etc.

http://www.youtube.com/watch?v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded# 6.- Quina funció varen tenir els monestirs a l'Edat Mitjana ? En l'edat mitjana, molts dels monestirs també servien com a granges, casa d'hostes, centres d'aprenentatge i fins com a hospitals, quasi sempre davall les regles benedictines. Van ser, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura amb escoles i biblioteques importants. 7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'església catòlica? La llengua que utilitzava l´església per a tot, és a dir tant per escrits com per les oracions era la llengua llatina.

1.5.2. El Feu: els camperols A l’edat mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols, però molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i


treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. 1.- La majoria eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Això volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condició passava de pares a fills. 2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, que era un percentatge de la collita.


Activitats


8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? Les activitats que es duien a terme eren practicar l´oració, copiar llibres, treballar, estudiar i subjectar-se a les normes. 9.- Quin era l’edifici més important del poble? Per què? L´edifici més important era la cerimònia de l´homenatge. 10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? Les cases de pagès eren bastant petites. El teulat estava fet amb bigues i palla. La casa tenia dos pisos: en el primer pis havia la cuina i el estable i en el segon dormitori i finalment fora tenien un petit hort.

11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l’obtenció de la farina. Primer es posa la farina a un embut, en l´embut la fa baixar a unes rodes dentades, la farina baixa i unes moles que quan la farina està allà es tritura i ja està preparada.

1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis La millora de l’agricultura va estimular la reactivació de les ciutats i la creació de noves. Els agricultors produïen més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans. L’habitant de la ciutat s’anomenava burgès, però hi havia diferències: a.- Els més rics eren els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat. b.- La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure.


La majoria de la població era cristiana però hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls. Vídeo : La ciutat medieval

http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8

Activitat 12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l’ofici que desenvolupaven. Gremi

NUMERO

Ofici que realitzaven

1

Abaixadors

Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses

2

Apotecaris

Preparaven i venien medicaments.

3

Bastaixos de capçana

Traginaven càrregues damunt del cap.

4

Calafats

Fusters de embarcacions

5

Cervellers

Teixidors de fundes de matalàs de cotó.

6

Daguers

Fabricants de dagues, espases de fulla curta.

ribera

que

construïen


Estorers

Fabricaven o venien estores

8

Fustaniers

Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.

9

Garbelladors

Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.

10

Hortolans

Conreaven la terra.

11

Llogaters de mula

Llogaven bèsties de càrrega.

12

Manescals

Curaven les malalties a les bèsties.

13

Pedrenyalers

Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).

14

Rosariers

Feien i venien rosaris

15

Sellers

Feien i adobaven selles i altres guarniments

.16

Tapiners

Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.

17

Velers

Fabricaven i venien vels.

18

Xocolaters

Feien i venien xocolata.

7


1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers


Activitats

13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per això pots consultar els enllaços següents:

http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp http://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzk http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI

Barbaca: element de defensa incorporat a la porta o pont d’entrada Torre de franqueig: torres laterals del Castell per vigilar Torre mestra: torre principal i més forta on viu el señor del Castell Pati d’armes: lloc on forma la guardia Cami de rodona: camí construit a la part alta de les muralles per vigilar el exterior i interior del castell

14. Investigueu:


a.- Quines eren les armes d’un cavaller? -L´espassa, la llança, l´escut, el cavall i l´escut. b.- Quines eren les seves vestidures? - Constava d'un elm (plomall, cimera i visera), una espatllera, una gola, dos rests i guants de ferro, una corretja,un pitet i però sota una cota de malla, un quixot, unes genolleres i uns esperons. Localitza la resposta a la web :

http://www.laginesta.com/treballs06/6ep-armes.html

Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el vídeo : Battle of Hattin 1187 http://www.youtube.com/watch?v=Wh-JGjIZYpI&feature=player_embedded

Video sobre les justes amb el fragment de la pel·lícula: Corazón de caballero http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow

2. Los Romances Los romances son poemas épico-líricos formados por un número indefinido de versos octosílabos que riman en asonante los pares. Son narrativos, es decir,


cuentan una historia y se cantaban acompañados por un instrumento, e incluso se bailaban. Su originalidad y la importancia que este género adquirió en la península Ibérica a lo largo de los siglos XIV y X, hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesía popular. Son el resultado del largo proceso de fragmentación, modificación y reelaboración a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia. 1. Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendéis todas las palabras. 2. Explicad con vuestras palabras los términos subrayados observando el contexto en que aparecen. Menospreciaban: Tratar o dirigirse a una persona de manera maleducada o con poco respeto. Manso: Persona con cierta dificultad para moverse. Enojado: Se dice ser de una persona que disgusta o molesta. Saña: Intención rencorosa i cruel con que se intenta causar daño. Acataran: Obedecer o aceptar voluntariamente una norma o autoridad. 3. Explicad el contenido y definid el tema. Trata de una persona que todo el mundo le menospreciaba por su manca sabiduría de moverse o luchar. Que un mensajero enviaba al Santo Ponce para criar a Don Ramiro, el abad le mete en una huerta sin decirle nada a cortar las ramas. San Ponce no contestaba, el rey maléfico se venga burlándose de él y de aquel mensaje, el otro obedeciéndole hacía todo por él. Esta historia está ambientada en la Edad Media y trata del comportamiento del rey y de las personas. 4. ¿Qué campo semántico predomina?


El campo semántico que predomina son los diferentes tipos de clases sociales que hay en la Edad Media. Tipos: •

Rey

Abad

Mensajero

Nobles

Esclavos

5. Analizad métricamente 1. Verso 1: 8 sílabas

20. Verso 20:8

39. Verso 39:8

2. Verso 2: 8 sílabas

21. Verso 21:8

40. Verso 40:8

3. Verso 3: 8 sílabas

22. Verso 22:8

41. Verso 41:8

4. Verso 4: 8 sílabas

23. Verso 23:8

42. Verso 42:8

5. Verso 5: 8 sílabas

24. Verso 24:8

43. Verso 43:8

6. Verso 6: 8 sílabas

25. Verso 25:8

44. Verso 44:8

7. Verso 7: 8 sílabas

26. Verso 26:8

45. Verso 45:8

8. Verso 8: 8 sílabas

27. Verso 27:8

46. Verso 46:8

9. Verso 9: 8 sílabas

28. Verso 28:8

47. Verso 47:8

10. Verso 10:8 sílabas 29. Verso 29:8

48. Verso 48:8

11. Verso 11:8 sílabas 30. Verso 30:8

49. Verso 49:8

12. Verso 12:8 sílabas 31. Verso 31:8

50. Verso 50:8

13. Verso 13:8 sílabas 32. Verso 32:8

51. Verso 51:8

14. Verso 14:8 sílabas 33. Verso 33:8

52. Verso 52:8


15. Verso 15:8 sílabas 34. Verso 34:8 16. Verso 16:8 sílabas 35. Verso 35:8 17. Verso 17:8 sílabas 36. Verso 36:8 18. Verso 18:8 sílabas 37. Verso 37:8 19. Verso 19:8 sílabas 38. Verso 38:8

6. Buscad algún recurso literario y explicadlo. Hipérbole: Que suene toda España – Ya que es una exageración. Hipérbaton: Las ramas altas cortaba – Ya que altera el orden gramatical. 7. Transformad el romance en una narración. Don Ramiro de Aragón el rey monje que llamaban; caballeros de su reino muchos le menospreciaban porque era manso y humilde y no sabidor de armas. Muchos se burlaban de él y su mandar no guardaba. Sintiéndose deshonrado, un mensajero enviaba al abad de Santo Ponce, que fue el que le criaba, para que le dé consejo, que ninguno le acataba. El abad, que era muy sabio tomó al mensajero; le metió una huerta y, sin decirle palabra, afilando el cuchillo, las ramas altas cortaba, aquellas que eran mayores que a otras sobrepasaban. El mensajero, enojado, al rey así lo contara cómo el abad de Santo Ponce su cantar no contestaba. El rey bien pensó en aquella que tal respuesta le daba. Hizo luego un llamamiento, bajo pena de su saña, que cualquier hombre se estima venga enseguida a su sala, porque determina hacer una muy rica campana que se oiga en todo el reino y que suene en toda España. Venidos los hombres ricos sean, que se reían i burlaban de él y de aquel mensaje para el cual los llamaba. Estando allí todos juntos, uno a otro los tomara y en secreto aposento sabiamente les entrara: y cortó allí quince cabezas, que eran la más estimada, y mostralas a sus hijos, que a sus padres aguardaban, diciendo haría lo mismo con cuantos no le acataran. Y así fue tenido el Monje com el son de la campana.


8. Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustración del romance.

IMAGEN DE UN ROMANCE

WWW 9. Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que más os guste siguiendo las pautas métricas que lo caracterizan. WWW 10. Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habéis creado) teniendo en cuenta las pausas, entonación y vocalización. Grabadlos en sendos documentos de audio. WWW 11. Incorporad a la web: a. El texto del romance original con su ilustración y su recitado. b. El texto del romance creado por vosotros con su recitado. WWW


3. Transformem llegendes en còmics (Clergat)

Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

Fundació del monestir de Poblet


Al lloc on avui s’alça el monestir de Poblet hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita i malendreçada ermita; s’anomenava Poblet. El rei moro de Siurana el va fer presoner tres vegades i totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa va caure en gràcia al musulmà, que, altrament, va veure en el fet un origen miraculós; va decidir deixar en llibertat l’ermità i li va donar

certa

franquícia

perquè

es

dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li va concedir el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i va encarregar a les seves tropes que el respectessin. La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar a coneixement del rei de Lleida, que no va creure en la virtut miraculosa de l’ermità i va manar a les seves tropes que l’agafessin i el tanquessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n’escaparia. Però, tal com ho havia fet del castell de Siurana, Poblet es va escapar de la presó mora de Lleida, també tres vegades. Després d’això el reietó alarb de Lleida va creure el mateix que havia cregut el de Siurana i, com aquell, li va concedir llibertat i franquícia. L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es va posar secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual va organitzar una forta campanya contra els moros, que va acabar per una assenyalada victòria dels cristians. El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, va voler convertir la seva pobra ermita en un ric monestir . Va fer venir tretze monjos de l’orde del Císter , que van ser els que van construir la primera comunitat sota la direcció abacial de l’ermità Poblet, que va donar també nom al monestir, el qual sempre


va ser protegit i ajudat pels comtes, seguint l’exemple donat per Berenguer el Gran. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1.Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de la vida religiosa. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives al vostre entendre i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. -Al camp semàntic que predomina en aquest text es sobre la vida religiosa: Monestir: Casa on viuen en comunitat frares o monges. Ermita: Capella en despoblat Musulmà: Dit del que processa a la religió islàmica Cristià: Relatiu a Jesucrist a la seva religió, persona que professa algunes de les religions cristianes. Monjos: Membre d´alguns dels ordres religiosos masculins que viuen en monestirs. -Paraules que no s´entenen: Alternament: d´una altre manera. Franquícia: Persona que té unes quantes empreses o tendes repartides per territoris. Concessió: Acció o afecte de concedir Abacial: Relatiu a un abat, una abadessa o una una abadia 2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda. Situació inicial

Al lloc on avui s´alça el monestir de poblet hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita casa i mal endreçada.......


Fet

El rei moro de Siurana el va fer presoner tres vegades i

desencadenant

totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa va caure en gràcia al musulmà, que, altrament, va veure en el fet un origen miraculós;........

Complicació

La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana va arribar a coneixement del rei de Lleida, que no va creure en la virtut miraculosa de l’ermità i va manar a les seves tropes.....

Resolució del

L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro

conflicte

afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es va posar secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual va organitzar una forta campanya contra els moros,......

Situació final

El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, va voler convertir la seva pobra ermita en un ric monestir . Va fer venir tretze monjos de l’orde del Císter , que van ser els que van construir la primera comunitat sota la direcció abacial de.......

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda. a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. Ermità: Es dolent perquè fuig de la pressò tres cops. Rei moro: És bona persona perquè deixa lliure a l’Ermità i també li va concedir el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i va encarregar a les seves tropes que el respectessin. b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que


siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació. El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre el lloc i l’esdeveniment que tracta la llegenda: la fundació del monestir de Poblet. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre aquest lloc, en què se n’expliqui la rellevància en relació a la vida religiosa catalana des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules) El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual, crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns i una econòmica. El nou monestir havia de ser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Ordre, va ser consagrada a Santa Maria. El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com d'hisendats i senyors que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després del dels ducs de Cardona. Incloïa sis baronies, trenta-quatre pobles i trenta-set llogarrets, diverses granges i cinc priorats, així com beneficis en diverses esglésies. A més incloïa drets de pastura per als ramats a la Cerdanya i el Berguedà, i de pesca a Empúries i a l'estany de la Pineda, a prop de Salou, aquest darrer dret és important, si tenim en compte l'abstinència de carn de l'Ordre.

El rei Alfons el Cast (1172-1196) va fer nombroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera (Lleida). El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. El 1232 va revocar la seva decisió prèvia de ser enterrat a Sixena (Aragó) -lloc de sepultura del seu pare Pere el Catòlici va optar per Poblet. A més, en el seu testament, va lliurar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, vuit-cents kg en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seva capella oratòria personal. A més, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seves conquestes. 5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents: WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.


Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text: Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura.


Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm

b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

Tipus de pla

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

1

Surt un monestir

-El Monestir

2

Surt el bisbe despertant-se

-El

bisbe

es

desperta 3

El bisbe surt vestint-se

-Després de vestirse toca esmorzar

4

El bisbe surt esmorzant

-Després faré una volta per el poble i així baixo caloríes

5

El bisbe està resant

Resar

mai

va


malament 6

7

Surt al carrer i li dona diners a

El pobre: Que deu

un pobre

vagi amb ell

El bisbe entra al Monestir

Germans he tornat

8

Tots els monges dinen

Mengeu germans

9

El bisbe està llegint

Estudiar

és

una

bona manera de passar el temps 10

Ara el bisbe sopa

-Després de resar m’aniré al llit

11 El bisbe està resant 12

El bisbe se´n va a dormir

-zzzzz!!!!(Està dormint)

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.


4. La roba i el vestit Tal com passa avui dia, a l’Edat Mitjana els vestits eren no només un signe de pertinença a un estament, sinó que també mostraven quin era el paper que l’individu tenia en la societat. Generalment, en el dia a dia, els vestits no eren de colors vius, ja que la roba d’aquests colors era molt cara. La roba diària era d’uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Si es disposava de recursos, però, el negre i el lila eren una opció. Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes (es podien afegir mànigues llargues), unes calces de teixit més espès que cobrien el ventre i que, de vegades, arribaven fins als genolls, i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt, els homes duien una jaqueta, mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que, de vegades, podia ser blau. El conjunt es rematava amb un barret. Quan feia molt fred, s’usava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fíbula. La roba interior, tal com l’entenem avui dia, no existia. Les classes més humils no usaven roba interior. No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peça més interna una camisa llarga. Se sap que cap al segle XIV, a Itàlia, va aparèixer una mena de calçotets que es lligaven amb cordills.


La roba no tenia butxaques. Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturó, d’aquí la importància d’aquesta peça de roba a l’edat mitjana (molts només l’usaven quan era festa). Generalment consistia en una peça de cuir clavetejada d’on penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes. Vet aquí, doncs, que el cinturó era quelcom més que una eina per a que no caiguessin les calces! A partir del segle XIV els artesans van començar a fabricar teles més elaborades gràcies a la difusió de nous teixits com la seda, el vellut i la gasa. La roba va anar adquirint més color, si bé aquesta només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. En aquells moments les robes més preuades eren les que venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. El color era un signe de prestigi social. Acolorir una tela era un procés molt costós, per això aquesta mena de roba es pagava molt cara. Dos dels colors més demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell. Els vestits de gala lluïen molts colors que es combinaven entre ells: verd i blau, vermell i verd o blanc i negre. Igual que passa avui dia, hi havia complements per a aquesta indumentària: collarets, guants o arracades de pedres precioses. Malauradament la roba també era el signe d’exclusió d’alguns col·lectius: el leprosos eren obligats a dur una caputxa, els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga. Les sabates de l’edat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells, com si fossin uns botins. Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat, d’aquí que l’ofici de sabater fos molt actiu i pròsper no només per vendre calçat, sinó també per a reparar-lo. Cap a 1350 va arribar a Europa el botó. Al principi era una peça ornamental pròpia de les classes més riques però, a poc a poc, gràcies que eren un element molt pràctic, es van començar a fabricar de llautó o coure. Gràcies als botons, es podien obrir i tancar els vestits i les mànigues. Rentar la roba era una de les tasques més feixugues de l’edat mitjana ja que s’havia de fer a mà. Per fer-ho, moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot, d’aquí l’expressió “fer safareig”.


Les classes més adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa. Existia el sabó, però per a la roba molt bruta s’emprava la cendra, aigua calenta (i escalfar l’aigua no era pas fàcil) i lleixiu. Font: http://neussocials.wordpress.com/2011/11/05/alimentacio-a-ledat-mitjana

Activitats Respon a les preguntes següents: 1. Com vestien les classes més modestes? I les més adinerades?

-Les persones més modestes duien robes de pocs colors, ja que eren molt cares, mentre que les persones adinerades, portaven robes de colors. 2. Com eren les sabates a l’Edat Mitjana?

-Consistien en una sola de fusta, una planta de cuir i estava feta per tela o altres materials. 3. D’on venien les teles i els vestits

més preuats? Per què? -Venien procedents de Flandes que eren al nord d’Europa per això els colors allà eren més vius. 4. Com es rentava la roba?

-La roba es rentava a mà. 5. Has pogut llegir que en alguns

casos la roba podia ser un signe de marginalitat. Creus que pot succeir el

mateix

avui

dia?

Raona

resposta. -Amb roba bruta, trencada i vella.

la


The Life of Catalan medieval clergy MAIN TASK A) After reading the text “La roba i el vestit�, choose a picture that best represents the daily life and the clothes of Catalan medieval clergy.

WWW B) Tag the picture using THINGLINK with more information about Catalan medieval clergy. TAGS should include a minimum of:


-

Two texts written by the work group (clothes and daily routine)

-La gent treballadora solía portar uns vestits de colors apagats on els colors eren més aviats grissos I portaven unes sandàlies de cuir. -

Two more images that give extra info (men and women, etc)

-

Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes, unes calces que cobrien el ventre i que arribaven fins als genolls. Sobre aquest conjunt els homes duien una jaqueta i les dones portaven un vestit llarg i amb un barret. Quan feia molt de fred s'usava una capa de llana que cobria tot el cos.

-

A video connected to the topic

-

Different links to other websites connected to the topic

-

https://www.thinglink.com/scene/534339117438205952

C) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created. - https://www.youtube.com/watch?v=_Rq8fnkTFdo SAMPLE THINGLINK IMAGE: http://www.thinglink.com/scene/524918287948054530


1

INTRODUCTION TO TAGGING WITH

The main use of Thinglink (WWW.THINGLINK.COM) is choosing a picture and enriching it with links to other resources that give more information about it. This is done through TAGS. You can include text, pictures, videos, music, websites, etc in the TAGS. By doing so, the picture becomes interactive and full of resources and links.

1. HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK

GROUP AND TAG AN IMAGE 1. Go to www.thinglink.com 2. Click on the icon Join Now! at the top right 3. Insert Name, e-mail address, password (different from your e-mail

password) and click Sign Up For Free!

4. Click Go To Your Stream


5. Click icon Me to go to your profile

6. Click Add New Image.

You can upload an image from your hard disk (previously found on Google) or also search it on Thinglink data base.


7. Once you have the image uploaded and on screen, you can add as

many TAGS as you need, write a TITLE and then SAVE.

5. La música del clergat CONTINGUTS I OBJECTIUS Aquest treball proposa conèixer la música medieval a través dels gèneres i d’algunes melodies, segons l’estament que estigueu treballant. L’enfocament és sobretot procedimental. Observarem sobre la partitura les melodies i n’interpretarem alguna amb la flauta. Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes. El professor us facilitarà la resta del material necessari.


MATERIAL El dossier està format per un contingut informatiu, les partitures i les activitats. Necessiteu una flauta per interpretar la cançó, connexió a internet per buscar informació i per fer el mural a la web. Música religiosa Cant gregorià Les melodies del gregorià tenen pocs salts i en general no excedeixen l’àmbit d’octava. Això els dóna el caràcter de recolliment que busca aquesta música i també fa que siguin fàcils de cantar per a tothom.

A la melodia “Ave maris stella” tenim un àmbit d’octava de re a re'.

Observa la melodia següent (“Hodie Christus natus est”).


1-Analitza l’àmbit d’aquesta melodia de cant gregorià -L´àmbit d´aquesta melodia és 7a ja que va des de do greu fins a re agut. 2-En quin idioma es cantava aquesta música? -El idioma en el qual es cantava el cant gregorià era el llatí que també era l ´idioma de l’església. 3-Busqueu informació sobre la manera de relacionar el text i la música (estil sil·làbic, neumàtic, melismàtic i salmòdic) i expliqueu-ho breument. En quin o quins dels estils classificaríeu la melodia anterior? -El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, que és cantada sobre textos en llatí, que és propi de litúrgia cristiana, i que s'origina a l'alta edat mitjana. Aquesta música sol ser cantada a capella i per això no es produeixen molts salts ja que seria casi impossible els canvis d´agut a greu i viceversa.


4-Busqueu informació sobre el sistema musical utilitzat durant l’edat mitjana (sistema modal) i expliqueu-lo breument. En quin mode està escrita la melodia anterior? -Els vuit modes gregorians o modes eclesiàstics són una còpia dels vuit tons bizantins i van prendre les seves denominacions dels modes grecs. Els modes medievals eren vuit: quatre anomenats modes autèntics (dòric, frigi, lidi i mixolídi) i quatre anomenats modes plagals. Aquest text està escrit amb modes autèntics. 5-Intenteu compondre un fragment musical (música i text) que segueixi les característiques del cant gregorià. Interpreteu-lo el dia de l’exposició. També el podeu enregistrar, penjar-lo a la web i fer-lo sentir al tribunal. WWW

-És protus perquè acaba en RE.

1


2 3

6. Càlculs i més càlculs:

4

Les unitats de mesura Unitats monetàries 1.- La moneda que utilitzem actualment és l’euro. a.

Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre

sistema monetari. Monedes: -1 cèntims -10 cèntims -1 euro -2 cèntims -20 cèntims -2 euros -5 cèntims -50 cèntims Bitllets: -5 euros

-50 euros

-10 euros

-100 euros

-20 euros

-200 euros

b.

-500 euros

Les monedes d’un euro són totes iguals? Afegiu un comentari al

respecte. -Hi ha una cara que sempre és igual que és la de 1 Euro, però per darrere canvia. A vegades surt el rei Juan Carlos I i altres surt una agulla o una espècie de temple grec. c.

Per què creieu que no hi ha bitllets de 30€ i sí que n’hi ha de 20€?

Perqué com hi ha bitllets de 50 i de 20 euros, no és necessari que hi hagin de 30 perqué sinó no, hi haurian masses diners.


2.- No sempre hem utilitzat l’euro. No fa gaires anys gairebé tots els països d’Europa tenien la seva pròpia moneda; nosaltres utilitzàvem la pesseta. Si ens allunyem més en el temps, concretament, poc abans de començar a construir el monestir de Poblet, estava instaurat un sistema monetari a tot l’imperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien (lliura, sou, diner i òbol). L’equivalència establerta era: 1 lliura equivalia a 20 sous 1 sou a 12 diners 1 diner a 2 òbols.

Aviat,

diversos

comtats

i

alguns

bisbats

van

començar a emetre moneda, de primer a nom del sobirà carolingi i després, fruit d'un procés de progressiva autonomia, a nom dels comtes i els bisbats. a. Imagineu que sou un comerciant de l’època i veneu uns sacs de la

vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dóna dues lliures. Quin canvi li hauríeu de tornar?

1ll/20N= 0,3ll/6d

6diners=0,3ll 1+0,3=1,3 lliures

2-1,3= 0,7 b.

R= Per tant li haurà de donar 0,7 lliures. Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien

més de 3 lliures? 1 lliura/20 sous=0,4lliures/8 sous 1sous/12diners=0,75sous/9 diners


1lliura/20sous=0,0375/0,75 R= 0,4375·3=1,75lliures Per tant el ramat és 1,75 i no arriba a 3 lliures. c.

Les monedes no eren tan freqüents com ara i no corrien gaire.

Per això, hi havia altres formes de pagament. Sabríeu dir quines eren? -Si, amb trueques com per exemple 1 gallina per una ovella i 3 aus. d. Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diàries

en plena temporada de collita. Amb aquests diners havia de mantenir

tota

la

família

(menjar,

vestit,

calçat, lloguer

de

l’habitació...). Això suposava una despesa aproximada diària de 4 diners i 1 òbol. Quant podria estalviar en un mes? 31:0,5=15,5 sous al mes. 1sou/12diners=0,33sous/4diners 1diners/2òbols=0,5diners/1òbol 0,5diners/0,041=12diners/1sou

0,33+0,371·31=11,501 sous

15-11,501=3.999sous, és el que sobra Unitats de longitud Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Però no sempre ha estat així. Abans s’utilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regió. Era tan gran el problema que a l’entrada dels pobles o a la plaça major s’exposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret.


Columna

dreta

de

la Entrada a la sala capitular Col·legiata de Roncesvalles

portada sud de San Miguel del Monasterio de Veruela (Navarra) de Biota (Saragossa)

(Saragossa)

En l’Edat Mitjana, algunes de les unitats més utilitzades eren: - La polsada (amplada del dit gros d’una persona adulta) equivalent a 2,54cm. - El peu que equivalia a 12 polsades. - La vara que equivalia a 3 peus. - La corda que eren 45 vares. 3.- No utilitzaven els nombres decimals perquè encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sinó que mesurava 4 vares i 1 peu. Per què 4,33 vares són 4 vares i 1 peu? 1 peu=12 polsades

2.54·12=30,48

R= Exactament és 4,3048 Unitats de temps

4.- L’horari actual dels monjos és aquest:


a.

Interpreta l’esquema anterior i digues quantes hores dediquen a:

Dormir a la nit: Dormien unes 8 hores

Orar i dir missa: Unes 3 hores i 30 minuts

Treballar: Treballaven unes 6 hores

b. Quin percentatge d’hores diàries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)? 1 peu/12 polsades = 10,41/100

10,41%

5.- Llegeix atentament aquest text: Un fet curiós és que dos dels més grans literats de la història universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare morí en aquesta mateixa data (23-4-1616), però en dies diferents. Com és possible? Doncs, resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents, Miguel a Espanya i William a Anglaterra. Fins l’any 1582 els dos països feien servir el mateix calendari que Juli Cèsar va instaurà l’any 46 a.C: el calendari Julià. Va ser en 1582, quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitució del calendari Julià per un de nou: el calendari Gregorià. El calendari Gregorià va ser adoptar immediatament pels països catòlics, entre ells Espanya. No va ser així en altres països com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari


julià fins el 1752. Per això, Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents perquè en els seus països feien servir calendaris diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregorià. Shakespeare morí el 23 de abril de 1616 del calendari julià (és a dir, deu dies després, el 3 de maig de 1616 del calendari gregorià). Però quina diferència hi ha entre els dos calendaris? Per què el van voler canviar? Doncs bé, cap a l’any 325, es va fer coincidir la celebració de la Pasqua amb el pas de l’hivern a la primavera, el 21 de març. Amb el pas dels segles la data de l’esdeveniment es va anar avançant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferència era de 10 dies. L’equinocci es va datar l’11 de març (quan hauria d’haver arribat el 21 de març). Aquesta diferència provenia del còmput inexacte del nombre de dies d’un any. Segons el calendari julià, un any té 365,25 dies (tres anys de 365 i un de 366). Però realment un any té 365,242189 dies. Aquesta petita diferència (0,007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies. Què van fer? Van establir que els anys múltiples de 100 no serien de traspàs i tindrien 365, llevat dels múltiples de 400 que sí serien de traspàs i tindrien 366 dies . La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari. És a dir, que del 11 de març al 20 de març del 1582 no van existir.

a.

Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.

William Shakespeare Júlio César

Papa Gregori

Miguel de Cervantes


b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data és avui en aquests calendaris? Si, és l´àrab i estan a l´any 1435

“Els nombres que diem de trencats” 6.- Un camperol ha de pagar el delme a l’església. Si la terra li havia produït 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia d’entregar. Dona el resultat del % i en kg entregats. Una Quartera equival a 69,518 kg Delme= una desena 2·69,518 Kg=139,036 Kg

139,036 Kg:10=6,9518 Kg 6,9518 Kg·2=13,9036 Kg

139,036 Kg:13,9036 Kg= 10 % R: Per tant el camperol entregarà 13,9036 Kg de blat que representa el 10% 7.- Un arbre de 5 m d’alçada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alçada tindrà la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m?


5 m..........6 m X m.........60 m

x=60 · 5= 300

300:6= 50 m d´ombra

R: L´ombra que

projectarà el campanar de Santa Maria del Mar serà de 50 m.

Santa Maria del Mar (Barcelona) Font: eltrasterodepalacio.wordpress.com 8.- A la façana oest de Santa Maria del Mar s’enlairen dues torres octogonals que fan la funció de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferència. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procés que has seguit per fer-lo. 9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir d’un desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) d’aquesta. Quants primes octogonals hauràs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho hauràs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.


7. L’alimentació medieval L’objectiu de la vostra recerca és oferir una visió de l’alimentació medieval. 1. Llegiu el text que apareix en l’enllaç següent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i il·lustrat en la pàgina web. Tingueu en compte que han d’aparèixer els elements següents: WWW a) Productes més utilitzats a la cuina:

-Albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, carn i peix b) Tipus de font d’energia utilitzat a la cuina: -El foc c) Els estris de cuina:


-L’olla o el tupí d) Llocs on es menjava: -Menjador o tinell La cuina catalana medieval s. XII dC - s. XV dC La cuina medieval catalana era rica i refinada, incloïa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els àpats hi era present la dona, la qual cosa no succeïa en altres cultures. Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood

i

dels

àpats

i

recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny

de

la

realitat:

pels

documents que coneixem – començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner. Naturalment, hi havia altres estils d’alimentació, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos… Les receptes poden ser d’allò més simples (com ara uns espinacs bullits) o d’allò més exquisides (peces farcides). És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos i als formatges, espècies i fruits i vins més llunyans i exòtics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta l’ús de les espècies –inclòs el sucre– com a manera d’amagar la poca frescor de certs productes: és una cuina especiada per amor al refinament i per


demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el més depurat de la cuina xinesa o àrab i la d’autor i de fusió. Cronològicament, la cuina medieval va de l’alta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en què aquesta cuina és considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners italians es vanten, igualment, de cuina ‘alla catalana’ – menjar blanc, rostits, salsa ginestada, carbasses… Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia… Naturalment, no es coneixen els productes d’Amèrica (pebrots, tomàquets, mongetes, patates), però no per això deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen d’avui, com per exemple la ruca (anomenada rúcola pels cuiners), al costat d’aliments aportats pels àrabs: albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, espècies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els espàrrecs i espigalls, les faves, els pèsols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes d’amanida i aromàtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, créixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, així com una gran profusió d’espècies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, garangal (galanga), celiandre... La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dàtils…


La carn per als més rics era l’aviram (polla, pollastre, capó, ànec, oca, colomí, paó). La de referència era el moltó o xai fet, a més del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escàs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia l’art de fer embotits, pernils i formatges. La caça era representada pel cérvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tudó, la perdiu, el conill de bosc i la llebre. Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana és, segurament, la que n’utilitza un repertori més ampli, fins i tot més que l’actual, ja que inclou des de la sardina, el seitó i el bis, passant pel moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, déntol, llobarro, llissa; sèpia, pop, calamars; llagosta, crancs… També l’anguila, el salmó i la llampresa i fins i tot la balena i el dofí (ambdós mamífers). Es cuinava amb oli d’oliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet d’ametlles, agràs (sucs agres de taronja o raïm verd), vi i brou. S’empraven profusament les picades, els agredolços i els sabors ‘fortets’ o especiats. La base de l’alimentació popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part d’aquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, lluç). El vi era fonamental, al costat d’altres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona…). L’actual expansió de la cuina catalana és, de fet, una segona edat d’or que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en què a Europa –i particularment a la refinada Itàlia de les corts de Nàpols i Roma– era considerada la cuina de referència. I això fins al punt que a la capital de la Campània el més famós i reconegut cuiner de l’Europa medieval –el Ferran Adrià del moment, Mestre Robert– escriu el famós ‘Libre de Coch’ o ‘llibre del cuiner’, on ja un gran creador comença a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna. En català, de fet, s’escriuen els primers receptaris i llibres gastronòmics d’altres matèries: el ‘Llibre de Sent Soví’, el ‘Libre de totes maneres de confits’, el ‘Regiment de sanitat’ d’Arnau de Vilanova (el primer dietista), l’obra d’Eiximenis ja esmentada i fins i tot les ‘Ordinacions per al regiment de palau’, de Pere Terç.


La font d’energia de la cuina medieval –i això fins al segle XIX– és la llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra –on es cuinaven alguns plats– com per als fogons i forns –que només tenien algunes masies o cases importants–. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, àmplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accés directe a les entrades i sortides i a la provisió de llenya i primeres matèries. La cocció dels aliments es feia segons una sèrie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a l’ast o a la graella. El foc a terra també permet la cocció lateral, molt lenta, amb un tupí de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el ‘bresquet’, una mena de fogó a l’altura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocció del pa i les fogasses o coques, sinó per a la confecció de diversos plats: d’arròs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam)… Els recipients de cocció de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, s’emparenten naturalment amb les tècniques emprades, la majoria similars a les actuals. Les tècniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir l’olla o el tupí, de terrissa o metàl·lica, d’aram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles d’aram o ferro de llarg mànec. Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien –i tenen– noms especials o locals: gresala, greixonera, etc. Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps d’estamenya; esbromadores o escorredores, així com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. També fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a l’altura de la persona, i tenia una gran importància. Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al ‘Tirant lo Blanc’) eren d’un gran refinament i concebuts com un espectacle


teatralitzat, amb música, rituals, danses, plats presentats d’una forma espectacular… L’àpat seguia un ordre jeràrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o ‘cuines’), segons plats (‘pitances’, rostits, plats a la graella, panades) i ‘fi de taula’ (postres, cremes –com el famós menjar blanc–, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un ‘tallador’ (plat pla). Tot això acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers… El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els àpats hi és present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures. Font: www.gencat.cat 2. Els habitants de l’edat mitjana, podien menjar el pa amb tomàquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho? -No, perquè encara no havien descobert Amèrica per tant significava que no tenien ni tomàquets, ni patates i encara no s´havia inventat el pa d ´hamburguesa ni sabien com elaborar-la


8. La crisi de la pesta negra Durant el segle XIV, fins a l’any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333 (el conegut com “lo mal any primer”) quan la falta d’aliments causada per les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat. Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part. La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia aleshores un índex de mortalitat d’un 80%, mentre que la segona el tenia d’un 100%. Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catàstrofes naturals, resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya. El nom prové del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort. La forma de transmissió en una persona sana podia ser molt variada: a través d’una persona infectada, d’una rata o, també, d’una puça que fos portadora de l’agent causant.


ACTIVITATS 1. Afegeix a l’esquema següent les fletxes situades a la dreta, segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia.

-La puça picava a una rata. -La rata mossegava a una persona sana. -La persona empestada per contacte amb una persona sana. -I una puça picava a una persona sana. 2. Des del segle XIX sabem que l’agent causant de la pesta és un bacteri que té forma de bacil.


Busca en una enciclopèdia quina és la forma de bacil, senyala-la en els esquemes següents i escriu també els noms de les altres formes més típiques de bacteris.

bacillus

staphylococci

corckscrew coccus streptococci

-Altres tipus de bacteris serien el tetrad que és un bacteri que té 4 cercle perfectes junts o un altre seria la sarcina que és el mateix però amb 8 cercles que 4 fan ombra a altres 4 del davant.

3. Per calcular l’impacte de la crisi heu de fer una gràfica de barres. Abans del segle XVIII la població es calculava mitjançant focs (4,5 persones) o cases. Completeu la columna de població amb les dades que manquen. any

Focs

Població


1365

104.069

468,3105

1378

83171

374269,5

1497

59544

267948

1512

61389

276250,5

1553

75384

339228

1719

90,28444444444444

406.280

Comparativa d´anys que hi ha hagut pesta negre

4. Feu una gràfica de barres i col·loqueu en l’eix horitzontal els anys i en el vertical el total de població. Poseu primer el valor més alt per equilibrar la gràfica.


9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants: 1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien


llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300. 2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori. La possessió de forn a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa. El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades. La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres. Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros".


Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticació de l'horta àrab, que comença a estendre’s per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps. Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris

3.- Els molins fariners a l’època medieval A L’època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a ferne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competència que fes desitjable la introducció d’innovacions, va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l’àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS 2.-Feu un breu comentari a la frase feta del títol d’aquest apartat. -És títol que amb l´expressió “moliners fariners” intenta cridar l´atenció perquè aquest text sigui llegit. 3.-Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d’aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana. Feu una breu descripció del procés que rebien els aliments i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui en dia? 1.El fumat que avui encara s´utilitza. 2.Una en que consisteix a posar pebre negre per damunt de l´aliment i que avui en dia ja no es conserva. 3.El salat que avui en dia si que es conserva.


4.La fermentació que avui dia es conserva. 5.Posar-hi vinagre a sobre lo dels aliments i que avui en dia encara es conserva.

4 .-Observeu l’esquema

del molí fariner, és un tipus de molí anomenat

“hidràulic de rodet horitzontal”. Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal començar per la resclosa on hi ha l’aigua emmagatzemada.

Podeu

trobar

informació,

entre

d’altres pàgines, a les del Museu de la farinera de Castelló d’Empúries o bé dels Molins de la vall d’Ora.

Un molí hidràulic feia servir la força de l’aigua, gràcies a l'aprofitament de la gravetat. L'aigua movia la roda horitzontal de pales, que feia rodar l'eix o "arbre" . El treball de molta es realitzava entre la mola fixa i la mola volandera o corredora . L'aigua queia mitjançant l'obertura del ganxo d'arrancar la mola , que alçava la canaleta o segitia, El gra queia des de la gronsa.


Excursió a Barcelona Santa Eulàlia Santa Eulàlia va ser trobada en un cementiri, l’home que la va trobar es va quedar amb un diu pensant que li donaria sort, al portar-la al poble es van quedar a la porta perquè no podien aixecar-la, l’home que li va agafar el dit es va donar conta que li havia de tornar i li va posar.

Les catedrals Les catedrals son art gòtic perquè acaba amb punta. Els senyors anaven amb una camisa llarga i uns calçotets.


El que manava a l’església era el bisbe o el arquebisbe aquest portava el bacu (bastó). L’art més antic és el romànic i després bé el gòtic per tant la capella és d’estil romànic. L’església es la casa del senyor. La catedral es una paraula que bé del llatí. Fills d’un noble: 1er: Es quedava la herència. 2on: Cavaller: Anava a la guerra. 3er: Clergat:Es dedicava a la vida d’un monjo. La capella Parets molt gruixudes sense finestres. Arquitectura romana. Figura de un bisbe enterrat. Els hi treien els ossos i els guardaven en un pot. En la ciutat Barcelona a l’època medieval era molt més petita que ara i només podien entrar a la ciutat pel matí, a les 6 del matí obrien les portes i a les 6 de la tarda les tancaven. Mataven als jueus tallant-li el cap, perquè en el coll tenien una bossa de diners penjant. L’església del jueus és la sinagoga. No havia escola pels cristians. Els jueus eren una comunitat forta. Els jueus donaven una part dels seus diners al rei. Si hi havia malalties, culpaven as jueus. En el 1391 van morir molt jueus. No hi havia un port per descarregar els vaixells i les mercaderies. La gent que tenia més diners, eren els sabaters.



Doscier final