Issuu on Google+

1

1. L’edat mitjana i el feudalisme El període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453.

1.1. Les etapes de l’edat mitjana


Vídeos relacionats : El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7I Alta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGw Catalunya a la baixa edat mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen

1.2. Quins personatges protagonitzen aquest període de la història? El sistema econòmic i polític predominant a l’època medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la població piramidal, amb l’estament nobiliari i l’eclesiàstic manant sobre la resta de la població, els serfs.


3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica. - Els deures del senyor és donar-li protecció militar, defensa judicial i el menjar per mitjà del feu al vasall. - Els deures del vasall és donar-li al senyor suport militar, consell i suport econòmic.


1.3. L’Alta Edat Mitjana En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecció als seus serfs a canvi d’impostos i mà d’obra per a les seves terres.

Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents: a.- Qui i com es vivia al Monestir? El clergat. Feien oracions, treball d’estudi, copia de llibres i subjectes a la normativa. b.- Qui i com es vivia al Castell? Viuen els nobles i el rei. Al castell feien tornrjos de guerra o de caça, festes i ceremònies d’homenatge. c.- Qui i com es vivia al Feu? Al feu vivia el senyor i el vassall. Allà construïen la seva casa, fabricaven els mobles, patien malalties


d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats? Els llenyataires, serf de la gleva, serfs, els pastors, banquers, comerciants, estudiants, artesans i criats.

1.4. La Baixa Edat Mitjana Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenços en les tècniques agrícoles, van afavorir l’augment de la producció agrària i el creixement de la població. L’excedent agrícola es venia als mercats locals i comarcals, i és l’augment dels intercanvis comercials, el que donarà lloc a la recuperació de la vida urbana i amb ella l’aparició d’un nou grup social, els burgesos.


1.5. Observem els protagonistes 1.5.1. El Monestir: Els clergues Per sota del papa, l’Església estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de l’església catòlica, anomenades diòcesis. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monàstiques. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins). Els monestirs, i alguna parròquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Activitats Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pàgina següent i resoleu les activitats: 5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la il·lustració del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins són? I d’altres molt


diferents com: la biblioteca, la sala capitular, l’hostatgeria, la infermeria, el claustre, el refetor o refectori. Quina funció tenen? http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dunmonestir.html Vídeo: Vida en un monasterio : http://www.youtube.com/watch? v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded# 6.- Quina funció varen tenir els l'Edat Mitjana ? En el monestir hi vivien els monjos i monges: ells cultivaven, coïen el pa, els encarregats de la biblioteca de l’escripció del monjos.... A canvi els hi donaven menjar i lloc per dormir. 7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'església catòlica? El llatí. monestirs a


1.5.2. El Feu: els camperols A l’edat mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols, però molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. 1.- La majoria eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Això volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condició passava de pares a fills. 2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, que era un percentatge de la collita.


Activitats 8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? Els serfs cultivaven les terres de la reserva senyorial on feien les feines domèstiques. 9.- Quin era l’edifici més important del poble? Per què? L’esglèsia, perquè en aquella època eren molt religiosos i no faltaven a cap misa. 10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? Eren molt petites i fetes amb materials com: palla i fusta. Tenien un petit estable, un lloc on cuinaven i menjaven. A la part superior tenien els llits. 11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l’obtenció de la farina. L’energia es produeix per l’eix en girar, es trasmet pels engranatges i aquesta energia fa moure les moles que van molen el gra del blat fins que s’obté el blat. Finalment ho passem en sacs i ho transportem. El mateix passa amb el molí de vent només que es mou amb el vent i el mateix passa amb el molí de l’aigua, però es mou amb aigua.


1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis La millora de l’agricultura va estimular la reactivació de les ciutats i la creació de noves. Els agricultors produïen més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans. L’habitant de la ciutat s’anomenava burgès, però hi havia diferències: a.- Els més rics eren els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat. b.- La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure. La majoria de la població era cristiana però hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls.

Vídeo : La ciutat medieval http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8


Activitat 12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l’ofici que desenvolupaven. Gremi NUMERO Ofici que realitzaven Curaven les malalties a les bèsties. 1 Abaixadors 12 9

Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.

13

Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).

Calafats

5

Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.

5

Cervellers

6

Fabricants de dagues, espases de fulla curta.

6

Daguers

17

7

Estorers

7

8

Fustaniers

15

Feien i adobaven selles i altres guarniments.

9

Garbelladors

14

Feien i venien rosaris.

10

Hortolans

18

Feien i venien xocolata.

11

Llogaters de mula

4

Fusters de embarcacions.

12

Manescals

1

Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.

13

Pedrenyalers

14

Rosariers

15

Sellers

16

Tapiners

8

Teixidors de fundes de matalàs de cotó.

17

Velers

3

Traginaven càrregues damunt del cap.

18

Xocolaters

2

Apotecaris

3

Bastaixos de capçana

4

11 2 16

10

Fabricaven i venien vels. Fabricaven o venien estores

ribera

que

construïen

Llogaven bèsties de càrrega. Preparaven i venien medicaments. Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.

Conreaven la terra.


1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers


Activitats 13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per això pots consultar els enllaços següents: - pati: era on es passejava la gent. - ferreria: era on es treballava el ferro. - torre de l’homenatge: era on vigilaven els guàrdies. - muralla: envoltava i protegia el castell. - pou: extreien l’aigua. - torrassa: era una torre per vigilar, estava a la muralla interior. - merlet: forma superior de la muralla per poder defensar-se o posar les armes (per aguantar-les). - fossat: riu que envolta el castell, estava a la muralla inferior i exterior. - pont llevadís: pont per on travessaven el fossat. - torre barbacana: era qualsevol torre situada sobre una porta o un pont. - andador: era per els soldats passejaven per anar d’un lloc a un altre. - casa dels serfs: lloc on vivien els serfs. - cuina: era on es feien els menjars. - sagetera: forat per disparar de manera que el contrincant no et pogués disparar però tu sí d’una manera estratègica. - camí de ronda o adarv: és un camí per sobre de la muralla per on passejaven els soldats. - masmorra: era un lloc on deixaven els presoners. - gran saló: era un estança molt gran i important, allà si feien reunions molt importants. - estable: era el lloc on deixaven els cavalls. - torre: era on els guàrdies es passaven per vigilar el que passava fora del castell. - capella: era un edifici que simulava una església. - forn: era on la gent cuinava i coïa el pa. http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp http://www.youtube.com/watch? v=piOzMCSiWzk http://www.youtube.com/watch? feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI

14. Investigueu: a.- Quines eren les armes d’un cavaller? Espasa, llança, arc, catapulta, maça.


b.- Quines eren les seves vestidures? Yelm, escut, armadura, estrep, destral, llança.

Localitza la resposta a la web : http://www.laginesta.com/treballs06/6ep-armes.html Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el vídeo : Battle of Hattin 1187 http://www.youtube.com/watch?v=Wh-JGjIZYpI&feature=player_embedded Video sobre les justes amb el fragment de la pel·lícula: Corazón de caballero http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow

2

2. Los romances Los romances son poemas épico-líricos formados por un número indefinido de versos octosílabos que riman en asonante los pares. Son narrativos, es decir, cuentan una historia y se cantaban acompañados por un instrumento, e incluso se bailaban. Su originalidad y la importancia que este género adquirió en la península Ibérica a lo largo de los siglos XIV y XV, hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesía popular. Son el resultado del largo proceso de fragmentación, modificación y reelaboración a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia.

3

Actividades 1. Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendéis todas las palabras.

2. Explicad con vuestras propias palabras los observando el contexto en que aparecen. -Avecicas: aves pequeñas. -Tortolica: tortolas pequeñas.

términos

subrayados


-Ruiseñor: ave. -Turbia: sucio. -Placer: alguna cosa que te gusta. -Consolación: alivio. 3. Explicad el contenido y definid el tema. Es una joven llamada Fontefrida que no quiere casarse y ha tenido muy mala suerte en el amor y ahora le van a casar con alguien que no quiere. El tema sería un desamor o un amor no deseado. 4. ¿Qué campo semántico predomina? Campo semántico: costumbres de la Edad Media. 5. Analizadlo métricamente.

6. Buscad algún recurso literario y explicadlo. El epíteto es un adjetivo cuyo significado está incluido en el del sustantivo al que acompaña. Aunque repetitivo, su uso aporta expresividad. 7. Transformad el romance en una narración. Fa molt de temps a l’Edat Medieval hi havia una jove enamorada d’un pagès, la jove s’anomenava Fontefrida, era la filla del rei. Fontefrida sempre volia sortir del castell per parlar amb ell. Un dia el rei es va donar compte del que estava fent la seva filla, llavors la va deixar en el castell sense poder sortir. El rei va sortir a parlar amb el poble i la jove va aprofitar l’oportunitat per fugir del castell amb el seu amat. Caminant, caminant, van trobar un bar on es van refugiar. Allà a la barra n’hi havia la dona del jove. Va veure que els enamorats es donaven un petó i va anar molt enfadada i li va pegar una bufetada, llavors la dona li va explicar tot a la jove. La princesa es va anar corrents al castell i allà el seu pare preocupat li va donar una abraçada molt forta i ella li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar perdó per tot el que li havia fet. Ella va entendre que no es podia enamorar de qualsevol noi.


8. Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustración del romance.

WWW 9. Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que más os guste siguiendo las pautas métricas que lo caracterizan. LA DISTANCIA Que la decisión de aquellos, Que se atreven a cultivar, Ese amor que la distancia, Hoy se aleja con crueldad. Por que sospechar de ese amor Que la distancia aleja Si se ama con locura El amor nunca se deja

Se vive en el corazón Se lleva en el pensamiento Se cultiva con amor Y se revive el reencuentro.

WWW 10. Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habéis creado) teniendo en cuenta las pausas, entonación y vocalización. Grabadlos en sendos documentos de audio.

WWW


11. Incorporad a la web: a. El texto del romance original con su ilustraci贸n y su recitado. b. El texto del romance creado por vosotros con su recitado.

WWW


Abenámar y el rey don Juan http:///C:/wiki/An%25C3%25B3nimo

— ¡Abenámar, Abenámar,

—El Alhambra era, señor,

moro de la morería,

y la otra la mezquita;

el día que tú naciste

los otros los Alixares,

grandes señales había!

labrados a maravilla.

Estaba la mar en calma,

El moro que los labraba

la luna estaba crecida;

cien doblas ganaba al día

moro que en tal signo nace,

y el día que no los labra

no debe decir mentira.»

otras tantas se perdía.

Allí respondiera el moro,

El otro es Generalife,

bien oiréis lo que decía:

huerta que par no tenía;

Yo te la diré, señor,

el otro Torres Bermejas,

aunque me cueste la vida,

castillo de gran valía.»

porque soy hijo de un moro

Allí habló el rey don Juan,

y una cristiana cautiva;

bien oiréis lo que decía:

siendo yo niño y muchacho

—Si tú quisieras, Granada,

mi madre me lo decía:

contigo me casaría;

que mentira no dijese,

daréte en arras y dote

que era grande villanía:

a Córdoba y a Sevilla.»

por tanto pregunta, rey,

—Casada soy, rey don Juan,

que la verdad te diría.

casada soy, que no viuda;

—Yo te agradezco, Abenámar,

el moro que a mí me tiene

aquesta tu cortesía.

muy grande bien me quería.»

¿Qué castillos son aquéllos? ¡Altos son y relucían!»


Fontefrida 2 3 4 Fon|te|fri|da, Fon|te|fri|da 8

18 que|ni|po|so_en|ra|mo|ver|de 8

5 Fon|te|fri|da|y|con|amor, 8

19 ni_en|ra|mo|que|ten|ga|flor,7+1

6 do| to|das| las| a|ve|ci|cas 8

20 que|si_el|a|gua_ha|llo|cla|ra 8

7 van| to|mar|con|so|la|ción, 7+1

21 tur|bia| la| be|bie|ra|yo; 8

8 si|no_es| la| tor|to|li|ca, 8

22 que|no|quie|ro_ha|ber|ma|ri|do 8

9 que_es|tá|viu|da|y|con|do|lor. 8

23 por|que_hi|jos|no_ha|ya,|no; 8

10 Por|a|hí|fue|ra_a|pa|sar 8

24 no|quie|ro|pla|cer|con|e| llos 8

11 el| trai|dor|del|rui|se|ñor; 8

25 ni|me|nos|con|so|la|ción. 8

12 las| pa|la|bras| que| le| di|ce 8

26

13 lle|nas|son|de| trai|ción: 7+1

27

14 «Si|tú|qui|sie|ses,| se|ño|ra, 8

28 ¡Dé|ja|me| tris|te,_e|ne|mi|go, 8

15 yo| se|rí|a| tu| ser|vi|dor.» 8

29 ma| lo,|fal|so,|mal|trai|dor; 7+1

16 «Ve|te| de_ a|hí,_e|ne|mi|go, 8

30 que|no|quie|ro|ser|tu_a|mi|ga 8

17 ma| lo,| fal|so,_en|ga|ña|dor, 8

31 ni|ca|sar|con|ti|go,|no!» 7+1


3. Transformem llegendes en còmics (pagesos i menestrals) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

El rei dels oficis Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels oficis. Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va requerir perquè cada un portés una mostra de la seva obra i l’eina més important de les que necessitaven. Va convidar-los a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, va ensenyar l’eina que emprava més per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l’ofici. El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i l’alena que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa. El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el mestre de cases, com que no podia portar cap casa, va portar un maó i la paleta i l’escarpra i va explicar com treballava. Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien


necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. Al rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes les eines i d’haver-los ben escoltats, li va semblar que l’obra de més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que l’agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines. Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis. De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-se’n. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va espuntar l’alena, al pellisser se li va oscar la ganiveta, al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta. Tots van tenir necessitat del ferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que seria atès i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encengués el fornal i que acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir. Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va presentar-se el ferrer, perquè havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil·litat van renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra vegada a un altre dinar fraternal i, davant de tots, va confessar que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I, davant de tots els presents, el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis, amb avinença i conformitat de tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal, que, a més de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis. D’aquesta llista, trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definició que apareix al


diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes.

2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda: Situació inicial UN REI SENSE REI DELS OFICICS

Fet desencadenant

EL REI ELEGEIX UN OFICI EL QUAL ELS ALTRES MESTRES NO ESTAN D’ACORD

Complicació

UN DELS MESTRES ES VA DEPRIMIR I VA TENCAR LA SEVA BOTIGA. DESPRÈS ES VA ADONAR QUE TOTS DEPENIEN D’ELL

Resolució del conflicte

EL FERRER, EL MESTRE DEPRIMIT VA TORNAR A LA CIUTAT I VA ARECLAR TOTES LES EINES DELS ALTRES MESTRES

Situació final

EL REI VA CONVERTIR EL FERRE EN EL REI DELS OFICIS I TOTHOM VA QUEDAR CONTEN I SATISFET.

3. A la pregunta 1 ja heu vist quins són els oficis que apareixen en la llegenda. a) En el text, a cada ofici li és atribuït un producte, que té uns atributs, una feina que hi està relacionada i una eina (o més). A més, el fet de fer-se malbé o cada eina es diu d’una manera diferent. Completeu la graella següent repetint l’exemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen.


Ofici

Producte

Atributs

Feina

Eines

Espatllar

Sastre

Vestit

Bonic Llampant

Tallar Cosir

Tisores Agulla

Desclavar

ENFORNARLO

FORN I INGREDIEN TS

CLAVAR

COSIR

ALENA

ESPUNTAR

PA

MOLT ROS

SABATES

POLIDES I LLUENTS

PANY I CLAU

BONICA I PICAR COMPLICADA L’ENCLUSA

MALL

PELL ASONADA

SUAU I FINA

EMPRAR I DESCANTAR

GANIVETA

OSCAR

CAPSETA

POLIDA

POLIR

RIBOT

ESMUSAR

FORNER SABATER

FERRER

PELLAIRE

FUSTER

PALETA I MESTRE DE CASA

NETA

NETAJAR

MAÒ

ESCANTOLLAR

b) A partir del que diu la llegenda, raoneu per què el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei. 4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuació. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició escrita sobre l’evolució d’un dels oficis des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules). 5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:

WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.


-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm


b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

Tipus de pla

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

1

DIFERENTES AMB CADA OFICIS

2

EL REI INTENTAN FRONTAL DESIDIR COM ELEGIR EL DE ADALT REI DELS OFICIS

3

QUAN ELEGEIX SASTRES

4

EL FERRER TRIST

5

EL FERRER A AFORES DEL POBLE

6

ELS ALTRES AMB LES TRENCADES

7

EL FERRER TORNAN A LA PRIMER PLA CIUTAT A PETICIO DEL REI.

RES

8

LES EINES ARECLADES

PRIMER PLA

ELS MESTRTES DONAN LES GRACIES

9

REUNIO DEL ELS MESTRES

PRIMER PLA

EL REI COMUNICAN EL SEU CANVI

PRIMER PLA

“MOLTES

10

VINYETES PRIMER PLA UN DELS

DES UNA BAFARADA PENSETIVA “A QUIE ALEGEIXHO JO..” AL SEGON PLA SASTRES”OH SENYOR, SERA UN HONOR” SEGON PLA

LES SEGON PLA

MESTRES PRIMER PLA EINES

REI

EL FERRER AGRAIT

RES

AMB

RES

EL FERRER PCIAT”ENSAN “SOC UN DESGR ELS MESTRES PLORANT

GRACIES..!!!” 11

LA RESTA DE MESTRES SEGON PLA

RES


FELISOS

12

PRIMER PLA

AGRAINT

TOTHOM FEN ELS SEU OFICI D’ACORD AMB LA DESISIO DEL REI

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.

4. La roba i el vestit Tal com passa avui dia, a l’Edat Mitjana els vestits eren no només un signe de pertinença a un estament, sinó que també mostraven quin era el paper que l’individu tenia en la societat. Generalment, en el dia a dia, els vestits no eren de colors vius, ja que la roba d’aquests colors era molt cara. La roba diària era d’uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Si es disposava de recursos, però, el negre i el lila eren una opció. Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes (es podien afegir mànigues llargues), unes calces de teixit més espès que cobrien el ventre i que, de vegades, arribaven fins als genolls, i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt, els homes duien una jaqueta, mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que, de vegades, podia ser blau. El conjunt es rematava amb un barret. Quan feia molt fred, s’usava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fíbula. La roba interior, tal com l’entenem avui dia, no existia. Les classes més humils no usaven roba interior. No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peça més interna una camisa llarga. Se sap que cap al segle XIV, a Itàlia, va aparèixer una mena de calçotets que es lligaven amb cordills. La roba no tenia butxaques. Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturó, d’aquí la importància d’aquesta peça de roba a l’edat mitjana (molts només l’usaven quan era festa). Generalment consistia en una peça de cuir clavetejada d’on penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes. Vet aquí, doncs, que el cinturó era quelcom més que una eina per a que no caiguessin les calces! A partir del segle XIV els artesans van començar a fabricar teles més elaborades gràcies a la difusió de nous teixits com la seda, el vellut i la gasa. La roba va anar adquirint més color, si bé aquesta només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. En aquells moments les


robes més preuades eren les que venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. El color era un signe de prestigi social. Acolorir una tela era un procés molt costós, per això aquesta mena de roba es pagava molt cara. Dos dels colors més demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell. Els vestits de gala lluïen molts colors que es combinaven entre ells: verd i blau, vermell i verd o blanc i negre. Igual que passa avui dia, hi havia complements per a aquesta indumentària: collarets, guants o arracades de pedres precioses. Malauradament la roba també era el signe d’exclusió d’alguns col·lectius: el leprosos eren obligats a dur una caputxa, els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga. Les sabates de l’edat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells, com si fossin uns botins. Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat, d’aquí que l’ofici de sabater fos molt actiu i pròsper no només per vendre calçat, sinó també per a reparar-lo. Cap a 1350 va arribar a Europa el botó. Al principi era una peça ornamental pròpia de les classes més riques però, a poc a poc, gràcies que eren un element molt pràctic, es van començar a fabricar de llautó o coure. Gràcies als botons, es podien obrir i tancar els vestits i les mànigues. Rentar la roba era una de les tasques més feixugues de l’edat mitjana ja que s’havia de fer a mà. Per fer-ho, moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot, d’aquí l’expressió “fer safareig”. Les classes més adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa. Existia el sabó, però per a la roba molt bruta s’emprava la cendra, aigua calenta (i escalfar l’aigua no era pas fàcil) i lleixiu. Font: http://neussocials.wordpress.com/2011/11/05/alimentacio-a-ledatmitjana

Activitats Respon a les preguntes següents: 1. Com vestien les classes més modestes? I les més adinerades? Les adinerades anaven amb uns vestits liles i negres, ja que que havien de disposar de recursos. També portaven vestits blaus i quan feia fred portaven una capa de llana per cobrir el cos. I les modestes la seva roba diària era uns vestits grisosos o tirant cap a blanc trencat. 2. Com eren luna es sabates a l’Edat Mitjana? Eren amb una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que els podia llligar amb cordes que pujaven fins als tormells, com si fossin uns botins.


3. D’on venien les teles i els vestits més preuats? Per què? Les teles venien dels artesans i els vestits venien dels sastres perquè era el seu ofici. 4. Com es rentava la roba? Es rentava a mà. 5. Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat. Creus que pot succeir el mateix avui dia? Raona la resposta. Sí, perquè si veig a gent amb roba molt gastada i bruta doncs pensaré que és pobre.

The Life of Catalan medieval peasants and artisans MAIN TASK A) After reading the text “La roba i el vestit”, Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant. WWW B) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan. C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisans. TAGS should include a minimum of: - Two texts written by the work group (clothes and daily routine) -

Two more images that give extra info

-

A video connected to the topic

D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created. SAMPLE THINGLINK IMAGE: http://www.thinglink.com/scene/524918287948054530


1. INTRODUCTION TO TAGGING

WITH

The main use of Thinglink (WWW.THINGLINK.COM) is choosing a picture and enriching it with links to other resources that give more information about it. This is done through TAGS. You can include text, pictures, videos, music, websites, etc in the TAGS. By doing so, the picture becomes interactive and full of resources and links. 2. HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE 1. Go to www.thinglink.com 2. Click on the icon Join Now! at the top right 3. Insert Name, e-mail address, password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free!

4. Click Go To Your Stream


5. La música de la pagesia

CONTINGUTS I OBJECTIUS Aquest treball proposa conèixer la música medieval a través dels gèneres i d’algunes melodies, segons l’estament que estigueu treballant. L’enfocament és sobretot procedimental. Observarem sobre la partitura les melodies i n’interpretarem alguna amb la flauta. Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes. El professor us facilitarà la resta del material necessari.

MATERIAL El dossier està format per un contingut informatiu, les partitures i les activitats. Necessiteu una flauta per interpretar la cançó, connexió a internet per buscar informació i per fer un mural a la pàgina web.

MÚSICA PROFANA La música profana és aquella que no va destinada al culte religiós. N’hi ha de dos tipus: Música Profana Vocal i de Música Profana Instrumental. Activitat: - Heu de cercar informació sobre els principals instruments musicals a l'Edat Mitjana i classificar-los segons la classificació sistemàtica per famílies instrumentals en una pàgina de la web:

WWW - Heu de cercar informació sobre els instruments i buscar imatges. - Els instruments es classificaran imatges.

segons la tipologia. Hi podeu adjuntar

A vegades, hi havia clergues que després d'abandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars. Se'ls anomenava goliards. Aprofitant la seva superioritat cultural, cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del més pur refinament a la


poesia més grollera. Ens han arribat alguns cançoners manuscrits dels goliards; els més famós el dels Carmina Burana que conté cançons religioses, polítiques, morals, eròtiques i satíriques pertanyents, la majoria al segle XII.

- Escolta un fragment del Carmina Burana. La versió que escoltarem, és una versió feta per Karl Orff durant el s.XX, recollint textos i danses propis de l’edat Mitjana. Per tant, hem de tenir clar, que la música que escoltarem no pertany pròpiament a l’edat mitjana, sinó que correspon a una versió moderna. http://www.youtube.com/watch?v=lfE7OqdlRIo

- Fixa't en la següent partitura i fes les activitats.


1- En quin idioma està escrit? Llatí 2- Per quantes veus és la partitura? 4 Quines? Soprano, Contralt, Tenor i Baix. 3- Quin és l'àmbit de la partitura (només la primera veu)? Mi – la’ 11a 4- Aquí tens un fragment de la cançó que hem escoltat. Aquesta partitura és per flauta. Prepareu-la per al dia de l’exposició. A veure com la toqueu!

WWW


1

6. Càlculs i més càlculs: Les unitats de mesura Unitats monetàries 1.- La moneda que utilitzem actualment és l’euro. a. Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari. -Monedes -Bitllets 1 cent - 1 euro -5 euros -500 euros -

2 cent

- 2 euros

-10 euros

-

5 cent

-20 euros

-

10 cent

-50 euros

-

20 cent

-100 euros

-

50 cent

-200 euros


b. Les monedes d’un euro són totes iguals? Afegiu un comentari al respecte. Depèn del país perquè a cada país a les monedes hi ha els seus reis.

c. Per què creieu que no hi ha bitllets de 30€ i sí que n’hi ha de 20€? Perquè amb un billet de 10€ i un altre de 20€ pots fer el de 30€ i és més útil tenint un “parell” que un “senar”

2.- No sempre hem utilitzat l’euro. No fa gaires anys gairebé tots els països d’Europa tenien la seva pròpia moneda; nosaltres utilitzàvem la pesseta. Si ens allunyem més en el temps, concretament, poc abans de començar a construir el monestir de Poblet, estava instaurat un sistema monetari a tot l’imperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien (lliura, sou, diner i òbol). L’equivalència establerta era: 1 lliura equivalia a 20 sous 1 sou a 12 diners 1 diner a 2 òbols. Aviat, diversos comtats i alguns bisbats van començar a emetre moneda, de primer a nom del sobirà carolingi i després, fruit d'un procés de progressiva autonomia, a nom dels comtes i els bisbats.


a. Imagineu que sou un comerciant de l’època i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dóna dues lliures. Quin canvi li hauríeu de tornar? T=246 diners

480-246=234

Comprador dóna=480 diners R:Hi havia de tornar 234 diners

b. Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien més de 3 lliures? Ovella val 105 diners R:Sí

105x7=735 diners 735:12=61,25 sous 61,25:20=3,0625 lliures

c. Les monedes no eren tan freqüents com ara i no corrien gaire. Per això, hi havia altres formes de pagament. Sabríeu dir quines eren?

Per exemple amb la sal...

d. Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diàries en plena temporada de collita. Amb aquests diners havia de mantenir tota la família (menjar, vestit, calçat, lloguer de l’habitació...). Això suposava una despesa aproximada diària de 4 diners i 1 òbol. Quant podria estalviar en un mes? T gasta=9 òbols

Cada dia té = 3 òbols

Guanya al dia = 6 diners = 12 òbols 3 òbols x 30 dies (1 mes) =òbols R:En un mes estalviaria 90 òbols

Unitats de longitud


Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Però no sempre ha estat així. Abans s’utilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regió. Era tan gran el problema que a l’entrada dels pobles o a la plaça major s’exposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret.

Columna dreta de la Entrada a la sala Col·legiata de portadasud de San capitular del Monasterio Roncesvalles (Navarra) Miguel de Biota de Veruela (Saragossa) (Saragossa)

En l’Edat Mitjana, algunes de les unitats més utilitzades eren: - La polsada (amplada del dit gros d’una persona adulta) equivalent a 2,54cm. - El peu que equivalia a 12 polsades. - La vara que equivalia a 3 peus. - La corda que eren 45 vares. 3.- No utilitzaven els nombres decimals perquè encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sinó que mesurava 4 vares i 1 peu. Per què 4,33 vares són 4 vares i 1 peu? No, 1 peu equivalia a 0,45 vares.

Unitats de temps


4.- L’horari actual dels monjos és aquest:

a. ● ● ●

Interpreta l’esquema anterior i digues quantes hores dediquen a: Dormir a la nit:450 minuts Orar i dir missa: 210 minuts Treballar: 225 minuts

b. Quin percentatge d’hores diàries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)? 15 min + 30 min + 60 min + 30 min = 135 min 135 x 100 / 1440 = 9,375 24 x 60 = 1440

5.- Llegeix atentament aquest text: Un fet curiós és que dos dels més grans literats de la història universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare morí en aquesta mateixa data (23-4-1616), però en dies diferents. Com és possible? Doncs, resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents, Miguel a Espanya i William a Anglaterra. Fins l’any 1582 els dos països feien servir


el mateix calendari que Juli Cèsar va instaurà l’any 46 a.C: el calendari Julià. Va ser en 1582, quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitució del calendari Julià per un de nou: el calendari Gregorià. El calendari Gregorià va ser adoptar immediatament pels països catòlics, entre ells Espanya. No va ser així en altres països com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari julià fins el 1752. Per això, Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents perquè en els seus països feien servir calendaris diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregorià. Shakespeare morí el 23 de abril de 1616 del calendari julià (és a dir, deu dies després, el 3 de maig de 1616 del calendari gregorià). Però quina diferència hi ha entre els dos calendaris? Per què el van voler canviar? Doncs bé, cap a l’any 325, es va fer coincidir la celebració de la Pasqua amb el pas de l’hivern a la primavera, el 21 de març. Amb el pas dels segles la data de l’esdeveniment es va anar avançant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferència era de 10 dies. L’equinocci es va datar l’11 de març (quan hauria d’haver arribat el 21 de març). Aquesta diferència provenia del còmput inexacte del nombre de dies d’un any. Segons el calendari julià, un any té 365,25 dies (tres anys de 365 i un de 366). Però realment un any té 365,242189 dies. Aquesta petita diferència (0,007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies. Què van fer? Van establir que els anys múltiples de 100 no serien de traspàs i tindrien 365, llevat dels múltiples de 400 que sí serien de traspàs i tindrien 366 dies . La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari. És a dir, que del 11 de març al 20 de març del 1582 no van existir.

a. Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.


Miguel de Cervantes

Julio César

El Papa Gregori

William Shakespare

b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data és avui en aquests calendaris? Musulmà: 2014-622+(2014-622) :32= 1392+1392:32=87

“Els nombres que diem de trencats” 6.- Un camperol ha de pagar el delme a l’església. Si la terra li havia produït 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia d’entregar. Dona el resultat del % i en kg entregats. Una Quartera equival a 69,518 kg x2= =(10x139,036):100= 13,9036

7.- Un arbre de 5 m d’alçada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alçada tindrà la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m? 5:6 = x : 60 6x = 5.60:6 X = 50


Santa Maria del Mar (Barcelona) Font: eltrasterodepalacio.wordpress.com


8.- A la façana oest de Santa Maria del Mar s’enlairen dues torres octogonals que fan la funció de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferència. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procés que has seguit per fer-lo. (MAQUETA)

9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir d’un desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) d’aquesta. Quants primes octogonals hauràs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho hauràs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.


2

7. L’alimentació medieval L’objectiu de la vostra recerca és oferir una visió de l’alimentació medieval. 1. Llegiu el text que apareix en l’enllaç següent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i il·lustrat en la pàgina web. Tingueu en compte que han d’aparèixer els elements següents:

WWW a) Productes més utilitzats a la cuina: Cereals populars: (ordi, blat, etc..) Els rics menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) peix fresc (tonyina, arengades, lluç) De veure el vi era fonamental al costat d´altes begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona.) b) Tipus de font d’energia utilitzat a la cuina:

La llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra.

c) Els estris de cuina:

L´olla o el tapi, tapadores, paelles d´aram de ferro de llarg mànec.

d) Llocs on es menjava:

Es menjava en el menjador o tinell, ricament adornat en ocasions especials; els convits vials o de nobles i burgesos. Es s’ha asseien en baquetes o escambells.


La cuina catalana medieval s. XII dC - s. XV dC La cuina medieval catalana era rica i refinada, incloïa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els àpats hi era present la dona, la qual cosa no succeïa en altres cultures. Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood i dels àpats i recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem –començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner. Naturalment, hi havia altres estils d’alimentació, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos… Les receptes poden ser d’allò més simples (com ara uns espinacs bullits) o d’allò més exquisides (peces farcides). És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos i als formatges, espècies i fruits i vins més llunyans i exòtics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta l’ús de les espècies –inclòs el sucre– com a manera d’amagar la poca frescor de certs productes: és una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el més depurat de la cuina xinesa o àrab i la d’autor i de fusió. Cronològicament, la cuina medieval va de l’alta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en què aquesta cuina és considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners


italians es vanten, igualment, de cuina ‘alla catalana’ –menjar blanc, rostits, salsa ginestada, carbasses… Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia… Naturalment, no es coneixen els productes d’Amèrica (pebrots, tomàquets, mongetes, patates), però no per això deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen d’avui, com per exemple la ruca (anomenada rúcola pels cuiners), al costat d’aliments aportats pels àrabs: albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, espècies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els espàrrecs i espigalls, les faves, els pèsols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes d’amanida i aromàtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, créixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, així com una gran profusió d’espècies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, garangal (galanga), celiandre... La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dàtils… La carn per als més rics era l’aviram (polla, pollastre, capó, ànec, oca, colomí, paó). La de referència era el moltó o xai fet, a més del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escàs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia l’art de fer embotits, pernils i formatges. La caça era representada pel cérvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tudó, la perdiu, el conill de bosc i la llebre. Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana és, segurament, la que n’utilitza un repertori més ampli, fins i tot més que l’actual, ja que inclou des de la sardina, el seitó i el bis, passant pel moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, déntol, llobarro, llissa; sèpia, pop, calamars; llagosta, crancs… També l’anguila, el salmó i la llampresa i fins i tot la balena i el dofí (ambdós mamífers). Es cuinava amb oli d’oliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet d’ametlles, agràs (sucs agres de taronja o raïm verd), vi i brou. S’empraven profusament les picades, els agredolços i els sabors ‘fortets’ o especiats. La base de l’alimentació popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part d’aquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, lluç). El vi era fonamental, al costat d’altres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona…). L’actual expansió de la cuina catalana és, de fet, una segona edat d’or que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en què a Europa –i particularment a la refinada Itàlia de les corts de Nàpols i Roma– era considerada la cuina de referència. I això fins al punt que a la capital de la Campània el més famós i reconegut cuiner de l’Europa medieval –


el Ferran Adrià del moment, Mestre Robert– escriu el famós ‘Libre de Coch’ o ‘llibre del cuiner’, on ja un gran creador comença a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna. En català, de fet, s’escriuen els primers receptaris i llibres gastronòmics d’altres matèries: el ‘Llibre de Sent Soví’, el ‘Libre de totes maneres de confits’, el ‘Regiment de sanitat’ d’Arnau de Vilanova (el primer dietista), l’obra d’Eiximenis ja esmentada i fins i tot les ‘Ordinacions per al regiment de palau’, de Pere Terç. La font d’energia de la cuina medieval –i això fins al segle XIX– és la llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra –on es cuinaven alguns plats– com per als fogons i forns –que només tenien algunes masies o cases importants–. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, àmplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accés directe a les entrades i sortides i a la provisió de llenya i primeres matèries. La cocció dels aliments es feia segons una sèrie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a l’ast o a la graella. El foc a terra també permet la cocció lateral, molt lenta, amb un tupí de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el ‘bresquet’, una mena de fogó a l’altura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocció del pa i les fogasses o coques, sinó per a la confecció de diversos plats: d’arròs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam)… Els recipients de cocció de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, s’emparenten naturalment amb les tècniques emprades, la majoria similars a les actuals. Les tècniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir l’olla o el tupí, de terrissa o metàl·lica, d’aram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles d’aram o ferro de llarg mànec. Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien –i tenen– noms especials o locals: gresala, greixonera, etc. Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxarles i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps d’estamenya; esbromadores o escorredores, així com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. També fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a l’altura de la persona, i tenia una gran importància. Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al ‘Tirant lo Blanc’) eren d’un gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat, amb música, rituals, danses, plats presentats d’una forma espectacular… L’àpat seguia un ordre jeràrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o ‘cuines’), segons plats (‘pitances’, rostits, plats a la graella, panades) i ‘fi de taula’ (postres, cremes –com el famós menjar blanc–, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un ‘tallador’ (plat pla). Tot això acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers… El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els àpats hi és present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures.

Font: www.gencat.cat


2. Els habitants de l’edat mitjana, podien menjar el pa amb tomàquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho? Si perquè la carn la trituraven amb el ganivet i feien les hamburgueses. La patata no perquè la van descobrir en americà, americà es va descobrir en el 1492. El tomàquet també el van descobrir a americà , però el pa si el podien menjar. Sol podien menjar hamburguesa i pa perquè es l’ únic que existia.

8. La crisi de la pesta negra Durant el segle XIV, fins a l’any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333 (el conegut com “lo mal any primer”) quan la falta d’aliments causada per les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat. Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part. La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia aleshores un índex de mortalitat d’un 80%, mentre que la segona el tenia d’un 100%. Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catàstrofes naturals, resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya. El nom prové del fet que les persones infectades presentaven per tot el cos unes tumefaccions que ennegrien amb el pas del temps fins a provocar la mort. La forma de transmissió en una persona sana podia ser molt variada: a través d’una persona infectada, d’una rata o, també, d’una puça que fos portadora de l’agent causant.


ACTIVITATS 1. Afegeix a l’esquema següent les fletxes situades a la dreta, segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia.

2. Des del segle XIX sabem que l’agent causant de la pesta és un bacteri que té forma de bacil. Busca en una enciclopèdia quina és la forma de bacil, senyala-la en els esquemes següents i escriu també els noms de les altres formes més típiques de bacteris.


3. Per calcular l’impacte de la crisi heu de fer una gràfica de barres. Abans del segle XVIII la població es calculava mitjançant focs (4,5 persones) o cases. Completeu la columna de població amb les dades que manquen. any

Focs

Població

1365

104.069

468310,5

1378

83171

374269,5

1497

59544

267948

1512

61389

276250,5

1553

75384

339228

1719

90284,44444

406.280

4. Feu una gràfica de barres i col·loqueu en l’eix horitzontal els anys i en el vertical el total de població. Poseu primer el valor més alt per equilibrar la gràfica.


9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:

1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques ( cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.

2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana


El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori . La possessió de forn a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa. El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades. La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres. Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros". Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticació de l'horta àrab, que comença a estendre’s per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps. Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris.

3.- Els molins fariners a l’època medieval A L’època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competència que fes desitjable la introducció d’innovacions, va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l’àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS 2.-Feu un breu comentari a la frase feta del títol d’aquest apartat. Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur. 3.-Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d’aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana. Feu una breu descripció del procés que rebien els aliments i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui en dia? -Fumat

-Posat en vinagre


-Salat

-Assecar els aliments

-Fermentació Avui en dia encara es mantenen aquestes tècniques. 4 .-Observeu l’esquema del molí fariner, és un tipus de molí anomenat “hidràulic de rodet horitzontal”. Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal començar per la resclosa on hi ha l’aigua emmagatzemada.

Podeu trobar informació, entre d’altres pàgines, a les del Museu de la farinera de Castelló d’Empúries o bé dels Molins de la vall d’Ora.

1.

Gramosa

2.

Molasalandesa

3.

Mailla

4.

Malasatrana

5.

Farinal

6.

Farinesa

7.

Arbre

8.

Vader

9.

Canal


L'Edat mitjana acabat