35 Pau Bagué
El cercle eurítmic El cercle és un motiu geomètric sense principi ni final i un símbol associat a una gran varietat de significats, molts d’ells lligats al moviment cíclic dels astres i les estacions de l’any o bé al concepte d’eternitat i perfecció. Una de les característiques més destacables d’aquesta figura és la capacitat de tornar al seu punt d’origen després d’haver abraçat la pròpia extensió en la seva totalitat i, finalment, repetir-ne el mantra amb una nova consciència i uns nous coneixements adquirits durant el trajecte. És precisament amb aquesta mirada cíclica com s’ha plantejat el recorregut expositiu de l’obra de la Mar Serinyà al Centre Cultural La Mercè, obviant la ferma i rígida linealitat temporal per oferir una visió més flexible, més circular i més adaptable al discurs eurítmic. D’aquesta forma, hom trobarà reminiscències de la primera obra exposada, Impuls nº1 (2009 – 2010), a l’última obra projectada, Got d’aigua (2019), on el cercle es tanca. Al tornar a l’inici de l’exposició, serà possible connectar les últimes peces del recorregut amb les primeres, descobrint lligams que podrien haver passat per alt a primer cop d’ull. Pel que fa a les formes circulars dins les obres de l’exposició, cal assenyalar que aquestes no apareixen a totes les peces i, a més, no s’han d’entendre com una eina a la que la Mar Serinyà hi recorre voluntàriament per fer-ne la seva firma personal, sinó com aquella pulsió creativa que apareix puntualment, motu proprio, per donar estabilitat al cos físic, mental i espiritual de la consciència corporal i fluir harmònicament amb l’entorn; és a dir, per aportar ordre al caos interior que es dona prèviament al traç i que s’acaba exterioritzant de diferents maneres, algunes més agressives, d’altres més fluïdes, però que en cap cas són formes regulars ni per la seva tècnica ni per la voluntat de l’artista. Totes aquestes línies que formen una obra, cadascuna de les quals tenen una intenció i una direcció, són les peces que l’euritmista dibuixa al convertir-se en espai, en moviment, en la vibració de la creació, en color, en gest, en llum, en cos... El cercle és tan sols un d’aquests sons desplaçant-se per l’espai; és la materialització d’una nota vocal de la partitura interior al trobar l’harmonia entre el mitjà expressiu, la superfície on s’aboca l’expressió i l’espai que l’envolta; en definitiva, el cercle només és copsat per la Mar Serinyà quan aquesta abandona el seu “jo” i esdevé una ànima en sincronia amb tot allò que l’envolta.