Page 1

Hem dedicat  les  Jornades  Culturals  d’aquest  curs  a  un  tema  que  ens  sembla  prou  important,  com  és  ara  el  de  la  salut  relacionada  amb  l’activitat  física, sense oblidar l’alimentació i la higiene.  S’han celebrat durant els dies 13, 14 i 15 d’abril, que per ser els darrers del  trimestre  natural,  vam  pensar  que  eren  els  més  indicats  per  a  dedicar­los  a  activitats de caire més lúdic i informal.  Al  llarg  d’aquestes  Jornades,  els  nens,  agrupats  en  16  equips  d’aproximadament  15  participants  de  totes  les  edats  entre  1r  i  6è  de  primària,  han  fet  activitats  esportives  diverses,  han  assistit  a  conferències  i  tallers  relacionats amb la salut i han fet esport pels carrers de la Garriga.  Cada grup tenia assignats un color per a la samarreta i una lletra de sèrie  (A o B), que s’associaven a un nom que li donava identitat i el distingia de tots  els  altres,  tot  i  que,  a  vegades,  sobretot  en  les  sortides,  hem  ajuntat  diversos  grups per tal d’optimitzar els recursos humans i materials de què hem disposat.  Al llarg de les pàgines següents, podreu anar veient totes i cadascuna de  les  activitats  que  han  dut  a  terme  els  nens  de  primària  a  través  de  textos  redactats i il·lustrats per un grup de nens de sisè que van voler col·laborar­hi.  A tots ells, gràcies i gràcies també a tot el personal extern al centre que va  col·laborar amb nosaltres i va contribuir a l’èxit d’aquestes Jornades Culturals: a  la  Carme  Aubanell,  pel  seu  taller  de  massatges,  a  la  Judit  Cuspinera  per  la  xerrada sobre salut i, per l’acompanyament a la bicicletada, a la Ivonne XXXX i  a la Mercè Partegàs, que tot i ser avui personal external centre, el centre la porta  ben  bé  dins  del  cor.  Naturalment,  agraïm  també  en  Pepo  el  reportatge  audiovisual que ha fet paral·lelament a aquest aque podeu veure aquí.  Co nsell de r edacció   Albert López  Antonella Olivero  Sandra Karlsson  Verónica Campos  Gina Fabregat  Muriel Montagud  Queralt Marimón  Noah Manni 

Fo tò gr afs Albert López  Antonella Olivero  Sandra Karlsson  Verónica Campos  Gina Fabregat  Muriel Montagud  Queralt Marimón  Noah Manni  Aitor Amatriain  Jenni Martín 

Marcel Cebey  Arnau Giménez  Álex Santos  Pau de Ferrater  David Vergara  Azahara Cabanillas  Anna Caldentey  Ayoub Ejjebari  Agustina Olivero  Gisela Martí  J. Felipe Guerrero


El primer  dia  de  les  jornades  culturals  va  començar  quan,  per  classes,  tots  els  alumnes  i  mestres  de  l’escola van entrar al gimnàs.  L’escenari  estava  decorat  amb  dos sofàs i amb projecció d’una imatge  d’un  parc  al    fons.  Quan  els  alumnes  van  callar,  que  ja  va  costar  una  miqueta, dos actors disfressats de gent  gran van entrar en escena. Un d’ells es  Part del públic assistent  va posar a llegir el diari assegut al sofà  mentre  l’altre,  també  assegut,  feia  mitja.  Al  cap  d’una estona, quan el personatge que llegia el diari,  que  acabà  anunciant  que  es  deia  Cesc,  es  posà  a  menjar  patates  fregides.  De  sobte  un  nou  personatge  entrà  en  escena.  Aquest  es  posà  a  sermonejar  a  en  Cesc  sobre  la  vida  saludable.  En  acabat,  començà  a  sonar  una  musica  alegre  i  el  repertori de personatges es  posà a fer esport movent­se  més  aviat  poquet.  Després  van  baixar  de  l’escenari  i  sorprengueren  el  públic  fent  una  volta  corrent  per  Un moment de l’actuació  l’improvisat  pati  de  butaques.  Va  fer  molta  gràcia  la  intervenció  d’un  nen  de  segon en mig de  l’actuació que va aclarir als  actors que  aquell dia i els dos següents farien les jornades culturals  Un altre moment  de l’actuació  esportives.  En  acabar­se  l’espectacle,  es  van  acomiadar  de  tots  i  van  anunciar  que  tornarien  un  cop  finalitzades  les  jornades  culturals.  A  continuació,  la  directora  va  pujar  a  Un  moment  en  què  un  dels  actors  més  l’escenari  i  va  populars va perdre la perruca. No cal dir  pronunciar  un  que l’anècdota va ser molt celebrada pel  discurs  en  què  públic assistent...!  Ai, que se la fum! sortia  diverses  vegades la idea de portar una bona vida saludable i  activa per a arribar a ser grans i estar plenament en  forma i poder viure molts  anys d’una manera sana. 


En aquesta pàgina i les següents, presentem els equips amb els quals es  va treballar, el nom que van escollir i el logo que els identificava. 

Minicracks liles

Pilotes

Selecció de Brasil 

Els Aigualits 


Els Olímpics

Els Atletes Morats 

Els Esportistes 

Corre que t’atrapo 

Els Cors Saludables 


Esportistes Radioactius Taronges 

Les Fruites Olímpiques 

Futbolbask Blue 

La Selecció del Brasil

Les Fruites Esportistes 


Salut i Esports 

Superplàtans

The Orange Bulls 

Aquests són  els  equips  i  els  distintius,  fets  per  ells  mateixos,  que  van  lluir  els  participants  al  llarg  de  totes  les activitats que es van dur a terme durant les Jornades.


Un dels equips treballant

tria del  logo  i  del  nom  que  havia  d’identificar  el  grup  i,  a  continuació,  cadascú es va fer la seva tarjeta amb el  corresponent  logo  que  l’identificaria  com  a  membre  del  seu  equip  durant  totes les Jornades.  Finalment, es va fer una votació  i així va poder­se triar el logo i el nom  de cada grup. 

Després de  la  inauguració,  els  equips  es  van  separar  i  van  anar  desfilant  amb  el  seu  monitor,  que  era  un  profesor  del  centre,  cadascun  cap  a  l’aula que li havia estat assignada.  Un  cop  allà,  cada  nen  es  va  presentar  i  va  expressar  què  esperava  cada  un  d’aquelles  Jornades  i,  a  continuació, va fer una proposta per a la 

Un moment de les votacions 

Una mostra de les propostes d’un dels equips 


Instantànies del treball de  diversos equips


Les diverses  xerrades  sobre  salut  que es  van fer van ser  molt  útils  i  alliçonadores  perquè  la  persona  que  se  n’encarregava  va  parlar  sobre  aspectes  tan  importants  com  ara què s’ha de fer per  a  evitar  les  càries,  quin  és  el  menjar  sa  i  el  que  no  ho  és  tant  i  en  quina  mesura  hem  de menjar­ne, de cada  aliment.  Un  moment d’una de les xerrades  També  va  explicar que cal fer esport per a mantenir el cos en forma i que tampoc no es bo  portar gaire pes a l’esquena per tal d’evitar lesions musculars i deformacions de  l’esquelet.  De la mateixa manera, va explicar la necessitat de rentar­se bé els cabells  i  el  cap  per  a  no  tenir  polls  i  les  orelles,  per  a  no  tenir  taps  de  cera,  però  posant  molta  cura  a  no  introduir­  hi  bastonets  i  també  va  dir  que  si  no  s’hi  veu  bé,  cal  avisar  els  pares  per  anar  a  l’oculista A  la  platja,  cal  Simulació d’un examen odontològic posar­se  crema  solar  per a evitar les cremades del sol i quan fa molta calor, beure molta aigua perquè  el cos no es deshidrati.  En aquest taller, es pot dir que els nens hem après a viure saludablement  i els hàbits que ens han de permetre aconseguir­ho. 


Aquest taller va consistir a fer una ballada de la dansa de gitanes.  L’estructura  de  la  dansa  era  una  filera  de  nois  a  l’esquerra  amb  un  mocador  blanc   i una  altra  de  noies  a  la seva  dreta,  amb  un  mocador  de  color  taronja.  La dansa té tres moviments bàsics:  En el primer, el noi dóna la mà a  la  noia  i  tots  dos  posen  els  peus  junts  i  marquen  el  pas  amb  el  taló  fins  a  tres  cops o més. Fan tres passes i se separen  de  tal  manera  que  cadascú  va  per  una  banda,  sempre  fent  voleiar  el  mocador  endins  i  enfora.  Després,  s’incorporen 

novament a  la  fila,  entrant­hi  per  la  cua.  En  el  segon  moviment,  quan  tornen a posar­se en la posició inicial,  cada  parella  se’n  va  cap  a  una  banda 

marcant el pas de galop.  El  tercer  moviment  consisteix  a  aixecar  les  mans  unides  amb  la  parella  fent el túnel, de tal manera que els altres 

companys van passant­hi per sota. 

Aquestes variacions  es  van  repetint en diferents  ordres i al final del  ball  es  fa  una  salutació  al  públic  amb  la  clàssica  inclinació  de  cos  doblegant  la  cintura.


En el taller de  massatges  es  va  explicar  què  era  un  terapeuta,  professional  que  es  va  definir  com  a  algú  que  equilibra  les  emocions  i  els  sentiments  i  que  ho  fa  a  través  de  massatges  i  altres  tècniques  de  manipulació  externa  del cos.  Per  tal  d’experimentar­ho,  es  va  convidar  els  nens  a  fer­se  massatges ells mateixos, per la qual cosa es van donar a conèixer determinades  tècniques,  tot  sobre  la  base  que  les  mans  tenen  el  poder  de  guarir  moltes  molèsties.  Algun dels automassatges, segons el terme que es va fer servir, tenien la  propietat de poder activar la circulació i altres  se’ls feien directament a la cara  els  mateixos  assistents al taller.  Per  la  seva  banda,  en  el  taller  de  fisioteràpia  es  demanava  fer  uns  petits  escalfaments  en  solitari, mentre els  assistents  anaven  fent  silenci.  Quan  es  produïa  aquesta  circumstància,  l’explicació  començava  amb  els  conceptes  fitness  i  wellness,


paraules que  provenen  de  l’anglès.  A  continuació,  es  donava  un  resum  de  l’explicació feta sobre els dos conceptes:  ·  Fitness: estat físic bo.  ·  Wellness: estat bo, en general, en tots els àmbits de la vida.  Explicats  aquests  conceptes  la  fisioterapeuta  conscienciava  els  alumnes  que quan s’acaba de fer esport s’han d’estirar els músculs perquè si no es poden  produir  lesions  físiques  greus,  però  no  només  és  important  estirar­los  després  de realitzar una activitat física, sinó que també és important fer­ho abans. Amb  això entès, els alumnes es posaven a fer exercici. Primer, caminant com soldats  al  ritme  d’una  música  que  sonava  de  fons  i,  després,  els  exercicis  que  en  general  estan  identificats  com  a  exercicis  aeròbics.  En  acabat,  alguns  que  no  són  tan  coneguts  per  la  població  que  no  coneix  el  món  de  la  fisioteràpia.  Amb  tot  això  fet,  els  cossos  ja  es  consideraven escalfats  i  tocava  relaxar­los.  A  continuació,  els  alumnes  seien  en  rotllana i la monitora explicava diversos grups  musculars del cos humà, com a  referència per a veure els diferents problemes  que poden sorgir. En una de  les  seessions,  es  va  escollir  un  nen  que  afirmava  tenir  molt  mal  d’esquena.  La  fisioterapeuta  va  ensenyar als alumnes  com  es  podien  identificar  fàcilment  alguns  d’aquests  problemes  i,  en  acabat, els va explicar  com  es  podien  solucionar  amb  constància  diària.  Al  final,  els  alumnes  eren  convitats  a  fer­  se  massatges  per  parelles  fent  servir  una taronja.  Uns  tallers,  tant  l’ún  com  l’altre,  interessants  i  força  aliçonadors.


El taller  d’expressió  corporal  va  començar  en  el  mateix  moment  en  què  es  van  fer  les  files  i  les  dues  monitores  encarregades  van  explicar  la  importància  d’escalfar  els  músculs  abans  de fer qualsevol exercici.  Després,  les  monitores van ensenyar una  sèrie de passos de ball bàsics  per a començar a fer aeròbic  Un dels moments inicials  i,  en  acabat,  va  començar  la  música,  que  era  molt  dinàmica  i  rítmica  i  es  va  iniciar    el  ball  aeròbic  pròpiament dit. Al començament, es va produir una certa descoordinació en els  moviments, però el segon cop ja va sortir molt millor i, a poc a poc, tothom va  anar  agafant  el  ritme  adient.  Al  cap  d’una  estona  de  moviment  continuat,  el  cansament havia fet estralls, però va caler fer un esforç per no aturar­se perquè  el  taller  encara  no  havia  acabat.  En la segona part, es va  fer una simulació per parelles.  Un  feia  veure  que  era  una  titella  i  l’altre,  un  titellaire  i  s’havien  de  posar  d’acord  sobre  quin  personatge  representaria  cada  rol.  El  que  feia  de  titella  ho  havia  de  fer,  fins i tot forçant l’expressió de  la cara i, a més, tot això s’havia  Ja, en plena sessió de  fer  lentament,  al  ritme  d’una música de circ que sonava ara i que era suau i de ritme molt lent.  En  general,  va  ser  un  taller  interessant,  força  divertit  i,  sobretot,  nou  perquè  la  majoria  o  potser  tots  els  participants  era  la  primera  vegada  que  entraven en contacte amb aquest tipus d’activitat física. 


Amb una  relaxant  olor  del    gin­seng  que  s’escampava  per la classe i tot de matalassos  per  terra,  l’ambient  que  es  creava  en  aquest  taller  era  especial, mai vist a l’escola.  El  ioga  prové  de  l’Índia  i  cada  moviment  o  postura  té  un  nom corporal.  En  començar,  se  saluda  el  sol  en  acte  d’agraïment  per  tot els que ens dóna l’anomenat  astre rei. Aquesta salutació és fa  col·locant les mans en forma de 

Postura del Flamenc 

Postura de Jakobsen 

rombe davant  la  cara  i  alçant­les  per  damunt  del  cap  per  a  dur­les  fins a terra després i, a continuació,  tornar­les a alçar diversos cops.  La  postura  del  Gat  es  fa  posant­se  de  quatre  grapes  i  abaixant  l’esquena  i  alçant­la  i  abaixant­la novament.  La  postura  de  la  Tortuga  es  fa  col·locant­se  asseguts  a  la  manera  índia  i  intentant  tocar  el  terra amb el cap.  La  postura  del  Flamenc  consisteix  a  aguantar­se  dempeus 

damunt d’una sola cama.  Finalment,  la  postura  de  Jacobsen  que  consisteix  a  estirar­se  a  terra  mentre algú altre passa un pinzell  per  damunt  del  cos  del  que  jeu  a  terra.  Fan ioga o els acaben de donar  les notes...?

Postura del Gat 


Diversos moments del taller

En començar  el  taller,  els  participants  es  descalçaven  per  tal  d’estar  còmodes,  ja  que  d’aquesta  manera, la veu flueix millor.  Al llarg del taller, s’explicava que les  postures  corporals  afecten  molt  la  veu i que és  important adquirir una  sèrie de bons hàbits per tal de treure  el  màxim  profit  de  l’esforç  que  fem  en parlar o cridar.  A  continuació,  es  convidava  els  participants  a  mirar  d’esbrinar  d’on 

prové la  veu  i,  al  cap  de  diverses  propostes,  s’explicava  el  funcionament de les cordes vocals.  També  es  mostrava  breument  el  comportament  de  la  laringe  davant  el  greu  i  l’agut  i,  finalment,  es  va  donar  una  atenció  especial  als  tons  que  fem  servir  per  a  expressar  alegria, tristesa, etc.  En  definitiva,  un  taller  interessant  que no es va fer gens avorrit. 


Però, no  anàvem cap  allà…? 

Heu d’escoltar  més...! 

Ostres, quines  ganes de  correr,  tu...! 

Sí, tu...!  Que  guapo,  no...? 

Brrr...! Mira que  fer­nos passar  per aquí...!  Eeeeh...! Que  no veniu...?

Va, nena!  Espavila! 

Els ciclistes  van sortir per  la  porta  gran  i  van  passar  pel  carril  de  bicicletes  fins  a  arribar  a  Can  Noguera.  Cada  cop  que  travessaven  un  carrer  uns  policies  regulaven  el  trànsit  i  vigilaven  que  no  pogués  prendre  mal  ningú. 


Els participants  van  arribar  al  pavelló  i  al  camp  de  futbol  a  través  Guai, però,  Ha estat  d’un  camí  ple  de  pedres.  guai, guai!  diver, oi,  Allà es van dividir en dos  tu...?  grans  grups.  Un  va  anar  al camp de futbol i l’altre,  al pavelló.  Un cop allà, encara es van  fer  més  grups  per  tal  de  fer  diferents  activitats:  hoquei, joc de matar amb  la pilota i bàsquet.  Al  cap  d’uns  tres  quarts  d’hora  aproximadament,  els  ciclistes  van  tornar  novament  a  muntar  les  seves màquines de dues rodes i van tornar a baixar cap a l’escola.  Tret  d’alguna  roda  desinflada  i  poca  cosa  més,  no  va  haver­hi  cap  incident  remarcable  i  les  dues  jornades  es  van  desenvolupar  de  manera  plàcida  i  tranquil·la. Va ser una activitat cansada, però força divertida. 

Ai, que m’he deixat  l’esmorzar...!  Espereu...!


Una de les sortides que més il·lusió havia despertat era la de patinatge i  està ben clar que no va decebre en absolut les expectatives que hi havia posades.  L’escola  havia  demanat  a  l’Ajuntament  que  tallessin  uns  quants  carrers de la Garriga per tal de poder fer  l’activitat sense contratemps i amb tota la  seguretat que cal en un cas com aquest i,  Glups... Com  s’embala,  efectivament,  la  policia  va  fer  la  seva  això...!  feina i esperava el nombrós grup de nois i 

noies no  gaire  lluny  de  l’escola,  amb  els  Que no  carrers  indicats  ben  m’espereu...? nets  de  cotxes  i  d’altres  vehicles  que  podrien  haver  resultat perillosos.  L’activitat  es  va  fer  amb  tota  normalitat  i  sense  accidents  dignes  d’assenyalar,  tret  de  les  caigudes  que  es  produïen  amb  més  freqüència  que  no  haurien  desitjat  els  seus  protagonistes  perquè,  si  bé  és  cert  que hi havia nens que sabien patinar i nens que no en sabien tant, la veritat és  que gairebé ningú es  va lliurar de  tocar el terra amb les  mans o amb el cul en  algun moment.  El que és cert és que l’activitat va servir, sense cap mena de dubte, perquè 


els nens que no en sabien n’aprenguessin una  mica, perquè els que en  sabien  una  mica  n’aprenguessin  més  i  perquè  els  que  en  sabien  molt  s’adonessin  que  potser no  en sabien tant com es pensaven. I, en  qualsevol cas, el que sí que va  ser és una activitat molt i molt divertida. 

Ostres...! Amb  això, no hi  comptava...!  Que bé que  vaig...! 

Brrr....! Si no  fessin tant el  ximplet...!

Per què em passa  tot a mi...? 


Moments feliços 

Què...! Tu què  fotografies, ara...?  Cazundena, si  m’aixeco...!

Moments no tan feliços 


El divendres  15  d’abril,  la  tercera  de  les  Jornades  Culturals  2010­  2011, vam procedir a fer la  cloenda  i,  després  de  tant  de  moviment,  res  millor  que una activitat una mica  més  sedentària  per  a  descansar.  Per  tant,  va  semblar  adient  passar  una  pel·lícula  que  s’adigués  amb  amb  el  tema  que  havia  presidit  aquests  tres  encarregats  de  preparar  jocs  per  als  nens  del  parvulari i, per tant, no van  poder  veure  la  pel·lícula,  però  van  contribuir  a  fer  que  els  més  petits  s’ho  passessin  bé.  Val  més  que  aprofitin  aquest  any  perquè  ara  són  els  grans,  però  l’any  vinent  seran  els  petits... 

dies, però  alhora  havia  d’agradar  a  nens  de  1r  i  a  nens  de  cicle  superior,  cosa gens fàcil. L’escollida,  doncs,  va  ser  “Astèrix  i  els  dotze  treballs”  i  la  veritat  és  que  l’elecció  va  ser  un  veritable  èxit  perquè  va  agradar tant a grans com a  petits.  Els  nens  de  6è,  a  part  de  la  seva  feina  d’elaborar  aquest  reportatge  que  acaba  amb  aquesta  darrera  crònica,  van  ser  els 

Els parvulari 

nens de  van  estar 

encantats de  jugar  amb  els  més  grans  de  l’escola  i  s’ho  van  passar


El gol daurat 

força bé  perquè  els  nens  de  sisè  els  havien  preparat  cinc  jocs:  l’stop  musical, el joc de les cadires, el gol daurat, el què és? I la planxa al cap.  Que  el  curs  vinent  puguem  gaudir  novament  d’unes  Jornades  Culturals  tan reeixides com aquestes! 

Joc de la planxa al cap 

Joc de les cadires

JORNADES CULTURALS 2010/11  

Recull de totes les activitats de les Jornades Culturals d'enguany

Advertisement