Page 1

LA POCIÓ Hi havia una vegada una filleta que vivia en un bosc. Es deia Blancaneus perquè tenia la pell molt blanca i els cabells negres. Era una nena trista perquè no tenia amigues.

Un dia va anar a cercar fruita d'un arbre i per casualitat, es va trobar amb una filleta que també agafava fruita de l'arbre. Na Blancaneus va voler fer-se amiga, però la filleta que es deia Anna li va dir que no perquè ja tenia sis amigues.

Na Blancaneus es va enfadar molt i va anar a l'habitació secreta de la seva madrastra "La bruixa" i va robar-li una poció. El següent dia va tornar al bosc per trobar a l'Anna. La va veure agafant flors del bosc, i li va dir que es begués aquella aigua que ella dia que era la més bona del món. L'Anna se la va beure i des de llavors va voler ser sa seva amiga. La seguia per tot arreu, eren super amigues i no es van separar més una de l'altra. La Blancaneus mai més va estar trista. Conte contat conte acabat.

Ana Piñero i Ariadna Gomila


CERCANT A LA MARE Hi havia una vegada la Caputxeta Vermella que passejava pel bosc. De sobte es va trobar un porquet que estaia preocupat perquè no trobava la seva mare, i la Caputxeta Vermella li va dir que l’ajudaria a buscar-la. Mentre buscaven la mare, el porquet va començar a agafar flors per regalar a la mare i així ella es posaria molt contenta. De repent van sentir un renou dins un arbust i es va espantar. Van agafar un pal i es van atracar a l’arbust. Amb el pal van començar a pigar i van sentir:

-Ony, ony, ony, quin mal!! Era la mare del porquet que havia caigut a dins i no podia sortir. La Caputxeta Vermella va ajudar a la mare a sortir de l’arbust. Desprès, la mare va convidar a la Cuixeta Vermella a casa seva a fer la bereneta i ha jugar. La Caputxeta Vermella se’n va anar i la mare del porquet li va dir moltes gracies per tot. Ella se’n va anar feliç perquè havia ajudat a un amic. Conte contat ja se ha acabat.

Tomàs Gomila i Jorgina Sans


PINOTXO I LA CABRETA EN PERILL Hi havia una vegada, en un bosc molt extens, caminava content en Pinotxo cercant esclata-sangs. De sobte es va trobar amb la seva amiga la cabreta gran i varen anar a jugar junts. Quan anaven jugant pel bosc va aparèixer un llop que anava perseguint a la cabreta gran des de feia molt de temps perquè se la volia menjar. Quan el llop va veure en Pinotxo, es va pensar que també era de carn i els va enganar per dur-los a casa seva. Quan el llop els va atrapar se’ls volia menjar però quan va donar un mos a en Pinotxo se li varen caure totes les dents i no es va poder menjar-se a cap dels dos. El llop se’n va anar plorant perquè no tenia les dents. Va anar al dentista i li va dir que tardaria deu mesos en tornar a tenir dents. El llop es va posar a plorar. Va anar a casa seva i va deixar lliure a en Pinotxo i a la cabreta gran. Al final varen parlar i van acordar que el llop no els perseguiria mai més i es van fer amics per sempre. En Pinotxo va tornar amb en Geppeto i la cabreta gran amb la seva família i tots ells varen ser feliços per sempre. Conte contat, conte acabat.

Alejandro Santana i Lino Pons


ELS PERILLS DEL BOSC Hi havia una vegada el Gat amb Botes que caminant pel bosc es a perdre.Va arribar a un riu i es va trobar amb l’aneguet lleig que plorava. El moix, tot i que tenia molta gana no se’l va menjar i l’ànec, per donar-li les gràcies, li va explicar que anés amb molt de comte perquè al bosc hi havia un caçador. El moix va seguir passejant fins trobar una cova a on va decidir quedar-se a dormir. El dia següent va tornar al riu per rentar-se i pescar el berenar. De repent va escoltar un crit:

- “Quak, quak, quak!!!” - Ajuda, el caçador em vol matar!!!

El Gat amb Botes va córrer cap a l’ànec, es va llançar sobre el caçador, però en aquell moment el caçador va disparar. Passades unes hores, el gat es va despertar, s’havia dormit damunt el sofà amb la televisió encesa. Va suposar que havia estat tot un somni, però quan va anar al llit es va trobar l’aneguet lleig que hi dormia. “Catacric, catacrac, aquest conte ja s’ha acabat”

Nerea Pérez i Cristian Revelo.


L’ANNA DE LES TRES BESSONES I EN PINOTXO Hi havia una vegada l’Anna de les tres bessones que volia anar a corre món. Va decidir que primer viatjaria a Londres. Estava emocionada d’anar-hi. Quan va arribar a l’aeroport de Londres es va espantar perquè hi havia molta gent i no sabia cap a on anar i no entenia el idiome que parlaven. En Pinotxo que també es trobava a l’aeroport de Gatwick la va veure tan nerviosa que la va voler ajudar a sortir d’allà.

Caminant cap a l’hotel un home va robar la cartera de la motxilla de l’Anna. Ella no se’n va adonar fins que va arribar a l’hotel quan estava col·locant les seves coses. Es va tornar a posar molt nerviosa ja que a dins la cartera hi tenia els bitllets d’avió per a seguir viatjant. Va pensar a veure qui la podria ajudar, podria ser en Pinotxo?, però no tenia el telèfon per avisarlo, així que va avisar a la seva mare perquè ho comuniquessin pel televisor i aconseguir atrapar a l’home que es dedicava a robar a la gent. En Pinotxo va veure les notícies i va decidir anar a atrapar el lladre. Després d’una setmana va aconseguir atrapar-lo amb l’ajuda de la gent que passava per allà. Finalment el Pinotxo caminant i caminant va trobar l’hotel de l’Anna, li var tornar la cartera i es van fer molt bons amics. Passat un any es van tornar a trobar a New York i van decidir continuar viatjant junts arreu del món.

Gina Llambies i Raul Marzo.


LA GRANOTA Hi havia una vegada la Blancaneus que vivia Malbúger i va anar a comprar. Es va trobar amb en Geppeto, el fuster del barri. -- Com va senyoreta Blancaneus? -- Molt bé senyor Geppeto. Sense que ho sabessin els estava espiant una bruixa molt dolenta. Estava molt enfadada i convertí en Geppeto en una granota, perquè ell i la Blancaneus estaven trepitjant el seu jardí. La Blancaneus s'espantà molt, va agafar la granota i anar cap al doctor. El doctor digué que per curar-se li hauria de fer un petó una princesa, i la Blancaneus sense pensar-ho dues vegades li va fer, i el Geppeto es va convertir en un príncep. Els dos es van enamorar i van decidir casar-se, així que al cap de dos mesos van celebrar la boda. Van convidar els 7 nanets, els 3 porquets, la mare i el llop, na Ventafocs, la Bella i la Bèstia, les 3 bessones, les 7 cabretes, el gat amb botes, l´aneguet lleig, Pinotxo, El flautista d'Hàmelin... Van viure feliços i es van menjar tots els pastissos.

Mercè Mir i Agnès Carmona


PINOTXO i LA BESTIA Hi havia una vegada una Bèstia que vivia al bosc i que feia molta por a les persones perquè era molt gran, lletja i feia pudor. Un dia la Bèstia caminava pel bosc i es va trobar una casa de llenya mig abandonada. Quan va entrar per quedar-se a dormir va trobar una titella al llit. La va tirar al terra i es va posar a dormir. De nit, la titella que era en Pintxo, es convertia en nen i es va enfadar molt que la Bèstia hagués entrat a casa seva sense permís. Va decidir fer una broma a la Bèstia, li va pintar la cara com un pallasso. Al matí següent, la Bèstia es va aixecar i va continuar el camí. Els animals i la gent no li tenien por, i la Bestia no sabia perquè. És més, sovint el seguien i reien. Va arribar a un llac i es va virar a l’aigua. No li va agradar gens veure’s la cara pintada, però havia trobat agradable tenir companyia i veure com els éssers no fugien de ella. Va decidir arreglar-se una mica per no fer por a les persones. Va tallar-se els cabells, les ungles i va ben rentar-se. Així va trobar amics.

Ivan Grau i Andy Llumiquinga.


TRES AMICS VALENTS Hi havia una vegada una jove molt guapa que es deia Blancaneus. Li agradava anar molt ben vestida i portar joies. Molt sovint anava a passejar pel bosc Un matí, mentre passejava es va trobar a un porc que menjava esclata-sangs. El va saludar i aquest li va explicar que el llop havia capturat na Ventafocs. Van anar a casa de la Blancaneus per fer les bosses i quan el sol ja es ponia, van començar a caminar cap a l’horitzó. Després de caminar una bona estona es van trobar amb un ogre que els va dir : -Si voleu passar heu de contestar una endevinalla, sinó morireu. QUIN ANIMAL TE MÉS DENTS? -“EL RATONCITO PEREZ”. Va contestar el porquet. L’ogre els va deixar passar. Van continuar el viatge fins arribar a la torre del llop, on prest van sentir crits de na Ventafocs .Van esperar a que el llop es dormis i van rescatar na Ventafocs. De tornada a casa, van descobrir que el llop els perseguia. -Vos menjaré a tots! Va dir el llop. Per sort van tenir temps d’arribar a casa. Van agafar l’escopeta, la van carregar amb dards tranquil·litzants. El porquet, que tenia molt bona punteria va disparar i va encertar de ple al cul del llop que tot d’una va caure a terra dormit. Na Blancaneus va anar a cercar pedres del bosc, na Ventafocs va omplir la panxa del llop amb unes tisores, van posar-li les pedres a dins i li van cosir la panxa. Quan el llop va despertar, quasi no podia caminar. Per allà un caçador va passar, una fletxa disparar i el llop va matar. Els tres amics es van alegrar i el final de la història es pot canviar. Unai Quevedo, Joan Sans i Aina Triay


LUMIER I PINOTXO AL RESCAT

Hi havia una vegada un nen que va néixer en un poble. Es deia Pinotxo. No tenia pares perquè una bruixa se’ls va endur a la torre més alta d’un castell de bruixes i bruixots. El dia que en Pinotxo va fer deu anys, en Pinotxo va anar a rescatar als seus pares. Aixines que va travessar el bosc de les bruixes i va arribar al castell embruixat. No podia entrar perquè estava ple de bruixes i bruixots que ho impedien. Es va trobar amb en Lumimier una espelma vivent que li va dir que l’ajudaria. Varen entrar per un passadís secret i van arribar a una habitació que no tenia sortida però com que en Lumier coneixia les paraules màgiques - "Habitació, habitació, mostrem el camí per sortir d'aquí!" Va aparèixer una porta que duia cap a un altre passadís que duia a les escales per arribar a la torre més alta del castell. Les escales esteien plenes de foc, se rompien els escalons, etc. Finalment els dos van aconseguir pujar a la torre. Quan van ser dalt van trobar els pares d'en Pinotxo. Per sortir de la torre les escales estaven plenes de bruixots, amb els llençols van fer paracaigudes i van saltar des de la finestra de la torre. Quan van ser a baix van tornar a casa i en Lumier va quedar a viure amb ells. Finalment van viure feliços i van menjar anissos.

Marc Riera i Joan Febrer.


LES AMIGUES I LA BRUIXA Hi havia una vegada dues amigues; la Ventafocs una filleta prima que li agradava cuinar, i la Rinxols d’or una filleta prima que li agradava rentar, i les dues vivien en una casa de camp.

Un dia na Ventafocs i na Rinxols d’or anaven a buscar fruites, al final del camp es van trobar una carabassa grossa i se la van endur per menjar. A la dreta hi havia un arbre i darrere l’arbre hi havia una bruixa que havia enverinat la carabassa. La bruixa quan va veure que les nines eren lluny les va començar a seguir. Quan les dues amigues van tornar a casa, van veure que tenien una veïna nova. Van decidir anar-la a conèixer i van tocar la porta. La veïna va obrir i les va convidar a entrar. Mentre rallaven, la veïna va anar a la cuina, i en passar per davant un mirall les nenes van descobrir que era una bruixa. Van intentar fugir però la bruixa havia tancat totes les portes i les finestres. Les va perseguir per tota la casa, fins que van arribar unes fades bones i les va salvar. En tornar a casa, els van dir que la carabassa esteia enverinada. Quan la van destruir, la bruixa es va morir. Catacrick catacrack aquest conte s’ha acabat.

Judith Sintes i Ariadna Pons.

Contes escabellats  

Contes inventats per fillets i filletes de 4t del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó, amb parelles de personatges de diferents contes.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you