Issuu on Google+

INTEGRACIÓ D’EINES TECNOLÒGIQUES PER A L’EDUCACIÓ

FASE 2. CAS:

APRENENT (i FENT) HISTÒRIA AL WEB

2.0

Georgina Oller Bosch PAC5. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0. Creació d'entorns flexibles d'aprenentatge a secundària. Consultor: Marc Fuertes. Màster d’Educació i TIC


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

ÍNDEX Introducció ................................................................................................................................. 1 1. Anàlisi .................................................................................................................................. 1-6 1.1. Context de la proposta educativa ……..…............................................................ 1 1.2. Destinataris ……..................................................................................................... 2 1.3. Competències …..................................................................................................... 2 1.4. Objectius ............................................................................................................... 3 1.5. Organització i recursos ......................................................................................... 5 2. Disseny .............................................................................................................................. 7-15 2.1. Enfocament general ............................................................................................... 7 2.2. Continguts .............................................................................................................. 8 2.3. Activitats ………………………………………........................................................... 9 2.4. Avaluació dels aprenentatges ………................................................................. 12 2.5. Moodle: Un entorn integrat d’aprenentatge ...................................................... 14 3. Desenvolupament .......................................................................................................... 16-17 3.1. Reptes i estratègies ............................................................................................. 16 3.2. Corresponsabilització i formació de l’estudiantat ………………...................... 17 4. Implementació ..................................................................................................................... 18 5. Avaluació ........................................................................................................................ 19-20 5.1. Nivell 1: Avaluació del prototip d’aula i de la unitat ......................................... 19 5.2. Nivell 2: Avaluació dels aprenentatges de l’estudiantat .................................. 19 5.3. Nivell 3: Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ......................... 20 5.4. Nivell 4: Avaluació de la càrrega de treball per al professor ........................... 20 Referències .............................................................................................................................. 21 Annexos ……....................................................................................................................... 22-24 A1. Objectius generals de l’etapa ….….................................................................... 22 A2. Objectius específics de la matèria ..................................................................... 23 A3. Cronograma de treball ……………….................................................................. 24

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

INTRODUCCIÓ El document que es presenta descriu una unitat didàctica per a secundària en la qual es preveu un ús intensiu d’eines pròpies del Web 2.0. La proposta educativa es fonamenta legalment en:   

La Llei Orgànica 2/2006 d’Educació. L'article 131.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El Decret 143/2007 que ordena els ensenyaments de secundària a Catalunya.

Per planificar, dur a terme i valorar la unitat, el model de disseny tecnopedagògic utilitzat ha estat el model ADDIE. Un model genèric que consta de les següents fases de treball:     

Anàlisi Disseny Desenvolupament Implementació Avaluació

1. ANÀLISI 1.1. CONTEXT DE LA PROPOSTA EDUCATIVA 1

L'Institut Mediterrània de Barcelona és un centre públic d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat en les modalitats de Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials. La comunitat escolar de l’Institut està formada, actualment, per vuit-cents estudiants i cinquanta-cinc educadors entre els quals hi ha el professor Ramir Fernández Costa. El professor Ramir imparteix des de fa 10 anys l'assignatura d'Història en els dos primers cursos d’ESO del centre. L’estudiantat que forma, segons Fernández Costa, es passa moltes hores a Internet i es relaciona sovint a través del mòbil. El fet que els joves utilitzin aplicacions 2.0 en el seu dia a dia és un dels motius que anima al professor a voler innovar i motivar l’estudiantat a aprendre per mitjà de tecnologies que els són familiars. El segon motiu que impulsa el professor Ramir a fer un pas per incorporar eines pròpies del Web 2.0 a la seva classe és que fa poc ha rebut formació del Ministeri d’Educació per dinamitzar processos d’ensenyament-aprenentatge mitjançant l’ús de recursos hipermèdia i aplicacions Internet amb la finalitat d’incitar a l’estudiantat a implicar-se activiament en els seus estudis. El tercer i últim motiu que convenç al professor Fernández Costa que es donen una sèrie de condicions per innovar és que l’Institut disposa d’una aula d’informàtica amb 30 ordinadors amb accés a banda ampla que està “desaprofitada”. Només el responsable de Física sembla que “de tant en tant” la fa servir, la qual cosa fa pensar al professor Ramir que a ell també li ha arribat l’hora d’apostar per l’ús real i efectiu de les TIC. Concretament Fernández Costa considera que pot ser una bona idea fer una primera prova incorporant aplicacions i tecnologies 2.0 en una unitat didàctica sobre primeres civilitzacions que diu tenir programada en el termini d’un mes. El descobriment d’un documental sobre “Caral”, la ciutat més antiga del continent americà i un dels sis llocs on es considera que es va originar la civilització humana, és el detonador de la iniciativa.

1

La informació referida al centre i al nom complet del professor i no es proporciona en el document del cas. S'inclou per enriquir-ne la descripció sense voler desvirtuar-ne l'essència. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

1


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

1.2. DESTINATARIS Els destinataris de la proposta educativa són els i les estudiants de 1er. d’ESO de l’Institut Mediterrània. Nois i noies sense necessitats educatives específiques2, procedents de famílies de classe mitjana amb edats entre els 12 i els 13 anys. En principi amb un nivell avançat de competència digital i, pressumptament, interessats en l’ús de les TIC per aprendre. Joves a l’inici de l’etapa de l’adolescència i que, segons estudis realitzats per investigadors de la Universitat de Saragossa (Sobejano i Torres, 2004), solen tenir dificultats d’una banda, per entendre la relació entre el passat i el present i, de l’altra, per percebre el moment històric al qual pertanyen com una realitat complexa i multicausal.

1.3. COMPETÈNCIES Segons el projecte Tuning de la Comissió Europea, el terme “competència” es pot definir com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que combinats adequadament permeten l'execució d’una acció o tasca determinada. Per a l’educació obligatòria, les vuit competències identificades com a bàsiques són les següents: COMPETÈNCIES TRANSVERSALS Comunicatives

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. 2. Competència artística i cultural.

Metodològiques

3. Competència digital i per al tractament de la informació. 4. Competència matemàtica.

Personals

5. Competència d’aprendre a aprendre. 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Per conviure i habitar el món

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 8. Competència social i ciutadana.

Les competències incloses en el quadre anterior són les que la proposta pretén col·laborar a desenvolupar: 1. La competència comunicativa lingüística i audiovisual. És la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús de diferents suports i tipus de textos i amb adequació a les diferents funcions. 2. La competència artística i cultural. És el coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura. Inclou la capacitat de crear produccions pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics.

2

L’estudiantat amb necessitats educatives específiques (NEE) o de compensació educativa és aquell que requereix suports personals i/o materials, o atencions específiques, en tota o part de la seva escolarització. Les NEE estan associades a discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, a trastorns greus de conducta, sobredotació intel·lectual, i/o a situacions socioculturals desfavorides. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

2


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

3. La competència digital i per al tractament de la informació. Es tracta de la cerca, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor). 4. La competència matemàtica. És l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social. 5. La competència d’aprendre a aprendre. És l’habilitat per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent cada vegada de manera més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. 6. La competència d’autonomia i iniciativa personal. És la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar i portar endavant projectes, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. 7. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Mobilització de sabers que han de permetre a l’estudiantat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn. Inclou també el desenvolupament i l’aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. 8. La competència social i ciutadana. Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, promoure la convivència i afrontar els conflictes emprant el judici ètic que es basa en els valors i pràctiques democràtiques. Inclou exercir la ciutadania contribuint a la construcció de la pau mantenint una actitud responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

1.4. OBJECTIUS Els objectius que guien la proposta educativa queden llistats a continuació: 

Objectius de l’etapa, l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

Objectius de la matèria, les Ciències Socials, Geografia i Història en l’ESO.

Objectius de la unitat d’aprenentatge (UA), les primeres civilitzacions.

Els objectius de la UA són de dos tipus: a) Pedagògics Genèrics 

Reflexionar sobre la Història com a relat i com a ciència.

Aprendre a observar el passat com una font d’informació que cal saber tractar i processar per formar-se un criteri i tenir punts de vista propis, construïts i madurats.

Lligar Història amb cientifisme i raonament.

Vincular la Història amb altres disciplines científiques com l'arqueologia i l'antropologia.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

3


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

Específics 

Comprendre i saber contextualitzar l'origen de les civilitzacions:    

Conèixer i reconèixer Caral com una de les primeres civilitzacions:    

Definir el terme "civilització" i relacionar-lo amb el de "ciutat" i "estat". Debatre i consensuar quines són les condicions que donen peu a l'aparició de les primeres civilitzacions. Identificar els principals trets socials, econòmics i polítics que diferencien les civilitzacions de les comunitats agrícoles anteriors. Situar l'origen de les sis primeres civilitzacions en el temps.

Comparar el sorgiment de la civilització de Caral amb les de Mesopotàmia i Egipte, les primeres de la Història que es van organitzar en grans estats. Saber característiques bàsiques de l’economia, la religió, la política, la societat, la cultura, la ciència i l’urbanisme de Caral. Establir analogies i diferències entre l'organizació econòmica, religiosa, política, social, cultural i urbanística de Caral, Mesopotàmia i Egipte. Tenir coneixement dels avanços científics de Caral, Mesopotàmia i Egipte per desmuntar el mite que les civilitzacions antigues eren poc desenvolupades.

Unir passat i present:    

Connectar la Història amb el present, amb realitats i problemes actuals. Demostrar la importància de conèixer el passat per entendre el present. Contrastar Caral i el patrimoni històrico-arqueològic més proper. Reflexionar sobre les diferents etapes viscudes per totes les grans civilitzacions: naixement, desenvolupament, esplendor, davallada i desaparició.

b) Tecnològics Genèrics 

Explorar noves formes d'ensenyar, avaluar i motivar els alumnes a aprendre.

Triar les eines 2.0 en funció de les competències i els objectius d'aprenentatge a assolir.

Treballar amb aplicacions i tecnologies gratuïtes i fàcils d'utilitzar.

Desenvolupar la competència digital i per al tractament de la informació.

Fer servir objectes o materials d'aprenentatge reutilitzables.

Crear un entorn d'aprenentatge integrat.

Optimitzar el desenvolupament de competències i els resultats d'aprenentatge.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

4


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

Específics Les eines 2.0 seleccionades han de permetre i afavorir les següents accions en el procés d'ensenyament-aprenentatge: 

Canviar de rols:  

Interactuar:    

Poder interaccionar amb els continguts, el professorat i la resta d'estudiantat. Facilitar l'accés als continguts en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Possibilitar la comunicació síncrona i asíncrona. Per part del professorat, atreure l'atenció, motivar i dinamitzar el grup.

Col·laborar i treballar en equip:    

Situar l'estudiantat en el centre del procés d'aprenentatge. Esdevenir un facilitador, un orientador o un guia en el cas del professorat.

Promoure l'aprenentatge actiu, col·laboratiu, crític i reflexiu. Proporcionar accés a espais de col·laboració i treball en equip. Poder resoldre problemes comunicatius, d'estratègia de treball i d'equip. Facilitar la construcció col·lectiva de coneixements.

Autoavaluar, coavaluar i avaluar:     

Integrar l'avaluació en l'aprenentatge com un procés útil per orientar la formació. Tenir en compte els diferents possibles estils d'aprenentatge de l'estudiantat. Corresponsabilitzar estudiantat i professorat de l’avaluació. Comprovar el ritme, l’evolució i el progrés d’aprenentatge de l'estudiantat. Planificar el temps de tutories per proporcionar consells i recomanacions de millora ajustades a les necessitats de cadascú.

1.5. ORGANITZACIÓ i RECURSOS L’Institut Mediterrània3 és un centre públic d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat en les modalitats de Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials. La situació de l’IES respecte a la integració i l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) respon al model d’aula d’informàtica propi dels inicis de la introducció de les TIC als centres educatius. La no aposta de l’Institut per les noves tecnologies, a excepció del professor d’Història i el de Física, s'explica per tres motius: 1. La falta de formació de la direcció i el professorat en l'ús educatiu de les TIC. 2. La falta de confiança en les TIC com a eines per a la millora dels resultats dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 3. La falta de motivació per introduir els canvis pedagògics i metodògics indispensables per fer real i efectiva la incorporació de les TIC.

3

La informació referida al centre, a com s’organitza i al model d’integració que té de les TIC no es proporciona en el document del cas. S'inclou per enriquir-ne la descripció sense voler desvirtuar-ne l'essència. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

5


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

En el context descrit, per planificar, dur a terme i avaluar la proposta, es compta amb els recursos que es detallen tot seguit: 

Recursos humans: 

Recursos educatius4: 

El pressupost ordinari que el centre dedica a l’assignatura.

Temps: 

4

Aula d’informàtica amb 30 ordinadors amb connexió de banda ampla a Internet.

Recursos econòmics: 

Llistat d’enllaços sobre Caral.

Recursos tecnològics: 

Ramir Fernández Costa, professor d’Història i responsable del disseny, la impartició i supervisió de la proposta.

El termini per tenir a punt la proposta és d’un mes.

El llistat es proporciona en el document del cas..

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

6


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

2. DISSENY 2.1. ENFOCAMENT GENERAL La incorporació i l’ús d’aplicacions i tecnologies pròpies del Web 2.0 a l'assignatura d'Història de 1er. d’ESO de l’Institut Mediterrània té una doble finalitat: explorar noves maneres d’ensenyar i de motivar l’estudiantat a aprendre. Per poder assolir les dues fites abans assenyalades, es decideix que pot ser una bona idea fer una primera prova incorporant l’ús d’eines 2.0 a una unitat didàctica sobre primeres civilitzacions. La teoria de l’aprenentatge que fonamenta el disseny de la proposta és el constructivisme. Una teoria que defensa que el coneixement es construeix i que és la ment de les persones la que elabora nous coneixements en base a informació i experiències anteriors i al diàleg amb l’entorn. Precisament en relació al rol de l’estudiantat, el constructivisme argumenta que per tal que l’aprenentatge sigui efectiu és clau que qui aprèn:        

Sigui protagonista i responsable del seu aprenentatge. No es comporti de manera passiva. Participi activament en les activitats proposades. Mostri iniciativa i autonomia personal. Treballi de forma col·laborativa Proposi i defensi idees i les vinculi a les d’altres companys i companyes. Pregunti per comprendre i aclarir. Plantegi solucions i no problemes.

Pel que fa al rol del professorat el que planteja és que qui “ensenya”:      

Alimenti la curiositat de l’estudiantat. Orienti l’estudiantat en el procés aprenentatge. Programi activitats significatives i les situï en contextos reals. Proposi reptes i desafiaments. Fomenti el diàleg i la col·laboració entre discents i entre discents i docent. Estimuli el pensament crític de l’estudiantat.

La selecció d’un enfocament teòric com el constructivisme basat en l’acció, la interacció i la comunicació busca crear un clima d’aprenentatge diferent al de les classes tradicionals expositives i unidireccionals. La finalitat és optimitzar resultats i el paper que s’atorga a les aplicacions i tecnologies Web 2.0 és el de possibilitar i impulsar el canvi pedagògic i metodològic necessari i desitjat. Per tal de disposar d’un entorn d'aprenentatge integrat es proposa l'ús de Moodle com una eina complementària a les classes presencials. La plataforma Moodle és senzilla, intuïtiva, fàcil d'utilitzar, econòmica i segura. És potent tecnològicament i se sustenta, també, en la pedagogia constructivista. Les característiques anteriors en confirmen la idoneïtat com a eina per explorar noves maneres d’ensenyar i de motivar l’estudiantat a aprendre.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

7


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

2.2. CONTINGUTS 2.2.1. TIPUS DE CONTINGUTS Des de la Llei Orgànica 2/2006 d’Educació, els continguts educatius han deixat de classificar-se en conceptuals, procedimentals i actitudinals. Malgrat la llei, la proposta manté la classificació anterior per raons de claredat i utilitat. 

Els continguts conceptuals són aquells que fan referència tant als conceptes, com als fets i principis que l’estudiantat ha de saber per a assolir els objectius marcats.

Els continguts procedimentals requereixen una repetició per a ser adquirits a fi que l'alumne domini la tècnica objectiu de l'aprenentatge. Persegueixen un saber fer.

Els continguts actitudinals permeten tractar actituds i valors que tenen transcendència per al desenvolupament harmònic de la societat. Com per exemple, el respecte, la responsabilitat, el treball en equip, el rigor crític, la pau, el rebuig al racisme, la valoració i conservació del patrimoni, la tolerància, la llibertat o la democràcia.

2.2.2. CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA Si bé els continguts de les assignatures d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a Catalunya es regulen a través del Decret 143/2007, el professorat és l'encarregat, d'una banda, d'elaborar la programació didàctica i el disseny orientatiu de la pràctica docent de les matèries que imparteix i de l'altra, de desenvolupar els elements que les conformen. En el marc descrit, els continguts seleccionats per a la proposta d’unitat didàctica titulada “Les primeres civilitzacions”, prevista en l'assignatura d'Història de 1er. d’ESO de l’Institut Mediterrània, són els següents: 

Continguts conceptuals • El concepte de civilització i la seva relació amb els de ciutat i estat. • L’origen de les civilizacions en el temps i les condicions que n’expliquen l’aparició. • Les primeres civilitzacions al continent americà i a altres zones del planeta. • La religió com a instrument de cohesió social i eix polític. • La jerarquies socials i la seva relació amb les construccions arquitectòniques. • La cultura, l’escriptura i la ciència com a eines de mesura del desenvolupament. • La Història com a relat narratiu i com a relat científic. • El temps passat i el present.

Continguts procedimentals • Recerca, localització i selecció d'informació. • Ús de fonts, documents i testimonis històrics de caràcter primari i secundari. • Síntesi de dades en forma de resums, esquemes, cronologies o mapes conceptuals. • Identificació de relacions de causa-efecte per explicar el passat i el present. • Processos i mètodes de treball individual i en equip. • Tècniques bàsiques de redacció, debat i argumentació. • Ús d'eines 2.0 per optimitzar els processos d'aprenentatge.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

8


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

Continguts actitudinals • Interès i respecte cap a cultures diferents a la pròpia. • Valoració del patrimoni històric, artístic i cultural de les civilitzacions estudiades. • Actitud favorable vers el coneixement del passat per entendre el present. • Actitud oberta per acceptar una història de la civilització compartida. • Interès per conèixer el patrimoni històric, artístic i cultural de Catalunya. • Actitud ferma en defensa i la conservació de tots els patrimonis. • Actitud participativa en el treball a l'aula i responsable amb les TIC. • Actitud positiva cap al treball en equip. • Actitud crítica i constructiva en el moment d'avaluar el propi treball i el dels altres.

2.3. ACTIVITATS 2.3.1. TIPUS D’ACTIVITATS Les activitats programades promouen dinàmiques de treball individual o en grup i responen a tipologies diferents: 1. Activitats d'iniciació a fi de motivar l'estudiantat i introduir-lo en el tema. 2. Activitats de discussió per tal que l’estudiantat pugui posar els seus coneixements en relació als coneixements dels companys i companyes de taller. 3. Activitats d’anàlisi i/o de síntesi adreçades a organitzar els nous coneixements i a posar-los en relació amb els coneixements previs. 4. Activitats de redacció per fomentar el desenvolupament de la competència comunicativa escrita i el treball en equip. 5. Activitats de repàs pensades perquè el mateix estudiantat pugui mesurar el seu progrés. 6. Activitats de transmissió dissenyades per fer que l'estudiantat pugui exposar tots els coneixements, habilitats i actituds treballats. 2.3.2. ACTIVITATS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 5

Les activitats de la proposta d’unitat didàctica es corresponen als tipus d’activitats descrites en el punt 2.3.1. i queden resumides en les pàgines que es poden consultar a continuació: NÚM. 1 2 3 4 5 6

5

TÍTOL Qui és la dona de la fotografia? Ciutat ve de civilització o és a l’inversa? Egipte va ser abans que Caral? Els quipus són precedents dels wikis? Què en saps de Caral? Sabies que...?

TIPUS

DINÀMICA DE TREBALL

Iniciació Discussió Síntesi Redacció Repàs Transmissió

Individual En grup Individual En grup En grup En grup

No es preveuen activitats complementàries o de reforç.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

9


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

ACTIVITAT 1

TIPUS

TÍTOL

Iniciació

Qui és la dona de la fotografia? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Lligar Història amb cientifisme i raonament. • Vincular la Història amb altres disciplines científiques. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Desenvolupar la competència digital i per al tractament de la informació. • Treballar amb aplicacions gratuïtes i i fàcils d'utilitzar. • Fer servir objectes o materials d'aprenentatge reutilitzables. DESCRIPCIÓ

https://delicious.com/

ACTIVITAT 2

• L’estudiantat ha de descobrir la identitat de la persona que apareix en una fotografia penjada pel professor a l’aula virtual Moodle. • Per facilitar la investigació a l’estudiantat, el professor proporciona una sèrie de pistes sobre la professió i el lloc de treball de Ruth Shady Solís. El professor recomana a l’estudiantat utilitzar marcadors socials per desar i recuperar la informació que localitza a Internet.

TIPUS

TÍTOL

Discussió

Ciutat ve de civilització o és a l’inversa? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Definir els termes "civilització" , "ciutat" i "estat". • Debatre les condicions que donen peu a les 1eres civilitzacions. • Identificar els principals trets socials, econòmics i polítics que les diferencien de les comunitats agrícoles anteriors. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Poder interaccionar amb el professorat i la resta d'estudiantat. • Possibilitar la comunicació síncrona i asíncrona. • Promoure l'aprenentatge actiu, col•laboratiu, crític i reflexiu. DESCRIPCIÓ

FÒRUM DE DEBAT https://moodle.org/

ACTIVITAT 3

• El professor obre en un fòrum de l’aula virtual tres línies de debat relacionades amb els tres objectius pedagògics descrits, planteja preguntes per incitar a la discussió i la modera. • L’estudiantat argumenta els seus punts de vista i els fonamenta amb fonts serioses i fiables extretes d’Internet. • El professor recomana a l’estudiantat utilitzar marcadors socials per desar i recuperar la informació que localitza a Internet.

TIPUS Síntesi

TÍTOL Egipte va ser abans que Caral? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Reconèixer Caral com una de les primeres civilitzacions. • Situar l'origen de les sis primeres civilitzacions en el temps i resumir-ne les característiques econòmiques, religioses, polítiques, socials, urbanístiques i culturals. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Triar les eines 2.0 en funció de les competències i els continguts d'aprenentatge a adquirir. • Treballar amb aplicacions gratuïtes i i fàcils d'utilitzar. • Fer servir objectes o materials d'aprenentatge reutilitzables. DESCRIPCIÓ

http://www.dipity.com/

• El professor proposa a l’aula virtual eines per tal que l’estudiantat pugui crear una línia de temps que compleixi els objectius detallats. • El professor recomana a l’estudiantat utilitzar marcadors socials per desar i recuperar la informació clau que localitza a Internet.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

10


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

ACTIVITAT 4

TIPUS

TÍTOL

Redacció

Els quipus són precedents dels wikis? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Conèixer i reconèixer Caral com una de les 1eres civilitzacions. • Saber les característiques bàsiques de l’economia, la religió, la política, la societat, la cultura, la ciència i l’urbanisme de Caral. • Reflexionar sobre les diferents etapes viscudes per totes les grans civilitzacions: naixement, desenvolupament, esplendor, davallada i desaparició. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Interactuar. • Proporcionar accés a espais de col·laboració i treball en equip. • Facilitar la construcció col·lectiva de coneixements. DESCRIPCIÓ

WIKI https://moodle.org/

ACTIVITAT 5

• El professor proposa el wiki de Moodle per tal que l’estudiantat pugui crear un lloc web col·laboratiu aprofundir en el coneixement de la civilització de Caral. • L’estudiantat forma grups de 4 i selecciona una de les unitats d’aprenentatge que conformen la unitat didàctica. • El professor recomana a l’estudiantat utilitzar marcadors socials per desar, recuperar i posar en comú la informació que localitza a Internet.

TIPUS

TÍTOL

Repàs

Què en saps de Caral? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Comprendre i saber contextualitzar l'origen de les civilitzacions. • Conèixer i reconèixer Caral com una de les 1eres civilitzacions. • Unir passat i present. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Corresponsabilitzar estudiantat i professorat de l’avaluació. • Integrar l'avaluació en l'aprenentatge com un procés útil per orientar la formació. • Promoure l'aprenentatge actiu, col·laboratiu, crític i reflexiu. • Comprovar el progrés d’aprenentatge de l'estudiantat. DESCRIPCIÓ

http://www.proprofs.com/

��� El professor proposa a l’aula virtual eines per tal que l’estudiantat pugui crear un qüestionari interactiu per poder avaluar el progrés d’aprenentatge. • L’estudiantat en els mateixos grups de 4 formats en l’activitat anterior redacta preguntes que després inclou en el qüestionari creat de forma col·lectiva per tota la classe. • L’estudiantat respon de forma individual el qüestionari i el professor dóna a conèixer els resultats obtinguts a nivell de grup a través d’una gràfica que mostra el grau de coneixement que la classe té de Caral.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

11


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

ACTIVITAT 6

TIPUS

TÍTOL

Transmissió

Sabies que...? OBJECTIUS PEDAGÒGICS

• Comprendre i saber contextualitzar l'origen de les civilitzacions. • Conèixer i reconèixer Caral com una de les 1eres civilitzacions. • Unir passat i present. OBJECTIUS TECNOLÒGICS • Canviar de rols: és l'estudiant qui explica. • Interaccionar amb els continguts, el professorat i la resta d'estudiantat. • Col·laborar i treballar en equip. • Autoavaluar, coavaluar i avaluar. DESCRIPCIÓ

http://www.slideshare.net/

• El professor proposa a l’aula virtual eines per tal que l’estudiantat pugui crear una presentació de diapositives . • Els mateixos grups formats en l’activitat 4 generen una presentació 4 dispositives de la unitat d’aprenentatge treballada en el wiki. • Cada grup exposa davant la classe el contingut de la presentació i la comparteix a Moodle. • Cada exposició és autoavaluada, coavaluada i avaluada per mitjà d’una rúbrica. • Portaveus de cada grup de treball elaboren un document conjunt sobre la civilització de Caral a partir de les presentacions exposades per contribuir al coneixement del tema.

2.3.3. TEMPORALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS En els quatre cursos d’ESO de l’Institut Mediterrània s’imparteixen tres hores setmanals l’assignatura obligatòria de Ciències Socials, Geografia i Història. Tenint en compte la periodicitat de la matèria, es poden consultar el nombre de sessions previstes per dur a terme cada activitat en la taula següent: NÚM.

TÍTOL

SESSIONS

1 2 3 4

Qui és la dona de la fotografia? Ciutat ve de civilització o és a l’inversa? Egipte va ser abans que Caral? Els quipus són precedents dels wikis?

1 2 3 3

5 6

Què en saps de Caral? Sabies que...?

2 3

DURADA UNITAT 14 sessions

1 mes i una setmana

2.4. AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES Les quatre parets mestre de l’avaluació dels aprenentatges són:    

Les competències bàsiques. Els objectius. Els continguts teòrics i pràctics. Els criteris d’avaluació i de qualificació.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

12


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

Pel que fa a les característiques de l’avaluació, es proposa que sigui: 

Diversa respecte a: 

Els procediments: treballs individual i de grup, intervencions a classe i a l’aula Moodle, participació en les activitats.

Els instruments i les tècniques: qüestionaris, rúbriques, observació, revisió de tasques, etc.

Funcional perquè ha de servir per corregir i millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Contínua: 

Avaluació formativa (durant el procés d’aprenentatge). Observació de l’actitud i del treball de l’estudiantat a classe: valoració de l’expressió oral i escrita, dels dubtes o problemes que manifesta, del nivell de les tasques realitzades individualment o en grup.

Avaluació final. Prova oral que ha de permetre descobrir problemes i deficiències en l’adquisió de coneixements, habilitats i actituds. Es valorarà sobretot l’expressió oral i escrita així comla validesa de conceptes, fets i dades exposats.

Els criteris d’avaluació es resumeixen en els punts següents:        

Saber identificar els factors que van propiciar el naixement de les civilitzacions . Poder explicar les principals transformacions socials, econòmiques i polítiques que van conduir a l'aparició de la civilització de Caral, Egipte i Mesopotamia. Situar en un eix cronològic els principals esdeveniments i característiques de les primeres civilitzacions. Establir semblances i diferències en els àmbits econòmic, social, polític i religiós entre la civilització de Caral, Egipte i Mesopotamia. Enumerar els principals coneixements científics de Caral, Egipte i Mesopotamia. Associar correctament diferents manifestacions artístiques amb la civilització de Caral, Egipte i Mesopotamia. Elaborar textos i presentacions relacionats amb el contingut de la unitat . Mostrar actituds respectuoses cap a les formes de vida dels pobles del passat.

Per últim i en relació als criteris de qualificació, hi ha tres eixos principals: 1. La nota de les activitats. 2. L’actitud de l’estudiantat amb la resta de companys i el professor durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. 3. La capacitat de progrés al llarg de la unitat. Els resultats de l’avaluació del progrés de l’estudiantat en el seu aprenentatge i les qualificacions s’expressaran en els següents termes:

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

13


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

NOTA

QUALIFICACIÓ

Excel·lent Notable

9-10 7-8

Aprovat Suspès

5-6 3-4

Insuficient

0-2

El sistema de qualificació descrit té una doble finalitat. D’una banda, servir per integrar l’avaluació en l’aprenentatge com un element útil per orientar el progrés formatiu. De l’altra, responsabilitzar de l’avaluació tots els implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge:   

L’estudiantat per mitjà de l’autoavaluació. Els companys i companyes a través de la coavaluació. El professorat mitjançant la heteroavaluació.

2.5. MOODLE: UN ENTORN D’APRENENTATGE INTEGRAT Per tal de disposar d’un entorn d'aprenentatge integrat es proposa l'ús de Moodle com una eina complementària a les classes presencials. La plataforma Moodle és senzilla, intuïtiva, fàcil d'utilitzar, segura i econòmica. De fet, per al primer prototip d’aula virtual, es recomana l’ús de programaris en línia com pot ser el cas de milaulas.com que proporcionen aules Moodle de forma gratuïta, sense limitacions en el nombre d'usuaris o d'espai en disc i amb un únic requisit: registrar-se. 2.5.1. AULA VIRTUAL: GRAFISME i ESTRUCTURA6 El prototip d’aula Moodle ha de reunir unes condicions:   

Disposar continguts, recursos i eines de forma clara i ordenada. Transmetre la idea d’espai comú de treball i de comunicació. Transmetre una sensació d’utilitat i facilitat d’ús.

Tot seguit es descriuen les característiques gràfiques i estructurals bàsiques del prototip: 

La pàgina principal. Organització dels espais: o o o

La capçalera: Logotip de l’Institut i opcions de canvi de perfil i sortida. El peu de pàgina: Data d’actualització. La resta d’espai es distribuirà en tres columnes:  La columna de l'esquerra presentarà les eines per a l’administració del curs. L’espai de gestió inclou paràmetres, participants, grups, informes de seguiment i qualificacions.  La columna de la dreta acollirà les eines de comunicació. L’espai, pensat per fomentar la interacció, reunirà últimes notícies, activitats recents, esdeveniments pròxims i calendari.

6

El prototip d’aula que es crearia a través del web milaulas.com no es correspondria al 100% al disseny descrit en la proposta educativa per limitacions del programari gratuït. Seria factible en el moment de descarregar i usar Moodle. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

14


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

 La columna central aplegarà els materials i les eines clau per al desenvolupament de la unitat. L’espai didàctic podrà contenir, per exemple, preguntes freqüents, la guia de l’estudiantat i continguts teòrics i pràctics. 

Elecció dels colors. Alineada amb la imatge de l’Institut7: o o o

El blau. Per indicar les etiquetes principals. El taronja. Per assenyalar etiquetes secundàries. El blanc. Per identificar quin bloc està treballant l’estudiantat segons el calendari.

Opcions tipogràfiques. Fonts estilitzades i sense serif (Arial o Verdana). Per als títols, es proposa utilitzar majúscules i negreta. Per als subtítols minúscules i negreta. Per al cos de text, minúscules.

2.5.2. UNITAT DIDÀCTICA: MATERIALS i EINES CLAU Els materials i les eines clau per al desenvolupament de la unitat didàctica es preveu que quedin situats a la columna central del prototip d’aula, distribuïts en blocs: 

Preguntes freqüents sobre l'ús de Moodle.

Dades bàsiques de la unitat (nivell, grup i durada).

Informació d'interès sobre la unitat (guia, temari i calendari).

Eines de comunicació (tauler, fòrum de dubtes i correu de contacte del professor).

Notícies i altres informacions d’actualitat relacionades.

Mòdul: “Les primeres civilitzacions”. o o o o o o

Activitat 1. Qui és la dona de la fotografia? Activitat 2. Ciutat ve de civilització o és a l’inversa? Activitat 3. Egipte va ser abans que Caral? Activitat 4. Els quipus són precedents dels wikis? Activitat 5. Què en saps de Caral? Activitat 6. Sabies que...?

Cada activitat programada haurà de comptar amb la descripció de l’exercici, recursos (vídeos, àudios, fotografies, textos, etc.) i eines (marcadors socials, fòrums de debat, programaris per crear línies de temps, etc.) per poder treballar la unitat. 

Enquesta d’avaluació del prototip d’aula i de la unitat didàctica.

7

La informació referida a la imatge corporativa del centre no es proporciona en el document del cas. S'inclou per enriquir-ne la descripció sense voler desvirtuar-ne l'essència. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

15


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

3. DESENVOLUPAMENT Tal i com s’indica en el document “Models de disseny tecnopedagògic” (Williams et al., 2007) en la fase de desenvolupament: 1. Es redactarà: • L’enunciat amb la descripció de les activitats. • La informació d'interès sobre la unitat (guia, temari i calendari). • L’enquesta d’avaluació del prototip d’aula i del mòdul. 2. Es cercaran i localitzaran els recursos. 3. Es crearà el prototip d'aula Moodle i es muntarà la unitat. 4. Es presentarà el prototip d'aula a l'estudiantat i se’l formarà en el seu ús. 5. S’analitzaran els resultats de la presentació i la formació. 6. S’introduiran les modificacions pertinents al prototip i a la unitat.

3.1. REPTES i ESTRATÈGIES Els reptes principals de la proposta són els següents: 

Incorporar aplicacions i tecnologies 2.0 en la unitat didàctica “Les primeres civilitzacions” de l’assignatura d’Història de 1er. d’ESO i fer-ne un ús real i efectiu.

Optimitzar els resultats d’aprenentatge motivant a l’estudiantat a aprendre per mitjà d’eines 2.0 gratuïtes i fàcils d’utilitzar.

Aconseguir crear un nou clima de treball a través del canvi de pedagogia i de metodologia i de la composició d’un entorn d’aprenentatge integrat.

Convèncer l’estudiantat que ha de ser actiu en el seu propi procés d’aprenentatge i conseqüent en l’ús de les noves tecnologies.

Evitar que la proposta suposi una càrrega extra de treball per al professor que el porti a desestimar la iniciativa.

Per afrontar els desafiaments esmentats, se seguirà l’estratègia de formar l’estudiantat i corresponsanilitzar-lo per implicar-lo plenament en la proposta i convertir-lo en protagonista del canvi.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

16


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

3.2. CORRESPONSABILITZACIÓ i FORMACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Les accions de corresponsabilització seran tres i consistiran en: 

Presentar la proposta a l’estudiantat del curs de 1r. d’ESO que fa Història amb el professor Ramir amb la intenció d’informar-los de la iniciativa. L’ocasió ha de servir per: 1) copsar les primeres reaccions (motivació o resistència); 2) recollir opinions sobre la proposta; 3) sondejar possibles necessitats formatives; 4) prendre nota d’idees i suggeriments.

Presentar el prototip d’aula i la unitat didàctica amb la voluntat d’informar-los del progrés de la iniciativa. La sessió també ha de útil per: 1) fer còmplice al grup; 2) anotar propostes de millora; 3) aconseguir que l’estudiantat entengui la importància de ser protagonista del canvi; 4) formar els i les integrants del curs en l’ús de Moodle.

Enquestar l’estudiantat per conèixer l’avaluació que fa del prototip d’aula i la unitat didàctica. Els resultats de l’enquesta han de facilitar informació sobre: 1) punts forts i punts febles de la proposta; 2) l’experiència d’aprenentatge; 3) els avantatges i desavantatges de l’ús de Moodle; 4) el grau de satisfacció de l’estudiantat.

L’acció de formació tindrà una durada d’uns 55-60 minuts i els continguts a tractar seran els següents: 

Continguts conceptuals • El concepte de tecnologies 2.0 i materials en obert, gratuïts i reutilitzables. • El concepte de b-learning. • El concepte d’entorn virtual d’aprenentatge (EVA). • La plataforma Moodle: avantatges i desavantatges. • Moodle: Usuaris i perfils. • Moodle: Eines i activitats principals. • Moodle: Preguntes freqüents.

Continguts procedimentals • Entrada i sortida de la plataforma. • Consulta del tauler, el calendari i les qualificacions. • Treball individual i en equip. • Descàrrega de materials. • Cerca de materials en obert, gratuïts i reutilitzables. • Sistema de lliurament d’activitats. • Normes de participació en els debats. • Plantejament i resposta de dubtes i interrogants. • Comunicacions amb el professor i la resta de companys.

Continguts actitudinals • Curiositat i interès. • Actitud responsable amb les TIC. • Participació en les activitats proposades. • L’autonomia personal com a base del treball col·laboratiu. • Actitud positiva cap al treball en equip. • Actitud oberta, dialogant i de respecte a les opinions dels altres. • Actitud crítica i constructiva per avaluar el propi treball i el dels altres.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

17


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

4. IMPLEMENTACIÓ La fase d’implementació del prototip d’aula Moodle i de la unitat didàctica es preveu que s’iniciï a principis de febrer i es tanqui a meitats de març. Les dues tasques demanden el compliment de treballs previs: DATA INICI

DATA FINAL

13/01/2014 21/01/2014 21/01/2014 28/01/2014 28/01/2014

20/01/2014 27/01/2014 27/01/2014 3/02/2014 3/02/2014

Presentar prototip aula i unitat a l'estudiantat i formar-lo. Analitzar conclusions presentació prototip i unitat i formació.

4/02/2014 4/02/2014

10/02/2014 10/02/2014

Introduir modificacions a prototip i a unitat.

4/02/2014

10/02/2014

ACCIONS Dissenyar proposta educativa. Presentar proposta a l'estudiantat. Analitzar conclusions extretes presentació proposta. Crear prototip d'aula Moodle. Cercar recursos i crear materials per la unitat didàctica.

Un cop finalitzada la implementació de l’aula i la unitat a meitats de març s’obrirà un termini d’una setmana per participar en l’enquesta d’avaluació. Els resultats de l’enquesta, a banda de la informació detallada en l’apartat 3.2., han de permetre:   

Preveure incidències tècniques i debatre amb l’estudiantat plans alternatius d’acció. Observar si cal proporcionar més formació sobre Moodle a l’estudiantat. Concloure si el model de proposta aplicat és replicable a totes les unitats de l'assignatura i a altres cursos d’Història.

CRONOGRAMA DE LA IMPLEMENTACIÓ El següent diagrama de Gantt resumeix les accions que es preveuen dur a terme per planificar, crear, implementar i avaluar la proposta.

En cas de voler consultar la taula d’accions, veure l’annex.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

18


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

5. AVALUACIÓ La fase d’avaluació de la proposta ha d’incloure quatre nivells:    

Nivell 1: Avaluació del prototip d’aula i de la unitat didàctica. Nivell 2: Avaluació dels aprenentatges de l’estudiantat. Nivell 3: Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Nivell 4: Avaluació de la càrrega de treball per al professor.

5.1. AVALUACIÓ DEL PROTOTIP D’AULA i LA UNITAT DIDÀCTICA La valoració del prototip d’aula i de la unitat didàctica es durà a terme a través de l’enquesta a l’estudiantat per conèixer l’opinió que té del prototip d’aula i la unitat didàctica. La interpretació dels resultats de l’enquesta ha de fer possible:        

Conèixer punts forts i febles del prototip i de la unitat. Detectar errors formals i/o de contingut. Saber quina ha estat l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat. Determinar els avantatges i desavantatges de l’ús de Moodle en el context descrit. Veure el nombre i tipologia d’incidències en relació a l’ús de la plataforma. Preveure incidències tècniques i debatre amb l’estudiantat plans alternatius d’acció. Observar si cal proporcionar més formació sobre Moodle a l’estudiantat. Concloure si el model de proposta aplicat és replicable a totes les unitats de l'assignatura i a altres cursos d’Història.

5.2. AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ESTUDIANTAT L’avaluació dels aprenentatges de l’estudiantat tindrà les següents característiques, serà: 

Diversa respecte a: 

Els procediments: treballs individual i de grup, intervencions a classe i a l’aula Moodle, participació en les activitats.

Els instruments i les tècniques: qüestionaris, rúbriques, observació, revisió de tasques, etc.

Funcional perquè ha de servir per corregir i millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Contínua: 

Avaluació formativa (durant el procés d’aprenentatge). Observació de l’actitud i del treball de l’estudiantat a classe: valoració de l’expressió oral i escrita, dels dubtes o problemes que manifesta, del nivell de les tasques realitzades individualment o en grup.

Avaluació final. Prova oral que ha de permetre descobrir problemes i deficiències en l’adquisió de coneixements, habilitats i actituds. Es valorarà sobretot l’expressió oral i escrita així comla validesa de conceptes, fets i dades exposats.

Pel que fa als criteris d’avaluació i als de qualificació, també se seguiran les directius exposades en el punt 2.4. del present document.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

19


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

5.3. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE L’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge consisteix en determinar si la pràctica educativa utilitzada per assolir les competències i els objectius és o no és la més eficaç i adequada. Les informacions que proporciona l’avaluació dels aprenentatges de l’estudiantat constitueix un dels criteris més rellevants per a l’avaluació dels processos d’ensenyament i de les estratègies educatives dissenyades pel professorat. En tot cas, també hi ha altres elements de la formació que convé avaluar. Per exemple: 

La concreció de les competències bàsiques, els objectius, els continguts teòrics i pràctics i els criteris d’avaluació.

La selecció dels continguts teòrics i pràctics que es consideren bàsics per a un adequat progrés educatiu de l’estudiantat.

L’organització dels continguts teòrics i pràctics que permetin l’atenció a la diversitat de motivacions, interessos i capacitats de l’estudiantat, per oferir una adequada gradació de l’aprenentatge.

Els mètodes, les estratègies i els recursos didàctics aplicats, així com els procediments i els instruments per avaluar l’aprenentatge de l’estudiantat i seguir el seu procés.

Les comunicacions i les relacions entre el professorat i l’estudiantat, i la convivència entre l’estudiantat.

Les estadístiques d’ús del prototip d’aula Moodle.

La planificació temporal de la unitat.

5.3. AVALUACIÓ DE LA CÀRREGA DE TREBALL PER AL PROFESSOR Per tal que el professor Ramir pugui analizar i concloure també quina ha estat la seva experiència amb el prototip d’aula i la impartició de la unitat didàctica Moodle, se suggereix que es creï un dietari de treball en el qual pugui anotar informacions sobre:   

Les hores dedicades a la iniciativa des del disseny fins a la seva implementació. Els avantatges i desavantatges detectats en l’ús de Moodle. Les necessitats formatives que preveu tenir en l’ús de Moodle.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

20


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

REFERÈNCIES 

Conole, G. (2010). Pedagogical models and their use in e-learning. Recuperat de: <http://www.slideshare.net/grainne/pedagogical-models-and-their-use-in-elearning20100304>

Ertmer, P., i Newby, T. (1993). Behaviorism, cognitivism, constructivism: comparing critical features from an instructional design perspective. Performance Improvement Quarterly, 6(4), 50-72. [Data de consulta: 2 de gener de 2014]. Recuperat de: <http://rirvan.wikispaces.com/file/view/Ertmer+%26+Newby+1993.pdf>

European Commission (2000). Tuning Educational Structures in Europe: A pilot project supported by the European Commission in the framework of the Socrates programme. [Data de consulta: 7/01/2014]. Recuperat de: <http://www.unideusto.org/tuning/>.

Generalitat de Catalunya, departament d’Educació (2009). Desplegament del currículum a l’educació secundària obligatòria (ESO). Barcelona: Direcció general de l’educació Bàsica i el Batxillerat. [Data de consulta: 7/01/2014]. Recuperat de: <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf>

Hernández Requena, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 5(2). Recuperat de: <http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf?ajax=true>

Maina, Macelo (2009). Aprenent (i fent) història al Web 2.0. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Mergel, B. (1998). Diseño instruccional y teoría del aprendizaje. Universitat de Saskatchewan. Canadà. Recuperat de: <http://www.usask.ca/education/coursework/802papers/mergel/espanol.doc>

Pianicci I., Chiarani M., i Lucero M. (2004). Criterios de Evaluación de Plataformas Virtuales de Código Abierto para Ambientes de Aprendizajes Colaborativos. Document presentat a VI Workshop of Researchers in Computer Science (WICC 2004). Universidad Nacional del Comahue, Neuquén, Argentina. Recuperat de: <http://goo.gl/2qgT7l>

Sobejano, M., i Torres, P. (2009). Didáctica de la Historia y formación para la ciudadanía (Historia para el presente).Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). [Data de consulta: 5 de gener de 2014]. Recuperat de: <http://www.hellogeohistory.netau.net/cursociudadania/guiacursociudadania.pdf>

Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., i Guàrdia, L. (2007). “Models de disseny tecnopedagògic”. A: M. Almirall; A. Bellot et al. (2007) Fonaments del disseny tecnopedagògic amb e-learning. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

21


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

ANNEXOS A1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA L’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies: 1. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica. 2. Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat. 3. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones. 4. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament. 5. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. 6. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural. 7. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país. 8. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si escau, en aranès i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. 9. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres. 10. Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític. 11. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions. 12. Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral. 13. Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació. 14. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir-ne a la conservació i millora. 15. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

22


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

A2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA MATÈRIA La matèria de ciències socials, geografia i història de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat. 2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, d’Europa, d’Espanya i de Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre elements físics i humans. 3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos. 4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur. 5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis, valorant-los críticament. 6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins del seu context. 7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge. 8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació). 9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades. 10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries. 11. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant. 12. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació amb la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn. PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

23


Georgina Oller Bosch Integració d’eines tecnològiques per a l’educació Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

A3. CRONOGRAMA DE TREBALL DATA INICI

DATA FINAL

Dissenyar proposta educativa. Presentar proposta a l'estudiantat. Analitzar conclusions extretes presentació proposta. Crear prototip d'aula Moodle.

13/01/2014 21/01/2014 21/01/2014 28/01/2014

20/01/2014 27/01/2014 27/01/2014 3/02/2014

Cercar recursos i crear materials per la unitat didàctica. Presentar prototip aula i unitat a l'estudiantat i formar-lo. Analitzar conclusions presentació prototip i unitat i formació. Introduir modificacions a prototip i a unitat. Implementar prototip i unitat i avaluar-los. Analitzar resultats implementació i avaluació prototip i unitat.

28/01/2014 4/02/2014 4/02/2014 4/02/2014 11/02/2014 19/03/2014

3/02/2014 10/02/2014 10/02/2014 10/02/2014 18/03/2014 25/03/2014

Decidir si el model és replicable.

26/03/2014

1/04/2014

ACCIONS

PAC5. Fase 2. Cas: Aprenent (i fent) història al Web 2.0.

24


Cas: Aprenent (i fent) Història al Web 2.0.