Issuu on Google+


Famílium 2.O Sobreviure l’adolescència Raimon Casals i Glòria Canyet Fotografia de Maria Velasco


“Hi ha essers que semblen copsar d’una manera intensa i sense pal·liatius aquella lluita germinal que mou els fils de totes les coses a la natura i a la vida. L’harmonia resta més ença o més enllà, patrimoni de l’extrema simplicitat de cor i d’esperit o de la saviesa que es descalça i acota el cap en arribar a la llinda del misteri.” Maria-Mercè Marçal La passió segons Renée Vivien. “Les emocions són un tresor valuós que portem en néixer i ens acompanyen durant tota la vida per ajudar-nos a aprendre. A l’adolescència, reconèixer les nostres emocions, expressar-les i compartir-les amb els altres enforteix els vincles i permet qüestionar les pròpies creences construint una base identitària més sòlida i positiva.” Yolanda Salvatierra Psicòloga col·l.0897 “Fa gairebé cinc-cents anys, Shylock, el mercader de Venècia de Shakespeare, cansat dels menyspreus dels cristians, es preguntava: “No té ulls un jueu? No té mans un jueu, i òrgans, formes, sentits, passions i afectes? No és mantingut amb el mateix menjar, ferit amb les mateixes armes, subjecte a les mateixes malalties, guarit amb els mateixos remeis, arraulit i acalorat pels mateixos hiverns i estius que els cristians? Si ens punxen, no ens raja la sang? Si ens feu pessigolles, no ens partim de riure? Si ens emmetzinem, no ens morim? Si ens feu un tort, no ens en vengem?”. Han passat cinc segles, però la pregunta de Shylock, basada en el dret a conservar la diferència identitària, és ben pertinent per a tots aquells que encara dubten de la igualtat dels humans.” Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya


09

116

Alimentació -----

Introdució -----

11

130

Pròleg -----

Eco-nomia Eco-logia -----

12

142

Qui soc jo? -----

Tecnologia -----

18

Educació -----

154

Adiccions -----

34

Família -----

166

46

Celebracions -----

Femení-Masculí -----

Suggeriments per treballar a l’aula: Cada capítol del llibre té entitat pròpia: poden ser treballats consecutivament, de manera alterna, fent-ne una tria dels temes que més interessin... Cada un d’ells permet dedicar-hi un mínim de dues sessions de treball. Un exemple podria ser: - 1ª sessió: Es pot iniciar el treball en petits grups. Es recomana disposar d’un exemplar del llibre per a cada petit grup (quatre o cinc llibres per aula). Els alumnes poden llegir el tema, discutir-lo entre ells, respondre algunes de les preguntes finals, arribar a conclusions... - 2ª sessió: Debat a classe amb les idees i reflexions de cada petit grup. - 3ª sessió: (opcional) Ampliar el tema amb altres activitats; veure alguna pel·lícula o documental relacionat amb el tema...

6

172

56

Sentit comú -----

Diferències -----

188

78

Bibliografia -----

Relacions -----

contingut 7


Introducció Aquest llibre que tens a les mans és una trobada de dues persones que han posat en comú el seu cor, el seu coneixement i tot el que tenien al calaix per poder compartir el seu sentir en comú, el seu entusiasme i la seva il·lusió per transmetre a les generacions més joves que entre tots és possible construir un món més just i agradable per a tothom. Tenint en compte que l’època de l’adolescència és un segon naixement, ja que la persona té l’oportunitat de qüestionar-s’ho tot, és obvi que la família hi té un paper clau. Malgrat que és una època de confrontació, és important que els adolescents sàpiguen que pares, mares, avis, tiets..., tots són allà per acompanyar-lo, contenir-lo, i orientar-lo mantenint-hi el diàleg. Aquest pot ser el millor regal que rebin els joves per part de la família. El bon acompanyament serà clau perquè l’adolescent pugui construir una base identitària sòlida i positiva. Com que els joves passen més temps a l’escola i amb els amics que amb la família, el paràgraf anterior també es pot fer extensiu a tota la comunitat educativa.

Per sort, més enllà de la situació socioeconòmica, tots tenim una vareta màgica a dins que, com deia Victor Frankl, podem utilitzar en moments difícils. Des d’aquest punt de vista, aquesta obra pretén ser una eina més per ajudar-nos a prendre consciència de la importància d’obrir el nostre cor sense por i aprendre a comunicar-nos per tal que es compleixin d’una vegada per totes els drets humans. Aquest nou paradigma passa per replantejar-se un seguit de temes que hem tractat en aquest llibre, com són la identitat personal, la família, l’educació, el gènere, les diferències, les relacions, la intel· ligència emocional, la discapacitat, l’alimentació, l’economia, la tecnologia, les addiccions, les celebracions, el sentit comú ... Tot això i més ho trobaràs dins aquest llibre, però el que ens fa més il·lusió de tot, allò que permetrà que el nostre somni es faci realitat és ajudar-te a obrir el cor i la ment i remoure la teva consciència i així poder gaudir més plenament de la vida.

És possible que aquest acompanyament per part del adults ens posi en una situació incòmoda, però també és molt interessant saber com ens veuen els nostres fills o alumnes: feliços, estressats, preocupats, engrescats? Els transmetem il·lusió i esperança, o més aviat desànim?

Gràcies per ser-hi, Gràcies per existir.


Pròleg

LA IMPORTÀNCIA DE SER ADOLESCENT Jaume Funes Ser adolescent és apassionant, divertit, complicat, especialment útil o inútil, temps de transició o època significativa de la vida, tot i no-res... Però, aquests anys de la vida que transcorren entre la primavera amb què es comença l'ESO i la primavera de l'abandó definitiu de l'escola obligatòria, són una cosa o altra segons els "barris" que els nois i les noies puguin trepitjar.

Al límit del territori de la infància apareix la terra adolescent. Tanmateix, ara, ni l'horitzó, ni els llums, ni la decoració són els mateixos. Tot està minat de decisions i responsabilitats. Descobrir significa provar, experimentar. També escollir, pensar, valorar, treure conclusions. És una terra de primeres vegades i d'anar omplint la motxilla personal de nous bagatges.

Les seves vides es desenvolupen normalment en tres territoris de frontera, saltant d'un a l’altre o arrelant un temps, a vegades massa, en algun d'ells. Ser adolescent és, en primer lloc, un desig permanent de romandre en el territori de la felicitat. Els dies i les hores haurien d'estar dedicats a ser feliç, a ser un mateix, singular i diferent, rebutjant les pretensions d'uns altres (els adults, el mercat) per definir prèviament com s'ha de ser o per accelerar l'arribada de la seriositat.

On és el parany? Doncs, que la felicitat cal construir-la, la identitat no es pot definir en contra de ningú, ni pot ser només una i definitiva. Igualment, tot i que el color vermell dels semàfors adults no dissuadeix de res, s'ha d'aprendre a protegir-se i a passar de riscos inútils, com també d'estar "amuermat". Rebutjar continuar sent un infant suposa entomar la pròpia vida i assumir els efectes de la pròpia conducta. Provar de ser un mateix suposa reclamar llibertat i adquirir criteris per anar decidint.

De la mateixa manera, les vides adolescents circulen per l'avinguda de les alarmes, dels senyals vermells, dels carrils predeterminats i els finals esperats. Les adolescències són a estones (poden acabar sent) tot allò que imposen uns adults plens de preocupacions, que pretenen evitar tot tipus d'aventura, que miren de garantir allò que ells consideren un bon final.

Aquest llibre està al servei de tot això. Servirà als adolescents per descobrir-se, per sentir-se importants, per evitar que defugin de si mateixos, per intentar saber més i pensar-se més. Servirà per recordar als adults que encara són útils en la seva vida, però que ara ho han de ser d'una altra manera: posant xarxes protectores, estant disponibles, ajudant que aprenguin de tot allò que van vivint. Ara volen ser lliures, però de cap manera volen sentir-se sols.


qui soc jo?

Qui soc jo?

● Ja no sóc un nen/a, però tampoc sóc un adult. El niu familiar es fa petit i ja és l’hora de sortir, explorar, establir nous contactes, descobrir el món i trobar-hi el meu lloc.

● Ens engresca trobar gent semblant a nosaltres, amb maneres de pensar i de sentir similars a la nostra. ● Tenim ganes de transgredir els preceptes del món adult i explorar límits.

● La curiositat i l'interès augmenten, el sistema nerviós es desenvolupa. Tot un despertar de noves sensacions i percepcions.

● Aprenem a discernir i a transitar per la selva del món civilitzat.

● També hi ha moments de gran incertesa i d’inestabilitat emocional, i et sents desconcertat/ada, trist/a, vulnerable.

● Hi ha molt per aprendre i per meravellar-se. ● La humanitat ha de seguir evolucionant per tal de no repetir errors i aconseguir un món saludable, joiós i sostenible.

● L’amistat ens ajuda a saber qui som i a tenir autoestima. ● És temps de compartir aficions, interessos i aventures amb nois i noies amb qui sentim confiança, lleialtat i podem parlar de tot el que ens passa per dins. 12

13


Músculs

jo sÓc Ossos

Òrgans

. . . i també sóc energia 14

15


PARLEM-NE

Encercla en la mesura que t’ identifiquis amb aquestes tendències Potser que siguis algú molt definit o bé una combinació de vàries... o potser d’altres de noves

Rockers

.....

Ska

Floggers

.....

Pokemones

Raperos

.....

Hip-Hop

.....

Skates

Sharps

.....

Redskins

Grafitters Emos

.....

Frikis

Nerds

.....

Otakus

Hipsters Grunges Hippies Punks

.....

Gòtics

.....

Heavies

.....

Indies

.....

Pijos

.....

Break Dance

. . . . .

16

.....

.....

Rastafari

.....

.....

.....

Esportista

..... . . . . .

Indies

Skin Heads

. . . . .

Mods

. . . . . Geeks ..... .....

Darks

.....

..... ..... .....

..... .....

Futbolero

.....

. . . . . . . . . . . . . .

..............

. . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . .

..............

. . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . .

..............

17


Educaci贸 18

19


educació

educació

“ Educar és facilitar les condicions oportunes perquè tothom pugui desenvolupar el seu potencial “

L’educació, que prové de l’arrel llatina educare (guiar), ens recorda que ja no és tant una qüestió d’ensenyar com de cultivar, de compartir més que d’imposar, i d’acompanyar a descobrir els talents innats de cadascú. Els educadors faciliten la comprensió de la vida i l’aprenentatge d’habilitats perquè tothom desenvolupi les seves pròpies capacitats i la forma de ser. Anomenem intel·ligència el conjunt de capacitats que ens permeten comprendre, processar i interactuar amb el món que ens envolta.

Tots els éssers humans posseïm diversos tipus d’intel·ligències, que en major o menor grau potencien els recursos actius de les nostres tendències o qualitats innates. Generalment, les intel·ligències depenen de factors genètics i de les experiències que proporcionen l’entorn social i els estils específics d’ensenyament i aprenentatge. Un dels paradigmes científics més rellevants és el que la intel·ligència no és una cosa unilateral, sinó un conjunt interactiu de capacitats que cada persona combina en diferents graus i proporcions. Vegem aquí la reconeguda teoria de les vuit intel·ligències formulada per Howard Gardner, psicòleg i professor de la Universitat de Harvard: 20

21


22

23


educació

INTEL·LIGÈNCIA CORPORAL O CINESTÈSICA

INTEL·LIGÈNCIA VISUAL-ESPAIAL

La seva base sensorial correspon al sentit de la vista. Ens permet processar les imatges, orientar-nos a l’espai i reconèixer els rostres i les fisonomies. És la capacitat de percepció tridimensional desenvolupada per arquitectes, escultors, cartògrafs, mariners, exploradors, artistes, dissenyadors... Com podem desenvolupar-la: Pintant, esculpint, modelant, dissenyant interiors, realitzant excursions, jocs de rol...

És la capacitat d’utilitzar el cos per fer activitats o resoldre problemes. Inclou habilitats físiques específiques com la coordinació, la destresa, la força, la flexibilitat, l’equilibri i la velocitat. Aquesta és la intel·ligència dels esportistes, els artesans, els ballarins, els cirurgians, els pilots d’avió i totes les activitats que impliquin coordinació de cos i ment. És també la capacitat que ajuda a desenvolupar el sentit del ritme. Com podem desenvolupar-la: Practicant exercicis físics, gimnàstica, atletisme, música, dansa, percussió, psicomotricitat…

24

educació

INTEL·LIGÈNCIA AMBIENTAL O NATURISTA

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

És la capacitat de conèixer-se un mateix i de comprendre les emocions internes, les motivacions, els desitjos i els punts forts o febles de la nostra personalitat. Mitjançant aquest coneixement es poden desenvolupar les altres intel·ligències amb major facilitat. El contrari succeeix quan, a causa de situacions emocionalment tòxiques, estem “fora de si”, la qual cosa propicia la major part de fracassos escolars, professionals i relacionals. Com podem desenvolupar-la: Practicant tècniques de plena atenció (mindfulness), meditació i reflexió, aprenent a desenvolupar l’autoestima, l’autocontrol, l’expressivitat, la capacitat de definir i complir objectius…

Està relacionada amb l’observació i el coneixement de l’entorn natural, i és la que interactua, gaudeix i respecta la naturalesa. És la més desenvolupada pels pobles indígenes, els biòlegs, els herbolaris, els agricultors, els ecologistes... Com podem desenvolupar-la: Duent a terme activitats relacionades amb l’entorn natural i amb l’ecologia, contemplant el cel, els fenòmens climatològics, els estels, cuidant les plantes i els animals…

25


educació

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És la capacitat de conèixer-se un mateix i de comprendre els sentiments, les motivacions, els desitjos i els punts forts o febles dels altres. La capacitat de posar-se en el lloc de l’altre/a, de ser empàtic, compassiu i de moure’s hàbilment en societat. És la que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres amb confiança i respecte social. És una intel·ligència molt pròpia de comunicadors, actors, venedors, polítics i líders en general. Com podem desenvolupar-la: Realitzant activitats grupals, jugant, treballant en equip, fent exercicis d’escolta, d’assertivitat, de mediació i de resolució de conflictes…

És la capacitat d’escolta, discerniment i relació d’imatges, conceptes, emocions i sensacions de forma no verbal. És l’habilitat de reconèixer sons ambientals, tonalitats i patrons rítmics, i facilita l’expressió dels cantants, compositors, músics i ballarins. És una intel·ligència que utilitza els dos hemisferis cerebrals. Com podem desenvolupar-la: Aprenent a escoltar, cantant, xiulant, fent percussions, dansant, aprenent a tocar algun instrument…

26

educació

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICA O MATEMÀTICA

És la que facilita la transmissió d’idees de forma verbal i la capacitat d’utilitzar eficaçment les paraules a través de la lectura o l’escriptura. També és una intel·ligència que utilitza els dos hemisferis cerebrals i que desenvolupen especialment els escriptors, poetes, periodistes, advocats, mestres, políglotes… Com podem desenvolupar-la: Dialogant, argumentant, jugant amb el sentit de les paraules, buscant sinònims i antònims, fent teatre, aprenent idiomes, explicant contes i acudits…

És la que entenem com a pensament científic i que s’utilitza per resoldre problemes de lògica i matemàtiques i es desenvolupa a través de les ciències en general. Com podem desenvolupar-la: Fent anàlisis, classificacions, càlculs mentals, experiments, portant la comptabilitat, traient conclusions…

27


educació

educació

“Si dono el millor de mi mateix i gaudeixo del que faig, no únicament serà un benefici per mi, sinó que serà el millor regal que jo pugui donar als altres i a la societat”

28

29


Creo en las personas

El rap es mi medicina, mi única cura, mi antibiótico. Me siento libre Anónimo como un pájaro exótico volando este cielo lleno de secretos y obstáculos Ando por la calle despejando mi pasando mis retos me enfrento a mis mente entre murmuros y silbidos de la gente del barrio donde me he criado enemigos testigos de mis delitos de calle en calle los colegas haciendo aburridos dejando textos escritos escribiendo poemas míos. b’boss andando con estilo con los brazos recibiendo el homenaje de Equivocándome aprendo que no todas hablar con el personaje de b’boss. las cosas salen en el primer intento y sigo siendo un hombre normal Atravesando este pantano con el que quiere estar como un superstar pez en la mano escuchando música sentado en la orilla mirando al mar de Rick Ross pero frente y a diario enfrente el adversario mas te vale que y pensando en aquella palabra tan sencilla como amar. aprendas el abecedario no hay sitio para ti. la música es mi fuerte y me paro levantando la mano suplicando a dios sin vano para salir de esta mierda limpio y sano. Me apalanco, miro al cielo saco el grinder tocando las puntas de acero ese soldado callejero de este mundo prisionero. Sentimiento tres sentimiento entre rabia, lamento con intento de contar Nuevos fragmentos de esta vida con premura aunque la vida es dura.

Mi alma vuela entre el cielo estrellado, el cuento nunca se ha acabado como la mente de la gente que cambia de repente. El fuego de dentro calienta mi músculos , discípulos. Difundiendo mis estímulos con boli y papel, sin cansarme cuando el sudor sale de mi piel. En esta vida es muy difícil ser fiel Por esto creo en las persones y creo en ti, porque es la única manera de que el mundo crea en mi. 30

31


PARLEM-NE 1 - Segons la teoria de les vuit intel·ligències, sabries valorar quines tens desenvolupades en major o menor grau?

- Quines creus que tens més desenvolupades?

- Quina t’agradaria desenvolupar més ?

- Què et proposaries fer per assolir-ho?

2 - Quins àmbits professionals t’atrauen més? Primer senyala i després numera un àmbit general segons la teva preferència. Administració i finances Aeronàutica Automoció Comerç Docència Investigació Construcció i obres públiques Estètica i imatge personal Hostaleria i turisme Indústria pesant i construccions metàl·liques Indústries alimentàries Indústria electromecànica Indústries gràfiques Indústries tèxtils Indústries químiques

Manteniment i reparació Muntage i instal·lació Medi ambient Mineria Primeres matèries Pell i cuir Agricultura, ramaderia i pesca Producció, transformació i distribució d’energia Sanitat Serveis a la comunitat Serveis personals Serveis a les empreses Tecnologies de la informació i la comunicació Transports 32

3 - Senyala i numera diverses opcions segons les teves preferències. Administratiu/va-Administrador/a d'entorns web-Advocat/essa-Entrenador/a personal (coach)-Agent de policia-Astrònom/a-Astròleg/oga-Astronauta-Animador/a sociocultural-Animador/a infantil-Biòleg/oga mèdic-Bomber aeronàutic-Bomber professionalAdministrador/a de béns-Aviador civil-Aviador/a militar-Agent d’investigació privada/ detectiu-Agent de la propietat industrial-Agent esportiu-Agent de seguretat-Agent de viatges-Agent d’expedicions-Agent immobiliari-Agent d’espectacles Agricultor/a Arquitecte/a Artesà/ana especialitzat Artista Actor/actriu-Assistent/a social-Assistent/a sanitari-Agent d'agència funerària-Biòleg/oga-Bibliotecari/a-Capità/ana de vaixell de pesca-Capità/ana de vaixell mercant Carnisser/a-Carter/a-Cantant-Contacontes/rondallaire-Comptable-Documentalista-Editor/a de vídeo-Educador/a-Conductor/a de turisme-Científic/a biogenèticQuímic/a-Conductor/a de trens-Comercial-Conserge-Conseller/a de la propietat industrial-Conservador/a de cementiri-Conservador/a de museus-Constructor/a-Controlador/a tècnic de la construcció-Controlador/a tècnic de vehicles lleugers i pesats-Corredor/a de vins i licors-Cosmètica artesana o industrial-Cirurgià/ana dentista-Cuiner/a-CàmeraCambrer/a-Cuidador/a de persones discapacitades-Esportista professional-EcologistaDelineant-Dissenyador/a gràfic-Dietista-Director/a de laboratoris d'anàlisis-Director/a de societat de vendes, béns i licitacions-Director/a de cine-Director/a de teatre-Electricista-Infermer/a-Hortolà/ana-Jardiner/a-Florista-Professor/a de conducció d'embarcacions d'esbarjo-Professor/a de conducció i seguretat viària-Entrenador/a o passejador/a caníEscenògraf/a-Escriptor/a-Especialista en pròtesi ocular-Esteticista-Experimentador/a d'animals-Expert/a en comptabilitat-Expert/a de l’ automòbil-Estilista Expert/a territorial, agrícola i forestal-Expert/a en arts marcials-Espeleòleg/oga-Farmacèutic/a-Físic/a-Fisioterapeuta - Fuster/a - Gestor/a - Informàtic/a - Lampista - Llevador/a - Perruquer/a - Polític/a - Fotògraf/a-Fabricant d’armes-Armer/a-Guia turístic/a-Guia intèrpret-Guia intèrpret regional - Gelater/a - Gimnasta-Ferrer/a - Humorista - Homeòpata - Inspector/a d’hisen da Quiosquer/a-Oculista-Paleta-Perfumista-Pèrit/a taxador-Realitzador/a multimèdia-Taxista -Tatuador/a -Terapeuta -Tècnic/a en neteges -Treballador/a social -Tècnic/a en recursos 33


humans-Tècnic/a en logística-Treballador/a sexual-Enginyer/a agrònom-Inseminador/a ramaderia-Impressor/a-Professional jurídic-Mànager artístic-Massatgista-cinesiterapeuta-Mecànic/-Meteoròleg/oga-Metge/essa-Metge naturòpata-Mestre/a d’escola o d’institut-Mestre/a de cerimònies-Músic/a-Musicoterapeuta-Professional de la mar-Mecànic/a de vaixell de pesca-Guardacostes-Personal directiu i assistencial de geriatria-Escultor/a funerari-Monitor/a d'autoescola-Militar-Missatger/a-Matemàtic/a-Logopeda-Locutor/a-Notari/ària-Oficial de justícia-Optometrista -Ortoprotesista-Osteòpata-Periodista-Psicòleg/ oga-Psicoterapeuta-Perfumista-Pintor/a-Policia municipal-Policia antiavalots-Policia de serveis especials-Forner/a-Pastisser/a-Peixater/a-Podòleg/oga-Pèrit mercantil-Personal d'ambulància-Personal de calefacció-Paracaigudista professional-Parapentista-Pirotècnic-Pedagog/a-Pedagog/a musical-Professor/a de ioga-Procurador/a judicial-Professional de la construcció-Professor/a de ball-Professor/a d’educació física-Protèsic/a auditiu-Protèsic/a dental-Psicomotricista-Publicista-Radiofísic/a-Reparador/a d'automòbils-Reparador/a de bicicletes i motocicletes-Reparador/a de materials agrícoles-Representant mèdic-Ramader/a-Relacions públiques-Religiós/a-Restaurador/a de museus-Secretari/ària judicial-Tècnic/a en anàlisis biomèdiques-Tècnic/a de calefacció-Tècnic/a de climatització-Tècnic/a en energies renovables-Tècnic/a de telecomunicacions-Tècnic/a robòtic-Personal de funerària-Tanatopràctic/a-Embalsamador/a-Operari/ària de cementiri-Gravador/a de monuments funeraris-Tècnic/a de so-Topògraf/a-Traductor/a-Transportista-Transportista de fons-Veterinari (professions relacionades amb la cura o criança d’animals fora del consum humà)-Zoòleg/oga-Visitador/a mèdic-Viticultor/a-Vetllador/aVigilant/agent de seguretat -Xocolater/a

Quan anava a l’escola, em preguntaven què volia ser de gran. Jo responia: “Vull ser feliç”. Em van dir que jo no entenia la pregunta, i jo els vaig respondre que ells no entenien la vida. John Lennon

34

35


families

Família “Una família és un grup de persones que viu al voltant d’ una nevera i una tele” “Família són dues o més persones que s’estimen i es cuiden” La família és la cèl·lula fonamental de la societat i és un producte cultural que va canviant a través del temps. La família predominant és la tradicional o nuclear, però de models familiars n’hi ha de moltes altres menes:

Família és unir-se i eixamplar els límits personals. Es tracta d’un projecte creatiu dins un sistema. Per això, formar part d’aquesta unitat implica aprendre a gestionar el jo individual amb el nosaltres col·lectiu. És una gran feina que suposa grans reptes de comunicació i generositat. 36

- Família nombrosa - Família extensa - Família reconstituïda - Família monoparental - Família mixta o transcultural

- Família gai - Família lesbiana - Família d’acollida - Família adoptiva - Família sense fills - Família formada per un o més fills que 37

viuen amb un avi o àvia o amb algun altre familiar o tutor/a - Casa d’acolliment . . . i així fins a arribar a més de trenta models catalogats com a família.


38

39


families

“Per educar un nen/a cal tot un poble”(Proverbi africà)

“Dos arbres no fan bosc” Amb la fragmentació dels ecosistemes humans, perdem els vincles sòlids a canvi de relacions líquides i/o virtuals, i és quan augmenta la nostra necessitat de consum i som completament vulnerables a les decisions externes i centralitzades de poders aliens. Una societat formada per individus o petites famílies no és sostenible.

En les societats globalitzades, els membres de les famílies es dispersen i l’Estat ha de garantir una part de la protecció que la família extensa procurava. Per això depenem tant del consum i d’altres serveis com les llars d’ infants, la sanitat, les llars o residències d’ancians...

“Si vols anar ràpid, vés sol. Si vols anar lluny, anem junts”

Casa-veïnat-comunitat

(Proverbi africà)

Un veïnat o una tribu hauria de ser quelcom tan natural com un grup de persones i famílies que es recolzen tant per cobrir necessitats bàsiques com per compartir coneixements i vivències i cuidar-se els uns als altres. La capacitat de reagrupar-se i de crear vincles de cooperació familiar, veïnal i comunitària és decisiva per posar límits a la productivitat i el consum. A mesura que anem enfocant la nostra escala de valors i siguem capaços de compartir objectius de vida amb altres persones i famílies, es revitalitzaran xarxes i estructures socials i s´optimitzaran els recursos.

S´ha comprovat científicament que volar en forma de V com ho fan els ànecs i altres espècies d´aus, fa que el moviment generi un vòrtex energètic que augmenta un 70 % la força del seu vol en comparació al d’una sola au. Compartir la mateixa direcció i sentit de grup fa més fàcil i ràpid arribar al destí. Quan les persones compartim el “sentit comú” i ens ajudem les unes a les altres, els resultats són més gratificants.

40

families

“Com ho fa el vent, que es mou i es lliure entre la gent” (Serrat)

Hi ha moments o etapes de la vida on et pots sentir molt lliure, sentint el món com casa teva i la humanitat com la teva família.

“Un per tots, tots per un” (Els tres mosqueters)

Pertànyer a un lloc on se’ns reconeix i se’ns escolta, formar part d’una comunitat d’interessos, tenir una colla o una família que puguem considerar “nostra”, és una necessitat per a la supervivència psicològica, física i anímica.

41


families

SINERGIA Sinergia pot definir-se com un conjunt de components que interactuen per aconseguir un o més propòsits. Aquest fenomen resulta fàcil d’apreciar en els sistemes mecànics, com per exemple un rellotge: cadascuna de les seves parts no marca l’hora per si mateixa, però el conjunt de peces que interactuant entre elles tenen la capacitat de mesurar el temps. Igualment, cap peça d’un automòbil és capaç de desplaçar-se ni transportar res, ni cap part del fuselatge d’un avió pot volar per si mateixa, de manera que és la suma de les parts la que aconsegueix un efecte ampliat.

La mata de jonc és una metàfora de Ramon Muntaner, de la seva Crònica (1328), que expressa poèticament la força de la unió utilitzant el jonc (Scirpus holoschoenus): I si algú em demana: “Quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, un minyó de vuit anys l’arrencarà tota de jonc en jonc, que ni un no hi quedarà.”

“Dues persones treballant juntes en sinergia poden fer el treball de quatre, tres persones poden fer el treball de nou i quatre, el de setze.” En la mesura que siguem prou hàbils per consolidar associacions familiars i grups socials més extensos, podrem cooperar i optimitzar notablement els nostres recursos, reduirem la individualitat, l’egoisme i la petjada ecològica, i augmentarà la cordialitat veïnal i la capacitat organitzativa.

Com podem millorar aquestes habilitats?

- Desenvolupant intel·ligència emocional

- Integrant valors ètics per coexistir de forma creativa i pacífica

- Apostant per l’educació en consciència i sentit comú

42

43


families

LES ALTRES FAMÍLIES per Remei Margarit

Es podria dir que cadascun de nosaltres tenim diverses famílies: l'exterior i socialment acceptada, i les interiors, que formen part del nostre patrimoni d'amors i relacions d'afecte. Viscudes en una espècie de clandestinitat, hi ha les famílies d'amors, afectes, fidelitats històriques, relacions llunyanes en l'espai i en el temps. Tot un mosaic d'anades i vingudes, de trobades i comiats, d'amors fugaços o perennes, de comunicació amb altres éssers en allò que descrivia Goethe com “les afinitats electives": trobades de cos i ànima, fora de tota norma i de tot reglament social. L'amor, com l'amistat, no es busca, es troba, i després d'això ja no hi ha tornada possible; es teixeix una xarxa de fils subtils i de complicitats que no són producte de la pròpia voluntat, sinó que, com en tota trobada, és el descobriment de l'altre/a en una manera en què encara no ha estat descoberta per ningú. Resulta un acte de creació d'alguna cosa nova, i com tot acte creatiu, és atractiu i vital; és la creació d'una altra "família”, no per substituir la que ja es té, sinó com una porta oberta cap a una altra part d'un mateix. Pot passar, amb això, i de fet passa, que en la confusió del descobriment es pensi que aquella nova "família" és la veritable i l'altra no, i llavors s'abandona l’una i se’n forma una altra en un intent d'ocupar l'espai que la primera ha deixat: és un error, perquè aquest espai és personal i intransferible. Una cosa és reconèixer que la família primera ja no és suficient per a aquest moment determinat de la vida, i una altra molt diferent és pensar que repetint la jugada de la mateixa manera amb una altra persona, aquest espai pugui donar més de si. Semblaria que la cosa no va per aquí, sinó per fer conscient aquest dinamisme vital que flueix en totes adreces i que ens implica en relacions que no es troben reglades per la societat, encara que no per això són menys importants. Les altres "famílies" són totes aquestes persones amb les quals ens donem recer els uns als altres, indispensables per al nostre viure. I després hi ha les "famílies" d'interessos compartits, de ciència, d'art, de literatura, etc. El que té de bo tot això és que les unes i les altres no són incompatibles, sinó que es complementen, sempre que es tractin amb delicadesa i tenint en compte la seva fragilitat. Algunes passen a la història, això és cert, però també ho és que amb elles s’hi queda un tros de la nostra vida. Pot ser que la vida sigui això, un anar i venir incessant de sentiments, emocions, incerteses i lleialtats compartides més enllà de les circumstàncies”.

44

45


PARLEM-NE

- Pots identificar el teu model de família? - Estàs content/a amb la teva situació familiar? Per què? - A casa teva compartiu les tasques domèstiques entre tots? - Hi participes? - Et sents content/a amb el teu cercle d’amistats? Per què? - Si tens un problema o et sents malament, ho comparteixes amb la família i/o amb els amics?

- Et costa comunicar-te? - Com t’imagines viure en el futur: un temps sol/a, amb amics, formant una família?

- Com t’agradaria que fos la teva família o la teva tribu? - Quins avantatges pot oferir el fet de compartir en vincles de bon veïnatge o comunitat?

- Tens animals de companyia?

Els consideres membres de la teva família?

“La paternitat/maternitat és una funció que no necessàriament està directament vinculada al gènere. La família cal que generi amor, fomenti la confiança i l’esperança, contingui el sofriment i el patiment emocional i generi la capacitat de pensar, i per tant d’acceptar, les diferències.” Anna Maria Miñarro

Que els pares i les mares estiguin units, i si no és possible i s’han de separar, que es respectin i s’ajudin pel bé dels fills.

46

47


Diferències

48

49


Femení-masculí

50

51


femení - masculí

Durant la segona meitat del segle XX, en àmplies regions del món s’han produït avenços notables cap a una major equitat social, econòmica i política entre homes i dones. Amb molt d’esforç i lluita, les dones van fer un salt endavant significatiu i irreversible per la igualtat, la independència i la seva dignitat. Molts espais privatitzats pels homes, des de la política fins a la ciència, des de múltiples camps professionals fins a diferents responsabilitats institucionals i socials, es van obrir a la presència i l’activitat de les dones.

Un signe real de desenvolupament cultural i progrés de les societats és el de propiciar que les dones puguin desenvolupar el seu ple potencial i augmentar el seu accés als drets humans fonamentals: educació, salut i nutrició. No obstant això, i malgrat els canvis legislatius i polítics, molts països no han aconseguit eliminar totalment la bretxa que impedeix la igualtat entre homes i dones.

“La humanitat té dues ales: una és l’home i l’altra és la dona. Si una d’aquestes ales està debilitada, el vol no serà possible” Mestre Abdul – Bahá, Bahá’í

52

53


54

55


femení - masculí

DESIGUALTATS Darrere dels enlluernadors avenços tecnològics i la imatge d’una societat avançada que pretén ser coherent amb els seus coneixements i el seu desenvolupament, segueixen manifestant-se situacions

polítiques, econòmiques, bèl·liques, socials, emocionals i ambientals que posen clarament en dubte el sentit d’aquest avenç i demostren una descompensació entre:

Analític Racional Espacial Terrenal Lineal Cíclic Tecnològic Biològic Mental Emocional Intel·lectual Vital Masculí Femení Home Dona

És evident que des d’aquesta perspectiva de polaritat, seguim immersos políticament i cultural en una desigualtat que manifesta el protagonisme de les qualitats masculines en detriment de les femenines. Aquesta desproporció de l’element masculí, tan present en les estructures polítiques, econòmiques i religioses, posa en relleu totes les oscil·lacions que històricament s’han produït entre dona i home, i que segueixen condicionant tant els processos de formació de gènere com la majoria d’estructures culturals que configuren la nostra societat.

tat funcional representada per la desigualtat en els càrrecs de poder entre homes i dones s’equilibraria mitjançant l’increment de la paritat tant en els estaments de govern com en les empreses i facilitaria l’equilibri entre ambdues polaritats, la qual cosa derivaria en projectes més equànimes. No únicament hem de deixar de devaluar la feminitat, sinó que, tant homes com dones, tant individualment com socialment, tenim el repte de reconèixer l’essència femenina perquè pugui situar-se adequadament en tots els àmbits de l’ activitat humana.

Històricament les jerarquies patriarcals no han aconseguit administrar adequadament els recursos, ni han aconseguit construir societats suficientment justes, saludables i pacífiques. La competitivitat i la lluita pel poder continuen sent temes pendents relacionats amb el control i el sentit de les estructures socioeconòmiques, i aquesta duali-

Tanmateix, hauríem de procurar que la dona recuperés la seva identitat i la seva veritable essència sense que, per imitació o revenja, incorpori erròniament alguns dels patrons de comportament de l’estupidesa masculina. 56

“Mitjançant la feminitat, l’ésser humà s’obre a l’acolliment, es sensibilitza en la profunditat misteriosa de la vida i recupera la capacitat de meravellar-se. Actualment hi ha un excés d’energia masculina que reescalfa i crema. La feminitat és aigua, frescor, temprança. La feminitat ajuda a recuperar la dimensió d’allò sagrat, i allò sagrat sempre imposa límits a la manipulació. La feminitat ofereix la capacitat de relligar totes les coses amb la font creadora, i això és fonamental per a l’evolució de l’ésser humà i per salvaguardar la Terra. Hem de rescatar la dimensió femenina tant en l’home com en la dona.” Leonardo Boff, filòsof i teòleg

57


femení - masculí

Qualitats interactives dels principis masculí i femení inherents a la naturalesa tant de l’home com de la dona:

DUALITATS

La dualitat és una parella de forces formada per elements que són alhora antagònics i complementaris. De les tensions d’aquests elements antagònics, en neixen la vida, el moviment i la llibertat.

NI PATRIARCAT NI MATRIARCAT Afortunadament ja estan creixent a molts nivells, valors femenins de cohesió, suavitat i equitat, demostrant iniciatives disposades a aportar frescor al sistema general, sense que això tampoc signifiqui una feminització extrema de la cultura. Com no ha estat reeixida l’excessiva masculinització de la societat, tampoc seria un triomf l’extrema feminització de l’educació, la política, ni la religió, la fita serà l’equanimitat i equilibri entre les polaritats i entre gèneres.

58

Energia masculina

Energia femenina

Policèntrica Monocéntrica Centrípeta Centrífuga Emissor Receptora Tensió Relaxació Força Flexibilitat Duresa, rigidesa Delicadesa, tendresa Acció Contemplació Activitat Passivitat Agressivitat Astúcia Resistència Lliure Pensament Sentiment Anticipació del futur Percepció del present Renovació Conservació Raó Intuïció Anàlisi Síntesi Coneixement global-espacial Coneixement racional-intuïtiu Metodologia Saviesa instintiva Discriminació parcial Percepció global Món exterior Món interior Accés a la consciència Accés a l’inconscient 59


diferències Sovint la societat critica les persones i els comportaments perquè es creu que no estan dins de la normalitat. Però, què és ser normal i què és ser diferent?

Però, al cap i a la fi, de raça només n’hi ha una: l’humana! Tot i així, hi ha molts prejudicis que hem de transformar. A molts barris, els llatins no toleren els magrebins, i els magrebins no toleren els africans, i els africans no accepten els del país, i els del país... Déu n’hi do!

Moltes vegades jutgem malament les persones només per la seva aparença, però no tot el que veiem és el que en realitat és.

En el fons, no som tan diferents. Gran part de la distància és deguda a idees, creences i formes culturals.

Tenim com una mena de por a la gent que no és igual a nosaltres o que és diferent en la forma de vestir o de ser, i per això tendim a allunyar-nos-en.

Vivim en un mitjà social i ambiental, contrastat i divers, i encara que molts aspectes ens semblin antagònics, tots tenen la seva raó de ser i la seva funció. Som capaços d’anar més enllà de les aparences i prejudicis per descobrir altres formes de comunicació?

Les coses no són blanques o negres, sinó que són com les percebem, i segons com les percebem, podem cultivar una mirada diferent.

“Obrir la ment i el cor per veure les coses des de diversos punts de vista”

Tota circumstància pot ser relativa. Intentem copsar l’harmonia, l’equilibri i l’absolut entre les adversitats i els canvis. 60

61


diferències

diferències

62

63


diferències

“Les diferències formen part de la vida i enriqueixen totes aquelles persones que tracten d’entendre-les”

mosexualitat i la bisexualitat dels joves 4-Intel·ligència emocional: Introduir la intel· ligència emocional tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit d’ensenyament pot ser una bona solució per aprendre a gestionar i acceptar les diferències.

Les famílies continuen essent el pal de paller per educar i transmetre els valors de solidaritat i respecte envers la diferència als seus fills. Actualment, malgrat que vivim en una societat diversa i plural i veiem famílies de tots colors i mides, encara ens costa acceptar les diferències.

D’aquesta manera i potser més aviat del que ens pensem, la frase de: “la diversitat en la unitat“ tindrà sentit.

Què és la intel·ligència emocional?

És el conjunt d’habilitats que permeten d’interactuar adequadament amb l’entorn tenint en compte les emocions. Gestionar les emocions, els sentiments i algunes habilitats com l’autoconsciència, la motivació, el control dels impulsos, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia i altres factors és indispensables per a una adaptació i una interacció socials bones i creatives.

Tot i que al món no hi ha dues persones idèntiques, ni tan sols dos germans bessons, tenim el mal costum de classificar-nos, catalogar-nos, etiquetar-nos i separar-nos sense tenir en compte que tots som iguals. Per educar en la no-discriminació i construir una societat amb bona convivència i cohesió social cal tenir en compte els aspectes següents:

COEFICIENT INTEL·LECTUAL I INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

1-Diversitat familiar: El fet de conèixer els diferents models familiars ens ajuda a entendre la pluralitat de relacions familiars com a valors positius. 2-Immigració i interculturalitat: Cal facilitar recursos i estratègies per fomentar l’acostament entre cultures i la inclusió, tot propiciant la tolerància i el respecte cap a l’altre. 3-Gènere i orientació afectivosexual: Entendre com influeixen els rols de gènere en les nostres relacions afectivosexuals i en la vida quotidiana ens enriquirà tant a les dones com als homes. És necessari combatre la violència de gènere i ser conscients de les actituds masclistes que encara arrosseguem de generacions passades. Hem de promoure un comportament no sexista entre dones i homes. Una cosa més que cal normalitzar és l’ho64

Els avenços en el camp de la neurociència ens permeten afirmar que l’èxit o el fracàs acadèmic, personal i social dels joves ja no depèn només del coeficient intel·lectual (IQ) — raciocini lògic, habilitats matemàtiques, habilitats especials, capacitat analítica, etc.—, sinó també en gran mesura de la intel·ligència emocional (IE),que engloba habilitats diferents. No obstant això, aquestes intel·ligències no són oposades, sinó més aviat complementàries.

EMOCIÓ La paraula emoció ve del llatí movere (‘moure’s’). És el que fa que ens apropem o ens allunyem d’una determinada persona o circumstància. 65


diferències Totes les emocions són essencialment IMPULSOS A l’ACCIÓ: cadascuna d’elles inclina l’ésser humà cap a un determinat tipus de conducta. En els animals i en els nens les emocions es donen en estat pur, ja que hi ha una total continuïtat entre sentiment i acció; en els adults, en canvi, es dóna una separació: l’acció no necessàriament segueix el sentiment, ja que entre una i l’altre intervé un procés cognitiu.

Repulsió: rebuig, aversió, fàstic, desdeny, menyspreu. Gairebé mai es presenten aïllades, més aviat són una combinació de totes les famílies d’emocions esmentades.

TIPUS D’EMOCIONS

Components de la intel·ligència emocional

HABILITATS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Encara que hi ha diverses teories sobre el tipus d’emocions, la majoria d’autors estan d’acord a assenyalar cinc emocions bàsiques implicades en la supervivència: la por (activa mecanismes de protecció), l’estimació (afavoreix la vinculació), la tristesa (promou la introspecció), la ira (té com a objectiu crear defenses) i l’alegria (fomenta elements de vivacitat, l’energia necessària per a l’existència).

1. Conèixer les pròpies emocions. La consciència d’un mateix (el reconèixer un sentiment mentre ocorre) és la clau de la intel·ligència emocional: saber a cada moment quina és l’emoció que estem sentint, sense confondre-la amb una altra o disfressar-la. 2. Manejar les emocions. Saber-ne la funció i aprendre a controlar-les és essencial per canalitzar-les correctament. 3. Acte de motivació i autoregulació. Tota emoció conté un impuls que la fa activa. Les persones que saben controlar la impulsivitat i esperar per obtenir la seva recompensa, compleixen amb els seus objectius i estan satisfetes amb els seus assoliments. 4. Empatia. La capacitat per reconèixer les emocions dels altres, saber què volen i què necessiten és l’habilitat fonamental per establir relacions socials i vincles personals. 5. Gestionar les relacions. Això significa saber actuar d’acord amb les emocions pròpies i alienes. Determina la capacitat de lideratge i popularitat.

ALTRES TIPUS D’EMOCIONS Amor: acceptació, adoració, afinitat, amabilitat, donar amb desinterès, caritat, confiança, devoció, dedicació, gentilesa i així fins a obsessió. Es tracta de l’oposat fisiològic a l’estat de “lluita o fuga” que comparteixen la ira i la por. Les reaccions parasimpàtiques generen un estat de calma i satisfacció que facilita la cooperació. Sorpresa: estupefacció, meravella, xoc. Disgust: fàstic, molèstia, insatisfacció, impaciència. Tristesa: aflicció, autocompassió, malenconia, desànim, desesperança, pena, duel, solitud, depressió i nostàlgia. El descens d’energia té com a objectiu contribuir a adaptar-se a una pèrdua significativa (resignació). Vergonya: penediment, humiliació, remordiment, culpa. 66

“Els conflictes en si no són negatius, però si no els sabem resoldre o gestionar poden generar maltractament psicològic o físic i grans conseqüències com violència de gènere” 67


68

69


diferències

Escrit de Laura Gualda Anglade, una jove premonitora en pràctiques al casal d’estiu del centre de lleure per a persones discapacitades psíquiques El Dofí, de Figueres.

ETS TU, SUSANA Tota persona té un somni per complir. A vegades les situacions a la vida no ens deixen fer algunes coses, però amb l’esforç i l’alegria podem arribar a captivar el nostre cervell per ajudar-nos a complir allò que volem fer realitat. Cada persona en té un: pot ser acabar una carrera, aconseguir l’amor de la seva vida, sortir d’un problema econòmic... Però llavors hi ha altres somnis, com la pau a la Terra, posar fi a la fam, posar fi a les malalties o trobar-hi una solució, que són més difícils. Força més. Si et poses a pensar solucions, n’hi ha moltes, però trobar aquella que ho arregla tot és massa complicat per a tothom, si no, ja ho hauríem fet. Però llavors veus unes persones que tenen la diferència única de tothom. N’hi ha moltes al món, però cada una té allò que fa que sigui la més especial de totes. Aquestes personetes ens demostren que seguir lluitant val la pena; que la vida és un regal que ens ha concedit una persona, no sabem qui, però que li hem d’estar molt agraïts. Tothom té les seves preocupacions, que en tota vida acaben arribant. Poden ser quan neixes o quan ets gran, però sempre hi ha allò que ens fa patir. Hi ha dies que arribo a pensar que no puc més, per bajanades, per coses insignificants, però que per mi són les més importants, perquè són coses que em fan patir, que no em deixen ser feliç. Abans de conèixer-te, Susana, a tu i a tots

els altres, no sabia pas com acceptar el que m’estava passant i seguir endavant, però llavors, quan vaig saber què era viure a la vostra pell, viure el dia a dia amb vosaltres, vaig entendre que no feia falta estar malament per bajanades, que hi ha coses més importants, com per exemple una vida saludable. Potser tu no ho trobes, però molta gent valora que tu sempre estiguis amb un somriure a la cara i que posis tota la teva participació per aconseguir una cosa, per exemple, muntar una obra preciosa. Recordo l’últim dia. En el fons, jo sóc petita, comparada amb vosaltres: jo tenia 14 anys. I encara que no ho sembli, tot això em va fer forta, em va fer apreciar la vida. No sóc la millor persona, tampoc la més guapa, tampoc la més forta, potser sóc una de les persones més dèbils de totes, però continuo aquí. I hi ha una cosa que ha fet que jo arribi a estar així: ets tu, Susana. L’últim dia, les llàgrimes van arribar als meus ulls. Eren de felicitat, la felicitat de poder veure unes persones tan i tan maques com vosaltres fer el que vosaltres volíeu, fer l’obra. Sabia que trobaria a faltar les abraçades que rebia cada dia de vosaltres. Mai m’havia sentit tan estimada! Eren les abraçades més especials que podia rebre, perquè eren fetes amb el cor i amb totes les ganes que podíeu posar-hi, i jo les gaudia com mai. Gaudia essent abraçada per vosaltres.

70

71


diferències

EL BULLING ESCOLAR Els motius que porten a l’assetjament poden ser per qualsevol diferencia, sigui per manca d’autoestima, per manca de lideratge, per ser d’una raça, nacionalitat o color de pell diferent, o per ser pel roig, adoptat, discapacitat i un llarg etc. L’autora de la novel·la La mosca. Assetjament a les aules ens presenta els fets de manera objectiva –com en la majoria de les seues obres– sense enjudiciar-los, cosa que obligarà el lector a prendre partit i, per tant, a anar creixent en compromís cívic i social. Aquest procés de conscienciació ajudarà a madurar el jove en valors. I tot encabit en una història perfectament travada i ben estructurada, amb un tremp literari de moltíssima dignitat. L’acció transcorre amb molta rapidesa i enganxa fàcilment el lector, que es veu impel·lit a resseguir els fets; la qual cosa proporcionarà una agradable estona de lectura. L’assetjament escolar (conegut actualment amb el nom de bullying) serà el tema predominant en aquesta trama. Insults, agressions i vexacions repartits en dos eixos temporals i en quatre personatges diferents. Una història crua, al mateix temps que real, on l’autora farà reflexionar el lector sobre l’assetjament escolar a les aules i sobre el grau culpabilitat que assoleix cada grup més o menys implicat: des dels assetjadors; passant pel personal del centre on ocorren els fets (professorat, tutors, direcció, psicòlegs...); continuant pels companys que només es riuen i aquells que romanen passius davant els maltractaments; fins a la família de l’assetjat i el propi alumne víctima d’agressions. El lector també serà testimoni d’alguns retalls de la realitat social com són la convivència entre diferents cultures, la necessitat d’immigrar per buscar noves oportunitats de vida, l’adopció de xiquets amb poques oportunitats de gaudir d’una vida digna en els seus països d’origen o l’ús inadequat que es fa de vegades de les noves tecnologies, com el mòbil o internet.

72

73


Amb aquesta foto volem retre homenatge a totes les víctimes que s’han tret la vida a causa de l’assetjament i als seus familiars.

74

75


diferències

Gemma Pascual, l’autora del llibre “La Mosca” sobre assetjament a les aules, posa una vegada més el dit en la nafra: no sols en denunciar aquest tipus d’agressions sinó la seua banalització i difusió quan són filmades i exhibides sense cap escrúpol via mòbil o internet Isona ha canviat d’Institut. Fuig d’una convivència impossible que fins i tot li va costar la vida a un amic seu. Al nou centre, però, tornarà a repetir-se de nou la mateixa situació d’assetjament. Aquesta vegada no fugirà. Isona haurà d’enrontar-se, amb la complicitat de nous amics, al seu passat i a les persones que fan de la por un instrument per a sentir-se poderosos.

Un llibre basat en un fet real, necessari per entendre el fenomen de la violència a les aules.

diferències

DECÀLEG DE L’ASSETJAT/ADA

1. Ignorar l’assetjador/a i els seus sequaços. L’as- 6. Si ets objecte d’acudits, burles i bromes de mal setjador/a ataca al que li respon, no al que l’ignora. D’aquí que, davant una provocació, una resposta enginyosa pot ser: “I...?”. Quan és ignorat, es desmunta. És com dir-li: “Què em vols dir amb això?”. Mai no ploris en la seva presència, no t’enfadis ni li demostris que et molesta. Si estàs dolgut, que no es noti.

2.

Si et veus obligat a respondre, digues-li amb tranquil·litat: “No sóc qui tu et penses”. O bé respon amb una broma. Si et diu: “Ets horrible”, respon-li: “M’alegra que te n’hagis adonat”.

3.

gust, fes-te una colla d’amics que t’acompanyin fins a l’escola o a casa teva, almenys mentre duri l’assetjament. En qualsevol cas, no vagis sol/a.

7. No estiguis a prop de teu assetjador/a, ni t’emboliquis amb disputes. No et refiïs d’ell/a si vol ferse passar per amic teu.

8.

Si un company/a et fereix amb un bolígraf o qualsevol tipus d’arma, demana als teus pares que ho denunciïn a la policia.

9. Intenta que a la teva escola hi hagi una pàgina web on nois i noies que pateixen assetjament puguin explicar anònimament el que els passa.

Busca suport en els teus pares, en un professor/a o en un adult en el qual confies. Ells poden demanar responsabilitats a l’escola i demanar Intenta que, en cada curs, un especialista faci que prenguin mesures en un termini màxim d’una xerrades sobre què és l’assetjament i com afecta setmana. I si creus que estàs en perill, corre. Fugir psicològicament els qui el pateixen, ja que fins i tot i refugiar-se on hi hagi un adult no és de covards: poden arribar al suïcidi. és protegir-se. * Nora Rodríguez, Escriu una carta en la qual expliquis el que pasExperta en assetjament escolar sa als teus pares, al director/a de l’escola o a algun professor/a en el qual confies.

10.

4. 5.

Parla amb els teus pares per tal de no assistir a classe si ets víctima d’assetjament físic o psicològic. 76

77


PARLEM-NE 12345-

La dualitat és una parella de forces formada per elements que són alhora antagònics i complementaris. De les tensions d’aquests elements antagònics, en neixen la vida, el moviment i la llibertat.

6e. Model familiar f. Opció sexual g. Alguna 7-

8 - Et consideres una persona afortunada? Per què? Estàs a gust amb el teu cos?

9 - Penses que el teu físic és important per trobar una parella o trobar feina? 10 - Creus que les noies encara tenen més desavantatges respecte als nois tant en l’àmbit 11 - laboral com en el personal? 12 - Quin tipus de grup social que consideres “diferent” a tu et causa més por o rebuig? Per què? 13 Alguna vegada t’has sentit discriminat/da per: 14 a. Gènere b. Nacionalitat 15 - c. Color de pell d. Religió 16 - 17 - Coneixes la novela “La mosca: Assetjament a les aules” de Gemma Pascual?

8-

18 - Coneixes o has parlat amb algun indigent o homeless? Hi has compartit alguna cosa i/o l’has ajudat?

910 -

Si veus alguna persona rebutjada per un grup, com actues?

11 -

a. Et fan por les conseqüències pel fet d’apropar-t’hi b. Prefereixes no implicar-t’hi c. Intentes ser empàtic/a i posar-te al seu lloc per ajudar-la?

Has estat testimoni de maltractaments? On? De quin tipus?

78

Reflexiona sobre els diferents espais i manifestacions del racisme i la xenofòbia a la nostra societat. 79


relacions

És temps d’aprendre a comunicar per trobar-nos sense trampes

Relacions

LA COMUNICACIÓ I L’ASSERTIVITAT

Es tracta d’intentar comunicar-se amb claredat i expressar observacions, sentiments, necessitats i peticions als altres d’una manera que eviti el llenguatge avaluatiu que etiqueti o defineixi els interlocutors o tercers. Totes les accions s’originen en l’intent de satisfer necessitats humanes, però hem de procurar fer-ho evitant l’ús de la por, la culpa, la vergonya, l’acusació, la coerció i les amenaces. Cap de les nostres necessitats, desitjos, anhels o esperances s’ha de satisfer a costa d’explotar o manipular una altra persona. Per això, l’assertivitat,

clau de la comunicació no violenta, és la capacitat d’expressar-se sense utilitzar judicis sobre el que està be o malament, sobre el que és correcte o incorrecte. Es tracta de posar l’accent a expressar sentiments i necessitats en lloc de crítiques o judicis morals.

COMPLEMENTAR I COMPARTIR

les nostres idees, els nostres desitjos, les nostres il·lusions, el nostre cos, obrir-nos a altres persones, també comporta tenir DIFERÈNCIES.

Exemples de comunicació assertiva o no violenta 80

- Quan em fas mal puc dir-te que em sento dolgut/da en comptes de contraatacar. - Puc dir-te no sense perdre la teva estimació. - Puc demanar el que necessito, però també acceptar el no com a resposta. - Quan em demanen puc dir sí o no, sense sentir-me culpable. 81


relacions

COMPARTIR DIFERÈNCIES NO ÉS UNA TASCA FÀCIL, PER AIXÒ PROPOSEM UNES REGLES DE JOC QUE VETLLIN PELS DRETS DE LES PERSONES.

RELACIONS ENTRE IGUALS La igualtat és el principi bàsic en les relacions personals. No volem ser clons i hem d’acceptar que homes i dones tenim els mateixos drets. Ningú no és més ni menys que l’altre.

RELACIONS LLIURES I CONSENTIDES Ambdues persones han de sentir-se lliures de preguntar i respondre SÍ o NO. Cal aprendre a acceptar el no?

SINCERITAT INTERPERSONAL Mostrar-te tal com ets. Dir el que t’agrada, el que penses i el que sents. Expressar-se amb claredat genera confiança i seguretat,i facilita la comunicació, la comprensió i l’empatia. Evitaràs la manipulació i l’engany a les teves relacions. Pot ser que costi fondre l'orgull personal en el gresol de l'amor gran, però solament amb l'alliberament de les expectatives de possessió pot ressorgir l'estimació renovada.

83


relacions

relacions

TIPUS DE COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ Si tu no hi ets i jo no hi sóc… llavors, què fem aquí tots dos? Ramón Montón (escriptor)

La paraula comunicació està directament relacionada amb el concepte de comunitat. Comunicar-se és ser emissor i receptor, és la capacitat de donar i rebre, de relacionar-se i d'establir vincles amb les persones i l’entorn. Així doncs, en l’origen de qualsevol forma de desordre o de violència, sempre hi resideix un problema de comunicació. Per això reflexionem en el trípode següent:

La comunicació amb els altres Refer la comunicació implica saber expressar el que sents, saber aclarir situacions dubtoses, saber respondre sense reaccionar a la defensiva al camuflatge o al contraatac, sinó a través del diàleg i l’empatia.

Comunicació amb l'entorn

La comunicació amb un mateix

rem— com psicològicament, tot el que no s’ha processat adequadament, o per qualsevol causa s’ha reprimit o bloquejat, genera un ferment tòxic que provoca i alimenta la malaltia. Segons Carl Jung, tot el que no s’aconsegueix admetre, tot allò que no s’és capaç de processar ni d'assumir, es condensa i genera una ombra, com un negatiu fotogràfic de tot allò que va quedar ocult en les golfes de la inconsciència. Tot allò que queda exclòs, relegat o no processat adequadament pot ser que quedi oblidat o que descarti temporalment un determinat aspecte o element de la realitat, però això no significa que hagi estat eliminat. Qualsevol retenció resta acumulada en l'inconscient individual i col∙lectiu, fins que per saturació esclaten tempestats i situacions crítiques irrevocables, tal com demostren tantes explosions retardades de situacions familiars, socials, polítiques, ambientals… Es tracta, doncs, de reconèixer i abraçar l’ombra, ja que finalment el joc de la vida va més enllà “dels bons i els dolents”. Tot plegat resulta una projecció de les nostres afinitats i correspondències on es posen de manifest els aspectes més ombrívols o lluminosos de les relacions, de les quals tenim experiències i aprenem lliçons. En qualsevol cas, la qüestió és no ser esclaus del que rebutgem ni alimentar inconscientment tot allò que odiem.

“És tan dur deixar-se anar, deslligar l’amor, sentir-se alliberat… Però si en veritat ho vull, hauré d’enfrontar-me a tot allò que vaig negar. M’alliberaré d’aquests hams i d’aquells que en tu vaig enganxar quan volia calmar la por al buit i a la solitud” Peter Gabriel (Washing of the water)

En fer-nos conscients de la nostra identitat terrenal, comprenem els impactes del nostre estil de vida i Davant la complexitat de la vida, el soroll mental, anem prenent responsabilitats sobre el nostre conel propi bagatge emocional, cal donar-nos temps sum i les nostres accions. Tenim l’opció de modii habilitats per redescobrir la nostra identitat, per ficar hàbits del nostre estil de vida i integrar que recuperar espais alienats i per equilibrar els punts l’existència personal, col·lectiva i cultural depenen forts i febles. de l’equilibri entre el pla individual, el social i l’ambiental. Tant biològicament —els residus que gene84

85


relacions

Vells i nous paradigmes de les relacions Sóc un cos sensual i pensant

Sóc un ésser multisensorial i transcendent

L’amor és exclusiu i limitat

L’amor és inclusiu i il·limitat

L’amor és direccional: jo et “dono” amor a tu, i tu a mi

L’amor és un estat de l’ésser: estar en amor

Les relacions s’inicien sobre la base de l’atracció sexual

Les relacions s’inicien Segons els propòsits compartits

La sexualitat és una activitat privada que solament afecta als participants

La teva sexualitat repercuteix subtilment i directament en el teu entorn i en la teva gent

Una relació em farà més feliç

Cuido de mi i del meu benestar per compartir-ho en la relació

L’amor té uns formalismes culturals que la relació adopta i segueix

L’amor no té formes particulars: les formes correctes emergeixen en cada etapa de la relació

La gelosia és inevitable i un veritable senyal d’amor

La gelosia és una reacció que indica inseguretat i por

Les relacions cobreixen i satisfan necessitats

Les relacions serveixen per donar i expandir amor

L’amor té les seves condicions (estimo si o a canvi de…)

L’Amor és lliure i incondicional (ser o no ser – estimar o no estimar)

86


relacions

“Enamorar-se és estimar les coincidències. Estimar és enamorar-se de les diferències.” 88

Jorge Bucay

Finalment, l’amor que reps és igual a l’amor que dónes. 89

The Beatles


relacions

AMOR Amor és una paraula ambigua. Es pot interpretar com a atracció, correspondència, reciprocitat, desig de pertinença, entrega, oblit d’un mateix, sublimació, llibertat, felicitat, benevolència, compassió, fusió, espiritualitat, unitat... Però també en el seu anvers: possessió, dependència i submissió. Sens dubte, la idea més comuna és la que es refereix a l’afecte i la protecció d’allò que és estimat.

ja és una altra cosa! De vegades l’enamorament més passional caduca amb la més rotunda decepció, i d’altres relacions que han començat a través d’una progressiva amistat, consoliden una llarga i multicolor aventura. En qualsevol cas, la finalitat de tota trobada amorosa és el trajecte que ens portarà per molt diverses situacions, llums i ombres que ens obriran els ulls a la vida. Quan la comunicació es torna massa tortuosa, s’assumeixen rols no desitjats, es releguen desitjos legítims, no hi ha suficient diàleg ni reciprocitat, alguna cosa ha de replantejar-se seriosament o bé completar la relació. Encara que no es tracta d’abandonar al primer contratemps, tampoc cal obstinar-se a mantenir situacions insostenibles. Tenim el legítim dret a triar com i amb qui volem compartir. És, doncs, just i necessari desenvolupar-se amb el sentiment, gaudint de relacions clares amb persones afins, descobrint, aprenent, madurant i cuidant-nos mútuament.

“L’amor és un desig de bé il·limitat per a mi i per a tothom” Antoni Blai De vegades algú aparentment estrany esdevé sobtadament algú íntimament proper. Es tracta de la llei de l’atracció i d’una “química” que la majoria de vegades no és previsible, ni passa per la raó. Què et reflecteix aquesta persona “especial” que ha entrat a la teva vida? En l’enamorament descobrim el flamant espai que ens brinda l’altra persona i en el qual fàcilment es projecten totes les nostres expectatives de ser completats per algú. Sovint es pensa que l’altre/a ens aportarà recursos, elements de salvació, calmarà la nostra solitud, ens traur�� l’angoixa, o fins i tot potser millorarà la nostra posició econòmica. També succeeix de vegades que intentem modelar l’altre/a a la nostra imatge i semblança, convertint-lo/la en un receptacle dels nostres desitjos i expectatives. Durant l’encant de l’enamorament, el foc del desig s’encén amb facilitat, però, amics meus, mantenir el caliu,

L’amor és lleuger, no fa mal, no fa patir. El que ens fa patir són les dependències, les fixacions, les pors... Mai és l’amor. Ja que el desig dels amants s’embruteix per efecte de la rutina i la quotidianitat, és útil prendre distància de tant en tant per renovar la perspectiva de l’ànima i mantenir l’amistat i la lleialtat.

90

El mite de la mitja taronja que espera trobar una meitat idèntica per a ser complementada, és ampliat per aquest símbol de la taronja sencera, on des de la teva integritat individual, comparteixes amb una o altres persones. Seguint amb aquesta idea, la imatge ens suggereix la unió i harmonia d’un grup o d’una família.


relacions

GÈNERE I DIVERSITAT AFECTIVO-SEXUAL La identitat de gènere fa referència a la vivència interna i individual del gènere tal com cada persona la sent profundament i es pot correspondre o no amb el sexe assignat en el moment del naixement. El sexe és un atribut innat determinat per diferències físiques, biològiques i anatòmiques; el gènere, com hem dit abans, és un constructe social.

tir, de comunicació íntima, que no es basa només en el coit, sinó també en les carícies, la tendresa, els desitjos i la complicitat tant amb tu mateix/a com amb els altres. La sexualitat és un mar de sensacions que es troba per tot el nostre cos: a les mans, als cabells, a les orelles, al pit, a l ‘esquena, als peus, a les cames, al cul..., i no únicament al penis o la vagina.

Entenem la sexualitat com una manera de compar-

Tothom és diferent: cal jugar i descobrir les zones erògenes de cadascú. Hi ha altres tipus gaudir de les relacions sense arribar al coit. Fer l’amor a través de tactes i carícies és una forma molt satisfactòria de gaudir de la sexualitat evitant el risc d’embaràs. No hi ha una edat prefixada per tenir relacions sexuals amb penetració. Cadascú ha de sentir, desitjar i decidir quan vol iniciar-se i fins on vol arribar en les seves relacions sexuals. La masturbació natural (no compulsiva) és una forma saludable de conèixer i d’estimar el teu cos. 92

relacions

Malgrat que les opcions sexuals com l’homosexualitat o la bisexualitat són més acceptades i visibles socialment, continuen rebent un tracte discriminatori basat en estereotips i prejudicis de fa molts anys. Aquest atac cap al col·lectiu homosexual s’anomena: homofòbia.

Diferents tipus d’orientació afectivosexual Tant el concepte de gènere com el concepte de sexe són construccions socials que afecten el desenvolupament vital dels ésser humans des del seu naixement. És obvi que per poder gaudir d’una sexualitat positiva i responsable durant l’adolescència cal donar als joves la màxima informació sobre aquesta visió de la sexualitat en el sentit més ampli.

Què és el gènere? S’entén per gènere el conjunt d’idees i expectatives que la societat atribueix a dones i homes i que espera que uns i altres compleixin.

Per tant, la sexualitat, l’afectivitat, l’amor i el desig no existeixen només per al binomi home-dona (heterosexualitat), sinó que inclouen també persones del mateix sexe (homosexualitat) o d’ambdós sexes (bisexualitat), de manera que cal diferenciar l’orientació sexual de la identitat sexual: aquesta última fa referència al sentiment psicològic de ser home o dona malgrat el seu sexe fisiològic. S’entén

per

heterosexual

la

Fins fa poc s’ha atribuït una sèrie de característiques i habilitats femenines i masculines molt concretes per cada sexe, com per exemple, que l’home i la dona són biològicament diferents. Ningú en té cap dubte, però sí que cal aclarir que aquestes característiques, que fins ara s’atribuïen als homes i a les dones, anomenades rols de gènere, ja no tenen gaire sentit, per no dir gens, en la societat moderna que vivim.

persona

a qui atreuen les persones de l’altre sexe.

Homosexual

Què són els rols de gènere?

a la persona a qui atreuen les

persones del mateix sexe. Es diu

gai a un home

Les etiquetes, actituds i pràctiques estereotipades que la societat ha atribuït durant segles a cada sexe, com per exemple:

homosexual i lesbiana a una dona homosexual.

Bisexual és la persona que es pot sentir atreta per d’ambdós sexes.

La dona ha de vestir de rosa i l’home de blau. 93


relacions

Les nenes juguen a nines i els nens a cotxes Els homes són mecànics i les dones perruqueres.

relacions

els adolescents i com es poden anar deconstruint aquest models imposats que encara funcionen però que ja no són correctes?

Aquests rols responien a una estructura jeràrquica de les relacions humanes en què unes persones es consideraven superiors a les altres. Malgrat que són molts els homes i les dones que han lluitat per poder canviar aquesta situació, la societat encara està marcada pels estereotips sexuals, i genera així relacions de poder i infravalora en gran part les dones.

Als nois se’ls fomenta que siguin poc emocionals, que prenguin la iniciativa i que el més important de les relacions amb les seves parelles és el sexe, la mida del penis o la força que tenen, de manera que es veuen obligats a vegades a mostrar la seva virilitat encara que sigui amb violència, com si això els fes més virils.

Com ens afecta el gènere en la sexualitat? Néixer nen o nena ha determinat molts fets de la nostra vida i encara més segons el país on naixem. Tot i que les dones han patit més discriminació, aquesta desigualtat també ha afectat els homes, i sobretot la relació entre home i dona.

A les noies se’ls exigeix que siguin emocionals, sensibles, dependents, submises, i se les responsabilitza de preocupar-se i tenir cura de les persones del seu entorn. També en les relacions de parella han de ser passives, no mostrar mai el desig sexual per així mantenir una bona reputació i complaure l’home sexualment. Elles han d’actuar només per amor.

No cal donar dades ni parlar d’estadístiques per saber que encara queda un llarg camí per recórrer fins a arribar a una equitat de drets real, i esperem que aquest llibre sigui una punta de llança per anar minvant el terrible fenomen de la violència masclista o de gènere.

A més a més, de tot el que ja s’ha dit, cal tenir en compte que dues terceres parts de les dones del món continua tenint una realitat terrible quant a la manca de drets: explotació, carència de dret a vot i extrema pobresa.

Com reben aquest missatges

Quines conseqüències

94

té una família gai o lesbiana, i potser en aquesta etapa els costi poder compartir això amb els seus companys d’una manera oberta.

generen aquests rols de gènere?

Les estadístiques diuen que un elevat percentatge d’adolescents homosexuals se suïciden cada any per assetjament escolar homofòbic.

Amb aquests missatges que reben tant nois com noies, és fàcil entendre que el significat de l’amor sigui molt diferent per a ambdós sexes. Mentre el màxim objectiu del noi és la sexualitat, ja que els han mutilat la seva capacitat d’expressar sentiments i de ser empàtics amb l’altre gènere, per a la dona és tot el contrari: l’afectivitat, els sentiments i complaure el desig sexual de l’home han de ser el seu màxim objectiu.

Encara hi ha molta feina per poder normalitzar aquesta situació, però es preveu que aquesta generació ja sigui de les darreres que hagin de passar el mal tràngol de sortir de l’armari.

Per tant, els missatges que reben pel fet de ser dona o home en les diferents situacions quotidianes, els condueixen a formes de pensar, sentir i comportar-se d’una manera tan diferent que no s’afavoreix gens la comunicació entre els dos sexes.

“Per a aconseguir l’equitat de gènere no és necessari parlar només de la situació de les dones ni dels rols diferents d’homes i dones, sinó de les relacions de poder, desigualtat i jerarquies”

D’aquí ve que encara avui dia molts adolescents visquin aquesta rivalitat de sexes. Per aquest motiu i molts altres, cal que es comenci a tractar el gènere i l’orientació afectivosexual dins l’àmbit educatiu, ja que només així els joves podran sentir-se lliures d’expressar la seva orientació sexual i fer-la visible. Totes les parelles, sigui quina sigui la seva orientació afectivosexual, han de poder gaudir del dret a besar-se al pati de l’institut. Coses que cal tenir en compte: És important tenir en compte que un nombre important d’adolescents

95


relacions

relacions

SEXE I NEXE “L’energia sexual està directament relacionada amb la creativitat i la salut psicològica i social. L’Eros és la força fonamental de l’Univers que es manifesta tant en l’instint d’una espècie per reproduir-se i multiplicar-se com en la tendència evolutiva de tot el món vivent, cap a unes formes més elevades i cada vegada més ben organitzades. El que denominem “instint sexual” és una expressió d’aquesta força, com també ho és l’amor que transcendeix el desig. L’Eros també s’expressa en el desig de fer amistats i d’unir-se a uns altres en equips o comunitats per dur a terme iniciatives conjuntes. La força de la libido no es limita a la creació biològica i cultural, sinó que s’expandeix a tots els impulsos de construir i crear, tant si es tracta

de crear el niu d’un ocell, una recepta de cuina o una simfonia.” George Leonard

jans per mediar el conflicte, i si cal, demanar suport psicològic. No et quedis encallat/da en el fang.

En qualsevol expressió de la sexualitat, independentment del rol, forma estable o eventual que adoptis, sempre tens l’oportunita de fer-te conscient del teu comportament i de la teva sensació interna, i aquesta serà una clau important per a la teva harmonia i realització personal. En qualsevol cas, compartir la unió sexual és assaborir un fruit que ofereix la seva bellesa i els seus múltiples matisos com un regal per al cos i l’ànima. La seva funció és compartir i fondre’ns en el plaer, i a través d’aquest plaer, vitalitzar l’essència del nostre ésser i dinamitzar les més autèntiques aspiracions.

L’ètica de la desvinculació també ens obliga a ser respectuosos, conseqüents i responsables amb la parella i amb els fills des del punt de vista emocional, econòmic, educatiu... En el cas que una de les persones de la parella no accepti la separació, si cal, haurà de demanar ajuda per poder gestionar el conflicte, però en cap cas hauria d’afectar els fills utilitzant-los com a moneda de canvi.

EL FINAL D’UNA RELACIÓ La vida és un constant cicle de petites morts i nous renaixements.

el respecte i donar-nos temps per veure-hi clar i seguir el nostre camí. Sigui quina sigui la decisió, hem de respectar-la i no intentar recriminar i atacar l’altre/a perquè no s’ajusta a les nostres expectatives.

Quan l’amor se’n va o una relació s’acaba, encara que entenguem que és per al bé de cadascú, que hem de seguir camins diferents, ens sentim MOLT desorientats/des i tristos/es.

Davant la decisió d’acomiadar-se, tant si sents que perds com que guanyes, has d’intentar agrair l’oportunitat i l’aprenentatge que ha suposat la relació.

Tenim el dret a la desvinculació. Ens farem moltes preguntes i potser no rebrem les respostes que esperàvem; ben segur que discutirem, però hem de trobar la manera de mantenir

Pot passar que una parella duri tota la vida o que l’amor o l’atracció sexual s’acabi o que aparegui una tercera persona tant si la relació funcionava com si no. En qualsevol cas, i entenent que sempre seran situacions complicades i/o doloroses, s’ha de ser responsable i s’ha d’intentar fer-ho de la forma menys penosa possible.

cançó

Jo vull un món de pau Jo vull un món de pau, respirar sense por. Un lloc on es pugui viure en amor.

Jo vull sentir germanor, sensibilitat i unió. He nascut per ser feliç i compartir tot el millor.

Un mon real sense trampes ni submissió. Noves llums a la consciència, camins de cor.

Ajuda’m a sentir. Ajuda’m a somniar. Ajuda’m a fluir. Ajuda’m a parar.

Si sents que la relació t’ha ferit o t’ha causat un dany important, aleshores has d’intentar trobar mit96

Rai Caor 97


relacions

“M'he adonat que n’hi ha prou d’estar amb els que un vol. En tinc prou de demorar-me al capvespre amb aquells que estimo. Sentir a prop la bella carn, la carn que és curiosa, que respira i que estima. Passar entre la gent i tocar algú, o fregar amb el braç el coll d'un home o d'una dona, no és molt? No demano una altra alegria; nedo en ella com en el mar. Hi ha alguna cosa en el fet d’estar a prop d'homes i dones, i de mirar-los, i en el seu contacte i en la seva olor, que és plaent a l'ànima. Moltes coses són plaents a l'ànima, però aquesta, la que més.”

Walt Whitman

98

99


relacions

relacions

GELOSIA I TERRITORIALITAT El sentiment de possessió és una pulsió instintiva relacionada amb la supervivència, amb l'obtenció de recursos i amb la selecció sexual, i amb el qual també es desenvolupa el sentiment de pertinença dels habitants vers el lloc que ocupen. És una actitud que tant es dóna en humans com en animals i que inclou la sobirania i un sentit de la propietat que tendeix a una acció, generalment violenta, de defensar el territori d'intromissions. Els animals demarquen els seus espais amb olors hormonals que impregnen en el seu entorn, i els humans, igualment territorials, ho fem amb tanques, filats, murs, muralles, rètols, grafits i línies frontereres invisibles que es tracen sobre els mapes. La síndrome de la territorialitat està relacionada tant amb la protecció de la propietat material com amb la defensa de la propietat física, psíquica i emocional, que també genera gran diversitat de límits, murs i fronteres.

Totes les possessions oscil·len amb la possibilitat de pèrdua, ja que tota propietat implica control i un constant manteniment per garantir la seva permanència. Els conflictes més comuns, però, estan relacionats amb l’exclusivitat o amb la cobdícia. No obstant això, la justa perspectiva i el despreniment són necessaris per relacionar-nos lliurement, ser empàtics i ser responsables sense la sobrecàrrega d’exercir control sobre algú altre.

Quan superem la gelosia sense residus de menyspreu o d'exclusió, aleshores s'expandeix una amplitud i una solidesa emocional altament gratificants. Quan reconeixem les causes i els errors de percepció, quan recuperem l’autoestima, sentim que el nostre espai interior s’ha eixamplat i podem experimentar una major generositat. Aleshores tenim més capacitat, tant per definir els límits naturals com per formular els propis desitjos i necessitats Òbviament, hi ha límits estructurals que són natu- honestament i naturalment, sense cap mena de corals i sans, i que compleixen la funció de contenir, erció ni exigència. protegir i preservar una relació o un bé material, però en situacions difícils, quan escassegen els recursos, quan hi ha vulnerabilitat personal, és quan augmenten els senyals agressius/defensius per “L’ús correcte d’aquestes paraules no és intentar salvaguardar allò que es considera com a només una qüestió de gramàtica lògica, propietat. En les relacions socials, i sobretot en la sinó també de perspectiva històrica. parella, la gelosia té el seu origen en la inestabili[...] No només mostra una certa sordesa tat personal i en la baixa autoestima, circumstància que tendeix a situar l’amor, l’afecte o l’atenció fora respecte dels significats lingüístics, que d’un mateix i fa que ens puguem aferrar a la idea ja és prou greu, sinó que també fa palesa que el benestar o la salvació depenen totalment una mena de ceguesa vers les realitats d’una altra persona. que els corresponen.”

Sobre la violència

ARENDT, Hannah

100

101


relacions

relacions

VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN L’ADOLESCÈNCIA Generalment, no és tan física com psicològica, i ara té molt a veure amb les xarxes socials i les noves formes de comunicació tecnològica, com el Whatsapp i el Facebook, amb què es transmet possessió, manipulació, assetjament, control sobre on i amb qui està la persona... En el fons, hi ha moltes gelosies, i els mecanismes de la gelosia sovint són in-

controlables, perquè no s’han treballat gaire. Quan una noia o un noi se surt del límit que els seus companys o la seva parella han abraçat, es produeixen obsessions o atacs de gelosia que porten a actes compulsius d’ira o d’histèria que poden acabar en maltractament psicològic o arribar fins i tot a les agressions físiques.

102

103


relacions

EL PLAER COMPARTIT En les relacions íntimes, però, hi ha una responsabilitat compartida, tant en el moment de donar-se plaer, com a l’hora d’acceptar qualsevol conseqüència que es pugui derivar d’una relació sexual,

sigui un embaràs, infeccions de transmissió sexual, etc. Aquí no es pot legitimar l’individualisme.

MÈTODES ANTICONCEPTIUS Mètode de la temperatura basal El mètode de la temperatura basal consisteix a portar un registre sistemàtic de la temperatura corporal al llarg del cicle menstrual. Amb aquesta observació es pot advertir un desnivell de temperatura d’entre 2 i 5 dècimes de grau Celsius produït per la secreció de progesterona a l’ovari després de l’ovulació. Aquest mètode només diagnostica la

fase infèrtil postovulatòria i es considera el mètode anticonceptiu més efectiu dels anomenats naturals.

Mètodes hormonals Pastilles, anella vaginal, pegats hormonals...

CONTRACEPCIÓ D’EMERGÈNCIA La píndola de l’endemà

Només serveix davant una situació de risc d’embaràs, i s’ha d’utilitzar com més aviat millor, durant les 70 primeres hores, tot i que no és el 100 % eficaç.

Només està disponible als servies d’urgències del CAP o l’hospital. No és recomanable utilitzar-la reiteradament, perquè altera el sistema endocrí.

EL PRESERVATIU És l’únic que prevé les malalties de transmissió sexual i l’embaràs. 105


gènere

relacions

Fins que cal dir-se adéu I ens varen dir: “Cal guanyar temps als somnis, cal anar molt més enllà de les paraules. Ser tal com som de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pèl a cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu... Va cap on va i dura el que dura. No hi ha marges ni mesures. Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.

Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i contemplar-la compartint-la. Fins que cal dir-se adéu.

Fins a la fi cal guanyar temps als somnis. Cal anar molt més enllà de les paraules, ser tal com som i dir-se adéu si el cada dia ha fet el que és seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.” I ho varen fer... Guanyant temps als somnis i compromesos, només, en les coincidències i la mútua complicitat. Eren llavor d'eternitat compartint les joguines i les vivències. 106

Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i esgotar-la i 'exprimir-la'. Fins que cal dir-se adéu.

107

Joan Manuel Serrat


PARLEM-NE 1 - Sovint estem condicionats/des per marques

9 - Et costa compartir amb els companys/es

quan et sents trist Transsexual o malament? Bisexual Quan tens un problema sentimental, confies més en els amics/amigues que en la 10 - família?

de remotes faltes d’atenció, d’estima i d’afec2 - te que potser ens van fer sentir inadequats i devaluats en el passat. També estem coartats per la publicitat amb modes i estereotips 3 - artificials que influeixen en el fet que moltes persones no s’agradin en comparar-se amb Et costa demanar disculpes? models de bellesa o d’èxit. Cal alliberar-se de les influències i acceptar En iniciar una relació ets més actiu/va o la nostra identitat amb les seves virtuts i de- 11 - passiu/va? fectes, reconèixer les oportunitats del nostre És l’altre/a qui ha de començar primer? procés evolutiu, perquè sempre podrem potenciar les nostres autèntiques qualitats, esti- 12 - Cal beure alcohol per desinhibir-se i mant lliurement i sense més condicions que mostrar els sentiments? les que sorgeixin del mutu acord.

4-

13 - Tens clara la teva identitat sexual?

Penses que et coneixes bé a tu mateix/a?

5 - Estàs content/a del teu caràcter?

14 -

Per què?

Homosexual Heterosexual

Quins trets defineixen millor el teu caràcter? Has tingut parella alguna vegada? T’han deixat o has deixat alguna vegada? 6 - Aventurer/a, tranquil/il·la, descuidat/da, alegre, exigent, extravertit/da, honest/a, 15 - En qualsevol cas, has pogut compartir com generós/a, liberal, solidari/ària, nerviós/a, et senties amb els amics i/o amb la família? 7solitari/ària, callat/da, creatiu/va, positiu/ va, sensible, espontani/ània, servicial, Creus que tenim prou informació sobre com idealista, passota, orgullós/a, sospitós/a, gestionar les emocions? 8- pacient, rebel, optimista, atent/a, reflexiu/va, romàntic/a, somniador/a, empàtic/a, tolerant, Has tingut o tens dubtes sobre la teva respectuós/a, prudent... identitat sexual? N’has parlat amb algú de confiança? 108

16 -

Tens present tot el que cal saber per evitar malalties de transmissió sexual? Creus que hauríem de tenir coneixements més clars sobre la sexualitat? T’han informat o aconsellat sobre aquest tema?

17 - Tens tota la informació necessària per

compartir la sexualitat de forma segura?

24 -

Podries explicar la diferència entre intel·ligència i consciència? Què implica conèixer-se un mateix?

25 - Saps com funcionen la ment i l’ego? Què passa quan el pensament, el sentiment 26 - i l’acció no van a l’una? Per què, generalment, resulta tan 27 - complicada la convivència?

18 19 - Què és més important per tu? a) Tenir un cos atractiu b) Ser seductor/a 20 - c) Ser intel·ligent d) Tenir un món interior 21 - ric en valors i ideals e) Ser una persona correcta

22 -

En quines formes de vestir t’identifiques més? 23 - Casual modern clàssic urbà formal fashion alternatiu retro friki cyber skater hippy grunx gòtic retro

28 - Coneixes recursos, tècniques de

29 30 -

comunicació o teràpies per millorar la comunicació i la gestió de les emocions? En quins casos o situacions poden ser necessaris? Et faria vergonya demanar ajut a un psicòleg/òloga o a un mediador/a? Com reacciones quan algú no compleix les teves expectatives? Com ho fas per fer-te respectar quan sents que algú et desqualifica: de forma violenta, irònica o dialogant? Com et sents en qualsevol cas?

“Lolita” roba de marca ( o de “marcadillu”) -----------------------------109


ACTIVITATS ●

Com a màxims representants de la dualitat en el planeta, quines són les dificultats més habituals ● en què es troba la relació entre dones i homes?

Quina diferència hi ha entre empatia i amor?

TÈCNIQUES I MATERIALS INTERESSANTS ● Construir un rellotge o joc de cartes d’emocions Fer un llistat i comentar les qualitats masculines i femenines ● (recordant que tant dones com homes tenim en diferent grau les dues polaritats) Dirigir una pràctica de respiració conscient i atenció plena (mindfullness)

Quina diferència hi ha entre fidelitat ● i lleialtat?

Situar i escenificar conflictes amb tècniques Gestalt o psicodrama. ● Escenificar com encaixar diferents situacions amb el NO com a resposta.

Utilitzar tècniques de musicoteràpia per identificar, dansar i escenificar ritmes ● i emocions.

La pràctica de l’atenció plena, legat de la meditació de la tradició budista, s’està emprant en l’àmbit de la psicologia d’Occident tant per temperar la sensibilitat i ● millorar la capacitat de concentració com per alleujar una varietat de condicions físiques i mentals, incloent el trastorn obsessivocompulsiu i l’ansietat, i en la prevenció de recaigudes en la depressió i l’addicció a les drogues. ●

Aprendre i practicar diferents tècniques de massatge.

● Temes clau de la CNV http://comunicacionfamiliar.com/index.html ● Jocs de cartes i materials per treballar la gestió de les emocions. http://simple.cat/product/konekta-con-cartas-2/ Multimedia para la educación afectivo sexual http://www.harimaguada.org/sexpresan/ 110

111


Famílium 2.0 "Sobreviure l'adolescència" 1a part