Page 1

El relleu d’Europa, d’Espanya i de Catalunya


8. El relleu d’Espanya


La Península Ibèrica és situada a la part més meridional d’Europa.

El relleu peninsular es caracteritza per l’elevada altitud mitjana.

Pel que fa al relleu dels arxipèlags, el de les illes Balears és molt semblant al de la Península; en canvi, el de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.


El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals: 

La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes.

L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha.

L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur.

La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que envolten la meseta.

La diversitat del relleu peninsular


El relleu peninsular presenta quatre grans unitats morfoestructurals:

1) La Meseta, amb les seves muntanyes interios i perifèriques.

2) Les serralades exteriors a la Meseta.

3) Dues grans depressions.

4) Els relleus litorals.


La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la seva superfície)

Presenta dos grans blocs: - La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) - La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana- separats pels Monts de Toledo)


A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu: 

L'antic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura.

Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa.

Les serralades interiors de la Meseta.

Les vores muntanyoses de la Meseta.


Les serralades interiors de la Meseta. El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serralades orientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides.

El Sistema Central Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata i Serra de l'Estrella (Portugal).


Els Monts de Toledo 

Divideixen en dues parts la Submeseta Sud.

Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana.

Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.


Les vores muntanyoses de la Meseta. 

Les serralades principals que envolten la Meseta són: Massís Galaicolleonès Part de la Serralada Cantàbrica Gran part de Sierra Morena El Sistema Ibèric

Massís Asturià Serralada Cantàbrica


El Massís Galaicolleonès  Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera. 

Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, molt erosionat.

La Serradala Cantàbrica  Forma una cadena lineal que poden dividir en: ● Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat. ● Part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos.


El Sistema Ibèric  Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. ● El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. ● El sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat). Sierra Morena 

Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressió del Guadalquivir.


Pirineus

Pirineus axials o centrals Prepirineus

Serralades Litorals Catalanes

Serralada Prelitoral Serralada Litoral

Serralades Bètiques

Serralada Penibètica Serralada Subbètica


Els Pirineus  Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscais fins al Cap de Creus. Els podem dividir en dos conjunts:

Pirineus axials o centrals.  És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'Estats, 3143 m)  Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. Prepirineus.  Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Es divideixen en les serralades interiors (Guara i Peña) i les exteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la depressió mitjana pirinenca.


Les Serralades Litorals Catalanes  Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. Serralada Prelitoral.  Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'Home, 1706 m).

Serralada Litoral.  Presenta un desenvolupament escàs.


Les Serralades Bètiques  El conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions. Serralada Penibètica.  Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m). Serralada Subbètica.  Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau.  Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagrai Mágina.


Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriroment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments.

Amb el temps els rius erosonaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.

La Depressió de l'Ebre  Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. La Depressió del Guadalquivir.  Recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.


Costes atlàntiques

Costes mediterrànies

Costa cantàbrica Costa gallega Costa atlàntica andalusa Andalusia i Múrcia Golf de València Litoral Català


Les costes atlàntiques La costa cantàbrica Hi predominen les formes altes i rectilínies.  Les planes i platges són escasses.  Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa.  Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes. 


La costa gallega  S'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal.  El més característic de la costa gallega són les ries. La costa atlàntica andalusa  Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis.  Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.


Les costes mediterrànies.  El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies, que formen amplis arcs separats pels caps de Creus, Nau, Palos i Gata. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia.  També rep el nom de costa Bètica.  S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau.  És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Múrcia).


El Golf de València.  Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament sense interrupció.  S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbolos (penyal d'Ifac, Calp, Alacant). El litoral català.  No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.


L'arxipèlag Balear Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica.  Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues s'estén una ampla depressió central. Als extrems d'aquesta depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença.  Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanyós i una gran plana.  Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.  L'altitud és escassa i destaca la plana. 


L'arxipèlag Canari 

L' arxipèlag de les illes Canàries es va formar durant el període Terciari. Es formà la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries.

El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). De fet, la formació de les illes Canàries és un procés continu. El Teide (3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII).

Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.


LES FORMES DE LA TERRA 4  

descripció reller

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you