Issuu on Google+


62 EL PERFIL

65 les receptes

12

Gi

VIVÈNCIES

DONA

Sumari GiDONA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a les comarques gironines i als principals punts d'interès del centre de Girona. Editor: Jordi Aparicio, edicio@gidona.com Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com) Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat, Rafel Juncà Consell Editorial: Jordi Perich, Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco Baso Han col·laborat en en aquest número: Yasmina Sánchez Ramon, Eva Comajoan, Estel·la Nevado, Josep Joan Carreras i Fígols, Àngels Pérez Martí, Silvia Torroella, Núria Tió, Mercè Martí Pla, Gemma Teixidor i Alba, Lilian Fraga, Paco Baso. Publicitat: Paco Baso (paco@gidona.com) i Xavier Barrau (comercial@gidona.com) Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618 Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll Impressió i enquadernació: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONA Tel. 650 919 618 gidona@gidona.com © 2006 GiDona és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista sense el consentiment per escrit de l’editor. Dipòsit legal: GI-672-2007

notícies ACTUALITAT l’entrevista

....................................6

ANNA CAULA. Entrenadora de l’Argon Uni Girona

vivències NEUS ASÍN.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

posa’t guapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Perruqueria. CANVI D’IMATGE ESTIVAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Estètica i Benestar. PÍLINGS PER LLUIR UNA PELL MÉS JOVE . . . . . . . . . . . . 20 Exercici. ESPORT I PLATJA, BONS ALIATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Moda. BIQUINI, TRIQUINI, BANYADOR...

salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 NUTRICIÓ. DIETA I CÀNCER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 ÉS FREQÜENT EL CÀNCER DE PRÒSTATA? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Viure bé. EL TRANSTORN OBSESSIU-COMPULSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Osteopatia. ESTRÉS

la sexualitat humana

Gi

LA SEXUALITAT DURANT LA VELLESA 4 DONA

...................8

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38


16 MODA

8 entrevista

46

dones en la història

coaching ESCOLTAR PER COMUNICAR-NOS MILLOR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

fes-te respectar EL SUBSIDI D’ATUR

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

emprenedores LA CAMBRA HA ASSESSORAT 165 EMPRENADORES I EMPRENADORS DURANT L’ANY 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

gironines en la història NINON DE LENCLOS. UNA CORTESANA FILÒSOFA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

COSES DEL DESTÍ

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

secrets de jardí LA XEROJARDINERIA.

SECRETS DE JARDÍ

en

portada

relats en femení

50

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

viatges FACI REALITAT EL SEU SOMNI turisme i gastronomia

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Anar de Restaurants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 El Perfil. NATÁLIA MOLERO LLORET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Dones amb Gust. IOLANDA BUSTOS.

EL Restaurant. EL MIRADOR DE L’AEROPORT

fitxa gastronòmica CROQUETES DE PERNIL I OU DUR I STEAK TARTARE A LA MEVA MANERA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

"GiDona no comparteix necessàriament l'opinió dels seus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial"

Gi

En portada: Neus Asín

5 DONA


NOTÍCIES ACTUALITAT

cap esport de manera regular perquè no li agrada o no li ve de gust.

Dona, amb menys de sis anys d'experiència professional en el sector sanitari, infermera o auxiliar és el perfil majoritari de les víctimes d'agressions per part de pacients i familiars en hospitals i centres d'atenció primària. Tot i que encara no hi ha cap sistema que reculli tots els episodis de violència que es produeixen als centres sanitaris, ja siguin públics o privats, hi ha en marxa alguns registres parcials, segons els quals, les agressions a sanitaris no mostren, de moment, una tendència a la baixa, sinó a l'estabilització o, fins i tot, a l'augment. Un dels registres més actius és el que coordina el doctor Genís Cervantes, cap de servei de prevenció de riscos laborals del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès. Des de la seva posada en marxa, el registre ha recollit 1.688 incidents. Del 2007 al 2008 es va passar de 518 agressions notificades a 647, un 25% més. La majoria d'agressions passen desapercebudes. Només el 3% acaben amb baixes laborals, tot i que el 22% dels agredits tenen repercussions psicològiques.

Banyoles organitza la I Jornada de dones emprenedores per compartir experiències

El 84% de les espanyoles d'entre 25 i 45 anys no estan satisfetes amb el seu cos

La Generalitat posa en marxa una campanya de difusió sobre l'atenció a la dona víctima de violència

GiDONAALDIA

Les dones joves són el blanc de les agressions al personal sanitari

Gi

Només un 16% de les dones espanyoles de mitjana edat estan satisfetes amb la seva figura. Són dades d'un estudi que ha realitzat l'empresa Panrico amb un mostra de 3.000 dones de 25 a 45 anys de totes les comunitats autònomes. Sis de cada 10 dones enquestades han afirmat que és difícil mantenir la figura. La majoria considera que fer esport, controlar l'alimentació, beure molta aigua i no picar entre hores són les mesures més important per controlar el pes i la forma física. A més, un 46% de les dones que han participat en l'estudi considera que per sentir-se bé amb el seu cos hauria de perdre un mínim de dos quilos de pes. L'estrès i la manca de voluntat són els motius que impedeixen a un 15% de les enquestades seguir una dieta estricta, mentre que un 11% no practica

6 DONA

El divendres 29 de maig l'Ajuntament de Banyoles va organitzar la I Jornada de dones emprenedores titulada Sensibilització per a dones emprenedores. L'objectiu d'aquestes sessions, que tindran continuïtat, és treballar i presentar les iniciatives i experiències d'aquelles dones que han emprès una iniciativa empresarial, i crear un fòrum de debat i d'intercanvi d'experiències entre totes les persones assistents. Aquesta jornada forma part de les accions formatives i de sensibilització a l'emprenedoria que des del Servei de creació d'empreses de l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Banyoles s'ofereix a Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany. Les jornades contribueixen a optimitzar els recursos i eines laborals de les persones a les demandes econòmiques actuals, ja que l'autoocupació és una alternativa a l'actual situació laboral.

El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha presentat, a través del Programa de seguretat contra la violència masclista, la campanya de difusió " Dona, tens dret a viure sense violència ", per donar a conèixer el treball que fan els Mossos d'Esquadra per ajudar les dones que pateixen violència masclista. La campanya pretén informar tota la població, mitjançant 5.000 cartells que es distribuiran als instituts d'ensenyament, als centres d'assistència primària, a les comissaries i als ajuntaments, de la disposició i la preparació dels Mossos


NOTÍCIES ACTUALITAT

d'Esquadra, amb agents especialitzats als Grups d'Atenció a la Víctima que hi ha a totes les comissaries, per atendre totes les dones que pateixen violències. Aquesta és la primera de les mesures, que anirà acompanyada en un futur de l'edició de més material informatiu, per animar les dones que pateixen violències a denunciar-ho. Girona acull un any més la IV Trobada de Dansa Oriental Un centenar de persones, entre professionals i amateurs, van participar el passat 6 de juny en la quarta edició de la Trobada de Dansa Oriental de Girona. Aquest espectacle de qualitat, potent i ple de color per gaudir els diferents estils i maneres de viure aquesta dansa va nèixer l'any 2006, quan diverses professores i ballarines van decidir buscar l'espai on compartir amb altres professionals i alumnes els seus aprenentatges i experiències al voltant de la dansa oriental. La pràctica de la dansa del ventre és

associació amb l'objectiu de donar-se a conèixer i ajudar a millorar la cohesió social. La revista DONES està promoguda per AMAL, que significa esperança, i pel projecte Comunitats de Salt, que porta a terme des de fa més de dos anys Càritas de Salt, amb la col·laboració de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat, l'Ajuntament i el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. La revista, que té una tirada de 1.000 exemplars, està escrita en català i àrab i es publicarà semestralment. En el primer número, se centra en qüestions com la salut, la cuina o la bellesa i ofereix també reflexions sobre el procés migratori o la integració al país d'acollida.

Apunts d'agenda... Exposició 'Històries d'un viatge' el recorregut migratori de 6 dones Biblioteca Pública de Salt Del 4 al 26 de juny

Dones magribines de salt publiquen el primer número de la revista 'dones' L'associació AMAL-DONES de Salt ha publicat el primer número de la revista 'Dones'. La publicació neix amb l'objectiu de donar veu al col·lectiu femení de Salt i fomentar la cohesió social entre dones de diferents procedències. L'associació AMAL-DONES està formada per un grup de dones magribines que s'ha constituït recentment en

Gi

un autèntic fenomen al nostre país. Centenars de dones de totes les edats busquen en la dansa oriental una pràctica que, més enllà de les seves virtuts estètiques, proporciona beneficis per a l'estat físic i la salut

'Històries d'un viatge' és una exposició produïda i presentada per la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo) i pretén reflectir l'experiència personal de diverses persones que s'han hagut de desplaçar del seu país d'origen i que són les protagonistes de la història d'aquest viatge. Persones que han abandonat país, família, amics, història... per adaptar-se a un entorn complex i en ocasions difícil. Lluny de l'estadística de les dades, cada història que es recull en l'exposició explica les seves vivències i les seves expectatives per al futur, tant al país d'acollida com al lloc d'origen. L'exposició inclou també fotografies, retrats i dibuixos que reflecteixen la situació personal de cadascuna de les dones. A més, inclou un documental que ofereix una visió més àmplia de cada protagonista i s'instal·larà un espai amb llibres de consulta relacionats amb la immigració.

7 DONA


ENTREVISTA

ANNA CAULA ENTRENADORA DE L'ARGON UNI GIRONA

Gi

“Hem fet uns bons fonaments per consolidar un grup de jugadores molt ferm”

8 DONA


ENTREVISTA ANNA CAULA

T

Quina sensació et queda després d'assolir aquest èxit esportiu? La veritat és que quan ets més jove tens molts somnis, però a mesura que et vas fent gran t'adones que els èxits són difícils d'aconseguir i ets conscient que hi ha reptes llunyans. L'Uni Girona va tenir l'oportunitat de configurar un equip professional i em van proposar entrenar-lo. Per a mi era la primera experiència com a tècnica d'un equip de bàsquet de nivell i vaig assumir el repte. Si faig balanç fins al moment només puc dir que hem sumat experiències positives. El treball ha estat molt agradable, el grup humà amb el que he compartit la temporada ha respost totes les expectatives i els resultats ens ha acompanyat. Sincerament, no em puc queixar perquè valorant els diferents àmbits en els que he treballat, podem dir que la temporada ha estat quasi perfecte.

Has entrenat un equip que no haparat de sumar victòries aquesta temporada. Com s'aconsegueix guanyar tants partits? És curiós, perquè vam començar la temporada amb una derrota en la final de la Lliga Catalana davant l'equip del

Sant Adrià. L'equip era molt nou i en aquell moment, podríem dir, que no érem un grup. A partir d'aquí, vam anar treballant dia a dia, vam ser constants i l'equip ha anat superant les petites dificultats que ens hem anat trobant. Hem fet uns bons fonaments per consolidar un grup de jugadores molt ferm que han estat capaces d'afrontar una fase d'ascens tan dura com la que he disputat amb èxit.

Quin ha de ser el paper d'un entrenador/a perquè tot rutlli bé? Un tècnic té un paper més públic, però no hem d'oblidar que tota la feina la fan les jugadores dia a dia i en els partits quan surten a la pista. A més, l'entrenador/a s'envolta d'un equip tècnic molt important; l'ajudant, el delegat, el fisioterapeuta i el preparador físic que afegeixen la seva aportació particular perquè tot funcioni. Com va ser el teu primer contacte amb el bàsquet? Vaig començar a l'escola. Jo anava a les Dominiques de Sant Narcís i una de les activitats extraescolars era el bàsquet. Entrenàvem al migdia al pati de l'escola i a partir d'aquí va començar tot. I com va evolucionar la teva carrera com a jugadora? Després de sortir de l'escola vaig jugar dos anys al Club Bàsquet Salt i més endavant vaig fer el pas al GEiEG. Allà vaig créixer esportivament i és on vaig jugar fins que vaig haver de deixar l'esport a causa d'una lesió. Al Grup també vaig entrenar algun equip de jugadores infantils i va ser el principi d'aquesta trajectòria que m'ha portat fins aquí. Com et sents en aquest club? Jo ja formo part d'aquest projecte des que es va iniciar, ara fa cinc anys, treballant en diferents àmbits. He he estat directiva, vocal, entrenadora del planter...He fet un tastet de totes aquelles activitats que són necessàries en un club. A vegades arriba aquell moment en què et fa una proposta important i em van demanar entrenar el primer equip. De fet, el club sempre ha volgut potenciar la gent

MARTÍ ARTALEJO Fotògraf freelance Tel. 629 73 25 30 martalejo@gmail.com 9 DONA www.martiartalejo.com Gi

ranquil·la i relaxada Anna Caula ens rep al pavelló de Fontajau on l'equip que entrena ha jugat la meitat dels partits d'aquesta temporada. Ha començat uns dies de vacances merescudes després d'aconseguir un gran repte, ascendir a la màxima categoria del bàsquet femení estatal. Ens confessa que li ha sorprès l'interès de la societat gironina i dels mitjans de comunicació després d'aconseguir aquesta fita. Ara toca pensar en la temporada vinent.


de la casa i per a mi ha estat un repte assumir aquesta responsabilitat. Em feia respecte, però sabia que em faria créixer professionalment i també esportivament.

Has patit molt aquesta temporada? Sempre hi ha moments de dubte i objectius que una mateixa es va marcant. Vam tenir un inici de temporada complicat, perquè teníem les jugadores justes i una d'elles es va lesionar i hagut d'estar 6 mesos de baixa. Això, sumat a petites lesions i altres circumstàncies, fan que no es pugui abaixar en cap moment la guàrdia i s'hagi d'anar revisant tot en tot moment. Quins són els ingredients bàsics de l'èxit esportiu? Cal que hi hagi treball i molta il·lusió. Els que hi participem hem de creure-hi i cal que estiguem implicats en el projecte. També és molt important la qualitat humana de les persones que formen part d'un equip, en aquest cas l'Argon Uni Girona, i que tinguis ganes de seguir aprenent i compartint. Si tot això hi és, la cosa va rodada.

El bàsquet masculí ha estat molt seguit a Girona. Pot passar el mateix amb el bàsquet femení? Crec que sí! La gent té aquella mala sensació d'haver perdut l'ACB i encara hi ha moltes ganes de bàsquet. Podem arribar-hi i ho demostra la resposta de la gent des que hem arribat de Badajoz. Gràcies als mitjans de comunicació s'ha fet una gran difusió del nostre ascens i la reacció de la gent que no és del món del bàsquet és molt positiva. Partit a partit hem vist com el públic ha anat creixent i aquells que han provat de venir a Fontajau un dia a veure'ns ha repetit. Jo crec que si ara juguéssim un partit a casa vindria força gent! I com prepares la pròxima temporada? Comptarem amb jugadores d'alt nivell que en aquests moments són desconegudes a Girona. El ressò als mitjans de comunicació no és tant important com en el cas del bàsquet masculí. Confio en què la gent ens descobrirà i comprovarà que les noies ho fan molt bé! Amb quin objectiu la planteges? L'any que bé hem de gaudir i hem

de conèixer una nova competició. Haurem d'aspirar a mantenir la categoria amb comoditat i si somniem estaria bé aconseguir el que ha fet aquest any el Sóller. Aquest equip mallorquí també va pujar la temporada anterior i ha aconseguir disputar la Copa de la Reina. Aquesta seria la nostra màxima utopia! A partir d'aquí, hem de treballar perquè aquest èxit no sigui flor d'un dia i puguem consolidar un equip de bàsquet femení de primera a la nostra ciutat

Ara vacances? Sí, uns dies, per reposar una mica. Hem acabat la temporada cansats i per prendre decisions de futur és important descansar i trobar l'equilibri amb la vida personal i familiar. Jugues a bàsquet? No, a certa edat penges les botes, tot i que si pogués seguiria.De tant en tant faig algun rebot amb algun equip de base, però no jugo gairebé mai. Què representa per a tu ser entrenadora de l'Argon Uni Girona? És un projecte que m'il·lusiona i com a dona m'il·lusiona el doble. ■

Gi

Fotos: Martí Artalejo Costa 10 DONA


ENTREVISTA ANNA PAGANS I GRUARTMONER

Vins i Licors Grau, de Palafrugell, ha fet una aposta empresarial sense precedents a favor del suro per tapar ampolles Personalitats del món forestal, del vi, de la indústria del suro i la política es van reunir a la seu central de Vins i Licors Grau, de Palafrugell, per parlar d'un dels grans binomis de la Mediterrània: el vi i el suro. Entre els presents hi destacaven , els alcaldes de Palafrugell, Lluís Medir, i Palamós, Teresa Ferrés; Xavier Ribera, president de la Cambra de Comerç de Palamós; Josep Guix, director territorial d'Agricultura a les comarques gironines; Antoni Soy, secretari d'Indústria i Empresa de la Generalitat i president de l'Icsuro; Joan Botey, del Consorci Forestal de Catalunya; Agustí Ensesa, de

Ponents de la Taula d’esquerra a dreta: Sr. Oriol Guevara president d’ACE, Sr. Enric Vigas president d’AECORK, Excm. Sr. Carlos Falcó Marqués de Griñón, Sr. Josep Roca sumiller del Celler de Can Roca, Sr. Sal·lustià Álvarez president de la D.O.Q. Priorat i Sr. Salvador Garcia periodista de El Punt. “Suro i Vi”

T

ots van ser testimonis de la signatura d'un compromís a tres bandes a favor del tapament del vi amb taps de suro: «Des de Retecork treballarem per a la divulgació i millora de la Qualitat de les seves virtuts, i des de Assistents a l’acte, entre els quals es trobaven personalitats de la políVins i Licors Grau hem pres l'acord de recomanar tica, del suro, del vi i del món forestal. als nostre clients i proveïdors el consum dels vins tapats amb suro, i donar- los clara preferencia als expositors de la nostra botiga. Des de l'Institut Català l'Escola de Tastavins del Gironès; el carismàtic René del Suro continuarem la tasca diària de promocionar el Barbier, un dels impulsors del nou Priorat, i Mariano suro arreu i potenciar l'activitat de recerca i desenvolu- Castellanos, de l'Associació de Maîtres i Cambrers pament per tal de reafirmar que el suro és el millor d'Espanya. Enòlegs, empresaris del suro, productors tapament que existeix en termes de qualitat,medi de vins, restauradors... també hi van ser presents com ambient i funcionalitat.» a públic entès i molt expert i conscienciat. Acte seguit va iniciar-se una taula rodona on l'experiència i el mestratge dels participants i públic va quedar plenament comprovada: Carlos Falcó, marquès de Griñón, president de Bodegas Pagos Marqués de Griñón i vicepresident de la Reial Acadèmia Espanyola de Gastronomia; Josep Roca, sommelier d'El Celler de Can Roca; Enric Vigas, president de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya; Sal·lustià Álvarez, president de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, i Oriol Guevara, president de l'Associació Catalana d'Enòlegs, moderats per Salvador GarciaArbós, periodista d'El Punt.

A més, François Mauss, president de Le Grand Jury Éuropéen, present a la sala, i una de les màximes autoritats mundials del tast, va dirigir un tast de xampany tapat amb suro dels segles XIX i XX, el més vell del 1825 i el més jove del 1906, i els va trobar tots OK. –En tres segles d'ús del tap de suro en milions i millions d'ampolles, mai no hi ha hagut cap problema de seguretat alimentària. –És ecològic i sostenible: les emissions de CO2 per fer un tap de suro són deu vegades inferiors a les que es deriven de produir un tap de plàstic, i 25 cops menys que les d'un tap d'alumini. En la taula rodona es va ressaltar el suro com un producte natural i mediterrani.


VIVÈNCIES

NEUS ASÍN

Gi Gi

“VAIG APRENDRE A PARLAR ABANS QUE A CAMINAR”

12 12 DONA DONA


VIVÈNCIES NEUS ASIN Vaig néixer a Barcelona un 2 de febrer de 1979 i quan tenia 10 anys els meus pares van decidir anar a viure a Olot, on ens varem instal·lar fins l'actualitat. La meva mare sempre diu que vaig aprendre abans a parlar que a caminar i al 2 anys ja parlava català i castellà. Dedicar-me al camp de la comunicació no ha estat pur atzar.

e petita sempre estava envoltada de gent. Recordo les tardes al barri, jugant amb els amics, les multitudinàries festes d'aniversari al jardí de casa, els dinars de Nadal amb el caldo de la tieta, els àpats familiars amb avis, tiets, cosins... Sóc la gran de dues germanes, la meva família és força nombrosa i sempre ha estat molt unida. El recolzament que he tingut d'ells ha estat clau en molts moments de la meva vida, tant a nivell personal com en l'àmbit professional. La meva germana és també la meva gran amiga i confident.

D

Ja de petita no podia evitar xerrar pels descosits, a la classe sempre m'havien de fer callar!. Preguntava molt, m'interessava per conèixer el què deien i feien els “adults”, de manera que, sempre que podia, m'envoltava de persones més grans que jo. No era difícil perquè els meus pares em portaven amb ells a tot arreu i, en aquells moments, el meu pare dirigia un coral de manera que em vaig passar la infantesa escoltant cant coral i assistint a concerts. Tot i que els pares van intentar que estudiés música, i ho vaig fer des de petitona, no m'hi vaig acabar dedicant però estic contenta de la formació que em van donar. La veu em fascinava.Recordo que jugàvem am la meva veïna a baixar el volum de la televisió per doblar les pel·lícules.Un joc que més tard es convertiria en part de la meva professió! A banda de xerrar, m'encantava llegir i escriure i, per això, aviat vaig tenir clar que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb aquest món.

Quan vaig entrar a l'institut i va ser hora de començar a escollir què volia estudiar vaig tenir molt clar que faria la llicenciatura de periodisme. De fet, durant aquella època vaig començar a col·laborar en alguna revista i al Punt Diari, de manera que vaig anar decidint que em dedicaria a la premsa escrita. La veu no m'havia deixat de fascinar mai però veia complicat dedicar-m'hi, de manera que ho vaig deixar quasi descartat. Però al primer curs de la carrera, un dia, un professor em va preguntar per què no feia ràdio. Ell considerava que tenia bona veu per dedicar-m'hi però no li vaig fer massa cas. Va ser un segon professor que el semestre següent em va tornar a insistir en el tema que em va fer decidir a provar-ho. Una bona amiga estava aleshores a Ràdio Sant Joan i em va oferir estar amb ella els caps de setmana. I així vaig tenir el meu primer contacte amb el micròfon, un contacte que mai més he deixat. TREBALLANT AMB LA VEU Paral·lelament a això, la meva passió per la veu va anar augmentant i un dia, pel meu aniversari, els meus pares em van fer un regal que em va canviar la vida. Sabien la meva passió pel doblatge i van aconseguir que pogués assistir a una sessió de doblatge en un estudi de Barcelona. Vaig quedar tant fascinada que vaig decidir que volia entrar en aquest món. Quan ho vaig dir, el meu entorn, per evitar-me frustracions, em va recomanar que no em fes il·lusions, que era molt difícil aconseguirho, però no em vaig desdir. Estudiava la carrera a Barcelona, a on vivia durant la setmana, els caps de setmana anava a ràdio Sant Joan i les hores que em quedaven i els estius treballava per guanyar-me diners fent de cangur, treballant en una botiga, en una entitat bancària... I és

Gi

UNA NENA MOLT XERRAIRE

ESTUDIANT PERIODISME

13 DONA


VIVÈNCIES NEUS ASIN

que és molt difícil que t'agafin, que tot just comences..”suposo que em veia tant il·lusionada que tenia por que la cosa no sortís bé. Però em van agafar! I a partir d'aquí vaig començar a treballar. En aquesta època també em van contractar com a veu oficial del Canal Beca, un canal de la televisió digital a nivell de tot l'estat que es feia en castellà.Va ser un temps en el que vaig aprendre molt i en el que havia de combinar aquestes feines amb els estudis i les col·laboracions a Radio Olot.

que, per algú xerraire com jo, tenir un telèfon mòbil era vital! i a casa em van deixar clar que si ho volia, me l'havia de pagar jo mateixa. A tot això vaig decidir iniciar un curs de doblatge per veure si realment tenia alguna possibilitat en aquest món. Era molt conscient que el curs no em serviria per trobar feina,però em serviria perquè jo mateixa pogués valorar si allò m'agradava o no i si tenia alguna possibilitat de dedicar-m'hi.

Gi

Mentrestant continuava fent camí dins el món de la ràdio i vaig començar a col·laborar amb Ràdio Olot fent un programa de cap de setmana. Vaig acabar el curs de doblatge i van començar els càstings. Recordo el primer que vaig fer. Era per posar veu a uns vídeos mèdics i la meva mare no parava de repetir-me “Neus, pensa

14 DONA

L'últim semestre de carrera el vaig dedicar a fer les pràctiques i va ser aquí quan vaig entrar en contacte per primera vegada amb el món del trànsit. Vaig estar uns mesos a l'equip viari de Catalunya Ràdio fent cròniques de trànsit durant els caps de setmana. Va ser una època força dura perquè m'havia de quedar tota la setmana a Barcelona i feia una horaris una mica especials de manera que no coincidia ni amb la meva família ni amb els meus amics. Sempre havia d'anar amunt i avall sola amb la maleta a sobre i molts matins m'aixecava i no sabia si estava a casa meva, a casa els meus tiets, a casa la meva àvia.. Aquí

vaig tenir molta sort del suport de la meva família. Els meus tiets de Barcelona, em van acollir a casa seva com una filla i em van ajudar molt en els moments en els que tot plegat es feia força feixuc. LA VEU DEL TRÀNSIT I... Durant aquests mesos vaig treballar 7 dies de 7 i l'últim cap de setmana de pràctiques, quan ja veia la llum al final del túnel, vaig rebre una trucada del RACC. M'oferien fer les proves per entrar a treballar al departament d'Infotrànsit fent cròniques per les diferents emissores del país. M'hi vaig presentar i el cap de setmana següent començava a treballar. No en vaig tenir ni un de festa! Des d'aleshores els caps de setmana els treballo al RACC a Barcelona. És cert que treballar caps de setmana, quan tothom marxa i fa coses, et limita bastant però també és veritat que amb el temps he fet grans amics en altres mitjans de comunicació de Barcelona que treballen com jo els caps de setmana i és un espai en el que, malgrat treballo, desconnecto de l'entorn i el ritme de feina de dilluns a divendres. També és el moment en el que aprofito per veure la meva àvia, a qui m'estimo molt i no puc visitar tant com voldria. PUBLICITAT, RÀDIO I TELEVISIÓ Paral·lelament a entrar al RACC, entre setmana les coses van anar evolucionant.Vaig fer el salt a la publicitat professional amb el meu primer espot televisiu d'Sveltesse i des d'aquell moment vaig començar a treballar amb els grans professionals de la publicitat i el doblatge d'aquest país. A Ràdio Olot vaig deixar les col·laboracions de cap de setmana per entrar en plantilla fent informatius i un programa de cinema. Des de fa quatre anys codirigeixo amb Joel Tallant el programa despertador de l'emissora, el “Cinc Minuts Més”, un programa que m'estimo molt i gràcies al qual he après


VIVÈNCIES NEUS ASIN

moltíssimes coses.Només hi ha un “problema”, m'he d'aixecar a quarts de 6 del matí cada dia i això,encara que faci anys que ho faig, em costa molt! Tot i que quan veiem la resposta de l'audiència, que ens mima moltíssim, se'nsa caba la son i les ganes de quedar- nos al llit! En aquest temps també vaig provar la televisió, fent un programa de cinema a Olot Televisió. L'experiència va ser molt positiva però, definitivament, sóc dona de micròfon. La popularitat que et dóna la imatge és una cosa que no m'agrada massa. Sóc molt gelosa de la meva vida privada i el fet d'estar en el punt de mira de tothom no m'agrada gens. Algunes vegades la gent em reconeix per la veu, però és un reconèixer diferent. És habitual estar en algun lloc i que em diguin “ai, la teva veu em sona molt!”, tot i que a vegades no et situen exactament. De fet, em poden haver sentit a Ràdio Olot amb el programa, a qualsevol televisió

amb els anuncis o a la resta d'emissores de ràdio fent cròniques de trànsit. Si quan era petita i jugava a doblar les pel·lícules m'haguessin dit que amb els anys em podria dedicar a això, que tant m'apassiona, no m'ho hagués cregut! És una sort poder treballar en informació, continguts i publicitat alhora, ja que tot plegat fa que t'enriqueixis molt més i que aprenguis contínuament coses noves que pots aplicar a un cantó i l'altre. DE MÉS GRAN, PSICÒLOGA I és que la fal·lera d'aprendre que ja tenia de petita no ha variat amb el temps. A banda de fer cursos relacionats directament amb la meva feina, m'apassiona la psicologia i, des de fa 2 anys, estic estudiant la carrera a través de la UOC. També tinc començat un llibre que vaig escrivint molt a poc a poc perquè no tinc més temps! (algun dia l'acabaré!) Treballar entre

setmana, els caps de setmana, estudiar, escriure i tenir temps pels amics i la família pot sonar una mica estressant. I realment ho és! Però fa molts anys que porto aquest ritme de vida i ja forma part de mi mateixa. Sempre tinc la maleta a punt. Estic a cavall de la Garrotxa i Barcelona i m'he hagut de flexibilitzar molt perquè el tipus de feina que faig provoca que els horaris variïn molt sovint, amb tot el canvi de plans a última hora que això suposa. Per sort tinc un entorn que entén perfectament la feina que faig i aquest ritme de vida que porto, malgrat sovint em recomanin que afluixi una mica la màquina. Ara arriba l'estiu i podré dedicar una mica de temps a una altra de les passions que tinc que és viatjar. Intento que aquesta època em serveixi per carregar piles i poder encarar amb més ganes i força la resta de mesos de l'any. ■ Fotos: Rafael Segarra Ruiz

St. Pere Màrtir, 29 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 12 12 - Fax 972 26 00 64 - info@hostalolot.com

www.hostalolot.com


POSA’T GUAPA

...MODA

Per Yasmina Sánchez Ramón Assessora d'Imatge Personal

Biquini, triquini, banayador... Quin va més amb tu?

E Gi

stàs desitjant posar-te el biquini? L’estiu es gaudeix aprofitant els dies llargs, les altes temperatures i totes les activitats d’oci que ens permet fer el bon temps. Prendre el sol i refrescar-nos amb l’aigua del mar són activitats d’estiu. És l’època en la que canviem el color de la nostra pell, ens sentim més bé i lluïm més que mai la nostra figura. Ara només cal escollir la moda de bany més bonica per passar aquests dies de calor.

16 DONA


POSA’T GUAPA MODA

Aquesta temporada els dissenyadors ens porten tot un ventall d’estils. Des del clàssic biquini fins al triquini,amb diversitat d’estampats, colors i acabats, perquè totes trobem allò que més ens escau, el que més ens agrada o bé el disseny que més destacarà la nostra silueta.

La tendència retro La peça de bany it aquesta temporada és el biquini d’estil retro, al més pur estil Marilyn Monroe. Però, si la tendència retro no va amb vosaltres, podem optar per un altre estil. Si tenim un estil més glamourós, optarem pels teixits de colors metal·litzats, biquinis sensuals i per les peces que porten incorporades cadenes, pedres i bijuteria. Si t’agrada anar a la platja més discreta, segur que no fallaràs amb l’estampat de lunars, preferiblement en blanc sobre negre, un autèntica tendència per aquest estiu que també es fa present en altre peces de vestir. Si fem una ullada a la col·lecció de bany de Victoria’s Secret trobarem biquinis fabulosos, banyadors amb cinturó i colors com el groc i el fúcsia que evoquen el més pur estil dels vuitanta.

Una peça de carrer El biquini és cada cop més una peça de vestir d’a alta costura i no només un

simple accessori per a banyar-se. Cada any els vestits de bany son més moda

i podem trobar un biquini que ens vagi de conjunt amb un vestit de festa o un biquini que tingui el mateix estampat que aquella brusa que vam veure en un aparador. Ja no són simples peces llises o amb un estampat, ara són dissenys espectaculars amb molts acabats, més elaborats i sofisticats i farcits d’accessoris com pedres de metall, gemmes, cristalls, cadenes, llaços. Això a les dones ens agrada molt! Una bona opció és combinar el biquini amb el vestit, la bossa, la tovallola o el barret.Tot un conjunt que ens farà sentir chics i femenines!

Escollir bé i de qualitat Hi ha molts biquinis i banyadors disponibles al mercat, però no hem de ser impulsius a l’hora de nostra personalitat i fer que ens sentim còmodes, perquè no només serveix per nedar, sinó que també és un símbol de feminitat. Us aconsello que, en comptes de tenir 3 biquinis barats, en tingueu un de bo i de qualitat que us agradi molt.

Per a tots els gustos Aquesta temporada trobarem biquinis per a tots els gustos: estil anys 50, geomètrics amb diverses tires, estampat tribals seguint la tendència de les passarel·les del prêt-à-porter, els topets combinats en blanc i negre, els estampats florals, les ratlles de gruixos irregulars i d’estil mariner, les combinacions amb reminiscències dels anys 70 i amb colors com el xocolata i el turquesa, els que es complementen amb la tendència dels brillos i els detalls de pedres i brodats i els que combinem blanc i negre de la manera més elegant i glamourosa. Els triquinis i els banyadors també s’imposaran amb força aquest estiu per a aquelles més atrevides. Els triquinis són tendència amb colors intensos, amb obertures asimètriques, circulars o en forma de “U” per ensenyar les

corbes femenines, units per pedres, anelles, i cintes. I per a les més sensuals, l’elecció perfecta seran els banyadors de paraula d’honor o els agafats al coll amb tota l’esquena descoberta amb el detall d’un fi cinturó.

Colors a la carta Encara que ens troben amb una gran diversitat de colors, guanyen importància els tons més intensos i els cítrics i són tendència el morat, metàl·lics, brillants, verds, blaus i els colors sòlids. Els tons empolsats també estan presents aquesta temporada als biquinis, seguint la tendència romàntica i delicada d’aquesta primavera. Els colors suaus, delicats, que suggereixen molta feminitat i dolçor són perfectes per ressaltar el to daurat que ens regala el sol.

Consells per escollir el vestit de bany Pell blanca: Opta per colors com el turquesa, morats, roses, corals o negres. Pell morena: T’afavoreixen quasi tots els colors, però t’aconsello grocs, blancs, verds, i vermells. Poc bust: T’escauran els biquinis en forma de triangle amb farcit o no i tirants fins i escot. Opta pels colors clars en la part de dalt del biquini. Molt bust: Opta pels biquinis sense vareta ni farcit i escot en forma de pic. No et posis cap biquini amb la part de dalt amb un gran estampat perquè potenciaria el teu bust. Sense malucs: Biquini amb una calça ample dels costats Molts malucs: Biquini amb una calça fina dels costats.

La recomanació... Recorda que per lluir un look increïble a la platja necessites estar a la última amb els complements i saber-los combinar amb el teu biquini a la perfecció. No t’oblidis els braçalets, els collars, els barrets i els mocadors. Els complements són el toc clau de qualsevol estilisme, tant per vestir-se de festa com per anar a la platja. ■


...PERRUQUERIA

Canvi d'imatge estival L

Per Eva Comajoan i Mir Tècnica en Perruqueria

a primavera i l'estiu són un bon moment per innovar i canviar la nostra imatge. Si canviem la roba de l'armari, per què no canviem també el nostre pentinat, el nostre tall i, fins i tot el nostre color de cabell? La uniformitat, els degradats suaus i els reflexes i matisos amb poc contrast són una bona proposta per aquesta temporada. S'imposen els curts

Gi

Els cabells curts i molt curts són una proposta ferma per aquesta temporada, si bé no es descarten altres mides de cabell. Els talls de mida reduïda són moda aquesta primavera i aquest estiu amb formes triangulars a la base del clatell per donar un definició suau, deixant les capes superiors més llargues i les patilles petites i retallades amb un lleuger degradat. Aquest tall donarà un efecte de moviment i evitarem l'espessor.

18 DONA


POSA’T GUAPA

Ros platí i matisos caobes El color platí ens donarà una harmonia perfecta per al cabell curt o molt curt. Un altra opció són els contrastos, però no amb reflexos, sinó que aplicarem el color des de l'arrel fins a les puntes aclarint-les lleugerament per aconseguir un efecte més viu sense que sigui molt perceptible.

aire tebi i projectant l'aire de baix cap a dalt amb el serrell de cantó. Si volem un pentinat enrere també és ben senzill pentinar-lo aplicant escuma o un esprai de fixació, en el cas que tinguem el cabell fi, ja que i assecant-lo tot cap enrere.

Ni llarg ni curt

Amb els tons marrons, morens i castanys hi jugarem aplicant uns matisos caobes o bé un color més fosc que la base natural que tinguem. També podem aclarir el to natural amb tons daurats, coures, beixos, amarronats i, fins i tot, vermells més subtils.

En les mitges cabelleres apostarem per mides més curtes i buscarem que la seva llargada no sobrepassi l'oval de la cara amb un escalat molt lleuger a la zona de les puntes. En aquest cas, també deixem enrere els colors llampants i apostarem per colors naturals que donin lluentor i un aspecte més vital al cabell.

Els curts també es pentinen

Les cabelleres, un clàssic

En un tall curt es poden crear infinitat de pentinats i un mateix tall pot tenir diverses formes. Podem aconseguir un aire natural com si acabéssim de sortir de la dutxa assecant-lo amb

S E R V E I S

D E

Les cabelleres llargues sobreviuen totes les tendències i temporades, però ara ens arriben propostes amb escalats lleugers, amb capes superiors molt llargues i senceres fins a la

N E T E J A

I

meitat de la cabellera, i amb la part inferior desfilada per treure pes i donar-li més moviment.

Cabell ben cuidat Durant l'estiu no podem descuidar el nostre cabell. És important utilitzar protectors capil·lars, rentar-nos i hidratar-nos amb bons productes. El cabell tenyit és més fràgil sota els efectes de la calor estival i, en aquests casos, s'aconsellen productes d'acabat que porten protectors tèrmics i s'apliquen sobre el cabell humit lleugerament eixugats amb una tovallola. En el moment d'eixugar-nos el cabell amb l'assecador cal deixar una distància d'uns 20 cm per no malmetre l'estructura capil·lar. Apostar per renovar la nostra imatge, a banda de sanejar el cabell amb el tall, és una bona opció per veure'ns diferents. Ens hem d'atrevir als canvis i el cabell és un bon aliat per renovar la nostra imatge. ■

M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS · NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L. POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21 crexin@servicemaster.es - www.servicemaster.es


POSA’T GUAPA

...ESTÈTICA I BENESTAR

PÍLINGS

per lluir una pell més jove ls pílings corporals ens ajuden a eliminar les impureses, les toxines i les cèl·lules mortes que resten a la pell. D'aquesta manera la capa externa de la dermis torna a respirar, es renova i aconseguim lluir una textura suau i llisa.

E

La dermis La pell o dermis és un òrgan viu que es renova constantment. Les cèl·lules noves surten a la superfície per a substituir les velles i afavoreixen una pell més jove i suau. L'edat i l'acumulació de cèl·lules envellides fan que la renovació cel·lular natural de la pell sigui més lenta. Si no es retiren amb freqüència, mitjançant un píling, la dermis adquireixi un aspecte opac i envellit.

Beneficis del píling 1. Obtenim una pell fina i suau. 2. Activem la microcirculació. 3. S'absorveixen millor els productes. 4. S'obté un bronzejat més uniforme i durader.

Tipus de píling

Gi

Els pílings es poden realitzar amb crema o bé amb olis. Els que s'apli

20 DONA

quen amb crema solen portar micropartícules com sucre, cloves o mel cristalitzada. Aquestes partícules són més grans quan s'apliquen al cos i més petites quan s'apliquen a la cara. Els pílings que es realitzen amb una base d'oli es barregen amb sals del mar mor, sals sulfurades i altres tipus de sals adequades per aplicar al cos i al rostre.

Com i quan un píling? És recomanable aplicar el píling amb friccions que realitzarem fent un suau massatge, insistint en les zones més gruixudes com els talons i els colzes. Així, arrossegarem les cèl·lules mortes. És important sotmetre la pell a un píling un cop al mes i hidratar-la bé després d'aquest tractament. ■

Alícia Domènech Garcia Esteticista i quiromassatgista


POSA’T GUAPA

BANY CLEOPATRA etrocedim en el temps i recordem a la mística reina d'Egipte: la gran Cleopatra. Ella coneixia les propietats tant polivalents de la llet de burra.

R

de burra per ser més productiva, ara s'intenta recuperar la cria del ruc.

Cleopatra poseïa una de les pells més suaus i lluminoses de tots els temps i el seu llegat ha arribat fins als nostres temps.

La vaca pot produir mes de 20 litres al dia, mentre que la burra entre 1 i 2 litres. A més una burra no produeix llet fins als 4 anys i només mentre que duren els 6 mesos d’alletament de la seva cria, mentre que una vaca produeix llet sempre que es munyeixi.

El seu ús ve doncs des de molt antic:Egipte, Grècia, Roma… A totes les grans cultures les seves virtuds varem ser molt apreciades.

Ara, gràcies a la feina de granges que estan desenvolupant la cria del ruc, poden suministrar varietat de productes de la seva llet.

A nivell intern la llet de burra és molt rica en nutrients, i és ideal en casos de debilitat, desnutrició, post-operatoris, esgotament… Millora el sistema inmunulògic, ja que conté inmunoglobina i lizozima (que només trovem a la llet materna).

Placete verd spa, recomana que visiteu:” fuives”(centre mundial del ruc català) www.fuives.com . I que vingueu al nostre spa a provar un dels tractaments estrella:el bany cleopatra ,i que pogueu gaudir amb tots els vostres sentits un món de sensacions…

De gran digestibilitat, ja que és baixa en greixos i cascina. La seva seva riquesa en olisacàrids la fan molt recomanable en casos d'estrenyiment, al·lergies i desequilibris a la flora intestinal.

A nivell extern, convé a tot tipus de pell. Pells amb al·lèrgies, acné, sensibles i de pobre cicatrització, però sobre tot, quan busquem un efecte rejovenidor, per ser un producte de gran poder antioxidant i regenerador. Tot i que durant molt temps la llet de vaca es va imposar front la llet

Gràcies ruc per donar-nos tant de carinyo i pel teu gran tresor!

S PA

S PA

Fes el teu regal d’una forma original i amb molt d’amor amb el xec regal Placete Verd NOUS SERVEIS DE: ● ● ● ●

Naturopatia i Acupuntura Dietista-Nutricionista Teràpia de suport - Psicòloga Fotodelipació - Llum pulsada intensa IPL

Per a professionals del sector estètic-sanitari (naturópata, quiropràctic, traumatòleg, dentista, cirujà, peluquer...) Placete Verd Spa ampliem les nostres instal·lacions per oferir un major servei als nostres clients. Si com professional estàs interessat, les noves instal·lacions es llogaran a partir del 1 de juliol. Sala de 90 m2. Preu 1.200 euros/mes + 18.000 inicials de fons de comerç. Contactar amb Aurora Tel. 620 21 60 82

Placeta de la Font, 11 (cantonada c/ Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcament - info@placeteverd.com - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85


POSA’T GUAPA

...EXERCICI

Esport i platja, bons aliats La platja és sinònim d'estiu i també pot ésser sinònim d'esport. Quan arriba el bon temps el paisatge i els espais naturals poden ser grans aliats per a la pràctica de l'activitat física. A la platja no només hi podem anar a banyar-nos i a prendre el sol. També podem afegir-hi un nou objectiu: l'esport.

A

l'estiu, la platja és un indret ideal per a practicar moltes activitats, des del voleibol fins als passejos arran de mar. El que no és tan conegut pel gran públic són els nombrosos beneficis que ens aporta el fet de canviar el ciment de les pistes poliesportives per la sorra. CÓRRER I CAMINAR Els especialistes asseguren que córrer per la sorra és molt millor que fer-ho en l'asfalt, perquè aquesta es tracta d'una superfície irregular que absorbeix molt millor l'impacte. L'amortiment de les articulacions i dels lligaments és molt més complet i el turmell treballa en totes direccions, a la vegada que enforteix la musculatura de les cames. De ben segur que alguna vegada ens hem preguntat per què la gent gran fa aquests interminables passejos a la vora de l'aigua. La resposta és ben clara: caminar vora l'aigua i damunt la sorra és un remei òptim contra els dolors que ocasionen les varius. L'aigua freda és molt beneficiosa per a la circulació i el trencar de les onades contra les cames produeix un massatge que alleuja el dolor, a la vegada que tonifica la musculatura.

NEDAR AL MAR La platja és adequada per a joves esportistes i per a gent gran que vol cuidar-se el cos.Però hi ha un exercici integral,dur i exigent que és apte per a tots els adults: nedar al mar. Ja sabem que nedar en una piscina és un dels exercicis més complets, perquè en l'activitat intervenen un gran nombre de músculs, però nedar al mar és encara més complet, perquè ho fem contracorrent. Amb tot, cal tenir especialment en compte que nedar al mar és perillós. Cal tenir una bona forma física i uns mínims coneixements sobre el comportament de les onades i les corrents. Hem de pensar que l'esgotament al mig del mar pot resultar fatal, perquè la corrent sempre ens portaria mar endins. Si volem practicar la natació al mar hem de tenir ben clar que després haurem de tornar. ALTRES ESPORTS DE PLATJA

Gi

Ara comença a ser un bon moment per traslladar moltes activitats dels poliesportius a la platja. Vora el mar no hi sol haver limitacions d'espai i es poden practicar novs modalitats esportives que ens ajudaran a trencar amb la rutina habitual. Un bon exemple és l'aquafísic, una modalitat de gimnàstica que combina la

22 DONA


pràctica d'exercicis de manteniment a la platja amb una sessió d'exercicis a l'aigua i que acaba amb una sessió de talassoteràpia per relaxar els músculs després de l'esforç. El voleiplatja, el tennis platja, el ioga, el tai-txi o el futbolflack (una mena de rugbi, però sense placatges) són exemples de la multitud d'esports que es practiquen a la sorra de moltes platges de casa nostra. L'aigua i la sorra són un escenari ideal, no només pels beneficis comprovats, sinó també pel fet que ens permeten gaudir simultàniament de l'esport i del mar.

TERÀPIES A LA PLATJA Una de les teràpies que va lligada a la platja és l'helioteràpia, la utilització del sol amb finalitat terapèutica. Les radiacions solars són una gran font d'energia tèrmica i els seus efectes es manifesten a través dels raigs ultraviolats que, tot i que poden causar cremades, aporten beneficis a l'organisme. La majoria de persones prenen el sol per estar bronzejades. Els patrons de bellesa del món occidental indiquen que l'atractiu d'una persona és directament proporcional al bronzejat de la seva pell, així que estar moreno és sinònim d'èxit social i de salut. Davant aquest estereotip social, els experts avisen dels perills dels raigs ultraviolats sobre la pell, ja que el forat creixent de la capa d'ozó fa que avui dia la càrrega de raigs infrarojos sigui molt superior. La psamoterapia o bany de sorra també és una pràctica mèdica que consisteix en cobrir de sorra calenta tot el cos, o només una part. Està especialment indicada en casos de contractures i dolors d'articulacions, ja que l'efecte de la sorra calenta és el mateix que si ens poséssim una estoreta calenta. La psamoterapia s'ha de dur a terme durant els mesos de més calor i preferentment a la tarda, quan la sorra està més calenta. CONSELLS ÚTILS Per practicar esport a la platja o per prendre el sol ens hem de posar crema cada tres hores, encara que aquesta sigui resistent a l'aigua. També és important que la distribuïm bé per tot el cos, i no només l'apliquem a cara i a les espatlles, ja que els raigs solars ens van deshidratant per zones com les aixelles o les orelles. Per practicar esport a la platja és millor anar vestit amb pantalon curt i samarreta i és recomanable practicar-lo durant les hores de menys potència solar. Nedar al mar és un exercici molt complet, perquè ho fem a contracorrent, però és perillós. Hem d'estar en forma .■


POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS Exercicis per evitar les lesions causades per l'ús de l'ordinador Les molèsties ocasionades pel maneig repetitiu del ratolí i del teclat acaben afectant tots els que treballen amb l'ordinador. Comencen de manera lleu amb petites sobrecàrregues i, si no s'hi posa remei, acaben derivant en greus tendinitis que produeixen dolor i baixes laborals. Per prevenir i evitar les sobrecàrregues, és important dedicar una estona cada dia a fer aquests exercicis: Estirament del dit polze: recolza la mà sobre el teu escriptori, relaxa els dits i mou el polze a poc a poc cap al lateral i cap enrere durant 3 segons. Canells: uneix els canells sobre la taula amb els polzes cap amunt mentre els avantbraços estan sobre la taula. Estirament dels dits: recolza les puntes dels dits sobre la taula i desplaça la mà amb fermesa, durant 3 segons. Primer amb tots els dits de la mà i després un a un. Avantbraços: uneix els palmells de les mans davant de la cara i sense separar-los, baixa-les mans tant com puguis. Des de aquí, relaxa els muscles i desplaça lentament les mans d'un costat a l'altre. Notaràs com la tensió de l'estirament passa d'un avantbraç a l'altre.

Un bon remei casolà per prevenir un infart Per evitar patir problemes de cor, s'aconsella beure unes quantes cullerades al dia d'una barreja molt beneficiosa. En una cassó es col·loca mig litre de vi blanc amb 5 branques de julivert. Es deixa bullir durant 10 minuts i s'hi aboquen 150 gr. de mel de romaní i unes gotes de vinagre. A continuació, s'ha de deixar coure 4 minuts i ja tens llest el teu remei per combatre l'infart.

Llorer per evitar els gasos En ocasions els gasos poden arribar a ser molt molests i poden provocar intensos dolors. Una solució és prendre, abans de menjar, una infusió elaborada amb quatre fulles de llorer. Deixar bullir tres minuts i prendre-la després de 10 minuts.

La pasiflora ens treu l'ansietat per menjar Per combatre-la d'una forma natural s'utilitza la pauciflora o pasionaria (passiflora caeurulea), una planta amb propietats ansiolítiques, que podeu trobar en qualsevol herbolari en forma de càpsules, gotes o infusions. Si el nostre problema és l'ansietat per menjar,el més recomanable és prendre, cada dia mig plàtan al matí, un tall de síndria a mig matí i una infusió, càpsula o gota de pasiflora a qualsevol hora del dia. El plàtan ens aporta el sucre que necessita el nostre cos a l'hora d'esmorzar i la síndria, rica en liti, regula el nostre Sistema Nerviòs Central.

Líquid de bullir les patates pel reuma

Gi

Un costum de les nostres àvies era guardar el líquid en el que es bullien les patates. I és que les seves propietats són especialment beneficioses per combatre tots els dolors que provoquen els problemes en ossos i tendons. És molt bo prendre aquest líquid a qualsevol hora del dia.

24 DONA

Envia’ns el teu truc!


Aconseguir uns llavis més voluminosos Perquè els teus llavis tinguin un aspecte més carnós, a banda de fer uns exercicis diaris de xiulets per tonificar-los, dues vegades a la setmana frega'ls amb un raspall de dents i quan te'ls abans de maquillar-los passa't-hi un glaçó per mantenir més temps el seu color.

Aclarir el cabell castany Es posa aigua en un cassó i s'afegeixen les peles de la ceba i una bossa de qualsevol te. Es deixa refredar i quan et rentis el cabell l'apliques la barreja al final sense esbandir-la. Veuràs que bonic que queda.

Formatge a punt mitja hora abans Els formatges no s'han de menjar freds. Retira'ls de la nevera mitja hora abans de servir-los, col·loca'ls sobre un plat o una taula de fusta i cobreix-los amb un tovalló finet perquè així vagin “respirant”. Quan els serveixis deixaran anar tot l'aroma. Per evitar que quedi sec, envolica'l amb un tovalló humit en vinagre.

Elimina les males olors del bany Per eliminar males olors dels banys s'ha d'encendre un llumí, deixar-lo cremar una mica i, tot seguit, llençar-lo. Fet aquest procediment comprovarem que la mala olor desapareix quasi a l'instant. És recomanable tenir una caixa de llumins al bany. També pots tenir una espelma aromàtica i encendre-la mentre estiguis al bany.

Dents sense problemes Si tens taques a les dents a causa de la nicotina del tabac, una acumulació de placa dental de carrall, càries, gingivitis i piorrea, es bo raspallar-les amb pols de ruibardo tots els dies. Primer cal mullar el raspall de dents i després submergir-lo en el pols. Cal repetir la operació de dos a tres vegades al dia sens falta durant sis setmanes. El ruibardo és un vegetal que es pot adquirir sec i mòlt. El poden trobar a botigues que venen productes naturals o bé allà on venguin herbes.

El colesterol a ratlla

gidona@gidona.com

Gi

Menjant una poma al dia, no només garanteix uns nivells de colesterol més que acceptables, sinó que també ens ajuda a combatre la hipertensió, la diabetis, els problemes digestius, l'artritis i el càncer. O veure varies vegades al dia petites quantitats de suc de poma feta a casa. La poma polvoritza les grasses regula els nivells de colesterol a la sang.

25 DONA


de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 41 fisiomedicgirona@hotmail.com

Gi

www.fisiomedicgirona.cat 26 DONA


MODATENDÈNCIES

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERA FISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR I EFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC? Són uns impulsos acústics generats pneumàticament, mitjançant una ona bolística. El tractament s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transforma l’energia cinètica en mecànica. Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava per trencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha adaptat a la traumalologia.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT? • Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...) amb calcificació o sense. • Epicondilitis - colze de tenista. • Eperó calcani-fascitis plantar. • Bursititis trocanterea i periostitis • Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

Fisioterapeutes i Osteòpates. D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT? És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) i només calen 4-5 sessions de curta durada, no requereix anestesia, no és invasiu i pràcticament sense efectes secundaris. És l’alternativa a les infiltracions i a la intervenció quirúrgica. PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓS TRACTAMENT? El principi actiu d’aquestes ones és completament diferent al de qualsevol teràpia física d’un centre de rehabilitació. Les ones de xoc permeten tractar unes patologies que costen molt de solucionar amb les teràpies convencionals. És una aposta de futur del Centre, ja que voliem oferir noves teràpies als nostres pacients i som l’únic centre mèdic que aplica aquest tractament en tota la província.

Gi

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC? Estimulen el metabolisme en la regió del dolor, intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen els estímuls dolorosos i activen la capacitat de curació espontània.

27 DONA


SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado / Osteòpata i Fisioterapeuta Col.legiada número 2523 estelanevado@fisioterapeutes.org

OSTEOPATIA I ESTRÉS L'estrès és la dificultat, l'aflicció, la retracció que pateix un cos davant d'un factor d'agressió físic i/o emocional. Independentment del motiu que origini l'estrès i de la zona afectada, l'organisme utilitza sempre les mateixes vies per regular-lo i ho fa mitjançant el sistema nerviós (autònom), el sistema endocrí i el sistema immunitari.

Davant de factors agressius d'intensitat, durada i freqüència limitada, d'entrada, el cos s'adapta de manera adequada. Quan la freqüència, intensitat i durada augmenten, apareixen un conjunt de símptomes, perquè s'ha sobrepassat el límit del sistema de regulació.

E

Podem dividir el procés de resolució de l'estrès en tres fases: una primera fase d'alarma i una segona de resistència, en les que el cos lluita contra els factors agressors i En la imatge es mostra el tractament aplicat aconsegueix no ser sobre un estómac i un intestí prim, per millorar la salut d'aquest pacient amb antecedents d'esvençut. La tercera fase très físic i emocional que li han causat freqüentés d'esgotament, ja ment mal d'estómac que els sistemes de regulació han estat tant sol·licitats que no poden continuar treballant en el mateix sentit que ho feien. Aleshores apareix una dis-

funció important. És en aquest punt quan es fa present la fatiga, les inflamacions i els trastorns intestinals, entre moltes altres disfuncions físiques i/o emocionals. ACTUAR EN EL SISTEMA NERVIÓS Quan apareix l'estrès cal actuar. En primer lloc és important fixar-nos en el sistema nerviós, ja que integra, analitza i redistribueix la resposta de l'estrès en tot el cos. Si aquest sistema està alterat, les reaccions que seguiran estaran desequilibrades i la informació que els professionals donem a l'hora d'iniciar un tractament no es podrà integrar i distribuir bé. TRACTAR ELS TRASTORNS ASSOCIATS A L'ESTRÈS Després de fixar una atenció inicial al sistema nerviós, cal analitzar els òrgans que s'han vist desafavorits per la situació i que ara estan patint les conseqüències d'aquest llarg procés de lluita contra els factors agressius. L'estrès pot originar trastorns en el sistema gastrointestinal (colon irritable, úlceres d'estómac, gasos, restrenyiment…), en el sistema endocrí (alterant circuits hormonals que fan aparèixer fatiga, inflamacions sense causa aparent i retencions de líquid ,entre altres) i debilitar el sistema immunitari fent que la persona sigui més vulnerable a qualsevol procés víric o infecciós. ■

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia MENÚ DIARI de dimarts a divendres NOVA CARTA cuina de mercat MENÚ PER COLLES amb preus especials c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424


Doctor

SALUT NUTRICIÓ

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS Especialista en Endocrinologia Diabetis i Nutrició Col·legiat Número 1699 MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Dr. Josep Joan Carreras Fígols Endocrí

DIETA I CÀNCER s considera que un fins un 40% de càncers es podrien prevenir amb una dieta saludable, activitat física i controlant el pes. La dieta, el consum de tabac i l'exposició a substàncies cancerígenes en el mitjà laboral són els tres factors més important relacionats amb el càncer. Alimentar-se amb una dieta rica, variada i equilibrada, fer exercici físic i evitar l'alcohol i el tabac són els pilars fonamentals per gaudir d'una bona salut.

E

ALIMENTS QUE CAL LIMITAR Els aliments fumats, salats i adobats contenen hidrocarburs aromàtics policíclics com el benzopirè que també està present en la combustió de la benzina dels vehicles i en el fum de les indústries. Els aliments molt torrats a la barbacoa, als grill o a la planxa estan sotmesos a temperatures molt altes i això fa que apareguin substàncies potencialment cancerígenes com les amines heterocícliques.

EL BALÓ INTRAGÀSTRIC LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

ALIMENTS PROTECTORS Una dieta rica en fruites i verdures ens aporta una concentració ben variada de substàncies que actuen en les cèl·lules reparant l'ADN. A més, són antioxidants i intervenen activament en la lluita contra els radicals lliures. Les fruites i verdures estimulen la secreció d'enzimes que afavoreixen l'eliminació de toxines de l'organisme. El consum diari de fibra té un paper fonamental en la reducció del risc de càncer colon-rectal i de mama. Si bé no es pot afirmar directament que la fibra ens protegeix contra el càncer, si que es pot dir que actua en la seva prevenció perquè incrementa el volum fecal, disminueix el temps del trànsit intestinal reduint el temps de contacte dels possible agents tòxics del menjar amb les parets intestinals, s'adhereix, bloqueja i dilueix els àcids biliars potencialment cancerígens que augmenten amb el consum de carn roja, i la fibra també produeix substàncies protectores de la mucosa del colon com l'àcid butíric.

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTA PART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT. UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈ DURANT TOT EL TRACTAMENT PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓN POSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª 17001 Girona Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

Les vitamines C i E són antioxidants que disminueixen el risc de patir càncers com el colon-rectal, el gàstric, el de pulmó, el de pròstata i el de mama. La relació entre envelliment i càncer és molt estreta. Els polifenols es troben on hi ha clorofil·la: té verd, olives, maduixes, vi i raïm. Es relaciona el consum moderat del vi negre amb un marcat efecte cardioprotector. El carotenoide més conegut és el licopè, el responsable del color del tomàquet, i també està present en les pastanagues. Mantenir la flora intestinal sana ens ajuda a defensar-nos del càncer. Els nostres aliats són els lactobacils (presents a la llet i als seus derivats) i als oligosacàrids (presents en les llegums). Els fitoestrògens es consideren químicament poliíenols del tipus isoflavones i s'inclouen en la protecció del càncer de mama. Aquestes substàncies es troben a la soja, a les mongetes i a les llenties. Els àcids grassos OMEGA3 i les crucíferes com la col, la coliflor, la col llombarda, la col de Brussel·les i el brocoli són anticancerígenes perquè segreguen unes enzimes que afavoreixen la desintoxicació de l'organisme. ■


Dr. Joaquim Gironella

ÉS FREQÜENT EL CÀNCER DE PRÒSTATA? a pràctica de la moderna medicina, basada en la evidència, pressuposa al professional clínic la integració de l'experiència individual amb la millor evidència clínica externa disponible en aquests moments.

L

Tot això ha implicat desenvolupar un tipus de graduació d'escales de gravetat en el moment del diagnòstic dela malaltia, en aquest cas el càncer de pròstata, que permeten definir i classificar millor el pacient per oferir-li un tractament el més personalitzat possible. El càncer de pròstata és avui en dia el tercer tumor mes freqüent en l'home. El 90% dels casos es diagnostiquen en pacients majors de 65 anys. Així, un 10 % dels homes que presentant aquest diagnòstic poden tenir entre 45 i 65 anys. A tot l'estat, actualment la taxa d'incidència és de 45 casos per cada 100.000 habitants. Extrapolant aquestes xifres a la població de Girona, al voltat d'uns 500.000 habitants, és fàcil concloure que cada any hi ha uns potencials 220 casos nous d'homes amb càncer de pròstata. Per tant, podem comprovar que aquesta malaltia, a banda de tenir un fort impacte sanitari i social, pot arribar a afectar a una de cada tres homes, al llarg de la vida. Malgrat que la causa d'aquesta malaltia és desconeguda, el consum d'alcohol i de carn vermella són factors de risc. D'altra banda, existeix una alta probabilitat de diagnòstic precoç amb controls periòdics, estudi del PSA, l'espectroscòpia prostàtica i amb un tractament sovint resolutiu, basat en la graduació en escales de la gravetat, que facilita amb un grau elevat les possibilitats de curació o de control de la malaltia. Avui dia la integració de coneixements ha fet realitat, en nombrosos casos, l'aplicació de tractaments mínimament invasius pel càncer de pròstata, disminuint les estàncies hospitalàries i les cirurgies agressives. En el pròxim número parlaren dels moderns i gratificants tractaments, basats en un sofisticada i efectiva tecnologia, la crioteràpia. ■


SALUT VIURE BÉ

Per Sílvia Torroella Claver Biòloga i Psicòloga Número de col.legiada 10905

EL TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIU Quan surts de casa t'assegures moltes vegades que ho has tancat tot? Tens necessitat de tocar la paret un numero determinat de vegades perquè et porti sort? Necessites netejar-te les mans moltes vegades per assegurar-te que estan netes? EL TOC: OBSESSIÓ I COMPULSIÓ? Segons la classificació del DSM IV aquest trastorn està inclòs dins els trastorns d'ansietat i consta de dos components: l'obsessió i les compulsions. L'obsessió es caracteritza per pensaments, impulsos o imatges recurrents i molt persistents que s'experimenten com a intrusius i inadequats i que causen molt malestar i molta ansietat. Aquests pensaments no són simplement preocupacions excessives sobre la vida diària i la persona els intenta ignorar o neutralitzar mitjançant un altre pensament o acció, tot i que reconeix que són producte de la seva ment. Les compulsions són conductes repetitives (rentat de mans, ordre excessiu, comprovacions reiterades...) o accions mentals (resar, contar, repetir paraules en silenci...) que la persona fa com a resposta a l'obsessió i, moltes vegades, seguint unes regles de manera molt rigorosa. Per considerar que existeix un trastorn obsessiu-compulsiu aquestes obsessions i/o compulsions han d'interferir de manera significativa en la rutina habitual de la persona, en la seva activitat professional o en les seves relacions socials. COM ACTUA AQUEST TRASTORN?

Gi

La persona té una obsessió, per exemple, té por que li passi algun fet negatiu a la seva família. Per tal que això no

34 DONA

passi cau en la compulsió i executa rigorosament un ritual, per exemple, contar cada dia abans d'anar a dormir de 100 a 0 per evitar que passi res negatiu. Aquesta conducta, tot i que sembli absurda, la porta a terme cada dia perquè l'obsessió li produeix ansietat i així es desfà de l'ansietat; realitza la compulsió. Si intenta evitar l'acte compulsiu, seguirà amb l'ansietat i, igualment, acabarà portant a terme la conducta repetitiva i que, en alguns casos, són autèntics rituals que comporten una gran pèrdua de temps.

poden comportar-nos problemes de relació amb el nostre entorn i ens representen una pèrdua de temps que interfereix en la nostra vida quotidiana. ■ UN EXEMPLE... La pel·lícula Mejor imposible, que va donar un Òscar com a millor actor l'actor protagonista Jack Nicholson, és un bon exemple de transtorn

RITUALS COMPULSIUS AMB OBSESSIONS ● Rituals de neteja per evitar punts, reals o imaginaris, de brutícia o contaminació. ● Rituals de repetició, per exemple, fer-se la senyal de la creu varies vegades, repetir un determinat número en el pensament, etc. ● Rituals de comprovació per verificar que s'ha tancat el gas, o la porta... ● Rituals d'acumulació amb dificultats per llançar qualsevol cosa, acumulant coses inútils a casa. ● Rituals d'ordre tot ha d'estar al mateix lloc, a la mateixa posició, i ordenat de més gran a més petit.

UN CONSELL... Hem d'estar alerta amb les manies, aquelles coses que fem, que a priori no tenen importància però que de manera massa exagerada i reiterada

d'obsesssió-compulsiu. La conducta del personatge principal és obsessiva. Té tanta obsessió per la neteja que sempre porta guants i fins i tot es vol treure de sobre el gos de la veïna perquè podria embrutir l'escala. Per posar-se les sabates i per banyar-se segueix un ritual força complicat, quan camina pel carrer va saltant per trepitjar les rajoles del mateix color, sempre va al mateix restaurant, a la mateixa hora i demana la mateixa taula. Els film ens presenta un personatge amb patró de comportament: una vida monòtona, sense amics i amb problemes amb el veïns. ■

Sílvia Torroella Claver C/Eiximenis, 20, 4rt 1ª - 17001 GIRONA Tel. 972 412 016


el racó de GENCIANA

EL CARTÍLAG DE TAURÓ El cartílag de tauró, amb un alt contingut de nutrients en estat pur i natural, és una excel·lent font de nutrició per a teixits ossis i articulars. Conté calci, fòsfor i condroitina, que és la substància que fa que aquest productes sigui exclusiu. La condroitina és un nutrient adquirit per la sang que es destil·la en el líquid sinovial donant a lloc al moviment normal de les articulacions. El fluid sinovial que cobreix les articulacions dels ossos és el lubricant i absorbeix el xoc. Quan el cos humà no produeix suficient glucosamina i controitina, el líquid sinovial perd viscositat i, per tant, no protegeix adequadament a les articulacions, així apareix el dolor, la rigidesa dels ossos i la pèrdua de mobilitat. El cartíleg de tauró és un compost molt ric en proteines, aminoàcids aïllats, gelatina, calci, magnesi, zenc i vitamines diverses. El consum d'aquest producte es recomana com a preventiu pels esportistes que solen patir de problemes musculars, per a articulacions inflamades i per a inflexibilitat. Al mateix temps és aconsellable per a malalties cròniques com l'artritis, reuma, artrosi, osteoporosi... El cartílag de tauró actua enfortint el sistema immunològic i té propietats antiinflamatòries. Per la seva composició i per l'acció fa que en els últims temps s'ha convertit en un dels més famosos recursos terapèutics naturals. Després dels estudis realitzats en laboratoris de EEUU, Canadà, Cuba o Anglaterra s'ha comprovat la seva eficàcia com a antioxidant, antiinflamatori i reductor del dolor i cicatritzant. I per què s'ha investigat especialment el cartílag de tauró? Doncs perquè aquest animal es caracteritza per l'absència d'ossos en el cos, el seu esquelet és cartílag pur. El tauró conté més de 1.000 vegades més cartílag que qualsevol mamífer de la seva mida.

25 % DESCOMPTE

osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa, tractaments infantils flors de bach dietètica

la vostra botiga a internet

www.genciana.com

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona

Tel. 972 20 87 87


PUBLIREPORTATGE

ENTREVISTA AMB EL DR. RAFAEL GALVEZ (Director mèdic de GIRO-KLINIC )

RINOMODELACIÓ TÈCNICA DE MODIFICACIÓ ESTÈTICA DEL NAS SENSE CIRURGIA

La tècnica de rinomodelació consisteix essencialment en el desplaçament dels segments nasals mitjançant la meticulosa introducció de materials, en punts específics del nas. Els materials empleats són implants autoritzats per la CE que no necessiten de proves d'al·lèrgia. El tractament sol realitzar-se en un marge de 1 a 3 sessions que duren menys de 30 minuts. Amb anestèsia local similar a la qual utilitzen els dentistes i escassament en 30 minuts, es pot modificar la forma i l'aspecte d'un nas inestètic.

En cap cas es pot corregir defectes funcionals de respiració que corresponen avaluar i tractar a l'especialista en Otorinolaringologia. Els candidats poden ser pacients insatisfets amb el resultat obtingut després d'una operació estètica de nas o pacients que no desitgen realitzar-se una rinoplàstia i haver de passar per quiròfan. Sempre ha de ser l'especialista en rinomodelació el qual prèviament faci un estudi per a veure les possibilitats reals de modificar estèticament els defectes que fan que un nas no ho sigui. Normalment es fa una simulació informàtica del probable resultat. Es tracta d'una tècnica mínimament agressiva i de resultats immediats i espectaculars.

Pot realitzar-se a qualsevol edat des dels 18 anys. Mitjançant aquesta tècnica, podem corregir el dors del nas, la punta i molts altres detalls que fan inestètic un nas.


Dr. R. Gálvez

salut, estètica i antienvelliment ALGUNES CURES BÀSIQUES POSTERIORS AL TRACTAMENT SÓN: ● Evitar la presa de antiinflamatoris que alterin la coagulació. ● Evitar en tant que sigui possible, el consum de tabac i altres substàncies que alterin la circulació (vasoconstricció). ● No utilitzar ulleres en les quatre dies posteriors a cada sessió. ● No anar-se a dormir en les 5 hores següents al tractament. ● És convenient utilitzar cremes antiinflamatòries en la zona durant dos o tres dies desprès del tractament.

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona Tel. 972 22 19 28 www.medicinaycirugiaestetica.com

Per a més informació: www.medicinaycirugiaestetica.com www.bioplastia.es www.clinicanacul.com.br

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950


LA SEXUALITAT HUMANA

Per Núria Tió i Rotllan

LA SEXUALITAT DURANT LA VELLESA Fa uns quants anys que faig classes de sexualitat a la gent jove i sempre constato la sorpresa que manifesten quan els parlo de la sexualitat durant l'etapa de la vellesa. Queden desconcertats quan senten que la sexualitat continua interessant i existint en les persones grans.

“L

a meva visió de la sexualitat de la gent gran ha canviat rotundament: l'home vell no es torna impotent i pot tenir relacions sexuals satisfactòries. M'ha agradat saber que la sexualitat neix i mor amb la persona, quan jo abans creia que moria en l'etapa de la vellesa". Així s'expressava una noia de 24 anys, estudiant de filologia catalana al final d’un curset sobre sexualitat.

Gi

Molts prejudicis sobre la sexualitat durant la vellesa es basen en tòpics que arrenquen del desconeixement del funcionament genital d'aquesta etapa. És de circulació comuna, entre joves i grans, creences del tipus: "la menopausa és la fi de la sexualitat en la dona"; "l'home gran es torna impotent"; "l'impuls sexual s'esgota amb l'edat"; “les persones grans no es masturben”; etc. La vellesa es pot definir com aquell estat en què es troben els éssers vius quan el pas del temps ha causat un deteriorament progressiu dels òrgans i les seves funcions.

38 DONA

De totes maneres sabem que la vellesa no depèn exclusivament dels anys viscuts, ja que en igualtat d'anys uns individus són més vells --o estan més deteriorats-- que d’altres, en funció de les seves peculiaritats genètiques i dels factors externs que han actuat al llarg de la seva vida. També podem parlar de la vellesa com un sentiment subjectiu que ens explica com viu la persona aquesta etapa de la vida: hi ha persones grans que, independentment de l'edat i de l'estat dels seus òrgans físics, se senten joves, i n'hi ha que se senten velles. És cert, però, que els òrgans sexuals durant l'etapa de la vellesa canvien respecte de l'etapa de la maduresa. Entre les dones i els homes hi ha, però, diferències fisiològiques que val la pena saber. Pel que fa referència a les dones, l'entrada a la vellesa s'esdevé entre els 45 i els 50 anys, amb la menopausa. La menopausa indica que els ovaris de la dona es van atrofiant i van deixant de produir, d'una manera progressiva, òvuls i hormones sexuals. S'acaben els períodes mens-


LA SEXUALITAT HUMANA

truals i finalitza l'etapa reproductora. La post-menopausa origina alguns canvis en la fisiologia genital de les dones: s'atrofia la mucosa vaginal provocant un dèficit de lubrificació, la vagina s'escurça si la dona és inactiva sexualment, i hi ha una pèrdua d'elasticitat del canal vaginal. Aquests canvis fisiològics, però, no tenen per què provocar ni una disminució de l'interès sexual ni una pèrdua de la capacitat orgàsmica, si la salut general de la dona és bona. Pel que fa als homes grans, els canvis genitals són diferents dels de les dones, ja que no tenen un acabament definitiu de la fecunditat que tingui relació amb l'edat. Tot i això, a partir dels 50 anys, la fisiologia genital es va modificant pel fet que disminueix la producció d'hormones sexuals. La conseqüència és que es va reduint la producció d'esperma, la intensitat de la sensació ejaculatòria és menor, l'estimulació del penis ha de ser més directa per tal d’aconseguir l'erecció (i necessita més temps per produir-se) i hi ha una lleugera pèrdua de fermesa erèctil respecte de l'etapa de la joventut. Aquests canvis, però, tampoc no tenen per què anul·lar l'interès sexual o la capacitat de penetració, si la salut general de l'home és bona. Per tant, no són pas els canvis fisiològics els que justifiquen tot aquell ventall de falses creences. Per què, doncs, els joves creuen que quan seran grans la sexualitat se'ls haurà acabat? Per què hi ha tantes persones grans que pensen el mateix o

que es comporten com si fos així? A què són deguts tants de prejudicis i aquest desconeixement? Potser, per explicar-ho, hem de buscar en el passat i saber quina ha estat la sexualitat que ens ha precedit. La sexualitat en el món occidental ha estat, durant segles, associada als genitals. Bàsicament la relació sexual consistia en el coit, i la reproducció n'era la conseqüència. No hi havia massa diferència respecte de la resta d'animals. Precisament perquè el coit estava associat a la reproducció, es creia que els vells no tenien sexualitat (els que demostraven ser sexualment actius eren objecte de burla i escarni), ni tampoc els infants. Gairebé podem dir que en jovenesa, coit i reproducció queda resumida la història sexual del món occidental fins al segle XVI. A partir d'aquest segle, i fins a finals del segle XVIII, la vida quotidiana d'homes i dones -la sexualitat n'és un aspecte- entra en un període de repressions molt fortes: el cristianisme n'és el legislador més ferotge. La por conviu amb la sexualitat. La dona té l'obligació d'arribar verge al matrimoni, ser fidel, satisfer les apetències sexuals del marit i produir fills. Les dones eren propietat sexual de l'home i es remarcava que no sentien plaer sexual: per ser com cal, havien de ser frígides. La masturbació estava moralment condemnada i les relacions homosexuals, perseguides. No se'n parlava obertament, de la sexualitat. Era un tema vergonyós, degradant, immoral. La sexualitat es

va convertir en un tema tabú. El començament del segle XX marca, tímidament, una etapa d'obertura que queda estroncada, al nostre país, amb el desenllaç de la guerra civil espanyola. Altre cop, aspectes bàsics de la vida quotidiana es reprimeixen i la vivència de la sexualitat torna a emplenar-se de pors, dubtes i culpes. Nosaltres, les generacions nascudes a mitjans del segle XX, som hereves d'aquesta sexualitat reprimida, genital, heterosexual, reproductora i juvenil. Això explica, en bona part, el per què joves i grans s'imaginen una sexualitat inexistent durant la vellesa. Però és també a mitjan segle XX que es produeixen uns grans canvis socials i sexuals que afectaran d’una manera directa la societat, el paper de la dona i, per tant, l’estructura de la parella. També neix la sexologia, la ciència que dóna una visió real i científica de la vivència de la sexualitat a la nostra cultura. Aquesta disciplina estudia, entre altres aspectes, la sexualitat durant l’etapa de la vellesa. De tot això en parlaré en el proper article. ■

Núria Tió i Rotllan Autora de la novel·la eròtica L’Aurora, edicions Bromera. Psicòloga clínica d'adults. Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella. Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G DTelèfon 972 201 084 / 972 204 882

Elegància & Inteligència sexual & Coqueteria

Juli Garreta, 25 17002 Girona Tel. 972 91 39 04 labonbonniere@labonbonnieredeninon.com www.labonbonnieredeninon.com


COACHING

L’ESCOLTA ACTIVA:

Sandra LLinares

ESCOLTAR PER COMUNICAR-NOS MILLOR

N

ormalment, quan ens referim a comunicació, estem pensant en parlar. Però els humans tenim diverses maneres de comunicarnos. D’una banda, la comunicació escrita es basa en les accions d’escriure i de llegir. D’altra banda, la comunicació oral es centra en parlar i escoltar, juntament amb la comunicació no verbal: gestos, mirades, entonació, etc.

A l’escola ens ensenyen a escriure i a llegir, però no a parlar i a escoltar de manera que afavoreixi la nostra comunicació amb els altres. No obstant, escoltar és, amb escreix, la forma de comunicació a la que dediquem més temps al llarg del dia. I, en canvi, no estem entrenats per fer-ho de forma efectiva. L’ESCOLTA INCONSCIENT Moltes vegades, en una conversa, escoltem només una part del que l’altra persona diu i comencem a pensar què direm quan ens toqui parlar. Ens limitem a esperar que l’altra calli per exposar el nostre parer. En ocasions, fins i tot l’interrompem abans que acabi per intervenir nosaltres. Una conversa d’aquest tipus es converteix en una lluita per tenir la paraula on ningú escolta ningú i on l’important és expressar la pròpia opinió. El nivell d’ansietat i nerviosisme de les dues parts va pujant i es fa difícil portar una conversa tranquil·la, relaxada i enriquidora.

Gi

Si, mentre parlem per telèfon, anem llegint e-mails, no estem escoltant amb atenció. No seguim la conversa de forma fluïda, triguem a contestar

40 DONA

quan ens pregunten i després no recordem els detalls de la conversa. El nostre interlocutor potser no sabrà que estem fent una altra cosa, però tindrà la sensació que no l’estem escoltant. ELS BENEFICIS DE L’ESCOLTA ACTIVA Pensem en l’efecte que fa en nosaltres una persona que ens escolta de debò: un metge, una amiga, una companya de feina,... Ens fa sentir que som importants per a ell o ella, que li interessa allò que diem. Quan escoltem de debò guanyem credibilitat i confiança. Ens serveix per connectar amb l’altre. D’aquesta manera podrem ajudar-lo, aconsellar-lo, posar-nos-hi d’acord o convèncer-lo. COM PODEM APRENDRE’N? Escoltar activament no significa només callar mentre l’altre parla. Vol dir escoltar amb atenció allò que ens diu, comprenent-lo, posant-nos en el seu lloc i sense jutjar-lo. No cal estar d’acord amb els seus arguments, però sí comprendre el seu punt de vista i respectar-lo. També vol dir desconnectar el nostre diàleg intern, tot allò que anem pensant i ens anem dient contínuament al llarg del dia. Significa escoltar sense pensar “Això també m’ha passat a mi” o “Això em recorda aquella pel·lícula...” o “Després he de trucar aquell client, que no se m’oblidi”. Mentre pensem aquest tipus de coses, estem deixant d’escoltar activament. Escoltar de debò requereix un esforç per part nostra per fer callar el nostre diàleg intern i centrar la nostra atenció en l’altre. És un acte generós que necessita la nostra voluntat i intenció. Quan ens disposem a escoltar una persona cal evitar interrupcions. Ens hem de preguntar quines coses farí-

em si estiguéssim parlant amb una persona important per a nosaltres i per qui tinguéssim molt de respecte. Desconnectaríem el mòbil? Apagaríem la pantalla de l’ordinador? Desaríem els papers al calaix? Doncs això és el que hem de fer si volem fer una escolta activa. Hem de deixar de fer el que estem fent i posar els cinc sentits a escoltar-lo. Això demostra a l’altra persona que és important per a nosaltres i que ens interessa el que ens diu. Així ens guanyem la seva confiança. Per exemple, si el nostre fill ens vol explicar alguna cosa, ens hem de posar cara a cara, mirar-lo, i no estar fent el sopar o mirant la televisió de reüll. És molt millor apagar-la i asseure’ns amb ell per dedicar-li un temps de qualitat. LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL Cal que el nostre interlocutor rebi el missatge que l’estem escoltant i entenent. Això ho podem fer de dues maneres. La primera és mitjançant el llenguatge no verbal; mirant-lo a la cara, assentint amb el cap, adoptant una postura corporal d’interès,... La segona via és el llenguatge verbal; amb monosíl·labs com ara “sí” o “d’acord” i fent-li preguntes breus que busquin més dades sobre el tema. És important que la nostra comunicació verbal sigui congruent amb la no verbal. Que allò que diem de paraula no es contradigui amb el que donem a entendre amb el nostre cos. En cas de no coincidir, el missatge que arriba de forma més potent sempre és el no verbal. De res serveix dir “M’interessa molt el que em dius” si estem mirant cap una altra banda. Per això, per demostrar que estem escoltant cal fer-ho amb tot el cos. ■ Sandra LLinares Coach personal i d'empresa Formadora en lideratge, comunicació i desenvolupament personal sandra@coaching-girona.com www.coaching-girona.com


FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Mercè Martí Pla Advocat Laboralista

EL SUBSIDI D`ATUR QUE ÉS? El subsidi d`atur està pensat per arreglar la falta de recursos econòmics que la situació d`atur genera, quan ja s`han esgotat les prestacions d`atur o no es té dret a elles perquè el treballador es troba en una situació de necessitat de les establertes com a possibles beneficiaris.

QUI TÉ DRET? Per tenir dret a aquest subsidi fan falta unes determinades condicions, entre les quals : 1. Estar inscrits com aturats a l Oficina d`Atur 2. Estar inscrits per el període d`espera d`un mes Hi han determinats casos on no es demana aquest període d`espera. 3. No rebutjar oferta de treball adequada, ni negar se a participar en accions de promoció, formació o reconversió professional, excepte per causa justificada. 4. En cas de rebre rendes aquestes han de ser inferiors en còmput mensual al 75% del salari mínim interprofessional vigent en aquell moment, excloses les pagues extres. 5. I trobar se en alguna d aquestes situacions : a) Complementaries : que sigui per esgotament de les prestacions d`atur i tinguin responsabilitats familiars, o, siguin majors de 45 anys o de 52 anys.

Gi

b) D`especial necessitat, quan sense esgotar l atur, s`apuntin com a demandants de treball i no hagin cotitzat el temps minim d`un any per tenir dret a la prestació d`atur o es tracti de treballadors invàlids l`expedient del qual es revisa per millora, siguin penats lliberats o immigrants retornats.

42 DONA

Aquests requisits han de estar presents en el moment del fet causant i a mes durant la sol.licitut del subsidi, de les seves pròrrogues i durant la percepció de totes les seves modalitats.

TRAMITACIÓ El subsidi d`atur neix el dia següent a aquell en que es cumpleix el mes d`espera, excepte en els majors de 45 anys que neix el día següent d`esgotar se la prestació d`atur. Per fer això, s`ha de presentar la sol.licitut de subsidi d`atur en el model que es troba a les oficines d`atur dintre del següent plaç : ● Si es per esgotament prestacions d`atur 15 díes despres de la fi del mes d`espera. ● Si no s`ha cotitzat el temps suficient dintre del 15 díes següents a la situació legal d`atur. S`han d`acompanyar els següents documents a la sol.licitud : ●Acreditació de la situació legal d`atur ●Acreditar la manca de rendes, mitjançant la declaració de IRPF.

atur de mes de 120 díes, 18 mesos. Si la prestació es d`almenys 180 díes, 24 mesos. Major de 45 anys amb càrregues familiars: Si la prestació es d`almenys 120 díes, 24 mesos. Si es d`almenys 180 díes, 30 mesos Major de 45 anys sense càrregues: Per esgotament de prestació, 6 mesos Qualsevol edat, no prestació contributiva anterior amb càrregues familiars, depen del temps cotitzat: 3 mesos: 3 mesos 4 mesos: 4 mesos 5 mesos: 5 mesos 6 o mes mesos: 21 mesos Sense càrregues familiars: Cotitzats 6 o més mesos: 6 mesos Major de 52 anys: Fins la jubilació Incapaç objecte de revisió: 18 mesos Alliberat de la presó: 18 mesos Subsidi especial major de 45 anys: 6 mesos.

EXTINCIÓ El subsidi s’extingeix per les següents causes : ● Realització de treballs ● Jubilació de l ‘aturat ● Passar a ser pensionta d`incapacitat permanent ● Esgotament de la prestació ● Sanció ● Trasllat definitiu a l’estranger ● Renuncia voluntaria ● Mor de l`aturat.

En l’actualitat s’està especulant amb la possibilitat de modificar les condicions d`accés al subsidi d’atur donat que en el moment actual de crisis econòmica, existeixen moltes persones que acaben les prestacions d’atur sense reunir els requisits per obtenir el subsidi d’atur i per tant es queden sense cap mena d’ingressos. Haurem d`esperar si hi ha alguna modificació legislativa en aquest sentit. ■

DURACIÓ MÀXIMA Menor de 45 anys amb càrregues familiars: Si ha esgotat prestació d

Mercè Martí Pla Advocat Laboralista Av. Jaume I, 48, 1r. D - 17001 GIRONA Tel. 972 225228


EMPRENEDORES

Gina Bellvehí Economista

LA CAMBRA HA ASSESSORAT 165 EMPRENEDORES I EMPRENEDORS DURANT L'ANY 2008

L

La Cambra de Comerç de Girona, amb un ampli ventall de programes d'assessorament a emprenedors, analitza anualment el perfil dels usuaris que s'adreça al servei per aconseguir millorar la seva oferta i adaptar-la a la realitat sòcio-laboral.

Quants emprenedors/es s'han atès durant l'any 2008? Durant aquest període s'han atès un total de 165 emprenedors i emprenedores que tenien una idea de negoci i volien valorar la seva viabilitat.Tots aquests usuaris han rebut assessorament personalitzat a través del personal tècnic de creació d'empreses de la Cambra. Quin ha estat el perfil dels emprenedors/es? Dels 165 usuaris del servei, un 55% eren homes i un 45% eren dones. Un 76% de les dones tenien entre 25 i 45 anys, un 18% eren majors de 45 anys i el 6% restant eren menors de 25 anys.

Quina formació tenien? El nivell d'estudis finalitzat pels emprenedors que es van adreçar al servei es distribueix de la següent manera: ● Estudis bàsics: 21.5% ● BUP, COU o batxillerat: 23.5% ● Formació professional o cicles formatius: 24.8% ● Estudis universitaris: 29.5% Quina era la situació laboral en el moment de sol·licitar l'assessorament? Dels usuaris adreçats al servei, un 53% es trobaven assalariats, un 29% aturats i un 18% desocupats sense rebre prestació d'atur Quantes empreses s'han creat? Del total de projectes assessorats van sorgir 35 empreses de les quals un 52% van ser creades per

homes i el 48 restant per dones. L'inici de l'activitat d'aquestes empreses va generar la creació de 38 llocs de treball. En quin sector es creen més empreses? El perfil d'emprenedors i emprenedores que s'adrecen al servei creen empresa al sector comerç, un 35%, i la resta al sector serveis, un 41% Des del servei de creació d'empreses de la Cambra es pretén crear empreses, però sobretot, que aquestes siguin viables per tal de fomentar l'ocupació de treballadors i treballadores. ■

Gina Bellvehí i Garriga Directora Àrea Informació i Assessorament Cambra de Comerç de Girona Avda. Jaume I, 46 - 17001 GIRONA Tel: 972 418 500 www.cambragirona.cat cambra@cambragirona.org

TRANSPORTS DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 Girona Tel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info


DONES EN LA HISTÒRIA

Anna Cortés

NINON DE LENCLOS Una cortesana filòsofa inón de Lenclos fou una veritable cortesana clàssica en plena societat francesa del segle XVII. Envoltada per una espècie de culte dels homes més considerats i distingits, amb un esperit encantador i coratjós, s'omplí d'audàcia. A una esbojarrada i pròdiga joventut li succeí una maduresa plena en la que la cortesana va anar desapareixent, per deixar pas a la filòsofa. Ninon estimà i fou estimada fins més enllà dels vuitanta anys. El seu geni era ferm, extens, noble i l'esperit li guiava el sentiment. Fins i tot, sense la seva bellesa ,hagués creat igualment una cort d'adoradors.

N

Ana de Lenclos nasqué a París el 10 de novembre de 1.616, en una família sense massa fortuna. El seu pare, oficial de l'exèrcit francès, hagué de fugir de França després de ferir mortalment,en duel,al baró de Xabans. La passió pel llaüt i els grans escriptors del moment, fou l'herència que li deixà a la seva filla en marxar. Abans de marxar pronuncià una frase: “Aprofita el temps preciós i no siguis mai escrupolosa en el nombre,sinó en l'elecció dels teus plaers”. Davant l'obstinació de la seva mare per casar-la, ella no mostrà mai cap vocació pel matrimoni i a pesar que la feia anar cada dia a l'església Ana de Lenclos no parava atenció en el sermó i aprofitava el temps per rellegir els Assaigs de Montaigne.

Gi

UNA DAMA APASSIONADA Finalment, Ninon de Lenclos es va decidir per col·leccionar

46 DONA

amants i un parell d'homes rics que la mantinguessin sense impedir ni destorbar els seus amors. Aquest fet no era rar en aquella època i menys dins el cercle de la noblesa que en la classe mitja. D'una agudesa oberta, fina tendra i animada, Ana de Lenclos tingué un gran enginy: quan res l'afectava semblava indolent i freda, però si la seva ànima era tocada per una emoció, tota la seva persona es transformava, s'apassionava. Els accents penetraven el seu cor i la gràcia, els gestos, les actituds, la mirada, tot en ella encantava i excitava la passió. Alguns historiadors diuen que fou el Cardenal Richelieu qui obtingué els primers favors de Ninon, el qual li deixà dues mil lliures de renda vitalícia. Altres versions posen en dubte que el Cardenal arribés primer i afirmen que un parell d'aristòcrates passaren davant l'eminent prelat. El que és segur és que només els més il·lustres i destacats personatges foren admesos en el seu cercle i li tributaren incessants homenatges i adoracions.


DONES EN LA HISTÒRIA

D'ANA A NINON La història no ens ho aclareix com Ana de Lenclos esdevingué Ninon. L'axioma que manava a la senyoreta de Lenclos en l'amor es resumeix en una frase:“En l'amor no s'ha de dir mai ni sí, ni no” (“ni oui, ni non”). En aquest temps l'amor es considerava una necessitat dels sentits que la naturalesa havia dotat del més viu dels plaers, només amb la finalitat de privar-nos de la voluntat per resistir-lo. Segons aquesta premissa, la necessitat no provoca en nosaltres més que una cega simpatia que no es fonamenta en cap mèrit de l'estimat ni obliga a cap reconeixement. Així, Ninon de Lenclos es trobava enterament immersa en una llicenciosa doctrina, que el seu ardent temperament en feia necessitat, i en la que l'abstinència dels plaers li semblava un pecat gravíssim i hi posava bon remei per no caure-hi mai, no prometent a ningú ser-li fidel. El primer dels seus tres grans períodes és el que pot diferenciar la seva vida i en el que es veu dominada absolutament pels seus desitjos. Més endavant, en el segon període, entrà en un diàleg tranquil amb aquest desitjos per, finalment, durant el tercer període, veure's totalment deslliurada d'ells. GRANS AMICS I ENEMICS De tota manera, aquestes passions no anaren més enllà d'uns tres mesos, però, amb tot, no trencà mai dràsticament una relació. Així és com podia allunyar-se de l'amant però mai de l'amic, el qual conservava sempre a prop amb la seva atraient personalitat. Per molt necessari que li fos l'amor, més

encara li fou l'amistat. Voltaire deia que Ninon de Lenclos fou verdadera, ferma, invariable, superior a preocupacions i indagacions banals. De fet, el seu saló era dels més prestigiosos de París i per ell hi passaren els principals noms de la política, la literatura i l'art. Entre els seus grans amics figuraren Scarron, Saint-Euremond, Molière, Racine... Alguns li demanaren el seu parer dels passatges de les seves obres. Fins i tot, al mateix Voltaire li deixà una important suma de diners pel seu aprenentatge. Com es pot suposar, aquesta boja i dissipada existència li creava poderoses enemistats, en especial entre les dames que, veient-se amenaçades en el seu estatus, aixecaven contra ella tot un seguit d'acusacions i portaven el desordre i la ruïna a famílies, acusant-la d'haver arravatat marits, fills o amants. Posaven el crit al cel, clamaven indignades, o es dirigien als magistrats, als lloctinents, o als prebosts, suplicant la seva intervenció. Fins i tot, la mateixa Reina, Ana d'Àustria, cedí a aquestes obsessions i firmà una carta d'arrest ordenant a la senyoreta de Lenclos retirar-se a un convent. Aquesta ordre que no es pogué complir gràcies a les infinites pressions de l'exèrcit, on la Ninon hi tenia moltes amistats influents. Podríem creure que tot plegat causava un gran escàndol, però es fa difícil, des de la nostra contemporaneïtat, entendre com s'estructuraven aquest tipus de relacions fa dos o tres segles enrere. La mateixa Reina Cristina de Suècia, en una visita a França el 1654, s'entrevistà amb Ninon i quedà encantada amb la gràcia de la seva conversa i l'espiritualitat sòlida, fins al punt que

volgué endur-se-la a Rússia. ANYS I FILOSOFIA Amb l'edat, a la Ninon galant la succeí la Ninon filòsofa. Traslladà la seva residència prop de la plaça Reial, invertí els seus diners en rendes vitalícies i convertí casa seva en un petit Palau de Rambouillet que omplia d'intel·ligència i bon gust, on les mares, ara sí, enviaven els seus fills, si volien que entressin al món “comme il faut”, i Ninon es complaïa en educar-los. Al seu Saló hi convidava il·lustres personatges, que abans ho havien estat al seu llit, però en aquest cas compartien l'espai amb nombroses dames de la més escollida societat parisenca. Amb tot, això no vol dir que deixés d'estimar més tendrament del que permet la filosofia. Ana de Lenclos havia nascut per estimar i no fer-ho hagués creat un buit al qual el seu cor. Voltaire afirma Ninon tingué el seu últim amant als vuitanta anys, el que ens permet suposar que els encants de la dama anaven molt més enllà de la bellesa física. Els més joves no advertien que era vella i els més vells es sentien rejovenir al seu costat. Ninon de Lenclos morí el 17 d'octubre de 1705 a l'edat de 88 anys. Donà a conèixer a la França del XVII el que hagueren pogut ser les cortesanes atenenques. Feia en públic el que molts d'altres de noble naixença provaven d'amagat. Tingué una mentalitat poc comú a l'època, un gran intel·lecte, un pensament epicuri i sempre es preocupà per la condició de la dona. ■


Relats en femeni ot va començar el dia que va sorprendre al seu marit dinant amb la nova sòcia del bufet d'advocats en el qual treballava. Aquest fet no hauria tingut més transcendència si no fos perquè, aquell

Magda Pujol Psicòloga i Màster en Periodisme

Així estava, confosa i sense saber què fer, quan el Robert es va creuar en el seu camí. Va aparèixer a la seva vida per casualitat, i es va instal·lar en ella com per art de màgia. El Robert s'havia separat recentment de la seva dona i havia llogat el pis del costat d'on vivia l'Èlia. Però, a més, va resultar mateix dia, ella li ser l'instructor del havia proposat de curset d'informàtica quedar per dinar i ell que impartien a la s'havia excusat “per seva empresa. feina”. Aleshores l'È- Les seves mirades es van creuar per enèsima vegada aque- Aquestes dues coinlia va quedar amb lla nit. Tots dos sabien molt bé què s'amagava darrera cidències els feien una amiga i va resul- aquell gest fugaç. Eren dues persones adultes, cadascú coincidir sovint, pel tar que van coincidir barri i a la feina, amb una història al darrera, que aquella nit havien cointots quatre al mateix però no va ser fins restaurant. La situa- cidit per casualitat. L'Èlia no creia en el destí, però esta- aquell sopar per va a punt de canviar d'opinió. ció va ser més que celebrar la fi del compromesa, sobrecurset d'informàtitot per la cara que va fer el marit, i perquè no se li va ni ca, que es va adonar que les contínues atencions i mirades ocórrer d'oferir-lis a l'Èlia i a la seva amiga de compartir que li dedicava en Robert eren alguna cosa més que una taula amb ell i la seva sòcia. Tot i això, l'Èlia, que tenia el mostra d'educació. Darrerament havia estat massa enfeinacabell ros i llis, no va començar a pensar malament fins el da amb els seus problemes per adonar-se'n, però ara ho dia que va començar a trobar cabells arrissats i bruns al veia clar: en Robert li estava tirant els trastos. seient de l'acompanyant del cotxe del seu marit. Ell va Tot va ser molt ràpid i gairebé ho va fer sense pensar. al·legar que sovint anaven junts en cotxe als Jutjats o a fer I és que hi ha decisions a la vida que s'ha de prendre així, altres gestions relacionades amb la feina. Però alguna cosa de cop i amb vehemència. De fet, era ben normal que el més el delatava. Ja no es comportava amb ella com abans Robert s'oferís per portar-la a casa amb el seu cotxe, tenint i poc a poc s'anaven distanciant. Sense saber com, l'Èlia en compte que eren veïns. El fet de sentir-se desitjada, va anar adquirint la certesa de que el seu marit l'enganya- com la va fer sentir en Robert aquella nit amb les seves va. Ho va fer gradualment, al ritme que li permetien els mirades, va ser definitiu. L'alcohol va fer la resta. seus sentiments. Sentia alguna cosa ferida dins seu, i volia L'endemà l'Èlia se sentia diferent. Havia recuperat la creure'l quan li assegurava que tot eren figuracions seves. seva autoestima i se sentia molt més segura. Per primer cop Però alguna cosa li deia que es tragués la vena dels ulls i va poder mirar al seu marit cara a cara i plantejar-se seriosafes cas a la seva intuïció. ment el seu futur. I tot gràcies al Robert. Coses del destí?

T

Coses del destí


SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i Alba Enginyer Agrònom Especialista en Jardineria gemma.teixidor@gmail.com

T

ot i que aquest any ha plogut molt durant la primavera i tenim reserves d'aigua per temps, vivim en una zona geogràfic on l'aigua escasseja, sobretot en els mesos càlids. Si volem tenir un jardí, és important ser previsors i dissenyar-lo amb sentit comú i seguint els criteris d'una jardineria sostenible amb el medi ambient.

La Xerojardineria UNA BONA OPCIÓ EN ÈPOQUES SEQUES QUÈ ÉS? La xerojardineria neix de la sensibilitat cap a l'esgotament dels recursos naturals i de la pròpia escassetat de recursos hídrics a causa d'una climatologia adversa. Té el seu origen als Estats Unita, a Colorado, on el clima és similar al mediterrani. A finals dels anys 70, en aquest estat nord-americà, van patir una greu sequera que els va obligar a prendre mesures serioses respecte el consum de l'aigua. Aquest fet va fer néixer el National Xeriscape Council Inc., un organisme que marcava les directrius per a una nova cultura de la jardineria, la xerojardineria.

Gi

Actualment aquest tipus de disseny de jardins parteix d'un concepte més ampli. La xerojardineria és gairebé autosuficient i és apte per a tot tipus

50 DONA

de climes, en zones seques i en zones humides. Per posar-la en pràctica cal definir les característiques del clima i també les necessitats que es volen satisfer en l'ús de l'espai. ESTUDI DE L'ESPAI Haurem d'analitzar les ombres de la casa i dels veïns, els espais a delimitar (horts, terrasses...), el clima i el tipus de terra, els microclimes, les construccions existents, els accessos, i les plantes a conservar, entre altres factors que puguin surgir en la planificació. USUARIS I USOS El diferents tipus d'usuari que podrà tenir el nostre jardí és un element a tenir en compte. Cal preveure si hi haurà nens, gent gran i animals. A més, caldrà tenir en compte quines

funcions complirà aquest espai i preveure si simplement serà un espai de decoració exterior o servirà per jugarhi, passejar-hi, etc. ANÀLISI DEL SÒL També és important conèixer les característiques de la terra, la seva textura i el seu pH, per tal de definir les possibles aportacions correctores que ens ajudaran a millorar-la. L'objectiu és adaptar el màxim possible el jardí al terreny existent, així optimitzarem tots els seus recursos. Si el terreny és molt argilenc podem afegir un material que augmenti la seva porositat (sorra o sauló), si el terreny és àcid s'utilitzaran plantes que necessitin acidesa (plantes acidòfiles) i si hi ha salinitat plantarem espècies que la suportin.


SECRETS DE JARDÍ

A LES NOSTRES CONTRADES ● S'hauran d'utilitzar espècies autòctones o que estiguin adaptades al nostre clima, per exemple: Pittosporum tobira (pitosporo), Nerium oleander (baladre), Rosmarinus officinalis (romaní), marfull, etc. ● S'hauran d'agrupar les plantes segons les necessitats hídriques, per exemple, enmig d'una gespa no podem plantar espècies amb poques necessitats hídriques, com ara una olivera. ● La gespa que col·locarem serà el més resistent possible a la sequera. ● Pot substituir-se la gespa per plantes tapissants amb les quals es formen mantells que cobreixen el sòl. D'aquesta manera es disminueix la despesa d'aigua i manteniment, s'evita l'erosió, sempre estan verdes i donen una ens ofereixen una nota de color quan floreixen. ● Cal evitar la tendència a plantar

OPTIMITZAR LES ZONES DE GESPA En xerojardineria es pot utilitzar la gespa, però això implica que no ha de ser el centre del jardí des del punt de vista del manteniment i, per tant, cal limitar-la. És recomanable plantar gespa en la mesura més justa, només en els llocs més necessaris. Una possibilitat és substituir-la per tapissants o barreges de llavors adequades que també ens ofereixen el color verd i no requereixen tant manteniment (reg, sega, abonament, etc.). SISTEMES DE REG Un xerojardí ha de tenir un reg eficient, per això cal posar-se en mans d'un professional especialitzat. S'intentarà economitzar al màxim l'aigua, estudiar les necessitats de les plantes i que els tipus de sistemes siguin els més adequats.Un exemple seria fer olles en talussos plantats amb arbustos. És convenient dividir el jardí en tres zones, en funció de la quantitat d'aigua necessària: ● Zones de consum baix; només es regarà en l'etapa immediatament posterior al trasplantament. Una vegada la

implantació estigui realitzada, les plantes d'aquesta zona han de sobreviure amb la pluviositat de la zona (palmeres, cactus, plantes crasses, etc.). La implantació pot durar un any aproximadament. ● Zones de consum moderat; en aquest sector es regarà només en períodes de sequera i quan les plantes manifestin estrès (s'identifica perquè purguen fulles, perden textura, etc.), per tant aquesta part del jardí estarà observada especialment pel jardiner. ● Zones de consum elevat; aquesta zona estarà reservada a les plantes de temporada (geranis, ciclàmens, pensaments, petúnies, etc.), a la planta vivaç no resistent i als prats de gespa. UTILITZAR EL "MULCHING" O ENCOIXINAT És una cobertura del terra, similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que naturalitza la zona on s'aplica i millora l'estètica i les condicions del sòl. S'utilitza en parterres o grups d'arbustos i aconsegueix conservar millor la humitat, ja que evita el contacte directe del sol i l'aire amb el terreny. L'encoixinat pot ser orgànic (escorça de pi triturada) o inorgànic (terra volcànica). UN MANTENIMENT ADEQUAT Per mantenir en condicions el nostre xerojardí cal observar-lo diàriament i minuciosament, tot i que l'objectiu principal, en la mesura del possible, és l'automanteniment. Els criteris bàsics són utilitzar pocs adobs i productes químics en general, realitzar la poda de manera superficial i utilitzar l'aigua de manera racional. ■

Gi

SELECCIÓ ADEQUADA DE PLANTES La xerojardineria utilitza totes les plantes si aquestes s'adapten a les condicions climàtiques, ambientals i edafològiques de la zona en la que instal·larem el nostre jardí. Si és una zona tropical de molta humitat i pocs nutrients podríem tenir orquídies, si és una zona de clima mediterrani hauríem de buscar plantes que no necessitin molt reg i procurar ombres a l'estiu, i si el clima és humit podrem tenir una gespa de tipus anglès.

molts exemplars de la mateixa espècie, la diversitat d'espècies vegetals és una gran aliada del xerojardí i d'aquesta manera s'evita que una plaga s'estengui en massa. A més, la diversitat d'espècies propicia l'existència de predadors de les plagues.

51 DONA


VIATGES

FACI REALITAT EL SEU SOMNI

EL MEDITERRANI EN UN VAIXELL ENCISADOR

INAUGURACIÓ DE MSC SPLENDIDA L'encant dels vaixells de MSC Creuers s'estén en tota la seva gamma. Després de la inauguració de MSC Fantasia, que va tenir lloc el 18 de desembre de 2008 a Nàpols, serà el torn del nou MSC Splendida, que serà batejat a Barcelona l'estiu de 2009. L'esdeveniment contarà amb Sophia Loren com a padrina d'honor i dins de les diferents actuacions destaca la presència de José Carreras com artista principal durant la cerimònia inaugural a la qual assistiran també nombroses personalitats. Un dia després de la botadura de MSC Splendida la nau partirà en el seu creuer pel mediterrani. Del 13 al 18 de Juliol la nova joia de MSC Creuers, que posseeix la flota més moderna del món, partirà de Barcelona cap a Tunissia, Malta, Messina, Civitavecchia i Gènova, convertida en el Creuer Temàtic del Futbol. Els passatgers gaudiran de 5 dies d'esport, relax i diversió amb iniciatives i esdeveniments dedicats als afeccionats al futbol, a més dels habituals i exclusius serveis que oferix MSC Creuers MSC SPLENDIDA: UNA OBRA MESTRA SOBRE EL MAR La combinació de tecnologia d'avantguarda amb el confort i la qualitat que distingeix al servei italià a bord de les naus de MSC Creuers, s'ha convertit en el senyal d'identitat de la Companyia en tot el món. MSC Splendida serà un vaixell que mira al futur però que estarà dissenyat amb tot l'esplendor i caràcter de la tradició i l'elegància que ha caracteritzat a tots els vaixells de la flota. MSC Splendida, de 450.000 metres quadrats d'extensió, podrà albergar a gairebé 4.000 passatgers en els seus més de 1.600 camarots. Aquest vaixell es convertirà, al costat de MSC Fantasia, en un dels més grans encarregats per un armador europeu fins a la data. MSC Splendida desplaçarà 133.500 tones, tindrà 333 metres d'eslora, 38 metres d'ample i 66.8 metres d'altura, pel que es pot dir que serà 9 metres més llarg que la Torre Eiffel i sis vegades la Torre de Pisa. Arribarà a una velocitat màxima de 23 nusos i tindrà una propulsió de 40 Megabats, posseirà 17 cobertes i 25 ascensors, dels quals 2 seran panoràmics.

Gi

Per al benestar del passatger, els hostes es poden beneficiar de MSC Aurea Spa: el delit del cos ve de la mà de tractaments especials aplicats pels millors professionals del sector. MSC Creuers combina la màgia dels massatges balineses amb el tradicional benestar dels tractaments d'aigua. Disposa de saunas, banys turcs, solarium, talasoterapia, sales de massatge, hidromassatges, etc. Els passatgers que així ho decideixin, podran beneficiar-se de totes aquestes facilitats i relaxar-se en un agradable entorn. I per a completar les seves instal·lacions, MSC Aurea Spa albergarà un equipat gimnàs de 415m2 on s'impartiran classes de ball, també hi haurà una sala de ioga i una zona de relaxació amb luxosos salons i ventanals panoràmics perquè els passatgers puguin gaudir d'u-

52 DONA


VIATGES

nes magnífiques vistes. A bord de MSC Splendida es podran prendre classes d'aeròbic, step, pilates i tae-boo amb professors experts, o fer fitness al ritme llatí de “salsa”, “merengue” o “bachata”. MSC Splendida, convidarà als seus passatgers a navegar entre exquisits sabors i receptes creades per xefs reconeguts internacionalment, acompanyats pels vins de les millors marques. A bord del vaixell es podran triar entre 4 restaurants que oferiran la màxima qualitat tant en cuina italiana com de la resta del món. A més, contarà amb 18 bars inspirats en diferents temàtiques, inigualables en la seva decoració i en la seva selecció de vins i de plats. Tot això per a satisfer els paladars més sofisticats i exigents. A més, contarà amb una zona VIP, MSC Yacht Club, que oferirà 99 suites i un servei exclusiu amb l'assistència d'un majordom personal disponible 24 hores al dia. El servei de majordom del MSC Yacht Club també assistirà al passatger durant la facturació i estaran disponibles les 24 hores del dia per a reservar excursions, sol·licitar trasllats, servir-los el tè de mitja tarda o aconsellar-los en la selecció de vins, xampany o purs.

En definitiva, la cuidada atenció al passatger i la qualitat dels seus serveis assoliran crear un ambient propi d'un creuer de “6 estrelles”, emmarcat en uns espais que es diferenciaran també pel seu elegant i reconegut disseny italià. Aquesta zona privada disposarà d'un saló panoràmic exclusiu per als passatgers del MSC Yacht Club, on podran gaudir d'una exquisita carta sota una cúpula repleta d'estrelles. MSC Creuers ha estat sempre compromesa amb el medi ambient i, de fet, MSC Splendida estarà a l'avantguarda en tecnologia mediambiental. Estarà equipat amb els més innovadors sistemes tecnològics per a garantir l'estalvi d'energia i la protecció del medi ambient, així com amb sistemes de depuració d'aigua. Per tot això MSC Splendida, al costat de MSC Fantasia, podran presumir del títol ECO SHIP. Organismes de reconegut prestigi han premiat les mesures preses per MSC Creuers per a preservar el medi ambient amb la concessió de nombrosos certificats de caràcter nacional i internacional. De fet, MSC Creuers és l'única Companyia que ha rebut el Certificat “Les 6 Perles Daurades” atorgades per Bureau Veritas.


TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUST Paco Baso

IOLANDA BUSTOS Una cuinera enamorada de la natura

L Gi

a Iolanda és una cuinera jove, coneixedora de les plantes i una gran enamorada del medi natural. Va néixer a Palafrugell un 26 de gener i als 3 anys va anar a viure a Palau-sator, a l'Alt Empordà, on encara resideix i on la seva família d'arrels andaluses regenta un restaurant, El racó de l'era. De joveneta no es va plantejar ser cuinera i va estudiar relacions públiques i protocol. Més tard, amb 22 anys, va decidir quedar-se a la cuina de manera professional i va estudiar cuina temàtica i nutrició a l'Aula Gastronòmica de l'Empordà.

56 DONA


DONES AMB GUST

Una planta líder? La calèndula lliga amb quasi tot. Amb amanides, amb guisats, amb ingredients en cru...També m'agrada la flor de saüc que es fa molt per la zona del Ripollès, i en especial a Setcases. Les flors tenen aroma culinari? Sí. Per exemple, quan menges roses perceps el seu aroma... Cada flor té un gust diferent. Hi ha flors amb gust d'all o de ceba. El clavell de moro té un gust picant, la fulla de l'ostra vegetal té gust d'ostra, l'orquídia silvestre té unes parts comestibles i al Baix Empordà l'anomenen cigala de bosc per la seva forma, semblant a un penis. D'aquesta planta a Turquia en fan farina i elaboren el saleb, una menja reconstituent i afrodisíaca. Realment hi ha plantes afrodisíaques? Sí, moltes! (Carai!) I plantes que guareixen? La gran majoria són curatives o nutritives. Per exemple, la farigola actua com un antibiòtic i, per això, no es recomanable prendre'n molt sovint perquè ens hi acostumem i, si algun dia la necessitem de debò, no ens farà l'efecte desitjat. EXPERTA EN BOTÀNICA O BIÒLOGA Tens algun hobby, algun entreteniment? Sí, m'agrada anar a pescar, en especial tonyines, i també m'ho passo molt bé fent pesca de fons .

Quants llibres has escrit? Acabo de publicar el segon. El primer me'l vaig editar jo mateixa i és un llibret titulat Cuina fresca i natural. Es tracta d'un recull de les receptes que he elaborat en l'espai Tots a la cuina, de Televisió de Girona. El segon llibre va sortir del forn a finals de maig i un recull de La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres, tal com el seu nom indica. Amb els teus llibres podem aprendre a cuinar amb plantes? I tant! Explico cada planta com és, on es pot trobar, les seves curiositats, quin nom rep en diferents punts del territori, quines parts de la planta es poden consumir, com es pot cuinar (bullides, crues, amb truita...) i quines propietats medicinals i/o nutritives té. Lògicament sempre hi ha una recepta per cuinar cada planta. T'assessora algú a l'hora d'anar a buscar flors i plantes? Tinc amics biòlegs i botànics que m'assessoren... És important perquè no totes les plantes i flors de camp són comestibles! , no són comestibles totes las plantes o flors del camp.

Parlem dels teus projectes... Un d'ells està dirigit als nens. Són unes sessions anomenades Els contes que es mengen, i van dirigides al centre escolars infantils, en concret a les aules de P3, P4 i P5. I l'altre gran projecte és el restaurant que obro aquest juny a Girona: La Calèndula. Quan menges en altres restaurants quin és el plat que esculls? El chuleton, el que en català seria una mitjana de vedella. Suposo que una mica cruet? Sí, bastant cru... Una pel·lícula... Sin reservas, protagonitzada per la Catherine Zeta- Jones. M'hi sento identificada. Una infracció? Portar a un client el cap d'una tonyina, col·locat en una safata, perquè no es creia que allò que menjava era tonyina. El cap pesava 20 quilos! Una floreta, un piropo, d'un client... “La teva cuina no alimenta l'estomac, alimenta el cor”. Em va fer posar vermella i vaig entendre la gran responsabilitat que tinc des de la meva cuina: fer que la gent passi una bona estona i donar felicitat. Això és molt gratificant. A mi també m'has arribat al cor! No dubtis que vindré a provar las teves plantes i les flors que cuines. Així ho podré recomanar a tots els lectors i lectores. ■ Fotografies: Judit Bustos Si voleu saber més de la Iolanda, ja la podeu anar a visitar al seu nou restaurant o bé a la seva pàgina: www.iolandabustos.com.

Gi

Aquest mes de juny la Iolanda veurà fet realitat el seu somni; regentar el seu propi restaurant a la ciutat de Girona i al costat de la seva parella, en Jacint. Com no podia ser d'una altra manera la Iolanda ha batejat el restaurant amb el nom de la seva planta escollida: La Calèndula. Aquesta flor ja la cuinaven els romans i té moltes propietats medicinals i moltes qualitats gastronòmiques. Neix amb molta facilitat i s'adapta amb facilitat al medi. Podríem dir que la calèndula és una planta tot terreny, com la Iolanda Bustos. Quan aneu al seu nou restaurant la podreu tastar en forma d'aperitiu. Només cal que demaneu unes croquetes de formatge i calèndula... Delicioses! I, si voleu aprendre a elaborar-les vosaltres, podeu seguir a la Iolanda per Televisió de Girona, o bé recopilar els seus llibres de cuina, com ara l'últim que acaba de sortir del forn, La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres. La Iolanda Bustos és una cuinera mediàtica que s'apassiona amb el que fa i que té l'habilitat de portar al plat l'essència de la natura.

57 DONA


...EL RESTAURANT

Restaurant

EL MIRADOR DE L'AEROPORT

L'

Alfonso és emprenedor, incansable, treballador i és un home amb moltes idees. Amb aquests ingredients es poden fer moltes coses i això és el que ha fet aquest home nascut a Jaén, concretament a Quesada. Podríem dir que és mig andalús i mig català, perquè als disset anys ja feia de cambrer a l´aeroport tot i que aleshores hi anava molt poca gent. Va ser l'any 1984 quan va començar a regentar el Restaurant El Mirador de l'aeroport, a tocar de les pistes on aterren els avions. Al principi només obria sis mesos a l'any. Ara no tanca cap dia i té obert des de les set del matí fins passada la una de la matinada amb la cuina a ple rendiment i oberta a tota hora. Si algun dia us ve de gust una paella o un entrecot a les cinc de la tarda ja sabeu on podeu anar. La terrassa està situada sobre l'aeroport i té una capacitat per a 150 persones. El restaurant El Mirador compta amb un menjador privat per a 75 persones i un altre de gran capacitat per a 150 persones amb un total d'un miler de cadires. Cada dia al migdia podeu degustar un exquisit menú de 10 euros, a banda de poder escollir les especialitats que

també es cuinen a la carta com el bacallà a la mus d'all, la crema de gambes, el xai a l'estil segovià o els cargols. El preu mitjà de la carta és de 20 euros. A més, el restaurant El Mirador és un lloc ideal per celebrar-hi comunions, batejos i casaments amb una òptima relació qualitat-preu i amb espais per a totes les activitats: per menjar, per ballar i perquè els més menuts puguin jugar. El menú per persona d'una comunió oscil·la entre el 30 i els 40 euros i el d'un casament entre 60 i 80 euros. El parc infantil és un servei important per a les famílies. Els nens i nenes trobaran hi sis llits elàstics, autos de xoc, un tren de la bruixa, dos cavallets, un avió volador i una sala de jocs. El parc està obert tots els dissabtes i diumenges a la tarda i els divendres durant tot l'estiu.■

On trobar-lo:

Gi

Aeroport Girona Costa Brava 17185 Vilobí d’Onyar Tel. 972 47 34 08 - 609 30 11 15 - Fax 972 47 40 61 58 DONA


...anar de restaurant LA PUJADA

www.lapujada.com

adreça: c/ Aragó, 16 - 17003 Girona (sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87 tipus de cuina: familiar menú diari: A 9,50 EUROS bufet de postres i xupito inclós. A partir de les 17 hores, CERVESA + TAPA = 1,20 € Sopar per a colles i grups a partir de 20 € en menjador privat NITS OBERT PER ENCÀRREC

EL BURG Aleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

www.elburg.es

adreça: Santa Llúcia, 4 - 17007 Girona - Tel. 972 20 96 54 - el_burg@hotmail.com horari: Tancat les nits de diumenge i dilluns, i dimarts tot el dia tipus de cuina: de mercat menú diari: Sopar de Meridatges de cada mes. Menú diari 16 € (café i IVA inclós). Menú Gastronòmic 25 €

LA SALA DE CANET

www.rlasala.es

adreça: Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Tel. 972 42 82 84 tipus de cuina: Cuina tradicional. Brasa. Esmorzar de forquilla. Carta. Celebracions d’empresa. Bateigs. Casaments. Aniversaris Menú diari: Menú diari 11 €. Menú especial 18 €. Es fan pressupostos per a comunions Especialitats: Musclus al forn, cloïsses, navalles, entrecots, botifarres... TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07 tipus de cuina: De mercat FEM CEL·LEBRACIONS: Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars. MENUS ESPECIALS: Empreses, colles, comiats... Consulteu pressupost sense compromís menú diari: Amb un estil diferent.

L’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria

www.l’espelma.com

adreça: c/ Major, 260 - 17190 Salt (Girona) - Tel. 972 24 51 90 tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d’embotits i pernil ibèric ESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES:

Gi

Assortit d’ibèrics i formatges, vi rioja i torrades. 40 EUROS preu mitjà: Menú diari 10 €.

60 DONA


LA CARPA DE BANYOLES

www.restaurantlacarpa.com

adreça: Pg. Darder, 10 - 17820 Banyoles - Tel. 972 58 28 25 info@restaurantlacarpa.com ESPECIALITATS: Els arrossos de la Carme tipus de cuina: De mercat preu mitjà: Menú diari 10 €. Menú cap de setmana i festius 15 €. Servei de carta BUFET DE AMANIDES DISSABTES: SOPARS, BALL I MÚSICA EN DIRECTE

MARISQUERIA J. BLANCO

www.hotelpalaudegirona.com

adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95 tipus de cuina: Mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix, marisc i cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïsses gallegues, cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets de Palamós, pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Reserves: al tel. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

EL MIRADOR

www.miradoraeroport.com

adreça: Aeroport Girona Costa Brava - 17185 Vilobí d’Onyar (Girona) Tel. 972 47 34 08 - Mòvil 609 30 11 15 - Fax 972 47 40 61 horari: Obert tot l’any BAR - RESTAURANT - PARC D’ATRACCIONS CELEBRACIONS DE NOCES, SERVEI DE SALÓ O TERRASSA ENS AJUNTEM AL SEU PRESSUPOST COMUNIONS I CASAMENTS

Maluquer Salvador, 30 17002 Girona Tel. 972 22 41 30 lafundicio@restaurantlafundicio.com

A

dalpalau

DES DE 2004

Restaurant

RESTAURANT VEGETARIÀ

C/ Güell, 31-33 - 17005 GIRONA Tel. 972 94 08 32

Braseria TOTS ELS DISSABTE NIT SOPAR BALL Mas Bruguer, s/n - 17458 FORNELLS DE LA SELVA (Girona) Tel. 650 745 555

Gi

especialitat en “LECHAL” - CABRIT “COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

AMARANTA

61 DONA


TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...EL PERFIL

NATÁLIA MOLERO LLORET

Treball i esforç, les claus dels seus èxits

L Gi

a Natàlia va néixer a Girona, concretament a la Clínica Bofill i a la habitació número 10, un dia de tardor, el dos de desembre de 1959. Va viure al carrer Plateria de Girona i un temps també ho va fer al barri de Sant Narcís. De joveneta no era molt bona estudiant, sempre feia colzes a última hora i se'n sortia prou bé. Volia ser escriptora i periodista i ho va aconseguir. Li agrada més llegir que escriure.

62 DONA


EL PERFIL

El primer amor el va tenir a la guarderia quan tenia sis anys i el mateix vailet se li va declarar proposar-li matrimoni. Ella li va respondre que ho preguntaria al seus pares. Aquest ha estat l'únic home que al llarg de la seva vida li ha proposat matrimoni, santa innocència! Actualment està divorciada, té dos fills i no li agraden massa les mascotes, tot i que li agraden els gossos. Sobre la seva ciutat, opina que el barri vell s'ha abandonat molt, que a Girona no hi ha un projecte clar i crítica que la universitat viu d'esquenes a la ciutat. Natàlia Molero és llicenciada en Filologia Hispànica, ha estat professora d'ensenyament secundari impartint classes de llengua i literatura catalana i castellana i és escriptora. El silenci dels plàtans, Em tragueren el cor, Aquí hi ha el meu pintallavis i Nardo, un torero d´Olot són les obres que ha publicat. Va ser la cap del gabinet del exconsellar de Cultura Jordi Vilajuana, ha estat delegada dels serveis territorials de la generalitat de Catalunya, també ha dirigit la Filmoteca de Catalunya, ha presentat una programa de Televisió de Catalunya (A+a+) i és tertuliana de televisió i ràdio. Des de la perspectiva política no podem obviar que Natàlia Molero va ser regidora per CiU a l'ajuntament de Girona, del 1995 al 1998. De fet, va entrar a formar part del món polític per casualitat l'any 1992, quan va anar a passar uns dies de descans al Baix Empordà, a l'Escala.

la rambla de la Llibertat.

A l'hora de llegir mires si l'autor és home o dona? No, la literatura es universal. Quants llibres sols llegir durant un any? Depèn, però pensa que a l'estiu en llegeixo uns 25 o 30. Quin és l'últim llibre que has comprat? Girona ara i sempre, de Narcís Jordi Aragó Un escriptor...? Josep Pla I una escriptora? Maria Mercè Rodoreda Dels teus llibres quin esculls? A qui hi ha el meu pintallavis, perquè és la història d'una adolescent que viu al barri de Sant Narcís i això em porta molts de records. Una pel·lícula... El cazador Un record d'infància? El passeig Arqueològic de Girona Un plat que recordis... Fetge en ceba Un restaurant... La penyora, de Girona Un plat... El caviar rus Vas al gimnàs? No, no hi he anat mai! Et cuides a l'hora de menjar Si veig que he guanyat quilos, sí. T'agrada llevar-te aviat? No! I un dia festiu a quina hora et lleves? Tard!!! Si em desperto aviat em poso a llegir i així em torno a adormir fins a la una del migdia, i després a fer un vol a

CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS Menú degustació a partir de 20 euros MARCANT LA DIFERÈNCIA Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19 info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

Què és el que més valores d'un home? Que resolgui las coses. En això jo he tingut mala sort. Al principi et fixes en la tendresa, el carinyo, però amb el temps dius “sí, molt tendre, però no fot ni cop”! Un amic o amiga... L'escriptora Maria de la Pau Janer. Un viatge... Terra Santa. Una ciutat... Moscou. I d'Espanya? Qualsevol poblet de Castella. Què t'emportaries a una illa? El Google. Com soluciones la crisis? Treballant més i controlant les despeses. Un polític... Jordi Pujol Un polític gironí... Carles Rahola Què faries amb el viaducte del tren? Jo el deixaria, és masa costós enderrocar-lo. Políticament com et defineixes? Nacionalista catalanista. Una flor... El crisantem groc. Una floret, un piropo, que t'ha agradat? Quan em van dir que m'assemblava a la Greta Garbo. Un regal que recordis... Una prestatgeria per posar llibres. A mi m'ha agradat el regal que ens fas a tots amb aquest perfil. ■


vols ser portada del mes? envia’ns la teva foto i el curriculum a

gidona@gidona.com

...i ara, si vols rebre la GiDONA digital envian’s un mail a direccio@gidona.com


LA FITXA GASTRONÒMICA

CROQUETES DE PERNIL I OU DUR

Gi

STEAK TARTARE A LA MEVA MANERA

65 DONA


LA FITXA GASTRONÒMICA CROQUETES DE PERNIL I OU DUR El cert és que es poden fer croquetes de mil coses. A més la croqueta és una gran manera d'aprofitar les restes. Segur que tots heu fet alguna vegada croquetes de les sobres del pollastre o de la carn rostida. Però a vegades ens trobem amb altres coses que ens poden resultar difícils d'aprofitar, com aquell cul de pernil dolç que ens han donat a la carnisseria. Sigui o no amb ànim d'aprofitar, la realitat és que aquestes croquetes són molt bones i senzilles de fer. Porten la seva feina, però són més ràpides de fer que les croquetes de rostit. Per fer unes quantes croquetes necessitaràs... 125 grams de pernil dolç o, si ho prefereixes, de gall d'indi. 4 ous durs 1 ou Una mica de pa torrat Llet Mantega Farina Un polsim de sal

Com fer-les... Utilitzem la picadora per triturar el pernil dolç i els 4 ous durs. Podem picar-ho molt o deixar algun tros una mica més gros, això dependrà del gust de cadascú. Amb la llet, la mantega, la farina i la sal fem una beixamel no molt lleugera, que tingui una mica de cos. Afegim unes 8 o nou cullerades soperes de la beixamel a la barreja d'ou dur i pernil dolç i ho remenem bé tot plegat per tal que ens quedi una massa homogènia. Ara cal deixar reposar la barreja a la nevera fins que sigui ben freda, perquè sinó ens resultarà difícil fer les croquetes. Refredada la massa, batem l'ou restant en un plat i posem el pa torrat en un altre. Anem fent boletes allargades de massa de croqueta i les passem primer per ou i després pel pa torrat. Ja només queda fregir-les i, apa, bon profit. Nosaltres les hem acompanyat amb una mica de salsa rosa, que hi queda molt bé. Idees... Aquesta massa no només pot servir per fer croquetes, també la podem utilitzar per omplir unes tartaletes, per fer canelons o fer farcir alguna verdura, per exemple.

STEAK TARTARE A LA MEVA MANERA Aquesta no és la recepta original de l'steak tartare sinó que és l'steak tartare que acostumem a fer a casa. Porta bona part dels ingredients originals, però d'altres els hem eliminat per adaptar la recepta al nostre gust i d'altres els hem afegit perquè hem volgut. L'steak tartare original és boníssim, us recomanem que el proveu, però també us recomanem que feu proves i que investigueu, que si voleu adapteu les receptes als productes que teniu a casa en aquell moment o que les canvieu simplement per fer una cosa nova. En el cas d'aquesta recepta, la seva essència és la carn de vedella crua i amanida. Amb què? Amb el que vosaltres vulgueu. Nosaltres l'hem amanida així.

Gi

Per a dues persones necessitaràs... 250 grams de vedella picada (preferiblement filet) 1 ceba tendra petita 2 ous Salsa Worcestershire Salsa Ketchup Mostassa Pebre Sal Oli

66 DONA

Com fer-lo... Posa la carn picada en un bol. La recepta original es fa amb carn de filet de vedella, però com que estem en època de crisi també podem fer servir qualsevol altre tall que sigui magre, com la carn de bistec. Pregunta-ho al teu carnisser i segur que et sabrà ajudar. Pica la ceba ben fineta i aboca-la al bol amb la carn. Ara toca amanir la carn amb tots els ingredients: els dos ous, un rajolí d'oli, un polsim de sal i un altre de pebre i les salses. La proporció de les salses va al gust de cadascú. La millor manera de trobar-li el teu punt és anar provant la barreja a mesura que l'amaneixes. Nosaltres hem fet servir la següent proporció: dues cullerades soperes de salsa ketchup, dues cullerades petites de mostassa i una cullerada sopera i mitja de salsa worcestershire. Ho barregem tot plegat i ja ens ho podem menjar de seguida, que aquest és un plat que s'ha de fer i servir al moment.



Gidona 20