Page 1

LA ROMA D'AUGUST Canvis i modernitzacions de la ciutat de       Roma durant el regnat d'August.

GERARD JOVER


ÍNDEX August de Prima Porta ________________________________

2

La ciutat d’August ____________________________________ 3 El fòrum d’August ____________________________________ 4 Res gestae divi Augusti ________________________________

5

Les monedes d’August _________________________________

6

Ara Pacis Augustae __________________________________

7

Mausoleu d’August ___________________________________

8

Referències documentals _______________________________

9


1. AUGUST DE PRIMA PORTA

Font: «August de Prima Porta». Viquipèdia, 2007. Disponible a: http://bit.ly/2ieSW5f. (01/09/17) L’escultura en marbre d’August (14-20 d.C.) és una copia de l’escultura original de bronze de l’any 19 a.C., que va ser trobada a la localitat romana de Prima Porta al 1863. Es tracta d’una imatge idealitzada de l’emperador ⎼de 2,04 metres d’alçada⎼ on la seva actitud victoriosa, el seu rostre serè i la seva immortalitat queden perfectament retratats en gran semblança amb el Dorífor de Policlet. Si bé l’August de Prima Porta es pot considerar una obra anònima, es creu que va ser encarregada per l’esposa d’August, Lívia, després de la seva mort, un cop ja havia estat divinitzat i reconegut com a heroi de Roma. Grandesa, sublimitat i autoritat són alguns dels temes que es poden extreure, doncs, de la iconografia i la simbologia de l’August de Prima Porta. No és atzar que l’exaltació personal de l’emperador presenti, per sobre de tot, un missatge de triomf i de grandesa sotmès a un model de bellesa i proporció grec (on predomina la verticalitat i l’estil contrapposto), i a un discurs de caire diví del que se’n desprèn la presència de Cupido i del dofí de Venus als peus d’ August. Altres referències mitològiques són també visibles a la cuirassa de l’emperador, on s’al·ludeix directament al déu Mart i a les personificacions dels últims territoris conquerits, com foren Hispània, la Gàl·lia, Germània i Pàrtia.

2


2. LA CIUTAT D’AUGUST

Font: «La Ciudad de Roma en Tiempos de César Octavio Augusto». La Historia con mapas, 2015. Disponible a: http://bit.ly/2wUI7qP. (01/09/17) Tenint com a base un programa de renovació cultural (Publica magnificentia), August va aconseguir dotar la seva ciutat ⎼i en general tot l’Imperi⎼ d’un considerable avenç religiós, econòmic i arquitectònic amb què va canviar per complet la imatge de Roma a ulls del món. A partir de la construcció i la restauració de més de 82 edificis públics, August va consolidar la identitat romana (virtus) i reforçar, amb tot, el seu poder polític. Tanmateix, el primer emperador va construir noves carreteres, teatres, termes, aqüeductes, biblioteques, temples, i fins i tot va ampliar el cabdal del Tíber per tal de controlar-ne els seus desbordaments i la seva salubritat. Inspirant-se en l’aparell propagandístic dels monarques hel·lenístics, August, que encarnava l’Estat romà, va buscar el seu recolzament polític i la seva popularitat en la construcció d’obres d’interès públic amb què va fer brillar Roma per l’espai de varies dècades. Així mateix ho va fer saber als seus hereus tot just abans de morir, a qui els dirigí les següents paraules: “vaig trobar Roma com una ciutat de maó i la vaig deixar de marbre”.

3


3. EL FÒRUM D’AUGUST

Font: «Graphic Reconstruction of the Forum of Augustus». Museo dei Fori Imperiali, 2006. Disponible a: http://bit.ly/2fPYO19. (01/09/17) L’any 2 a.C., l’emperador August va inaugurar un dels fòrums imperials més importants de Roma, juntament amb el fòrum de Trajà, el de Cèsar i el de Nerva, tots tres situats a la Via dei Fori Imperiali. El disseny d’aquesta famosa i monumental construcció, presidida pel temple corinti de Mart el Venjador i voltada d’imponents columnates, comprenia un espai ample i obert d’aproximadament 125x90 metres sobre el que es van desplaçar moltes de les activitats quotidianes del gran Fòrum Romà, atès que aquest últim havia assolit una gran saturació comercial i demogràfica. L’arquitectura del fòrum i les seves nombroses escultures, de les quals van ser xifrades uns 108 bustos esculpits en materials ben selectes com el marbre de cipollino, el bronze i la fusta procedent dels Alps Rètics, s’encarregarien d’accentuar, amb tot el seu atractiu, els recursos i el poder que sostenia August al front del nou Imperi Romà de l’any 27 a.C. És de senyalar, tanmateix, que el llenguatge arquitectònic clàssic facilitava la identificació de la ideologia imperial romana a partir de la iconografia i de l’escultura. En aquest sentit són clarament perceptibles les efígies d’Enees i Ròmul a l’interior del temple, que reforçaven els seus vincles de poder i incrementaven la condició heroica i invencible amb què pretenia aconseguir la restauració de l’antiga República.

4


4. RES GESTAE DIVI AUGUSTI

Font: «Res gestae divi Augusti on the temple of August». Center for Epigraphical and Palaeographical Studies, 2009. Disponible a: http://bit.ly/2yqoCuM. (01/09/17) L’obra principal de l’emperador August (Res Gestae Divi Augusti) és un llarg relat de la seva vida i, molt especialment, de les seves obres i el seu llegat com a emperador. En el famós escrit, part del qual es pot llegir en llatí a la façana exterior del Museu de l’Ara Pacis, es parla de la carrera política d’August i dels seus grans honors, així com les donacions en diners, terres i aliments que va oferir al poble i a l’exèrcit en èpoques de gran inestabilitat. A més, també destaca molt orgullosament els càrrecs les obres públiques i els espectacles que des de el seu accés al tro va organitzar de forma continuada, tot i que aquestes “li suposaren un total de 2.400.000.000 sestercis del seu fons personal” (Volkman, 1969: 211). L’obra d’August és clarament un text propagandístic que no només pretén legitimar la seva trajectòria política, sinó que ens presenta la seva visió de la història, així com les aliances amb altres nacions durant el seu govern, tot remarcant els amplis honors que li van ser concedits pel Senat, l’exèrcit i el poble de Roma. Finalment, l’emperador elabora una llista dels monuments que durant el seu regnat van construïts i restaurats, i acaba qualificant la seva gestió amb el terme innumerabilis, és a dir, innumerable, infinita i de tot punt beneficiosa i convenient per a la pàtria.

5


5. LA MONEDA D’AUGUST

Font: «79 monedas de la época de Augusto». National Geographic, 2015. Disponible a: http://bit.ly/2hu8qCk. (01/09/17) Amb la mort de Juli Cèsar, els diferents candidats polítics romans començaren a produir les seves pròpies monedes fins que August, després de declarar-se vencedor en la guerra civil contra Marc Antoni, va imposar una moneda única per tot l’Imperi. Un bon exemple és aquest auri d’or (14-16 d.C.) procedent de Lugdunum (Lió), on es mostra el bust lateral d’un August divinitzat tot just després de la seva mort a l’any 14 de la nostra Era. Des de tan llarga data, la iconografia de les monedes es va convertir en un valuós mètode de propaganda imperial en què molts emperadors donaven a conèixer les seves aspiracions personals i les principals tradicions familiars. A l’anvers acostumaven a figurar els títols imperials i certes divinitats al·legòriques (Fides, Aequitas, Spes, Virtus), mentre que a l’anvers s’hi mostraven símbols, llegendes i fets històrics importants per a la cronologia. Sota ordre d’August, també arribaren a circular en molts casos monedes que proclamaven un estat de felicitat i pau mitjançant inscripcions com aquestes: RESTAVRATIO FELICIVM TEMPORVM, SAECVLI FELICITAS o PAX AETERNA.

6


6. ARA PACIS AUGUSTAE

Font: «Ara Pacis in Rome». Wikipedia, 2014. Disponible a: http://bit.ly/2xDYSdD. (03/09/17) L’altar de la pau de Roma és un monument commemoratiu construït entre els anys 13 i 9 abans de Crist en honor a les famoses campanyes d’Augut a la Gàl·lia i a Hispània, que van proporcionar a l’Imperi un llarg període de pau (Pax Augusta) des del mateix any 27 a.C. El monument, construït amb marbre de Carrara i cobert d’inscripcions al·legòriques sobre la família d’August i la fundació mítica de Roma al 753 a.C., celebrava la seguretat i la prosperitat de la ciutat mitjançant frisos amb garlandes i bucranis d’influència hel·lenística, i sòcols recoberts de roleus d'acant. Els símbols imperials del monument, dels que destaquen els fruits, els animals i la figura d’Enees com a vehicle de reafirmació nacional, van construir la imatge d'un líder fort i absolut que, a part de deixar entreveure una gran semblança amb els frisos del Partenó, van proporcionar al govern d’August una gran prosperitat social i econòmica, així com un llarg període de pau interna i de seguretat jurídica. A més, es diu que “l’altar estava situat de tal forma a la vora del Tíber que l’ombra del gran obelisc del Camp de Mart es projectava sobre l’Ara Pacis el mateix dia de l’aniversari d’August” (National Geographic, 2015).

7


7. MAUSOLEU D’AUGUST

Font: LUIGI, CANINA. Gli edifizi di Roma antica 1851. Wikipedia, 2014. Disponible a: http://bit.ly/2xDzbtG . (09/10/17) Dos anys després de proclamar-se vencedor a Egipte (31 a.C.) davant de Marc Antoni, August va manar erigir el seu mausoleu de planta circular a la vora del Tíber. Amb una alçada de quaranta set metres i un diàmetre de vuitanta-set, el mausoleu hauria d’acollir les restes de personalitats importants de la dinastia Juli-Clàudia: des del mateix fundador fins a l’emperador Claudi. La part superior del sepulcre, cobert totalment d’arbres de fulla perenne, estava coronat per una escultura d’August en bronze, mentre que la part interior estava constituïda per un gran nombre de passadissos concèntrics replets d’urnes de cendres de difunts i un gran nombre d’inscripcions elogioses amb base de marbre. En paraules d’Estrabó, “el mausoleu d’August fou el més notable entre els monuments coneguts”. Les evidents influències faraòniques en l’arquitectura i les nocions d’immortalitat més enllà de la vida dotaren la construcció originària d’una gran abundància propagandística caracteritzada, en un major grau, per les seves dimensions gegantines, pels obeliscos commemoratius situats a l’entrada i per les dues plaques de bronze on s’exhibia de forma permanent l’obra biogràfica de l’emperador des d’un to eminentment grandiloqüent i sumptuós.

8


REFERÈNCIES DOCUMENTALS Ara Pacis, el triunfo de Augusto. National Geographic, 2015. Disponible a: http://bit.ly/2gEsVZM. [Consultat: 03/10/17]. DEL VANDO, CARMEN. “Vuelta a la Roma de Augusto”. El Mundo, 2014. Disponible a: http://bit.ly/2xn6sK0. [Consultat: 02/09/17]. GARCÍA CASTRO, JAIME. “Secretos ocultos en el mausoleo de Augusto”. ABC Cultura, 2017. Disponible a: http://bit.ly/2pHkgLa. [consultat: 09/10/17]. La Roma de Augusto. Ruta Cultural, 2016. Disponible a: http://bit.ly/2xmFi6l. [Consultat: 01/09/17]. LÓPEZ BELTRÁN. Propaganda en las monedas romanas. Traianus, 2016. Disponible a: http://bit.ly/2z9KQhD. [Consultat: 02/10/17]. Monedas Romanas/Adminicvla nomisma. Junta de Andalucía. Disponible a: http://bit.ly/2y72Ig5. [Consultat: 02/09/17]. MORENO CULLEL, VICENTE. L’August de Prima Porta. Sàpiens.Cat, 2011. Disponible a: http://bit.ly/2kPDUnI. [Consultat: 01/10/17]. SANZ, JAVIER. El foro de Augusto, la propaganda política hecha de mármol de carrara. Historias de la Historia, 2015. Disponible a: http://bit.ly/2xA7Ad0. [Consultat: 01/09/17]. VOLKMAN, HANS. Res gestae divi Augusti. Walter de Gruyter, 1969, pp. 210-212. ZANKER, PAUL. The power of images in the age of Augustus. University of Michigan Press, 1990. Disponible a: http://bit.ly/2huHO3Z.

9

La Roma d'August  

Reformes i modificacions de la ciutat de Roma durant l'època d'Octavi August.

La Roma d'August  

Reformes i modificacions de la ciutat de Roma durant l'època d'Octavi August.

Advertisement