Page 1

Períodes Vegeu també la taula dels temps geològics. La prehistòria és l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenció de l'escriptura. En canvi, la història comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotàmia. Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:

1. Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos períodes:

1. Paleolític (de 2000000 aC fins al 6000 aC) 2. Neolític (del 6000 aC fins al 3000 aC) 2. Edat del bronze 3. Edat del ferro Alguns autors consideren l'edat del bronze i l'edat del ferro formen part de la història i no de la prehistòria. Cal destacar que durant la prehistòria tenim diferents períodes, com hem vist en els paràgrafs anteriors, un esdeveniment clau en la història de la humanitat va ser l'aparició dels homínids. Segons les investigacions, els primers homínids procedeixen de la zona de l'Àfrica central, un escalfament del clima va produir que molts arbres de la zona desapareguessin i els primats es veiessin obligats a adaptar-se a una nova forma de vida sense poder-se desplaçar per els arbres, els primats es veuen obligats a desplaçar-se per la terra i això provoca que passin de caminar a quatre potes a ser bípedes. Aquestes transformacions físiques, produïdes durant milions d'anys, fan que els homínids ( primats que caminen sobre dues potes) desenvolupin extremitats més petites i la columna vertebral fos més recte, produint així un creixement del cervell, una disminució de la llargada dels braços i dels dits tant dels peus com de les mans. D'aquesta manera tindran una aparença més semblant a un homo que no pas a un primat. La seva intel·ligència també es desenvolupa, d'aquesta manera podem parlar de diferents estadis de l'Homo com per exemple Australopithecus, Homo erectus, Homo neardenthalensis, homo sapiens ...


Edat de Pedra[modifica] Article principal: Edat de Pedra

Mapa de les primeres migracions humanes, extrapolades segons la Genètica de poblacions i l'ADN mitocondrial. Xifres expressades en mil·lenis abans de la nostra era. imatge a tall d'exemple, l'exactitud es discutida.

L'edat de pedra[1] és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a causa de la manca d'una tecnologia més avançada, emprant la pedra per a fabricar eines i armes, tant de tall com de percussió. Tanmateix, aquesta és una circumstància necessària, però insuficient per la definició d'aquest període, ja que hi van tenir lloc fenòmens fonamentals pel que seria el món actual: l'evolució humana, les grans adquisicions tecnològiques, com van ser el foc, l'ús d'estris, habitatge i roba, entre altres. L'evolució social, els canvis climàtics, la diàspora de l'ésser humà arreu del món des del seu bressol africà, i la revolució econòmica, passant d'un sistema recol·lector-caçador a un sistema parcialment productor (entre altres coses).


Eina de pedra tallada

El període de temps que abasta aquesta edat és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Tanmateix, en general, es creu que aquest període va començar a l'Àfrica fa 2,5 milions d'anys, quan els primers homínids del gènereHomo van tallar la pedra (per a alguns l'iniciador fou Homo habilis). Aquest període va precedir el calcolític o edat del coure i, sobretot, l'edat de bronze, durant la qual les eines d'aquesta aliatge esdevingueren comuns; transició que va ocórrer entre el6000 i el 2500 aC. A l'edat de pedra cal distingir dues èpoques importants: el paleolític (que significa "pedra antiga") i el neolític ("pedra nova"). Recentment se'n fa una divisió més precisa: Paleolític, mesolític ("pedra intermèdia") i neolític.

Paleolític[modifica] Article principal: Paleolític El Paleolític, conegut també com Antiga Edat de pedra, abraça un període molt llarg que s'estén fins el 9.000 aC aproximadament, desenvolupant-se en el període geològicanomenat Plistocè.

Evolució humana

És el període que contempla en naixement del primer Homo, fa més de dos milions i mig d'anys, a l'Àfrica subsahariana. Inclou pràcticament totes els grans passos de l'evolució humana, així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per filar feien servir el fus. Socialment, el paleolític és l'època dels caçadors i dels recol·lectors de fruites, tiges i canyes, dels humans nòmades i de l'ús d'eines fetes amb pedra i ossos. Els humans del paleolític també van començar a donar explicacions màgiques a algunes coses que els passaven: temes com la vida i la mort van començar a ser explicats pels bruixots de les tribus a través de rituals. Es sol dividir en tres períodes : Paleolític Inferior, Paleolític Mitjà, Paleolític Superior. La definició i durada d'aquests varia segons la regió geogràfica.


Mesolític[modifica] Article principal: Mesolític El Mesolític, o Edat Mitjana de la Pedra, és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap el 9000 aC fins el 6000 aC, desenvolupant-se en el període geològic anomenat Holocè. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes. El ren emigra. En canvi animals com el cérvol, el maguri, el sarrió, la cabra muntesa, el senglar i el cabirolaugmenten molt el seu nombre i són les peces de cacera principal, en aquest període es desenvolupa la pesca. I els pobles primitius comencen a tornarse seminòmades, es millorà el sistema de recol·lecció. Actualment es diferencia entre Epipaleolític (on les cultures mantenen un estil de vida propi del Paleolític, sense canvis substancials, com per exemple l'Azilià), del Mesolític ( on les cultures mostren una tendència a evolucionar cap el sedentarisme i altres trets propis del Neolític ,com el Tardenoisià). Durant la transició entre el Paleolític Superior i l'Epipaleolític es produeix un important canvi conceptual. Les eines lítiques més antigues s'obtenen en processos operatius especialitzats, amb l'objectiu d'obtenir micròlits laminars. A inicis de l'Epipaleolític, en canvi, el mètode no es destinà a obtenir fulletes, sinó fulls per a micròlits geomètrics, apareixent la tècnica del microburí i les primeres puntes de fletxa amb retocs plans que les cobreixen ( apuntant a a que en el Mesolític sorgeix la invenció de l'arc).

Neolític[modifica] Article principal: Neolític El Neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és l'ultim període del paleolític, en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris. Fa poc més de 10.000 anys esclataren un seguit d'innovacions a la zona de l'Orient Pròxim que foren tan notables que varen donar a lloc el que s'ha anomenat la Revolució del Neolític. Més concretament en els territoris anomenats Creixent Fèrtil que comprèn: Mesopotàmia (actualment, Iraq) i Canaan (actualment, Israel i Palestina) i que també inclou lavall del Nil (Egipte), Líban, el nord de Síria i el Sud-est d'Anatòlia (Turquia). Els pobladors de l'orient pròxim foren els primers en domesticar animals (ramaderia), així com a cultivar plantes: (agricultura). L'evidència més antiga de treballs agrícoles s'ha trobat al jaciment de Tell Abu Hureyra (Síria), fa


11.000 anys; mentre que al jaciment de Zawi Chemi Shanidar (Iraq) s'ha localitzat les restes dels primers animals domèstics, fa vora 10.500 anys.

El Creixent Fèrtil

Des del Creixent Fèrtil, el Neolític s'expandí per Àsia (cap a l'Índia i Xina), Àfrica (en especial a Egipte) i per Europa a través del Mediterrani; afectant a totes les regions habitades. 

S'inventen nous utensilis: molt variats, però fonamentalment, s'originà la ceràmica i la filatura.

La ceràmica apareix força avançat el Neolític, donant lloc al període anomenat«preceràmic». Les primeres restes ceràmiques conegudes daten del 6750 aC i foren trobades al jaciment de Kalat Jarmo (Kurdistan), així com les trobades a Tepe Guram i Tepe Serdam (Iraq), datades en el 6.500 aC. 

Al convertir-se en agricultors, els grups humans s'assenten, donant a lloc els primers poblats estables: sedentarisme. El poblat protoneolític de Jericó s'ha datat pel mètode:14C en el 9.551 aC ( altres exemples els trobem a Eynan (Israel), Zawi Chemi Shanidar (Iraq) i Tepe Asiab (Iran).


L'agricultura i la ramaderia varen suposar un augment productiu que la ceràmica va permetre emmagatzemar. Per primera vegada sobraven aliments i altres productes donant a lloc els denominats excedents.

Els dits excedents varen afavorir un gran augment demogràfic, s'estima que la població es multiplica per deu (passant d'uns 10 milions a 100 milions d'humans)

ElL sedentarisme i el creixement demogràfic propiciaren el naixement d'autèntiques ciutats: Jericó (Cisjordània) ostenta l'honor de ser considerada la primera ciutat del món (amb uns 2.000 habitants el 8.000 aC), així mateix es poden citar d'altres com Çatal Hüyük i Haçilar (Anatòlia), Kalat Jarmo (Kurdistan), Hassuna i Samarra a Iraq, Ras Shamrai Tell Halaf (Síria).

S'inicià la divisió del treball: agricultors, ramaders, artesans. Els que disposaven d'excedents iniciaren a intercanviar-los amb altres per tal de suplir les seves necessitats: Neix el comerç amb la barata o troc.

Els dits intercanvis no seran sòls locals, n'hi haurà de regionals, germinant d'aquesta manera les primeres rutes comercials. El millor exemple el troben en els jaciments de Al Beidha (Jordània) i Ba'ja, on s'ha excavat un autèntic basar datat al VII mil·lenni aC.

Tots aquests canvis originaren diferències socials (rics i pobres); també apareixen les primeres autoritats: governants i sacerdots .

Períodes  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you