Issuu on Google+


Introducció .............................................................................................................................................................................................................................. pàg. 2

Pluja d’idees ............................................................................................................................................................................................................................ pàg. 3

Primera idea ............................................................................................................................................................................................................................ pàg. 5

Segona idea ............................................................................................................................................................................................................................. pàg. 6

Concreció de la idea ................................................................................................................................................................................................................ pàg. 7

Conclusions ........................................................................................................................................................................................................................... pàg. 10


Com excusa del concurs de pintura en memòria a l’artista Torres García, el nostre grup de Volum ha volgut també donar homenatge a la imatge d’aquest artista que durant molt de temps va estar treballant en el món de les joguines com a peces educatives però també introduint la idea de peça escultòrica en elles. Quan se’ns va plantejar la idea de construir les nostres pròpies joguines, ens van avisar que encara que fossin unes joguines, no havíem de perdre la idea de peça – escultura i la idea de l’assignatura en si de volum. Durant un temps, vam estar investigant sobre el món de la joguina: vam observar els diferents tipus de materials amb què poden estar construïdes, els tipus de joguina que hi ha en relació el seu tema o interacció amb elles, el diferents tipus de públic cap el qual pot estar dirigida, etc. A partir de la informació que vam recollir i vam posar en comú, ens vam dividir en grups i vam començar a fer que les idees sortissin i es plasmessin en paper, cada grup amb una idea original i pròpia. El treball començava amb ànims i entusiasme.

2


Des d’un bon principi, el nostre grup li va agradar la idea de treballar en un projecte que es bases en la construcció de figures a partir de mòduls, o peces que entre si encaixessin i creessin una peça final tridimensional, d’aquesta manera introduint les dues idees de joguina, i volum. A partir de la investigació que vàrem fer anteriorment, vàrem veure que hi ha diferents tipus de trencaclosques tridimensionals: -

Les peces formades a partir de mòduls plans que es sobreposen els uns els altres fins formar una figura. Normalment formen figures simples o de relleu.

-

Els trencaclosques que es formen a partir de peces semblants als bidimensionals però que entre elles tenen uns encaixos de més que d’aquesta manera s’ajunten entre elles i fan una figura tridimensional. Són bastant coneguts aquest trencaclosques per representar monuments històrics del món en miniatura.

3


-

I finalment trobem els trencaclosques que estan formats per mòduls plans, però que aquests tenen uns encaixos que al unir-les amb les altres peces, formen la figura. Són molt conegudes per representar formes d’animals. A més, són fàcils d’utilitzar i de construir.

Després de pensar-ho molt, la idea va evolucionar respecte el que havíem pensat de bon principi: vàrem decidir muntar un mòbil a partir de mòdul plans que al visualitzar-lo muntat es pogués veure una figura en conjunt i que per totes bandes es pogués veure aquesta figura. Per dir-ho d’una altre manera, fer un mòbil de mòduls plans i que aquests formessin en conjunt una peça tridimensional. A partir d’aquesta idea vam començar a fer esbossos i a plantejar quina figura ens agradaria fer. Molts altres grups feien els seus treballs a partir d’animals, personatges (nines o ninots) i finalment vàrem pensar en fer alguna cosa que fos propera per una persona però a la vegada tan quotidiana que una persona normalment no es fixés en ella. D’aquesta manera va sorgir la idea de representar un arbre com a mòbil.

4


La nostra primera idea volia representar exactament un arbre, amb la seva textura rugosa i uniforme. Per tal d’aconseguir aquesta rugositat, vam pensar que l’arbre estaria fet de cartró ploma i que els mòduls variarien les seves mides, tant de llargada com d’amplada. Cada peça de l’arbre, estaria lligada a un fil de nilon subjectat en una planxa metàl·lica de la qual penjarien els fils per tal que les peces quedin en suspensió. La idea no semblava dolenta, però el seu desenvolupament era massa difícil de portar a terme. De bon principi la idea ja va sortir amb bon peu, però de mica en mica, la idea va quedar massa estancada i no avançàvem suficient. Ens vam tancar massa a la idea que teníem i això va fer que el treball encara es quedés més estancat. Finalment, després de discutir durant algunes sessions, vam haver d’abandonar la idea i començar de nou.

5


La segona idea va sorgir més subtil i menys difícil de poder fer. L’arbre, format per set mòduls diferents, intercalen com unes branques que van sortint d’un tronc a esquerra i dreta. Aquest mòbil, al tenir menys peces i més compactes, és més fàcil de portar a terme i més fàcil per després poder penjar les peces amb els fils. Les peces, tallades amb fullola amb una serra i llimades amb una llima i paper de vidre, estan folrades amb paper de diari gris i color carbassa, intercalats. Les peces, cada una lligada a un fil, van suspeses a l’aire a una alçada ni molt alta ni molt baixa per la qual el públic pot observar i “tafanejar” la peça d’una manera més directe. Aquest fills, tensats i lligats en un llistó de fusta, van subjectats a aquesta amb silicona i grapes que fan que els fils no es moguin de la seva posició. A continuació hi ha els patrons de les peces que formen l’arbre i les proves de colors.

6


Patrons de les peces de l’arbre * Les peces 2 i 6 s’han intercanviat de posició

7


Proves de colors

8


ju(Primera prova de color amb el diari)

9


Després de molts esforços, hem pogut veure que a partir de la paciència i la dedicació en surt un fruit. A vegades, les coses no surten a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. A vegades, s’ha de provar i tornar a provar, sense deixar mai de parar que el treball s’aturi i sempre estar en moviment. Encara que aquest treball no va començar ni acabar com ens vàrem imaginar, tampoc ens podem queixar del resultat dels nostres esforços. Han sigut setmanes dures, setmanes que han passat molt lentament i que el treball se’ns ha acumulat en gran quantitat. Però d’aquesta experiència, n’hem pogut treure un gran profit: tant pel resultat de la peça, com per l’experiència que hem après amb aquest projecte de llarga durada. Com a conclusió final, si comparem el primer disseny amb el resultat, veiem que no tenen res a veure. Però si ens fixem amb el disseny original de la peça, encara que s’assemblin sempre es troba diferència. Encara que no es vulgui, durant el procés de formació de la joguina sempre sorgeixen aspectes o altres que fan que s’hagi de plantejar la idea d’elaborar una nova estratègia perquè la peça millori el seu aspecte formal.

10


Treemotion