Issuu on Google+

La revista d’Acció Escolta de Catalunya • hivern-primavera 2010

Arriba una

onada de compromís!

Entrevista

Joffre Villanueva, secretari general de l’MLP | 10

Resolucions

de la IX Assemblea Nacional d’Acció Escolta | 16

04

Mira qui parla!

Nova secció: “Infants i joves opinen...” | 20


2010 -primavera rn e iv h • nya a de Catalu cció Escolt A ’ d ta s vi La re

4 0 I R A M U S

2

03 | editorial

18 | bossa solidària BOSSA SALUDABLE

04 | monogràfic

ARRIBA UNA ONADA DE COMPROMÍS

08 | projectes en acció!

19| treballem amb... ATENEUS LAICS I PROGRESSISTES

10 | entrevista

20 | mira qui parla

14 | indaba 2009

22 | notícies

INFANTS I JOVES OPINEN

JOFFRE VILLANUEVA MULLATS PER UN MÓN MILLOR

16 | resolucions ASSEMBLEA

_edita

Acció Escolta de Catalunya Avinyó 44 1r 08002 BARCELONA

_consell de redacció

Junta Permanent d’Acció Escolta de Catalunya

_direcció

Miquel López

_disseny i maquetació Genèric Disseny, SL

_imatges i il·lustracions

Arxiu Acció Escolta de Catalunya Genèric Disseny, SL.

_dipòsit legal

B-24.631/2009

_col·laboren en aquest número

Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, Secretariat d’Ateneus Laics i Progressistes, Joffre Villanueva, Laura Golanó, Ivan Rivera, Anna Morancho, Aida Leal, Paloma Cívico, Oriol Timoneda i els infants i joves de l’associació participants a la secció “Mira qui parla!”: Fèlix, Àlex, Roger, Simó, Irina, Estel, Tomàs, Sara, David, Sílvia, Aina, Gemma, Laia i Oriol. Amb el suport tècnic de l’Oficina Tècnica d’Acció Escolta de Catalunya.

_distribució

redACCIÓ vol comunicar la tasca de transformació social que fa Acció Escolta de Catalunya. És per això que aquesta revista pot ser reproduïda i distribuïda si es desitja, ajustant-se a les condicions de la “llicència 2.5 Reconeixement-No Comercial-Compartir amb la mateixa llicència” de Creative Commons. Podeu consultar les condicions de la llicència a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/

_preu

3 euros / número o subscripció anual de 6 euros. Per a subscripcions, adreceu-vos a Acció Escolta de Catalunya. Avinyó 44 1r 08002 Barcelona. redACCIÓ expressa la seva opinió a través del seu editorial. La resta d’opinions i valoracions són responsabilitat exclusiva de qui signa l’article. En conveni amb

Amb el suport de

Membre de


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

editorial

Arriba una onada de compromís

n nou número de la revista redACCIÓ veu la llum, i des d’aquest t’expliquem que ja és aquí, després de 4 anys, una nova edició dels Campaments Generals d’Acció Escolta de Catalunya. Arriba, doncs, una gran aventura, un projecte gran, ampli, que compta amb la participació de tots i totes nosaltres; cinc dies en què plegats farem visible un cop més la nostra missió de transformació. Arriba una onada de compromís! Campaments Generals 2010 serà el projecte de tots i totes, on volem mostrar com sóm i què fem. Un projecte que ens durà a organitzar la major acampada que mai ha promogut l’associació i que, per tant, compta amb un implicat equip de voluntaris així com amb tots els caps de l’Associació per fer-la possible. En la realització d’aquest somni volem comptar, addicionalment, amb tots els nostres agrupaments, amb tothom que ens vulgui acompanyar a assolir els nostres objectius i a celebrar un acte molt especial, el Centenari de l’Escoltisme Marí! Esteu tots convidats, i aprofitem aquest número del redACCIÓ per presentar-vos més àmpliament els Campaments Generals i el Jamboree d’Acció Escolta i animar-vos a participar-hi! Però aquest nou curs que hem iniciat ve carregat d’altres objectius, activitats i projectes. El darrer mes de novembre l’Assemblea Nacional d’Acció Escolta de Catalunya va tancar les línies de treball per a aquest curs, el tercer del trieni 2007-2010, que ha de servir per tancar els reptes que ens vam marcar al 2n Congrés. També vam aprofitar l’ocasió per fer sentir la nostra veu en altres afers que ens afecten com a ciutadans i ciutadanes actius implicats en la transformació del nostre entorn. Així doncs, es van aprovar una sèrie de manifestos per deixar clar què sentim i com volem actuar com a associació en aquests aspectes. En aquesta nova edició de la revista redACCIÓ us presentem, doncs, alguns dels reptes que tenim per a aquest curs, des del que vam treballar a la INDABA i a l’Asssemblea Nacional fins al gran projecte dels Campaments Generals. Per altra banda, hem volgut conversar amb el secretari general del Moviment Laic i Progessista sobre quins són els reptes de la societat actual i com hi pot participar l’escoltisme d’Acció Escolta. I també volem presentar-vos els darrers projectes, activitats i recursos que s’han realitzat, com el Compacte, la Sèrie 300 i la Bossa Solidària-Bossa Saludable, acostar-nos a conèixer com treballen algunes unitats dels agrupaments d’Acció Escolta o quina és l’opinió dels nostres infants i joves. Un cop més esperem acostar-vos amb aquesta revista a les activitats d’Acció Escolta i mostrar-vos l’acció transformadora que realitzem dia a dia des dels agrupaments. I no vull perdre l’oportunitat d’anunciar-vos que us seguirem informant dia a dia des de la nostra nova pàgina web. Ens trobem als Campaments Generals! Endavant i acció! Anna Morancho Retana, presidenta.

3


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

monogràfic

ARRIBA UNA ONADA DE COMPROMÍS 4

n somni que ja és a tocar dels nostres dits… Corria l’any 2007 quan la nostra federació va embarcar-se en el Pla Estratègic Triennal vigent, que preveia una fi de festa espectacular: celebrar els segons Campaments Generals d’Acció Escolta de Catalunya el 2010. Un campament és un moment especial per a tots els que alguna vegada n’hem viscut un. Al bell mig de la natura, els infants i joves viuen una experiència emocionant en un espai lluny de casa però absolutament proper i propi; descobrint la vida en comú i aprenent a treballar en equip; participant en mil i una aventures i implicant-se en la societat a través de projectes, debats i dinàmiques; jugant amb els companys i descobrint nous indrets en rutes i excursions... l’escoltisme troba en els campaments una de les vivències més emocionants, atractives i pedagògiques de la seva proposta! El 2010, hi haurà un campament; i un dels que no s’obliden mai. Amb el nom de “Campaments Generals“ es coneix l’activitat més gran d’Acció Escolta de Catalunya, una trobada multitudinària que només s’impulsa cada cert temps i que aplega en una sola acampada conjunta tots els infants i joves de la federació, tots els seus Agrupaments i tot de participants i convidats vinguts d’arreu que s’hi sumen amb motiu d’aquesta ocasió tan especial. Serà un moment per viure l’escoltisme amb intensitat; per celebrar cent anys d’escoltisme marí i per constatar que som moltes i molts els que volem “deixar el món millor que no l’hem trobat”. Us convidem a descobrir aquest projecte en les properes pàgines!

L’escenari d’un esdeveniment inoblidable El terreny d’acampada el Flamisell, al bell mig de la Vall Fosca, seu dels CG2010. Els Campaments Generals 2010 tindran lloc al terreny el Flamisell. Acció Escolta de Catalunya gestiona aquesta instal·lació adherida a la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya; una gran esplanada de gairebé 20.000 metres quadrats amb capacitat per acollir més d’un miler de participants. La instal·lació compta amb subministrament d’aigua potable, lavabos, una cuina i electricitat, serveis que es reforçaran i ampliaran amb l’arribada de tots els participants que formaran part de la trobada. Una vall a la natura, una comarca als Pirineus! El terreny el Flamisell es troba a la Pobleta de Bellveí, un dels nuclis de població del terme municipal de la Torre de Capdella, a l’alt Pallars Jussà. Aquest emplaçament ofereix un escenari immillorable, ja que es troba al bell mig de la Vall Fosca, un dels millors entorns naturals dels Pirineus de Lleida. Es troba a 14 quilòmetres de la Pobla de Segur i a 25 de la capital comarcal, Tremp.


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

2 minuts amb...

MICKY LÓPEZ Director Campaments Generals 2010 El teu nom: Miquel López Andrés La teva edat: 25 anys Aquest jove barceloní, estudiant d’ADE i dret, coordina el camí d’Acció Escolta de Catalunya cap als seus segons Campaments Generals tot animant un equip d’una trentena de persones. Parlem dos minuts amb ell.

Campaments Generals? Uns Campaments GENERALS Serà una acampada per a un miler de participants, de l’1 al 5 d’abril de 2010, a la qual tothom es podrà sumar i gaudir de la transformació social col·lectiva: infants i joves que s’apleguen per viure una experiència educativa enriquidora, en la qual se’ls convida a impulsar i emprendre projectes col·lectius, en la qual es fomenta el seu esperit actiu curiós, crític i compromès. Uns Campaments ESCOLTES! CG2010 serà una acampada plena de l’acció, la metodologia i l’aventura que significa l’escoltisme. L’escoltisme és el col·lectiu jove organitzat més gran del planeta Terra, amb més de 31 milions de nens, nenes, joves i adults compromesos amb una visió: crear un món millor. Acció Escolta de Catalunya forma part d’aquesta gegant xarxa de compromís, i això es farà notar en les activitats i en l’organització d’aquest gran esdeveniment! Uns Campaments OBERTS. Volem seguir sent impulsors de l’esperit dels campaments generals del primer terç del segle XX, però en ple segle XXI. Uns campaments que, com en la primera edició, portin a plantar la seva tenda al campament a joves vinguts d’arreu. Un esdeveniment que, igual que l’any 2006 i encara més, mobilitzi i involucri també la joventut de l’entorn i la faci participar en el programa d’activitats de la trobada! Campaments Generals 2010 farà vibrar tot el Pallars Jussà!

Quina és la teva trajectòria a l’escoltisme i Acció Escolta? Vaig entrar de llop a l’Estol Brownsea de l’Agrupament Rabindranath Tagore el novembre de 1992, fa 17 anys. Des de llavors hi he estat vinculat fins que vaig donar el relleu com a cap d’agrupament l’any 2008. A Acció Escolta em vaig iniciar com a cap adjunt de la branca Raiers en el curs 2003-04, i des de llavors he estat cap de contingent, comissari internacional, cap de l’àmbit territorial, vicepresident i ara secretari general, responsabilitat des de la qual coordino el projecte de CG2010. Què representa coordinar un esdeveniment com CG2010? Doncs és tot un repte personal i associatiu! Hi ha moltes persones involucrades i calen molts recursos. Cal esforçar-se i donar cabuda a tothom, presentar la iniciativa a institucions i col·laboradors, organitzar tota la logística, fer molts números... Una aventura, vaja! I una de les grans, d’aquelles que és impossible afrontar sense tot un treball en equip. Que suposarà CG2010 per a Acció Escolta? Estic convençut que actuaran de revulsiu de tota una generació de joves. Serà un catalitzador per potenciar les ganes de treballar plegats, per assumir reptes comunitaris... CG2010 oferirà una vivència emocionant i educativa que es plasmarà tant en cinc dies d’aventures a la Vall Fosca com a mitjà termini, amb un reforç dels ideals, les utopies i el “deixar el món millor que no l’hem trobat” que compartim tots els escoltes i una munió d’altres ciutadans actius. Campaments Generals 2010 serà un èxit si... He insistit molt en això i ho dic una vegada més: CG2010 seran un èxit si l’atmosfera que es viu entorn al projecte és d’il·lusió, de convenciment que s’acosta una fita important de la qual serem protagonistes...que compartir tot això plegats serà fantàstic... Amb aquest sentiment a dins, tots plegats farem que sigui un èxit. Moltes gràcies! Gràcies a vosaltres i ens veiem a Campaments Generals!

5


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

6

La memòria d’un espai democràtic, la recuperació d’uns campaments oberts. Quin és l’origen dels campaments generals? Acció Escolta reactiva una tradició democràtica catalana que troba el seu inici al primer terç del segle XX. Acció Escolta s’embarca en un projecte que pretén recuperar les arrels d’una iniciativa democràtica: els campaments generals varen néixer al primer terç del segle XX com a espai de trobada d’organitzacions educatives, excursionistes, socials, etcètera. La Guerra Civil va truncar aquella tradició, com tantes altres il·lusions i vides. Entre el 1928 i el 1936 es van realitzar diverses trobades, sota el nom de campaments generals, en els quals van participar en l’organització de les quals van participar entitats com el Secretariat de Treballs Excursionistes inicialment, i la Federació d’Entitats Excursionistes en les edicions posteriors. La darrera, abans de la invasió feixista, va ser l’onzè campament general, organitzat pels Boy-Scouts de Catalunya i en el qual va haver-hi fins i tot presència estrangera. Les organitzacions escoltes també van organitzar campaments generals a partir de la Germanor de Minyons de Muntanya. Cal destacar l’esperit obert de les trobades; per exemple, en el V Campament General de la Germanor de Minyons de Muntanya, celebrat a Can Cases de Gelida la tardor del 1932, hi van participar els Minyons de Muntanya de la Ciutat de Mallorca.

O al VI Campament General, a Can Carbonell, a Matadepera, la tardor del mateix any, hi van assistir representants de les joventuts muntanyenques gallega i basca. Continuant l’esperit de la primera edició “recuperada”, organitzada per Acció Escolta el 2006, amb aquesta celebració Acció Escolta de Catalunya vol recuperar i mantenir viu l’esperit unitari i inclusiu d’aquells Campaments de principis de segle, impulsant un espai obert i ajuntant agrupaments de diverses associacions escoltes i guies de Catalunya i d’arreu, obrint el campament a altres entitats d’associacionisme educatiu i convidant totes les persones i entitats compromeses amb la transformació social que vulguin compartir aquesta experiència! Avui, al segle XXI, Acció Escolta de Catalunya recupera i impulsa l’organització d’aquell espai democràtic històric.

Centenari Mundial de l’Escoltisme Marí! L’eix d’un any assenyalat. L’any 2010 és un any important per a Acció Escolta de Catalunya. L’associació arriba a la fi del seu tercer pla estratègic triennal i es troba a les portes del Centenari Mundial de l’Escoltisme Marí. Per tant, els Campaments Generals es presenten com un punt de culminació. Com a única associació escolta que compta amb agrupaments escoltes marins al nostre país i amb la metodologia escolta especialitzada marina com a opció innovadora i engrescadora de fer escoltisme, en els II Campaments Generals aquest aniversari tindrà un lloc especial. L’aigua, les activitats aquàtiques i fluvials, l’ambientació, les cerimònies, etc. seran bons llocs on compartir l’alegria d’aquesta efemèride i descobrir maneres noves i diverses de “deixar el món millor que no l’hem trobat”!


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

El programa El programa de Campaments Generals 2010 girarà entorn de les branques (o grups d’edat) pròpies del mètode escolta i alternarà la participació a través d’aquestes amb moments comuns i multitudinaris de tot el campament, com poden ser grans activitats o les cerimònies d’inauguració i clausura. Les branques autogestionaran parts importants del programa i portaran a la pràctica allò que habitualment fan els agrupaments als seus pobles i barris: la implicació social a través de la participació en activitats educatives des de la seva concepció i fins a la seva avaluació final. A falta de tancar definitivament cada bloc del programa, fet que ja haurà succeït quan aquest número de redACCIÓ hagi entrat a impremta, l’equip organitzador de Campaments Generals dissenya el programa amb les següents activitats en ment... Una gran activitat esportiva nàutica: en la qual es podrà viure la metodologia escolta especialitzada marina i celebrar el Centenari mundial de l’escoltisme marí. Una gran activitat fluvial: en la qual es gaudirà de l’emoció de la navegació en aigües braves i aprendrem noves tècniques, alhora que descobrirem i custodiarem un ecosistema natural. Una gran activitat d’aventura: una cursa amb la qual gaudirem de l’entorn, a la vegada que posarem en pràctica el nostre sentit de l’orientació, les tècniques de descens i ascens (ràpel, escalada) i el treball en equip! Una gran activitat de compromís: en la qual tots els participants de Campaments Generals 2010 s’implicaran en un projecte de transformació social de l’entorn de l’esdeveniment. Cerimònies d’inauguració i clausura: espais per a la celebració conjunta, per sentir la voluntat col·lectiva de canviar el món i per alegrar-nos del camí recorregut pel projecte dels Campaments, els nous amics fets, les experiències viscudes... Les cerimònies seran l’espai per experimentar tots aquests sentiments i renovar la força d’una utopia jove! Temps de branques: en els quals tots els caps escoltes (joves adults que impulsen els agrupaments escoltes arreu) que participaran en l’esdeveniment s’implicaran en la preparació del programa de Campaments Generals 2010.

7 El programa de Campaments Generals 2010 girarà entorn les branques pròpies del mètode escolta, alternant la participació a través d’aquestes amb moments comuns i multitudinaris de tot el campament


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

projectes en acció! 8

Acció Escolta de Catalunya va presentar, en ocasió de la darrera trobada INDABA 2009, diversos recursos que ajuden els agrupaments de la Federació en la seva tasca educativa. Alguns són projectes amb processos d’elaboració que han estat en marxa durant diversos cursos, i d’altres neixen amb la voluntat d’ésser permanentment actualitzats amb nous continguts… Coneixeu-los, doncs! a Sèrie 300 del Sistema de Programes Escoltes “Per un escoltisme de qualitat és imprescindible una bona programació que respongui a les necessitats educatives dels infants i joves.” A l’escoltisme coneixem el sistema de programes com una relació ordenada de tots els documents en què es plasma la nostra ideologia, pedagogia, estratègia i organització. Aquests quatre elements els coneixem com els “marcs” del sistema de programes, i cada marc relaciona documents de la nostra federació (el Projecte educatiu d’Acció Escolta, per exemple) amb documents del nostre entorn (l’Ideari del Moviment Laic i Progressista, o la Missió i la Visió de l’Organització Mundial del Moviment Escolta...). Un catàleg endreçat per eixos que ha de fomentar la coherència i la renovació constant. Acció Escolta, amb l’edició de l’eina “Sèrie 300”, vol que els agrupaments també tinguin aquest catàleg de documents endreçats pels marcs o eixos del Sistema de Programes, adaptats a les seves necessitats. Amb el Projecte educatiu, el Programa educatiu i les guies metodològiques de les branques editades fa temps, era fonamental generar eines que ens permetessin fer el següent pas metodològic i implementar el sistema de programes a Acció Escolta de Catalunya i als seus agrupaments. Un conjunt de set documents formen inicialment la sèrie 300; aquests documents tenen com a finalitat informar i guiar les nostres entitats de base pel camí que cal seguir per elaborar el seu propi projecte educatiu adaptat, els estatuts de l’entitat...

La sèrie està formada inicialment pels capítols següents: • El sistema de programes • El projecte educatiu • El programa educatiu • El pressupost i el balanç • L’anàlisi de la realitat • Els estatuts i el reglament de règim intern • Els grups de pares i mares Esperem que amb la vostra col·laboració aquesta sèrie pugui créixer!


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

Compacte.com Compacte.com és un recull de propostes d’activitats que es poden portar a terme en l’acció educativa directa amb els infants i els joves de les diverses unitats escoltes; aquestes activitats estan classificades segons els sis eixos transversals que treballa el Programa educatiu Acció Escolta’2010: • Educació per la sostenibilitat • Educació per la pau • Educació per la salut • Educació per la igualtat d’oportunitats • Educació en la ciutadania • Educació en l’espiritualitat Aquest recurs es composa d’una carpeta gran per guardar-la al “cau”, una de petita per emportar-se-la d’excursió i un CD que permet descarregar les activitats de manera virtual. Enguany s’han presentat activitats de tres eixos, i properament s’ampliaran amb altres recursos didàctics per a totes les branques, amb la filosofia d’anar ampliant els reculls de tots els eixos amb propostes dels caps escoltes mateixos. Bona programació amb el Compacte.com!

El Cançoner d’Acció Escolta de Catalunya Amb la col·laboració de molts dels agrupaments d’Acció Escolta de Catalunya i dels equips associatius, Acció Escolta de Catalunya ha llançat un recull de cançons per animar les activitats, vetlles i campaments de totes les branques. En ell podreu descobrir curiositats de cançons i danses tradicionals d’arreu del territori. Són prop de tres-centes pàgines amb lletres procedents de diverses èpoques i estils, i també compta amb un apartat dedicat a cançons que han fet els agrupaments al llarg de la seva història! A més, si voleu aprendre a tocar correctament els acords de guitarra que ja coneixeu i conèixer-ne altres de nous, el Cançoner d’Acció Escolta de Catalunya conté un recull d’acords per tal que a les sortides, excursions i campaments amplieu el vostre art musical! A cantar!

9


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

entrevista Joffre Villanueva 10

Joffre Villanueva. Aquest barceloní nascut el 1974 a l’Esquerra de l’Eixample (barri del qual diu que deu ser una de les poques persones que li agrada) té una llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme i la participació. Creixent com a nen al Centre d’Esplai Boix, va passar per la reactivació de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample (CIJE), entrà a l’equip de direcció d’Esplais Catalans, Desplac, per impulsar les seves relacions externes i internacionals i va arribar al secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), del qual va ser vocal, vicepresident i finalment president. Avui és el secretari general del Moviment Laic i Progressista, una aliança d’entitats implicades socialment amb el progrés i la laïcitat i amb més de 15.000 membres, i que Villanueva coordina i lidera quotidianament.

xplica’ns una mica…Qui ets? Soc el Joffre Villanueva, vaig començar des de petit a l’Esplai Boix de l’esquerra de l’Eixample, un esplai laic vinculat a l’associació de veïns. Vaig fer-hi 7 anys de monitor, des d’on vaig estar participant a Esplac i a la recuperació de la CIJE , tot i que ens pensàvem que érem els primers! Després vaig estar representant Esplac al CJB. Com a representant d’Esplac vaig presidir el CJB i, posteriorment em vaig incorporar com a secretari general de l’MLP. O sigui, que ets un noi d’esplai... Encara mantens contacte amb la teva entitat de base? Conec alguns monitors (als quals vaig fer de monitor quan eren petits). Hi passo quan hi ha celebracions d’aniversari (aquest any el 30è), però no hi tinc gaire vinculació. Cal dir que El Boix era un esplai proper a l’escoltisme: portàvem fulard, fèiem campaments, una excursió al mes, força muntanya, pocs tallers... Una pregunta òbvia en una revista com redACCIÓ a un noi d’esplai és si creus que l’escoltisme i l’esplai són models allunyats. Quina és la teva opinió? Què va! De fet, com et comentava, vinc d’un esplai amb una manera de fer molt propera a l’escoltisme. Són dos mètodes que comparteixen molt més del que els diferencia. De fet, la gent de fora et pregunta: “En què es diferencien?” Des de dins les diferències es perceben molt més. A la pràctica, els esplais d’Esplac i els agrupaments escoltes comparteixen moltes coses: base associativa i democràtica, caps i monitors voluntaris, treball en grups

petits, el joc com a eina pedagògica, l’excursionisme i la natura com a entorn de treball, l’aprenentatge de la implicació i la participació cívica dels infants… Després, òbviament, també hi ha matisos, que són interessants i “sucosos”. Sense desdibuixar fronteres, però als observadors externs sovint els has d’explicar els matisos. Després de l’esplai ens comentaves que vas entrar a Esplais Catalans. És així? Sí. Vaig ser a l’equip de direcció d’Esplac 4 anys, en què portava temes internacionals i de relacions exteriors. Des d’aquí vaig aterrar al secretariat del CJB, primer com a vocal, després com a vicepresident i finalment com a president. I quines són les responsabilitats principals a l’hora de presidir una plataforma tan gran com el CJB? Amb caràcter més intern, identificar consensos. La diversitat d’entitats és amplia, tant per mètode com ideologia. Hi ha representat tot l’associacionisme juvenil… Per tant, hi ha un exercici constant de buscar consensos. Després hi ha un element de defensa del que són les necessitats de la gent jove de Barcelona, aleshores centrat en l’emancipació, sobretot pel problema de l’habitatge, però -i ara més amb la crisi- també per l’atur. I defensar la capacitat d’implicació en els afers de la ciutat i contribuir al debat del model de ciutat. El CJB ha sabut fer això, no pensar permanentment en si mateix, sinó pensar en quina Barcelona volem: més oberta, cohesionada, cosmopolita, integradora…


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

“L’escoltisme i l’esplai són dos mètodes QUE COMPARTEIXEN MOLT MÉS DEL QUE ELS DIFERENCIA”

I, posteriorment a l’etapa del Consell, vas iniciar-te en la direcció del Moviment Laic i Progressista. Com definiries, en dues línies, què és aquest moviment? És una aliança d’entitats vinculades a partir d’un ideari que té tres pilars: laïcitat, progrés i país. L’MLP promou el lliurepensament des de diferents formes d’exercici de la ciutadania activa… És una família de valors. Mirant des d’ara els teus inicis el 2003, com veus la trajectòria de l’MLP? La veritat és que Déu n’hi do. L’MLP ha crescut molt: hem passat de sis entitats a nou, perquè s’han incorporat al projecte Acció Escolta, Cooperacció i Ateneus Laics i Progressistes. I a més, cada entitat ha crescut. Hem assolit un nivell d’interlocució institucional que no teníem en aquella època, uns projectes que no existien… He parlat d’una família, però és més apropiat dir que avui en dia és una grandíssima xarxa de complicitats amb un lideratge molt multipolar. El Moviment ha consolidat els seus òrgans de govern, Assemblea i CAL, però sobretot hi ha molta gent prenent decisions que afecten positivament l’MLP perquè tenim clares les línies generals i compartides… La gent es fa seu l’ideari i els valors i tira endavant. Aquesta gran aliança, des del més petit dels “castors” d’Acció Escolta de Catalunya als patrons de les fundacions, als ateneistes… configura un Moviment amb moltes franges d’edat. La intergeneracionalitat és un element complex de gestionar en una xarxa com l’MLP? Cal dir que aquest element és genuí d’ara, però fins fa pocs anys el caràcter juvenil del Moviment era total. Ara podem començar a parlar d’intergeneracionalitat, i per a mi és un tret molt positiu: primer, perquè la laïcitat no és patrimoni de cap franja generacional. Té lògica que fossin els joves qui de forma desacomplexada assumissin en primer terme la laïcitat com a eix vertebrador de la seva proposta –sobre tot pedagògica-, però tenia certa lògica també que amb els anys s’anés arribant a gent de més edat.

En aquest camí de l’MLP, el 2006 va arribar una fita assenyalada, ja que es va culminar l’aproximació d’Acció Escolta de Catalunya a l’MLP. Què va suposar per a la integració de l’escoltisme d’Acció Escolta? Moltes coses! Un element important és que es va consolidar la idea que allò que cohesiona l’MLP són els valors i l’ideari, i que mètodes diferents hi tenen cabuda. Una altra cosa molt important, el debat entre escoltisme i esplai que sempre s’havia fet per separat, va passar a fer-se conjuntament: a les formacions, prenent decisions conjuntes, fent activitats plegats... L’entrada d’Acció Escolta de Catalunya va generar, també, un exercici apassionant de recerca de les arrels històriques de l’escoltisme, la culminació del qual és, potser, el llibre conjunt entre el Fabian Mohedano i el Joan Francesc Pont “Joves escoltes i francmaçons adults”.

“LA GENT D’ACCIÓ ESCOLTA VA TENIR EL CORATGE DE DECLARAR-SE LAICA. ERA MOLT MÉS FÀCIL HAVER FET QUALSEVOL ALTRA COSA…” I sobre aquesta trajectòria de Catalunya que esmentés, quina és la visió del secretari general de l’MLP? Quina radiografia en faries, de l’estat de la societat catalana actualment? Quines reflexions en faries? Catalunya és un país força extraordinari, perquè als catalans ens agrada molt la nostra història però després sovint ens oblidem d’ella a l’hora de prendre decisions o entendre el moment que vivim. I de vegades això ens ha portat a dibuixar un país una mica fictici que fa que no valorem les coses que anem fent bé. Si ens mirem el país, fa 35 anys (i això és només una generació i mitja) hi havia una dictadura, i això és fàcil de dir, però té unes implicacions duríssimes. Valorem com a “normals” coses que caldria valorar com a passes importants. També penso que hi ha una cosa que ha anat canviant amb el pas del temps, que és la nostra relació amb la resta de l’Estat. Una de les coses que hem perdut (crec que és una pèrdua) és que als anys 70 als catalans se’ns tenia simpatia a la resta de l’estat, i ara no. No crec que sigui culpa de ningú, o bé, seria inacabable determinar exactament els responsables d’aquest estat d’ànim… De forma simètrica, hi ha un canvi en la societat catalana a l’hora de percebre Espanya, no com una oportunitat sinó com una rèmora, i això cal tenir-ho en compte.

11


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

12

Notes aquesta “desafecció” tan esmentada darrerament vers la cosa pública i els projectes col·lectius en la ciutadania catalana? Tot i que de vegades es dibuixa un panorama en el qual la societat catalana ha perdut la vitalitat i aquells valors del treball i de l’esforç que havia tingut abans, penso que no és així i que Catalunya sortirà de la crisi molt abans que altres llocs, perquè jo crec que tenim una certa actitud emprenedora, més enllà del negoci. Una voluntat de fer projectes col·lectius que funciona com una maquineta que ens empeny. Crec que qui vulgui entendre Catalunya pot fer un bon exercici: mirar l’MLP. L’MLP és un moviment interclassista, un moviment amb implantació en territoris diferents del país, que comença a ser intergeneracional, que no es passa el dia lamentant-se, i que comença a ser una fotografia bastant interessant de la societat catalana. I si hom mira aquesta fotografia, veurem que no hi ha pas desafecció.

“Catalunya és un país força extraordinari, perquè ALS CATALANS ENS AGRADA MOLT LA NOSTRA HISTÒRIA PERÒ després sovint ens oblidem d’ella a l’hora de prendre decisions”

El dia que Catalunya sigui veritablement laica l’MLP perdrà sentit? I tant que seguirà tenint sentit. Perquè el nostre combat per la laïcitat no és només per una laïcitat política, de l’Estat. No ens interessa només la separació entre església i estat, que també! És un combat pedagògic i és un combat pel lliurepensament i perquè la gent lliurepensadora pugui fer una vida coherent amb els seus valors, i això no s’acaba mai. La presència de la laïcitat com a valor “pal de paller” de la proposta de l’MLP, en un moviment amb diverses entitats d’associacionisme educatiu infantil i juvenil, vol dir que impulseu l’ateisme? Ni parlar-ne. L’ideari laic estimula un tipus de mètode pedagògic en el qual l’infant acaba sent protagonista de la seva vida i qui decideix com vol que sigui el seu camí cap a la felicitat. No determina com has de pensar, sinó que et repta a pensar per tu mateix i extreure les teves pròpies conclusions morals, alhora que t’exigeix que respectis les conclusions dels altres.


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

Si tot consisteix en el repte de pensar per un mateix, per què la por a la paraula laic o laïcitat, doncs? Trobem en el nostre entorn multitud d’associacions i entitats que, tot i apostar per projectes i maneres de fer clarament laiques, eviten de totes passades declarar-se com a tals... Deixa’m dir que aquesta pregunta demostra el coratge que va tenir la gent d’Acció Escolta de Catalunya per adherir-se a l’MLP. Era molt més fàcil fer qualsevol altra cosa. Igual que el 1982 un grup d’esplais decidís declarar-se com a laics… Això demostra un element de valentia i honestedat intel·lectual i ètica… Perquè la laïcitat encara fa por avui en dia… Darrerament, el concepte i la proposta s’han anat estenent socialment; avui és un valor molt més acceptat i reconegut. Però també es demostra que l’Església catòlica continua tenint molt de poder a Catalunya. Sovint no en som conscients perquè és un poder difús, és ocult i no s’explicita, però existeix. I aquesta és la causa principal per la qual hi ha moltes entitats que s’identifiquen amb la laïcitat però que després públicament no ho expressen o eviten defensar-la. Això genera una certa esquizofrènia ideològica que fa que una persona amb certs valors doni vida a una associació amb uns valors diferents o allunyats dels seus. Abans parlàvem de trajectòria a l’MLP i de com han canviat les coses fins com estem avui… Com hem d’estar demà? Més guapos, alts i forts! (riu). Demà… Jo crec que l’MLP s’ha de plantejar ser com la Família P.Tinto, que viatja amb la seva pròpia energia. És a dir, jo crec que les entitats de l’MLP som entitats una mica acomplexades… Som entitats que s’han hagut de crear recentment, sense massa recursos i sense llibre de ruta que han hagut d’anar fent el dia a dia amb molt de voluntarisme, i crec que som una mica acomplexats pel que fa a les nostres possibilitats. Els caps escoltes haurien d’estar més orgullosos i més convençuts de les seves pròpies capacitats i el seu èxit. Segur que els caps escoltes pensen que ser cap escolta és una de les millors experiències que pots tenir a la teva vida, igual que ser nen d’un agrupament. Però només ho pensem, ens ho guardem per a nosaltres. Si som capaços d’explicar-ho, no hi haurà qui ens pari. Per acabar, quins són els teus reptes i projectes de futur? Una cosa que m’ha quedat pendent per això de ser tant associatiu i participatiu. El Joffre té una rata de biblioteca a dins que no ha pogut menjar prou llibres aquests anys, o sigui que vull estudiar una mica més. De totes maneres, intento no fer massa plans, perquè sempre acaben sorgint coses més interessants, inesperades. Continuaré vinculat a les entitats de l’MLP, això segur!

13


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

14

mullats per un món millor: INDABA 2009!

El passat cap de setmana del 21-22 de novembre va tenir lloc un dels espais emblemàtics de la participació associativa a Acció Escolta de Catalunya: la Indaba 2009! Sota el lema Mullats per un món millor, en referència l’arribada del Centenari Mundial de l’Escoltisme Marí, la vila de Cardedeu (Vallès Oriental) va acollir un dels esdeveniments associatius més esperats. n espai per a la participació i la cohessió associativa La majoria d’associacions escoltes d’arreu del món tenen la tradició de celebrar aquesta trobada periòdicament, la qual va ser organitzada per primera vegada per Baden-Powell amb els caps de la seva associació (prenent com tantes altres vegades els noms i la simbologia africana: “Indaba” és com en algunes zones d’Àfrica s’anomena la trobada conjunta dels caps de diferents tribus). Així, si l’Assemblea constitueix l’espai on debatre, avaluar i aprovar de manera formal les polítiques anuals de l’Associació i, per altra banda, el Congrés serveix cada tres o quatre anys per reflexionar i establir estratègies a llarg termini per encarar els reptes que se’ns presenten, la Indaba posa l’accent en el concepte de trobada i participació i aprenentatge directe dels i les caps. Les Indabes d’Acció Escolta de Catalunya serveixen de punt de trobada pels i les caps de l’associació; un espai on oferir possibilitats de participació, formació i oci encarades a conèixer-nos entre tots i sentir que formem part d’un col·lectiu més enllà del nostre Consell d’Agrupament! Arribada i pluja d’idees per a Campaments Generals 2010 Amb els objectius de formació en noves eines i recursos, generar il·lusió vers el projecte de Campaments Generals 2010 i la cohesió associativa, la trobada de caps (i ròvers) d’Acció Escolta de Catalunya es va celebrar enguany a la població d’un dels nostres agrupaments, Cardedeu, on l’Agrupament Escolta Rocafort va fer de magnífic amfitrió i coorganitzador de l’esdeveniment. Dissabte dia 21, des de ben d’hora al matí, els agrupaments van anar arribant i envaint el territori amb els seus fulards i la gresca que els identifica. Més d’un centenar de joves vinguts de tots els consells d’agrupaments i del Fòrum Ròver es preparaven per a un cap de setmana actiu! Durant el matí els agrupaments es varen anar registrant i recollint part del material repartit: els nous cançoners d’Acció Escolta, el Compacte, la Sèrie 300... i van poder

gaudir d’una passejada pel poble de Cardedeu. Després de la inauguració del cap de setmana, la primera activitat programada va consistir en la inauguració de les reunions de branques per al curs 20092010. Els caps escoltes de cada franja d’edat van poder-se trobar per tal de començar a somniar col·lectivament el que serà el programa del major repte associatiu que els espera el 2010: els Campaments Generals. Idees, opinions, propostes i neguits van anar sorgint en les diferents taules, que l’organització dels Campaments es va encarregar d’anar recollint. Tarda de demostracions, presentacions i formació! Amb l’estòmac ben ple, després de dinar, els i les caps d’Acció Escolta van començar els tallers de tarda. Durant el primer torn els caps van participar en diferents xerrades sobre els recursos “La sèrie 300” o el “Compacte.com”, els projectes de l’Espai Jove i el Mas de l’Amigo, aprendre a fer servir noves eines informàtiques de gestió, o conèixer el full de ruta de l’Observatori Pedagògic, que ja prepara el camí per a la revisió del Programa Educatiu Acció Escolta 2010. La dimensió internacional de l’escoltisme també va tenir el seu espai, amb un taller en què vam parlar de diverses oportunitats i trobades, de la Jambarretina de la FCEG i moltes altres coses. Més tard, a la segona tanda de tallers varen poder


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

15 gaudir de petites formacions en tècniques i recursos, com demostracions de màgia, tècniques de relaxació “per a consell estressats”, dramatització de contes i un taller de Rock&Swing! Per finalitzar una tarda plena de retrobades i noves amistats, els caps de l’associació van poder participar d’un taller força més animat i innovador que va ajudar a introduir la nit d’una manera desinhibida.

Tot seguit es va procedir a la valoració del curs anterior i a la presentació dels objectius d’aquest nou curs: Programes, objectius, projectes... Els diversos responsables associatius van anar presentant les seves memòries i plans anuals, per després arribar a un dels moments més emotius de les assemblees: el dels relleus i incorporacions. Enguany vàrem donar la benvinguda a la nova vicepresidenta d’Acció Escolta, Aida Leal (més coneguda com a “Vicu”) i el plenari va acomidar Marc Santanach i Olga Jorge com a membres de la Junta.

La nit Després de sopar i amb ganes de seguir la festa, l’Agrupament Escolta Rocafort va oferir un espectacle força calorós... un espectacle de foc! Tot aquell qui s’hi va atrevir, va poder iniciar-se en el món dels malabars de foc. Després de les espurnes i la llum, es va passar a la part final de la nit. Un monòleg còmic dedicat a la tasca educativa dels caps va esgarrapar les primeres rialles de la vetlla. I per acabarho d’adobar, acte seguit, tots els participants van poder ballar i desinhibir-se amb la discomòbil muntada en una de les sales de la sala municipal La Fusteria. Al ritme de cançons mítiques, els caps i ròvers de l’associació varen anar fent fila cap al llit. L’endemà els esperava una altra diada plena d’emocions i votacions

Acte públic L’acte públic de la IX Assemblea Nacional va comptar amb la presència del secretari de Joventut de de la Generalitat, Eugeni Villalbí, i de l’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, així com de la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Agnès Russinyol. L’acte es va iniciar amb la presentació oficial de Campaments Generals 2010, el projecte que marcarà la trajectòria associativa en el proper any i que, en paraules del seu director, Miquel López, “serà el nostre propi Jamboree, amb tota la càrrega i l’emoció que això significa... Un moment màgic!”.

IX Assemblea Nacional En el marc de la Indaba 2009 va tenir lloc la IX Assemblea Nacional d’Acció Escolta de Catalunya. Amb els primers raigs de sol del diumenge 22, les delegacions de tots els agrupaments van alçar-se per tal d’estar a punt per participar de la màxima expressió de la democràcia associativa a Acció Escolta. L’assemblea és va iniciar al Teatre L’Esbarjo de Cardedeu amb el parlament de David Prujà, director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la ponència inaugural del qual va girar entorn del centenari de Ferrer i Guàrdia, que se celebra enguany; Prujà va animar el plenari a seguir lluitant pels valors de l’educació que Ferrer havia defensat, i que, segons ell, “impulsen avui quotidinament entitats d’associacionisme educatiu com Acció Escolta”.

Tot això acompanyat d’un plenari actiu i participatiu que, a més de les aportacions, preguntes i aclariments en cada punt, enguany va presentar fins a 6 resolucions i manifestos promoguts en gran part pels agrupaments escoltes mateixos i que marcaran la posició associativa respecte a diversos temes i problemàtiques d’actualitat.

La presidenta d’Acció Escolta, Anna Morancho, va anar presentant els membres de la mesa per tal que adrecessin unes paraules al plenari. D’entre les intervencions, cal destacar una emocionada alcaldessa de Cardedeu, que va fer un encès discurs de suport a l’escoltisme que va posar dempeus l’auditori, ”molt més com a mare i intendenta de l’Agrupament Rocafort, del qual sóc membre des de fa molt, més que no pas com a alcaldessa!”, va dir. Eugeni Villalbí va mostrar l’agraïment per la quantitat de coses apreses al llarg dels seus tres anys com a secretari de Joventut treballant juntament amb l’escoltisme, mentre que Anna Morancho va cloure l’acte amb una invitació general a tots els assistents a implicar-se en el projecte associatiu molt més que mai, en un any 2010 ple de reptes.


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

resolucions

de la IX Assemblea Nacional 16

l passat mes de novembre es va celebrar l’Assemblea Nacional d’Acció Escolta de Catalunya, un moment destacat del curs que ens serveix per fer balanç del curs anterior, així com per marcar els nous reptes associatius de cara al proper curs, tot recollint les aportacions dels i les membres dels agrupaments escoltes. En aquesta IX edició, a més de debatre i aprovar memòries, plans de treball, balanços econòmics i pressupostos, vam aprofitar per reflexionar i posicionarnos en temes que afecten la nostra tasca de manera directa o d’aquells altres que són part del nostre entorn, seguint una tradició que ja impulsem des de fa tres edicions. L’espai de “Manifestos, adhesions i declaracions” és un moment solemne de l’Assemblea en què els agrupaments proposen que l’associació s’impliqui en l’actualitat formalment. Enguany, els agrupaments, en el marc d’aquest punt de l’Assemblea Nacional, han volgut “alçar la veu” i posicionar-se clarament sobre els temes proposats; han demanat una major incidència en el dia a dia associatiu en aquests temes, així com una major difusió i sensibilització a través de les plataformes associatives en què participen els agrupaments escoltes i la federació.

Centenari mundial de l’escoltisme marí

Aquest inici de curs, i últim del trienni, hem volgut tenir molt present una nova celebració, un nou aniversari, que és el de tots i totes: el centenari de l’escoltisme marí. L’any 1910, el mateix Baden Powell va reconèixer oficialment el primer agrupament escolta marí i encarregà al seu germà una primera ampliació del llibre “Escoltisme per a nois” per contemplar-hi les noves especificacions de la metodologia basada en l’educació en el medi marí. Acció Escolta es declara l’hereva de la tradició de l’escoltisme marí al país a través dels dos agrupaments marins que treballen entorn d’aquesta metodologia, l’AE Azimut i l’AE Ictíneu. Per tant, proclamem aquest any com el de celebració de l’escoltisme marí a la federació i animem la resta d’agrupaments a gaudir i conèixer el mètode marí, eix temàtic central d’aquests propers Campaments Generals 2010.

Centenari de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia

Una altra celebració centenària és la que hem viscut al llarg d’aquest any 2009: el centenari de l’afusellament d’en Ferrer i Guàrdia, un acte d’injustícia legal, social i política. Francesc Ferrer i Guàrdia va fer de l’educació la seva aposta personal per a la transformació d’una societat que reprodueix les desigualtats i les situacions de domini i d’exclusió. El seu plantejament pedagògic sorgeix de la racionalització del procés educatiu, posa l’infant en el centre d’aquesta acció i promou ciutadans i ciutadanes compromesos amb el seu entorn social. Cent anys després, cal reconèixer el llegat que el pedagog ha deixat en les institucions que treballem per la igualtat social, per una ciutadania més lliure i feliç. Per aquest motiu, Acció Escolta ens hem volgut unir als actes i les iniciatives promogudes per celebrar aquest any 2009, i animem així la participació dels agrupaments escoltes.

Compromisos contra el canvi climàtic a a Copenhagen

Un altre tema d’actualitat va lligat al protocol de Kyoto, un document internacional impulsat per l’ONU que té l’objectiu de regular i reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que són els principals causants de les irregularitats climàtiques sobre el planeta a mitjà termini. Aquest document va suposar un compromís públic dels països sotasignants per tal de reduir en un 5%, com a mínim, l’emissió de gasos durant el període 2008-2012. Ara que queden poc més de dos anys per arribar al 2012, a Copenhaguen es vol negociar un nou acord que substitueixi l’actual. Per tant, tenint en compte que només tenim un planeta on viure, volem fer que en el nostre entorn es promoguin accions de conscienciació en la sostenibilitat i els hàbits saludables, així com contribuir a la disminució dels gasos perjudicials en la mesura que sigui possible.


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

Per l’abolició del maltractament animal a Catalunya

La Llei de protecció d’animals a Catalunya és un tema amb el qual Acció Escolta se sent còmoda. No entenem com encara, a dia d’avui, en una societat que anomenem “progressista”, en canvi constant, hi ha lleis que cataloguen els drets d’uns animals diferents als d’altres: és a dir, animals de “primera” i animals de “segona”. Els “animals de segona” són aquelles excepcions promogudes per la tradició històrica i folklòrica del territori on vivim. Per tant, creiem que és hora d’acabar amb el patiment innecessari i la crueltat amb què es tracten els braus i els cavalls; volem promoure l’abolició d’aquests actes de crueltat, vexació, maltractament i assassinat per reconèixer els seus drets com a ésser vius.

Reivindicant l’associacionisme educatiu

L’activitat que realitzem des d’Acció Escolta, així com des d’altres entitats d’educació en el temps de lleure, es caracteritza per estar formada per joves que, des de l’altruisme, volem contribuir al desenvolupament d’una societat lliure i més justa, basada en els valors amb els quals eduquem. En molts indrets de Catalunya, ens estem trobant amb empreses de serveis socioeducatius que organitzen de manera professionalitzada casals i activitats de vacances que, mitjançant un tipus d’activitat assistencialista, reivindiquen un lloc en el panorama tant associatiu com empresarial. Aquest tipus d’entitats-empresa tenen una finalitat lucrativa que, davant les administracions, les converteix aparentment en projectes més sòlids, dinamitzadors i amb un major reconeixement social. Per tant, els agrupaments i Acció Escolta reivindiquem el nostre dret a no voler fer dels nostres projectes una activitat econòmica i seguir treballant en la línia del reconeixement de la tasca associativa des de l’acció desinteressada. Això quedarà plasmat en l’adhesió al manifest “Contra la crisi a l’estiu, associacionisme educatiu” (www.contralacrisialestiu.com).

Prou corrupció a les institucions

Recentment s’han posat al descobert tot un seguit de presumptes trames de corrupció per part de càrrecs públics que han posat de manifest la manca de transparència i rigor en el desenvolupament d’una feina tan important com la de representació de la societat i la gestió dels fons públics. Aquests actes, totalment reprovables, no han fet més que embrutar la democràcia i posar en dubte l’actual sistema de funcionament. Per tant, Acció Escolta, com a col·lectiu que impulsa projectes de transformació social amb les aportacions de l’Administració, creiem que la nostra tasca també requereix un alt nivell de control, rigor i transparència. És per aquest motiu que, a part de condemnar els casos de corrupció pública, també volem que l’entitat s’esforci per oferir més mecanismes adequats per tal de garantir un control i una transparència tot dotant-nos d’un codi de finançament ètic que pugui garantir una millor gestió econòmica de l’entitat. Aquest curs 2009-2010, la IX Assemblea Nacional d’Acció Escolta de Catalunya va posicionar-se en aquests temes, proposats pels agrupaments mateixos i la Junta Permanent, i va insistir a fer-ne pedagogia tant en el nostre entorn més proper com a través dels espais de participació externs dels quals formem part com a federació. Es va fer palesa, doncs, la implicació de tota l’Associació en la conformació de la posició oficial de l’entitat respecte a la societat i els seus reptes.

17


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

bossa solidària Bossa Saludable 18

n el marc del Dia Mundial de l’Alimentació, els agrupaments d’Acció Escolta de Catalunya van participar el darrer octubre en el projecte Bossa Solidària, Bossa saludable, que té com a objectiu la conscienciació per a l’eradicació de la pobresa en l’àmbit local. Durant l’activitat, centenars d’infants i joves d’Acció Escolta van recollir menjar i queviures frescos per tal de lliurar-los a entitats benèfiques dels barris on s’ha desenvolupat el projecte i, addicionalment, a la gran campanya organitzada enguany pel Banc d’Aliments, el “Gran Recapte”. A més, els infants i els joves, juntament amb els seus caps escoltes i algunes famílies, van organitzar activitats al mercat o en espais públics del barri o poble on es treballava la importància de mantenir una dieta sana i saludable. Acció Escolta de Catalunya va gestionar en total una dotzena de punts de recollida d’aliments als barris i pobles on estan ubicats els agrupaments escoltes; finalment s’hi van recollir més de cinc tones d’aliments, que, sumades a les prop de cent que va aconseguir El Gran Recapte a tot Catalunya, van fer de la jornada tot un èxit.

” A S S O B A A “L T N E M PA U R G A N D’U ier A I e la bossa d C t a N t i v È i I t l’ac b t a terme l’organització am s u L’EXPER l’AE Sant Francesc Xav d m e h da any, els petit orant en mb Parlem a

a b d ier, com c . Mafeking, col·la a d’aliments, des s mixtos de v a X sc e c grup l’A.E Fran collid olta Sant onjuntament amb col·laborar a la re es Rovers. Formant ants recollint sc E t n e c r am en lt A l’Agrup l Mercat d’Horta, ostres unitats var més grans, els nost ercat i els seus vo s clients, n m a u ls solidaria liments. Totes les rs, Pioners, fins a n moure per tot el del recinte i els se e ’A s e el Banc d ssant per Llops, Rai fants i joves es var onaven les parade d a n s Castors, p itats, els nostres i generosament, en m duent a terme. fer e n iberri va ga va ss e B a i totes les u aliments que, ben mpanya que estàv n colò un s a itats. La ents; l’Estol Waig una n u r e tots aquell nt difusió del la c p s t b m a e tots separ piràmide dels ali menú complet am recerca r se a aixícom f v la ja la n vàrem fer ntació saludable i uir confeccionar u er tot el mercat a el grup e u q t a t r i recór conseg activ l cau; l’alime La segona s relacionats amb la qual havien d’a la secció Sherpes va menús per dinar a s i ròvers sobre c s n er diversos jo mcana pel barri e oporcionar els caps; r poder cuinar un stre kraal de pion o r e i fer una g ents que els van p sprés utilitzarien p ebat conduït pel n m d e ts sèrie d’ali d’aliments que d participar en un res infan a st o e n i n r e r ls sè e s. a i v d r a i ó a n d’u plicaci sperem amb molt Nahed astorns aliment m n ’i la d c l u e a r i r g Piotao ió saludable i t ets del edició. E sf a i t st e sa u q lt a o c a unt! ut en dar m aliment empre a p ent àrem que satisfactori obting ipar l’any que ve! S v ll se n o C n am tic del e tots els a i del resultat ta ó, tornar-hi a par ll d’agrup avier u se q n o s é C t e f i t X c e El Francesc la feina f ra motiva A.E. Sant i joves, de l màxim de la nost e il·lusió, i


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

treballem amb...

ATENEUS LAICS I PROGRESSISTES Un ateneu per a cada agrupament i un agrupament per a cada ateneu teneus Laics i Progressistes, fundada el 2008, agrupa una vintena d’entitats i col·lectius interessats en el món de l’associacionisme cultural. Es defineix com una entitat laica, independent, democràtica i progressista. Donada la seva recent fundació, es troba davant d’un repte apassionant, la construcció d’un projecte sòlid i obert, que sigui fidel els valors de l’organització i faci créixer la base ateneïstica en el futur. Proposa el treball a partir de tres pilars: Cultura, Memòria i Ciència, sobre els quals reposarà la vida associativa de l’entitat. Feta aquesta presentació, a priori sembla un article fàcil: explicar què són els ateneus en una revista escolta. I no obstant això es resisteix, hi ha risc de dir només obvietats. Perquè és tan obvi, tot plegat... L’escoltisme i els ateneus, sembla mentida, alguna cosa no ha funcionat bé en aquest país si encara ara hem de donar explicacions i fer presentacions de dos moviments centenaris. Els ateneus probablement (no se sap mai!) són les associacions més genuïnes de Catalunya. L’escoltisme també és genuí, a Catalunya i a tot el món (això sí que ho sabem del cert). De manera que totes les obvietats es resumeixen en ben poca cosa.

Es resumeixen, per començar, en què no naixem apresos. I en què de l’aprenentatge en fem una aventura en lloc d’un suplici, perquè viurem tal i com hem estat educats. Petits i grans. També es resumeix en què per fer un món a la mida de les persones, aquestes han d’expressar com el volen, i han de saber parlar amb el cor i mirant-se als ulls. Ningú vindrà a escriure els camins de la vida per nosaltres, no hi ha cap ruta traçada, amb prou feines hi ha brúixola. I per fer aquest camí plegats cal pràctica, cal que algú ens ajudi a esforçar-nos, ens animi i ens empenyi. Ep! Algú que també s’esforci i que tingui ànim i empenta. Així doncs, els ateneus són vells caminants, excel·lents companys de ruta dels escoltes. Potser ja han fet el camí que l’agrupament tot just enceta, l’experiència té aquestes coses, però saben que el paisatge canvia, que mai ens tornem a banyar al mateix riu i per això hi tornem. Grans i petits. Hi ha moltes coses que l’escoltisme ha fet bé al llarg dels darrers cent anys, com la cura per mantenir una relació fluïda amb els antics membres, així com amb la família a través de les comissions de mares i pares. Us proposem que feu un pas endavant i promoveu la creació d’ateneus amb tots ells. De ben segur tindreu sorpreses positives. Així que, ben mirat, compartim un passat i un horitzó; la pregunta és si avancem plegats. Secretariat d’Ateneus Laics i Progressistes

19


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

mira qui parla infants i joves opinen 20

Arriba una nova secció al redACCIÓ! Un espai on els infants i joves d’Acció Escolta de Catalunya opinen directament davant les càmeres i els micròfons de la revista associativa sobre mil i un temes d’actualitat. Una manera de saber, de primera mà, què en pensen els ciutadans més novells de la societat! Arriba Infants i joves opinen...! Què opines del cas de corrupció al Palau de la Música, del “cas Millet”? Fèlix (Mysa), 11 anys. Llops AE Skues. Em sembla fatal perquè tothom confiava en ell i que robi tants diners durant tant de temps és molt greu; si algú que no fos famós robés tants diners, el posarien a la presó, o sigui que ell també hauria d’anar a la presó.

Àlex, 17 anys. Pioners AE Skues. És un impresentable que hauria d’anar a la presó a reflexionar una mica. Confio que la justícia li doni el que es mereix i que com a mínim canviï la seva mentalitat i aprengui a valorar els problemes de veritat i que els diners no l’ofusquin.

Simó (Darzee), 11 anys. Llops AE Skues. Jo crec que la justícia a vegades no fa tanta justícia. Aquest home l’haurien de posar a la presó; això que ha passat és una barbaritat per la crisi i estic indignat perquè no hanfet molta cosa, només ha tornat els diners. Hauria d’anar a la presó uns quants anys perquè es repensés el que ha fet.

Roger, 19 anys. Ròvers AE Lola Anglada. El senyor Millet era una persona que acumulava molts càrrecs i suposo que això és una mica perillós, perquè quan comences a reunir tants càrrecs, les temptacions... Sigui com sigui, crec que aquest senyor hauria d’anar a la presó tingui l’edat que tingui; són molts anys estafant i massa milions d’euros que ha robat a tothom. Presó ja!


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

Què penses del canvi de l’horari escolar per al curs 2010-2011? Sara, 11 anys. Llops AE Lola Anglada. No m’agrada gens perquè el dia 7 de gener és un dia per gaudir dels regals amb la família, no és un dia d’anar a l’escola, i menys sabent que tens molts regals a casa que t’estan esperant.

Tomàs (Sahi), 11 anys. Llops AE Skues. El dia 7 de gener va perfecte per estrenar els regals que t’han dut els reis, estar amb la família i preparar-te per als nous reptes que t’esperen a l’escola. Començar abans l’escola està bé si posen la setmana de festa al febrer, així podem descansar una mica de la rutina escolar.

Irina, 11 anys. Llops AE Lola Anglada. En sembla malament perquè només volen fer les coses pel seu interès. Si volen fer aquests canvis ho han de consultar amb nosaltres perquè és a qui ens afecta. A mi m’agradaria que el dia 7 de gener fos festa per aprofitar els regals.

Estel, 7 anys. Castors AE Skues. A mi em sembla bé perquè m’agrada anar a l’escola. I el 7 de gener ja jugaré amb els regals a la tarda.

David, 10 anys. Llops AE Skues. No m’agrada perquè nosaltres, a part de tenir el dret d’estudiar, també tenim dret que els reis ens portin les nostres joguines i disfrutar-les, no fer-ho “dos minuts” i després anar a l’escola sense poder jugar amb elles.

Explica’ns algun record o experiència que hagis viscut al cau. Què t’agrada del cau?

Laia, 15 anys. Pioners AE Skues. A mi m’agrada especialment la unió que es genera a la unitat i que els companys et coneixen més del que tu et penses. En moments com el Rodàveu i les assemblees és quan es veu aquesta unió que no pots trobar fora del cau, o costa més de trobar-la.

Gemma, 18 anys. Ròvers AE Lola Anglada. Hi ha molts de records que valen la pena, la veritat. Per exemple, els meus primers campaments d’estiu, al tercer anys de llops. Vàrem anar al campament escolta internacional de Griébal. Una nit ens vàrem reunir tots els agrupaments que érem allà, que eren molts, i vàrem fer danses típiques de cada país, amb el foc, i això em va marcar molt.

Sílvia, 13 anys. Raiers AE Lola Anglada. Recordo especialment els campaments d’estiu del desè aniversari de l’agrupament. Vàrem anar a Roma i al campament internacional de BP Park.

Oriol, 14 anys. Raiers AE Lola Anglada. Recordo molt els passats campaments d’estiu, on vàrem fer un raid per patrulles. Al final vàrem acabar dormint totes les patrulles juntes en un refugi perquè es va posar a ploure. Va ser molt bonic tots al voltant del foc de llenya que hi havia al refugi.

Aina (Faoona), 11 anys. Llops AE Skues. Em va agradar molt la vetlla que em van fer per totemitzar-me a llops. Però no te la puc explicar.

21


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

notícies

IV Conferència Scout Federal d’ASDE-Scouts de España

22

Del 5 al 8 de desembre de 2009 va tenir lloc a Guadarrama (Madrid) la IV Conferència Scout Federal, l’organ que tanca el procés de reflexió, estudi i avaluació de les polítiques comunes a tota la Federació, amb la participació de totes les associacions. Acció Escolta, després d’haver participat en tot el procés de reflexió que es va dur a terme durant el curs passat, hi va participar.

Un nou agrupament escolta expulsat d’uns locals del bisbat de Barcelona Després de 56 anys a la parròquia Crist Redemptor del districte Horta-Guinardó de Barcelona, l’AE Roland Philipps, nascut l’any 1953 i declarat com a laic des de l’any 1990, n’ha estat expulsat. Es calcula que més de 3000 infants han passat per l’associació. Ara, després de veure com s’esgota la resolució del judici, marxen sense tenir clar el seu futur. L’Agrupament Escolta Roland Philipps, que fa més de 50 anys que educa infants i joves al barri de Can Baró, va ser expulsat dels locals de la Parròquia Crist Redemptor, que utilitzava des de la seva creació. L’Agrupament va prendre fa 20 anys l’opció de la laïcitat com a principi per tal de no establir cap tipus de discriminació per motius religiosos i educar els infants en una espiritualitat oberta a tot tipus d’experiències vitals. L’aposta per una educació laica va iniciar un conflicte amb la parròquia, que va esclatar de forma definitiva el 2003 i que s’ha allargat fins a finals del 2009 amb el final descrit. L’entitat ha arribat a un acord precari amb el districte de Gràcia, que l’acollirà en un dels equipaments municipals. Aquest trasllat provoca un canvi de barri i la pèrdua de 150 metres quadrats. En els darrers anys, nombrosos agrupaments i esplais han patit situacions similars. A dia d’avui, segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia, dels 18.000 metres quadrats de què disposen les entitats juvenils de Barcelona, 10.000 pertanyen a l’Església catòlica i a l’escola privada concertada, una situació que no es correspon de cap manera amb la realitat dels joves de Barcelona ni de les seves entitats. Un cop més, els agrupaments reclamem el suport de les administracions i el seu reconeixement a la nostra tasca per no haver de patir aquestes situacions.

Sota el lema “La responsabilitat social a ASDE: una estratègia, un estil”, es van marcar les línies estratègiques per al proper trienni centrades en quatre grans àrees: la comunicació interna, l’aplicació de codis ètics, la cultura de la transparència i el treball en xarxa. Aquestes accions han de portar la Federació cap a una més gran responsabilitat social, entesa com el conjunt d’obligacions i compromisos, legals i ètics, que es deriven dels impactes que l’activitat de les entitats produeix en l’àmbit social, laboral, mediambiental i dels drets humans. L’equip scout federal encarregat de dur a terme les estratègies aprovades va ser escollit durant la Conferència, amb en Julio del Valle com a president. Durant la Conferència es va celebrar també el III Foro Joven, en què pioners i ròvers de totes les associacions van reflexionar, sota el lema “Reptes del segle XXI”, sobre diferents temes que impliquen la Federació, les associacions i els agrupaments i d’altres que els afecten com a joves escoltes. Hi van participar 6 membres d’Acció Escolta, que van valorar molt positivament l’experiència. Al plenari de la Conferència van presentar-hi les conclusions a què van arribar, així com les seves recomanacions sobre les polítiques federals, que el nou equip es va comprometre a valorar i tenir en compte. Convidem a gaudir d’aquest gran treball al canal ScoutTube del youtube.


La revista d’Acció Escolta de Catalunya

23

Audiència amb el president Montilla El passat 13 de novembre, el Moviment Laic i Progressista (MLP), representat pels presidents i les presidentes de les seves entitats membres, va ser rebut en audiència pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. Vam tenir la ocasió de presentar les entitats de l’MLP, com Acció Escolta, i de fer saber al president el sentir de la nostra associació i els nostres agrupaments, així com d’explicar-li alguns dels projectes principals que plantegem per a aquest curs, tot donant una especial rellevància a la celebració del centenari de l’escoltisme marí i els Campaments Generals. A més vam poder intercanviar opinions sobre el paper que l’associacionisme educatiu desenvolupa en el nostre país i el suport que requerim de les diferents administracions.

Vam tenir la ocasió de presentar les entitats de l’MLP, com Acció Escolta, i fer saber al President el sentir de la nostra associació

III Festival de Cortos Scouts Durant la IV Conferència Scout Federal va tenir lloc el festival de curts que organitza ASDE en el qual l’Espai Jove d’Acció Escolta de Catalunya havia estat escollit com a finalista en la categoria de Medi Ambient, Coeducació/ Salut i Valors Escoltes. D’entre tots els curts presentats es van escollir 8 finalistes, que van ser valorats per un jurat d’experts externs durant el Festival. Va ser una gran vetllada, amb un públic entregat amb ganes de reconèixer i valorar la feina dels agrupaments. El curt presentat per l’Espai Jove i elaborat per raiers de l’A.E. Sant Francesc Xavier va rebre una menció especial del jurat per la seva dificultat tècnica. Es tracta del curt “Prisionero de mi destino”, un curt d’animació elaborat amb plastilina i figures de Lego que ens explica la història d’un arbre que veu com alguns humans volen destruir el seu entorn. Us convidem a gaudir d’aquest gran treball al canal ScoutTube del youtube.


C/ Aviny贸 44, 1r pis 08002 - Barcelona Tel. 93 601 16 43 i 93 342 90 49 Fax. 93 342 90 48 www.accioescolta.org


Revista d'Acció Escolta nº4