El canvi climàtic a Catalunya Canvi climàtic: territori, urbanisme i edificació. Nous models (més) sostenibles
1061
Resum
El text que aquí es presenta aborda l’anàlisi dels possibles factors relacionats amb la resposta sostenible i el canvi climàtic a Catalunya des de l’abordatge del binomi habitat/habitatge i la seva interacció amb paràmetres de projectació, construcció i planificació, territorial, urbanística i edificatòria. El treball s’estructura en tres grans apartats segons la mateixa escala d’abordatge i els àmbits d’estudi plantejats. Una primera part, a escala territorial i urbana, planteja una reflexió sobre els models recurrents d’ocupació i organització del territori i la possibilitat d’orientar-los cap a dinàmiques més sostenibles de planificació. El debat entre models compactes, models difusos i nous models en xarxa d’articulació global i concertació intermunicipal —plurinuclears o pluricompactes— ocupa la part central de les aportacions. Alhora, una reflexió sobre els models recents d’intervenció i actuació urbanístiques i una reconsideració d’aquests models a partir d’anàlisis i casos d’estudis ponderats, completen aquest apartat. La reutilització dels teixits existents, la formulació de nous paràmetres qualitatius en el disseny dels nous barris i escenaris de relació, la substitució
de la idea d’extensió per les de cohesió i integració són algunes de les hipòtesis formulades. Una segona part, a escala edificatòria, enfocada des de l’anàlisi dels paràmetres de sostenibilitat aplicats al projecte arquitectònic —edificatori i constructiu— amb especial referència a factors específics d’estalvi i generació de recursos, gestió material i concepció responsable i innovadora, especialment associats als cicles de l’energia, de l’aigua, de la matèria i dels residus i a criteris de salut, confort i habitabilitat, particularment significants, així com a les noves dinàmiques que comencen a establir-se avui entre innovació tecnològica, sistemes industrials i processos de projectació i disseny integrats, susceptibles d’afavorir una construcció i una concepció espacial adequades. Una tercera part, a escala de la llar, aborda la temàtica de l’habitatge des de l’àmbit domèstic, conjugant alhora, a nivell d’usos i d’usuaris, les relacions amb l’ambient i els espais funcionals i socials de l’habitatge, aspectes relacionats amb els consums i els comportaments, les economies i les gestions de la llar, els indicadors socioespacials de qualitat ambiental associats i l’estudi d’inèrcies, mesures i regulacions completen aquest apartat.