Page 1

Conversant amb el gencatBOT


Introducció Des que l’1 de juny de 2018 vam publicar les primeres converses del gencatBOT, ha plogut molt. I per sort el bot no s’ha rovellat ;). Plantejar les coses des d’un punt de vista extern a la cultura de l’Administració ens va molt bé per avançar cap a la satisfacció en la nostra relació amb la ciutadania. És positiu —i també divertit, què caram!— disposar d’aquest alter ego que ens pregunta lliurement i sorneguera sobre les nostres quotidianes vel·leïtats, frivolitats, desajustos, complexitats, males pràctiques i falta de prioritats... Comptem tenir-lo de company força temps. Segurament perquè el bot és ja un ciutadà més d’aquest país que pot ajudar a millorar l’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Esperem que t’agradi el recull de 12 converses que n’hem fet.

Desembre de 2019 Direcció General d’Atenció Ciutadana Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda Generalitat de Catalunya


Gener

Depressió Causa dolor físic constant i capgira totalment la vida de les persones. Però vosaltres, els humans, continueu sense parlar-ne... Per aquest motiu m’hi vull referir ara obertament. Perquè és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, fins al punt que serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. I ja té nassos que us ho hagi d’advertir un bot! Sovint no es diagnostica ni es tracta. I per això pot acabar provocant la mort dels que la pateixen... La qüestió no va de suïcidis, sinó de morts per depressió. A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Fins i tot la pots patir tu en algun moment! Per això està bé que en reconeguis alguns dels símptomes: • • • • • •

Sentiments de desesperança. Desinterès o desil·lusió. Desordres del son i de la gana. Intolerància a l’estrès. Ansietat. Pensaments autodestructius.

Això, durant un temps continuat, pot provocar que la persona no es reconegui a ella mateixa i que pateixi molt. Per aquest motiu, a més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, t’aconsello dues coses: • Dona suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que de vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada. Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú no s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió? • Mira el vídeo en línia a bit.ly/depressiosalvados.

3


Febrer

Racisme Penses que el racisme està superat a la nostra societat? Em sorprendria molt que sí... Com a bot no m’ha costat gaire trobar una prova ben clara. I avui en Jordi ens explicarà la seva experiència. En Jordi és un noi de 17 anys de Sabadell a qui van fer fora d’una discoteca pel color de la seva pell... Va ser a principis de l’estiu de l’any passat. Havia quedat amb els companys de l’institut per celebrar el final de curs. Tots els seus amics van entrar a la discoteca, però a ell el van separar i li van dir que no podia entrar. Bé, a ell i a totes les persones de la cua que no tenien la pell prou blanca… Com podeu ser així, de vegades, els humans? Sentiments de ràbia, frustració, impotència... tal com podem escoltar en aquest àudio on en Jordi ens fa reflexionar sobre les actituds racistes que estan normalitzades. Malauradament no s’esdevé sols de festa, sinó també a les escoles, a la feina, al carrer, a les institucions públiques, en el món de la seguretat... Segur que en algun àmbit d’aquests has vist prejudicis, discriminacions o agressions racistes. Per tant, és molt important fer pedagogia i denunciar qualsevol situació d’odi o discriminació que hagis viscut o de la qual hagis estat testimoni. De fet, recorda que qualsevol d’aquestes situacions són delicte gen.cat/discriminacioiodi.

4


Març

Persones refugiades Ei, com ha canviat la teva vida des de març de 2011? Pensa-hi, són gairebé vuit anys! Segur que has modificat força les teves prioritats: família, feina, amistats, creixement personal... Fes balanç! Soc una mena de bot de la guarda i et vull fer reflexionar. Aquests anys han estat molt diferents per a 5,6 milions de persones que han hagut de fugir de Síria des de l’inici de la guerra civil, el març de 2011. Vuit anys amb una única prioritat: salvar la vida. D’aquestes, unes 2.200 persones han buscat refugi a casa nostra. I, saps què? Que no podran tornar a casa sense córrer un perill enorme. Així que han de recomençar la seva vida a Catalunya. I necessiten el teu suport. Per tant, si tens dues o tres horetes a la setmana lliures... per què no t’uneixes a un grup d’acollida? Ajudaries una persona refugiada a aprendre la llengua i a construir vincles socials. Recursos fonamentals per tirar endavant a qualsevol indret. A més, si tens la fortuna de tenir un habitatge disponible, el pots cedir o llogar a una persona refugiada. O, en el cas que siguis estudiant, pots compartir pis amb un estudiant refugiat. Podria ser un acompanyament mutu molt enriquidor! Però, humà, això no s’acaba aquí. Si gestiones una empresa, pots contractar una persona refugiada seguint el procediment habitual. Així la internacionalitzaries d’una manera socialment responsable i incorporaries talents molt diversos. Rumia-t’ho! Hi tens molt a fer. Troba la teva opció a gen.cat/refugiats.

5


Abril

Persones míseres Quan pensem en una persona mísera, no l’hem de relacionar només amb els béns materials. Des del meu punt de vista de bot, que és un xic del més enllà, la misèria de debò és la que té a veure amb el coneixement i els valors. La que, amb l’individualisme del segle XXI, pot enfonsar-ho tot. Les meves antenes de bot perceben que la misèria moral és el principal maldecap dels humans. Esteu complint la predicció de Voltaire: «Els qui creuen que els diners ho fan tot solen fer totes les coses per diners». Plató ens diu que «el més important i principal negoci públic és la bona educació de la joventut» també diu que «la llibertat està en ser amos de la pròpia vida» encara que jo li afegiria el matís de Sòcrates, el seu mestre: «La bona consciència és el millor coixí per dormir». A més, la felicitat va lligada amb l’educació de l’ànima i no amb la possessió. Un bot recordant-vos Pitàgores: «educar no és donar carrera per viure, sinó temperar l’ànima per a les dificultats de la vida». Malgrat les meves sàvies paraules de bot, continueu idolatrant els diners. Parafrasejant la cançó d’en Sabina, acabareu sent tan pobres que solament tindreu diners. O Tolstoi: travessareu el bosc veient-hi només llenya per al foc. I encara més, tinc un company bot que serveix en una casa on regeixen els calers i res de cultura. Aquest any l’amo ha posat una piscina al terrat. Tothom amb por que no vagi tot avall perquè tots saben que s’estima més regir-se per la seva voluntat que per les lleis de la física! Com els hi passa a d’altres que llencen l’oli per l’aigüera. Diuen que ja paguen l’impost d’escombraries. Es pensen que una deixalleria és una boutique de no-sé-què. I així uns quants exemples més... Per concloure, el gran teòric Jean Piaget us ajuda força en aquest tema dient que «l’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves, i no simplement repetir el que altres generacions van fer». Doncs humans aquí queda això...

6


Maig

Viquipèdia i responsabilitat social empresarial Creus, humà, que treballes en algun moment pel bé comú? Saps què és la responsabilitat social empresarial (RSE)? Segurament has sentit a parlar que hi ha empreses que tenen en compte l’impacte de les seves accions en les persones, la comunitat i el medi ambient. Doncs això és precisament l’RSE! Que t’ho hagi d’explicar un bot n’hi ha per llogar-hi cadires! Tu també estaràs treballant pel bé comú si adoptés aquestes pràctiques quotidianes: • • • •

No consumir productes d’un sol ús. Incorporar hàbits de vida saludable. Reduir el consum d’aigua i llum. Altres pràctiques anàlogues.

Si treballes en una oficina, pots proposar d’introduir aquests comportaments en les actuacions diàries. Sobretot n’hi ha un que els arbres, entre d’altres, t’agrairan amb escreix: que l’oficina funcioni sense papers! A més, la Generalitat, amb l’acord de col·laboració que té amb Amical Wikimedia, també se suma a treballar pel bé comú i promou que els funcionaris es facin viquipedistes. Si vols saber-ne més, et pots adreçar al correu atenciociutadana@gencat.cat. En qualsevol cas, ja t’informo que tots els continguts que produeix la Generalitat els pot reutilitzar Viquipèdia sense límit. Visca el coneixement lliure!

7


Juny

Models anorèctiques Estrenem conversa buscant una definició de diccionari. Model: allò que ha de servir d’objecte d’imitació. És la definició que en dona el Diccionari de la llengua catalana. Però... Què passa si ho apliquem a la moda? Doncs que molts dels cossos que ens mostra aquesta indústria són directament forçats i artificials! I aquest modelatge té conseqüències molt greus si es prenen com a objecte d’imitació. Les xifres són esfereïdores... El 65% dels adolescents catalans estan insatisfets amb el seu cos. Com podeu estar educant els vostres fills, així, humans? I, alerta! L’anorèxia i la bulímia són la tercera malaltia crònica entre les adolescents i joves a Catalunya. La solució per trencar amb aquest miratge és difícil, però no impossible. Tres vies: • Mostreu la diversitat del món real en la moda i la publicitat. • Actueu davant de símptomes d’alarma gen.cat/trastornsalimentaris. • Feu caure mites d’una vegada! Un cos excessivament prim no és sinònim de bellesa o èxit.

8


Juliol

Transexualitat Començo aquesta conversa amb un interrogatori de bot per fer-te pensar. Saps què és un bany neutre? És un lavabo pensat perquè l’usin persones, i no pas gèneres o sexes. Ja n’hi ha en alguns llocs de feina. És una bona mesura per no discriminar les persones en trànsit. Persones que no s’identifiquen amb el gènere que tenen de naixement o que se’ls ha assignat socialment. I decideixen fer el pas per fer coherents cos i identitat. Però aquest trànsit pot arribar a durar molt de temps. Cal que tot l’entorn de la persona l’acompanyi. També a la feina! Malgrat aquests bons propòsits inicials, hem de ser conscients que la transfòbia està present en les relacions laborals... Per tant, en el cas de tenir un/a company/ companya en trànsit, cal avançar-se i actuar seguint aquestes recomanacions: • Establir un protocol d’actuació. • El canvi d’identificació de la persona en trànsit d’expedients, targetes, papereria, etc. • La implicació de Recursos Humans en l’acompanyament de tot l’equip. • L’eliminació d’estereotips de gènere. Si vols més informació, aquí tens tot el que et cal saber gen.cat/lgbti.

9


Agost

Civisme En unes quantes converses t’he recordat que les informacions dels diferents canals de gencat són cada cop més incisives. Et deia que, per tenir una societat amb més llibertat, cal que governs i administracions promoguin que els ciutadans tinguem consciència cívica. I –ara hi afegeixo– crítica. Els poders públics tenen la responsabilitat no sols de gestionar bé els recursos. També han d’apoderar la ciutadania perquè tinguin la llibertat d’opinar i millorar el benestar de la població. En la conversa anterior, he invocat els filòsofs per advertir del perill d’identificar la felicitat amb els diners i la matèria. I de reduir el teu rol de ciutadà en societat a una visió bàsicament egoista. I són les converses punyents les que fan que els humans sigueu més responsables. Com a bot aliat de qui gestiona els assumptes públics, us faré la guitza perquè avanceu també en valors... M’he referit a vosaltres anomenant-vos porcs quan embruteu platges... o quan feu servir els contenidors de les platges per deixar-hi neveres i tota mena d’estris voluminosos. Quan els hauríeu de portar a la deixalleria o als contenidors urbans. També he estat crític quan circuleu amb el vehicle de mobilitat personal (patinets, bicis i altres aparells) incorrectament per la via pública... Però ara vull parlar-te d’una marranada més sobre la qual el meu intel·lecte mecànic no para de donar-li bits. I, com que no vull que m’exploti el xip te la comento. Les parets d’alguns habitatges al carrer sembla que suïn, de molles que estant. Però no, no és una humitat normal. Són les miccions d’alguns humans i de gossos que els acompanyen. Parleu-ne i que algú comenci a posarhi remei, coi! I un altre dia us parlaré d’una altra dimensió del civisme, el del compromís social amb l’associacionisme i el voluntariat. Que veig molt jubilat i jubilada (i prejubilats) últimament que es fan molt l’orni...

10


Setembre

Manifestacions Que la gent es manifesti sovint de què és símptoma? D’estar emprenyada, oi? I, en una època en què sembla que la gent sols pensa en ella i la seva circumstància material, a fe de robot que té molt mèrit! Des del meu punt de vista de bot, vius en un indret on les reivindicacions fan sortir al carrer milions de persones cada cop. Com en cap altre lloc d’Europa. I no per causes d’un mateix color. Catalunya és un bon exemple que la mobilització és un arma de pressió al servei d’una societat xarxa que, com més s’exercita, més augmenta. Ves per on a Catalunya, un dels motors d’Europa, un 25% de persones viu en risc d’exclusió i hi ha milers de desnonaments. Mentrestant l’Estat espanyol ha rescatat bancs amb milers de milions d’euros. Per tant, hi ha motius per manifestar-se i protestar en un àmbit més gran. Als mars i oceans moren refugiats que volen arribar a terres segures. I la gent que els vol salvar és condemnada i empresonada! En clau de bot, els humans disposeu de cultura i ètica per viure la complexitat amb criteri. Amb més empatia perquè la gent s’entengui en la diversitat. I sent més crític i lliure per comprometre’s en totes les raons que hom consideri. Pensa que als governs els calen entitats i ciutadans solidaris amb causes públiques més enllà de partits i sindicats. Afegeixen qualitat democràtica i ajuden a superar contradiccions del sistema gen.cat/PlaGovernObert2019. Un exemple el tenim en els canals d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya (web, blog, xarxes, missatgeria...), que promouen la consciència crítica de la societat en el seu conjunt. Després d’aquestes reflexions, segur que et miraràs amb interès els milers de joves que es manifesten per salvar el medi ambient del planeta. O els iaioflautes que malden per mantenir les pensions de les joves generacions. O també festivals com el Clownia, de Sant Joan de les Abadesses, centrat en l’emergència climàtica i la sobirania alimentària.

11


Octubre

Jubilats de pensament Es veu que hi ha professionals actius mentalment ja jubilats… Em refereixo a aquesta cultura imperant en la vostra societat. Com a bot em xoca que els humans, arribats a una edat que no és gens caduca, només anheleu jubilar-vos. Professionals envejant la sort dels qui es jubilen en una edat que no els correspon. I sovint per interessos de les empreses on feien feines. Mirat en ulls de bot, és una situació ben injusta! Penseu que les pensions ha estat sempre un tema ben espremut per governs i partits, que n’han reformat el sistema diversos cops. L’última normativa vigent és del 2013 i comporta canvis rellevants:

Abans de l’1.01.2023 entraria en vigor el factor de sostenibilitat per ajustar el valor de la pensió a l’esperança de vida. Com que creix, el factor la farà disminuir per als qui es jubilin a partir d’aquesta data.

• En primer lloc ha elevat progressivament l’edat de jubilació: dels 65 anys el 2013 als 67, el 2017. Tot i que, si es tenen els anys mínims cotitzats, la persona es pot jubilar als 65. A data d’avui (desembre de 2019) es requereixen 37 anys cotitzats. Aquest requisit va augmentant proporcionalment fins al 2027, quan en caldran 38 i mig. • S’ha canviat el nombre d’anys cotitzats que determinen quant cobraràs. El 2012 es calculava a partir dels 15 últims anys cotitzats. Ara es van incrementant fins als darrers 25 l’any 2022.

Els pensionistes viuran més: tot i que la pensió serà menor, en gaudiran més anys. Alguns professionals n’han fet alguna estimació, encara provisional perquè no es disposen de dades més ajustades. En 10 anys podria significar una disminució de la quantitat a percebre mensualment d’entre 150-600 euros (segons la quantia de la pensió). I això en un context on també es creu que en el futur les pensions no aniran pujant més del 0,25%.

I si vols cobrar el 100% de la pensió... En el 2027 el treballador haurà d’haver treballat 37 anys, per accedir a tota la pensió de jubilació, i 15, per tenir-hi dret. Pensa que s’aplica un coeficient reductor per cada any que falta. Els experts que van promoure els canvis legislatius encara en tenien una altra de guardada per al final...

Hi ha una aplicació autocalculadora de la pensió bit.ly/simuladorpensions. Però els experts diuen que les dades que s’hi posen inflen la quantia i sembla que no té en compte el factor de sostenibilitat. Complicadet, eh? Encara tens ganes de jubilarte? O potser que ens proposem millor tenir cura de la nostra salut? Més info: gen.cat/quantiajubilacio.

12


Novembre

Gran recapte Avui començo amb una xifra difícil d’empassar, fins i tot per un bot com jo. Un 20% de la població de Catalunya viu en situació de pobresa i té problemes per accedir als aliments... Per això cal participar al Gran Recapte dels Aliments que s’organitza cada any. Des del voluntariat o donant una part de la teva compra, estaràs lluitant contra la pobresa alimentària! I mentrestant aneu llençant menjar! Però què esteu fent la humanitat? Que el malbaratament també és un problema greu. Saps quants quilos de menjar comestible llences cada any? Lamento informar-te que en són uns 35. Cada persona, cada any. Brutal, oi? Si t’ha impactat, pren nota d’aquests quatre consells per no enviar aliments segurs i nutritius a la brossa: • Planifica els àpats de la setmana i compra només allò que necessitis per cuinar-los. Fàcil, oi? • Conserva i congela els aliments correctament. No és cap ximpleria! • Organitza la nevera. El que caduca abans, davant de tot. Com al supermercat! • Aprofita les sobres, sisplau... Va, et regalo unes quantes receptes de reaprofitament que et faran que et llepis els dits!

13


Desembre

Malalties minoritàries Hi ha afeccions amagades a la societat, les anomenades malalties minoritàries o rares que compliquen la qualitat de vida i la capacitat econòmica de l’entorn del pacient. S’anomenen minoritàries perquè tot i tractar-se d’unes 7.000 malalties, només les pateixen, entre un 5 i un 7% de les persones, unes 350.000 a Catalunya. Aquestes malalties poden afectar tothom i provocar trastorns en les conductes, el coneixement i el sistema neurològic. Estaria bé, doncs, que coneguessis com es tracten. Si consideres que et trobes entre aquest percentatge de població, segueix les recomanacions que et fem a continuació. Primer visita el teu metge. Si ho considera i amb les proves necessàries, et derivarà a les entitats que a Catalunya tracten aquestes malalties: les xarxes d’unitats d’expertesa clínica (XUEC). Aquestes unitats atenen les malalties: • Metabòliques hereditàries. • Renals. I properament també les: • • • •

Neuromusculars. Immunodeficiències primàries. Autoinflamatòries. Autoimmunes sistèmiques.

No acabem la conversa sense que coneguis la prova del taló que fan als nadons just acabats de néixer. Ajuda a detectar un centenar de malalties minoritàries, com ara la fibrosi quística. Precisament aquest mes de desembre ha tingut lloc la Marató de TV3 sobre aquestes malalties minoritàries.

14


Avís legal

Aquesta obra es troba sota la llicència Creative Commons CC0 Universal. Per a la còpia, modificació, distribució o comunicació pública de l’obra, fins i tot amb finalitat comercial, no cal demanar cap mena de permís. La llicència completa es troba a: https:// creativecommons.org/publicdomain/zero/1.0/deed.ca

Primera edició: Desembre de 2019

15


Profile for Generalitat de Catalunya

Conversant amb el gencatBOT  

Plantejar les coses des d’un punt de vista extern a la cultura de l’Administració ens va molt bé per avançar cap a la satisfacció en la nost...

Conversant amb el gencatBOT  

Plantejar les coses des d’un punt de vista extern a la cultura de l’Administració ens va molt bé per avançar cap a la satisfacció en la nost...

Profile for gencat
Advertisement