Issuu on Google+


1. Característiques evolutives: 

Puja i baixa escales tot sol agafant-se de la paret o la barana i poc a poc va alternant els dos peus.

Corre ràpid parant i començant de nou.

Comença a fer torres de sis/set cubs amb la ma preferida i va avançant poc a poc fins a fer torres de nou cubs amb les dues mans.

Comença utilitzant unes cinquanta paraules i més endavant el seu vocabulari es va ampliant encara que els seus discursos no són correctes del tot. Comença a formar oracions simples amb dues o més paraules.

Menja sol amb la cullera i la forquilla.

Comença a demanar per anar al lavabo encara que a vegades no sigui cert que en tingui ganes.

Es baixa ell/a sol els pantalons.


2. Definició del control d’esfínters: Maria Luisa Ferrerós Tor: Psicòloga Infantil diplomada per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en neuropsicologia i va fer un Màster en alteracions del son. Alterna la seva activitat professional treballant com a psicòloga especialista en alteracions neuropsicològiques, col·labora escrivint articles i forma part del cos de docents de la Universitat Politècnica de Catalunya. També imparteix nombroses conferències.

Defineix el control d’esfínters com: El procés per el que el nen/a d’aproximadament dos anys d’edat, és capaç d’anar al lavabo a orinar o defecar, per ell/a mateix o acompanyat d’algun adult.


3. Per què és més fàcil controlar l’intestí que la bufeta? -

Diferències de freqüència amb que es produeix una i l’altra. Buidar l’intestí és una acció involuntària que s’ha de fer quan el cos ho demana. L'evacuació de l’intestí es manifesta a través de rumors i opressions.

El procés consta de 5 passos: -

Adonar-se de l’activitat intestinal: Primer pas. Veure com a normal l’activitat intestinal: segon pas. Informar i anomenar el que està passant: tercer pas. Estar atent i ser més ràpids per poder arribar a temps a l’orinal o bater: quart pas. Que el nen/a entengui que la femta és el resultat del que s’ha ingerit i que com que no té cap funció s’ha de tirar al bater: a l’arribar aquí haurem aconseguit un control intestinal perfecte.


4. Què és l’enuresi infantil? Maria Luisa Ferrerós Tor: Incontinència urinària involuntària. És a dir; la falta de control en l’emissió d’orina, tant diürna com nocturna, que es manté o apareix una vegada passada l’edat en que s’adquireix la maduresa fisiològics, tradicionalment considerada al voltant dels 3 anys d’edat, però que pot arribar com a límit als 5 anys.


5. Tipus d’enuresi:

Enuresi primària:

Engloba als nens i nenes que no són capaços de controlar el pipí durant el dia i durant la nit de manera natural dels 3 als 5 anys d’edat. 

Enuresi secundària:

Es tracta de nens i nenes que han aconseguit controlar els seus esfínters a l’edat corresponent, i de cop, comencen una etapa en la que se'ls i escapa l’orina de nit i ocasionalment de dia.


6. Causes de l’enuresi: -

Desordre del son.

-

Desenvolupament més lent del normal del control de la bufeta.

-

Resultat d’emocions i tensions que requereixen especial atenció.

-

Cansament.

-

Ambient familiar de sobreprotecció o al contrari.

-

Gairebé mai significa que el nen/a tingui un problema a la bufeta.


7. Conseqüències de l’enuresi: 

Falta de seguretat en ell/a mateix.

Humiliació davant dels altres si és descobert.

Vergonya.

Disminució del seu nivell d’autoestima.

Falta d’atenció.

Angoixa.

Les relacions familiars es posen tenses.

Els pares se senten culpables.

S'aïllen dels demés.


8. Com saber si el nostre fill/a necessita ajuda? o o o o o o o o

Si s’ha detectat una especial inseguretat o temor a mullar el llit quan es comença a treure el bolquer. Si s’observa que el nen/a té un son molt profund. Si li costa despertar-se als matins. Si es desperta plorant amb el llit moll perquè ha tingut un malson. Si té problemes a l’escola de falta d’atenció. Si marxa d’excursió, colònies o a dormir a casa d’un amic o amiga li suposa un greu conflicte. Si s’ha adquirit l’hàbit entre els 3 i els 5 anys i es fa una regressió sense cap motiu aparent. Si el nen/a té 6 anys i encara no controla totalment els esfínters.


9. Límit d’edat:

Aquesta es considera l’edat crítica, és el marge que donen els especialistes per comprovar si el nen/a pot superar el problema per ell/a mateix. Si no ho fa s’ha de consultar amb el pediatra i aquest després de realitzar les probes pertinents per descartar qualsevol anomalia recomanarà la visita a un especialista (psicòleg o neurofisiòleg).


10. Orientacions als pares i mares per desenvolupar el control d’esfínters:

o

Què poden fer els pares i mares per ajudar al nen/a?

o

Per poder dur a terme el procés el nen/a ha de:

o

Mai s’ha de:


Llibres infantils que poden ajudar als nens i nenes en el control dels esfínters: •

El llibre de la caca (Pernilla Stalfelt).

Mama, tinc pipí (Guido Van Genechten).

Tinc pipí (Manuela Olten).

La princesa que se hacía pipí en la cama (Alexander Baxter).

Coses de nens, caca (Nicola Baxter).

Adéu, bolquer! (Seri càmara).

Tengo pis (Mo Willems).

Ruby per a què serveix la gibrelleta? (Paul i Emma Rogers).


El control d'esfínters