EL COMPROMÍS I LA LLUITA OBSTINADA PER LA PROFESSIÓ INFERMERA
Teresa Vilalta Directora assistencial del Centre Sociosanitari La República
De petita jugava a posar i treure benes de la panxa dels ninos. A casa sempre li insistien perquè fos mestra, però ella, de manera obstinada, s'hi negava una vegada i una altra. Volia ser infermera perquè des de sempre havia sentit de molt endins el vessant de cuidar. I des del principi va decidir comprometre-s'hi a fons. Teresa Vilalta (Barcelona, 19 d'abril de 1957) va ser durant vint-i-cinc anys directora infermera de l'Hospital Santa Caterina de Girona, càrrec al qual va accedir l'any 1989 després de deixar Barcelona, on havia nascut. De mirada serena, s'hi entreveu un caràcter fort i valent per continuar endavant, malgrat els obstacles. Forma part de les desenes de generacions d'infermeres formades a l'Escola d'Infermeria de Sant Pau de Barcelona. S'hi va graduar com a ajudant tècnic sanitari (ATS) l'any 1975 i va ser una de les centenars d'infermeres que es van manifestar davant del Palau de la Generalitat per reclamar la llicenciatura, que aleshores no van aconseguir. L'any 1977 naixia la diplomatura d'infermeria. Amb aquest pas, els estudis d'infermeria entraven a la universitat i definitivament es desterrava el rol d'ajudant al qual s'havia condemnat les infermeres. Però ella sempre va considerar que la infermeria es
mereixia molt més. Com moltes altres, va convalidar el títol d'ATS pel de diplomada i anys després va decidir llicenciar-se en infermeria per la Hogeschool Zeeland dels Països Baixos, molt abans que a Catalunya en sortís la primera promoció. Ara que ja ha fet cinquanta-nou anys continua pensant a treure's el doctorat. Ho farà, sigui quan sigui, encara que ja estigui jubilada. Serà el moment en què, definitivament, sabrà que haurà acomplert el seu compromís professional. ı Estudiar infermeria a Sant Pau li va imprimir caràcter? ı Vaig entrar a l'escola amb només setze anys, quan vaig acabar el batxillerat i per a mi va ser un impacte, perquè com a estudiant una de les primeres pràctiques que vam fer va ser rentar persones adultes. Jo aleshores no havia vist mai cap home despullat. A Sant Pau ens inculcaven les bases de Virginia Henderson i Florence Nightingale, aquest sentiment de cuidar i dedicar-te als altres. Primer cuidar i ajudar les persones, la tècnica ja venia després. Teresa Piulachs, que aleshores era la directora de l'escola, em va deixar una forta empremta i em va marcar molt el camí del que havia de fer una bona infermera.
39