Page 1


Portada 14-2-18.indd 1

COLECCIÓN

Esclat

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles. Així parlem a les comarques de la franja, 1985. 2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984. 3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana, 1984. 4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986. 5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987. 6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987. 7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993. 8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995. 9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997. 10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997. 11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999. 12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000. 13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002. 14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003. 15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004. 16. Deu anys de «viles i gents», 2006. 17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006. 18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007. 19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008. 20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009. 21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010. 22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011. 23. SASOT ESCUER, Màrio: Espills trencats, 2017.

Merxe Llop Alonso

TÍTOLS PUBLICATS

Fotografía de Dolors Olivas

Merxe Llop Alonso

Esclat Merxe Llop Alonso Nascuda a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. És Graduada en Magisteri i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació. És una dona d’interessos múltiples, que mai ha deixat d’aprendre coses noves i aprofundir en diferents continguts culturals.

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 24

Les seues publicacions recullen la multiplicitat de les seues inquietuds i interessos i, especialment, sobre la figura femenina com a protagonista. Algunes obres són: La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Gobierno de Aragón, 2000; Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche. Anuario UNED 2003; La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inèdita; Grup de redacció del Pedris de Bot (Tarragona); Col·laboració en les revistes La Hierba (Casp) Delta (Saragossa) “ Temps de Franja” amb una columna sobre DONES, “L’eixam”(Nonasp) “La lluna en un cove”, especial “Elles”; Col·laboració en el llibre col·lectius de poesia,“Roda la mola”; de narrativa “Tren de la val de Zafán”. Gara d’Edizions, Zaragoza, 2011; Premi Guillem Nicolau, 2010, del Govern d’Aragó, amb l’obra “Ressò en l’obscuritat”; Eco en la oscuridad. Mira editores, Zaragoza, 2013; i, la coordinació de Acerca de la psicoterapia psicoanalítica grupal. R. Meseguer i R. Andreu, Barcelona, 2016.

24

20/02/2018 13:40:06


Esclat libro.indd 1

20/02/2018 13:48:34


Esclat libro.indd 2

20/02/2018 13:48:35


ESCLAT

Esclat libro.indd 3

20/02/2018 13:48:35


Colección «Literaturas de Aragón» Serie en Lengua Catalana, 24

Esclat libro.indd 4

20/02/2018 13:48:35


Merxe Llop Alonso

ESCLAT

Esclat libro.indd 5

20/02/2018 13:48:35


© Merxe Llop Alonso © Dibuixos: Marta Castelló Llop Editan: Gobierno de Aragón Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Gara d’Edizions www.garadedizions.com

I.S.B.N.: 978-84-8094-961-3 (Gara d’Edizions) I.S.B.N.: 978-84-8380-369-1 (Gobierno de Aragón) Dep. Legal: Z 98-2018 Imprenta: C  ometa, S.A. Ctra. Castellón, km. 3,400 — 50013 Zaragoza

Esclat libro.indd 6

20/02/2018 13:48:35


L’exploració d’un mateix és una aventura deliciosa i inefable. Ramón Meseguer

Esclat libro.indd 7

20/02/2018 13:48:35


Esclat libro.indd 8

20/02/2018 13:48:35


Gràcies per la vostra col·laboració: Artur Quintana, Cinta Mulet, Dolors Olivas, Marc Martínez i Marta Castelló.

Esclat libro.indd 9

20/02/2018 13:48:35


Esclat libro.indd 10

20/02/2018 13:48:35


PRÒLEGS Sou a davant d’una Ars amandi, de com estimar i voler, i ho fareu a través dels amors de l’autora, immersos en el seu relat –teixiré de paraules la túnica de l’alba–, amb llengua veraç, oberta, àvida i d’urgència, esclatant, crua, estripada i tendra –no us espanteu de tants adjectius, no puc dir altre–, amb versos tan esplèndids com: i lliscarà la darrera esperança, com fang de pluja amarga, que per si sols ja fan un poemari. Són cinc capítols i obriu-hi camí per Absència, per un amor de lonh, on en Jaufré és fa ara trobairitz i diu paraula de dona enamorada. [Tot en passant em permeto de recordar-vos que les trobairitz feien servir una llengua veraç, oberta, àvida i d’urgència, esclatant, crua, estripada i tendra]. Si d’en Jaufré sabem que l’amor de lluny era amb una dama del Trípoli del Líban, el mot Lebensgefährtin –‘la qui acompanya pel camí de la vida’– del vers 6 ens duu a un amor de terres alemanyes. Un dia d’hivern te vas apropar i comença l’amor entre ella, la dama enamorada, i ell de terres nord enllà. N’anirem seguint el joc per les paraules: des del bes, que és promesa de roses, per les mans degotades de carícies, les pells àvides que es frègon amb desesperació urgent, els llavis, pell sobre pell, moviments rítmics, sospirs de tendresa. Aplegarem llavors a la catedral, al jardí més profund, al temple –Lebensgefährtin– amb tota la fúria. Ni la nostàlgia o l’absència en la distància, ni les trobades escasses, fugisseres, ni el trobar-se la dona amorosa a les portes de l’hivern podran amenaçar l’amor de lluny, car floriran en la tardor totes les primaveres. L’autora, dona enamorada, que per l’amor despertarà alliberada, viu un amor ocult de llençols secrets, que s’ha d’emportar en segrest a l’espai on sigo possible el bes, aconseguint per l’escriptura, per la lenta escriptura, com calmar la pena de l’absència. La 11

Esclat libro.indd 11

20/02/2018 13:48:35


quotidianitat –entre xifres, números, comptes, papers i factures– també s’hi farà present amb esclats –col·lisió de dos astres, esclata l’èxtasi– de llengua veraç, estripada: paraules noves acabades de parir. Un vers, –sense lògica, com una xiqueta–, d’Absència, potser inadvertit, anuncia ja el camí cap a Enyorança, cap al jardí sempre perdut, inevitablement, de la infantesa i adolescència nonaspina de l’autora: la vella estació ferroviària, les pedres del pont del riu –l’Algars o el Matarranya?–, les tardes de diumenge, polseretes i campanes, la sang calenta, savis de la ignorància, utopies i rebel·lia, així com és sabut que on revient toujours au premier amour: i creixen les punxes al jardí de roses del primer amor. Tanmateix tot és quimera, ficció, somieig, car Despertar a la vida significa perdre el regne. És tan trist com l’evidència de la mort [...] accions imaginàries que donen sentit al no sentit [...] ara que la vida declara que qualsevol temps passat no era millor. Tres versos centrals deixen aquesta temàtica i s’abandonen a un amor que no és de la infantesa ni tampoc de l’adolescència: potser el d’Absència? La represa de frases i metàfores d’aqueix primer capítol –pell sobre pell, he viscut, la catedral, el temple recòndit, esclata l’èxtasi– podria suggerir-ho. Els dos versos finals d’Enyorança reprenen la temàtica insistent de l’ubi sunt de Què fan, On són, Quan, Qui... Definitivament: ha mort la princesa del temps d’infantesa, d’adolescència, vers que enllaça amb el capítol següent: de Constatació –Avui has mort definitivament, el tu, no pas el jo d’Enyorança. D’entrada la veu poètica trenca així amb un amor –nou, vell, adolescent, d’Absència?– amb mots de ressons moretians: Massa temps per acceptar que tu i jo vam ser un invent impossible. Un amor que tanmateix és exaltat: Tu fas etern l’instant, ofegues la set [...] encens la pell, però que no aconsegueix de superar l’esdevenir del temps, que tot passa, res no queda. Pitjor encara: aquest amor, ombra dels somnis de la dona enamorada, la mena cap allà on reposen misèries, laments, culpes o remordiments, o, resumint-ho, als monstres que assenyalen el capítol següent. Se sent perduda, té por, pateix, s’espanta –matriu maçolada, budells, femer, desbraonada– i acaba sola, sola, sola. Només per l’escriptura aconseguirà salvar-se, i l’amor: Tu sós la lletra que em salva, dirà. La temàtica del tempus fugit i de la mort són recurrents i en alguns casos amb mots volgudament represos d’Enyorança: perdre el regne, evidència de la mort, accions imaginàries, ..., per concloure que lo nostre temps és ara. Hi trobareu també alguna referència nonaspi12

Esclat libro.indd 12

20/02/2018 13:48:35


na: la Punta Alta davant del pont petit de l’Algars, prop de la Mare de Déu de les Dues Aigües, i una altra de potser barcelonina al vers 7 –la catedral–, amb notes de quotidianitat: els projectes curriculars, lo llit per fer, ... . La Monstruositat: el monstre, ai!, el monstre que tots portem a dins per la necessitat d’obtenir plaers subtils, [...] amb los dolors més innobles, un monstre masoquista viu a la gelosia, l’enveja, l’absència, aquest monstre es fa present a tot el capítol, obsessivament present. Ella hi reaccionarà en una lluita d’alts i baixos constants, però declarant que sempre: batallaré sense por [...] fins que el teu amor que no es cansa mai se difon tendríssim per les ferides acabades de fer i antigues. Un monstre que exclama sense aturador: Mai no serà. Mai no. Mai. Més enllà de la solitud i el monstre hi ha l’afany de l’autora de buscar aire fresc en aigües noves, d’Esperança. Evocarà la desaparició de la cultura heretada, estàtica, mil·lenària, en ben poc de temps, tan sols uns quants anys de la pròpia vida: cauen les pedres del corrals vells i els pardals han construït nius als fumerals de cases deshabitades. [...] als terrats de canyissos i fang. Hi haurà davant de tot això un temps seu de passivitat per passar a un altre del crit. Aleshores en les branques del meu somni florira l’arbre del fruit més antic. I cercarà l’amor –mans que despèrton la pell apagada. Amb mots d’ara i de sempre escriurà l’itinerari d’un destí nou. *** On sí que es podria parlar de dialectalisme en l’obra de Merxe Llop fóra en la morfologia, on formigueja sós, la deliciosa forma de la segona personal del singular del present d’indicatiu del verb ésser exclusivament usada a Nonasp –que per a mi té inevitables, i falses, ressonàncies portenyes: –Vos sos mi hermano–, i moltes d’altres formes, les unes d’ús comarcal –sigo– d’altres més amples –frègon, dixa–, o més encara –teua, endevinesses, cream. Bé podria ser que aquestes morfologies dels versos de 13

Esclat libro.indd 13

20/02/2018 13:48:35


l’autora fossen dialectalismes. Sí que podria ser. Però tant si ho són com si no, Merxe Llop en cap cas no les fa servir per afanys dialectals, sinó per volgut, forçós i inevitable desig d’autenticitat. Artur Quintana i Font

14

Esclat libro.indd 14

20/02/2018 13:48:35


Merxe Llop a través de la seva obra, ens ofereix una parada reflexiva en el discurs de la seva existència enfocada des l’eix temporal que, clàssicament, determina la concepció humana del fluir vital. Un poemari caracteritzat per la força que insereix la sinceritat del llenguatge natural i directe, net de subterfugis lingüístics, ric per la seva claredat, i original per l’ús d’un lèxic que ens comunica tant la seva vinculació i coneixença del món rural, com la intenció de mantenir-ne la fisonomia dialectal. La percepció de la pròpia identitat, ja refeta i restituïda en l’efímera existència del racó del passat. La poeta s’aferma des de l’inici en aquesta voluntat d’afrontar-se a ella mateixa i reconèixer-se, vencent la por de descobrir una personalitat desconeguda. S’identifica en el passat amb una princesa morta, amb la càrrega connotativa de jovenesa i de fresca emotivitat que comporta el terme, però ja perdudes. L’estructura que presenta externament l’obra no respon simplement a una voluntat d’ordenació cronològica de l’emotivitat de l’autora, hi ha versos que denoten una severa preocupació pel pas del temps, un temps viscut com un esclavatge que sotmet la vida i la consumeix cap a un ineludible desgast sense interludis. Una finíssima nostàlgia es barreja amb un deix de resignació, la d’aquell que coneix la vida per dins, la del que se sap vençut davant l’obstinada finitud dels cossos. Paraules essencials i versos encertadíssims amb els quals la poeta ens endinsa cap a la desesperança que subjau en el rerefons de tot el poemari. La imprecació i la interrogació retòrica amb seran recursos que repetirà successivament i dels que se servirà per crear aquest estat de malestar, de dubte i d’insatisfacció. El desplegament d’elements naturals es recrea de forma esplèndida, i és des d’aquest moment vital, irreversible i indefugible, que l’autora es regira cap al record que de vegades emergeix com a somni enyorat, de vegades com a turment. 15

Esclat libro.indd 15

20/02/2018 13:48:35


Els actuants del present són el resultat dels perquès sense resoldre, la incomprensió de la pròpia existència, la mirada desperta cap al seu voltant, les pors, la indefectible carència de llibertat per sortir d’un engranatge prescrit: “Un sol dominant / imposa el compàs / d’un ritme obligat”. L’autora emboteix el seu cap entre les paraules i s’hi refugia, en l’escriptura busca l’essència de la seva pròpia realitat alhora que se n’evadeix:“Si fosses un arbre / te diria vida,”. La mirada al futur continua amb aquesta feixuga càrrega de records i d’incomprensió d’ella mateixa projectada en el món que l’envolta i que fa patents amb qüestions aparentment evidents com aquesta: “per què és primavera?”. La poeta voldria no adornar-se’n de l’esdevenir quotidià: “... Vull trobar-te lliure / tombada sota la lluna cega. Buscar-te / adormida”. No percebre seria una forma d’alliberació, i afirma: “... Però sóc forçada / a viure desperta,”. Delirava i es fixava en la vida senzilla i no conscient d’una gateta: “Una gateta dorm aprofitant lo darrer sol de la tarda / fora del temps, sense record / [...] sense records, / viu al dia.”. Amb recel de trobar la veritat en l’exercici del seu pensament i amb aquesta feixuga càrrega de desassossecs, l’autora dota també la darrera part del llibre d’un to esperançador a través d’uns versos exquisits: “M’ompliré de rosada a l’hivern / i en les branques dels meus somnis / florirà l’arbre del fruit més antic.”. És l’amor guaridor qui la rescabala del pessimisme que li provoca el sentiment de la mort i l’esclavatge del determinisme temporal: “Estimar-te ha estat / trobar la vida”. Ens trobem davant d’un poemari existencialista, ple de matisos que soscava els deixos més profunds que inquieten l’home, poesia de l’experiència d’una autora que s’inicia en plena maduresa i que té molt a dir. Cinta Mulet Grau

16

Esclat libro.indd 16

20/02/2018 13:48:35


I ABSรˆNCIA

Paraules en lluminosa barca al mar de la segona navegaciรณ on he hissat una vela per a vรณs.

17

Esclat libro.indd 17

20/02/2018 13:48:35


Esclat libro.indd 18

20/02/2018 13:48:36


1 Te sento foc en l’aire quan s’apago el plor volaré al teu temps per emportar-te en segrest a l’espai on sigo possible el bes. Cada dia que passa és una promesa de roses; cada distància que mos separa, un camí cap al reencontre; cada imatge, una paloma, un avís entendridor d’esta explosió còsmica que esclatarà entre les mans degotades de carícies. Quan les pells àvides se frègon amb desesperació urgent, confirmaran que en l’astronomia del cosmos s’ha produït la col·lisió de dos astres ansiosos de provocar esta catàstrofe.

19

Esclat libro.indd 19

20/02/2018 13:48:36


2 Un dia d’hivern te vas apropar, espill d’ulls de gata cansada. En el reconeixement de jo en tu, la primera llavor fecunda d’un respirar i sentir junts. Subtilment buscava el teu frec, te defugia perquè no endevinesses, però amb la presència muda em donaves l’alè, tu representaves l’esperança, venies com desvetllador de somnis i així et portava dintre amb tot allò que no et vaig dir. Sempre has estat en mi. Fora del temps, una gateta somiava.

20

Esclat libro.indd 20

20/02/2018 13:48:36


Portada 14-2-18.indd 1

COLECCIÓN

Esclat

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles. Així parlem a les comarques de la franja, 1985. 2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984. 3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana, 1984. 4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986. 5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987. 6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987. 7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993. 8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995. 9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997. 10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997. 11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999. 12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000. 13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002. 14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003. 15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004. 16. Deu anys de «viles i gents», 2006. 17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006. 18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007. 19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008. 20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009. 21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010. 22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011. 23. SASOT ESCUER, Màrio: Espills trencats, 2017.

Merxe Llop Alonso

TÍTOLS PUBLICATS

Fotografía de Dolors Olivas

Merxe Llop Alonso

Esclat Merxe Llop Alonso Nascuda a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. És Graduada en Magisteri i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació. És una dona d’interessos múltiples, que mai ha deixat d’aprendre coses noves i aprofundir en diferents continguts culturals.

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 24

Les seues publicacions recullen la multiplicitat de les seues inquietuds i interessos i, especialment, sobre la figura femenina com a protagonista. Algunes obres són: La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Gobierno de Aragón, 2000; Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche. Anuario UNED 2003; La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inèdita; Grup de redacció del Pedris de Bot (Tarragona); Col·laboració en les revistes La Hierba (Casp) Delta (Saragossa) “ Temps de Franja” amb una columna sobre DONES, “L’eixam”(Nonasp) “La lluna en un cove”, especial “Elles”; Col·laboració en el llibre col·lectius de poesia,“Roda la mola”; de narrativa “Tren de la val de Zafán”. Gara d’Edizions, Zaragoza, 2011; Premi Guillem Nicolau, 2010, del Govern d’Aragó, amb l’obra “Ressò en l’obscuritat”; Eco en la oscuridad. Mira editores, Zaragoza, 2013; i, la coordinació de Acerca de la psicoterapia psicoanalítica grupal. R. Meseguer i R. Andreu, Barcelona, 2016.

24

20/02/2018 13:40:06


Portada 14-2-18.indd 1

COLECCIÓN

Esclat

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles. Així parlem a les comarques de la franja, 1985. 2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984. 3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana, 1984. 4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986. 5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987. 6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987. 7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993. 8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995. 9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997. 10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997. 11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999. 12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000. 13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002. 14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003. 15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004. 16. Deu anys de «viles i gents», 2006. 17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006. 18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007. 19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008. 20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009. 21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010. 22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011. 23. SASOT ESCUER, Màrio: Espills trencats, 2017.

Merxe Llop Alonso

TÍTOLS PUBLICATS

Fotografía de Dolors Olivas

Merxe Llop Alonso

Esclat Merxe Llop Alonso Nascuda a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. És Graduada en Magisteri i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació. És una dona d’interessos múltiples, que mai ha deixat d’aprendre coses noves i aprofundir en diferents continguts culturals.

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 24

Les seues publicacions recullen la multiplicitat de les seues inquietuds i interessos i, especialment, sobre la figura femenina com a protagonista. Algunes obres són: La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Gobierno de Aragón, 2000; Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche. Anuario UNED 2003; La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inèdita; Grup de redacció del Pedris de Bot (Tarragona); Col·laboració en les revistes La Hierba (Casp) Delta (Saragossa) “ Temps de Franja” amb una columna sobre DONES, “L’eixam”(Nonasp) “La lluna en un cove”, especial “Elles”; Col·laboració en el llibre col·lectius de poesia,“Roda la mola”; de narrativa “Tren de la val de Zafán”. Gara d’Edizions, Zaragoza, 2011; Premi Guillem Nicolau, 2010, del Govern d’Aragó, amb l’obra “Ressò en l’obscuritat”; Eco en la oscuridad. Mira editores, Zaragoza, 2013; i, la coordinació de Acerca de la psicoterapia psicoanalítica grupal. R. Meseguer i R. Andreu, Barcelona, 2016.

24

20/02/2018 13:40:06

Esclat  

Es presenta aquí un poemari que conté cinc capítols amb temàtica variada però que tenen l’alè d’investigació en l’ànima humana que els dóna...

Esclat  

Es presenta aquí un poemari que conté cinc capítols amb temàtica variada però que tenen l’alè d’investigació en l’ànima humana que els dóna...

Advertisement