Revista Obra Cultural Mariana - No. 255 / Març - Abril 2014

Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva l’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats.

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista electrònica: www.issuu.com/fupe Facebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

MARÇ - ABRIL 2014 - Nº 255 SUMARI

EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial

francesc

P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

FR ANCESC

Pàg. 2 DIUMENGE DE RAMS

P. Xavier Moix C.M.F.

E

l dia 13 d’aquest mes de març s’acomplirà un any des que el nom de Francesc ha assolit una popularitat immensa perquè el nou sant Pare, el Cardenal Bergoglio, Arquebisbe de Buenos Aires, n’adoptà

el nom.

Realment que la seva figura ha causat gran impacte en tot el món pel seu llenguatge planer i pels seus gestos de senzillesa i de bondat.

Pàg. 4 QUE EL NOSTRE COR NO N’ha fet una enumeració el periodista Jordi Sánchez Torrents en un arti S’AVINAGRI cle aparegut a CATALUNYA CRISTIANA en data de 5 de gener de 2014 i que

Mn. Josep Mª alimbau aquí reproduim. Diu així: Pàg. 5 JESÚS I LA SAMARITANA “Ara que el papa Francesc ja és personatge de l’any segons la revista

Montserrat Llopart Time (la qual va fer personatge de l’any tant Gandhi com Hitler) i que tots els mitjans fan el repàs del que ha estat aqust any 2013, és el moment de fer Pàg. 6 A LA MEMÒRIA DE L’OSCAR un petit resum dels gestos del papa Francesc.

Jordi Morillas U: comença el pontificat demanant des del balcó que preguin per ell, Pàg. 7 CONVOCATÒRIA DE BEQUES sense la pompositat del vestuari papal (Papa senzill).

ACTIVITATS MES DE MARÇ ABRIL 2014 Dos: agafa el bus i el papamòbil amb cabina a l’aire lliure per estar més Pàg. 8 PÈRDUA DE LA FE I ELS aprop de la gent. A la trobada de Rio utilitza un cotxe sense blindatge (Papa auster).

ESCANDOLS

Xavier Garralda

Tres: el Papa celebra la missa de Dijous Sant en una presó de menors a Roma i renta els peus a dotze nois; entre ells una noia musulmana (Papa Pàg. 9 ELS DRETS DELS INFANTS humil i proper).

Francesc A. Picas Quatre: viatga a Lampedusa indignat per la tragèdia (Papa commogut).

Pàg. 10 LA MEMÒRIA DELS GRANS

Laura Muñoz Cinc: el Papa pronuncia un missatge amb un nen que no vol marxar del seu costat (Papa accessible i tendre).

Pàg. 11 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

I L’ESGLÉSIA DEL PI Sis: abraça una persona malalta que té el rostre desfigurat (Papa com Josep Mª Vilarrúbia passiu).

Pàg. 12 JESÚS A L’HORT DE

Set: convida quatre indigents a esmorzar amb ell i a missa el dia del seu

GETSEMANÍ aniversari (Papa acollidor).

P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. Vuit: explica acudits als periodistes i es posa un nas vermell per donar suport a una fundació contra el càncer (Papa amb sentit de l’humor, alegre).

Nou: denuncia obertament el sistema econòmic actual i la desigualtat social que provoca (Papa social,”antisistema”).

OBRA CULTURAL MARIANA Deu: comença la reforma de la Cúria romana i del banc del Vaticà. Un Revista i portaveu de l’Associació. gest poc visible mediàticament (Papa valent i reformador).

Publicació bimensual de Nosaltres podem definir el Sant Pare Francesc com un papa providencial Pastoral Catòlica per al nostre temps, i aquí cal reconeixer que això ens ha vingut a trevés de la renúncia humil i valenta del seu antecessor el sant Pare Benet XVI. Es nota que ho va fer mirant el bé de l’Església. Al cap d’un any s’ha vist que ha restat coherent i discret, sense voler cap protagonisme, amb respecte total a la gestiò del seu successor, dedicat del tot a la pregària i l’estudi com a etapa última del seu servei a l’Església.

Li ho agraim.

Pàg. 3 SOLIDARITAT AMB LES

AUTORITATS

Ferran Blasi, Pvre.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

2393

DIUMENGE DE RAMS

M

olts van estendre els vestits pel camí. D’altres l’enramaven amb branques que havien tallat pels camps.

S’havia aglomerat la gent a centenars, fins al punt que s’estalonaven els uns als altres. I tots, els qui anaven al davant i els qui el seguien, aclamaven, cridant: “Beneït el qui ve!

Hosanna! Visca el Fill de David!” (Marc 11,8).

El crit Hosanna, “Senyor, dóna’ns la victòria! Senyor, fes-nos triomfar!”, té una vinculació molt aferrada, tant a l’esperit religiós com a l’aspiració patriòtica de l’alliberament d’Israel del poder romà; i, a la seva història, el poble hebreu el referia a Déu i també al rei.

L’israelita és un poble sentimental que fàcilmente canta i balla.

El més esvalotat, saltant i baladrejant al costat de Jesús, era Judes, l’Iscariot, que s’entossudia en la seva dèria de poder: “Rabbí, aquesta és la teva hora. Tens Jerusalem als teus peus. Fes-te Rei. Tothom és amb tu.”

Jesús el va aviar fredament.

Jerusalem se sentí sotragada per aquella manifestació popular, ensordidora de crits messiànics. Els forasters preguntaven: “Qui és aquest?”. Als deixebles de Natzaret, Jaume, Simó i Judes els faltava per vanar-se: “Aquest és Jesús, el Profeta, de Natzaret de Galilea, el nostre poble”, explicaven impregnats de satisfacció.

Així fins arribar a l’escalinata del Temple.

Les dones que acompanyaven Maria es van quedar pàl·lides, en veure Jesús muntant un ruquet sota un bosc de palmes i de branques d’olivera, sorollades amb “visques” al Messies.

Maria va tenir un record que l’alegrà: “Només tenia cinc anys quan va entrar a Natzaret, amb el seu pare i jo, muntat sobre un pollí.”

Aquella manifestació, a l’entorn d’un home pujat en un pollí, no va amoïnar la guarnició romana de la torre Antònia, on, per aquells dies de Pasqua, hi residia el governador Pilat, amb la seva impertorbable ganyota de menyspreament als jueus.

Però sí que va posar en estat d’alerta el 2394

consell de savis del Sanedrí.

El Mestre natzarè i el seu grup entraren al Temple a pregar, i es van fondre en el clamoreig grec, llatí i hebreu dels pelegrins vinguts dels quatre punts de l’horitzó.

En fer-se tard, se’n tornaren a Betània, i, de pas per Betfagè, retreren el ruquet al seu amo.

Passant camí, Jesús digué als seus deixebles: “No us feu il·lusions pel que heu vist avui.

No us fieu de la gent!, perquè us faran comparèixer davant els tribunals i us assotaran a les seves sinagogues. I sereu enduts davant de governadors i de reis per causa meva. Així donareu testimoni davant d’ells i dels pagans” (Mateu 10,16). “Cal arribar al meu regne per camins de mal caminar i portes estretes de mal entrar” (Lluc 13,24).

Judes, l’Iscariot, alentí el pas. No eren aquestes les paraules que li volia sentir al Mestre.

Un cop a Betània, a casa dels germans Llàtzer, Marta i Maria, s’entaularen tots a sopar.

Retornava entrar en aquella acollidora llar d’amics. Marta ho tenia tot a punt: amanida de cogombres, poma, ceba i tàperes, assaonat amb suc de llimona i oli.

Un dels Dotze va voler aclarir dubtes.

“Rabbí, nosaltres som una colla d’ignorants, de poca parla i de cap saviesa, com podrem convèncer els pagans i expressar-nos davant de reis i governadors?”

Jesús els féu: “Què era el rei David? Un pastor d’ovelles. Què era el profeta Jeremies? Un noi que amb prou feines sabia parlar.

I el profeta Amós? Un pagès que estava llaurant quan Déu el va cridar. Déu escull pobres i febles per confondre savis i entesos”.

Jesús i els Apòstols es prepararen a dormir al ras, com tenien per costum quan anaven amunt i avall de Palestina, a sol i serena.

Cadascú es buscava un lloc arrecerat del vent, o s’arranjaven amb pedres una petita closa en menys d’un no res, i es cobrien amb el mantell. A l’abril, encara es pot passar fred a Betània.

Xavier Moix, C.M.F.

agres QUE EL NOSTRE COR NO S’AVINAGRI

L

’escriptor Bernanos afirma: “El món exterior a tu...podrà fer-te sofrir.

Però tan sols tu...podràs avinagrar-

te.”

Mai no cedim a la temptació d’avinagrarnos: –per incomprencions que visquem, –per dificultats que patim, –per menyspreus que rebem, –per ànsies de revenja que tinguem.

No ens deixem agrir, entristir, acidular...

Que l’amargor i la mordacitat no niïn mai en nosaltres...

Ens tornariem aspres, virulents, destructors...

Ningú vol estar al costat de qui destil·la vinagre...

Els rancorosos, els insufribles, els intractables...allunyen familiars, amics, coneguts i desconeguts.

L’avinagrat usa la crítica per danyar.

L’avinagrat sol distorsionar la realitat.

L’avinagrat sol buscar el deteriorament en la convivència.

Llegim al llibre del Deuteronomi (32,23): “Ells són vinyes que produeixen raïms amargs i verinosos.”

El profeta Jeremies (31,29) afirma: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents. Cadascú morirà per culpa d’ell mateix.”

Que el nostre cor no s’avinagri! La vida serà millor.

Segons la ciència, el sabor agre, en deter-

minats aliments, és causa d’una alteració per microorganismes, el creixement dels quals produeix àcids orgànics. En sentit figurat “agre” és la persona esquerpa, feridora, malhumorada, desagradable, aspra, àcida en les seves expressions...

Els estudiosos diuen que el gran músic Arturo Toscanini va ser un pare sever i inflexible; que va influir, no per a bé, en les vides d’alguns dels descendents. Un col·laborador seu va afirmar: “Toscanini no estima ningú.

No mostra la bondat del cor sinó la bilis, l’acidesa que mortifica i foragita. És incapaç d’estimar.”

Una mare deia a la filla, que és una cantant i actriu molt popular: “Vas ser vinagre, llimona...i ara ets canyella. Filla, has canviat per a bé.”

Hi ha persones que viuen avinagrades: fan olor de vinagre, destil·len vinagre i ho avinagren tot...Amb el to, amb el tracte, amb la manera de parlar, d’escriure...arriben fins i tot a ser violentes i agressives, cruels i dures.

Potser no van saber superar les hores baixes i van caure en el pesimissme.

Sant Francesc de Sales, el gran mestre i pedagog de l’esperit, ensenyava als seus deixebles que havien d’abandonar tota actitud àcida, avinagrada, displicent. Deia: “No oblideu que les bones amanides tenen més oli que vinagre.”

En alguns es compleix allò que deia el profeta Isaïes (5,7) de la vinya –referint-se a la persona desagradable, àcida–: “Feia raïms agres.”

No siguem àcids. Viurem –i farem viure– millor la vida.

Josep M. Alimbau i Argila

OBRES D’ESPIRITUALITAT en tres volums A més, tenim assortit de llibres Pel camí del cel del P. Manuel Esqué i Montseny, CMF. LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas HISTÒRIA DE LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA A CATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del mateix autor.

2395

SOLIDARITAT AMB LES AUTORITATS: DE LES MÉS TERRENALS A LES MÉS ALTES

L

a gratitud, la correspondència, l’afecte o la caritat, han d’expressar-se de manera adequada amb els qui tenen una autoritat damunt nostre–en l’ordre polític o administratiu, laboral o religiós–, els quals, molts o pocs, sempre ens han fet serveis, i amb major mutiu, si per alguna circumstància necessitem que els qui formen part de la societat a favor de la qual ells treballen, els facin costat quan són objecte d’atacs injustos, desproporcionats o poc raonables.

I això no està renyit amb els defectes que puguin tenir o els errors que tal vegada hagin comès, i que se’ls han d’assenyalar oportunament per les vies més adients.

Tanmateix, hi ha ocasions en què el bé comú aconsella fomentar les actituds que hagin de contribuir a la unitat i a la solidaritat de tots, i en aquells casos s’ha de procurar oblidar aquelles deficiències, o no tenirles en compte, almenys momentàniament, i no fer-los objecte d’atacs desconsiderats.

Ja vindrà el moment de fer arribar a l’autoritat correspondent, per les vies més adequades, suggeriments, diferències de criteri i, si cal, crítiques.

Però això no vol pas dir que aquelles malapteses s’hagin de tenir com a encerts, per més que sapiguem que Déu es val sempre de tot–també de les coses negatives– perquè se’n derivin béns, sense que, amb aquesta convicció (no cal pas remarcar-ho) s’hagi de buscar o de provocar cap tipus de mal.

Aquest capteniment escau en tots els casos, bé que, òbviament, amb uns matisos, si es tracta d’un Cap d’estat, del Summe Pontífex o del Bisbe, del propi pare o de la mare, de l’alcalde de la població, del degà d’un col· legi professional o del president d’un sindicat o d’un banc.

En el cim de totes les potestats humanes, i en el màxim d’apreuament del prestigi de l’autoritat –i prescindim ara de la força de les apreciacions teològiques– hi hauria el màxim d’acord per a posar-hi la figura del Romà Pontífex, en qui convergeixen les funcions de Vicari de Crist a la terra, successor de sant Pere, i referent de totes les confessions religioses i de les institucions per al fo2396

ment dels valors ètics o morals, i també Cap d’Estat del Vaticà, circumstància que li assegura una situació excepcional en el concert de les nacions.

Pel que fa a aquesta màxima autoritat terrenal, el Sant Pare, el Papa, el tema mereix sempre un tractament particular, ni que sigui només, com fem ara aquí des del punt de vista del seu prestigi humà, sense desenvolupar les profundes raons teològiques que ho expliquen. Els seus afanys per fer present Crist, el Bon Pastor, i aprofundir els seus ensenyaments –tant pel que fa als valors humans com als religiosos– i dofondre’ls, hom desitja que siguin acollits sempre amb afectuosa reconeixença.

I en moltes matèries, aquesta actitud la tenen també, no rarament, creients d’altres famílies religioses i altres, simplement homes i dones de bona voluntat. Això sobretot en qüestions no específicament, exclusivament o privativament, catòliques o cristianes. Posem per cas, entre aquelles preocupacions, la defensa dels drets humans, la promoció de la cultura o de la justícia social.

Plau de veure que tot allò que ve d’ell es rep amb especial agraïment i amb un respecte obsequiós. I aquests sentiments no minven encara que, com és sabut, es puguin considerar diversos graus d’adhesió a una actuació, a una decisió de govern o a un ensenyament, segons que actuï com a primat de l’Església o com a persona eminent en algun camp de l’activitat eclesiàstica o del mestratge teològic, o– valgui l’expressió– com a líder del món i defensor de la justícia i de la pau.

Pot ser diferent, en efecte, la seva intenció d’obligar quan ensenya definitivament, ex cathedra, una veritat de fe, o quan vol fer-se ressò del magisteri ordinari, com en el cas d’algunes encícliques, o en una explicació catequètica, o bé quan parla com a doctor privat, sobretot si el que diu no forma part directament del contingut de la fe, i té una finalitat pedagògica o periodística.

Passa a la pàgina seguent

III DIUMENGE DE QUARESMA. JESÚS I LA SAMARITANA comprensió, d’il·lusió, d’entrega i de fraternitat...

S

enyor Jesús:

Avui t’adreçes a una dona rebutjada, per ser samaritana –ja que els jueus no s’hi feien–, i rebutjada també per ser dona i per ser pecadora...Però Tu t’hi acostes i encetes la conversa dient-li: “Dóna’m aigua...”. Vas trencar les barreres, els respectes humans i el què diran... Sabies que aquella dona et necessitava i t’hi vas acostar... Déu sempre quan demana és perquè vol donar...

Pensem...! Quantes vegades marginem els altres, perquè són pobres, desvalguts, malalts o els considerem pecadors... i passem de llarg sense deixar un somriure, una mà amiga, una carícia, un consol..., sense deixar res!... I Tu passes al nostre costat, Senyor, i no tan sols no et fa angúnia parlar-nos, sinó que ens acceptes tal com som, ens estimes i ens demanes “aigua”... aigua de la què nosaltres tots podem donar: aigua d’amor, de

I nosaltres, Jesús, te’n demanem de la teva: “Dónan’s l’Aigua de la Vida!... Dónan’s “l’aigua” que ens faci augmentar la nostra fe, que ens posi en disposició de viure-la amb més entrega, amb més responsabilitat, amb més felicitat, amb més il·lusió!... Nosaltres tenim set de felicitat, d’amor, d’acolliment, de salvació, de sentit de la vida!... Tenim set de l’aigua que sadolli els nostres cors i estovi la terra seca del de molts germans que viuen sense il·lusió, tancats en un anar fent i sense saber on van. Sense tenir a prop l’escalf d’un cor amic que els ajudi a reviure a la joia i a l’esperança. Perquè l’aigua que Tu dónes, senyor, és l’Aigua de la Vida eterna!... És aquesta l’aigua que li fa falta al nostre món: l’aigua de l’esperança, l’aigua de la salvació, l’aigua que calmi la set de felicitat, que sols es pot aconseguir quan hom s’accepta com és, es lliura a les mans del Pare i viu plenament cada moment!...

I Tu vas acabar la conversa amb aquella dona dient-li: “Els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”...

Jesús: Ajuda’ns a trencar els formulismes i les pors que ens oprimeixen moltes vegades ...Si complim, si no complim... Ajuda’ns a tenir molt clara una cosa: “Complir és estimar de debó...”.

Un dia, ja amb Tu per sempre, haurem acabat la set, perquè –com Tu dius– la teva “aigua” ens haurà donat la vida eterna...

Montserrat Llopart

Vé de la pàgina anterior

Però sempre, encara que hi hagués algun motiu per dissentir de l’assentiment, o per matisar-lo, s’ha de pensar que la presumpció de veritat està al seu costat, i una manifestació contrària a les seves paraules requeriria ser expressada amb prudència i amb tot respecte, i si convingués, directament i de manera reservada.

I salvant les distàncies i la diversitat de les matèries, una actitud semblant s’ha de tenir amb els bisbes en cada diòcesi, i m’atreviria

a dir que també amb els que encarnen les més altes magistratures polítiques, en els assumptes de la seva competència, en els quals haurien de fer els possibles per demostrar que es mereixen que es tinguin amb ells uns sentiments similars; i això hauria de succeir quan, amb tota seguretat, les seves actuacions estan adequadament encaminades al bé comú, al de tots i al de cadascun dels ciutadans de la societat a la qual han de servir.

Ferran Blasi Pvre.

2397

A la memòria de l’Óscar

L

’Óscar és un noi de 22 anys, casat i amb una filla de 9 mesos, que treballa de cambrer en un restaurant. Bé, més aviat era i hi treballava. Pocs dies abans de Nadal, al primera hora del matí, quan anava a la feina en la seva motocicleta, dues persones el van abordar en una cruïlla amb la intenció de robar-li la motocicleta. Davant de la seva negativa (no feia ni dos mesos que li havien robat una d’anterior), el van disparar.

I el van matar. El cos de l’Óscar va quedar estés allí, en aquella cruïlla.

Sap greu haver d’explicar aquest tipus d’històries, però a vegades ens n’hem de fer ressò per molt tràgiques que siguin. Óscar és/ era nebot d’una persona indirectament vinculada a la Fundació Pare Esqué, que hi treballa al barri de Gràcia de Barcelona i que viu al barri de Sants de la mateixa ciutat. Com us podeu imaginar, estem davant d’un drama, d’una tragèdia que només els que malauradament han viscut situacions similars són capaços de copsar amb tota la seva intensitat. Óscar tot just començava l’etapa madura de la seva existència i dos malfactors sense cap estima per la vida, sense cap coneixement dels valors més elementals, li van arrebassar la vida. Només per una motocicleta. Per una

motocicleta!.

Vull agrair a la tieta de l’Óscar que m’hagi autoritzat publicar aquesta història, perquè tota la família ha quedat impactada per aquest drama i se senten impotents, desorientats, com si juntament amb l’assassinat i pèrdua de l’Óscar també els haguéssin tret un tros de l’ànima. El dolor que senten es, com definir-ho, desgarrador.

Us demano a tots els qui llegiu aquesta història o us l’expliquin, que feu una i dues i tres pregàries per l’ànima de l’Óscar. Les que calguin. I també per totes les persones que com l’Óscar són víctimes d’accions violentes que en cap moment han buscat. I preguem també per les seves famílies, que viuen aquests moments de dolor que malauradament mai no podran treure del seu cor, perquè són ferides que estan molt i molt endins. Preguem per elles. I també preguem pels seus assassins, encara que ens costi molt. Espero que un dia recuperin un mínim dels valors cristians i humans més essencials, s’adonin de la barbàrie que han fet, reconeguin el seu mal i es lliurin a la justícia dels humans o a la justícia divina.

Jordi Morillas President Obra Cultural Mariana

RUTA MARIANA A LOURDES DE LA NOU de berguedà

N

o havent pogut anar l’estiu passat a Lourdes de França, hem trobat una compensació fent una Ruta Mariana al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes de la Nou de Berguedà, el passat dia 22 de febrer.

Ha estat el primer Santuari de Lourdes a Espanya.

Fou el sant sacerdot Mn. Antoni Comellas, fill de la Nou i gran devot de la Mare de Déu de Lourdes que volgué construir el Santuari.

Començà amb una petita capella a l’any 1878 per posar-hi una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. Però davant l’allau de visites que rebia la petita capella, al 1880 es posà amb gran solemnitat la primera pedra de l’actual Santuari, d’estil neoclàssic, que s’inaugurà l’any 1885.

Va ésser una jornada espiritualment intensa i festiva.

El Cronista 2398

Premi Nacional Fundació Pare Esqué Beques educatives

J

a tenim enllestides les bases de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué per a difusió dels valors humans en la societat d’avui. Aquest premi consisteix en beques educatives, d’ajut a l’estudi i de material escolar, per a reconèixer aquells treballs dels escolars del nostre país que millor utilitzin, expliquin i difonguin els valors humans en la societat d’avui. Perquè els joves són els adults del futur i les persones que gestionaran la nostra societat en el futur. I requereixen tenir els valors adequats. Requereixen tenir consciència de quins són els valors adequats i saber-los emprar sàvia i curosament.

El desig de la Fundació Pare Esqué és que tothom pugui participar en aquesta convocatòria de beques educatives i que ningú se senti exclós per cap raó. Per això és necessari fer notar que en el títol de la convocatòria hem indicat “valors humans” i no “valors cristians” com resa la nostra missió. Al final, l’objectiu es fomentar els bons valors, els valors positius; aquells que ens fan ser millors persones i permeten construir societats més justes i més sanes.

Per això, i sota el lema “DIFONDRE ELS VALORS HUMANS EN LA SOCIETAT D’AVUI”, convidem a tots els escolars del pais a participar en aquest premi i en l’obtenció de les corresponents beques educatives.

Trobareu el detall de les bases a l’oficina de la Fundació i en el següent enllaç del web de la Fundació: http://www.FundacioPareEsque. org/premifpe.

Ara estem cercant empreses, entitats o persones que ens ajudin a patrocinar cadascuna

de les beques.

Us fem arribar un extracte de les bases de la convocatòria: Participants Qualsevol estudiant d’entre 8 i 17 anys (a data 31 de Desembre de 2013) de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de totes les escoles, instituts i centres de formació professional o especial.

Lema i contingut dels treballs El lema i fil conductor dels treballs a presentar és “Difondre els valors humans en la societat d’avui”. El contingut dels treballs ha d’expressar de forma clara com la persona o grup participant pensa que s’han de difondre els valors cristians en la societat d’avui, de quina manera aquesta difusió pot ajudar a les persones i a la societat que ens envolta i com això influeix en un benefici futur.

Premis o valor de les beques educatives Els premis o beques educatives s’otorgaran repartits en les següents categories: A. Alumnes de 8 a 11 anys.

B. Alumnes de 12 a 14 anys.

C. Alumnes de 15 a 17 anys.

A la primera persona o grup classificat de cada categoria se li concedirà una beca educativa d’ajuda a l’estudi i material escolar per valor de 500€.

A la segona persona o grup classificat de cada categoria se li concedirà una beca educativa d’ajuda a l’estudi i material escolar per valor de 300€.

PROPERES ACTIVITATS PROGRAmaDES Dimecres, 12 de Març a les 18h.

Conferència “Claus per a una correcta nutrició i benestar” (*) A càrrec de la molt reconeguda Dra. Maria Teresa Guardiola, qui ens oferirà una xerrada on ens explicarà els aspectes clau per a realitzar una correcta nutrició i obtenir un major benestar en la nostra salut. També ens explicarà, breument, els lligams que existeixen entre una correcta nutrició i diferents corrents religioses. Finalment, ens presentarà el seu últim llibre“Medicina Natural. Nueva Técnica de Alimentación.”.

Dimarts, 18 de Març a les 18.30h.

Conferència “Els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta a través dels noms dels carrers” (*) A càrrec del Sr. Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, escriptor i col·laborador habitual de la revista de l’Obra Cultural Mariana. En Josep Maria Vilarrúbia ens farà un recorregut virtual pels tres barris esmentats, explicant la seva història, les anècdotes més rellevants i també les anècdotes poc conegudes, des de l’òptica del nom del carrer. Com en totes les seves conferències, i amb l’estil propi i personal que el caracteritza, ens ho passarem d’allò més bé. (*) Tots els tallers/seminari són gratuïts. Ara bé, les places són limitades, com sabeu. Per reservar, si us plau, envieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35.

2399

DIVERSES VEUS ALERTEN, ENTRE ELLES LA DEL PAPA FRANCESC sobre la pèrdua de la Fe i els escàndols tes, en lloc de donar el pa de la vida, donen un aliment enverinat”. I comenta aquestes feridores desfetes de l’Església prenent peu en les lectures de l’Eucaristia d’aqueix dia, que narren una dura derrota dels israelites per obra dels filisteus, per haver abandonat Déu.

E

scollim primer una advertència sobre el nostre país, que apareix en una revelació privada d’àmbit internacional:

“ Jo sóc consolada per vosaltres, per la vostra particular constància de fidelitat i d’unitat”. “ En aquesta la vostra Nació (Espanya), com és de vasta i perillosa la contestació al Papa i l’oposició al seu Magisteri. Per això es discuteixen i neguen veritats fonamentals de la fe catòlica, els errors són ensenyats i seguits, la pèrdua de la fe es difon i arreu es propaga la gran apostasia de Jesús i del seu Evangeli”.

Aquesta difusió de greus errors es constata a diari i a vegades es realitza des d’instàncies oficials d’ensenyança de l’Església. No poques vegades al nostre pais, i pot ser més encara a Catalunya, s’escolta a persones, que fins i tot són piatoses i catòliques practicants, nocions com que l’infern no existeix, o , el que equival, que no hi va ningú; que el diable és un invent; que no existeixen els àngels; que hi ha fragments en la Bíblia que es poden treure i suprimir, com si es tractés d’un llibre merament humà, i no de la paraula de Déu.

O laics professors de Religió que veuen amb tota naturalitat les relacions homosexuals, quan la Sagrada Escriptura les denuncia com a depravacions greus que atreuen la justa ira de Déu. O casos sonats de eclesiàstics que es vanten de haver ajudat a avortar, pecat, el de l’avortament, que clama a Déu, doncs és l’assassinat d’un ésser indefens i innocent pels seus propis pares, que haurien de ser la seva salvaguarda.

La confusió és tremenda: es diu al bé mal i al mal bé. Es dóna obscuritat per llum, i es considera la llum com a obscuritat.

En aquests contex ressona punyent i colpidora la veu del Papa Francesc (Dia 16 de gener del 2014, en la seva homilia matinal a la Residència de Santa Marta) : Denuncia el Papa el sagnant tema dels escàndols en la Església, quan “sacerdots corrup2400

Prossegueix: “els israelites per combatre contra els filisteus utilitzen l’Arca de l’Aliança, però com una cosa màgica, una cosa externa”. “I són derrotats: l’arca és capturada pels enemics. No hi ha verdadera fe en Déu, en la seva presència real en la vida. El cor està tancat a la Paraula de Déu”. “I ens porta a pensar en tantes coses de l’Església, en tantes derrotes del poble de Déu, simplement perquè no sent el Senyor, no busca el Senyor, no es deixa buscar pel Senyor!”.

“La paraula de Déu en aquells escàndols (en l’Església actual) era una cosa rara (com en els temps a què al·ludeix entre els israelites) No tenien un lligam amb Déu! Tenien una posició en l’Església, una posició de poder, també de comoditat! Em ve al cap aquella Paraula de Jesús per aquells pels quals vénen els escandols... I aquí l’escàndol ha vingut: tota una decadència del poble de Déu, fins a la feblesa, a la corrupció dels sacerdots”.

I conclou el Papa Francesc: “Pobre gent”. Pobre gent. No donem de menjar –en aquells casos– la veritat. I fins i tot donem de menjar aliment enverinat, tantes vegades”.

I, fent-se ressò del salm del dia, continua: “Desperta’t”, per què dorms Senyor?. Que aquesta sigui la nostra oració. Desperta. No ens rebutgis per sempre. Per què amagues el teu rostre?. ¿Perquè oblides la nostra misèria i opressió?. “Demanem al Senyor no oblidar mai la Paraula de Déu, que és viva, que entri al nostre cor i no oblidem mai el sant poble fidel de Déu, que ens demana un aliment fort”.

Podem apuntar finalment que els escàndols i la pèrdua de la vertadera fe poden, o acostumen, a presentar-se junts. La pèrdua de l’amor a Déu, i del temor a Déu, la pèrdua de la consciència de pecat, serà el pròleg de les desviacions més greus, dels escàndols més nocius.

Alcem la nostra pregària a Déu i oferim la nostra penitència, per tal que visquem la seva paraula i la seva presència i que purifiqui la llum de l’Església, a fi de què ella atregui els allunyats: Que l’Esperit Sant es vessi sobre ella, per intercessió de la Verge, i ens porti una nova època de fidelitat i de llum.

Xavier Garralda

ELS DRETS DELS INFANTS

L

a nostra infància té dret a conèixer de petit, l’existència d’un Déu, creador del cel i de la terra. Ho ha d’aprendre a la família, a l’escola i al catecisme. No es pot silenciar aquesta veritat. El sol surt cada dia i la lluna té les seves fases.

Vol dir que hi ha un Creador que dirigeix aquesta gran orquestra celestial. Els polítics que neguen l’existència de Déu falten a la veritat.

Els nens i nenes de Catalunya també tenen dret a conèixer la historia de Jesús Infant, nat en el Portal de Betlem. Com a catalans ens avergonyeix que en alguna escola pública, sota una falsa legalitat, prohibexi de fer pessebres, i cantar les cançons religioses populars que són la riquesa del nostre costumari. Quina vergonya que en un pais que lluitem pels drets de la llengua catalana, oblidem el respecte que devem a Déu, creador de la Pàtria. És trist que no es pugui glossar a moltes escoles públiques la dolcesa de la Verge Maria, ni explicar la doctrina cristiana a tota la infància, (molts dels alumnes fills d’emigrants,) que és la base de la concòrdia i de la pau entre els homes.

La mainada ha d’aprendre de petits el Parenostre i resar-lo públicament, tots junts, a una sola veu. Una oració popular que hem heretat fa més de dos mil anys en una llengua que és ben nostra, una oració, un clam que demana a Déu pa, germanor, perdó i felicitat eterna. Pare nostre, que esteu en el Cel...

Ens entristeix que un infant no sàpiga què és el senyal de la Creu, el signe de la resurrecció, el triomf de la vida sobre la mort, el fonament de la cultura humana. El signe que els infants han de fer sobre el seu front, cada dia, en despertar-se als matins, al migdia, abans de dinar i abans d’anar a dormir.

Els nois i noies han d’aprendre els Manaments de la Llei de Déu rebuts de Moisès i directament de Jahvé. Manaments de germanor, d’amor als pares i als germans. Uns Manaments que ens impulsen a la generositat, al rebuig de l’egoisme, causa de tots els mals, d’unir-nos per aconseguir un sistema polític, econòmic i social que eviti la corrupció i faci possible que tots els humans puguin

gaudir dels béns de la naturalesa. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú.

Cal també explicar a la infància, a mesura que es fan grans, el secret de la vida, d’acord a les normes que Déu ha posat al cor dels joves i de les noies, fonament de l’amor autèntic i de la creixènça de la terra. Res més bonic que veure una família, un pare i una mare amb els seus fills anar a missa els diumenges. Els fills en fer-se grans en guardaran un gran record. A la infància avui sota un modernisme cantellut se li nega el dret a conèixer les grans veritats de la Fe. Se li silencien les relacions de l’home amb Déu.

Se’ls ensenya la ciència, la cultura i l’esport, però se’ls nega la història de la creació del món i del cristianisme.

Els infants reben amb gran goig la doctrina de Crist. És un deure dels pares, avis i mestres. És propi que els fills coneguin de petits les normes dictades pel Déu Creador i que Jesucrist ens ensenyà a través de l’Evangeli. A un infant no se li pot negar el pa que alimenta el cos, ni la doctrina que educa l’esperit i l’ajuda a fer-se un home social i digne.

L’ateisme és una ofensa a la veritat històrica.

Gràcies a Déu molts fills troben bon exemple a la família, en magnífics pares cristians.

Les veritats de la Fe sorgeixen de les arrels de la terra. Són veritats que hem heretat dels nostres sants i savis, que no poden ser tancades a les sagristies com alguns voldrien. Aquesta és la consigna que ens dóna actualment el Papa Francesc. La religió no ha d’estar tancada a les esglésies, ha de ser divulgada arreu, amb caritat i amb amor. Ho ha dit, recentment el Papa. Privadament tenim dret a creure en Déu, però també tenim l’obligació de proclamar-ho públicament per carrers i places, a les fàbriques, als camps de futbol, al cinema, a la televisió, a les escoles.

No ens ho pot prohibir la Constitució.

A Catalunya existeix una tradició cristiana fa més de dos mil anys. La religió cristiana i la llengua catalana són un patrimoni que cap polític pot vulnerar, en nom d’una falsa llibertat.

Francesc A. Picas 2401

LA MEMÒRIA DELS GRANS

J

osé Luis Sampedro, Mario Vargas Llosa, Ana Maria Matute...Tots ells escriptors d’èxit que continuen actius molt més enllà de la nostra edat de jubilació i fent aportacions importants a la nostra societat en forma d’assatjos, conferències...

Partint de la saviesa obtinguda de l’experiència, analitzen amb una mirada crítica i raonada els esdeveniments del món actual, allunyant-se de la imatge generalitzada de les persones de més edat com a persones dependents i que aporten poc a la societat.

Si d’acord amb la precepció general, l’edat fa disminuir sense remei la nostra memòria i les nostres capacitats cognitives en general, com ara el llenguatge, l’orientació o el càlcul numèric, ¿com és possible que persones com ells, havent superat els setanta anys, presentin una capacitat de raonament que molts per sota dels trenta envejaríem? ¿Fins a quin punt l’edat és la causa del deteriorament físic i mental?. ¿ Quina és la recepta per a mantenir les nostres capacitats en un relatiu bon estat al llarg dels anys?.

Com assenyala la psicòloga Rocío Fernández-Ballesteros, avui dia sabem que l’edat provoca una part del deteriorament en el funcionament intel·lectual i que altres factors socioambientals, canviants al llarg de la història, com per exemple l’educació, semblen explicar les diferències entre diversos individus d’edat semblant. En les seves pròpies paraules: “No es tracta d’emmascarar que, amb l’edat, algunes habilitats cognitives i motores es veuen pertorbades i fins i tot es perden en algunes persones. Es tracta d’establir quines són producte –realment– de l’edat i quines ho són de la generació o de les condicions educatives i socials de l’individu”.

En efecte, una gran part d’aquestes diferències en el funcionament físic i intel·lectual entre persones de la mateixa edat es deu a factors aliens a la nostra biologia i, per tant, susceptibles de modificació i millora per part nostra, tant de les mateixes persones grans com de tot el seu entorn social.

Una de les funcions que s’acostumen a veure deteriorades amb el pas dels anys és la memòria. Tal com explica el geriatre Carlos Martínez Manzanares, en el moment de parlar de canvis produïts en la memòria a mesu2402

ra que ens fem grans, hem de començar per diferenciar entre les alteracions de memòria associades a l’edat (AMAE), quan disminueix la capacitat de memòria sense diferir de la resta de la població en la mateixa edat; el dèficit cognitiu lleu, quan aquesta disminució supera la de la resta de població d’edat similar sense que això generi gaires interferències en la vida personal, familiar i social; i finalment, el deteriorament cognitiu i les demències, en els quals sí que hi ha un dèficit d’importància de la capacitat de memòria i altres funcions superiors. És important assenyalar que en el cas de les alteracions de memòria associades a l’edat, no es tracta de cap malaltia. Aquestes alteracions es donen en una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i està comprovat que si aquestes persones segueixen Programes d’Entrenament de Memòria, en els quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tàctiques, els problemes d’oblits quotidians que presenten milloren molt (Font: Imserso).

A tots ens ha costat algun cop recordar on deixem les claus o el nom d’un conegut que no veiem sovint. És normal. També és normal que aquestes llacunes s’accentuin en arribar a una determinada edat i això no ha de ser un motiu de gran preocupació, però sí un toc d’atenció del nostre cervell perquè dediquem una mica del nostre temps al seu “exercici”. De la mateixa manera que exercitem el cos per mantenir-nos forts i àgils malgrat el pas dels anys, hem d’exercitar la memòria per aconseguir que la informació del nostre entorn ens continuï resultant accessible.

Laura Muñoz , Psicòloga De l’Àmbit Maria Corral

PELEGRINATGE A LOURDES

S

uperades les dificultats de l’any passat, obrim les inscripcions per al 4 fins al 7 de juliol.

Cal adreçar-se a la Secretària que atén en la nostra oficina els divendres de 11h a 13h. i de 16 a 19 h.

Preu amb totes les despeses: 270 € per persona.

La Guerra de Successió i l’església del Pi

D

ues àvies i un avi de la meva àvia materna van néixer en terres castellonenques.

Potser per aquest motiu Borriol i La Jana formen part dels meus “pobles d’adopció.

No lluny de Borriol, el 4 de novembre de 1876 va néixer a Vila-real dels Infants Carles Sarthou Carreres. Els seus avantpassats al ser nobles van fugir de França quan la Revolució.

Va morir a Xàtiva el 21 de juliol de 1971.

Com a creients i com a catalans, els amics de l’Obra Cultural Mariana hem de visitar la magnífica exposició que ha organitzat la parròquia de Santa Maria del Pi. Com bé diuen els responsables fins ara no s’havia parlat del paper de molts religiosos abans, durant i després de la Guerra de Successió.

Tot seguit us en faré un tast i us convido a fer-vos de guia.

Malgrat saqueig i destrucció del temple parroquial de Santa Maria del Pi, a l’inici de la guerra civil (juliol 1936) part del seu valuós Arxiu es va salvar i avui pot ser estudiat per tots nosaltres.

Entre la documentació estudiada cal destacar els textos que redactava la Junta d’Obra. Manuscrits que porten per títol “Determinacions de la Reverent Comunitat de Preveres Beneficiats de la Església de Nostra Senyora del Pi”.

En aquelles dramàtiques circumstàncies a la comunitat hi havia més d’una vintena de sacerdots.

La parròquia tenia una gran extensió, tot el Raval era del Pi, amb més de quaranta entitats religioses.

L’exèrcit franco castellà envià diversos projectils, se’n conserven tres, els desperfectes foren greus.

Entre els feligresos recordem Rafael Casanovas Comes, conseller en cap de la ciutat l’any 1714.

La guerra comportà despeses, la Comunitat va ser “convidada” a fer un prèstec de 1.000 lliures a la Generalitat; mai foren tornades. Com que es conserva el rebut les podíem reclamar.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

EL MÉS SINCER AGRAÏMENT Francesc A. Picas, La Jonquera Maria Lluïsa Randau, Barcelona Família Solanellas,

Sant Joan de Vilatorrada Eloy Morillas, Barcelona Carmina Jordà, Barcelona Dolors Cabrera, Barcelona Mercè Cabrera, Barcelona Núria Lorén, Barcelona Gertrudis Rodríguez, Barcelona Lolita Pérez, Barcelona Florencia Casas, Barcelona Nilsa Pérez, Barcelona Herminia Juste, Barcelona Josefa González Soler, Barcelona Maria Lluïsa Rambaud, Barcelona Família Heredia-Alessandrello, Barcelona Família Bellsolell-Bonet, Barcelona Laura Barron, Newton Aycliffe,

Anglaterra Ramón Pintó, Barcelona Família Bartomeu-Plans, Barcelona Rosa Torras, Rajadell Pere Garcia Ollé, Alcover Maria Rosa Pàmies, La Selva del Camp Maria Fortuny, La Selva del Camp Glòria Pagès, La Selva del Camp Mercè Batlle, La Selva del Camp Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Josep Rovira, Sant Joan de Mediona Assumpció Balagueró, Rubí Juan Vilà, Vilassar de Mar Família Contreras-Perelló, Barcelona Meliton Santaularia, Manresa Maria Rosa Guiu, Juncosa de les Garrigues Família Pallarés-Miralles, Barcelona Amadeu Rosell, Manresa Benet Cardó, Barcelona Josefina Martínez, Sant Quirze del Vallès Jordi Morillas, Barcelona Júlia Casanovas, Barcelona Xavier Sala, Sallent Montserrat Bonsfills, Terrassa Pere Valls, Hostalets de Pierola Hortènsia Duaigües, Torrefarrera Carmen Criado, Barcelona Rosa Castellà, Castelladral Elena Diz, Barcelona Irene Costa, Navàs Núria Padró, Manresa 2403

JESÚS A L’HORT DE GETSEMANÍ

T

ot fent la més divina acció de gràcies, oh Jesús: eixíreu del Cenacle amb els vostres deixebles.

plaences en Vós: i Vós us sentiu trist fins a la mort?

Es la nuvolada de pecats del món que cau damunt vostre i us oprimeix: i la vostra ànima s’ha entristit sentint la responsabilitat de tantes culpes!

Ells no perden una sola paraula d’aquelles paraules d’amor, que els dèieu davallant cap al Cedró: que descapdella ses aigües per darrera les muralles de la ciutat santa.

Obriu-me els penetrals del vostre cor: veig que un misteri d’amor i de sofrença va glatint en les vostres paraules i en la vostra cara divina.

Recomanant als vostres deixebles que vetllessin i preguessin: Vós ho feu amb més abrandat d’amor i amb la més filial confiança.

–”Pare, si és possible, passi de mi aquest calze: però no es faci la meva voluntat sinó la vostra”

Dibuix creat per Josep Maria Virgili i Sastre, que reprodueix la imatge del Goig del Pas de Setmana Santa de Tarragona”

N’inviteu tres, que seran els vostres confidents, a pregar amb Vós: i Vós els confieu la pena que us aclapara: “la meva ànima està trista fins a morir.”

(Lc. 22,42).

Què sent el vostre cor, Senyor? Fins ara parlàveu paraules d’amor que espongeix el cor: i de cop, aquesta nit, us sentiu tot aclaparat¡

–”No heu pogut vetllar una hora amb mí? vetlleu i pregueu, no fos cas que caiguéssiu en temptació” (Lc. 22,46).

No teniu davant ni Jueus ni els orgullosos fariseus: quina és, doncs, la pena del vostre cor?

I quan sentíreu el vostre cor curull de profundes afliccions: cercàreu una mica de consol amb els vostres deixebles.

Enrobustiu el meu cor, Senyor: feu-me sempre fidel a les vostres consignes i al vostre amor.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F.

Aneu a pregar al Pare, que té totes les com-

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació P. Esqué

Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena

Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau

Manuel Esqué i Esqué

Agustí Miarnau, C.M.F.

Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre.

Lourdes Franquet

Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.

Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili.

Xavier Garralda Alonso

Manuel Esqué

Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú

Montserrat Llopart

Joan Naboa

Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ - President del Patronat: Sr. Ramon Mª Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994.

Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35.

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista electrònica: www.issuu.com/fupe Facebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 Barcelona Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

2404