Page 1

FUNDACIÓ SETBA RECULL DE PREMSA 2011


Resum d’aparicions de la Fundació Setba entre febrer i juny de 2011 MITJÀ Roger Casero.cat Europa Press Catalunya Press La Vanguardia.es El Economista.es Qué! Avui / El Punt Red Iberoamericana de Expertos en Discapacidad y Derechos Humanos Xarxa d’Acció Social de Catalunya Cultura21 Plataforma Educatuva.org El Periódico de Catalunya Bonart Actualitat Blog de Claudi Puchades Claves de Arte Roger Casero.cat Avui / El Punt Diari de Girona Nexo 5 Avui / El Punt Diari de Girona Avui / El punt Tarragona Ràdio TVE Entitats Catalanes d’Acció Social Avui / El Punt Nexo 5 infoEnPunto La Vanguardia

DATA

SECCIÓ

16/02/11 17/02/11 17/02/11 17/02/11 17/02/11 17/02/11 18/02/11 18/02/11

Fundacions Cultura Cultura Agencies Barcelona La contra Actualitat

18/02/11

Inclusió social

21/02/11 14/03/11 15/03/11 15/03/11 15/03/11 26/03/11 05/04/11 05/04/11 07/04/11 07/04/11 07/04/11 08/04/11 08/04/11 26/04/11 02/05/11 27/05/11

Notícies Agenda Barcelona Agenda Girona Cultura L’entrevista Educació La contra Tothom Para todos la 2 Tercer sector

01/06/11 14/06/11 15/06/11 17/06/11

Cultura Cultura


ROGER CASERO.CAT, 16/02/11

(O%DOFyGHOHV$UWVGHOD)XQGDFLy 6HWEDDUWLGLVFDSDFLWDW 5RJHU&DVHUR*XPEDX DOEHUWURVDDUWEDOFyGHOHVDUWVFDUOHVGXDUWHFXOWXUDGDULRRODRUWXD GLVFDSDFLWDWHQWLWDWVIXQGDFLyVHWEDSODWDIRUPDHGXFDWLYDVHWED GLPHFUHVGHIHEUHUGH  

 $TXHVWSURSHUGLMRXVGLDGHIHEUHUOD)XQGDFLy6HWEDIHPODSUHVHQWDFLyHQVRFLHWDWSUHVHQWDQW HOSULPHUSURMHFWHTXHLPSXOVHP(O%DOFyGHOHV$UWV 

(O%DOFyGHOHV$UWVpVXQFHUWDPHQGHSLQWXUDDPEHOTXHHVEXVFDSRWHQFLDUOHVGRWV DUWtVWLTXHVGHOHVSHUVRQHVDPEGLVFDSDFLWDWLQWHOÂOHFWXDOLLQFHQWLYDUDTXHVWFROÂOHFWLXGH SHUVRQHVSHUDTXHWUHEDOOLQHQHOWHUUHQ\GHOHVDUWVSOjVWLTXHV 

1RpVWDQXQDTHVWLyGHWUHEDOODUO DUWLDUWtVWLFDPHQWDPESHUVRQHVDPEGLVFDSDFLWDWVLQy WUHEDOODUSRWHQFLDULSURPRXUHDUWLVWHVDPEGLVFDSDFLWDW/ REMHFWLXpVODLQVHUFLyODERUDOG DUWLVWHV DPEGLVFDSDFLWDWHQHOVHFWRUGHOHVDUWVSOjVWLTXHV  /D)XQGDFLy6HWEDpVXQDHQWLWDWSULYDGDVHQVHjQLPGHOXFUHFRQVWLWXwGDDILQDOVGHGHVHPEUHGHO D%DUFHORQD3ODWDIRUPD(GXFDWLYDIRUPDSDUWGHOSDWURQDWLMRWLQFHOSODHUGHVHUXQDGHOHV GXHVSHUVRQHVUHSUHVHQWDQWVGH3ODWDIRUPD(GXFDWLYDDOSDWURQDWGHOD)XQGDFLy6HWED  /DSUHVHQWDFLyHQVRFLHWDWGHOD)XQGDFLy6HWEDHVIDUjDTXHVWSURSHUGLMRXVGHIHEUHUGH DSDUWLUGHOHVKDODSODoD5HLDOGH%DUFHORQDDPEOHVLQWHUYHQFLRQVGH&DUOHV'XDUWHYRFDOGHOD )XQGDFLy6HWED'DULR2ODRUWXDSUHVLGHQWGHOD)XQGDFLy6HWEDL$OEHUW5RVDL&RQJRVWWUHVRUHUL YRFDOGHOD)XQGDFLy6HWEDLUHSUHVHQWDQWGHOD)XQGDFLy3ODWDIRUPD(GXFDWLYD  /D)XQGDFLy6HWEDpVXQDHQWLWDWFROÂODERUDGRUDGH6HWED=RQDG¶$UWHVSDLFXOWXUDOSROLYDOHQWVLWXDW DOFRUGH%DUFHORQD

2


EUROPA PRESS, 17/02/11

)XQGDFLRQHV

8QDJDOHUtDGH%DUFHORQDSURPRFLRQDUiD DUWLVWDVFRQGLVFDSDFLGDGLQWHOHFWXDO Directorio

Fundación

Arte contemporáneo

Personas con discapacidad

Jóvenes artistas

BARCELONA, 17 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Fundación Setba, impulsada por la galería barcelonesa del mismo nombre, formará y promocionará a artistas con discapacidad intelectual, en el marco de su primer proyecto, el 'Balcó de les arts'. En un comunicado, la entidad ha explicado que este proyecto educativo y terapéutico mejorará la formación de los participantes en artes plásticas y les ofrecerá un espacio para la producción de obras y otro para exponerlas, además de facilitar la venta de las piezas. La Fundación, que ha sido inaugurada este jueves, se centrará en la difusión del arte y la cultura, la preservación del medio ambiente y la atención a personas en riesgo de exclusión social. Han participado en su presentación en Barcelona el responsable de Atención a las personas del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales (Icass), Lluís Grande, que ha destacado el "potencial" de la inclusión social a través de la cultura, y el director del Consell Nacional de la Cultura y de las Artes (CoNCA), Pep Montes, para quien la iniciativa "mejorará la percepción social de la creación artística". También han apoyado el proyecto la ex consellera de la Generalitat y ahora gerente de la Plataforma Educativa a les Terres de l'Ebre, Marta Cid, y el director del Institut Català d'Indústries Culturals, Fèlix Riera, que ve en la cultura una vía para participar "más directamente en el mundo y en el espacio común".

KWWSZZZHXURSDSUHVVHVHSVRFLDOIXQGDFLRQHVQRWLFLDJDOHULDEDUFHORQDSURPRFLRQ 3

Comparte esta noticia tuenti




CATALUNYA PRESS, 17/02/11

4


LA VANGUARDIA, 17/02/11

5


EL ECONOMISTA, 17/02/11

6


QUÉ!, 17/02/11

7


AVUI / EL PUNT, 18/02/11

La contra

ANDREU PUIG

Des dels set balcons Es presenta a Barcelona la Fundació Setba, sorgida d’un espai cultural i d’exposicions, per treballar per la inclusió social de discapacitats mentals

Manuel Cuyàs Quan semblava que tot havien de ser males notícies perquè no hi ha diners per fer res, ahir en un pis de la plaça Reial de Barcelona es va presentar una fundació que amb el nom de Setba es proposa ajudar les persones amb exclusió social i, entre aquestes, les discapacitades mentalment. Setba era fins ara un espai d’exposicions artístiques. La fundació que en surt i que té el mateix nom incentivarà la inclusió precisament a través de l’art. Faran una convocatòria perquè les persones afectades s’expressin a través dels llenguatges artístics, se’ls exposarà les obres, es nomenarà un jurat perquè esculli les mi-

llors i alguns participants rebran un ajut per formar-se en el camp de l’expressió artística. L’impulsor és Darío Olaortua, un barceloní que prové del mític cinefòrum Mirador que va funcionar durant uns anys al carrer Balmes i que, com tants cinefòrums de l’època del franquisme i de les inquietuds polítiques i culturals, va ser una gran escola d’agents actius i amb iniciatives. Després Olaortua va fundar amb d’altres la galeria Joan de Serrallonga del carrer Mercaders, igualment mítica, igualment cau d’inquietuds, i ara, després d’haver-se alliberat de la vida laboral, posa en solfa aquesta fundació amb seu on té la galeria d’art que fa uns anys que funciona. El domicili és al segon pis del número 10 de la plaça Reial, sobre el restaurant Ambos Mundos, de nom inquietant i molt

segle XIX (Quins són aquests dos mundos? Un dia li ho preguntaré a en Lluís Permanyer, que ho sap tot). Abans al pis hi havia viscut en Lluís Llach i més abans, el pintor Ocaña. Ara Setba hi exposa unes fotografies sobre l’antic El Molino. S’adverteix als senyors i les senyores que vulguin anar a Setba que a Barcelona quan et diuen segon pis sempre vol dir quart, perquè s’ha de passar prèviament per l’entresòl i el principal. Olaortua es va acompanyar de Carles Duarte i Albert Rosa, membre de la fundació. “Què vol dir Setba?”. “És la contracció de «set balcons»”. El pis té set balcons que ofereixen una gran panoràmica. Set Portes als porxos d’en Xifré, set balcons a la plaça més porticada de la ciutat... Barcelona és esotèrica i sempre fa números. Els de Setba són per a una gran finalitat.


RED IBEROAMERICANA DE EXPERTOS EN DISCAPACIDAD Y DERECHOS HUMANOS, 18/02/11 18.02.2011

Una galería de Barcelona promocionará a artistas con discapacidad intelectual La Fundación Setba, impulsada por la galería barcelonesa del mismo nombre, formará y promocionará a artistas con discapacidad intelectual, en el marco de su primer proyecto, el ''Balcó de les arts''. En un comunicado, la entidad ha explicado que este proyecto educativo y terapéutico mejorará la formación de los participantes en artes plásticas y les ofrecerá un espacio para la producción de obras y otro para exponerlas, además de facilitar la venta de las piezas. La Fundación, que ha sido inaugurada este jueves, se centrará en la difusión del arte y la cultura, la preservación del medio ambiente y la atención a personas en riesgo de exclusión social. Han participado en su presentación en Barcelona el responsable de Atención a las personas del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales (Icass), Lluís Grande, que ha destacado el "potencial" de la inclusión social a través de la cultura, y el director del Consell Nacional de la Cultura y de las Artes (CoNCA), Pep Montes, para quien la iniciativa "mejorará la percepción social de la creación artística". Informa: EuropaPress 17/02/2011

XARXA D’ACCIÓ SOCIAL DE CATALUNYA, 18/02/11

La Fundació Setba promocionarà artistes amb discapacitat Des de la setmana passada els ofereix un espai per a la producció i exposició d'obres

art, fundació setba, artistes discapacitat intel·lectual 'Balcó de les arts' és el nom del primer projecte de la Fundació Setba, la qual té per objectiu formar i promocionar artistes amb discapacitat intel·lectual. La setmana passada es va inaugurar la Fundació que oferirà als seus participants un espai per a la producció i exposició d'obres, així com també els facilitarà la venda de les peces. Manel Cuyàs en va parlar a la contra de l'Avui. INCLUSIÓ SOCIAL, FORMACIÓ, SALUT MENTAL - 21.2.2011

9


CULTURA21, 21/02/11

10


PLATAFORMA EDUCATIVA, 14/03/11

11


EL PERIĂ“DICO DE CATALUNYA, 15/03/11

EXPOSICIONS Fotografia Visita guiada per Laura TerrÊ a l’exposició Negra ombra que enlluernes, de Ricard TerrÊ. Galeria Valid Foto. Buenaventura Muùoz, 6. 19.30 hores. Àfrica Inauguració d’El futur Ês simplement avui, mostra fotogràfica de la Fundació Setba i de l’associació Jo TambÊ. Sala Ocaùa. Plaça Reial, 10, 1r, 2a. 19.00 hores.

BONART, 15/03/11 bonart actualitat 5HYLVWDRQOLQHG DUWHQFDWDOj

Barcelona: Setba i el futur Ês simplement avui Posted on març 12, 2011 by bonartactualitat

/D)XQGDFLy6HWEDLOÂśDVVRFLDFLy-R7DPEpSUHVHQWHQ(OIXWXUpVVLPSOHPHQWDYXLH[SRVLFLyIRWRJUjILFDTXHHV SRGUjYHXUHGHOGHPDUoDOGÂśDEULODODVDOD2FDxDGHOÂś(VSDL6HWEDGH%DUFHORQD

EL BLOG DE CLAUDI PUCHADES, 15/03/11

12


13


CLAVES DE ARTE, 26/03/11

14


ROGERCASERO.CAT, 05/04/11


AVUI / EL PUNT, 05/04/11

GIRONA

Setba presenta el seu projecte solidari La Fundació Setba es presentarà dijous al públic i a l’empresariat de Girona en un acte que se celebrarà a l’antiga Farinera Teixidor de les 12 del migdia a les 2 de la tarda. La nova entitat sense ànim de lucre té com a pilars fundacionals tres objectius: vetllar per l’atenció a persones en risc d’exclusió social, la promoció de l’art i la cultura i la preservació del medi ambient. Per tal d’assolir aquests propòsits, la fundació vol fer una crida al sector empresarial i

motivar el mecenatge privat al voltant de la solidaritat i la cultura. La jornada disposarà de les ponències de Josep López de Lerma, catedràtic de dret públic a la UdG i director Roca Junyent a Girona, que farà una reflexió sobre la necessitat d’una nova llei de mecenatge, i d’Álex Barceló, director de Solventa 6 i fundador del viver d’empreses LaMaret.cat, que exposarà un cas pràctic a partir de la vivència amb la seva pròpia empresa. ■ N.A.

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

16


DIARI DE GIRONA, 07/04/11

La fundació social i cultural Setba presenta el seu projecte a Girona GIRONA | DdG

C

La fundació sense ànim de lucre Setba presenta avui el seu projecte a Girona en un acte centrat en el mecenatge, la cultura i el món de l’empresa. Els objectius de l’entitat són vetllar per l’atenció a persones en risc d’exclusió social, la promoció de l’art i la cultura i la preservació del medi ambient. La presentació d’avui –a l’antiga Farinera Teixidor, entre les  i les  del migdia– comptarà amb ponències del professor de Dret Públic a la UdG Josep López de Lerma, que també és director de Roca Junyent a Girona, i del director de Solventa , Àlex Barceló.

NEXO 5, 07/04/11


AVUI / EL PUNT, 07/04/11 L’ENTREVISTA

Dario Olaortua PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ SETBA

“Volem fer solidaritat a través de l’art i la cultura” Núria Astorch ————————————————————————————————————————————————————

Què és la Fundació Setba? Feia molts anys que tenia al cap la idea de vincular l’art i la cultura amb un objectiu de caire solidari, en concret el de donar suport a les persones en risc d’exclusió social. Inicialment, vam pensar a crear dues fundacions diferents per a cadascun dels objectius, fins que finalment i amb l’assessorament d’Albert Rosa, representant de la Fundació Plataforma Educativa, vam decidir de crear una sola entitat. Primer vam començar, el 2007, amb Setba Zona d’Art, en la promoció de l’art i de la cultura, i ara fem el segon pas: fer alguna cosa pels altres. Som art i fem solidaritat. Quins són els objectius principals de la fundació? Tenim tres objectius principals: la promoció de l’art i la cultura; el suport a les persones en risc d’exclusió social, com ara la gent gran, els discapacitats psíquics i altres col·lectius; i el tercer objectiu, i potser el menys conegut, és la preservació del medi ambient. Algun projecte en marxa? Estem a punt de convocar el certamen de pintura que ha estat batejat amb el nom el Balcó de les Arts. És un concurs adreçat a persones amb discapacitat mental. Es tracta d’ajuntar, en un sol projecte, art i cultura i persones amb discapacitat. Ja tenim les bases del concurs, la intenció és treure la convocatòria aquest mes i que abans de l’estiu el tinguem resolt. I estem molt contents de tenir, com a membre del jurat, José Félix Benz, del Círculo Artístico de Barcelona, que a més ens cedirà un espai per a la posterior exposició de les pintures. Què representa el Balcó de les Arts per als possibles concursants? És un certamen que va adreçat als artistes que tenen alguna discapacitat psíquica i volem incentivar-los perquè treballin en el terreny de les arts plàstiques. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Setba vol dignificar la feina i el talent d’aquestes persones, donant-los un tracte igualitari, deixant de banda els prejudicis i promovent la integració i la solidaritat. El concurs serà obert a tot Catalunya? En tractar-se d’una primera edició el volem obrir, inicialment, a aquelles persones residents a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els concursants hauran de ser majors d’edat i tenir un certificat del 33% de discapacitat intel·lectual com a mínim. Els guanyadors rebran un premi de 2.000 €, 1.000 € o 500 €, en funció

Dario Olaortua, envoltat d’art, a la seu de la Fundació Setba a Barcelona ■ ANDREU PUIG

Els set balcons que té el domicili i la seu de la fundació són els que han donat lloc a l’acrònim Setba. Olaortua (Barcelona, 1950) prové del mític cinefòrum Mirador, que va funcionar durant uns anys al carrer Balmes. Després va fundar la galeria Joan de Serrallonga del carrer Mercaders. El pis, situat a la plaça Reial, havia estat el domicili del pintor Ocaña i, anys més tard, de Lluís Llach.

del lloc en la classificació. No descartem que, en altres edicions, el concurs comprengui un territori més ampli. Se n’ha fet difusió, de la fundació? Fa poc que vam presentar la fundació i aquest primer projecte a Barcelona. Avui ho fem a Girona i també tenim previst fer-ne presentacions a Tarragona i a Lleida. En l’acte d’avui a Girona, que es farà a l’antiga Farinera Teixidor, hi participarà com a ponent Josep López de Lerma, director de Roca Junyent a Girona, que farà una reflexió sobre la necessitat d’una nova llei de mecenatge. L’empresari Àlex Barceló, director de Solventa 6, parlarà de la seva pròpia experiència. Quin ha de ser el paper de l’empresa privada en aquest seu projecte? Des de la fundació volem vincular la solidaritat amb l’empresa i la societat civil; buscar la seva complicitat. Ens agradaria que les empreses dediquessin part dels seus guanys a ajudar els altres, però això entenc que passa per una nova llei del mecenatge. Cal motivar l’empresari perquè col·labori solidàriament. ■


DIARI DE GIRONA, 08/04/11

19


AVUI / EL PUNT, 08/04/11

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

La contra Núria Astorch —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

La societat civil, al poder López de Lerma va animar ahir les fundacions, en la presentació de Setba a Girona, a formar un lobby per pressionar els poders públics a canviar la llei del mecenatge profitar la pèrdua de terreny que pateix l’Estat com a conseqüència de la crisi econòmica perquè les entitats sense ànim de lucre l’ocupin i el facin seu en benefici del conjunt de la societat. “L’espai que deixa l’Estat o bé l’ocupa la iniciativa social o bé ben aviat sentirem un crac social”. Així de contundent es va manifestar el catedràtic de dret públic a la UdG i director del gabinet Roca Junyent a Girona, Josep López de Lerma, en la ponència que va fer ahir durant l’acte de presentació de la Fundació Setba a l’antiga Farinera Teixidor. I no es va quedar aquí en el seu discurs trencador. Va animar el conjunt de les fundacions d’arreu de Catalunya a aplegar-se i crear un lobby “per fer que la maquinària legislativa” posi al dia les normatives relatives al funcionament de les entitats sense ànim de lucre i el mecenatge. Abans, però, va fer una bona repassada al que ell anomena la “societat civil subsidiària”, un paraigües sota el qual s’aixopluguen les patronals, els sindicats i les cambres, entre d’altres institucions, i que es caracteritzen “per viure, i molt bé, del pressupost públic”a pesar de la seva manca d’eficiència i representativitat. López de Lerma, exdiputat i exvicepresident del Congrés dels Diputats, va augurar que en el termini d’un any ha d’haver-hi una reordenació d’aquesta situació de la qual la “societat civil lliure” n’ha de sortir enfortida. Les seves paraules no podien tenir més que un efecte engrescador entre les persones que van assistir a l’acte: Darío Olaortua, president de Setba; Albert Rosa, representant de la Fundació Plataforma Educativa, i Àlex Barceló, director de l’empresa Solventa 6 i fundador del viver d’empreses LaMaret.cat, entre d’altres. També va resultar estimulant escoltar l’experiència de Barceló com a empresari socialment compromès. Un empresari

A

20

Albert Rosa, López de Lerma, Olaortua i Barceló abans de presentar Setba ■ M. LLADÓ

que quan va començar el seu projecte es va haver de sentir dir que seria un “burgès explotador” i que a base d’una voluntat fèrria i unes idees clares l’han convertit en un model a seguir. “A Catalunya no es valora prou la funció social de l’empresa; està estigmatitzada”, va lamentar Barceló. Olaortua es va saber rodejar d’uns bons padrins per presentar la seva criatura, la Fundació Setba, a Girona. Una fundació que vol fer possible el binomi cultura i acció social pensant en als col·lectius

més vulnerables, com la gent gran i els discapacitats. Olaortua va demanar a l’empresa privada el seu ajut per desenvolupar el seu projecte i va fer un toc d’atenció a les administracions públiques perquè facilitin aquesta col·laboració. Rosa va expressar la satisfacció de presentar el naixement d’una fundació com Setba en un moment de “desconfiança col·lectiva”. Una estat d’ànim que es combat amb la generositat, confiança i estimació que des del principi va unir Rosa i Olaortua. ■

E


TARRADONA RĂ€DIO, 02/05/11

LINK: http://www.youtube.com/watch?v=K0FOS86-Gfk

TVE, PARA TODOS LA 2, 02/05/11

LINK: http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-ong-fundacion-setba/1089212/ 21


ENTITATS CATALANES D’ACCIÓ SOCIAL, 27/05/11

22


AVUI / EL PUNT, 01/06/11

La Fundació Setba organitza un concurs de pintura per a persones amb discapacitat mental

El valor dels colors de l’art Montse Frisach BARCELONA

Gràcies a les proeses esportives, ara torna a estar de moda allò de reivindicar els valors. En art, sembla que la paraula valor s’associa només a l’altíssim preu que ha assolit una obra en una subhasta o a allò de quins artistes estan més cotitzats. Però hi ha valors molt més interessants –l’art com a expressió emocional; l’art com a eina per dignificar la vida– que també són ben vius en la nostra societat. Aquest és un dels objectius de la Fundació Setba, una entitat sense ànim de lucre sorgida de l’espai i galeria del mateix nom de la plaça Reial de Barcelona. El seu fundador, Darío Olaortua, va tenir molt clar que Setba (nom que al·ludeix als set balcons del local, un pis on van viure Lluís Llach i el pintor Ocaña) havia de ser molt més que una galeria d’exposició i venda. Per això, a finals del 2009 va constituir una fundació dedicada a la difusió de la cultura i millora de la qualitat de vida de persones en risc d’exclusió social. Una de les primeres activitats de la fundació ha

Darío Olaortua,Albert Rosa i Montserrat Pérez Ramos, al Reial Cercle Artístic ■ ROBERT RAMOS

estat la d’organitzar el concurs de pintura El Balcó de les Arts, dirigit principalment a persones amb discapacitat intel·lectual però que s’ha ampliat també a malalts mentals. Quan falten pocs dies perquè s’acabi el termini, la convocatòria és tot un èxit, ja que fins ahir al migdia hi havia 62 obres presentades. “El més sorprenent és que la majoria de

les obres presentades tenen uns colors espectaculars, res d’art turmentat”, comenta Belén Gracia, directora de projectes culturals de la fundació. Les tres obres guanyadores (amb premis de 2.000, 1.000 i 500 euros, respectivament), més una selecció de participants, s’exposaran del 14 al 26 de juliol al Reial Cercle Artístic de Barcelona,

una entitat que ahir va organitzar l’acte de presentació del concurs. Hi van participar el mateix Darío Olaortua, que va anunciar la seva intenció que la fundació organitzi tallers per a discapacitats; Albert Rosa, patró de la fundació i representant de la Fundació Plataforma Educativa; i Montserrat Pérez Ramos, artista i professora de tallers. ■


NEXO 5, 14/06/11

23


infoENPUNTO, 15/06/11

24


LA VANGUARDIA, 17/06/11

L’altra mirada

De Glòria Rognoni a Jordi Cortés o America Sanchez, proliferen les iniciatives artístiques protagonitzades per discapacitats NÚRIA ESCUR Barcelona

E

ls discapacitats ja sabem que som capaços de fer art. I tenim el deure de ser exigents amb nosaltres mateixos, hem d’aspirar a l’excel·lència. No volem ser els millors discapacitats, volem ser els millors. Només necessitem dos elements per demostrar-ho: ajuts per a la creació i, especialment, difusió”. Això ens explica l’actriu i directora de teatre Glòria Rognoni. Això i que, en realitat, la veritable teràpia no és la que fan els actors, “és el que s’exerceix sobre el públic perquè són ells els que, a partir de l’obra, canvien la mirada, la concepció sobre les persones amb discapacitat. Aquesta sí que és una teràpia”. Va ser el 1976 quan Rognoni va tenir una caiguda durant un assaig d’Àlies Serrallonga amb el grup teatral Els Joglars, un accident que li va canviar el destí. Des d’aleshores, arran de la lesió vertebral, dirigeix i viu des d’una cadira de rodes. La seva darrera obra, Okupes, interpretada per persones amb discapacitats, ha rebut els millors elogis. Després d’un periple per Catalunya, el Grup de Teatre Social de Femarec torna a representar-la el 27 de juny al Paranimf de la Magdalena (Santander) a les 22 hores. “És evident que l’art, en el meu cas el teatre, és terapèutic. Alguns psiquiatres l’utilitzen i molts pensem que hauria de formar part del currículum escolar”. En aquesta ocasió, els onze actors d’Okupes també s’han encarregat de l’attrezzo pintant quadres de gran format que conformaran una exposició.

L A C ONS U L TA

E

xisteixen una sèrie de psicoteràpies, anomenades artístiques, que tenen com a eix comú l’ús del procés creatiu dins de la relació terapèutica, entesa des del punt de vista psicodinàmic. Dansa-moviment-teràpia, artteràpia, musicoteràpia i dramateràpia es desenvolupen amb el llenguatge que els és propi. En les psicoteràpies creatives no és determinant el resultat o producte artístic –encara que es pot considerar–, sinó la posada en marxa del potencial creatiu del pacient. És en la relació terapèutica i el seu marc (espai, durada, pe-

25

El poder terapèutic de l’art és una cosa que ja ningú no s’atreveix a discutir. Se n’ha demostrat la capacitat per millorar la vida dia rere dia de múltiples col·lectius en situació de vulnerabilitat o exclusió. I malgrat tot continua resultant dificultós fer arribar a bon port projectes artístics protagonitzats per grups de treball amb discapacitats. De totes mane-

d’història. Aquests últims mesos el grup –28 ballarins i un pianista– ha actuat amb l’espectacle Chrysalid’22. Es teixeixen noranta minuts d’un intens espectacle de dansa i música que el dia 6 passat va rebre aplaudiments al SAT (Sant Andreu Teatre). El proper 18 de juny es representa a l’Arteria Paral·lel. Jannick Niort, en la condició

de ballarina, professora de dansa i psicòloga, considera que hi ha pocs ajuts per a la dansa i la discapacitat. “Encara queda molta feina per fer”. El que ells practiquen no és artteràpia –que és una disciplina específica– sinó dansa integrada o adaptada a persones amb discapacitat i acullen al grup casos diversos: afectats per la síndrome de Down, per paràlisi cerebral, per psicosi o autisme, etc. “La dansa permet millorar la qualitat de vida de qualsevol persona i dóna l’oportunitat de viure en la ficció emocions i situacions de la vida real”. Els projectes han trencat els espais habituals fins a envair fins i tot els centres comercials. Fins al 18 de juny, per exemple, Gran Via 2 acollirà Di Capacidad, exposició itinerant i tallers pensats per aproximar els visitants del centre al món de les discapacitats físiques, mentals, intel·lectuals i sensorials. Una iniciativa organitzada per la Fundación Grupo Sifu amb espais diferenciats: tres zones de fotografia, tallers de braille (lectura amb nens) i de llenguatge de signes (contacontes amb aquest sistema) –divendres a la tarda i dissabte tot el dia–, circuit en cadira de rodes sense barreres i una exhibició de gimnàstica rítmica. “Encara cal treballar molt més en aquest sector –explica Darío Olaortua, president d’una altra fundació, Setba– i falta una col·laboració més important entre el sector públic i el privat”. Olaortua reclama que la societat civil s’impliqui més en projectes amb persones en risc d’exclusió social per discapacitats. Ells acaben de presentar al Reial Cercle Artístic de Barcelona el projecte El balcó de les arts, certamen de pintura dirigit a persones amb discapacitat in-

tres hem viscut, sigui veient un quadre, un espectacle o llegint una poesia. Doncs imagineu-vos que en sou l’autor i que a més tot succeeix davant una mirada bona, comprensiva, receptiva, que ens reconeix i accepta en el que hi ha en aquell moment, sense expectatives ni demandes. Així doncs, i salvant la diferència de l’experiència momentània que ens trastorna, que l’art cura/transforma/canvia és una evidència per a qui l’ha viscut; però ens fan falta evidències científiques perquè les psicoteràpies creatives puguin ser considerades dins de l’àmbit de la salut, i com a discipli-

nes preventives i curatives, per no parlar de l’aplicació psicosocial. Aquestes evidències passarien per la investigació científica i el coneixement de les publicacions específiques existents. A Catalunya i Espanya, les psicoteràpies creatives necessiten el reconeixement que ja tenen en altres països d’Europa i els Estats Units. En concret, a Catalunya, fa uns quants anys que existeixen formacions de màster: la Dansa Moviment Teràpia (DMT) va començar l’any 2002 a la UB i l’any 2003 la UAB també el va oferir (actualment té una forta demanda); les Arts Teràpia s’impartei-

tel·lectual. Existeix encara un cert rebuig i la tendència a tenir llàstima. És un error. Cal veure les capacitats d’aquestes persones per entendre que vibren, senten i volen gaudir de la vida com qualsevol. És una qüestió de mentalitat i d’educació”, adverteix Jannick Niort, fundadora i directora de la Fundació Psico-Art de Catalunya, entitat amb 22 anys

Teatre amb fons. Els membres del Grup de Teatre Social de Femarec han portat a escena Okupes IVÁN PUJOLS TORRENTS

res, els últims anys s’ha donat sortida a creacions de resultats excel·lents. Només durant l’últim mes s’han registrat, a Catalunya, múltiples iniciatives en aquest sector que inclouen obres de teatre, certàmens pictòrics, espectacles infantils, projectes coreogràfics, publicació de llibres... “Encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat in-

L’art cura? riodicitat) on el pacient i el psicoterapeuta es troben per jugar, en el sentit més ampli, on succeeix el procés creatiu i on tots dos estan involucrats. Aquest joc possibilita l’aprenentatge, reaprenentatge, i reparació d’experiències viscudes. El psicoterapeuta/professional és un element important en aquesta relació i per això ha de tenir no només coneixements específics en el llenguatge artístic sinó coneixements de psicologia, formació en psicoteràpia, supervisar la seva feina, tenir una teràpia pròpia... Que l’art ens transforma és una experiència que molts de nosal-

xen actualment amb la col·laboració de la UPF i l’associació Metáfora, i també trobem les formacions de Musicoteràpia i Dramateràpia. A part de la formació i la investigació, hi ha les associacions professionals que s’encarreguen de difondre les artteràpies i vetllen per la qualitat de les formacions i dels professionals que les exerceixen, fomenten i faciliten la formació continuada, el respecte dels codis ètics i la protecció contra l’intrusisme. ELENA DUESO Presidenta de l’ADMTE (Associació de Dansa Moviment Teràpia Espanyola)


‘Black Out’, coreografia integrada a la Ivanow ]Després de la seva etapa

Des d’avui. L’obra Black Out, de Jordi Cortés, s’instal·la a la Nau Ivanow MANÉ ESPINOSA

SÍLVIA OLLER Girona

M

itja punta, baixeu el taló, flexioneu bé els dits…” Una vintena de ballarins exerciten el seu cos seguint les instruccions de la directora. Una melodia tranquil·la els ajuda a destensar els músculs engarrotats i a preparar-se per a la que serà la seva primera classe magistral de dansa integrada. En la sessió participen persones amb discapacitat física o psíquica amb d’altres que no presenten aquest tipus de limitacions. Però sobre l’escenari no hi ha barreres i l’únic obstacle és la vergonya. Després de la suau sessió intro-

26

com a ballarí al National Theater of London, el coreògraf i intèrpret Jordi Cortés va apostar per nous reptes. Va rebre, entre altres premis, el de millor intèrpret al Dublin Fringe Festival i, des de fa dos anys, es dedica en profunditat a la dansa integrada. Jordi Cortés i Alta Realitat estrenen Black Out, el seu espectacle coreogràfic de dansa integrada, a Nau Ivanow (Sala Abaco) avui, 17 de juny (21.00 h). Aquest professional que un dia va creure que els límits físics poden ser possibilitats artístiques i no handicaps, estrena el muntatge amb aquest repartiment: Mercedes Recacha, Raül Perales i Maria José Moya, una ballarina afectada per la pòlio que, malgrat les limitacions físiques, aconsegueix donar a la dansa un nou enfocament. “Quantes coses poden dir els cossos quan viuen una dificultat!” suggereix el coreògraf. Cortés s’interroga sobre el poder de la imatge i sobre el seu contrari, l’ombra, i condueix la nau d’Alta Realitat cap a espais creatius que pocs s’han atrevit a trepitjar. Ja en el seu anterior muntatge, V.I.T.R.I.O.L,, va optar per incorporar al seu grup persones discapacitades. “Els llums i les ombres de Black Out no existirien sense la presència d’aquestes persones”. En definitiva, el creador pretén, en les seves pròpies paraules, “barrejar elements per arribar a una sola essència”.

Una classe magistral reuneix persones amb discapacitat i sense

La dansa que integra ductòria, arriben les primeres diagonals. El cos entra en calor, les pulsacions van pujant i un somriure il·lumina els rostres dels participants. Entre els integrants d’aquest grup heterogeni destaca el ballarí professional de balls de saló en cadira de rodes Francesc Ramírez i des de fa poc aficionat també al hip-hop i al funky. Descobreix davant els seus companys que la cadira no és cap obstacle per moure’s a la pista, sinó tot el contrari. És un

element més que li dóna molt de joc i que li permet potenciar altres facetes com l’equilibri i la força. “Tots podem ballar!”. No ho diu amb la boca petita. “Els límits són molt més lluny del que un imagina”, assegura. Oriol Cano és un jove de 34 anys a qui li encanta la música llatina, mentre que la seva companya Anna Colomer, de 25 anys, balla des dels 3 i se sent més identificada amb el ball contemporani, el jazz i el hip-hop. Tots dos formen

part del grup de dansa de la fundació Astrid21, una entitat d’ajuda a persones amb síndrome de Down i discapacitat psíquica. La presidenta, Maria Lluïsa Ferrer, destaca els “beneficis a nivell de la parla, de l’expressió i de l’harmonia del cos”. I, per part seva, la ballarina Bea Langa, que treballa al servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, on s’ocupa del taller d’artteràpia i dansamusicoteràpia, afegeix que el ball “ajuda a reduir l’agres-

tel·lectual. “En el nostre projecte utilitzem l’art com a instrument per millorar l’autoestima de les persones amb discapacitats. La nostra gent creix personalment gràcies a la lliure expressió dels sentiments a través de la pintura”. El llibre Cara i clatell, dissenyat per America Sanchez, és un altre dels projectes que han cristal·litzat recentment. Impulsat per la Fundació de Salut Mental CPB, proposa cada any el descobriment de nous valors en el que alguns han volgut denominar com el fenomen de l’outsider art. El llibre –que ha rebut el XVIII premi a la creació artística Agustín de Semir-Conxa Millán– recull els retrats que usuaris dels serveis de salut mental han fet de professionals que els ajuden. Són rostres de metG LÒR I A R OGN ON I , EL TEATR E

“La veritable teràpia és la del públic; canvia el concepte del discapacitat” J A N NI CK NI OR T, L A DA NSA

“Encara hi ha un cert rebuig o llàstima; un error; ells gaudeixen com qualsevol” ges, psicòlegs o treballadors socials, des de la mirada del pacient. “Desgraciadament, i malgrat la indiscutible eficàcia de l’art pensat per a persones amb discapacitat, no es rep prou ajuda econòmica ni institucional i els programadors no s’hi atreveixen”, lamenta Rognoni. “¿No seria més eficaç i intel·ligent donar a l’artteràpia el valor de medicina preventiva, tot evitant als pacients el patiment de la malaltia i a l’administració despeses de tractaments mèdics?”, es pregunta la directora. “¿No és aquest fet, diguem-ne social, un enriquiment mutu digne de rebre suport, de ser cuidat i divulgat? Ah! I, evidentment, molts països... ens hi estan donant tota una lliçó des de fa anys”.c PODEU TROBAR INICIATIVES SIMILARS AL WEB www.lavanguardia.com

sivitat i a millorar la relació”. La classe era un dels actes de les primeres jornades sobre dansa integrada que s’han celebrat a Girona, organitzades per l’Associació MIRA Capacitats per a la Dansa i l’agència de comunicació Arcprojecte. Una taula rodona sobre els beneficis físics i psíquics d’aquesta disciplina, així com dos espectacles, un d’amateur i un altre de professional, aquest últim a càrrec de la companyia bilbaïna Despertar los Sentidos, van completar el programa. Les impulsores, la pedagoga Mabel Salguero i la integradora social Irene Lama, confien en la continuïtat de les jornades i aposten per la creació d’una companyia professional de dansa integrada resident a Girona.c


Fundaci贸 Setba Pla莽a Reial, 10, 1r 2a 08002 Barcelona www.fundaciosetba.org Tel. 934 813 696


RECULL de premsa Fundació Setba  

Recull de premsa de les notícies publicades, durant el primer semestre de 2011, sobre la Fundació Setba.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you