Issuu on Google+


Setba Jove 2013 Des de fa sis anys, la Fundació Setba col·labora amb la mostra d’art jove STRIPART amb l’objectiu de promoure les carreres dels joves artistes. La sisena edició del Setba Jove tindrà lloc a la Fundació Setba del 12 de setembre al 31 d’octubre de 2013. Amb aquest projecte, la Fundació Setba no només dóna als artistes seleccionats l’oportunitat d’exposar a la seva galeria d’art, sino que també de continuar treballant amb ells en un futur. Per exemple, de l’edició anterior l’escultora Paula Alonso va vendre 6 de les seves peces i des de la Fundació continuem treballant per exposar a altres artistes provinents de l'STRIPART de l'edició 2012, com Sònia Ferré o Carles Piera. Volem que Setba Jove sigui una plataforma pels artistes emergents i el tret de sortida de la seva carrera en el circuit galerístic comercial. La sisena edició de la mostra Setba Jove compta amb 13 artistes menors de 30 anys que participen amb projectes emmarcats en 9 disciplines diferents: escultura, pintura, serigrafia, fotografia, il•lustració, instal•lació, vídeo art, música i com a novetat, la dansa.

Artistes i obres

Ay Yamamoto - Sakegashira ESCULTURA El Sakegashira és un peix japonès que normalment viu a les profunditats del mar però que apareix a les costes abans d’un terratrèmol. Sempre havia pensat que l’art contemporani havia de ser un medi per tractar problemes socials, així que intentava fer treballs el més desinteressats possible excloent el meu caràcter personal. Però en aquest projecte ofereixo la meva experiència personal del terratrèmol a la gent que viu aquí, a Barcelona. Presento nous treballs al voltant del Sakegashira: litografia, animal de peluix i recepta culinària.


María Bagur - Els llibres que no podran ser llegits ESCULTURA Es podrien definir com a llibres escultòrics. Es tracta d’uns llibres contenidors, realitzat amb diferents materials: vidre, guix, paper,…i cada un d’ells, vol expressar alguna cosa diferent, mitjançant la mateixa forma. En aquest cas, amb “El llibre que mai podrà ser tornat a llegir” és de vidre, i a l’interior podem contemplar fragments de fulls cremats amb centres. El sentit d’aquesta peça és donar homenatge a tots els llibres que han estat cremats i censurats, aquells que han estat prohibits, aquells que s’han perdut i no podran ser tornats a llegir mai més. És una peça que en lloc de contenir nous missatges, conté fragments, petites partícules de llibres que no seran llegits,per donar un aspecte d’urna, perquè ens adonem de la pèrdua.


Rubén Ibáñez - Buits ESCULTURA D’on venim? Qui som? A on anem? Són preguntes que l’ésser humà sempre s’ha plantejat des de la seva existència, creant des de les primeres civilitzacions mites i llegendes que donaven explicació als estels, el sol, el mar, la terra, l’univers, etc. Les religions monoteistes responien a aquestes preguntes amb l’existència d’ un Déu suprem creador de tot. D’altra banda, en la història, els científics s’han encarregat de donar resposta a algunes preguntes i de trencar fonaments religiosos. Aquesta peça artística no pretén ser una crítica a les religions sinó una al•legoria a la incapacitat de l’ésser humà per arribar a comprendre i conèixer els confinis de l’univers i la nostra existència.


Cristina Lavilla - Cutis #4 DIBUIX Cutis és una sèrie de dibuixos-collage digitals que permeten fer una mirada introspectiva en el rostre. Centrant-me en la recerca de material publicitari, extret de revistes femenines dels anys cinquanta i seixanta, m’endinso en les seves imatges i el seu llenguatge per plantejar-me tot un seguit de qüestions que segueixen vigents en la publicitat actual. Mitjançant l’aglomeració i la reiteració composo interiors orgànics, formats per capes de pell i cèl•lules, on suggereixo les reaccions que es manifesten dins nostre al rebre els inputs del constant bombardeig visual per part dels mass media. M’interessa generar un imaginari propi que evoqui a aquest conflicte intern a través del color i la composició, a la fi de representar allò que no veiem.


Kika Moragues - MA-PA025 PINTURA L’ésser humà sempre ha necessitat construir plànols per organitzar el caos de l’inabastable. El real i el salvatge són plans que antològicament s’han vist com una dicotomia impossible d’acoblar i pròpiament autònoms, doncs existeix tota una estructura conceptual per a l’estudi de cadascun d’aquests dos plànols; sobretot per a trobar aquesta adhesió, encara que a mesura que els estudis narratològics avancen, més improbable resulta establir ferris límits entre tots dos.


Sergio Mesa - S/T PINTURA M’interessa la idea d’establir una analogia entre els espais urbans que transitem diàriament i els videojocs de plataforma en què has d’anar superant nivells. És aquesta noció de realitat representada a través d’icones i pantalles, que ens priva de l’experiència directa. En el meu treball tracto de generar “mapes visuals”, arquitectures i espais a través d’una poètica fonamentada en la gramàtica de la pintura i el dibuix. Tot plegat amb un punt naïf d’ambigüitat que em permet jugar amb els límits de la representació. Interpel·lant al cap i a la fi, assajar altres maneres de pensar i d’imaginar.


Yaneth Rivas - Insuficiència SERIGRAFIA L’angoixa d’assassinar quelcom desconegut de forma perenne, no n’hi ha prou de conèixer carrerons per estar immensament perdut, fent el que faci falta per seguir viu; estimar, matar, menjar. Ésser viu! Sagnar, odiar, estimar. Ésser viu! Estimar el conflicte, drogar-se de nit, la contemplació desinteressada. Ésser viu! Estar amb tu, estar sense tu, estar sol, estar sol, estar sol. Ésser viu! Assajar aquest moment, descriure’t les mentides en què s’excomuniquen les mamelles! Els adolescents filipins i raperos que salten la reixa del passatge de Sant Bernat! Ésser aquí… ÉSSER VIU.


Marina Avila - S/T FOTOGRAFIA Obra que materialitza una proposta sinestèsica de rebuig a la societat qüestionant-la des de diferents realitats significatives d’un ésser social: l’anhel a la natura, el paper de la religió, l’opressió del consumisme i l’ideal de bellesa. Agrupades i ordenades, les quatre imatges creen un discurs lineal i unitari que proposa una reflexió històrica sobre el comportament gregari de l’ésser humà en societat.


Mateo Pérez - 16.1.2013_04.06.2013 FOTOGRAFIA Aquestes fotos són extretes d’un fitxer, compost per vint imatges. El treball és el resultat de la cerca d’una mirada, una forma pròpia de mirar la ciutat. Col•locar l’espai urbà dins la càmera. Passejant buscant llocs anònims de la ciutat. Indrets que passen desapercebuts, però que ocupen un lloc i guanyen protagonisme si són mirats de la forma adequada. Tot es redueix a organitzar, geometritzar creant preguntes, incògnites. Buscar la bellesa anònima i oculta de la ciutat. El títol de les fotografies ve donat per la data en la qual van ser realitzades, reforçant la idea que en la fotografia no hi ha marxa enrere després de congelar el moment, però no solament això sinó que també fa patent per sempre la forma de mirar del fotògraf, en aquell moment. D’aquesta manera el treball busca crear un arxiu que em permeti conèixer-me a mi mateix i apropar la meva forma de veure als altres.


Oriol Pedregosa - CIUTAT / TEMPS / MASSA FOTOGRAFIA Tot i que convisc amb una sensació constant de recerca, els meus treballs parteixen d’una relació física amb els elements, i és en aquests on es generen el llenguatge poètic i els components conceptuals que formen l’obra. Entendre la ciutat com un indret en trànsit, i reflexionar sobre com les persones funcionem com una enorme massa en l’espai públic, és l’objectiu principal d’aquest treball. Les fotografies de llarga exposició realitzades a plena llum del dia han permès enregistrar les persones com un enorme flux en moviment, permetent així que la imatge sigui entesa com el registre de tot un espai de temps, i no com un instant.


Rubén Ibáñez - Enigmes IL•LUSTRACIÓ A partir d’explorar mons imaginaris, genero la meva particular visió de la mort, el buit i els seus enigmes. Representant amb ambientacions oníriques d’aire naïf, que contrasten amb la brutalitat de fets tan frívols com l’assassinat o el suïcidi, on utilitzo per exemple, la llum artificial en paisatges naturals, estranyes formes, ombres i tons pastel. Els personatges que habiten aquests mons es troben en un moment concret, escenificant la incertesa d’un moment concret. Jugant a esquivar proves evidents que expliquin el que ha succeït perquè l’enigma sigui el personatge principal.


Mirella Hänninen - The things I miss always and never INSTAL•LACIÓ Aquesta instal·lació forma part de la sèrie “L’anatomia d’emocions”. Es tracta de jugar amb el simbolisme de la nostra pròpia anatomia, a la vegada que tractem d’explicar alguns sentiments que tots tenim en comú. Amb aquesta obra vull parlar de l’enyorança. De totes aquelles coses que trobem a faltar i d’aquelles que no enyorem. Aquest fet l’aconseguim a través del joc d’escales que està present a la instal·lació. Donant la sensació que el teu cos es va fent a vegades gran i a vegades petit.


Marta Ferraté - 28 dies VÍDEO ART “Sólo la luna sospecha la verdad, y es que el hombre no existe” Vicente Aleixandre 28 dies és una analogia entre el cos humà i la natura. Pretén qüestionar i expandir els límits de la nostre individualitat. En format de procés cíclic, el vídeo mostra com l’ exterior i l’ interior del nostre cos estan íntimament relacionats. No són elements independents sinó iguals i inseparables.

Joan Cot MÚSICA La música torna al Setba Jove, aquesta vegada encapçalada pel músic i compositor Joan Cot que oferirà un concert el 28 d'octubre a les 20h, coincidint amb la inauguració de l'artista de CACIS, Rosa Doughty.

El trio de músics format pel compositor Joan Cot, el contrabaixista Benjamin Cerigo i el guitarrista Àlex González. porta el free jazz a la Fundació Setba, música de creació lliure que parteix d’uns paràmetres i uns coneixements integrats on el més important és el moment de creació en l’acte de l’espectacle més que la interpretació.


Els tres músics tenen una àmplia formació i trajectòria musical, Joan Cott i Benjamin Cerigo van estudiar la Llicenciatura en Composició Musical al Regne Unit a la University College Falmouth incorporating Dartington College of Arts i Àlex González està acabant la carrera superior al Taller de Músics de Barcelona.

L’edició d’enguany del Setba Jove compta, per segon any consecutiu, amb una nova disciplina: la dansa.

Elena Schisano - Escape DANSA Sempre hi ha alguna cosa o algú que vol que caiguis i sempre has de tornar a aixecar-te. La liberatad que tenim és aparent. Al principi tot sembla bonic però sempre hi ha alguna cosa en el mig que intenta fer-te patir i si vols escapar només trobaràs murs i parets que no et deixaran. Cal ser fort i lluitar per la teva felicitat. La solució no és escapar. Elena Schisano actuarà el 18 de setembre a les 20h, coincidint amb la inauguració de Diàlegs iniciàtics.

La mostra es podrà visitar fins al 9 de novembre.


Dossier setba jove 2013 cat