a un procés de fusió. Mantenen uns bons índexs de solvència i de morositat, bàsicament perquè no han perdut de vista la seva orientació a satisfer les necessitats dels seus socis, necessitats allunyades de les inversions especulatives que ha caracteritzat una bona part de l’activitat de les entitats financeres del nostre país. Les seccions de crèdit Com hem comentat, a Catalunya hi ha una llarga tradició de seccions de crèdit de cooperatives agràries. Van néixer al començament del segle XX per cobrir les mancances financeres que patien els socis de les cooperatives agràries. No tenen personalitat jurídica diferenciada de la cooperativa que la promou, i els seus ingressos no poden superar el 50% dels ingressos totals de la cooperativa, tot i que han de tenir una gestió i uns estats comptables autònoms. Els seus recursos provenen, fonamentalment, de les mateixes cooperatives i dels seus socis i dels socis col·laboradors, i habitualment estan invertits en actius financers i en inversions creditícies, en préstecs a les mateixes cooperatives i als socis d’aquestes. A Catalunya, hi han 108 seccions de crèdit, bàsicament a les províncies de Lleida i Tarragona. D’aquestes, 24 són en localitats que no disposen de cap altra entitat financera, i aproximadament la meitat són en poblacions de menys de 2.000 habitants. Aquestes dades parlen per si soles de la funció que compleixen en l’àmbit rural català, un sector que des de fa temps pateix els efectes de la globalització econòmica. La majoria de les seccions de crèdit (94) estan associades a ASC, SCCL, una cooperativa de segon grau que té com a objectius facilitar-los una organització comuna per a la defensa dels interessos del sector i ajudar-les a millorar la gestió a incrementar la rendibilitat econòmica de les seves tresoreries i a subscriure contractes de serveis financers amb altres entitats. Actualment, orienta la seva activitat a promoure una plataforma tecnològica que permeti unificar els criteris operatius de
ARXIU
El Sindicat Agrícola de Cabra del camp –actual cooperativa Agrària i Secció de Crèdit de Cabra del Camp– va ser fundat el 1912. L’edifici és de Cesar Martinell i construït entorn l’any 1920.
les seccions de crèdit, agilitar la gestió i millorar el seu seguiment econòmic i financer. També treballa per millorar la professionalització dels seus membres. Respecte al futur de les seccions de crèdit, Josep Parcerisa, apoderat d’ASC, SCCL, té clar que només hi hauran seccions de crèdit fortes si hi han cooperatives agràries potents. Pel que fa a la seva funció, considera que “en un context de sector financer monopolístic i de restriccions creditícies, el paper de les seccions de crèdit haurà de ser un retorn als orígens. Es van crear quan els bancs i les caixes no donaven préstecs als pagesos i ramaders; ara està passant el mateix. En moments difícils, calen entitats com les seccions de crèdit o Coop57, que financin l’economia real i que tinguin un impacte sobre el territori”. Altres eines financeres promogudes pel moviment cooperatiu El moviment cooperatiu català també ha posat funcionament altres instruments per procurar el finançament de les cooperatives i l’economia social. En l’àmbit del finançament a llarg termini, hi ha SICOOP, una societat d’inversió creada el 2008 i integrada per l’Institut Català de Finances, la Generalitat de Catalunya, el Grup Clade, Crédit Coopératif, Catalunya Caixa i Unnim. És una eina de capital risc per a cooperatives, societats laborals i societats mercantils participades per cooperatives. Pot invertir en qualsevol núm 351 - Febrer 2012 n
sector d’activitat, excepte els sectors immobiliaris i financers, en projectes d’inversió per al creixement, expansió i generació de noves activitats. Des d’aleshores ha dut a terme tres operacions amb cooperatives, com ara Abacus o Suara, en forma de préstecs participatius. En l’àmbit de les inversions a llarg termini, també hi treballa Eurecos, una societat immobiliària nascuda el 2008 i participada per entitats mutualistes i cooperativistes europees (com ara MAIF, MACIF, Abacus o Crédit Coopératif ), amb vocació de donar respostes a les necessitats de desenvolupament de l’economia social catalana. La seva finalitat és invertir en projectes industrials, comercials i d’oficines a Catalunya. Un altre instrument financer al servei del cooperativisme i de l’economia social i solidària és la cooperativa de serveis financers Coop57. La seva missió és promoure l’estalvi ètic i responsable i destinar els seus recursos a donar préstecs a projectes d’economia social i solidària. Com a cooperativa de serveis, només pot actuar amb els seus socis. Actualment, agrupa més de quatre-centes entitats i mil set-centes persones, i ha concedit més de set-cents préstecs a entitats de l’economia social, la majoria de les quals són cooperatives. El seu coordinador, Ramon Pascual, explica el paper que Coop57 ha de complir: “Malgrat les dificultats econòmiques que tenallen les entitats d’economia cooperació catalana n
23 n