Page 1

296


296 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Fotografia de portada Pont “Porta d’Europa” Foto: Arxiu del Port de Barcelona Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 27è Febrer 2007

SUMARI Tornaveu

4

Antoni Lacueva

Editorial

5

RSE.COOP, un pont cap a la gestió empresarial sostenible

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Les 19 cooperatives de la segona convocatòria de RSE.COOP

11

Entrevista Marcos de Castro: “Una altra forma de fer empresa és possible” Carme Giménez

17

RSE.COOP Formació per una millor gestió de les cooperatives Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives

20

Valors a reforçar Mireia Sevillano

22

RSE.COOP, una oportunitat integral per al cooperativisme Marià Moreno

23

El futur del programa RSE.COOP Xavier Tubert

26

Pensem-hi La gestió de la comunicació Santos Hernández

29

Biblioteca Donació Retalls

30 31


Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Antoni Lacueva (Barcelona, 1951), llicenciat en Ciències, tècnic superior en les disciplines tècniques de prevenció de riscos laborals,soci co-director de Sepra, Servei Integral, Sccl, i representant de les cooperatives participants a la 2a convocatòria de RSE.COOP als òrgans de govern del programa. Què et resulta atractiu del cooperativisme? És un model de gestió empresarial dinàmic i basat en valors i principis. Això tot i semblar que pugui donar rigidesa a la visió empresarial,és tot el contrari. En aquest sentit els principis són motius, valors potenciadors d’actuació, elements que donen energia i que permeten fonamentar sòlidament els projectes empresarials. I per sobre de tot el que és més atractiu de tot és el fet de poder compartir amb altres persones de pensament divers, el model on es viu la empresa de forma democràtica i participativa.

Què et resulta molest del cooperativisme? Moltes vegades la poca orientació cap a fora. Tot i així es fan veritables esforços per a ser reconeguts, per a donar-nos a conèixer com a model empresarial. Ser reconeguts social, econòmicament i com una de las formes més “sanes” d’ocupació, autoocupació i canalització d’energia de gent emprenedora, d’homes i dones amb voluntat de consolidar projectes. Dones i homes que construeixen el seu futur des del dia a dia amb professionalitat i amb aprenentatge continu. I tot això cal dir-ho sense complexos, els treballadors i treballadores de les cooperatives FEM EMPRESA, SOM EMPRESA.

Creus que el programa RSE.COOP reforçarà els valors cooperatius i evidenciarà que el sector és un referent d’empresa responsable? Hi un joc de paraules que diu: Si no ho veig no m’ho crec. Però en realitat el que val, el que és potent és:Si no m’ho crec no ho veig. La creença és motor de capacitats i de comportaments i el fet de participar un grup de cooperatives en aquest programa ens ha de reforçar sense cap dubte els nostres valors. El programa considerat com un instrument, aporta mètode i coneixements i ens ha de servir per a potenciar-nos com a sector i continuar el nostre treball de referència a la societat.


Editorial

RSE.COOP, un pont cap a la gestió empresarial sostenible

Fa tot just un any dedicàvem Cooperació Catalana al programa d'implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en el món cooperatiu, RSE.COOP, i ens fèiem ressò dels seus objectius, de les cooperatives que hi participaven, del programa, etc. Enguany, ja ha arribat l’hora de portar a terme les primeres valoracions per tal de continuar fent passes endavant en la implantació d’aquesta eina, que permetrà que moltes cooperatives assoleixin aquesta gestió empresarial sostenible. I coneixereu, en aquest número, quines són les dinou cooperatives que han decidit participar en aquesta segona edició del programa. N’hi ha de treball, d’habitatge, d’ensenyament... totes amb punts de partida i històries diferents, però unides ara per la voluntat de millorar i assolir en la seva tasca un alt grau de qualitat i refermar alhora els seus principis cooperatius. Per una altra banda, a l’entrevista, Marcos de Castro, president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social, ens explica com s’ha assumit per part de la seva organització la transferència d’RSE.COOP a la resta de l’Estat espanyol. De Castro ens posa al corrent sobre quin ha estat el procés de treball d’aquesta transferència, els objectius, els calendaris i tots els detalls de com es durà a terme aquest projecte. I seguint amb les valoracions, Marià Moreno, responsable global d’implantació d’RSE.COOP, ens exposa per què aquest programa és una oportunitat per a les cooperatives, quin és l’impacte que en reben, tant elles com el sector cooperatiu i el mateix concepte de responsabilitat social a les empreses. Finalment, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ens presenta quines són les perspectives de futur, on s’inclou la transferència a la resta de l’Estat, la possible implantació d’una marca, el paper del Global Reporting Initiative, etc. I no volem acabar aquest editorial sense agrair al Port de Barcelona la cessió de la fotografia que teniu a la portada, el pont La Porta d’Europa, que uneix dos conceptes en els quals volem incidir: un pont, un camí que ens duu a un objectiu marcat prèviament, i Europa, on finalment les empreses responsables socialment tenen, cada dia més, un espai més preeminent.


Noticiari 7

Convocats els Premis Ràdio Associació Creats l’any 2000 amb ànim de continuïtat per la Societat Cooperativa Ràdio Associació de Catalunya i convocats ara per setena vegada, tenen la intenció de distingir i premiar els professionals de la ràdio i els millors programes del darrer any. Igualment, i per quarta vegada, el GUARDÓ 1924 premiarà una iniciativa d’àmbit audiovisual. Poden optar a la setena edició dels PREMIS RÀDIO ASSOCIACIÓ

tots els programes de ràdio en català difosos arreu dels territoris on es parla la nostra llengua i pel que fa a les categories A, B i C, que hagin estat degudament inscrits. S’atorgaran els següents Premis Ràdio Associació: A.al millor programa de ràdio, B. al millor programa de ràdio local., C. al programa més innovador o als responsables dels elements i suports tècnics que el fan possible, i D. al o la profes-

sional que s’hagi distingit per la qualitat, el rigor i el prestigi del seu treball durant el darrer any. S’inclou en aquesta categoria, tots els professionals que intervenen en els diferents processos de gestió de l’activitat radiofònica. Per a més informació: Tel.: 932 704 400 o bé a: www.radioassociacio.com.

Tercer Seminari Transnacional RSEurope La ciutat francesa de Nantes va acollir els passats dies 1 i 2 de febrer el Tercer Seminari RSEurope. En aquesta ocasió, la temàtica central de la jornades fou El repte de la RSE per a les organitzacions i l’economia social. Lambert Pascual, representant d’Unió Agrària Cooperativa, sota el títol Fruits característics d’una zona, intercooperació i territori va fer una presentació de la seva organització, una cooperativa de segon grau que aplega 80 empreses cooperatives. Pascual també va donar a conèixer l’experiència de la seva

empresa en l’àmbit de la intercooperció, i els resultats de la seva participació en el programa RSE.COOP. Així mateix, el president de La Fageda SCCL, Cristóbal Colón, va parlar de com aquesta cooperativa, a través de l’elaboració de iogurts, treballa la integració de persones discapacitades. RSEurope és un projecte de cooperació transnacional on hi participen diferents territoris europeus que, en aquests moments, estan liderant algun projecte Equal al voltant de la Responsabilitat Social Empresarial. En el marc d’aquesta

iniciativa, Catalunya i el programa RSE.COOP —juntament amb França, Itàlia i Portugal— estan treballant en l’elaboració d’una Guia de bones pràctiques en RSE, que recollirà les experiències, en aquest àmbit, de les empreses dels seus respectius territoris. RSEurope també preveu la celebració de seminaris transnacionals, —el primer va tenir lloc a Barcelona el febrer de 2006—, que han de servir per reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb la RSE, així com donar a conèixer projectes de les empreses dels diferents països.

Nairobi 2007

Premis Abacus

El passat mes de gener va tenir lloc el Fòrum Social Mundial a Nairobi (Kenya). Entres d’altres, es va organitzar amb els objectius següents: construir un món de pau, justícia, ètica i respecte per a les diferents espiritualitats; alliberar el món del domini del capital multinacional i financer; democratitzar el coneixement i la informació; assegurar la dignitat, la defensa de la diversitat, garantir la igualtat de gènere i eliminar totes les formes de discriminació; construirr una economia sostenible i centrada en las persones, etc. Durant els cinc dies de durada del Fòrum van tenir lloc simpòsiums, mobilitzacions, mostres de cine, debats, exposicions... fins a més de 1.200 activitats. Totes agrupades amb el lema “Les lluites de les Persones, les Alternatives de les Persones”. Per la seva capacitat de convocatòria i el seu caràcter plural, el Fòrum Social Mundial continua sent el més significatiu dels espais de desenvolupament de pensament, idees i construcció d’alternatives al neoliberalisme.

Abacus cooperativa convoca la tercera edició dels Premis Abacus. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer les persones i entitats del nostre país que contribueixen amb la seva tasca a difondre l’educació, la cultura i el cooperativisme. Són oberts a tothom: persones, escoles, associacions, ONG, grups, equips de recerca, etc., i tenen diferents categories: Educació, per a projectes d’educació ambiental, educació; Cultura, per a projectes que fomentin l’ús social de la llengua catalana, i Cooperativisme, per a projectes o escrits de promoció del cooperativisme. El termini de presentació del projecte acaba el 6 de juliol i els premis estan dotats amb 3.000 cada categoria. A banda dels guanyadors, el jurat nomenarà quatre finalistes per categoria que rebran un diploma acreditatiu. Més informació a: participacio@abacus.coop o tal telèfon 93 217 81 66.

Núm. 296


Noticiari 9

Cooperativisme, pensaments i idees per a la reflexió i la pràctica Aquest va ser el títol de la xerradaconferència realitzada pel Sr. Antonio Cancelo, dins l’Assemblea General Extraordinària de la cooperativa EAS celebrada el passat dissabte dia 3 de febrer. Va ser també una oportunitat per poder intercanviar impressions amb el Sr. Cancelo expert i impulsor del cooperativisme, amb una trajectòria que ha passat per assumir diferents responsabilitats en la Direcció de cooperatives com Eroski, i sobretot com a President del Consell General de Mondragón Corporación Cooperativa. La xerrada oberta a membres d’altres cooperatives i a tots els clients amb els que la cooperativa EAS gestiona els seus serveis, també va comptar amb la presència de la Sra. Mireia Franch, Directora General d’Economia So-

cial, Cooperativa i d’Autocupació del Departament de Treball. La reflexió es va centrar en els principis cooperatius, la missió i els valors que hi ha al voltant de les cooperatives, i com aquests són els factors claus per definir una empresa diferent. El capital més valuós de les cooperatives són les persones que hi treballen, ja que comparteixen un mateix projecte gestionat de forma democràtica, recordem, una persona: un vot. Repensar la idea que el treball esdevé dins l’empresa un mitjà per donar sentit a l’activitat portada a terme. Per les cooperatives que atenen persones des de la gestió de projectes socials com EAS, tenen el repte de comptar amb professionals compromesos, segons el Sr.

Cancelo, requereixen persones amb capacitat de compartir i de treballar juntes, d’intercanviar els coneixements, persones generoses disposades a assumir els errors, amb un alt grau d’autonomia, obertes a la creativitat i l’escolta dels altres, amb iniciativa i intuïció.

Projecte de Civisme a Barcelona La cooperativa Entorn gestionarà el projecte de “Realització d‘un estudi i valoració sobre la millora de la convivència en diferents espais públics de la Ciutat de Barcelona” de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte té per objectius generals: Millorar l’estat de la convivència a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, Dissenyar una metodologia pròpia per a treballar la convivèn-

cia a l’espai públic, i Augmentar el compromís ciutadà vers el civisme. El projecte que es desenvoluparà de gener a agost d’aquest any, comptarà amb un equip de treball composat per onze persones. D’aquestes, deu persones faran d’antena en cadascun dels deu districtes de Barcelona i una realitzarà d’antena de coordinació des de la seu de l’Ajuntament.

Primer postgrau en economia cooperativa Aquest mes de febrer ha començat la primera edició del postgrau en economia cooperativa a la seu de l’Institut de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. La Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació ha promogut el desenvolupament i ha fomentat la posada en marxa d’aquesta postgrau quedesenvolupen conjuntament l’IGOP- UAB i Aposta, escola de cooperativisme. És la primera proposta formativa de 3r cicle adreça-

da a persones que treballen en l’àmbit de la creació d’empreses i centrada exclusivament en economia cooperativa. La direcció acadèmica recau en Joan Subirats, doctor en Ciències Econòmiques i director de l’IGOPUAB i en Albert Recio, doctor en Economia, tots dos professors de la UAB. La resta del professorat prové de les dues entitats organitzadores; de la UAB en la part referent al context econòmic; de desenvolupament econòmic del

món local i al seguiment metodològic dels projectes; i d’Aposta quant a la part organitzativa i característiques de les empreses d’economia cooperativa. En aquesta primera edició hi participen 29 alumnes que cursaran el postgrau durant el 2007, amb un total de 180 hores. Més informació a: http://igop.uab.es www.aposta.coop

Núm. 296


10 Les nostres cooperatives

Seguint la línia del monogràfic sobre el programa RSE.COOP (Cooperació Catalana, 285 de febrer de 2006) on presentàvem les 18 cooperatives inscrites a la primera convocatòria del programa1 i les seves motivacions, presentem a continuació les dades i la descripció de les 19 cooperatives inscrites a la segona convocatòria. Hem aprofitat també per demanar-los què ha motivat una cooperativa com la seva a participar al programa RSE.COOP.

Les 19 cooperatives de la segona convocatòria de RSE.COOP AIGUASOL, SISTEMES AVANÇATS ◆ ◆

D’E NERGIA

SOLAR TÈRMICA, SCCL

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) www.aiguasol.coop / tel. 93 342 47 55

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 11 treballadores: 6

Aiguasol som una cooperativa de treball autogestionada que ofereix serveis d’enginyeria i consultoria energètica de qualitat. A través d’una estructura horitzontal i socialment responsable, mantenim un posicionament independent i promovem solucions innovadores que permeten reduir l’impacte associat al consum d’energia. Respon: Jaume Salom Tormo - Responsable del Programa RSE.COOP a Aiguasol Enginyeria

La nostra cooperativa ha patit un ràpid creixement en pocs anys, aquest fet ens obliga a revisar la nostra organització i gestió empresarial. Entrar en el programa RSE.COOP per a nosaltres està essent una oportunitat per revisar i reflexionar en tots els diferents àmbits de la nostra empresa, introduint pràctiques socialment responsables i tenint en compte valors com el respecte amb l’entorn i les persones.

APROP: SERVEIS COMUNITARIS, SCCL ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) ◆ tel. 93 342 47 55

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 4 treballadores: 9

APROP és una cooperativa d'iniciativa social sense afany de lucre que ofereix serveis d'atenció domiciliària i neteja industrial, promou la inserció laboral de gent amb difícil accés al mercat laboral. Aprop ve néixer l'any 2001 com un projecte de l'associació de veïns i el Pla Comunitari del barri de la Trinitat Nova, a partir de un diagnòstic que fet l'any 1996 on se van determinar les necessitats de l' entorn L'any 2001, Aprop, després de molts esforços per part de tothom es constitueix en forma cooperativa per atendre les necessitats socials de la gent i la seva comunitat. Respon: Carmen Reyes - Coordinadora del Departament de Administració y Facturació

El motiu pel que seguim aquest programa és el de millorar les nostres accions per poder donar un millor servei tant als nostres clients actuals, com als futurs, i, a més a més tenir la capacitat de poder estendre el nostre àmbit d'actuació a altres zones de Barcelona per poder ser en un futur una cooperativa que doni feina a moltes dones amb difícil accés al mercat laboral.

Núm. 296


Les nostres cooperatives 11

ARÇ COOPERATIVA, SCCL ◆ ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) www.arccoop.coop / tel. 93 4234602

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 11 treballadores: 11

Arç corredoria d’assegurances som una cooperativa de treball dedicada a la gestió integrada d’assegurances amb criteris col·lectius, ètics i solidaris. Comptem amb l’especialització en assegurances per a les energies renovables i per a l’economia social. Exercim l’autogestió i la responsabilitat social i desenvolupem l’economia cooperativa, social, sostenible i solidària. Respon: Helga Rovira - Sòcia

Arç cooperativa incorpora, de manera reflexiva però natural, criteris de responsabilitat social, d’una manera més o menys formal. El programa RSE suposa per a Arç endreçar les actuacions que hi tenen a veure, introduir elements nous, prendre’n major consciència i facilitar la difusió del concepte. Ens dóna també l’oportunitat d’una intercooperació amb altres iniciatives econòmiques i socials en el marc cooperatiu que ens fa encara més engrescador el programa.

BASSEGODA, SCCL. ESCOLA PETIT PLANÇÓ ◆ ◆

◆ Cooperativa d'Ensenyament Olot (Garrotxa) www.petitplan.cat / tel. 972 260 712

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 23 treballadores: 11

L’any 1969 es va fundar a Olot l Escola Petit Plançó i l’any 1977 es va crear BASSEGODA SCCL per tal de gestionar-la. La nostra cooperativa té un projecte pedagògic i empresarial propi, original i renovador; basat en la participació d’un equip estable d’ensenyants que sota una responsabilitat compartida i uns principis d’igualtat, complementarietat i col.laboració oferim una escola oberta a tothom amb uns principis pedagògics que es van adaptant de manera constant a l’evolució de la societat. Tot això amb una important participació i coresponsabilitat tant del conjunt de mares i pares com dels propis alumnes. Respon: Pilar Dorca i Vergés - Presidenta

Ha estat la voluntad de millorar constantment i d’incorporar un segell de qualitat per a ser una escola de referència a la ciutat d Olot.

COL·LECTIU RONDA, SCCL ◆

Barcelona i amb despatxos a: Mataró, Mollet, Rubi, Cerdanyola, Granollers i Cornellà ◆ Persones sòcies: 39 ◆ Persones treballadores: 24 de Treball ◆ www.cronda.coop / tel. 93 268 21 99 ◆ Cooperativa

Col.lectiu Ronda és una cooperativa formada per dones i homes que volen compartir la seva feina amb il·lusió, honestedat, creativitat i rigor professional. Es dedica des de fa més de trenta anys a l'assessorament laboral a treballadors i treballadores, al cooperatvisime i a l'economia social i a la defensa dels drets de les persones i dels col·lectius. Respon: Laia Manté Majó - Directora del Col·lectiu Ronda

Les ganes d'aprofundir i avançar en els diferents àmbits que abarca la responsabilitat social des d'un punt de vista especific i adaptat a la realitat de les cooperatives, temes que ja teniem sobre la taula però que gràcies al programa hem hagut de prioritzar. Així com aprofitar l'excusa d'aquest projecte per conèixer altres cooperatives i començar a teixir relacions que esperem que facilitin i potenciïn la creació de xarxes intercooperatives. Núm. 296


12 Les nostres cooperatives

COOPERATIVA ◆ ◆

D'A RQUITECTES

JORDI CAPELL, SCCL

◆ Cooperativa de Serveis Barcelona (Barcelonès) www.eupalinos.com / tel. 902 998 993

◆ ◆

Persones sòcies: 15.924 Persones treballadores: 80

Societat fundada lliurament el 1977 per un grup d'arquitectes del Col·legi de Catalunya i Balears, amb la voluntat d'obrir la millor llibreria d'arquitectura i la millor papereria especialitzada, a l'actualitat la Cooperativa disposa de 10 botigues en diferents punts de Catalunya. Els serveis que la Cooperativa ofereix als seus socis són: Llibreria d'arquitectura, urbanisme, construcció, disseny; papereria tècnica i general; enginyeria Informàtica i Comunicacions aplicats a l'arquitectura i construcció; disseny, objectes de regal i mobiliari dissenyats per arquitectes; còpies de plànols, plotejats, enquadernació, etc. La Cooperativa no té ànim de lucre. Els seus petits excedents anuals s'inverteixen en la pròpia societat, per facilitar la seva consolidació i els seu creixement. Respon: Marc Longaron, arquitecte - Vocal del Consell Rector

Participar en un programa com RSE.COOP és una excel·lent oportunitat per aprendre i al mateix temps per millorar moltes pràctiques que la majoria d'empreses ja duem a terme per la pròpia idiosincràcia del format cooperatiu. Alhora que ajuda a generar noves vies d'intercooperació a partir d'uns objectius comuns compartits amb la resta de participants del programa.

EDUVIC, SCCL ◆ ◆

L’Hospitalet de Llobregat ( Barcelonès) Tel. 93 332 00 12

◆ Cooperativa

de Treball

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 22 treballadores: 41

La missió d’Eduvic és promoure, generar i gestionar serveis, recursos i projectes adreçats a l’atenció a les persones, donant resposta a les necessitats socials que van emergint en el seu entorn, tant a nivell especialitzat, com a nivell preventiu: - Atenció a infants, adolescents i joves en risc d’exclusió social. - Suport a les famílies amb diferents problemes de relació (Teràpia familiar, Grups, Tallers i Fòrums de pares). - Formació, supervisió i suport a professionals i institucions. - Elaboració de documents tècnics, guies metodològiques, protocols i programes de treball. Respon: Adela Camí i Dealbert - Coordinadora general i presidenta d’Eduvic, Sccl

La motivació de la nostra Entitat per adherir-nos al Programa RSE.COOP ha estat el nostre desig d’implementar un conjunt de pràctiques, estratègies i sistemes de gestió empresarial que cerquin un nou equilibri entre la nostra dimensió social, econòmica i empresarial. Optimitzar la nostra manera de contribuir en la sostenibilitat del nostre entorn, així com millorar les pràctiques relacionades amb el bon govern de la cooperativa, els altres motius.

ESCOLA GINEBRÓ, SCCL ◆ ◆

Llinars del Vallès (Vallès Oriental) ◆ Cooperativa d’Ensenyament www.ginebro.com / tel. 93 841 25 47

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 52 treballadores: 46

L´Escola Ginebró, Sccl, neix l´any 1969 en un moment determinat i molt concret de la història de Catalunya. L´Educació i la seva renovació més profunda estaven damunt la taula com a temes prioritaris i un grup de pares i de mestres hi varen voler participar. Aquesta il·lusió ha portat a un grup de persones a treballar en aquest projecte que ja acull actualment a 1000 alumnes que disfruten de la llibertat d´educació, de la democràcia i de la convivència. Respon: Ignasi Casals - President de la Cooperativa

L´Escola Ginebró ha manifestat sempre un gran interés pel benestar dels propis cooperativistes i per aconseguir una integració favorable en el seu entorn, tant en termes de sostenibilitat com en termes de convivència. RSE.COOP ens ha semblat que és una bona eina per poder valorar i fer tangible la nostra forma d´actuar i així poder pendre les mesures necessàries per millorar en la consecució dels nostres objectius.

Núm. 296


Les nostres cooperatives 13

ENTORN, SCCL ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) ◆ www.entorn.coop/ tel. 93 302 61 62

◆ Persones

sòcies: 6 ◆ Persones treballadores: 259

ENTORN, SCCL és cooperativa mixta de socis de treball i socis de consum que desenvolupem, des de fa més de 20 anys, programes educatius i culturals transformadors per a la societat, seguint criteris de qualitat i innovació. Comptem amb una oferta àmplia de serveis socioeducatius adreçada a les escoles, l’Administració Pública, les empreses, les entitats de lleure educatiu i les associacions en general. La nostra missió és generar ciutadania, l’espai comú on les persones viuen en llibertat, responsabilitat i felicitat, desenvolupant i gestionant projectes educatius i d’intervenció comunitària. Respon: Inés Giralt Josa - Gerent

Els motius que ens van portar a participar en el programa RSE.COOP eren poder disposar d’una eina per mesurar i deixar constància de totes aquelles pràctiques que ja dúiem a terme en clau de Responsabilitat Social, detectar camps de millora i aconseguir l’acreditació com a Cooperativa socialment responsable. Tot això dins d’un programa tutelat per un equip de professionals i amb un calendari i objectius a assolir marcats.

GABINET ◆ ◆

D’E STUDIS

SOCIALS, SCCL

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) www.gabinet.com / tel. 93 215 39 87

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 7 treballadores: 2

El Gabinet d'Estudis Socials és una agència especialitzada en la recerca social (immigració, pobresa i exclusió, gent gran, serveis i polítiques socials, etc). També intervé en els àmbits de l'avaluació (de projectes i programes) i de la formació en els àmbits que li són propis, desenvolupant les seves accions tant a nivell local com català, autonòmic, estatal i europeu. Respon: Xavier Vallvé - Secretari del GES

En primer lloc, haver fet una recerca sobre la responsabilitat social de les empreses per al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; en segon lloc, la intenció de dotar-nos d'un Pla Estratègic que optimitzés la nostra gestió; i en tercer lloc, participar en les activitats formatives impulsades pel projecte.

GEDI, SCCL ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) ◆ www.gedi.org / tel. 93 309 62 81

◆ Persones

sòcies: 34 ◆ Persones treballadores: 154

Gedi, Sccl, és una cooperativa d’iniciativa social que es dedica a la gestió i disseny de projectes d’atenció a les persones, en particular s’adreça als col·lectiu denominats de risc o d’exclusió social. Respon: Albert Garcia - Responsable de Qualitat

Perquè és un model basat en el respecte de l’entorn (societat-medi ambient) i en les persones que són l’element clau de qualsevol entitat oferint actuacions de conciliació de vida personal i laboral, formació, millora de la gestió empresarial i ens ha permès conèixer a altres cooperatives. És una manera de visualitzar sota una marca concreta un conjunt de valors que sempre han estat implícits a les cooperatives d’iniciativa social.

Núm. 296


14 les nostres cooperatives

GRUP COOPERATIU CONSOP, SCCL ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) ◆ www.consop.org / tel. 93 300 96 94

◆ Persones

sòcies: 540 ◆ Persones treballadores: 3

CONSOP SCCL: Grup cooperatiu constituït el dia 11 de desembre del 1998 i format actualment per 5 empreses de Catalunya que compartim principis i valors del cooperativisme (Gedi, Sccl, 6tell, Actua, sccl, Gd’ai, Sl, 6set9, Sccl), treballem conjuntament per la gestió de serveis d’atenció a les persones, transferència de coneixements i habilitats i el desenvolupament social i empresarial de les entitats del Grup, així com la millora contínua de la qualitat i la innovació. Respon: Albert Garcia - Responsable de Qualitat

Perquè és un model basat en el respecte de l’entorn (societat-medi ambient) i en les persones que són l’element clau de qualsevol entitat oferint actuacions de conciliació de vida personal i laboral, formació, millora de la gestió empresarial i ens ha permès conèixer a altres cooperatives. És una manera de visualitzar sota una marca concreta un conjunt de valors que sempre han estat implícits a les cooperatives d’iniciativa social.

GRUP QUALITAT, SCCL ◆

Vilanova i la Geltrú (Garraf) ◆ Cooperativa de Treball ◆ www.grupqualitat.com / tel. 93 814 29 60

◆ Persones

sòcies: 35 ◆ Persones treballadores: 65

Grup Qualitat és el primer grup immobiliari català de caràcter cooperatiu dedicat a la promoció immobiliària residencial i industrial, a la comercialització d'habitatges de segona mà i a la gestió de noves inversions en l'àmbit immobiliari. Creat l'any 1989, Grup Qualitat promou una gestió immobiliària basada en els valors de la responsabilitat, la garantia, la sostenibilitat i la innovació permanent . I ho fa sent fidel al seu model cooperatiu, actuant amb transparència, limitant l'impacte ambiental, apostant per l'accesibilitat i implicant-se amb la societat catalana. Respon: Rafel Florenciano - Director de màrqueting de Grup Qualitat

La visió de GRUPQUALITAT passa per ser l’empresa immobiliària de referència a Catalunya per resultats i responsabilitat social corporativa. En conseqüència participar en el programa de RSE, ens permet reforçar tots els aspectes vinculats a la RSE, alguns que ja venim realitzant i d’altres que tenim desenvolupar en el recent aprovat, Pla estratègic 2007-2009.

HABITATGE SOCIAL USOC, SCCL ◆

◆ Cooperativa d’Habitatge Barcelona (Barcelonès) ◆ www.usoc.cat / tel. 93 442 85 00

◆ Persones

sòcies: al voltant de 90

Som una cooperativa d’habitatge que forma part del projecte del sindicat USOC, pensada per a les persones i que facilita l’accés a l’habitatge de protecció oficial de qualitat, promogut en règim cooperatiu, als afiliats i afiliades del sindicat a Catalunya. En relació al nostre vessant social fomentem la difusió, el coneixement i el diàleg, i la cerca de solucions relacionades amb el dret a la vivenda i la responsabilitat social i ambiental asociada. Respon: Paco Giménez - President d’Habitatge Social USOC

El programa RSE.COOP responia a molts dels plantejaments de la nostra Cooperativa, a conèixer més a fons i clarificar temes com la nostra missió, valors, plans estratègic, formació dels membres del Consell Rector, preparar mes a fons gerent de la empresa, objectius ambientals, conciliació vida laboral i familiar, relació sindicalisme -cooperativa, intercooperació. Amb l’any que portem en aquest procés, el que podem afirmar es la satisfacció que té el Consell Rector per tot el que hem desenvolupat amb el programa del RSE.

Núm. 296


Les nostres cooperatives 15

L’OLIVERA, SCCL ◆ ◆

Vallbona de les Monges (Urgell) ◆ Cooperativa de Treball www.olivera.org / tel. 973 33 02 76

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 53 treballadores: 23

L'Olivera som una cooperativa de treball associat i d'iniciativa social que des de l'any 1974 treballem cultivant la terra i elaborant productes propis de la nostra zona: vi, oli d'oliva verge extra i olives. Vivim a Vallbona de les Monges, al sud de l'Urgell i a la Vall del Corb. La filosofia de la producció és arribar a elaborar productes d'alt valor afegit i controlar el procés en totes les seves fases.De l'equip en formen part 17 persones amb discapcitat psíquica o mental que viuen en una petita llar i s'integren a la cida del poble i la comarca. Respon: Pau Moragas - Tècnic del camp

L'Olivera ja havia aplicat alguna metodologia per a caracteritzar i quantificar la dimensió social de l'organització, com és el Balanç Social. L'oportunitat de participar en aquest programa permet aprofundir en un camí ja començat i amb un suport exterior expert molt interessant. La presència d'un fil conductor i un marc més ampli li dóna sentit i credibilitat a la iniciativa. Per altra banda, la incoroporació de sessions de formació en diferents àmbits permet millorar la capacitació professional dels nostres actius, factor essencial per a mantenir-nos vius en tots els sentits. Tot plegat, participar al programa és una manera de reflexionar i aprofundir alguns dels valors que fa temps volem que siguin centrals en la vida de L'Olivera així com d'intentar fer-los viables en la nostra pràctica diària.

LAVOLA ◆ ◆

◆ Societat Anònima Laboral Manlleu (Osona) www.lavola.com / tel. 93 851 50 55

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 27 treballadores: 135

Lavola és una empresa capdavantera en el desenvolupament de serveis per a la sostenibilitat de la societat, amb més de 25 anys d’experiència. Les línies de treball de Lavola s’agrupen en quatre àrees: Àrea d'educació, on s’apleguen els serveis de gestió de programes d’educació ambiental, Àrea de comunicació, que agrupa tots els serveis d’una agència de comunicació, Àrea de consultoria, que treballa per una territori sostenible i per una empresa responsable i l’Àrea d'enginyeria, que desenvolupa projectes per a la integració de les energies renovables i les noves tecnologies a processos constructius i industrials. Respon: Gemma Degès i Arimany - Directora d’Administració

Lavola, des de fa uns anys, incorpora la RSE com una línia estratègica dins la seva gestió empresarial, a través de la implantació d’un Pla estratègic de RSE, on un 70% de les accions han estat implantades. En aquest sentit, es creu necessari revisar i adaptar les accions estratègiques a implantar a les necessitats actuals de l’empresa. Així, el programa RSE.COOP ofereix la possibilitat d’analitzar la situació actual de Lavola en matèria de RSE i d’impulsar un nou Pla estratègic de RSE pels pròxims anys.

SEPRA, SERVEI PREVENCIÓ INTEGRAL, SCCL ◆ ◆

◆ Cooperativa de Treball Barcelona (Barcelonès) www.lavola.com / tel. 93 851 50 55

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 4 treballadores: 4

Sepra és empresa cooperativa legalment constituïda i degudament acreditada com a servei de prevenció aliè, formada per persones capacitades i permanentment actualitzades, que assessora, col·labora i dóna suport en matèria de prevenció de riscos laborals a empreses de qualsevol sector. El nostre àmbit d’actuació es tota Catalunya, Madrid i València. Respon: Antoni Lacueva - Soci codirector

Des del primer moment ens va semblar un programa ambiciós i que podia aportar valor a la nostra empresa. D’altra banda considerem que no tan sols la nostra activitat aporta servei tècnic i legal a les empreses a les que prestem servei, també volem contribuir fent pedagogia de la prevenció com un element fonamental de responsabilitat social i doncs cal predicar amb exemple.


16 Les nostres cooperatives

SERSA, SCCL ◆ ◆

◆ Cooperativa de Treball Girona (Gironès) www.sersaonline.com / tel. 972 21 43 43

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 30 treballadores: 115

Sersa, Sccl, va néixer el 1987 a Girona, amb la missió de prestar serveis socials de qualitat a les persones, assistint, formant i integrant, i alhora creant i consolidant llocs de treball. L'any 1989 vam obrir la primera delegació a Figueres fins arribar a les 5 actuals, i al mateix any vam crear Cepfo, com a departament de Formació teoricopràctica pel treball sociosanitari i geriàtric. Des de 1996 formem part, com a socis promotors, d'una xarxa d'economia social per la prestació del Sad a nivell d'estat. El 2006 creem -Tempus Ludi-, com a marca pròpia per la gestió dels serveis educatius i de lleure de la cooperativa. Respon: Josep Moreno - President

Inicialment, comprovar el nivell de compliment que ja portàvem a terme en temes de Responsabilitat Social (conciliació vida laboral i familiar, millora sobre el conveni de referència, etc.) i el desig d'aprendre i millorar ens els nostres compromisos vers els nostres treballadors, clients i societat en general.

TEKNOKROMA, SCCL ◆ ◆

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) ◆ Cooperativa de Treball www.teknokroma.com / tel. 93 674 88 00

◆ Persones ◆ Persones

sòcies: 14 treballadores: 3

Teknokroma va néixer a Sant Cugat del Vallès l’ any 1978, fundada per 5 socis cooperativistes. Actualment més del 60 % dels treballadors són enginyers químics i farmacèutics i la resta tècnics en altres activitats. La missió de la cooperativa és produir i subministrar una àmplia gamma de serveis i de productes tècnics especialitzats d’alta qualitat per a laboratori i indústria, proporcionant assessorament i suport als nostres clients i afavorint el desenvolupament professional i humà de les persones que la integrem. El creixement de la cooperativa es fitxa per la innovació i incorporació de nous productes i amb una estratègia de creixement als mercats internacionals. En aquest moment està present a més de 40 països. Respon: Jordi Traveset - Director financer

Des de fa molts anys, Teknokroma té clarament assumida i integrada en el concepte d’empresa, la necessitat d’assolir la màxima professionalització de totes i cadascuna de les persones que la integren i en conseqüència aconseguir un funcionament plenament professional com a empresa amb projecció de futur. Pensem que aquesta professionalització ha d'anar lligada a una component ètica, que mes enllà de les obligacions legals, sigui un marc d’actuació en la relació amb els col·laboradors, clients, proveïdors i entorn social en general. Per tot això, Teknokroma ha cregut no solament oportú sinó que també necessari, incorporar-se al programa RSEcoop ja que creiem ens pot proporcionar l’estímul i les eines necessàries per a fixar aquest objectiu.

1. Cooperatives participants a la 1a. convocatòria del programa RSE.COOP Abacus, Sccl www.abacus.es Celobert, Sccl www.arrelssl.com Celler de Capçanes, Sccl www.cellercapcanes.com Clade – Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com Consum,Sccl www.consum.es Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell i Secció de Crèdit, Sccl www.coopivars.com Cooperativa 70, Sccl www.cooperativa70.com Coselva, Sccl www.coselva.com

Núm. 296

Cristalerías de Mataró, Sccl www.ctf-coop.org Educadors d’Acolliment Social (Eas), Sccl www.eas.coop Escaler, Sccl www.escaler.coop L’Apòstrof, Sccl www.apostrof.coop Lloc Nou, Scc www.llocnou.org Musicom, Sccl www.musicom.es Mútua de Pa i Queviures, Sccl www.coopemanlleu.com Taller Escola Barcelona, Sccl www.teb.org Unió Agrària Cooperativa www.unio.coop


Secció 17

Marcos de Castro:

“Una altra forma de fer empresa és possible” Llicenciat en l’especialitat de psicologia industrial, Marcos de Castro és diplomat en administració d’empreses i ha desenvolupat gairebé tota la seva activitat professional en l’àmbit del cooperativisme. Des de 1988 és president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), on és en representació de Mondragón Corporación Cooperativa (MCC). En l’àmbit de les cooperatives, ha desenvolupat diversos llocs de direcció. Inicialment va treballar a Coeba, Madrid; més tard, va assumir la direcció del departament de consum d’Eroski i, posteriorment, va dirigir el desenvolupament territorial de l’Institut Madrileny de Desenvolupament, per passar després a ser assessor a la Secretaria General de Comunicacions del Ministeri d’Obres Públiques i Transports. També és conseller del Consell Econòmic i Social (CES), d’àmbit estatal, on representa l’economia social.

Com heu desenvolupat la vostra trajectòria personal dins de l’economia social?, com hi heu arribat? La meva experiència professional sempre s’ha desenvolupat a l’em-

presa cooperativa, llevat d’uns anys que vaig estar a l’Administració, concretament en el cooperativisme de consum. Crec que és una experiència d’empresa col·lectiva, on tothom s’ha d’implicar i treballar amb el mateix objectiu. Aquesta idea sempre em va resultar gratificant. Com diu el Consell Econòmic i Social Europeu, en l’objectiu conjunt s’aborden riscos que individualment no es podrien assumir. Aquesta és la força d’aquestes empreses. Hi vaig arribar perquè les casualitats de la vida s’esdevenen d’aquesta manera. En acabar els estudis em vaig presentar a una selecció per al lloc de director de recursos humans en una cooperativa de consum de Madrid. I em van triar. Aquesta manera de fer enganxa i aquí segueixo. Ja hi porto una mica més de trenta anys.

Expliqueu-nos quin és el paper de CEPES a l’economia social i quin és el vostre paper dintre de CEPES. CEPES és una confederació empresarial d’economia social. És una plataforma integradora de qualsevol forma jurídica en què es mou aquest tipus d’empresa: cooperatives, societats laborals, mutualitats, empreses d’inserció, centres especials d’ocupació... Per tant, el seu paper és integrar interessos co-

muns, ser el seu portaveu davant la societat o els poders públics i generar sinergies perquè aquests objectius comuns siguin cada cop més realitzables i potents. L’objectiu últim és donar més visibilitat a aquestes empreses, tant social com política. Volem que les lleis i normes que regulen la nostra societat prevegin també els valors que defensem, com són cohesió social, equitat, desenvolupament local, respecte a les persones… Jo, a CEPES, represento Mondragón Corporación Cooperativa. Estava com a vocal a la Junta Directiva i un dia van decidir que jo assumís la presidència. El Grupo Cooperativa Mondragón va decidir, alhora, que m’alliberava perquè pogués treballar en el projecte amb plena dedicació. El meu objectiu és coordinar interessos comuns i procurar els elements necessaris perquè aquests interessos es facin realitat.

Hi ha qui considera que l’economia social no necessita una eina com RSE.COOP. Consideren que aquesta economia ja és socialment responsable de forma intrínseca. Quina és la vostra opinió pel que fa a això? És cert que l’economia social és intrínsecament responsable socialNúm. 296


18 Entrevista

ment. És una forma d’empresa que recolza sobre les persones, que són la seva columna vertebral, es compromet amb el territori (aquesta empresa no es deslocalitza perquè els seus socis són en aquest territori concret), és respectuosa amb l’entorn, procura equitat social (ningú individualment es fa ric en una economia social)... Tot això no significa que l’economia social tingui ja “tots els deures” fets en aquest tema. Segur que n’ha d’aprendre, reconvertir comportaments i assumir les seves conseqüències. Però, evidentment, està molt més propera a la RSE que l’empresa tradicional. Precisament per la seriositat amb què aquestes empreses aborden l’RSE. No volem que aquest concepte emergent es converteixi en un maquillatge propi del màrqueting, simplement per generar una imatge atractiva de l’empresa. És això, però com a resultat de ser una forma nova d’actuar en el mercat i en la societat. Una forma nova que es basa en el respecte, en el que sempre ha hagut de ser l’empresa. Quan es parla d’aquest valor és que no es fa correctament en la societat. Per això és necessari un instrument que mesuri el grau de veritat quan algú vol presentar-se com a empresa responsable. És més, es podria dir que aquesta és la gran diferència entre nosaltres i les organitzacions representatives de l’empresa tradicional, i és que nosaltres volem instruments objectius de mesura, com existeixen per a l’anàlisi financera, normalment acceptats per tothom.

Quin ha estat el procés pel qual CEPES ha assumit el traspàs de l’eina RSE. COOP a tot el territori de l’estat? La idea original és de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Quan ens la van exposar ens va semblar excel·lent. Va ser la mateixa confederació catalana qui va plantejar, generosament, l’extensió d’aquest instrument a la resta de l’Estat, cosa que va ser apreciada Núm. 296

per tots els membres de CEPES. Era imprescindible valorar aquesta iniciativa i sumar-s’hi. No va ser gens complicat, va ser un regal que s’havia d’agrair. Significa la generalització a tota l’economia social de l’esforç de construir instruments a mesura en el valor d’RSE, de la qual tothom parla però tothom se sent mandrós per a mesurar-ne la realització, en termes objectius, per a qui vulgui acostar-se a auditar el procés. Aquest és el valor d’aquest instrument que s’està desenvolupant, que l’RSE deixa de ser judici d’intencions per ser objecte de mesura.

Com s’emmarca en les activitats del CEPES la transferència de l’eina RSE.COOP?, quins són els objectius d’aquesta transferència? A CEPES s’ha creat un grup de tre-

ball específic per compartir i estendre l’experiència que comença Catalunya. En aquest grup s’han incorporat, voluntàriament, els socis interessats en el projecte. Integra el 70% de tots els socis. Els qui no s’han integrat ha estat perquè tenen una relació indirecta amb altres que ja hi són. Coincideixen en l’interès de no confondre el maquillatge amb la realitat, com deia abans. Precisament per ser empresa que recolza sobre valors de l’RSE, no es vol que aquests valors es redueixin a simple nominalisme. L’objectiu, doncs, és generalitzar un instrument que permeti auditar l’acció de l’empresa en la seva globalitat, no sols en termes economicofinancers, com passa fins ara. L’empres és més que un conjunt de recursos econòmics, és una forma d’actuar, d’estar en la societat, de relacionarse amb les persones (clients, treba-


Entrevista 19

lladors, proveïdors...) que es basa en el respecte. I això és el que dóna suport a la seva manera de guanyar (o de perdre) diners. No importa només el diner o els recursos econòmics que té l’empresa (que és el que ens diu el balanç tradicional), sinó com ho fa i com es comporta en la societat. Això és el que es planteja en l’experiència que s’està duent a terme.

pretén dir per justificar-ne l’exclusió del diàleg institucional. Representa una forma de fer empresa on l’esperit emprenedor és bàsic, on la necessitat de crear valor econòmic s’uneix amb la de generar cohesió social. La seva realitat demostra que “una altra forma de fer empresa” és possible. Aquesta és la seva força. I aquesta és la profunda raó de la importància d’aquest projecte.

En tot aquest procés, quin és el paper del Global Reporting Iniciative (GRI)?

Quin calendari té l’execució del projecte?, quin són els resultats previstos?

El GRI és una institució internacionalment reconeguda i acceptada que té el valor de ser un referent no qüestionat. Ja ha tirat endavant indicadors de mesura per objectivar el concepte d’RSE, dels quals ha estat impulsor inqüestionable. Per a nosaltres, la relació amb GRI té el valor de potenciar, des d’aquest organisme, el treball que estem fent i donar-hi suport. El que ens aportarà credibilitat i, sobretot, contingut real. Que la nostra eina de mesura de RSE sigui nascuda en l’entorn de l’economia social podria venir donat precisament per ser l’economia social. Ja he sentit dir que què havíem de dir nosaltres, ja que som “estranys” en el món empresarial. Això ho diuen, és clar, els qui tenen problemes a l’hora d’admetre la pluralitat. Perquè existeixen moltes formes de ser empreses. I l’economia social n’és una. Tenir el suport del GRI suposa donar suport a l’experiència com a aplicable a tots els qui es prenguin seriosament això de l’RSE. Per això és molt important aquesta relació.

Es pensa que a final d’aquest any 2007 s’hauran acabat els treballs, de manera que a final d’any ja es podran presentar els resultats finals i podran ser aplicables el 2008.

Quines entitats participen en aquest projecte?, són suficients?, podrien ser-ne més? Com he dit abans, són pràcticament totes les integrades a CEPES. En termes estadístics són el 7% del PIB espanyol, el 14% de la seva força laboral. Representa l’economia social una part important de l’economia i del mercat laboral. No és marginal, com tantes vegades es

El resultat final és la creació d’una eina que permeti a qualsevol auditor arribar a les mateixes conclusions sobre la qualificació d’una empresa com a Responsable socialment. Exactament igual que passa ara amb l’auditoria financera.

Pensa que és necessària la marca com a resultat final del projecte?, quina creu que hauria de ser aquesta marca?, creu que ha de ser-ne una o més d’una (que tingui en compte les diferències territorials, per exemple)? Crec que la marca, en un món global i marquista, és imprescindible, ja que és el que dóna identitat a l’esforç. Identitat i responsabilitat. Necessitem dir a la societat què és, al nostre parer, l’RSE. I que el consumidor jutgi i opti. Estem del tot convençuts que el consumidor desitja que el respecte sigui la tònica del comportament en el mercat. I en aquesta tònica necessitem aportar la nostra tasca que, de ben segur, aportarà credibilitat, cosa que comença a ser una necessitat per generar relacions de confiança en el mercat. Pel que fa a una o més marques, crec que és millor una. La dispersió no ajudaria gens a potenciar la visibilitat.

Creu que és un model exportable a altres països d’Europa? Si és així, quina seria la via per fer-ho? I tant que és exportable, tant a Europa com a Amèrica llatina. És exportable perquè el mercat és global, perquè l’empresa és cada cop més internacional, perquè la cultura local (entenent per local l’estatal, en el nostre cas) ja està immersa en la globalitat. El comportament de l’empresa és similar a Espanya i a Alemanya o al Canadà, com ho són les categories formatives. Les grans escoles de negoci estenen cultura empresarial, amb independència d’on resideixen. És exportable el que s’avanci en l’RSE perquè arreu s’està plantejant com operativitzar aquest concepte nou, que apunta a una empresa molt més ciutadana. Jo penso que uns camins oportuns de divulgació són les nostres pròpies estructures representatives residents a Europa. Penseu que l’Aliança Cooperativa Internacional és l’associació mundial més gran, que integra 800 milions de socis. A Europa, al CEP-CMAF (Comitè Europeu Permanent de Cooperatives, Mutualitats, Associacions i Fundacions) és la plataforma ideal de representació davant la Comissió Europa de tot es pensa en l’economia social d’Europa. Per una altra banda, CEPES coordina la Xarxa ESMED, que és una xarxa euromediterrània d’economia social i que integra Itàlia, França, Portugal, Marroc, Tunísia i Espanya. CEPES es va comprometre a divulgar els resultats d’aquest projecte a les organitzacions representatives dels països que integren els països ESMED. També forma part d’una Xarxa Iberoamericana de l’Economia Social (RIBES) on traslladarà els resultats que sorgeixin. És a dir, de mecanismes de divulgació se’n tenen i la seva necessitat és inqüestionable. Carme Giménez Capdevila Núm. 296


22 Rse.coop

Valors a reforçar

U

n procés d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial a qualsevol tipus d’organització només es pot entendre transversalment, és a dir, s’ha d’aplicar en tots els àmbits de l’empresa i ha d’implicar a totes les persones de l’entitat. L’eina i la metodologia RSE.COOP així ho preveuen. De tota manera, es va creure convenient incorporar quatre accions pilot de reforç per potenciar valors claus de la RSE i consolidar així el procés d’implantació. En aquest sentit, les accions pilot només s’han treballat en aquelles empreses del programa que ho requerien, necessitats de les quals s’han detectat a través d’una diagnosi inicial i global de la situació de l’empresa.

Acció 1: Criteris de gestió empresarial avançada Atès que la RSE ha de néixer i créixer des del nucli de l’estratègia empresarial i que, requereix per al seu desenvolupament una organització viable i competent, aquesta acció s’ha centrat en la implantació de plans estratègics de gestió, i en la formació, coordinada per l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives: d’una banda, per millorar la gestió empresarial dels càrrecs directius, a través del Progra-

ma de Direcció d’Empreses Cooperatives; i de l’altra, per professionalitzar els òrgans de govern de les empreses cooperatives, amb el programa CR.COOP, de Funcions i Responsabilitats del Consell Rector.

Acció 2: Igualtat d’oportunitats en la participació i presa de decisions La incorporació de les dones al món laboral no es pot reduir a una qüestió numèrica. Cal afavorir els pas de les dones, de les empreses cooperatives, de treballadores a sòcies, i potenciar la seva presència en les àrees i els òrgans de decisió de l’empresa cooperativa. En el marc de la segona acció de reforç, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya —-entitat responsable del seu disseny i execució— ha realitzat un seminari de sensibilització en aquest àmbit, i ha treballat amb cada cooperativa per generar un projecte específic d’igualtat d’oportunitats adequat a la seva empresa.

Acció 3: Conciliació de la vida personal i laboral En el disseny inicial del programa també es va prioritzar la necessitat de fer una anàlisi i definir actua-

cions per equilibrar la vida personal i laboral de les persones treballadores. Així doncs, s’ha organitzat un seminari de sensibilització, i posteriorment cada organització ha treballat la definició i incorporació de mesures de conciliació personaempresa, fruït de l’estudi de les necessitats de les persones i de la capacitat de flexibilitat de l’empresa. Aquesta acció ha estat dissenyada i coordinada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Acció 4: La intercooperació com a via de desenvolupament empresarial socialment responsable Sens dubte, una de les mesures més rellevants que ha de permetre a les empreses adaptar-se, créixer i esdevenir viables, és la intercooperació. És important doncs, dinamitzar espais de trobada entre les empreses i donar recolzament als projectes de cooperació que se’n derivin. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, per tal de promoure l’establiment d’acords estables de col·laboració, elaborarà un manual sobre les diferents vies i models de col·laboració existents, i farà, aquest mes de març, una jornada dedicada a la intercooperació. Finalment es durà a terme un treball individualitzat amb aquelles cooperatives que tinguin interès i estiguin en disposició de dur a terme un projecte de cooperació empresarial. Mireia Sevillano Tècnica de Comunicació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya


22 Rse.coop

Valors a reforçar n procés d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial a qualsevol tipus d’organització només es pot entendre transversalment, és a dir, s’ha d’aplicar en tots els àmbits de l’empresa i ha d’implicar a totes les persones de l’entitat. L’eina i la metodologia RSE.COOP així ho preveuen. De tota manera, es va creure convenient incorporar quatre accions pilot de reforç per potenciar valors claus de la RSE i consolidar així el procés d’implantació. En aquest sentit, les accions pilot només s’han treballat en aquelles empreses del programa que ho requerien, necessitats de les quals s’han detectat a través d’una diagnosi inicial i global de la situació de l’empresa.

U

Acció 1: Criteris de gestió empresarial avançada Atès que la RSE ha de néixer i créixer des del nucli de l’estratègia empresarial i que, requereix per al seu desenvolupament una organització viable i competent, aquesta acció s’ha centrat en la implantació de plans estratègics de gestió, i en la formació, coordinada per l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives: d’una banda, per millorar la gestió empresarial dels càrrecs directius, a través del Progra-

ma de Direcció d’Empreses Cooperatives; i de l’altra, per professionalitzar els òrgans de govern de les empreses cooperatives, amb el programa CR.COOP, de Funcions i Responsabilitats del Consell Rector.

Acció 2: Igualtat d’oportunitats en la participació i presa de decisions La incorporació de les dones al món laboral no es pot reduir a una qüestió numèrica. Cal afavorir els pas de les dones, de les empreses cooperatives, de treballadores a sòcies, i potenciar la seva presència en les àrees i els òrgans de decisió de l’empresa cooperativa. En el marc de la segona acció de reforç, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya —-entitat responsable del seu disseny i execució— ha realitzat un seminari de sensibilització en aquest àmbit, i ha treballat amb cada cooperativa per generar un projecte específic d’igualtat d’oportunitats adequat a la seva empresa.

Acció 3: Conciliació de la vida personal i laboral En el disseny inicial del programa també es va prioritzar la necessitat de fer una anàlisi i definir actua-

cions per equilibrar la vida personal i laboral de les persones treballadores. Així doncs, s’ha organitzat un seminari de sensibilització, i posteriorment cada organització ha treballat la definició i incorporació de mesures de conciliació personaempresa, fruït de l’estudi de les necessitats de les persones i de la capacitat de flexibilitat de l’empresa. Aquesta acció ha estat dissenyada i coordinada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Acció 4: La intercooperació com a via de desenvolupament empresarial socialment responsable Sens dubte, una de les mesures més rellevants que ha de permetre a les empreses adaptar-se, créixer i esdevenir viables, és la intercooperació. És important doncs, dinamitzar espais de trobada entre les empreses i donar recolzament als projectes de cooperació que se’n derivin. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, per tal de promoure l’establiment d’acords estables de col·laboració, elaborarà un manual sobre les diferents vies i models de col·laboració existents, i farà, aquest mes de març, una jornada dedicada a la intercooperació. Finalment es durà a terme un treball individualitzat amb aquelles cooperatives que tinguin interès i estiguin en disposició de dur a terme un projecte de cooperació empresarial. Mireia Sevillano Tècnica de Comunicació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya


RSE.COOP 23

L’Olivera, sccl. Podant la vinya

RSE.COOP, una oportunitat integral per al cooperativisme

E

n aquest moment, quan els processos de la primera tanda d’implantació del Programa RSE.COOP estan encarant la seva recta final, és del tot oportú fer una primera ullada al que el desenvolupament d’aquest Programa està significant, i de la ma d’això, també del que pot arribar a significar. I pot ser encara més oportú fer-ho considerant una triple perspectiva: ➠ L’impacte per a la Cooperativa que està implantat l’eina impulsada pel Programa RSE.COOP. ➠ L’impacte pel Sector de l’Economia Cooperativa, al que pertanyen totes les empreses participants en el Programa. ➠ L’impacte sobre el propi concepte de Responsabilitat Social de les Empreses (RSE).

Prenem, així, aquesta triple perspectiva, i la desenvolupem sota la consideració que es tracta de tres elements diferenciats, qüestió que no ens fa oblidar que tots tres estan, com no pot ser d’altre manera, estretament vinculats.

L’impacte a la cooperativa Potser el primer que cal posar de relleu és que la RSE, en el seu desplegament, es caracteritza per la seva transversalitat organitzacional. Un bon aprofitament de l’oportunitat de dur a terme la implantació fa que tota la Cooperativa es vegi immersa en el treball amb els elements que la composen. L’abast dels tres vectors: econòmic, social i mediambiental així com la extensió (i sovint ambició) dels indicadors associats possibilita aquesta concepció global de l’exercici de la Responsabilitat Social (RS)

Per tant, podem afirmar que un primer impacte és el fet que, en major o menor mesura, “tothom” a la Cooperativa passa a parlar i a relacionarse, d’alguna forma, amb la RS, i això pot succeir des de diferents angles: Des de l’impuls de l’equip dinamitzador, des de la necessitat d’elaborar determinada informació per satisfer els indicadors o des del treball en alguna de les activitats de les diverses iniciatives pilot que acompanyen a la implantació central. Considerem que un primer resultat de tot això, és que a la Cooperativa es “parla” i es “viu” la RS, i això és inqüestionablement molt positiu. La Responsabilitat Social, el seu exercici, apareix en l’horitzó d’allò que cal fer quotidianament, d’allò que forma part del futur desitjat per a la Cooperativa. Cal assenyalar també que la RS, habitualment, no “opera en el Núm. 296


24 RSE.COOP

vuit” a les Cooperatives que formen part del Programa, atès que en la pràctica totalitat de les mateixes hem pogut trobar bones pràctiques vinculades amb la RS, per tant, i cobrint un relativament ample espectre, i d’acord amb la situació prèvia a cada Cooperativa, la implantació de l’eina: Ha mostrat tots els àmbits d’actuació de la RS, amb un important grau de detall. Això ha permès que la Cooperativa reconegués i omplís els seus “espais en blanc”. Espais on fins al moment no es duia a terme cap actuació o es feia de manera feble. Ha ordenat tot allò que s’estava fent. Actuacions que òbviament ja tenien un sentit, en tant que expressió de la cultura de la Cooperativa, i de la seva forma d’entendre el que calia fer. Ens atrevim, però, a afirmar que l’eina dota d’un nou sentit a aquestes actuacions atès que les connecta amb un tot més ampli que abasta sempre a la globalitat de la Cooperativa, conferint la perspectiva d’accions estratègiques a totes aquestes activitats. Ha permès fixar, en tots els casos, objectius de millora mitjançant el treball amb els indicadors associats als compromisos de l’eina. Ha preparat totes les pràctiques per ser visualitzades a través d’un potent instrument de comunicació com és la Memòria de Sostenibilitat. La suma de tot plegat és novament un molt bon resultat: El fet que una empresa cooperativa, que molt sovint ja estava manifestant-se com una empresa socialment responsable, tot incorporant noves actuacions i alineant les que ja feia, ha quedat habilitada per a més de “fer”, ser capaç de mostrar i comunicar al seu entorn un real exercici de la Responsabilitat Social. Núm. 296

I tot això des d’un llenguatge propi, el de la Economia Cooperativa, que alhora és fa universal gràcies a la directa connexió de l’eina amb la tasca duta a terme pel Global Reporting Iniciative (GRI). La importància d’aquesta connexió ens porta de manera natural a la següent perspectiva d’anàlisi.

L’impacte per al sector de l’economia cooperativa Sovint no resulta fàcil avaluar l’impacte, en un Sector, de les iniciatives dutes a terme per les organitzacions que el composen. En el nostre cas, fins i tot, l’anàlisi sectorial podria resultar prematur en un moment on tot just estem, com acabem de fer, acostant-nos als resultats obtinguts en aquestes organitzacions. Malgrat això, no defugirem la realització d’una primera aproximació al que considerem com impacte pel Sector de l’Economia Cooperativa, i ens centrarem en el territori, Catalunya, on s’han dut a terme la pràctica totalitat de les implantacions. Considerem que qualsevol aproximació ens parla de la importància d’allò que s’està fent. Una aproximació que es pot iniciar remarcant el fet que el Programa aplega un important volum quantitatiu, prop de 40 empreses de l’Economia Cooperativa, que encara es fa més significatiu si el comparem amb la resta d’iniciatives europees que s’estan duent a terme. Un grup, i reiterem-ho una vegada més, significatiu d’empreses de l’Economia Cooperativa ha fet un pas endavant i han treballat a fons el desplegament de la RS, arribant fins al final i dotant-se de la més actual i millor mesura d’aquest desplegament disponible arreu del món: la publicació d’una Memòria de Sostenibilitat.

Usuaris de Consop, sccl

Ens atrevim a afirmar, que amb aquesta acció, a casa nostra, el Sector de l’Economia Cooperativa s’ha situat en una posició capdavantera vers qualsevol altre sectorialització que es pugui realitzar de l’economia catalana. És a dir, i ens reiterem, afirmem que cap altre sector de l’economia catalana ha fet un pas tant decidit vers la RS i ha desplegat tants recursos com ho ha fet l’Economia Cooperativa catalana. I aquesta és una posició que el Sector ha de ser capaç, no només de mostrar i explicar, sinó també de fer servir com a legítima avantatge competitiva en el moment de fer valer la seva realitat davant el disseny, singularment per part de l’Administració, dels mapes de futur de l’economia catalana. El Sector de l’Economia Cooperativa catalana ha de ser capaç de posar en valor, atès que el té i prou alt, el que s’està fent, i ha de ferho des del contrast, que, com repetim, considerem netament favorable pel cooperativisme, d’allò que altres estan fent. Considerem que aquest és l’impacte, que pot i ha de ser decisiu, pel Sector de l’Economia Cooperativa


RSE.COOP 25

mar que l’impacte vers la RS seria realment pobre. Afortunadament aquest no ha estat el camí triat. Òbviament des del ple reconeixement de la singularitat, per a la que ha calgut la generació de elements propis, el camí triat ha passat i passa per la plena connexió amb allò que s’està fent, a la forma en que el món ja està treballant la RS. I des d’eixa posició, l’aportació de valor sí resulta rellevant, atès que des del reconeixement del que és comú a la resta d’organitzacions empresarials, el Programa RSE.COOP ha pogut obrir un espai propi per a les empreses de l’Economia Social. catalana, la seva elevació a una posició molt destacada de real implantació de la RS a les seves empreses. I fent un pas més enllà, el Programa RSE.COOP pot ser decisiu respecte a la conformació a l’Estat de l’alternativa operacional d’implantació de la RS a la Economia Social Espanyola. Aquesta capacitat de influir decisivament a tot l’Estat és novament la demostració de la potència continguda en la feina feta, el Programa RSE.COOP permet parlar des de l’experiència d’implantació, d’allò que s’ha dut a terme i sens dubte el conjunt de l’Economia Social ha de ser sensible respecte a allò que ha demostrat la seva validesa.

L’impacte per a la responsabilitat social Si el Programa RSE.COOP hagués optat per una via diferent a la que ha triat, i tot al·legant la “singularitat” del col·lectiu conformat per les empreses de l’Economia Social, hagués generat “ex novo” els seus propis conceptes de desenvolupament i aplicació de la RS, a més de cometre un error, podríem afir-

Aquesta es l’aportació central, que a més té vocació universal, una vocació que resulta possible ja que un cop feta la connexió, aquesta funciona en ambdós sentits, rebent i aportant. Un cop superada la temptació de l’extrema singularitat, que en un món de xarxes, només acaba conduint a l’aïllament, si es vol, orgullós, però aïllament a la fi. Un cop superada aquesta temptació, a través del reconeixement de factors comuns amb els altres, s’obre el pas a la capacitat d’aportació, de forma que l’altre també pot recollir i sentir-se influenciant pels elements que s’aboquen. El Programa RSE.COOP aporta la forma en la que des d’un instrument comú i universal per a la RS, aquesta ha d’entendre i encabir a les empreses d’economia social, i això, sens dubte enriqueix a la pròpia RS.

Les cooperatives i el cooperativisme han de mantenir la posició capdavantera És un fet ben conegut que el màxim consum d’energia es produeix

en el moment de la posta en marxa, de l’enlairament. El Cooperativisme català ja ha fet aquesta despesa, i el seu enlairament, com repetim, l’ha dut a posicions capdavanteres. Sense cap triomfalisme, però sí amb convicció, podem considerar que ha estat un èxit. Si pensem que l’exercici permanent de la Responsabilitat Social és una real avantatge competitiva de les cooperatives, el Cooperativisme ha de continuar treballant per tal que aquesta posició es faci encara més sòlida. Cal que més cooperatives pensin en els beneficis que els hi reportarà el fet de implantar la Responsabilitat Social, els mateixos que han obtingut les cooperatives del Programa RSE.COOP. I cal també, que pensin un xic més enllà i s’adonin que, multiplicant el nombre de Cooperatives que publiquen Memòries de Sostenibilitat, es multiplicaran, també els impactes positius sobre l’entorn, i que aquests impactes positius ho són per a totes les Cooperatives. Cal fer ben visible la igualtat Empresa Cooperativa = Empresa Socialment Responsable. El Programa RSE.COOP mostra un immillorable camí per fer-ho. La visibilitat, la singularitat treballada dins d’un marc més ampli que acull tothom, el Global Reporting Iniciative, donen una real oportunitat al fet que el Cooperativisme forneixi des de la pràctica, i no només des del concepte, una real avantatge competitiva. Les Cooperatives, el Cooperativisme català, no pot deixar passar aquesta oportunitat. N’estem convençuts. Marià Moreno Responsable implantació RSE.COOP Soci-Gerent Grup Integral

Núm. 296


26 RSE.COOP

El futur del programa RSE.COOP

D

es dels seus inicis, l’any 2004, el projecte RSE.COOP s’ha guiat per un únic objectiu: experimentar una eina i una metodologia d’implantació que fes possible mesurar i visualitzar la Responsabilitat Social a les empreses cooperatives. És innegable que es pot conciliar el respecte per les persones i per l’entorn, amb la competitivitat i l’eficiència empresarial. És senzill estar d’acord amb aquest plantejament, una altra qüestió ben diferent és portar-lo a la pràctica. Es va considerar, per tant, que era indispensable passar de la teoria a l’acció amb un programa global, seriós i útil, pensat en perspectiva de futur, i que anés més enllà d’una mera experiència pilot. Evidentment, era fonamental confirmar i comprovar que l’eina RSE.COOP i la seva metodologia d’implanNúm. 296

tació funcionaven, per a després transferir-la a tot el sector cooperatiu català, i fins i tot, a totes les organitzacions i empreses de l’economia social de l’estat espanyol. La transferència en l’àmbit català quedava garantida, d’alguna manera, amb la participació en el projecte, com a entitats associades i cofinançadores del programa, de la Generalitat de Catalunya, a través de l’IPFC —Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives—; de l’Ajuntament de Barcelona i del sector cooperatiu català, representat per les sis Federacions de cooperatives existents a Catalunya. (Tots els programes de la Iniciativa Comunitària Equal, com és el nostre cas, han d’estar impulsats per una agrupació d’entitats que cooperen i es responsabilitzen de la totalitat del projecte. Precisa-

ment un dels èxits del programa és la participació activa de totes les entitats que en formen part, entre les quals també volem destacar l’Institut Català de les Dones, que ha vetllat per garantir la perspectiva de gènere de forma transversal).

La transferència de RSE.COOP a les organitzacions de l’Economia Social Es va veure una oportunitat, d’altra banda, en la possibilitat que també preveuen les inciatives cumunitàries Equal, a través del que anomena Acció 3, de finançar la transferència de determinades iniciatives o bones pràctiques a d’altres col·lectius o entitats susceptibles d’assumir-ne la seva implantació.


RSE.COOP 27

Cooperativa Jordi Capell

Aquesta línia pot esdevenir una ocasió immillorable per transferir la guia RSE.COOP, i la seva metodologia, a les empreses de l’economia social de l’estat espanyol a través de la Confederación Empresarial Espanyola de la Economía Social (CEPES), entitat que les representa. CEPES, a més de ser una de les entitats associades al programa, té una comissió de RSE, que presideix la Confederació de Cooperatives de Catalunya. La comissió treballarà la transferència i el desenvolupament d’una metodologia que s’adapti a totes les famílies de l’economia social.

El Global Reporting Initiative avala RSE.COOP Paral·lelament, s’està portant a terme un projecte de col·laboració amb el Global Reporting Initiative (GRI), màxim referent internacional en guies de Responsabilitat Social Empresarial. La missió de GRI és l’elaboració de guies que, donen les pautes a les organitzacions alhora de realitzar les seves memòries de sostenibilitat. De forma totalment voluntària, les entitats poden explicar els seus resultats econòmics, ambientals i socials de les seves activitats i serveis, en definitiva, difondre què està fent en tots els àmbits, a través de les esmentades memòries. De fet, és molt important reportar

com és la teva empresa, però més important encara, és el camí que cada una emprèn per millorar: els objectius que es marca, i les mesures que implementa per aconseguir-los. Les guies GRI també han desenvolupat suplements concrets per aquells sectors, que per la seva especificitat, així ho requereixen. Aquests suplements o complements permeten adequar la memòria a publicar amb les peculiaritats que caracteritzen les organitzacions. Així doncs, i ateses les especificitats de les empreses de l’economia social, s’ha acordat, amb GRI, l’elaboració d’una guia específica per a les entitats de l’economia social que recollirà l’experiència del programa RSE.COOP. Per a l’elaboració final d’aquesta guia s’ha establert un procés on, a través de sessions de treball, es plantejaran i discutiran els seus continguts i que comptarà amb la participació de diversos grups d’interès integrats en l’economia social. Per últim, diverses cooperatives del programa RSE.COOP han assumit el compromís d’elaborar la memòria de sostenibilitat de la seva empresa segons GRI, seguint la guia “en cinc passos”, i incorporant ja els indicadors identitaris del sector que s’hagin acordat en les reunions celebrades.

L’eina digital Una vegada l’eina RSE.COOP estigui validada és important dotar-la d’un format i d’una usabilitat assequible a tot tipus d’organització. En definitiva, ha de ser un instrument que pugui utilitzar una empresa que mai ha fet res en l’àmbit de la RSE, i també per aquella que ja fa temps que hi treballa. Per aquest motiu, s’està treballant en la creació d’una eina electrònica que comptarà amb diversos nivells o graus d’aprofundiment, és a dir, un primer nivell permetrà obtenir una imatge de l’empresa global i bàsica en el camp de la RSE, i també es podrà anar més enllà i fer una diagnosi exhaustiva dels seus tres àmbits: l’econòmic, social i ambiental. L’eina posarà a l’abast de les organitzadors indicadors que les ha d’ajudar en l’elaboració de la memòria de sostenibilitat. Permetrà recollir les seves dades, anar confeccionat un històric de la seva evolució, així com, comparar els objectius que s’ha fixat amb la situació real de cada indicador (per exemple, si l’empresa s’ha fixat gastar x mestres cúbics d’aigua, podrà comprovar, introduint prèviament les dades, quina és l’evolució de la seva despesa, i com s’acosta o s’allunya al límit que s’ha marcat). L’eina donarà la possibilitat de recopilar tota la informació de l’empresa en un document que pot constituir la base de la memòria de sostenibilitat a publicar. Núm. 296


28 RSE.COOP

La marca La necessitat o no de crear una marca, la definició de com ha de ser i de quins sectors ha de representar, és una qüestió que s’anirà definint a mesura que els processos de transferència vagin avançant. En aquests moments, el que si sembla clar és que la via per aconseguir la futura marca, o si més no, la certificació RSE.COOP, passarà per publicar la memòria de sostenibilitat a GRI, la qual cosa significarà que al darrere hi haurà hagut un treball d’implantació de polítiques de RSE. Totes aquestes iniciatives, dirigides a la transferència del programa, signifiquen un pas de gegant per al moviment cooperatiu català, que és qui està liderant tots aquests processos, i també per a l’economia social. És evident que cap sector està fent un esforç tant decidit, ni ambiciós, en el terreny de la Responsabilitat Social Empresarial, per aconseguir que les seves entitats tinguin una gestió empresarial sostenible. En la majoria de casos, els principis i valors que les regeixen, són la base de la RSE. De tota Núm. 296

manera, el programa, els ha permès identificar i ordenar les accions que ja estan duent a terme, i també, implantar noves mesures de millora en el si del seu nucli de gestió. I possiblement els haurà ajudat a reflexionar sobre com és la seva empresa, i sobretot, a pensar com ha de ser en un futur. Avançat el futur del programa, potser caldria a fer una ràpida ullada d’en quin és l’estat actual del projecte. En aquest número, s’ha fet una presentació de les cooperatives que conformen el segon grup pilot d’empreses participants. Actualment, i després d’una diagnosi prèvia de la situació de la seva empresa, cada una està desenvolupant una pla de millora en aquells àmbits que s’ha estimat necessari. A més a més, també estan duent a terme Accions de reforç, com són la formació, plans estratègics... Cal recordar que tot el procés d’implantació de la RSE, que estan realitzant les empreses, està acompanyat per un equip de consultoria que fa un seguiment individualitzat de cada una d’elles i les assessora en tot el recorregut. D’altra banda, el primer grup de

cooperatives que han fet el procés d’implantació de la RSE estan elaborant ja la memòria de sostenibilitat (està previst que 34 empreses del programa la publiquin). Es segueixen organitzant jornades de sensibilització de diverses temàtiques al voltant de la RSE i que donen la possibilitat a les organitzacions de trobar-se, conèixer i canviar impressions, un dels aspectes més ben valorats del programa, que ha de permetre, en un futur, la formalització d’aliances i col·laboracions per accedir a nous mercats i fer-les créixer. La implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial és un procés sense una data concreta de finalització. Ha de ser un objectiu a llarg termini que anirà donant resultats a mesura que es vagi avançant. De fet, sempre es pot i s’ha de tenir la voluntat de millorar i creiem, modestament, que el programa RSE.COOP dona eines útils per fer-ho.

Xavier Tubert i Alzina President de la Confederació de Cooperatives de Catalunya


Pensem-hi 29

La gestió de la comunicació

L

es Jornades d’Investigadors organitzades el proppassat mes d’octubre pel CIRIEC han estat dedicades als plans estratègics dins del camp de l’economia social. Ja n’hem parlat en algun dels números recents de la nostra revista, i hem fet menció, de manera especial, de l’originalitat, de la imaginació i de la capacitat didàctica que eren fàcilment observables en una bona part dels treballs presentats. Avui, potser perquè el tema de la comunicació sempre m’ha semblat fonamental en l’organització d’empreses, a mi m’agradaria referir-me a un interessant petit estudi1 del professor Herranz, de la Universidad Europea Miguel de Cervantes, de Valladolid, que com a conseqüència d’aquestes jornades he tingut ocasió de llegir. És veritat que quan el professor Herranz parla de les organitzacions no lucratives es refereix –o sembla referir-se- bàsicament a les entitats que tots tenim tendència a tipificar com a concretes ONGs de tipus d’àmbit internacional, i dirigides a aconseguir canvis importants en el conjunt de la societat global. Tanmateix, les característiques amb les que explícitament les defineix ens permeten d’incloure-hi, amb tota comoditat, qualsevol cooperativa, qualsevol entitat constituent del món de l’economia social. És indubtable que aquestes entitats són, ben cert, una veu nova en les estructures econòmiques, que hi presenten propostes innovadores tendents a millorar la qualitat de vida de l’individu i de la col·lectivitat, i que, sense cap mena de dubte, el seu funcionament intern ha d’arribar a ser una manera de valorar el nivell d’adequació de tota organització, pública o privada, al bé comú. I entre aquestes organitzacions que han de ser valorades han de ser comptades, naturalment, elles mateixes, les pròpies empreses de l’economia social.

Però resulta que les nostres entitats no donen a la comunicació, a la informació, la importància que, al meu parer, li haurien de donar. És habitual que tots ens queixem de la manca de coneixement mutu que hi ha entre les cooperatives. És habitual que tots ens queixem de la ignorància que sobre el cooperativisme s’hi dóna, fins i tot dintre del mateix cooperativisme. Tanmateix, molt sovint, quan parlem de falta de comunicació, sembla que parlem exclusivament de poca publicitat. I em penso que no es tracta d’això. O no únicament –ni de lluny- d’això. La comunicació ha de començar al si mateix de l’entitat. Mil vegades ha estat dit que, fins i tot en les cooperatives que funcionen bé –que n’hi ha, oi tant-, que són fortes, que donen bons resultats, resulta que ni els socis ni els competidors no són de debò conscients d’això, del fet que es tracta de cooperatives. Sovint, ni tan sols en la publicitat es subratlla aquesta condició. Més aviat diria que es tendeix a amagarla. I jo diria que és una seriosa equivocació de l’equip dirigent. La transparència d’una organització és una condició indispensable per generar confiança, tant entre els seus membres com entre els possibles membres, tant entre els col·laboradors, com –també- en el conjunt del mercat. Si volem, de debò, que el món sigui una mica millor, és imprescindible que generem confiança. I, sobretot –atenció-, que ens la mereixem. Transparència significa –per definició- que es vegi allò que hi ha a dins. No es tracta, doncs, de presentar una bona imatge, sinó de ser allò que, quan és vist, crea una bona imatge. Comencem doncs per l’interior de la pròpia organització. Tot el que s’hi fa ha d’estar d’acord amb els

seus objectius i filosofia. I ha de procurar-se que tothom ho sàpiga. Posem-hi exemples. És ben cert que hi ha moltes empreses que porten comptabilitats absolutament reals i honestes. ¿Com és possible que d’aquesta realitat no es faci bandera entre els treballadors, que serien els primers en poder-lo comprovar? Hi ha empreses que es preocupen per la responsabilitat social, pròpia i del mercat. És imprescindible que aquesta preocupació de la direcció, i el seu esforç per buscar mòduls coherents de valoració del resultat, siguin coneguts i compartits –i discutits- pels membres de l’entitat. I, per damunt de tot, l’equip directiu ha de ser conscient que la democràcia en l’empresa i el perfeccionament del procés de la comunicació entre tots els seus membres són funcions bàsiques de la direcció, a les que cal dedicar esforços concrets i anàlisis específiques, com a mínim amb tanta energia com la dedicada a la investigació de mercats o al perfeccionament de la producció. Tot procés educatiu és un procés de comunicació. I tot procés de comunicació educa, per si mateix. En tots dos sentits. Si qui dirigeix una empresa perfecciona la comunicació interna, sap que, amb cada nou pas donat cap a la perfecció, s’està obligant a actuar i a dirigir millor. Perquè està mostrant a tothom, cada vegada més, l’ètica dels seus actes i la qualitat de la seva direcció.

Santos Hernández Gener 2007

(*) La gestión de la comunicación como elemento generador de transparencia en las organizaciones no lucrativas , de José María Herranz de la Casa. CIRIEC España, octubre 2006. http://www.canalsolidario.org/web/do c/josemariaherranz.pdf

Núm. 296


30 Pensem-hi

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 296

1. Algunos aspectos de la problemática de la inmigración en Barcelona. Fundació Roca Galès. Barcelona. 1977 2. Ciencias cognoscitivas, Las. Educación, lenguaje, representación, inteligencia artificial, neurociencias. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. 115. UNESCO, Barcelona 1988. 3. Conocimiento y el estado, El. Discurso de las ciencias sociales, conocimientos profesionales y políticas públicas. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. 122. UNESCO, Barcelona 1989. 4. Datos de la economía social en la comunidad valenciana, Los. CIRIEC España. Valencia 1994. 5. Directori de centres de formació cooperativa. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989. 6. Ecología política. Encuentros mundiales para seguir avanzando, costes ocultos y justicia ambiental, Cuba. Cuadernos de debate internacional. 28. Barcelona 2004. 7. ELLIOTT, James R. La vida en el hospital. Las necesidades sociales de las personas hospitalizadas por argo tiempo. King Edward’s Hospital Fund de Londres. Barcelona 1976. 8. FERRER i LACUEVA, Josep; GASCÓN i HERNANDEZ, Eduardo; RABELLA i PUJOL, Ramón; SAVÉ i MONTSERRAT, Robert. Medi Natural al Prat. La platja i el mar. Ajuntament del Prat de Llobregat. El Prat de Llobregat 1986. 9. Introducción a la economía. Manual de educación obrera. Oficina internacional del trabajo. Ginebra1983. 10. MASJUAN, Josep Mª; PINILLA DE LAS HERAS, Esteban; VIVES, Jordi. L’educació general bàsica a Catalunya. Dades essencials per a una política educativa. Publicacions de la Fundació Jaume Bofill. Editorial Blume. Barcelona 1979. 11. Medi atmosfèric, El. 136.Contaminació i meteorologia. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. 12. Medio Ambiente en España. Monografías de la Dirección General de Medio Ambiente. Madrid 1989. 13. Renta nacional de España y su distribución provincial. Fundació Roca Galès. Banco de Bilbao. 14. Revista jurídica de economía social y cooperativa 15. CIRIEC España. Valencia 2004 . 15. Sant Vicenç dels Horts: así crece el Baix Llobregat. Fundació Roca Galès. Barcelona 1977. 16. Tendencias mundiales del empleo. OIT. Ginebra 2003.

Biblioteca de la Horari: de dilluns a divendres de 9,30 a 13,30 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org


Biblioteca/Revistes 31

Retalls Butlletí Rse.Coop info@rsecoop.coop www.rsecoop.coop www.cooperativescatalunya.coop/rsecoop Publicació semestral en llengua catalana, dedicada al programa RSE.COOP (de responsabilitat social de les empreses en l’economia cooperativa). A Les entitats de l’agrupació de desenvolupament (3), ens presenten les organitzacions que constitueixen la RSE.COOP i a la participació que duen a terme. A Programa el titula: Transferència de la metodologia RSE.COOP a les entitats d’economia social de l’Estat Espanyol. A Doble Pàgina: La intercooperació, un factor de competitivitat empresarial, on planteja la intercooperació com una de les millors opcions per les petites i mitjanes empreses, per resoldre els problemes i reptes dels nous mercats. També ho proposen com a una via de desenvolupament empresarial socialment responsable. L’entrevista està dedicada a Xavier López, actualment director general del Grup Clade, conseller d’Abacus i de Grup Qualitat. L’última pàgina del butlletí està dedicada a les noticies de RSE.COOP.

Recma Revue Internationale de l’Economie Sociale Núm.302. novembre 2006. París www.recma.org Claud.ies@ceges.org Revista trimestral escrita en llengua francesa (el sumari també està traduït a l’anglès). En aquest número destaquem part del sumari: L’homenatge, en aquest cas dedicat a Pierre Lacour (1910-2006). L’economia Social a Debat, L’Economia Social en Moviment, la Bibliografia i els Abstractes. A la secció Dossier - Avaluació de l’Economia Social, inclou tres articles, destaquem el titulat: El Balanç de la Societat: la posada en marxa del procés RSE en el sí del sector de l’Economia Social. L’autor basant-se amb l’estudi de la creació d’una mútua d’assegurança, la MAIF, proposa una reflexió sobre la instrumentalització i de la manera d’actuar RSE. Creu que l’oposició creada, entre una visió normativa i concepció útil de l’ètica ha d’anar més enllà i que s’han de tenir en compte els valors inicials, com el respecte a la persona, l’humanisme o la democràcia . Inclou uns Annexos on marca una metodologia amb els punts més destacats per obtenir un bon balanç de l’empresa i un esquema, amb les premisses més importants a tenir en compte. L’article està il·lustrat amb uns esquemes on es resumeixen les directrius tractades.

Revista de la Economía Social Sociedad Cooperativa . núm. 35. Febrer 2007.Madrid. sociedadcooperativa@edirectivos.com cgonzalezp@edirectivos.com Revista en llengua castellana oberta a les opinions relacionades a qualsevol tema o activitat professional dins l’àmbit de l’economia social. Reproduïm part del sumari: A Tema del mes. Efectuant canvis i les tendències del futur de la Política Agrària Europea. A Tribuna Jurídica. Claus de la resolució alternativa de conflictes a la cooperativa. A Gestió. Microcàrdies una alternativa financera per les entitats de l’economia social. Al Cas d’Estudi. Cooperativisme agrari i mercats competitius: el cas del plàtan canari. A Gestió. Com identificar fonts d’avantatges competitives: l’anàlisi VRIO. A Bones Pràctiques. La responsabilitat social de l’empresa: el cas Robobank als Països Baixos.A l’article ens demostra, analitzant l’experiència de Rabobank, el grup financer cooperatiu holandès que en una empresa es poden incorporar elements estratègics per poder aconseguir una posició de lideratge mitjançant la utilització de les bones pràctiques empresarials o Responsabilitat Social Empresarial. Acaba amb les Notícies i Publicacions on destaquem el llibre: Anuario de la Empresa Responsable y Sostenible 2006-2007. Elisenda Dunyó Núm. 296


Premi “Albert Pérez-Bastardas” La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els

XI Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental · Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre

·

·

·

· · ·

·

reflexions que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d'educació ambiental. Els articles s'hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d'una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina). Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l'article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic. S'adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l'article a fora, i que contindrà les dades personals de l'autor. Els articles també es podran presentar via correu electrònic a l'adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l'article sense signar i un altre que es dirà "dades+títol article.doc" que contindrà les dades de l'autor. El missatge ha d'anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà enviar còpia impresa i s'enviarà un missatge de confirmació de recepció. La dotació dels premis serà: un primer premi de 650€ i un segon de 300€. El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d'abril de 2007. El jurat serà format per: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, i, actuant com a secretària amb veu i sense vot, Agnès Giner. El seu veredicte es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana. Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l'autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.

Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org

Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granja-escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.

Cooperaciocatalana 296  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you