Page 1

294web.qxp

12/1/07

12:25

Pรกgina 1


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 3

294

Revista mensual - Any 27è Desembre 2006

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

4

Mercè López Arnabat

Editorial

5

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Aposta, formació a mida per a cooperatives Francesc Vila

11

Entrevista Jordi Sunyé: "No hi haurà pau sense justícia social” Francesc Vila

14

XV Premi Jacint Dunyó - 2n premi Cooperativisme ja Rafael Càrdenas Coello

18

Ressenya Foto de portada Imatge de David Lusmore, cedida per Trèvol, sccl Disseny i maquetació L’apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

“Trèvol, corredors de fons” Jordi Panyella

21

Economia social Jornades del Ciriec a Santiago Santos Hernández

22

Pensem-hi Les cooperatives i els governs bascos Santos Hernández

25

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Mercè López Arnabat (Barcelona, 1967), traductora “free lance” i presidenta de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure

Tornaveu

Què li resulta atractiu del cooperativisme? Bàsicament, l'actitud d'unes persones disposades a compartir equitativament la responsabilitat d'una activitat, econòmica o no, en la que han decidit participar.

Què et resulta molest del cooperativisme? A mi, res. Trobo que tot hauria de funcionar així.

Hi ha alguna faceta de la teva vida en la qual el cooperativisme podria tenir alguna influència? M'agradaria. Em seria personalment molt positiu que l'actitud vital que per a mi representa el cooperativisme impregnés molt més tots els àmbits de la vida: la família, la comunitat de veïns, l'empresa, la ciutat.... Que hi hagués molta més gent que s'adonés que no és veritat que hi hagi unes persones que haginhan nascut per treballar i unes altres per ser servides


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 5

Consum i responsabilitat

Editorial

En aquesta època de l’any es posa a prova la nostra capacitat de diferenciar la festa, la felicitat d’una celebració col·lectiva, del consum més esbojarrat i inconscient. Els impulsos que rebem són múltiples, les crides a consumir, a gastar, són contínues i cada cop més ben realitzades.

Enmig d’aquesta disbauxa de regals, àpats, llums... volem recordar que és possible celebrar el Nadal, igual que qualsevol altra festa, de manera responsable i sostenible, que podem ser feliços sense necessitat de deixar-nos arrossegar per aquests cants de sirena que són la publicitat i l'ambient comercial que es respira pels carrers de les nostres ciutats i pobles durant aquest mes de desembre.

Consumir menys ens pot fer més feliços, ens pot portar a viure millor. La nostra satisfacció no va lligada al consum i constatar-ho ens pot deixar doblement satisfets. En aquest sentit convé recordar que, si volem celebrar el Nadal, el Cap d'Any o qualsevol altra festa, podem recórrer al comerç just, expressió de la nostra responsabilitat a l'hora de consumir.

Com diu Jordi Sunyé, guanyador enguany del Premi Jacint Dunyó, a qui entrevistem en aquest número, "No hi haurà pau sense justícia social", i aquestes paraules van lligades al nostre consum responsable, amb el qual avancem una mica més en aquesta justícia social, camí de la pau de què es parla tant durant aquestes dates nadalenques.

En aquest sentit, són moltes les cooperatives a través de les quals podem exercir com a consumidors responsables aquest Nadal. Us animem a conèixer-les i a passar unes bones festes i una bona entrada d'any amb la tranquil·litat que ens proporciona saber que la nostra celebració no contribuirà a malmetre més el món, ni des del punt de vista mediambiental ni des del punt de vista social.

Bon Nadal!


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 6

6 Noticiari

De Coop i Volta, èxit de participació El passat 1 de desembre, va tenir lloc l'assemblea extraordinària de la Federació de Cooperatives de Treball, que va aprovar el Pla Estratègic per a 2007 -2009. Posteriorment, i a la mateixa Universitat Pompeu Fabra, De COOP i volta, el sopar del cooperativisme, amb el qual es va presentar un vídeo de difusió del cooperativisme i que va comptar amb la presència de representants dels partits polítics i d'entitats catalanes, que juntament amb els representants de les cooperatives eren un total de 215 comensals. Es va comptar amb destacats representants del cooperativisme i del govern com el director general de Cooperatives de Treball de Catalunya, Santiago Esteban, que juntament amb el president de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat, José Antonio Pedreño, i el president de la Federació de Cooperatives de Catalunya,

Xavier Tubert, compartien taula amb Pepa Muñoz, presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El nom de la celebració De coop i volta sorgia del nom del vídeo de difusió del cooperativisme que es va presentar a l'inici del sopar. Aquest vídeo, que va tenir molt bona acollida, serà una eina que permetrà apropar les cooperatives als i les joves al mateix temps que a grups emprenedors. En el transcurs del sopar l'actual presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Pepa Muñoz, en nom de l'entitat va homenatjar les persones que han presidit la Federació des de la represa de la democràcia. El pla estratègic aprovat posa molt èmfasi en la difusió del cooperativisme, i ho plantegem a partir de tres reptes: més cooperatives, més sòlides i més visibles.

Bona acollida de les Jornades sobre Comerç Just i Finances Ètiques

Entorn lliura 138 habitatges

El comerç just a l'estat espanyol ha crescut el 28,4% en els darrers cinc anys. Les perspectives d’aquest comerç també són optimistes, i així va quedar palès a les Jornades de Comerç Just i Finances Ètiques que es van celebrar els dies 1 i 2 de desembre a Barcelona. Molt més desenvolupat en d'altres països europeus, el comerç just mostra símptomes de consolidació a Espanya, on per cada 1.000 habitants es registra una despesa mitjana anual de 268,3 euros (entre el 60 i el 70% en època nadalenca), encapçalant la llista Catalunya, el País Basc i Aragó. En aquesta positiva evolució hi ha tingut molt a veure la sensibilització portada a terme per les diferents cooperatives i ONG, i la informació proporcionada a les pròpies botigues. Tot plegats varen coincidir a assenyalar, durant les

El passat 21 de novembre, la cooperativa Habitatge Entorn, de Comissions Obreres, va lliurar les claus de 138 habitatges de protecció oficial a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), adjudicats a persones entre 25 i 45 anys i amb un preu mitjà de 127.755 euros. Les promocions estan situades a l’avinguda de les Corts Catalanes 518 i la plaça Tèxtil, 8-14, al sector de Can Baurier. Els pisos tenen entre 2 i 3 dormitoris i una superfície de 73,4 metres útils. Aquesta és la primera promoció de pisos de protecció oficial que la cooperativa porta a terme a Sant Adrià, ja que fins ara n’havia lliurat només a Barcelona, Badalona i l’Hospitalet. Entre altres personalitats, a l’acte de lliurament hi va assistir l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga.

Núm. 294

jornades, la necessitat de fer extensiva al conjunt de la societat, la reflexió sobre el consum responsable, pensant en la necessitat, també, de racionalitzar els nostres nivells de consum. La relació del comerç just amb la proposta de les finances ètiques va ser l'eix central d'aquestes jornades organitzades per FETS (Finançament Ètic i Solidari), que van comptar amb l'assistència d'unes 150 persones. Tots plegats varen remarcar la necessitat d'assolir un major compromís social per fer possible el desenvolupament de les entitats que tenen com a objectiu principal (a més de ser rendibles) finançar activitats econòmiques que generin un impacte positiu en la societat, amb projectes culturals, humanitaris, ecològics o socials, com ara el comerç just.


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 7

Noticiari 7

Premis a l’oli verge La cooperativa de Joan Pardell, de la Palma de l’Ebre va rebre el passat mes de novembre el primer premi de la sisena edició del concurs Románico Esencia al millor oli verge extra amb olives arbequines, que convoca cada any la cooperativa Agrolés de les Borges Blanques i que se celebra al Centre del Romànic d’Erill la Vall, a la vall de Boí. En segon lloc va quedar l’oli de la cooperativa de Cabacés, seguida de la cooperativa de Sant Bartomeu del Masroig. El lliurament dels premis va estar presidit pel secretari general d’Agricultura del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Josep Puxeu, i el conseller d’Agricultura en funcions, Jordi William Carnés. En l’acte van participar unes 150 persones, entre productors, fabricants, distribuïdors i restauradors, procedents de tot l’Estat així com una delegació invitada d’Anglaterra.

Actel crearà un parc solar

S’uneix la banca ètica italiana

En la darrera assemblea d’Actel, que va tenir lloc el 28 de novembre, el director general de la cooperativa, Josep Anton Serrano, va presentar la proposta de crear un hort solar, del qual encara no se sap amb exactitud la ubicació i l’extensió. Després de comprovar que, malauradament, les pensions de jubilació del règim especial de la seguretat social agrària són força més baixos que les del règim general, Actel planteja que, amb la inversió del parc solar, es pugui millorar la pensió mitjana que reben els socis de la cooperativa. La futura planta solar podria estar composta de 10, 15 o 20 plaques solars, entre Catalunya i Aragó, i els socis de la cooperativa en serien promotors en un 30 %, a banda d’altres fonts de finançament. L’objectiu final és “millorar el nivell de vida dels pagesos”.

El passat mes d’octubre el Banco Popolare di Verona va adquirir la Banca Popolare Italiana per 8.200 milions d’euros. La fusió d’aquestes dues entitats, cooperatives, dóna lloc al quart grup bancari d’Itàlia. Els accionistes de tots dos bancs havien donat el vistiplau a les assemblees generals del mes de febrer.

Fira de l’oli verd Aquest mes de novembre va tenir lloc la Fira de l’oli verd a Maials. En aquesta IX edició van participar més de vuitanta expositors de tot Catalunya, la van visitar unes 9.000 persones i s’hi van vendre prop de 8.000 litres d’oli. Enguany les perspectives de la collita d’oliva són bones, perquè els cultius ja s’han recuperat de les gelades del 2001. Aquest fet fa preveure un bon nivell de vendes, tant al detall com a l’engròs.

Grup Clade i Fundació Blanquerna organitzen la I Jornada Clade

Grup Clade, el grup empresarial cooperatiu (format per Abacus, CTF-Serveis Sociosanitaris, Ecotècnia, Escola Sant Gervasi, Grup Qualitat, La Fageda, La Vola, Plana de Vic i Telecsal), juntament amb la Fundació Blanquerna van organitzar el passat mes de novembre la I Jornada Clade amb el títol “L'empresa del s. XXI, un model basat en les persones”. La jornada va ser inaugurada pel conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, que en el

transcurs del seu parlament va destacar el creixement i la projecció de les cooperatives a Catalunya. Posteriorment, el director general d'Economia Cooperativa, Social i Autoocupació, Santiago Esteban va presentar la conferència inaugural a càrrec del president de Grupo EROSKI i vicepresident de Mondragón Corporación Cooperativa, Constan Dacosta. Posteriorment es van dur a terme tres taules rodones amb la participació de destacades personali-

tats del món empresarial, financer i acadèmic, en les quals es va parlar del capital humà de les persones dins l'empresa, aspecte en el qual les empreses de l'economia social tenen un avantatge competitiu perquè els treballadors són els propietaris. La segona taula rodona se centrava en la responsabilitat social a l'empresa, que, més enllà de modes, constribueix a equilibrar l'àmbit social i l'àmbit empresarial. Finalment, la tercera taula rodona va girar entorn de la cooperació empresarial com a estratègia de crexiement, de la qual es va extreure la idea que per créixer empresarialment cal impulsar la intercooperació. L'acte, en el qual van participar més de dues-centes persones, finalitzà amb la intervenció del secretari general del Departament d'Indústria i Comerç, Ciriaco Hidalgo. Núm. 294


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 8

8 Noticiari

És el cooperativisme una alternativa a la deslocalització empresarial?

E

l passat 23 de novembre, la Fundació Roca i Galés, juntament amb la revista Nexe, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, van organitzar a la sala d’actes de la Fundació una taula rodona per parlar sobre deslocalització i cooperativisme.

La resposta dels ponents a la pregunta que donava nom a la taula rodona, “És el cooperativisme una alternativa a la deslocalització empresarial?”, va ser tan diversa com diversa era la seva procedència. Juan Pedro Solà representava una de les reconversions més exitoses d’una empresa en crisi (Talleres Alá) a cooperativa (Mol-Matric). Dani Garrell és sociòleg i treballa al Centre d’Estudis i Recerca Sindicals de CCOO. Joan Lluís Jornet és advocat del Col·lectiu Ronda, una assessoria cooperativa que, al seu torn, ha ajudat molts col·lectius de treballadors a constituir-se també en cooperativa. Per últim, Alfonso Vázquez treballa com a consultor d’empreses; el seu llibre El modelo vasco de transformación empresarial ha estat una referència en els processos de transformació dels sistemes de gestió al País Basc. Núm. 294

Segurament intentant ser molt realista, Juan Pedro Solà va iniciar la seva intervenció llançant un gerro d’aigua freda a la concurrència, en afirmar que “agafar una empresa que està a la ruïna, a punt de tancar, i posar-li el nom de cooperativa, confiant que així sobreviurà, és cosa de bojos”. Tot seguit va matisar: “El que sí es pot fer és estudiar les causes que motiven el tancament de l’empresa, després analitzar la seva viabilitat de futur igual com analitzaríem qualsevol empresa i, si veiem que modificant la gestió es pot evitar tancar-la, aleshores sí que pot valer la pena passar-la a cooperativa.” Dani Garrell va analitzar la deslocalització a Catalunya, que va descriure com cenyida a les activitats industrials fonamentades en el baix cost de la mà d’obra, i va demanar un nou model productiu, basat en la innovació, la formació, i la inversió tecnològica. Garrell va considerar viable que els treballadors recuperin una empresa en perill de tancament per convertir-la en cooperativa, però amb dos condicionaments. El primer és que abans s’ha d’arribar a un acord entre els treballadors, i entre aquests i l’empresa, que asseguri els recursos necessaris per transformarse en cooperativa. El segon és que la nova cooperativa es construeixi sobre un model productiu basat en la innovació per no repetir els errors de l’empresa de procedència. Joan Lluís Jornet, del Col·lectiu Ronda, va ser el més entusiasta de tots. Per a ell, la cooperativa és una alternativa no sols a la deslocalització si-

nó al sistema capitalista en si, una afirmació que va fonamentar en tres tipus de raons: antropològiques, de la pròpia experiència vital i professional, i lògiques. Segons Jornet, en una societat cooperativa no es produiria deslocalització d’empreses, igual com, actualment, al País Basc per exemple, el grup Mondragon no ha acomiadat mai a ningú. Alfonso Vázquez va tancar el primer torn d’intervencions des de la taula, insistint que, en el món industrialitzat, el treball físic està desapareixent per esdevenir treball cognitiu, on el treballador ha de posar pensament, emoció i acció. Aquest nou tipus de treball depèn de la voluntat del treballador, es produeix de forma cooperativa i es manifesta en l’àmbit local. Per a Vázquez, les cooperatives han de fer un nou pas endavant i passar de la democràcia en la propietat a la democràcia en l’acte productiu, aconseguint que els treballadors s’apropiïn del procés de treball. L’alternativa a les deslocalitzacions passaria llavors perquè les empreses, cooperatives o no, alliberessin totes les potencialitats del treball cognitiu per generar riquesa en el territori local, i que fossin capaces després de repartir-la d’una manera solidària. Uns punts de vista tan variats i unes opinions tan rotundes eren terreny adobat per al debat, com així va ser. Les intervencions dels assistents van servir per aprofundir en un tema complex i ple d’interrogants, que faríem bé de no donar per tancat. Jordi Garcia


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 9

Cooperatives de Catalunya 9

El programa RSE.COOP supera amb nota l'avaluació de les empreses que hi participen

E

l passat 29 de novembre persones representants de les cooperatives que participen en el programa RSE.COOP es van reunir en la que va ser la tercera assemblea de les empreses beneficiàries del programa. Aquest, té com a objectiu implantar la responsabilitat social empresarial a les empreses de l'economia cooperativa a través d'una eina de mesura i una metodologia d'acompanyament que faciliti la reflexió, investigació i participació activa de les organitzacions en el procés. L'assemblea va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i va comptar amb la representació de 21 de les empreses que conformen el grup pilot RSE.COOP, així com de persones El balanç intermedi dels resultats del programa, en xifres

37 diagnosis i disseny de pla de mesures correctores de totes les empreses participants

representants de les entitats associades al programa que amb la seva col·laboració i cofinanaçament, fan possible el desenvolupament del mateix. Aquesta trobada es convoca amb la voluntat de fer un seguiment de l'execució del programa, presentar-ne novetats, i dur a terme una avaluació dels resultats assolits. A més, també vol ser un espai de trobada per a totes les organitzacions que en formen part. Per tal d'identificar les avantatges i els aspectes a millorar del programa. es va realitzar una dinàmica de grups on les empreses beneficiàries, a partir de la seva experiència, van fer una valoració molt positiva. Entre d'altres van destacar que la seva participació els ha permès conèixer i cohesionar millor la seva organització; mesurar el valor que generen; transme-

33 empreses hauran rebut Formació Directiva a ESADE 30 cooperatives han participat en la CR.COOP - Formació als

tre i sensibilitzar interna i externament; millorar la seva relació amb el col·lectiu client i reforçar la imatge i el valors de les cooperatives. A més, les persones implicades van valorar la possibilitat de compartir experiències amb la resta de cooperatives i la flexibilitat del programa, atesa la diversitat d'empreses que hi participen. D'altra banda, el procés va resultar molt enriquidor, perquè també es van posar de manifest aquells aspectes que podrien millorar el programa com ara la necessitat de coordinar més estretament la implantació de la RSE i les accions pilot; o potenciar més encara la relació entre les cooperatives i la intercooperació.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

20 plans d'igualtat d'oportunitats per afavorir la presència de la dona en càrrecs de responsabilitat, un d'ells en sentit invers

34 cooperatives elaboraran i Òrgans de Govern, impartida publicaran la memòria de sostenibilitat d'acord al Guia High 5 de GRI i l'eina RSE.COOP

per Aposta

24 plans per conciliar la vida laboral i personal

23 plans estratègics han estat implantats o revisats Núm. 294


294web.qxp

12/1/07

10 Seccció

Núm. 294

12:25

Página 10


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 11

Aposta, formació a mida per a cooperatives

E

l 14 de març de 2001 una vintena de cooperatives reunides amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya van realitzar una jornada de treball en la qual es van traçar les línies generals del que avui es coneix com Aposta, Escola de Cooperativisme. Des d’aleshores i fins al setembre de 2003, una comissió de formació va anar posant les bases d’aquest projecte que es va constituir oficialment com a cooperativa de segon grau el 21 d’octubre de 2004. El primer pla estratègic d’Aposta apuntava quatre grans objectius que s’havien d’assolir en dos anys, que responien als plantejaments inicials marcats per les cooperatives i la Federació de Cooperatives de Treball: constituir l’Escola de Cooperativisme amb un nombre ampli de socis, oferir accions que

s’ajustin a les necessitats formatives de les cooperatives, crear una xarxa de responsables de formació i crear una borsa d’experts. L’any passat, tant l’assemblea de socis com el consell rector van participar en l’elaboració dels valors que defineixen la cooperativa Aposta, que tenen com a objectiu crear l’ideari de l’Escola de Cooperativisme i projectar-lo, tant al conjunt del cooperativisme com a la societat en general. La persona com a origen dels valors, la projecció de la societat cooperativa, el coneixement com a font d’idees, la capacitat emprenedora de les cooperatives com a generació d’ocupació, les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix democratitzador, la catalanitat i la diversitat cultural, la conciliació de l’activitat laboral i les aspiracions personals i familiars, el lideratge democràtic, la igualtat d’o-

Aposta, Escola de Cooperativisme (www.aposta.coop), comparteix seu amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, al carrer de Premià, número 15, del barri de Sants de Barcelona. Amb poc més de dos anys d’existència, aquesta cooperativa de segon grau compta amb 18 organitzacions cooperativistes associades, ha realitzat 210 accions formatives, ha impartit cursos a 2.680 alumnes i unes 3.000 hores de formació. Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 12

12 Les Seccció nostres cooperatives

portunitats, l’educació i la millora contínua, i la democràcia participativa, són els punts clau que defineixen l’ideari d’Aposta.

Un projecte sòlid Ara, quan ja s’ha acabat el 2006, Aposta compta amb 18 organitzacions cooperativistes, amb un consell rector presidit per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i representants de les cooperatives Consop, Col·lectiu Ronda, Educadors d’Acolliment Social i l’Escola de Sant Gervasi; i una intervenció de comptes que va a càrrec del representant de la cooperativa Taller Jeroni de Moragas. L’estructura tècnica d’Aposta està formada per dues persones: Verònica Platas, com a gerent; i Gemma Huerta, com a coordinadora. L’activitat formativa d’Aposta en aquests dos anys de funcionament presenta un balanç de 210 accions formatives, 2.680 alumnes participants i unes 3.000 hores de formació impartides. A finals de l’any passat, la xarxa de responsables de formació d’Aposta ja comptava amb 33 persones i 107 interlocutors de cooperatives federades per a temes de formació. D’altra banda, la borsa d’experts d’Aposta està formada per un equip de 30 docents per a les diferents matèries que han definit en les àrees de: finances i fiscalitat, direcció i habilitats, gestió empresarial, i gestió social cooperativa. Les organitzacions destinatàries d’aquests programes formatius oberts i a mida són, en primer lloc, les cooperatives de treball, però, també el sector cooperatiu en general, així com les organitzacions d’economia social i les organitzacions amb interès en gestió democràtica. Amb aquestes xifres, l’Escola de Cooperativisme ha assolit un paper de referent formatiu, almenys per a les cooperatives federades a Catalunya. Núm. 294

Referents en formació L’Escola de Cooperativisme neix a partir de la clara vocació per superar els estrets límits de la formació subvencionada que, d’altra banda, sovint no respon a les necessitats de les cooperatives. Pretén cobrir aquestes necessitats, des de la formació contínua i la formació específica en temes cooperatius, així com en gestió empresarial, de manera totalment adaptada a les necessitats reals, tant en continguts com en persones expertes. Aposta entén les organitzacions cooperatives com a inversions estratègiques de futur, on la persona és transformadora i coneixedora del lloc de treball, de l’organització i de l’entorn, capaç de conèixer i transmetre els principis cooperatius, al mateix temps que augmenta la seva competència empresarial. En aquests dos anys d’activitat, l’Escola de Cooperativisme ha esdevingut un referent per a la formació per a organitzacions com l’Institut de Promoció i Formació de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, la Federació de Societats Laborals de Catalunya, la Federació de Cooperatives Agrà-

ries de Catalunya, la Unió Nacional de Cooperatives de Consumidors i Usuaris d’Espanya, la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes balears, els Agents d’Ocupació de Desenvolupament Local de l’Alt Empordà, el Ripollès i la Garrotxa i els responsables de formació de cooperatives de treball, entre d’altres.

Pla per a la consolidació Durant aquest any que acaba, Aposta ha estat treballant en l’elaboració d’un nou pla estratègic per al període 2007-2009. Amb les aportacions dels representants de les cooperatives associades i altres agents consultats, han elaborat una sèrie d’objectius estratègics i accions per assolir-los. Aquest nou pla estratègic, aprovat el passat 24 de novembre en una assemblea extraordinària, arriba en un moment marcat per la necessitat de consolidar el camí recorregut fins ara. Un nou pla estratègic que parteix de la missió de “transmetre, intercanviar i crear conceptes, coneixements, aptituds i habilitats que facilitin el desenvolupament de les


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 13

Les nostres cooperatives Secció 13

persones, les cooperatives i altres organitzacions gestionades de manera participativa i compromeses socialment”. Així mateix fixa els objectius estratègics de créixer com a projecte empresarial sòlid

en presència, representativitat i activitat formativa; de desenvolupar solucions formatives pròpies; de millorar la gestió operativa; de fomentar i practicar una cultura de gestió participativa i de treball en

equip amb la creació d’un claustre docent; i d’obtenir el reconeixement del sector. Francesc Vila

“La formació és una eina i una inversió” Verònica Platas Ruiz (Barcelona, 1975) és la gerent de la cooperativa Aposta. Llicenciada en pedagogia i experta en formació continuada i recursos humans, ens explica algunes de les claus de la creació de l’Escola de Cooperativisme. Com han respost les cooperatives a la posada en funcionament d’Aposta? L’objectiu principal era crear una escola que s’ajustés a les necessitats de les cooperatives. De moment, en aquests dos o tres anys que portem, ens han dit que anem pel bon camí. Ara ens hem proposat créixer i intentar mantenir el projecte el més obert possible, de cara a fomentar la participació, i continuar treballant els aspectes més metodològics i de diferenciació. D’altra banda, pretenem fer veure que la formació és una eina i una inversió per a les organitzacions cooperativistes. Quines són les principals mancances que heu detectat entre les cooperatives? En les més petites hem detectat mancances de gestió empresarial, des de les finances, passant pels processos empresarials, fins a l’ús i l’aplicació de les tecnologies de la informació. En un altre àmbit també hem detectat mancances a nivell societari, de coneixement i exercici de les funcions i les responsabilitats. Quins referents hi ha en l’àmbit de la formació per a cooperatives? Els centres de referència de for-

mació per a cooperatives són Saiolan de Mondragón, a Guipúscoa, i Florida al País Valencià. Tot i que hi ha altres iniciatives més modestes interessants a Andalusia, Madrid i les Illes Balears. Què és Aracoop i quina relació manté amb l’Escola de Cooperativisme? També és una cooperativa de segon grau amb la qual compartim un espai. Es dedica bàsicament a l’estimulació de la creació d’empreses cooperatives de tot tipus, així com a ajudar-les durant tot el procés de constitució. Nosaltres facilitem la formació als equips de persones emprenedores, ja sigui a nivell pràctic o teòric. La vostra oferta formativa, però, s’adreça al món cooperativista. Ens adrecem tant a les cooperatives com a altres tipus d’organitzacions, sobretot a ONG, associacions i tota mena d’entitats sense ànim de lucre, que solen demanar formació en l’àmbit d’habilitats. Però, d’alguna manera, els valors cooperatius sempre hi són presents. Quins són els cursos més demandats i com es financen? Els cursos més demandats fan referència a la formació societària. També sobre habilitats i desenvolupament personal, àrees que vam iniciar perquè ens demanaven les cooperatives. Estem en condicions de cobrir totes les necessitats que es puguin detectar en una cooperativa. Els cursos els financen les pròpies

cooperatives. Cal tenir en compte que les cooperatives tenen un fons per a l’educació i la formació, i que moltes desconeixen com el poden utilitzar. D’on venen els formadors i quin és el seu perfil? Un 70% provenen del món del cooperativisme, és a dir, són professionals de les cooperatives. Aporten el contingut que busquem i, des d’Aposta, els oferim la metodologia didàctica. La resta prové del món de la docència i, en aquest cas, els formem en l’àmbit del cooperativisme, perquè coneguin els usuaris. Com es posen en contacte les organitzacions interessades amb els serveis d’Aposta? Hi ha tres canals, la cooperativa ens truca i ens planteja la necessitat formativa i estudiem si la podem cobrir o si ja existeix una oferta que respon a aquestes necessitats que se’ns plantegen. En aquest sentit, en poc de temps ens hem convertit en referents per a consultes i assessorament sobre temes formatius. D’altra banda, atenent a les demanades que es fan, les necessitats que detectem, les novetats legislatives o altres, des d’Aposta també oferim cursos. També és veritat que molt sovint són els mateixos docents els que plantegen cursos i seminaris atenent a la dinàmica que s’estableix a les aules i el contacte amb els alumnes. F. V.

Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

14 Seccció

Núm. 294

12:25

Página 14


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 15

Entrevista Secció 15

Jordi Sunyé: "No hi haurà pau sense justícia social" Jordi Sunyé Morales (Torredembarra, el Tarragonès, 1975) és el guanyador del XV Premi Periodístic Jacint Dunyó d'articles sobre cooperativisme amb el treball "El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil". És autor de l'estudi Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004). Professionalment és mestre de música de primària a l'escola pública, abans però, va treballar en un centre social autogestionat. Quina relació pot haver entre ser mestre de música, gestor cultural i estudiar el cooperativisme? Una de les meves passions i aficions és l'associacionisme popular, que entenc com a una eina per a la cohesió social, de posar en contacte la gent que viu en un lloc concret i que en la seva interacció s'organitza i realitza projectes. En definitiva, l'associacionisme és una de les maneres de cercar la corres-

posabilitat de la gent, tot i que no n'és l'única. I més ara, que estem en un context de crisi de l'associacionisme tradicional, en un moment en què s'imposen noves fórmules de la mà d'internet, l'antiglobalització i d'altres fenòmens que es mereixen tota la nostra atenció. I d'aquí ve el projecte del local autogestionat de Torredembarra, el Cafè-bar l'Auca, que va néixer amb un ideari totalment obert i assembleari, des d'on es va potenciar una assemblea de

clients, el comerç just, entre d'altres d'iniciatives. Actualment, aquest local ha esdevingut un punt de trobada, tipus taverna, amb altres funcions.

Quina és la teva dedicació com a coordinador de la revista El Timbal? Aquesta és una publicació que jo emmarco dins d'aquesta passió per l'associacionisme popular perquè agafa el model d'abans de la Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 16

16 Entrevista Seccció

guerra de publicacions lligades a moviments socials o partits polítics on el que prima no és la notícia o el titular com a mercaderia, tal com avui en dia es ven la informació. Tampoc tractem els temes de robatoris o accidents. Més aviat, és una publicació de reflexió, d'anàlisi, propostes i opinió. Aquest és un dels projectes, de periodicitat bimestral, de l'àmbit de la subcomarca del Baix Gaià, que nosaltres vivim com a comarca.

Un altre projecte interessant d'aquest territori seria la revista La Sínia. Per mi, aquest és un projecte innovador, i és que una de les meves passions és el periodisme popular. La Sínia és bàsicament una revista cultural, de periodicitat trimestral, que fins fa poc realitzaven els avis lletraferits de Torredembarra. D'alguna manera, ara ens han passat el relleu a les noves generacions, i li hem donat una volta interessant, gràcies a un pressupost municipal que ens permet continuar fent números.

I com va sorgir la idea d'estudiar el món del cooperativisme català? A base de llegir articles i biografia sobre tota aquesta xarxa associativa que hi havia abans de la guerra a Catalunya. Em va impressionar molt descobrir l'arquitectura civil que hi havia a cada poble, i les xarxes d'entitats i organitzacions, com autèntiques catedrals. I no entenia com de tot aquest patrimoni no en sabíem res. Vaig posar una ratlla de partida a nivell local i vaig anar descobrint tot l'entramat cívic que hi havia al voltant de l'associacionisme. A poc a poc em vaig anar centrant en un dels fenòmens que més em va impressionar: el cooperativisme com a model econòmic alternatiu. Tot això en un context marcat pel caciquisme total als municipis agrícoles i pescadors de la comarca, Núm. 294

on una minoria dominava no només l'economia, sinó també el lleure, els espais públics, la moral… Que la gent s'autoorganitzès i creés cooperatives, mútues i aliances per a la salut, al marge del poder que coneixem com a caciquisme, va ser l'alternativa que va trobar la gent d'aleshores.

En aquest punt crec que hem de parlar d'un personatge que has estudiat a fons. Qui va ser Miquel Mestre Avinyó? L'Any 2004 vaig aconseguir una beca del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra per realitzar aquest estudi durant un any. I el resultat ha estat una monografia dedicada a Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004). D'aquesta manera va ser com vaig descobrir aquest personatge nascut a Montroig i que va passar la joventut a Reus cap als anys 10 del segle passat. Va ser un dels líders del moviment obrer, va organitzar vagues, va patir consells de guerra, va estar tancat a la presó... Quan va sortir-hi es va quedar sense feina, els empresaris li van fer un buit, però va ser acollit per uns amics de l'ajuntament on va treballar com a secretari. Després se'n va anar a viure a Torredembarra, on va desenvolupar la seva tasca professional durant uns quinze anys com a líder de la Federació de Cooperatives de Catalunya i de la Federació de Cooperatives de l'estat espanyol. Durant la guerra civil va jugar un paper molt important des de l'àmbit del cooperativisme com a membre del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

I d'aquí va sorgir la idea de fer una article i presentar-lo al premi de la Fundació Roca i Galès? Tal com anava endinsant-me en el món del cooperativisme van anar

sorgint preguntes, com ara: quin paper juga el cooperativisme en cada moment històric. I una de les idees que més em va cridar l'atenció va ser l'esforç per mantenir-se al marge de la política. I aquest podria ser motiu d'un treball a banda: com es podia encabir l'apoliticisme en un context de guerra civil, en que el nivell de politització de la societat era total. Si resseguim les publicacions de l'època, sembla ser que en un primer moment el moviment cooperativista es manté a l'expectativa, tot i que després va haver de prendre partit. Sembla ser que aquesta és una lògica econòmica


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 17

Entrevista Secció 17

averiguar com el moviment cooperativista tracta de compaginar el seu ideari i la seva tradició amb els nous corrents de pensament d'actuació d'arrel llibertària. Per una altra banda, des de sectors anarquistes es qüestionava el paper del cooperativisme, tot i que van haver de canviar d'opinió als pocs mesos de la guerra davant els problemes que hi havia en el proveïment d'aliments. Les organitzacions polítiques i sindicals van acabar veient en les cooperatives una eina per distribuir d'una manera el més igualitàriament possible els aliments. A partir d'aquell moment comencen a produir-se unions de cooperatives dins dels mateixos municipis, uns acords que se'ns presenten com a impossibles anys enrera. I aquest és el cas de Torredembarra.

El jurat ha valorat aquest treball per la seva aportació a la recuperació de la memòria hitòrica democràtica.

previsible: primer observa i després actua. I és que les bases del cooperativisme sí que estaven polititzades. Una mostra d'això és que participen activament en els fets de la segona meitat del mes de juliol de 1936.

I quina és la idea principal que es transmet en aquest article? Bàsicament, buscar com els líders del cooperativisme posen a la balança el fet d'intervenir o no en uns fets polítics, mentre a la reraguarda s'està produint una revolució. El tema més interessant és

Relacionat amb això, voldria destacar que d'aquella època es pot percebre un esforç gegantí dels dirigents de les cooperatives: gent treballadora, que es mou molt i si convé acudeix a una reunió a Bèlgica o a una assemblea a Madrid, que tenen una cultura democràtica i assembleària impressionant... La majoria de les fonts orals del llibre o de l'article pertanyen a persones mortes. Aquestes fonts parlen del record que tenen i de la impossibilitat de reproduir el model que es va realitzar llavors. En un context diferent a l'actual és possible una alternativa semblant però, renovada. En aquell moment, però, hi havia mancances de tota mena, per això, a banda de la ideologia, el pilar bàsic de la transformació de les cooperatives van ser les mancances de tota mena que hi havia en aquell moment.

També ha valorat l'èmfasi dels valors pacifistes i transformadors.

En un dels textos que publica la revista Acción Cooperativista es fa referència als anhels de pau, fent crides a la pau mundial. Volen la pau, però reclamen la justícia social: no hi haurà pau sense justícia social, aquesta és una idea de Miquel Mestre Avinyó i segur que d'atres cooperativistes del moment. Per a entendre-ho cal tenir molt present el context d'aleshores. Si avui en dia, la Federació de Cooperatives de Catalunya fes una crida a la pau, no crec que la fes en aquests termes. Només s'entén pel context històric que es vivia. Pel que fa als valors transformadors, cal destacar que el cooperativisme portava molts anys intentant aglutinar totes les cooperatives de Catalunya, eliminar els intermediaris, pagar a preu de cost els aliments i, en definitiva, esdevenir propietaris dels mitjans de producció i distribució.

T'atreveixes a traslladar aquests valors dels quals parla l'article premiat a l'època actual? El pacifisme no ha perdut vigència. Estem en un moment en que estem vivint com el model capitalista està produint més injustícies que mai, més conflictes que mai, hi ha més pobresa que mai. La reducció de les despeses dedicades a l'estat del benestar es produeix més conflictivitat, més delinqüència i més presos... Aquest tema està plenament vigent. Pel que fa a la transformació, en un context actual de lliure mercat, potser convindria fer una ullada més humana a l'economia. És a dir, tornar a posar l'economia al servei de les persones, i el cooperativisme actual crec que és una bona mostra d'aquesta necessitat. En aquest sentit, crec que cal un retorn a l'humanisme, que estaria lligat a aquest model de cooperativisme d'abans de la guerra del qual en parla l'article. Francesc Vila

Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 18

18 XV Seccció Premi Jacint Dunyó - 2N premi

Cooperativisme ja

F

a un segle i mig, quan els espertenecs de la Revolució francesa estaven donant els seus fruits, les idees cooperatives ja estaven prenent forma. No és molt el temps transcorregut des d’aleshores, tot just mitja dotzena de generacions. Va ser una època fonamental en la qual van cristal·litzar diverses orientacions apuntant cap a formes d’organització sòcioeconòmic diferents del capitalisme, llavors en auge. Totes elles volien corregir el que consideraven les seves conseqüències negatives. En aquell temps el capitalisme, com sistema, ja s’havia consolidat fermament amb l’acumulació de béns de producció i de distribució, així com de les infraestructures necessàries per a l’increment vertiginós de l’activitat econòmica i de la productivitat, incloent com conseqüència, la generació de condicions infrahumanes per als treballadors. I tant aquests, com els intel·lectuals sensibles davant la deshumanització i el dolor aliè, van engegar les seves reserves, de les quals van sorgir idees, projectes i lluites, un d’ells, el cooperativisme. Tots ho sabem. Van sovintejar llavors les crítiques al sistema repudiat i, segons on es Núm. 294

posarva l’accent, van sorgir diferents propostes per a substituir-lo: El socialisme democràtic, amb el simple propòsit d’encarrilar-lo des d’endins, del que va ser entusiasta avançat Jean Jaurés; L’Anarquisme, amb la idea matriu de pensar la societat sense cap tipus de govern central, com pretenia Bakunin; El Comunisme, mitjançant l’establiment d’una dictadura transicional, segons el pensament de Marx i Engels; I el Cooperativisme, constituint grups autogestionaris que, en àmbits limitats, actuaven sense dilacions dintre del sistema imperant, practicant els principis que li són propis. Si el segle XIX va ser aquell on es van formular aquestes idees, el XX ha estat el que, en alguns casos, els ha posat a prova. El socialisme democràtic va aconseguir incorporar-se a l’administració dels Estats dels països econòmicament més desenvolupats, arribant a posar en pràctica el que s’ha anomenat estat de benestar, però sense afectar a l’explotació, tot just temperant-la en alguns sectors socials d’alguns llocs. L’Anarquisme que va desenvolupar una lluita frontal contra els Estats en els finals del s. XIX i principis del XX, però que amb la derrota soferta durant la nostra guerra civil, va perdre o va cedir,

Albert Pérez Baró

la seva influència en el canvi, el mateix, encara que a un altre nivell, que el comunisme en la seva inacabada etapa de dictadura que, després d’un desenvolupament espectacular a partir de la Revolució russa i de la victòria militar sobre el feixisme europeu, va ficar violí en borsa i es va plegar alegrement al seu tradicional enemic. Mentrestant, el cooperativisme no ha deixat de créixer i desenvolupar-se, de manera pausada però continuada i, el que pot entendre’s com més significatiu, passant per períodes difícils, com els de les dècades dels anys 30 i 40 del segle passat a Europa (inclòs l’Estat espanyol), quan dominava el corporativisme


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 19

XV Premi Jacint Dunyó - 2NSecció premi 19

feixista, de la qual cosa en constitueix un excel·lent exemple l’historial català. Del que no es pot estar tan segur és que el cooperativisme hagi pres plena consciència d’això, o potser, que no s’animi encara a ascendir de nivell en la seva estratègia, plantejant-se la possibilitat d’anar desenvolupant un veritable sector cooperatiu, com els seus fundadors i personalitats tan destacades com Charles Guide o Georges Fuquet, esperaven que succeís, sense quedar-se limitat a la constitució de societats aïllades unes d’unes altres, tot just vinculades en federacions que les representen i que en casos de necessitat puguin ajudar-les a defensar-se d’eventuals agressions del sistema dominant. Des de la caiguda del socialisme d’Estat, el sistema capitalista s’ha autoconsiderat hegemònic i està intentant imposar la idea que és l’únic viable, tenint en compte –diu– una suposada naturalesa humana que ell mateix s’ocupa de modelar mitjançant l’ensenyament i els mass media, falsejant la realitat permanent i insistentment. El que si sembla cert és que a l’actualitat no hi ha altra proposta reconeguda com capaç de substituir al sistema capitalista, com la va haver el segle passat, encara que equivocadament concebuda. L’escena, ara, se’ns presenta més semblant a la del segle XIX, quan encara no havien cristal·litzat les iniciatives owenistas i rochdalianas, encara que llavors el capitalisme, recent triomfador sobre l’absolutisme, estava en plena psicosi acumulativa i encara sense la institucionalització constitucionalista amb que el va canalitzar la Revolució francesa, controlant-li les seves tendències salvatges. Llavors havia una classe obrera que tenia necessitat imperiosa de lluitar si volia, si més no, sobreviure, però en aquestes condicions les idees de King, de Owen, de Buchez, de

Howarth... no es limitaven a temperar l’explotació, perquè havien comprès que la filosofia capitalista no podria derivar cap a la justícia social, l’equitat i la valoració dels éssers humans pel que són i no pel que posseïxen. Ara, a Europa, el nord d’Amèrica i part d’Àsia, la situació és diferent, encara que no per això més esperançadora, però no en el conjunt del Món, on subsisteix l’explotació salvatge i la degradació humana. Mentre aquestes transformacions succeïen el sistema cooperatiu s’anava conformant i creixia, sempre guiat per la seva intenció transformadora, com va poder veure’s en el seu desenvolupament federalista, en la intenció globalitzadora (per a utilitzar un terme ara en voga, encara que amb diferent significat) que ja havia conduït a la fundació de la ACI abans que s’acabés el segle XIX. Avui, potser correspongui recordar com, seguint aquesta intenció transformadora, s’empra també, des dels finals de la primera guerra mundial, el terme: cooperatisme, per a diferenciar l’actitud d’incrementar i estendre el sistema, de la de practicar-lo. Es pot veure empleat en publicacions de la pròpia Fundació Roca i Galès: Antologia cooperatista (1978) on es destaca l’obra d’activistes com Joan Ventosa i Roig, Antoni Fabra Ribas i Albert Pérez Baró, o en un llibre de Salvador Marbán Santos: Cooperatisme i Cooperativisme (Uteha 1978). I cal assenyalar també que aquesta actitud d’estendre el sistema cooperatiu, podria també entendre’s amb diferents accepcions, com pot ser la d’aquells que tan lloablement han dedicat la seva acció a ensenyar la cooperació, o a divulgar-la i la d’aquells que proposen i defensen la idea que la cooperació és una actitud divergent, fins a incompatible amb la competència en el terreny de les relacions humanes, capaç fins i tot de donar lloc a una nova cultura

de nivell superior. Una tasca difícil –si les hi ha– però també un repte i, fins i tot si es vol, un compromís. Aquest llibre citat, de Marban Santos, comença amb un paràgraf: Raó del títol on recorda l’ús que del terme cooperatismo en fan dos coneguts representants del moviment: Antoni Fabra Ribas, en una assemblea de la cooperativa de consum L’arc de Sant Martí i Georges Fauquet, autor del conegut llibre: El sector cooperatiu en una trobada parisenca allà a les acaballes de l’ocupació alemanya al final de la segona guerra mundial. I aquí ens preguntem, si aquella visió del sector cooperatiu de Fauquet, no està en aquesta línia de pensament transformador de la societat global –que també va ser la dels precursors- esperant que les cooperatives, a més de créixer en grandària i quantitat, accentuïn aquella intenció integradora inicial que l’actitud cooperadora s’estén dels individus a les seves agrupacions En el seu ininterromput drama, la societat humana ho necessita i reclama. Rafael Càrdenas Coello

Ventosa i Roig Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

20 Seccció

Núm. 294

12:25

Página 20


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 21

Ressenya Secció 21

“Trèvol, corredors de fons” naven gaire temps de vida, però ara ningú no dubta de la seva eficàcia, tant en el servei, que han anat diversificant, com en l’esperit cooperatiu i solidari que els impulsà.

T

otes les persones que hagin passat per Barcelona algun dia laborable hauran vist entre “les artèries de la ciutat” altres persones que pedalegen bicicletes tot transportant paquets, sobres, etc. Són els missatgers de Trèvol, la coope, com dirien ells. Cert, també van amb moto o furgoneta, però des de fa poc, també amb un vehicle elèctric que excel·leix com a model de mobilitat sostenible. El que potser no sap tothom, és que Trèvol és una cooperativa que es va crear l’any 1984 amb la voluntat de dignificar un ofici molt precaritzat. Aleshores, pocs li do-

El naixement de Trèvol té un fort component de combativitat obrera. Al final dels setanta, els treballadors de missatgeria es fan enfrontar amb la patronal per reclamar millors condicions (contractes, seguretat social...). La resposta fou una cacera de bruixes brutal. Els missatgers acomiadats van guanyar algunes readmissions, però també havien guanyat consciència: “no tornar a dependre de cap altre patró que no fos d’ells mateixos”. Així naixia Trèvol. El seu compromís amb l’autogestió l’ha situat a la primera línia dels debats de moviments socials. Arran de les I Jornades de Debat sobre l’Autogestió, l’any 1992, decideixen

assumir un pas de coherència interna i incorporar la bicicleta en els serveis de missatgeria. Arriben a temps? Pot una persona superar una jornada de 8 hores damunt d’una bicicleta? No sols es va demostrar que sí, i a vegades amb més eficàcia, sinó que des d’aleshores s’han creat catorze empreses d’ecomissatgeria a l’Estat espanyol, de les quals dotze són cooperatives. Deu tenir Trèvol alguna cosa a veure? Que finalment l’ecomissatgeria s’implantés l’any 1993, que després ampliessin els seus serveis a la neteja tot “absorbint” una empresa de neteja fallida, i que ara impulsin la distribuïdora de productes socials SMS (Serveis de Mercat Social), se’n parla a Trèvol, corredors de fons.

Jordi Panyella

eCOS, sccl

Trèvol, corredors de fons ha estat editat per eCOS, publicacions d’economia solidària, sccl, un projecte d’intercooperació que tiren endavant l’Apòstrof, Ex-libris i El Tinter. Aquest llibre pertany a la col·lecció Experiències de l’Economia Solidària, que té com a objectiu presentar aportacions i alternatives que les entitats d’economia solidària de Catalunya ofereixen a la societat. Més informació www.ecos.coop

Núm. 2 29 94 4


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 22

22 Economia Seccció social

Jornades del CIRIEC a Santiago

E

versitats, mostra clarament el prestigi que la tasca del CIRIEC mereix, i que, ja des de fa temps, és clarament reconeguda en els nostres ambients tècnics.

oral de vint minuts. I, és clar, repeteixo, si intentes, com és de llei, seguir honestament les jornades, l'esforç a esmerçar-hi és prou seriós.

Han estat tres dies de feina densa i interessant. El nombre de participants, més de cent cinquanta, representants de moltes entitats d'anàlisi i estudi, i el fet que trenta-sis d'aquestes entitats fossin uni-

No és exagerat de comentar la dificultat, i la duresa, d'intentar seguir honestament el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats que denominem jornades, congressos, simposis i similars. Penso que ningú no hauria de molestar-se si dic que ni la preparació científica -que no es discuteix- ni, fins i tot, la possessió d'una càtedra universitària, son garantia d'una mínima capacitat oratòria i de comunicació amb un auditori. I que és indiscutible el fet que molta gent no és capaç d'adonar-se que un text acompanyat de quatre mil (¿o cinc mil?) projeccions en pantalla, atapeïdes de densa informació escrita, no pot ser correctament adaptat a les necessitats d'una presentació

A més dels parlaments d'obertura i de les dues conferències que iniciaven les sessions dels dos primers dies, hi havia les ponències base i les dues meses rodones. I els setze tallers temàtics, que funcionaven en paral·lel, independentment entre si. A aquests setze tallers van ser aportades gairebé un centenar de comunicacions, una seixantena de les quals van ser seleccionades pel Comitè Científic per tal que els respectius autors les presentessin oralment, en un resum curt, durant el transcurs de les sessions.

ls dies 25, 26 i 27 del mes d'octubre d'enguany ha estat realitzada, a Santiago de Compostel·la, la XI edició de les "Jornadas de investigadores en economía social y cooperativa" del CIRIEC, dedicada aquesta vegada a l'estudi de "Los planes estratégicos de la Economía Social." L'entitat organitzadora hi ha comptat amb la col·laboració del Centro de Estudios Cooperativos (CECOOP) de la Universidad de Santiago i amb la de la Red Española Interuniversitaria de Institutos y Centros de Investigación en Economía Social (Red Enuies).

Núm. 294

Aquestes puntualitzacions ajuden a demostrar la massa de feina que, efectivament, hi havia en les Jor-


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 23

Economia Secció social 23

nades i, em penso, també el seu extraordinari interès. Interès per la tasca realitzada abans i, també, per la que en podrem fer després. El contacte humà entre investigadors, i les relacions interpersonals, ja no per força estrictament disciplinàries que lògicament se'n deriven, no tinc cap dubte que ajudaran a les tan necessàries col·laboracions. I és de justícia advertir que l'eficiència de l'equip organitzador va aconseguir que l'ambient, tan acadèmic i de treball, de les Jornades, ho fos també de camaraderia, de confraternització. D'altra banda, l'organització va proveir els assistentes d'uns textos que inclouen els resums de totes les comunicacions, el text de la conferència inaugural, que va ser "Los planes estratégicos: diseño de la Economía Social", donada per Eduardo Baamonde -que subratllo amb veritable plaer que em va semblar d'extraordinària categoria, ben muntada, equilibrada i didàctica- i la massiva aportació de dades presentada en el curiós i imaginatiu estudi que constituïa la ponència "El proyecto in-recs de evaluación de las revistas científicas", de Evaristo Jiménez-Contreras i Rafael Ruiz Pérez. A més a més, també se'ns va donar un disc amb la totalitat dels textos sencers de les comunicacions presentades, fet que ens en permetrà l'estudi després. Jo fins ara n'he llegit només uns quants d'aquests textos (alguns dels que m'han semblat d'assumpte més interessant per a mi, o més atractius per la personalitat o el meu coneixement dels seus autors), i m'han semblat tots de veritable nivell.

las organizaciones no lucrativas", de José María Herranz de la Casa, "El cooperativismo vasco ante los procesos de deslocalización productiva: una propuesta desde el enfoque de los sistemas regionales de innovación", d'Enekoitz Etxezarreta Etxarri, Baleren Bakaikoa Azurmendi i Anjelmari Errasti Amozarrain, i "Los procesos concursales en sociedades cooperativas. Especificidades en la información económico-financiera", d'Alicia Mateos Ronco. Els tres textos m'han semblat magnífics, i hi senyalo la profunda mentalitat cooperativa de tots tres i, especialment en els dos primers, l'originalitat, veritablement d'investigadors, en l'enfocament bàsic del respectiu tema matriu. Naturalment, totes aquestes publicacions, en paper o sobre disc, seran catalogades a la nostra biblioteca i, en conseqüència, dintre de

poc seran consultables com qualsevol dels llibres del nostre fons. Quant a l'aportació de la Fundació Roca i Galès a les Jornades, direm que hi vam presentar la comunicació "Una colección de libros para la recuperación de la historia del cooperativismo", de Santos Hernández, destinada a donar a conèixer tant com ens sigui possible la nostra col·lecció Cooperativistes catalans, que la presentació oral va ser -rellotge en mà- de dinou minuts, i que, per les reaccions sobre el terreny, sembla que ha suscitat un cert interès. Finalment, diguem que a Santiago ens va ser anunciat el "XXVII Congreso Internacional del CIRIEC", que serà, l'any 2008, a Sevilla.

Santos Hernández Novembre 2006

L'organització tenia previst l'atorgament de dos premis a les dues millors comunicacions presentades per persones més joves de trentacinc anys. Finalment, en va donar tres, respectivament a "La gestión de la comunicación como elemento generador de transparencia en Núm. 294


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 24

Pensem-hi Secció 24

Les cooperatives i els governs bascos

F

a un parell de mesos, una sentència del Tribunal de la Unió Europea ha decidit que, dintre d'un mateix Estat, poden haver-hi diferents tipus impositius. Vet aquí un aspecte que pot ser decisiu per al futur del concert basc (i, també, per al conveni navarrès) en relació amb el sistema fiscal de l'Estat espanyol. No ha estat gaire esbombat que l'impost de societats del País Basc es troba avui suspès cautelarment degut a que el govern d'Espanya (vaja, el seu Tribunal Suprem, que ve a ser el mateix) opina que el tractament diferencial que hi tenen les empreses a Euskadi és incorrecte, perquè hauria de ser considerat ajuda estatal. I, és clar, si la Unió Europea decideix ara que pot haver diferents tipus impositius dintre d'un mateix Estat, queda clar que el contenciós ha d'acabar-se, i que és el País Basc qui tenia raó.. I, en conseqüència, el govern basc n'està molt content, i totes les institucions i associacions patronals basques també.

Perquè aquest tractament fiscal diferenciat ha permès refer-se, durant aquests quinze últims anys,

de la greu situació a la que havien arribat la pràctica totalitat dels sectors industrials tradicionals del país basc. L'any 1987, l'atur hi arribava al 23% de la població activa. Doncs l'espectacular reconversió industrial que s'hi ha produït ha permès de superar aquest atur i, l'any 2005, arribar a unes exportacions de 14.000 milions d'euros, un 75% dels quals estan constituïts per productes de valor afegit de tipus alt o mitjà alt. I, entre les dades que el professor Tremosa ens dóna al seu interessant article “El sistema fiscal de les comunitats forals”, publicat a l'Avui del 14-92006, no s'oblida d'informar-nos del fet que l'índex de fracàs escolar a Euskadi és del 14%, molt per sota de la mitjana estatal. No pot ser-hi aliena la superior dotació de recursos que és aplicada a l'ensenyament públic basc. És també important de subratllar que una part de les subvencions que rep la indústria basca ha de ser retornada, uns anys després, a les diputacions forals. La tradició de seriositat i de duresa que sempre ha caracteritzat les institucions econòmiques basques, públiques o privades, s'hi manté, amb magnífics resultats segons sembla.

Un altre aspecte tradicional basc que també s'hi manté és el de l'esperit cooperatiu. El govern basc, en el número 59, 2005 de la seva revista Ekonomiaz mostra, en una sèrie d'exemples concrets, com el cooperativisme és una font de competitivitat i de desenvolupament empresarial. Curiosament, quan tenia mig embastat aquest article, se m'ha presentat l'oportunitat de llegir un interessantíssim petit estudi, escrit per tres joves investigadors de la Universitat del País Basc sobre el cooperativisme basc davant els processos de deslocalització(*). Recomano la seva lectura (pot ser consultat a la nostra biblioteca): parlen d'innovació, d'aprenentatge, de lleialtat com a valor competitiu, de principis i maneres de fer del cooperativisme. I, si t'ho mires ben bé, també d'unió amb la terra pròpia, amb el poble propi. Déu n'hi do. Santos Hernández Novembre 2006

* El cooperativismo vasco ante los procesos de deslocalización productiva: una propuesta desde el enfoque de los sistemas regionals de innovación, d'E. Etxezarreta, B. Bakaikoa i A. Errasti. Núm. 294


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 25

25 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 294

1. AGUDO TRIGUEROS, A. Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l’amiant. 2005. Barcelona 2. ARAGONES SIGNES, J. Cooperativismo participación y poder. 1987. València. 3. CIRIEC-España. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 40. Abril 2002. València. 4. CIRIEC-España. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 54. Abril 2006. València 5. CIRIEC – España. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 55. Agost 2006.València. 6. DURAN-SINDREU BUXADE, A. Fiscalidad de cooperativas. 1984. Barcelona. 7. El Marc Català de Relacions Laborals i de la Protecció Social. Vol. I. Núm. 4. 2005. Barcelona. 8. El Marc Català de Relacions Laborals i de la Protecció Social. Vol. II. Núm. 5. 2005. Barcelona. 9. El Teletreball a Catalunya. Col. Estudis Núm. 6. 2004. Barcelona. 10. Guía práctica sobre aprovechamiento por turno de bienes inmuebles. OCU. 2000. 11. LOUIS, R. Les coopérateurs et leur comptabilité coopérative. OIT. 1977. Ginebra. 12. Medi ambient. Anuari d’entitats catalanes 2000. Barcelona. 13. ROVIRA, J.; VIDAL, I.; Posibilidades de desarrollo del cooperativismo en el sector sanitario español.1987. Madrid. 14. TIC i Treball a Catalunya. Col. Estudis. Núm. 4. 2004. Barcelona. 15. Une Chine rurale “responsabilisée”. 1985. París.

Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls Unircoop Revista Núm. 1. Octubre 2006 Sherbrooke (Canadà) revue-Unircoop@usherbrooke.ca Revista editada per la Universitat de Sherbrooke. Publiquen un número a l'any i els articles estan escrits en diferents llengües, en aquest cas, castellà, francès i portuguès. Entre altres articles d’aquesta publicació, en destaquem: ■“Aliances i estratègia de les cooperatives per al seu accés i sostenibilitat dels mercats internacionals”. ■“Els models de les pràctiques d'intercooperació: el cas de les cooperatives de consumidors de Quebec”, en el qual els autors fan una descripció i una avaluació que demostren com la posada en pràctica de la intercooperació permet les cooperatives oferir un millor servei. ■“Polítiques públiques de foment del cooperativisme de treball associat al Sud”, on es presenten un balanç i unes propostes a través d’un estudi que plasma el resultat de la investigació portada a terme per contribuir a les millores en el disseny de les polítiques públiques del foment del cooperativisme de treball a l'Argentina, Xile i l’Uruguai. ■“Un model per a l'educació cooperativa informal”, en què l'autor ens proposa un model, que sorgeix de l’anàlisi de la seva experiència en educació d’adults, per poder comprendre com s'articula l'educació informal en el context de l'educació cooperativa. ■“Gènere, dones i cooperativisme: anàlisi de tres cooperatives de reciclatge de Colòmbia”, on l'autora analitza i treu conclusions després d'estudiar tres cooperatives de dones dedicades al reciclatge a Colòmbia. De manera molt sintètica, l’autora ens exposa com el suport familiar i les transformacions en l’àmbit familiar d'aquestes dones són punts bàsic perquè la cooperativa pugui tirar endavant. ■“L'atribució de categories socials a les trobades dels col·legiats d’una cooperativa”, el qual, a partir de l'anàlisi d'una cooperativa de reciclatge de plàstic, realitza un estudi on es veuen els diferents punts que intervenen en el procés de creixement d'una cooperativa.

Empresa y trabajo.coop Núm. 1. Novembre 2006 Madrid pedidos@coceta.coop Primer número d'aquest diari de caràcter bimensual, escrit en llengua castellana i publicat per la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado. Agrupa les notícies per autonomies i per pàgina. Les tres primeres pàgines inclouen les notícies de l'Estat espanyol, amb un breu resum de com es forma una cooperativa i els onze passos que s'han de seguir a nivell pràctic. La pàgina 5 està dedicada a l'opinió, i s’hi inclouen les cartes al director, la traducció de la part d'un article sobre economia social publicat a Le Monde, i l'article titulat: “75 aniversari de la primera Llei de cooperatives a Espanya”, il·lustrat amb una fotografia de Joan Ventosa i Roig. L'editorial destaca part de les intencions d'aquesta nova publicació: “Aquest diari neix per informar i poder difondre una manera diferent de fer empresa”. Les dues pàgines següents es dediquen al cooperativisme internacional. També trobem pàgines on s’expliquen breument diferents ajudes dissenyades pel govern a l’hora d’incentivar la creació de cooperatives. Seguidament hi ha les referències a Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Euskadi, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja , Madrid i Múrcia. Per finalitzar, hi ha la vinyeta amb l'acudit i una entrevista al director general d'Economia Social, del Treball Autònom i Fons Social Europeu de Ministeri de Treball i Afers Socials. Elisenda Dunyó

Núm. 294


294web.qxp

12/1/07

12:25

Página 28

Premi “Albert Pérez Bastardas” La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els

XI Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental · Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre reflexions ·

·

·

· · ·

·

que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d'educació ambiental. Els articles s'hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d'una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina). Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l'article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic. S'adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l'article a fora, i que contindrà les dades personals de l'autor. Els articles també es podran presentar via correu electrònic a l'adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l'article sense signar i un altre que es dirà "dades+títol article.doc" que contindrà les dades de l'autor. El missatge ha d'anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà enviar còpia impresa i s'enviarà un missatge de confirmació de recepció. La dotació dels premis serà: un primer premi de 650¤ i un segon de 300¤. El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d'abril de 2007. El jurat serà format per: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, i, actuant com a secretària amb veu i sense vot, Agnès Giner. El seu veredicte es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana. Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l'autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.

Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org

Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granjaescola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.

Cooperaciocatalana 294  
Cooperaciocatalana 294  
Advertisement