Page 1


293 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto de portada Ramaders de Muntanya del Berguedà, sccl Disseny i maquetació L’apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 27è Novembre 2006

SUMARI Tornaveu

4

Ramon Queralt

Editorial

5

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Ramaders de Muntanya del Berguedà, productes de qualitat i amb garanties Francesc Vila

11

Entrevista Benet Vigo: “La base del cooperativisme de consum són les dones” Núria Esteve i Carme Giménez

14

Ressenya “El banquero de los pobres”, M. Yunus Josep Busquets

17

Gestió de l’empresa cooperativa La Llei de dependència Lluïsa Navarro

18

XV Premi Jacint Dunyó Veredicte del jurat

20

XV Premi Jacint Dunyó - Guanyador El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil

21

Pensem-hi Publicitat de pagament Santos Hernández

25

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27


Un parell de preguntes (que són tres) a Ramon Queralt (Bell-lloc d’Urgell, 1955), estomatòleg

Tornaveu

Què li resulta atractiu del cooperativisme? El fet de la col·laboració. Tens una feina, una activitat pròpia, i t’hi sents ajudat, recolzat.

Què et resulta molest del cooperativisme? Home... el control. Necessites, no sé, una radiografia, i n’has de fer una fitxa així de gran. Però és lògic. És la contrapartida natural de la col·laboració de la que parlava abans. Ha de treballar-se així.

Vostè és membre, com a mínim, d’una cooperativa: Autogestió, cooperativa de metges integrada al grup d’Assistència Sanitària Col·legial. Què n’opina, del funcionament de la seva cooperativa? No sóc membre de cap altra cooperativa, no. La meva dona, però, és sòcia d’Abacus, i el meu pare, al poble, estava molt integrat a la cooperativa local: fins i tot, em penso, va a arribar a tenir-hi algun lloc de responsabilitat. Però jo no m’hi he sentit mai implicat. En canvi, estic molt satisfet de la meva cooperativa i, de fet, la recomano constantment.


Solucions cooperatives

Editorial

Aquest mes, a Cooperació Catalana trobareu que hem dedicat el reportatge de Les Nostres Cooperatives als Ramaders de Muntanya del Berguedà, una cooperativa que es dedica sobretot a la criança de la vedella, tot i que, en les dates en què ens trobem, de cara a Nadal també criïn aviram, com ho són les pintades que il·lustren la nostra portada. El naixement d'aquesta cooperativa, com tantes altres, és la recerca de solucions, en aquest cas per tal de revalorar i promoure la producció de vedells de muntanya i del pollastre de pagès. És aquesta la idea que volíem destacar en aquest editorial: les solucions cooperatives. Quantes no se n'han creat per tal de tirar endavant projectes que altres sistemes organitzatius donaven per perduts? De ben segur que en trobaríem força exemples. Qui sempre troba una solució en el cooperativisme és Benet Vigo, a qui entrevistem en aquest número, tant si és d’ensenyament, sanitari o de consum. Vigo és una persona que durant tota la vida ha tirat endavant amb cooperatives que li solucionaven aquell problema amb què havia topat al seu entorn i sempre amb un èxit considerable. I també dins de l’economia social com a solució a problemes bàsics trobem Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau d'enguany, el llibre del qual, El banquer dels pobres, us ressenyem per tal que us animeu a llegir i investigar sobre com l’economia social obre les portes a l'hora de solucionar les mancances que presenta la societat d'avui dia. Finalment, volem remarcar la publicació del XV premi Jacint Dunyó, que es lliurarà el proper 21 de desembre, a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès. Enguany el premi ha recaigut en l’article de Jordi Sunyé Morales i ens explica quina va ser la situació i la reacció del cooperativisme durant dies tan agitats com els primers de la Guerra Civil. Aquest article continua completant el puzle que representa la història del cooperativisme a Catalunya, que encara té molt de recorregut per fer i molt per conèixer.


6 Noticiari

Planta de reciclatge de cera d’abelles La cooperativa Apícola Tarragonina, del Perelló, va inaugurar el passat octubre una planta de reciclatge i laminació de la cera de les arnes de les abelles. Amb un rendiment de 600 kg. de cera diaris, utilitza un sistema pioner a Espanya per millorar la seguretat laboral Amb una inversió global de 180.000 euros, és la primera planta d’aquestes característiques a Catalunya i també és pionera a la resta de l’Estat espanyol pel tipus de maquinària utilitzada. En la nova construcció, que ocupa prop de 200 m2, s’utilitza tecnologia alemanya per recuperar, depurar i estampar la cera i es dis-

posa d’un sistema de desinfecció de quadres ràpid i efectiu. Aquesta maquinària permet millorar les condicions de seguretat laboral dels treballadors, ja que, a diferència del que succeeix amb els sistemes convencionals, no han de tenir contacte directe amb la cera. Es preveu una producció de 600 kg. de cera diaris que suposaran un estalvi important de costos per als 225 associats de la cooperativa, que aglutinen 26.000 ruscs als quals s’ha de renovar periòdicament la cera per garantir la màxima qualitat en la producció de mel. La cera que no s'utilitzi per

renovar les arnes es destinarà una part a cosmètica i el rebuig que es generi servirà per a adob o per a calderes de biomassa.

València celebra el Dia del Cooperativisme

Es presenta del Grup Cooperatiu Castell d’Or

La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana va celebrar el 7 de novembre el 84 Dia Mundial del Cooperativisme. La jornada celebrada al Museu de les Ciències, en el marc de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, va ser encapçalada pel President de la Confederació, en Luís Valero. La primera part va consistir en una reflexió per part del catedràtic de Ciència Política de la UAB, en Joan Subirats, entorn el sistema econòmic al servei del desenvolupament humà. A la segona part de l’acte es va presentar l’Estudi Econòmic i Laboral del

Castell d’Or és un projecte de producció, elaboració i comercialització d’11 bodegues cooperatives amb producció pròpia i adscrites a 7 denominacions d’origen vitivinícoles diferents, en concret Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Montsant, Tarragona, Catalunya i Cava. Aquestes empreses han posat en marxa un grup cooperatiu presentat el passat 30 d’octubre a Barcelona que té la finalitat d’unir esforços en els processos d’elaboració i envasat per tal de reduir costos i potenciar la comercialització nacional i internacional. La producció global del grup se situa en els 40 milions de kg. de raïm anuals que es comercialitzen a través de 9 marques: Cossetània (DO Penedès i Cava), Francolí (DO Conca de Barberà i Cava), Puig de Solivella (DO Conca de Barberà i Cava), Castell de la Comanda (DO Conca de Barberà i Cava), Flama d’Or (DO Catalunya i Cava), Flama Roja (DO Tarragona), Templer (DO Montsant), Abadia Mediterrània (DO Priorat) i Gran Abadia Mediterrània (DO Priorat). La imatge de les marques és molt cuidada, diferenciada dels competidors i posa de manifest la vinculació amb les diferents zones de procedència. Els vins que elabora Castell d’Or són d’alta qualitat i s’exporten a països com el Japó, Estats Units, la Xina, Mèxic, Rússia, Estònia, Bèlgica, França, Anglaterra, Holanda, Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Alemanya. En aquest sentit, el grup cooperatiu compta amb el recolzament de diferents Wine Masters internacionals amb la finalitat de poder oferir al mercat el que realment demanda.

Núm. 293

Cooperativisme a la Comunitat valenciana, a càrrec de José Portillo, predsident de Florida Centre de Formació. Posteriorment el filòsof i escriptor José Antonio Marina va realitzar una xerrada sobre resolució de problemes a través de la intel·ligència. Per acabar es va homenatjar a tres cooperatives: Divina Aurora, Suministros Especiales Alginetenses i Coviñas, a les que el Conseller d’Agricultura, el senyor Juan gabriel Cotinoes va atorgar una placa de reconeixement. La Cloenda de la Diada va ser a càrrec de Luís Valero.


Noticiari 7

Abacus guanya l’Empresa Flexible

Neix l’Associació per la Cooperació de l’Economia social

La Cooperativa Abacus ha guanyat el premi Catalunya Empresa Flexible en la categoria de gran empresa, que atorguen l’Agència de Comunicació CVA, Manpower serveis de treball temporal i Qid solucions en recursos humans. En aquesta primera edició s'ha premiat a la farmacèutica Amgen i la consultora Govaq en les categories de mitjana i petita empresa, respectivament. L’objectiu d’aquest guardó és promoure en les empreses de Catalunya, la implantació de pràctiques de flexibilitat per facilitar als seus treballadors la conciliació de la vida personal i professional. Les empreses guanyadores opten directament com aspirants al Premi Empresa Flexible, que s’emmarca dins la V Campanya “Cap a l’equilibri de la vida professional i personal” organitzada per CVA a nivell estatal. El dia 5 d’octubre es va presentar el Grup Asces integrat per sis cooperatives de la Comunitat Valenciana. Les Cooperatives Agràries de segon grau Anecoop, Intercoop I Coarval, per les cooperatives de Treball Associat Florida Centre de Formació i Grup Sorolla i la Cooperativa de Consumidors Consum. El president del Grup, Emilio Villaescusa, va dir que "els integrants son empreses líders en els seus sectors, i que el grup assumirà objectius comuns, i que generarà projectes empresarials d’intercooperació multisectorial. Respon a la necessitat de seguir generant riquesa dins l’àmbit de l’economia social. Per això es considera necessari que s’estructurin projectes ambiciosos més enllà de les fronteres territorials". I va afegir: "Volem créixer però amb sentit, amb iniciatives socials, això és responsabilitat social de l'empresa. Volem ser la punta de llança que desenvolupi la seva activitat atenen a la societat. volem potenciar l'economia social, volem reforçar la democràcia i el compromís amb l'entorn. Hem de fer més visible la nostra condició de cooperativistes". Les sis empreses del grup sumen un total de 6.677 treballadors - d'aquests més de 5.000 son socis de les seves cooperatives- i facturen conjuntament 1.380 milions d'euros. Les cooperatives compten, també, amb 150.000 socis productors agraris i 303 cooperatives de base. Més info: http://www.grupoasces.com

Taula rodona sobre deslocalització empresarial Dijous 23 de novembre tindrà lloc a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès (c. Aragó, 281, 2n 2a, Barcelona), una taula rodona sobre com el cooperativisme es posiciona davant de la deslocalització empresarial. Aquesta taula rodona, organitzada per Cooperació Ca-

talana i Nexe, compta amb la participació per al debat d’Alfonso Vázquez, consultor de Hobbest, representants de les cooperatives Mol-Matric i Col·lectiu Ronda, el sindicat Comissions Obreres i la Xarxa contra el Tancament d’Empreses. Núm. 293


8 Noticiari

Èxit de les XI Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa

és de 140 participants de 6 països diferents van partcipar entre els dies 15 i 27 d’octubre a les XI Jornades Nacionals d’Investigadors en Economia social i Cooperativa, organitzades a Santiago de Compostela pel Ciriec-Espanya i el Centre d’Estudis Cooperatius (Cecoop) de la Universitat de Santiago, amb la col·laboració de la Red Española Interuniversitaria de Institutos y Centros de Investigación en Economia Social (Red Enuies. La cita també va servir de marc per a la presentació a Espanya del 27 Congrés Internacional del Ciriec, que tindrà lloc a Sevilla entre el 22 i el 24 de setembre de 2008.

M

En la present edició les jornades d’investigadors van tenir com lema “Els plans estratègics de l’Economia Social” i se celebraren 6 sessions plenàries, 2 tallers generals i 14 tallers temàtics. En els diferents tallers es presentaren més de 60 comunicacions, prèviament evaluades pel Comitè Científic, integrat per més de 20 experts acadèmics. Per primera vegada l’organització va concedir tres premis a les millors comunicacions presentades per joves investigadors. Els premiats en aquesta primera ocasió van ser José M. Herranz de la Casa, Núm. 293

de la Universitat Catòlica d’Àvila; Enekoitz Etxezarreta Etxarri, de l’Instituto de Derecho Cooperativo y de la Economía Social (Gezki) de la Universitat del País Basc; i Alicia Mateos Ronco, del Centro de Investigación y Especialización en Gestión de Empresas Agroalimentarias (Cegea) de la Universitat Politècnica de València. A la inauguració de les jornades intervingueren el director general d’Economia Social, Juan José Barrera, juntament amb el conseller de Treball de la Xunta de Galicia, Ricardo Jacinto Varela; el president del CIRIEC-Espanya, José Luis Monzón, i el rector de la Universitat de Santiago, Senén Barro. Barrera va repassar algunes de les mesures més recents de foment de l’economia social adoptades pel seu departament. Per la seva banda, Ricardo Varela, va destacar que les cooperatives "són realitats assentades a Galícia". Segons el conseller, les cooperatives ajuden a millorar la participació de les dones en el mercat laboral i a crear ocupació estable a Galícia. El president del CIRIEC-Espanya, José Luis Monzón, va destacar que "aquest és un bon moment per a l’economia social". Això és així per la major atenció que li estan donant els poders públics i, més concretament, les institucions europees. La conferència inaugural va córrer a càrrec del director general de la Confederació de Cooperatives

Agràries d’Espanya (Ccae), Eduardo Baamonde, qui va explicar als nombrosos assistents el Plà Estratègic del Cooperativisme Agroalimentari Espanyol. Baamonde va insistir en la importància de créixer per a les cooperatives, amb la fí de negociar millors preus amb les grans cadenes distribuïdores. Les més de 60 comunicacions foren de de gran varietat temàtica, destacant la reforma dels capítols econòmics de les cooperatives; la reafirmació de les aportacions de (propietat de) els socis de les societats cooperatives; arbitratge i resolució alternativa de conflictes en les cooperatives; la responsabilitat dels administradors en la societat cooperativa; cooperatives i responsabilitat social; cooperativisme agrari i intercooperació; qüestiones problemàtiques de les cooperatives d’habitatges; les empreses d’inserció; economia social: conceptes i accepcions afins; polítiques públiques d’economia social; economia social i desenvolupament rural sostenible; noves tecnologies i economia social i història del cooperativisme, 75 aniversari de la primera Llei de cooperatives. Les comunicacions han estat publicades en CD amb ISBN, editat pel CIRIECEspanya i lliurat als participants durant les Jornades.

José Juan Cabezuelo Ciriec-Espanya


Cooperatives de Catalunya 9

NĂşm. 293


Les nostres cooperatives 11

Ramaders de Muntanya del Berguedà, productes de qualitat i amb garanties Ramaders de Muntanya del Berguedà, SCCL, neix com un projecte cooperativista per realitzar una producció pròpia localitzada, amb l’objectiu de produir i comercialitzar unes carns de qualitat superior a les que es poden trobar habitualment al mercat. La vedella de la raça bruna dels Pirineus i el pollastre de pagès en són els productes estrella. Per Nadal, també ofereixen “productes de gamma alta”, com ara: el capó, la pintada, el gall dindi i la polarda.

a cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà va néixer com un acord d’un grup de pagesos i ramaders de la comarca, per promocionar i revaloritzar la producció dels vedells de muntanya i del pollastre de pagès. Fundada el 13 de maig de 1992,

L

aquesta iniciativa empresarial cooperativista es proposa produir i comercialitzar unes carns de qualitat superior a les que es poden trobar habitualment al mercat. Una resolució de la Generalitat de Catalunya del 5 de maig de 1997 va qualificar com a agrupació de productors, la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà, que té la seu central al carrer de Francesc Macià, número 12, de Berga. Actualment, la cooperativa compta amb un centenar de socis, i es dedica principalment a la producció de vedella de pastura i pollastre de pagès. A més, de cara a les festes de Nadal, també comercialit-

zen capons, pintades, galls dindis i polardes. D’altra banda, la cooperativa també té una secció de maquinària innovadora disposa d’una sembradora de sembra directa i d’una màquina d’embolicar bales de farratge que els socis exploten en comú, gaudint d’un avantatge més del cooperativisme. I és que, segons expliquen els responsables de la cooperativa “els esforços, l’enginy i la perseverança dels socis de la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà només tenen sentit quan darrere hi ha gent que creu en els nostres projectes, i en la nostra il·lusió”. Núm. 293


Vedella de muntanya Els vedells de la cooperativa provenen de vaques de pastura en règim extensiu. Això significa que neixen i creixen a l’aire lliure, als camps, als prats i als boscos del Berguedà i de les comarques veïnes, i que s’alimenten exclusivament de la llet de la seva mare i de les pastures naturals. Es deslleten als 5 o 6 mesos d’edat, i la seva alimentació es completa amb productes vegetals com el blat de moro, l’ordi, la soja, la civada i les garrofes.

Productes naturals de qualitat El secret està en fer les coses el millor possible: utilitzen un sistema d’engreix natural i una alimentació a base de cereals, lleguminoses i altres ingredients nobles, han esdevingut des de l’inici el punt de partida per a l’obtenció d’uns productes naturals de màximes qualitats nutritives i organolèptiques (que produeixen un efecte o impressió als sentits). A més, els controls d’aquest sistema, que es realitzen per mitjans interns i externs a la cooperativa, han de ser estrictes i rigorosos per garanteixen la sanitat i la naturalitat al llarg de tot el procés d’engreix, sacrifici i comercialització. La cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà va iniciar l’activitat el 1992 amb la comercialització dels vedells dels associats. Aquest projecte s’ha consolidat al cap de 10 anys amb la creació d’una marca pròpia certificada: Vedella de Ramaders de Muntanya del Berguedà. Des del mes d’agost de 1993, la cooperativa també va començar a comercialitzar el “pollastre de pagès”. I des del desembre de 1998, per Nadal, van iniciar la comercialització del capó, pollastre castrat de petit per engreixar-lo. Núm. 293

Segons els responsables de la cooperativa, “tot l’entorn de la producció gira al voltant del que ens dóna la natura, una natura respectada”. La cooperativa fa un seguiment exhaustiu de tots els vedells que comercialitza, de manera que quan neixen els animals se’ls obre una fitxa tècnica amb totes les dades que garanteixen el procés de qualitat fins al punt de venda final. Amb aquesta garantia la cooperativa ofereix una carn de confiança, criada i engreixada segons el reglament. Tot el procés està avalat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. A més compta amb l’aprovació del Plec de Condicions de la Marca, i està certificat per l’empresa de control EICG.

La vaca bruna dels Pirineus Els vedells que obté la cooperativa són de la raça bruna dels Pirineus i procedents de creuaments amb toros de les races bruna, xarolesa, llemosina o blanc blau dels Pirineus. En els últims quinze anys, els ramaders de muntanya han dut a terme una sèrie d’iniciatives en les que destaca el de la millora de la vaca bruna dels Pirineus, un cas exemplar de desenvolupament endogen, que actua de dins enfora. Bàsicament, s’han optimitzat les

qualitats de la carn i, paral·lelament, s’ha realitzat un dràstic i definitiu sanejament de la raça. Les actuacions van culminar l’abril de 2001, amb l’aprovació a nivell europeu i a denominació de “raça bruna de muntanya”. Aquesta raça té grans qualitats de producció i és especialment de molt fàcil maneig. El sector reconeix que s’ha aconseguit una vaca molt rústica, dòcil i que s’adapta a circumstàncies molt variables. A més, s’han rebaixat els costos de producció mitjançant la implantació de senzills tancats elèctrics, que es poden veure per tot els Pirineus i s’adapten perfectament al paisatge. Així, els remugants han tornat a la seva primitiva funció d’aprofitament dels prats i les pastures, disminuint la demanda de pinsos compostos d’importació. Amb tot, la cabanya de raça bruna s’ha ampliat progressivament, descendint cap al peu de muntanya, amb una població més o menys pura d’uns 40.000 caps.

Pollastre de pagès Els pollastres de Ramaders de Muntanya del Berguedà són criats en galliners a l’aire lliure, sense presses, i alimentats amb blat de moro, tal com ho han fet des de sempre les mestresses de les cases de pagès del Berguedà. Els responsables de la cooperativa asseguren que “aquests pollastres de pagès tenen una carn gustosa, mengívola i saludable que retorna al consumidor el sabor i la qualitat dels productes naturals”. Les condicions principals per a la producció del pollastre de pagès són: que els pollastres han de ser mascles de creixement lent, plomatge vermell, pota groga i coloració fosca de la carn; que els galliners han de ser locals amplis, ben ventilats, amb il·luminació natural i amb jaç protector suficient, i espais a l’ai-


Les nostres cooperatives 13

re lliure; i que l’alimentació ha d’estar formada per una barreja de grans de cereals i lleguminoses, amb un 70% de blat de moro. Evidentment, queden totalment exclosos els greixos, els subproductes industrials de dubtosa procedència i qualsevol tipus d’additiu. Les condicions de la comercialització també estan definides. En primer lloc, tots els pollastres es venen amb una etiqueta numerada, amb el distintiu de pollastre de pagès criat a l’aire lliure, criat al Berguedà. En segon lloc, el punt de venda també disposa d’un certificat que expedeix la cooperativa i que és l’indicatiu de la procedència del pollastre. Per assegurar la qualitat d’aquest producte, la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà disposa de tècnics propis que realitzen controls estrictes i rigorosos per garantir la sanitat i la naturalitat al llarg de tot el procés d’engreix, sacrifici i comercialització del pollastre de pagès: “D’aquesta manera garantim que el pollastre que porteu a la vostra taula és de màxima qualitat i de tota confiança”.

Per Nadal, productes de gamma alta Des de l’any 1998, per Nadal, la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà comercialitza un producte de gamma alta: el capó. Altres productes de qualitat que comercialitza en aquesta època de l’any són: la pintada, el gall dindi i la polarda.

de l’animal que dóna a la carn una tendresa i un gust incomparables. La pintada, molt apreciada pels egipcis, és un ocell d’origen africà. La de color gris perla és la que s’ha introduït en el món sencer i és molt apreciada per les seves qualitats gustatives. És considerada com una au de luxe, ja que el seu caràcter salvatge fa que el seu engreix sigui molt delicat. El gall dindi, originari d’Amèrica del Nord (sud-oest dels EUA i Mèxic), va ser introduït a Europa a través de França al segle XVI. Els galls dindis de Ramaders de Muntanya del Berguedà són femelles de color negre, criades a l’aire lliure. Des de l’any 2001, i per les festes de Nadal, la cooperativa els comercialitza amb una producció molt limitada i artesana. La polarda ha estat l’últim producte en arribar a l’alta gamma dels productes que la cooperativa comercialitza per Nadal. Una polarda és una gallina jove castrada, d’uns 150 dies de vida. La castració es fa quan el pollet té uns 60 dies i pesa aproximadament 1 kg. La intervenció també és quirúrgica i es pot veure la prova.

tal com es fa amb les altres aus i els vedells de la cooperativa. Les condicions per a la producció i la comercialització també estan definides per la direcció de la cooperativa, que també exerceix els controls que tenen establerts per assegurar-ne la qualitat. Tots aquests productes de gamma alta de la cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà es poden trobar als comerços per Nadal i es venen amb una etiqueta explicativa i una recepta inclosa. Francesc Vila

L’alimentació de totes aquestes aus és a base de blat de moro i lleguminoses, sense cap mena d’additiu,

El capó és un pollastre castrat, d’uns sis mesos de vida. La castració es fa quan el pollastre té entre 56 o 60 dies i pesa d’1 a 1’5 kg. La intervenció és quirúrgica, i la prova és el fil de cotó vermell que es troba a la cavitat abdominal de l’animal. L’objectiu del caponatge és millorar les qualitats organolèptiques de la carn. Amb aquest procés s’aconsegueix un canvi en el metabolisme Núm. 293


14 Entrevista

Benet Vigo: “La base del cooperativisme de consum són les dones” Benet Vigo i Trulls neix a Roses l’any 1918. Des de molt jove ha estat el motor de moltes cooperatives, duent a terme moltes tasques d’ajuda als altres, sense treure’n cap benefici ni cap protagonisme. És una persona molt reflexiva, perseverant, responsable i generosa, que, amb el suport i l’entusiasme de la seva esposa, Maria Mercader (1924-1993) porta tota la vida treballant pel progrés col·lectiu, el benestar de la gent i el cooperativisme. Com va ser que vàreu entrar en el món del cooperativisme? Primerament, i abans que tot, haig de manifestar que jo era un jove anarquista. Per a mi, l’anarquisme és la màxima expressió del cooperativisme. Vaig començar a creure en el cooperativisme i els seus principis i valors universals, després de viure les col·lectivitzacions que hi va haver durant la Guerra i de veure’n el fracàs, reflexionant sobre què havia provocat aquest fracàs, que crec que és la mateixa causa que el que es va produir a la Unió Soviètica: fallava l’ànim de treball, la gent no treballa per allò que no se sent seu. A casa meva, a Roses, érem pagesos i jo volia fer la meva feina amb la màxima perfecció. L’any 1944, en retornar dels camps de treball, em vaig incorporar a la tasca familiar i el resultat fou que les nostres vinyes eren les millors de l’Empordà, tothom les venia a veure. Com ho vaig aconseguir? Jo llegia molt, com continuo fent, lleNúm. 293

gia premsa que arribava de França i vaig assabentar-me de l’ús que es feia del DDT a l’agricultura per defensar-se de tota mena de plagues ja durant la Segona Guerra Mundial. Casualment, tenia un amic que treballava a una empresa suïssa i me’n va poder proporcionar. Jo ja havia estudiat l’evolució de les epidèmies –els meus pares n’havien sofert tres, en els seus sembrats–, llavors jo vaig aplicar el DDT a les vinyes, i fou un gran èxit, començàrem a tenir bones collites i a fer córrer l’ús de l’insecticida entre els amics i familiars, aconseguint alhora bones amistats amb persones que pensaven com jo –millorar el desenvolupament del nostre entorn. Així fou l’any 1951, quan amb un grup de companys i amb moltes dificultats econòmiques creàrem la cooperativa agrícola La Bodega, de Roses –hi ha un llibre: Cinco años de labor, que ho explica. Ara bé, vam tenir problemes per

crear-la (hem de tenir en compte que parlem dels anys cinquanta). Els estatuts els enviàrem a Madrid a través d’un conegut perquè no hi havia manera que sortissin de Girona. Gairebé ens aproven dos estatuts! Hi hagué, però, una condició prèvia: que el meu nom no constés enlloc, ja que el fet que hagués estat a la presó era un inconvenient per a l’aprovació de la cooperativa. Recordo que fèiem el vi i el portàvem a les poblacions veïnes, on anàvem proposant la idea de la cooperativa. Així vaig anar propagant la idea i convencent molta gent.

Entenem que en vàreu ser l’impulsor. A vegades els fets m’hi van abocar. Entre octubre i novembre de 1952, per exemple, el govern va acabar amb el racionament i va alliberar els preus de les mercaderies. En conseqüència, els preus es van abaixar. És clar, ens vam trobar que


Entrevista 15

ma, diguem-ne, personal. Quan haguérem de portar el nostre primer fill a escola, ho vam haver de fer a Figueres i, és clar, tothom corria. Era l’any 1972 i, en parlarne amb la Maria, m’engrescà a crear una cooperativa escolar. Aleshores em vaig començar a moure i a convocar reunions. Jo, en aquell moment, ja havia tingut contactes amb el president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament i fins i tot vam visitar una escola cooperativa a Sant Sadurní d’Anoia. Havia llegit en algun diari els articles que sobre cooperativisme escrivia el gran cooperativista Albert Pérez Baró, i també hi vaig contactar, el resultat fou una bona amistat i més entusiasme per anar promocionant les empreses autogestionades. A Roses hi havia una escola privada que dirigia la mestra Anna Massip. La vaig anar a veure i li vaig proposar d’unir-se al nostre projecte i dirigir l’escola. L’Anna ho acceptà il·lusionada. no podíem competir amb els preus dels negociants. Com ho vam fer? Doncs obrint botigues pròpies. Jo vaig procurar que la gent no collís el raïm abans d’hora per tal que en sortís un vi de bona qualitat. I així va ser, un vi de 14 graus meravellós –ja en aquell moment havia fet cursos d’enologia–. Aleshores vaig anar proposant que s’obrissin botigues, a Castelló, a Bellcaire, a l’Escala... en total unes set o vuit. Va ser així com ens en sortírem i ens expandírem per tota la comarca.

En tot això, no teníeu cap càrrec oficial? No, no en vaig tenir cap. Ara bé, em vaig trobar que havia de fer tota la gestió de les cooperatives. Fins i tot vaig anar a veure gent a Olot. I m’encarregava també de portar les mercaderies. Havia d’anar al mercat de Barcelona, amb el gerent de la cooperativa de Banyoles, a vendre, al mercat del vi de la Rambla. Va arribar un punt que els

de les Hermandades em van posar una denúncia, perquè jo tirava per crear cooperatives. Encara que tothom em va defensar, vaig haver de deixar totes aquestes feines una bona temporada. Al cap d’un temps, vaig intuir que el futur es trobava en el turisme, i m’hi vaig començar a dedicar en comptes de les vinyes. El 1957 amb el meu cunyat varem començar a construir l’Hotel Univers, en unes terres de la seva propietat. És clar que en aquest camp també he tirat cap al cooperativisme, i va impulsar la creació d'una cooperativa de serveis que es diu Protur, que té com a objectiu fornir els hotelers dels productes necessaris, amb el consegüent abaratiment de costos i la millora dels serveis als clients, tant en preus com en qualitat.

Com va néixer el Centre Escolar l’Empordà? Bé, tot va començar per un proble-

Durant dos anys ens vam dedicar a fer l’edifici de l’escola. Amb el temps, quan va arribar la Generalitat, ja vaig poder formar part de la Junta.

Crec que en aquell moment hi va haver un gran debat sobre què havien de ser les escoles del CEPEC (Col·lectiu Per l'Escola Pública Catalana), oi? Jo no estava d’acord amb el fet que les escoles del CEPEC passessin a ser escoles públiques. Vaig intentar que passessin a ser cooperatives, però en una reunió, que es va fer a Badalona, on hi hagué un gran debat, es decidí el contrari. Amb el pas del temps, continuo pensant que va ser un error. Els mestres han passat a ser funcionaris, amb uns drets que no tenim la resta de treballadors i penso que això condiciona la dedicació a la seva tasca, de manera que en resulta perjudiNúm. 293


cada la qualitat. A més, si n’hi ha algun que no fa correctament la seva feina, no hi ha manera de substituir-lo per un altre. Però ningú no en parla d’aquests problemes, ningú no recorda que tenen una mútua creada només per a ells. Crec que se n'hauria de parlar més, d'això. A Finlàndia, on el 50% de l'economia és cooperativista, això no passa. No es pot ser professor si no arribes a un nivell pedagògic força alt, la seva categoria és igual a la d’un advocat o un metge. A més, si no ets un bon pedagog, no pots fer de mestre.

Com vau passar de l’ensenyament a la cooperativa Pi i Sunyer, que és sanitària? Hi va haver un moment que van passar per Roses tres metges en molt poc temps. Llavors la població tenia més de sis mil habitants i el trànsit de metges era un daltabaix. Aleshores jo vaig dir: "Si hem portat mestres, també podem portar metges”. I és així com va néixer el projecte de la cooperativa per a la gent gran. De seguida vam fer els estatuts i els vam enviar a Madrid per tal que els aprovessin, cosa que van fer l’any 1979. Però no fou fins al 1989 quan l’Ajuntament de Roses aprovà la construcció de la Residència. Com podeu pensar, de problemes no en faltaren. Foren molts anys de lluita. La Generalitat s’anava restablint i tot depenia de Madrid; a més, havíem d’anar amb compte perquè es creaven cooperatives Núm. 293

que desapareixien amb la mateixa facilitat amb què s'havien creat. La persistència dels socis no va mai, minvar malgrat la paràlisi del projecte, jo deia: “s’ha de tenir fe i s’ha d’ésser optimista i tractar de dur a terme la idea amb una realitat positiva i fructífera”. També animava les persones a fer-se socis dientlos: “Ajuda’t que ajudat seràs. Recordo una vegada que vaig agafar el torn de paraula en una assemblea sobre cooperativisme, precisament perquè jo havia vist com una cooperativa que havia fundat un sindicat es tancava just a l’any de crear-la. Per què passaven aquestes coses? Jo penso que perquè era una cooperativa de consum creada per homes, persones de sindicat, no per cooperativistes. Ja que de cooperativista no se’n neix, es forma. Crec que la base de les cooperatives de consum alimentari són les dones, que són les administradores, les que compren, per tant cal fomentar la cooperació entre dones i formar-les perquè exerceixin les funcions de dirigents.

Voleu dir que els homes no entren en el consum? Tots consumim, tots som consumidors, però l’alimentari normalment va a càrrec de les dones. Jo penso que hi ha quatre classes de cooperatives i cada una té les seves característiques. Hi ha la cooperativa integral, que són els que inclouen tots els vessants de la vida comunitària en una organització cooperativa. Un exemple d’aquest cas és la de Los Pastoreros, a Fuente Vaqueros, Granada: totes les cases i els estris que necessitaven eren en règim cooperatiu,

podies anar a la residència per a gent gran i no et cobraven. Tots els socis menjaven dels seus propis productes... era tot cooperatiu (jo l’he visitada, cinc o sis vegades). Manuel Robles, el president, a qui he tingut el gust de conèixer, ha promogut aquest i altres grups cooperatius, que han rebut diversos premis. Llavors hi ha les cooperatives que no volen canviar el món, sinó subsistir-hi; les formades en un règim socialista i aquelles que, abans de la guerra, es deien cooperatives mercantils, és a dir propietaris que s’uneixen per defensar els seus interessos.

Heu tocat gairebé totes les branques del cooperativisme. Només us falta treball. Diverses vegades he proposat que els treballadors de la residència Pi i Sunyer formin una cooperativa, però de moment no és així. De totes maneres, continuo donant tot el meu suport a la creació de cooperatives.

Ens sembla que valoreu molt els principis i els valors cooperativistes. Sí. Penseu que des que sóc patró de la Fundació Roca i Galès, he assistit a gairebé tots els congressos de l’Aliança Cooperativa Internacional i del CIRIEC. Són dues associacions internacionals on es pot comprendre i aprendre què és el moviment internacional cooperatiu i com es desenvolupa arreu del món. Llegint i rellegint moltes ponències, saps molt bé com els has d’interpretar i dur-ho a la pràctica.

Desitgem que Benet Vigo continuï com sempre: actiu i optimista en benefici del benestar de tota la societat que l’envolta. Gràcies, Vigo, per la vostra desinteressada tasca. Núria Esteve Carme Giménez


Ressenya 17

Muhammad Yunus, El banquer dels pobres Muhammad Yunus. El banquero de los pobres. Los microcrèditos y la batalla contra la pobreza. Ed. Paidos, 2006. Estado y socie dad, 137. Yunus el motiva una idea bàsica, tothom ha de tenir la possibilitat de guanyar-se la vida i poder menjar del seu treball dignament. Fill d’una família arreglada econòmicament, estudià econòmiques, amplià estudis a EE.UU. i tornà al seu país Bangladesh com a professor universitari. Amb col·laboradors i estudiants emprèn l’aventura d’una experiència per la que el donen per quasi boig. La seva tossuda actitud i raonats arguments fan forat assolint allò que pot semblar impossible.

A

El 1983, en contra dels consells de la Banca i de les autoritats del govern del país, funda el Grameen, un banc dedicat a subministrar préstecs minúsculs a les persones més pobres de Bangladesh. El seu objectiu no és només ajudar que els pobres sobrevisquin, sinó generar un mecanisme de confiança a la iniciativa i esperit emprenedor que els ajudi a sortir ells mateixos de la pobresa. Aquesta idea neix un dia de 1976, quan ell de la seva pròpia butxaca deixa 27 dòlars a 42 habitants d’un poblat. Eren fabricants de tamburets que no necessiten més que el crèdit suficient per adquirir la matèria prima pel seu ofici. El préstec de Yunus els ajuda trencar el cercle viciós de la pobresa fundada sobre la creença de que el crèdit és un dret humà fonamental i és d’una brillant simplicitat: deixem diners a les persones

pobres, fomentem una sèrie de principis financers sensats que regulin les seves vides i elles s’ajudaran a si mateixes. Comença a posar en funcionament el Grameen l´any 1977. Banc creat amb aquesta finalitat després d’haver estudiat com es gestionaven préstecs en altres llocs i aprenent dels errors, tenint en compte que els bancs i les cooperatives de crèdit convencionals solen exigir pagaments únics globals instaurà un programa de pagaments diaris. “Després de múltiples errors pel camí, adaptant idees i canviant procediments a mesura que anàvem creixent –diu ell mateix -, ens adonem de la importància que resulten els grups de suport. Ho convertim en requisit obligatori que tota persona sol·licitant s’uneixi a un grup d’altres persones d’idees afins que visquin en condicions econòmiques i socials similars a les seves. Convençuts que la solidaritat seria major si els grups s’anaven formant per si mateixos sense la nostra intervenció. La permanència a un grup no només genera suport i protecció, sinó que també atenua els possibles patrons erràtics de conducta dels seus membres. Al mateix temps la sensació d’una certa competència intergrupal i intragrupal anima als membres a desenvolupar més a fons el seu potencial. Quan es desplaça cap al grup la tasca de supervisió inicial, no només es redueix el treball del banc sinó que augmenta la independència dels prestataris individuals. Al ser el grup el que aprova les sol·licituds dels préstecs de cada membre, és també el grup el que assumeix la responsabilitat moral

de l’emprèstit. Si un membre del grup té problemes, el propi grup s’ofereix normalment a ajudar” afirma Yanus -. En el seu llibre ell descriu els successius passos i esdeveniments d’una experiència rica que ens fa obrir espais a la sensibilitat i a la creativitat. Evidentment seria simplificar molt si ens quedéssim aquí. El llibre que parteix de l’experiència econòmica i social en el tercer món, ens permet obrir horitzons a la imaginació pràctica en el nostre primer món. Ell des d’un projecte pilot, el Grameen, passa a dimensionar aquesta a una constel·lació d’empreses Grameen des del microcrèdit. La resposta objectivament positiva és àmpliament reconeguda per a tots aquells que hi venen prestant atenció, i que tant debò pugui incrementar-se en nombre i convicció. Arribat aquí, no me’n puc estar de preguntar-me, perquè li han concedit el Premi Nobel de la Pau i no el d’Economia? Certament que la seva obra és una contribució a la Pau, però més li escauria, el d’economia, penso, o millor encara els dos alhora. Anant més enllà, perquè l’economia és aquella intocable sobre el qual no es pot qüestionar una base pre-formatejada, com un eix erigit com un tótem inqüestionable? No hem de pensar en una economia per a les persones, que les inclogui a totes activament i responsablement? Aquest llibre suscita repensar indubtablement l’economia. Josep Busquets Núm. 293


18 Gestió de l’empresa cooperativa

La nova Llei de dependència

E

Planificar, ordenar coordinar i dirigir, en l’àmbit del seu territori, els serveis de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència.

Gestionar, els serveis i recursos necessaris per la valoració i atenció a la dependència.

Establir els procediments de coordinació sociosanitària, creant

Núm. 293

els òrgans de coordinació que calgui per garantir una atenció que sigui afectiva;

Avaluar periòdicament el funcionament del Sistema en el seu territori respectiu.

Crear i actualitzar el registre de centres i serveis, facilitant la deguda acreditació que garanteixi el compliment dels requisits i els estàndards de qualitat;

Aportar a la Administració General de l’Estat la informació necessària per l’aplicació del criteris de finançament previstos al article 32.

Assegurar l’elaboració dels corresponents Programes Individuals d’Atenció.

Inspeccionar i en el seu cas sancionar els incompliments sobre els requisits estàndards de qualitat dels centres i serveis i el respecte dels drets del beneficiaris.

En tot cas les Comunitats Autònomes podran definir amb càrrec als seus pressupostos, nivells de protecció addicionals als fixats per l’Administració General de l’estat. Las prestacions i serveis establerts amb aquesta Llei s’integren a la xarxa de Serveis Socials de les res-

SERGI BERNAL

l mes d’octubre es va aprovar per el Ple del Congres dels Diputats la nova Llei de Dependència, que té per objecte regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Per aconseguir això es crea un Sistema per l’Autonomia i Atenció a la Dependència, amb la col·laboració i participació de totes les Administracions Públiques i la garantia per l’Administració general de l’Estat d’un contingut mínim comú de drets per a tots els ciutadans en qualsevol part del territori del Estat espanyol. Si ens concretem a la participació de les Comunitats Autònomes en el sistema, la Llei diu que les Comunitats Autònomes hauran de:


Gestió de l’empresa cooperativa 19

pectives Comunitats Autònomes en l’àmbit de les competències que les mateixes tenen assolides. La xarxa de Centres estarà formada pels centres públics de les Comunitats Autònomes, de les Entitats Locals, els centres de referència estatal per a la promoció de l’autonomia personal i per l’atenció i cura de situacions de dependència, així com dels privats concertats degudament acreditats. Les Comunitats Autònomes establiran el regim jurídic i les condicions d’actuació dels centres privats concertats. Els centres i serveis privats no concertats que prestin servei per a persones en situació de dependència hauran de comptar amb l’acreditació deguda de la Comunitat autònoma corresponent. Els poders públics promouran la col·laboració solidària dels ciutadans amb les persones en situació de dependència, a traves de la participació de les organitzacions de voluntaris i de les entitats del tercer sector. Les prestacions econòmiques seran de caràcter personal i seran vinculades a l’adquisició d’un servei. Les Administracions Públiques competents supervisaran, el destí i la utilització d’aquestes prestacions i el

compliment de la finalitat perquè foren concedides. Com a cas d’excepció quan el beneficiari estigui atès pel seu entorn familiar, es reconeixerà una prestació econòmica per als familiars. La quantia de les prestacions econòmiques s’acordarà per el Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, i s’haurà d’aprovar posteriorment per el Govern per un Reial Decret

l’article 149.1.1 de la Constitució. L’increment progressiu de l’esperança de vida i per tant l’edat màxima de la població comporta lògicament un envelliment progressiu i amb ell un lògic increment de la taxa de població potencialment demandant l’ajut domiciliari amb diferents nivells d’assistència d’atenció, els Centres de dia o bé finalment l’ingrés a residència de tercera edat o assistida.

En referència a la formació bàsica dels professionals i cuidadors, els poders públics determinaran las qualificacions professionals idònia per l’exercici de les seves funcions. Seran els poders públics qui promourà els programes i les accions formatives necessàries per a la implantació dels serveis que la Llei estableixi.

És dons aquí on s’haurà de veure com es va desenvolupant la Llei i de quina manera van arribant les ajudes necessàries per aquestes persones. També s’haurà de veure si l’Estat tindrà capacitat suficient per formar a totes aquelles persones que son necessàries per desenvolupar la feina de cuidador.

Amb aquest petit resum, queda evidenciat que la llei de dependència és una Llei Estatal i que les Comunitats Autònomes tenen poc a decidir, ja que segons diu la mateixa Llei el seu fonament constitucional es dicta pensant en la competència exclusiva de l’Estat per a regular las condicions bàsiques que garanteixin l’igualat de tots els espanyols en el exercici dels seus drets i en compliment dels deures constitucionals, com així ho explica

Creiem que aquí hi ha un cap molt important per a la creació d’empreses privades cooperatives de personal qualificat que poden desenvolupar aquestes tasques. S’haurà d’anar veient quins tipus d’homologació són necessàries per poder crear aquestes Institucions, tot i això creiem ens ho anirà dient el propi desplegament de la Llei. Lluïsa Navarro Assigem Sccl

Núm. 293


20 XV premi jacint Dunyó

Veredicte del Jurat del XV Premi Periodístic Jacint Dunyó eunits a Barcelona el 6 de novembre de 2006, el jurat del XV Premi periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Ramon Llenas, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vernet, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el Primer Premi de la convocatòria d’enguany, dotat amb 650 euros, al treball “El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil”, de Jordi Sunyé Morales. El jurat valorà aquest treball per la seva aportació a la recuperació de la memòria històrica democràtica, explicant l’intent de vertebració del moviment i les seves dificultats, i com la guerra civil i posterior dictadura estronca aquest procés. També es valora l’èmfasi dels valors pacifistes i transformadors de la realitat inherents del cooperativisme.

R

El Jurat concedeix el segon premi dotat amb 300 euros al treball “Cooperativisme ja”, de Rafael Càrdenas Coello, pel seu caràcter difusor dels valors cooperativistes de transformació econòmica i social. La Fundació Roca i Galès es felicita pel nivell de qualitat d’aquesta quinzena convocatòria del Premi Jacint Dunyó alhora que agraeix la contribució a tots els participants.

Acte de Lliurament del XV Premi Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme

Dijous, 21 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre Conferència “Cooperativisme avui” a càrrec de Santiago Esteban i Benito, Director General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació

Sala d’actes de la Aragó, 281, 2n 2a Barcelona Tel. 932 154 870 www.rocagales.org

Núm. 293


XV premi jacint Dunyó 21

Imatge del dia de la inauguració de la Cooperativa La Marítima de Torredembarra. Cedida per Maria Antònia Casasús Jané.

Què va passar el 18 de juliol de 1936 amb les cooperatives? Com va rebre el moviment cooperativista el decret de col·lectivitzacions? Les cooperatives van mantenir l’apolicitisme que les caracteritzava? Com van influir les cooperatives en la distribució de queviures a la reraguarda?

El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil Fa 70 anys que va esclatar la guerra civil. La memòria oral, les publicacions de l’època, els llibres de Albert Pérez Baró i recents estudis que han sortit al carrer ens permeten endinsar-nos en la història d’aquells dies vitals en el context del moviment cooperativista.

Setmanes abans... Durant el mes de juny de 1936 el cooperativisme català es preparava

per al seu IV Congrés. Existia llavors una Federació de Cooperatives, presidida per Miquel Mestre Avinyó. Aquesta entitat publicava un setmanari que es deia Acción Cooperatista. Aquesta publicació duia 16 anys sortint al carrer i era llegit per milers de famílies. El Congrés, més enllà del debat intern del moviment, serviria per a donar un cop de força donant a conèixer la seva tasca “als propis ulls i als dels estranys que ens guaiten amb indiferència els uns, amb recel, els

altres, i no pocs amb atenció, bé sigui per simpatia, bé per mera curiositat.” En aquests moments deien ser unes 80.000 famílies que estaven associades al cooperativisme de consum, sanitari, de fluid elèctric o de serveis diversos. Eren 241 cooperatives de consum, moltes d’elles de recent creació (El Masnou, Fuliola, Bellpuig, etc.). En total, al voltant de la Federació, l’any 1935, havien mogut uns 57 milions de pessetes i havien empleat a 1.166 persones. Núm. 293


22 XV premi jacint Dunyó

Una de les grans decisions previstes en aquest Congrés era la de donar un impuls a la idea de crear la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que vindria a agrupar, per fi, totes les branques del moviment: consum, treball, agricultura, pesca, etc. D’aquesta manera, la Federació passaria a integrar-se dins aquesta gran Confederació. Cal dir que durant els primers mesos de guerra civil es van accelerar els passos per tal que aquesta fita fos una realitat. Tornant al Congrés, també es posava damunt la taula la necessitat de crear una oficina jurídica, una oficina “Tècnico-administrativa” i un almanac de la cooperació on es recollís el moviment econòmic de les cooperatives.

El IV Congrés de les cooperatives El congrés es va celebrar a finals de mes de juny amb 191 delegats representant a 241 cooperatives (l’Empar de l’Obrer, l’Artesana, Catorze d’Abril, Barceloneta, Cambra del Taxi, Constància Martinenca, Econòmica Ripollenca, Economia Obrera, Flor de Maig, etc.). Malgrat l’eufòria dels congressistes, el president va advertir de les dificultats: malgrat tenir una Llei de cooperatives i malgrat tenir una organització forta “No volen deixar prosperar els nostres organismes de segon grau, i a més d’això tracten d’enfonsar les cooperatives.” Quedava molt camí a recórrer per tal d’esdevenir una alternativa al sistema. Paral·lelament, l’esmentat Miquel Mestre dirigia el Comité Ejecutivo de la Federación de Cooperativas de Espanya. Eren diverses les tasques d’aquesta Federación. Destaquem-ne algunes: l’ajuda a les cooperatives afectades pels fets d’octubre de 1934, la realització d’un pla de propaganda, l’organització d’una Cooperativa Central de Abastecimiento, el seguiment de Núm. 293

l’evolució del moviment cooperatiu a l’Estat, les negociacions amb el govern per crear un Consejo Superior de la Cooperación, la preparació d’un congrés de cara l’abril de 1937, l’edició de la revista El Cooperador, etc. Faltaven pocs mesos per esclatar la guerra i la Federació Catalana duia a terme un gran esforç de divulgació amb conferències i reunions a arreu de Catalunya (Torregrossa, Belianes, Ibars d’Urgell, Ràdio Associació de Catalunya, etc.). Un dels seus objectius era la unió de les cooperatives, començant per les d’un mateix municipi. Així, es feien gestions i es celebraven les unions com les de Badalona o Torredembarra. La vivesa de les cooperatives quedava àmpliament demostrada amb la multitud d’actes culturals i lúdics. Posem alguns exemples: classes d’esperanto a la Cooperativa La Fraternitat, festa anual de la cooperació (Sants, Puigreig, Montgat, Manlleu, Canet, Cornellà, Sant Hipòlit de Voltregà, Poble Nou, Sallent, Mataró, Vic ...), cicle de conferències a l’Andreuenca, projecte de Colònies Infantils Cooperatives a Sant Iscle de Vilalta, etc. Hi havia cooperatives sectorials de tot tipus que es movien al voltant de la Federació: Farmàcia Cooperativa al barri de Sant Andreu, Fàbrica de Sabó Productes Coop, Unió de Cooperatives Fabricació Pasta Sopa, etc.

Anhels de pau S’apropava el 18 de juliol i de manera premonitòria el secretari i el president de la Federación de Cooperativas d’España signaven el manifest de la XIV Jornada Cooperativa Internacional fent una crida a la pau mundial: “Fervientes y sinceros son los anhelos de paz del Movimiento Cooperatista Internacional encarnado en la Alianza.” Per la Federación “Los medios de

conseguir una paz firme y duradera entre los pueblos son los de sustituir una organización económica basada únicamente en el provecho individual por otra basada en el interés del conjunto de la comunidad trabajadora”. Tota una declaració de principis molt lligada al pensament polític de Miquel Mestre, expressat monogràficament mesos abans en un acte públic a L’Andreuenca. En els tres primers butlletins d’Acción Cooperatista del mes de juliol (dies 3, 10 i 17) no consta cap altra referència a la situació prebèl·lica que es viu al carrer. Les seves pàgines s’omplen de notícies d’actes de propaganda, balanços i valoracions del Congrés, notícies variades i anuncis de cooperatives agrícoles, cases barates, de cons-


XV premi jacint Dunyó 23

arribats a l’Olimpíada Popular. Els forns no van tancar per poder proveir als dos grups d’homes i dones. Els productes de primera necessitat quasi es van esgotar. Malgrat tot, passades les primeres hores de conflicte, el seu paper en el nou context no estava clar. Es crea un Comitè central de proveïments format per representacions de sindicats i partits. Aquest Comitè no podia prescindir, però, de la Federació de Cooperatives, ja que aquesta controlava una part considerable dels proveïments a Catalunya. Ràpidament els dos organismes es van reunir i es va crear una subcomissió per ajudar, informar i fer tasques de control i distribució.

Cooperant per acabar amb l’alçament

trucció, de xocolata, etc. De fet, hi ha un esforç evident per no polititzar el moviment. Les actes de les juntes directives de grans cooperatives catalanes del mes de juliol tampoc fan esment de l’alçament1. En el quart número del mes d’Acción Cooperatista, però, i amb una setmana de retard, apareix en portada el clarivident titular “El pueblo que habló en las urnas ha tenido que confirmar por las armas su victoria”. A l’editorial expliquen la necessitat de mullar-se: “Ciertamente que nuestro movimiento no es una organización política ni sindical, y por lo tanto, no dispone del control de sus afiliados para tomar parte activa y directa en la mobilización de las milicias ciudadanas. (...) Pero si la organización cooperatista no es la

llamada a tomar parte en la dirección del movimiento del pueblo contra el monstruoso ataque del fascismo, no podría en modo alguno mantener una pasividad que fuera incalificable”. En plena dicotomia entre militars/empresaris i proletariat, el cooperativisme aposta clarament pels segons. El motiu és ben senzill, la seva base social prové de les classes populars. En definitiva, el moviment cooperativista no podia liderar el moviment bèl·lic contra el feixisme però li era impossible desentendre’s. Calia, doncs, lluitar amb el conjunt de forces polítiques i sindicals que li eren afins i que, a més, omplien el gruix de les seves llistes de socis. A l’instant, les cooperatives es van convertir en centres d’aprovisionament de les milícies i dels atletes

Pels cooperadors esclafar el feixisme era un acte pacifista. La barbàrie, la cara destapada del capitalisme i la violència era representada pel cop d’estat militar. Col·laborar a fer efectiva una bona distribució d’aliments a la reraguarda era la millor manera de treballar contra el caos. A més, entre els treballadors que van agafar les armes per a reduir els militars atrinxerats a les casernes hi havia membres de diferents cooperatives. Molts dels seus socis van morir als carrers durant les primeres hores del conflicte armat. Era impossible, doncs, que els esdeveniments no afectessin a la vida diària de les cooperatives. És per això que, en un primer moment, moltes activitats federatives i dels seus associats, programades amb anterioritat al 18 de juliol, es van suspendre. El 29 de juliol el conseller d’economia Lluís Prunés i el President de la Generalitat de Catalunya van signar el decret sobre les cooperatives. En aquest decret s’especificava que l’administració passava a controlar totes les cooperatives a través del Consell Superior de la Cooperació. Núm. 293


24 XV premi jacint Dunyó

Malgrat això i el debat que provocà en el si del moviment, la Federació va acceptar el decret perquè els interventors havien de ser triats entre els socis i no pas entre persones alienes a les entitats. Entre línies, però, es pot llegir el recel amb què es miraven la nova situació legal. No els agrada ser controlats per ningú però admetien públicament que, de moment, no hi havia perill per a les cooperatives. Calia, tanmateix, que les entitats complissin al peu de la lletra les disposicions que dictessin els organismes superiors. La situació, doncs, no era del tot còmoda com s’hagués pogut preveure.

era que, amb el cop militar, el canvi de règim a la reraguarda era possible. Diversos articles analitzen llavors la necessitat de posar en pràctica de manera completa tota la teoria cooperativista. Però “hom ha pogut palesar de seguida els inconvenients que es plantejaven motivats per la indisciplina d’algunes organitzacions i propis també d’una revolució del tipus i de l’envergadura de la que estem vivint.” És a dir, hi ha un canvi en l’organització de l’economia, les cooperatives hi tenen molt a dir i però les dificultats seran grans per la diversitat de criteris i pel caos a la reraguarda.

Malgrat tot, els cooperativistes pensaven que tot tornaria a la normalitat ben aviat. És el sentit de frases com la que publicaven el 7 d’agost: “La rebel·lió militar que esclatà a la nostra ciutat el dia 19 del passat i que segueix resistint encara a alguns indrets d’Espanya”. Poc es devien pensar que aquesta resistència que encara hi havia en algun racó de l’Estat duraria 3 anys i que s’arribaria a imposar amb una força i una crueltat indescriptible. Del que sí se n’adonaren ràpidament

Incertesa a la reraguarda

Núm. 293

Ben aviat, una de les principals dificultats a la zona republicana va ser l’abastiment d’aliments bàsics. Aquí les cooperatives van assumir el seu paper i van demostrar la seva notable experiència. Es van crear moltes cooperatives, fins i tot impulsades pels sindicats CNT i UGT, i es van unificar totes les d’un mateix municipi allà on es va poder (Barcelona, Igualada, Terrassa, Mataró, Vilassar de Dalt, etc.). Amb aquestes unifica-

cions s’aconseguia una millor coordinació i eficiència. Malgrat tot, algunes unificacions es feien a contracor i donaven més problemes que solucions. Però a banda de l’abastiment, un altre problema va ser el marc legislatiu en què es van haver de moure. El Decret de Col·lectivitzacions, que es va publicar el 24 d’octubre de 1936, no va ser vist amb bons ulls pel moviment cooperatiu. Hi va haver sectors de la CNT que van qüestionar el paper de les cooperatives. Per a defensar-se va caldre un gran esforç propagandístic, una demostració d’eficiència en el dia a dia i un reconeixement institucional aconseguint una representació directa al Consell d’Economia. Però això ja són històries per a un altre escrit. Jordi Sunyé Morales 1. Vegeu els casos de la Cooperativa Obrera Tarraconense (Agustí Gutiérrez, 2005) o de la Societat Agrícola de Valls (Antoni Gavaldà, 1989).


Pensem-hi 25

Publicitat de pagament mi, com a tota la gent raonable, m’encanta desitjar impossibles. En matèria de futbol, per exemple, jo voldria que tots els equips –tots- perdessin tots els partits –tots. Així, com que a les masses futboleres allò que els agrada és –no ens enganyem- que guanyi el seu equip, aquestes masses perdrien l’afecció al futbol i es dedicarien, no sé, a la fotografia dels xampinyons o al conreu de les margarides boscanes, que són activitats tan ximpletes com ara veure partits per televisió, i que, en canvi, no produeixen tanta despesa ni promouen tantes fílies i fòbies estúpides.

A

Amb aquest primer aclariment, em penso que és obvi que jo no m’he sentit mai representat per cap equip de futbol. Jo no puc sentirme representat per una vintena de milionaris, la màxima característica intel·lectual dels quals és la de saber moure amb gràcia i amb els peus un artefacte esfèric de cuir. Més encara si tenim en compte que –amb algunes honroses excepcions a aquests adinerats senyors ni se’ls acut la possibilitat de dedicar una part dels avantatges que la vida els ha donat a una cosa tan lògica com seria estudiar una mica l’idioma del país que els acull i els paga uns emoluments de prínceps. I quedi clar que no em refereixo només a la llengua de Catalunya. Encara que també, és clar. Tanmateix, confesso que, durant aquests darrers anys, sense cap augment sensible en el meu futbo-

lerisme, sento créixer en mi, i ja és curiós, uns estranys sentiments culers. De vegades, em sento, ves quins ous, força a prop del Barça. I, a sobre, sé molt bé per què. La cosa ve dels canvis que s’han esdevingut al Barcelona F. C. des que el senyor Laporta n’és el president. La decidida actitud que ara presenta el club contra les actituds violentes, el foment de la cortesia en el tracte amb les directives dels altres equips, són les que jo desitjo, no ja en aquest equip, sinó en tots. La seva opció catalanista, respectuosa, clara i explícita, és la que jo desitjo en totes les facetes del meu país. La intel·ligència i la civilització de donar suport a un entrenador fins i tot quan, al començament, els seus civilitzats i intel·ligents mètodes no semblaven donar encara els resultats desitjats. La política, dintre de l’equip, de crear companyonia i respecte mutus. Fins i tot amistat i afecte, sembla, sobretot si ho comparem amb el que passa en altres equips de similar categoria competitiva. Tot això, coneixent com coneixem la influència que aquests esports tenen sobre la societat actual, és fer, o a mi m’ho sembla, veritable obra social. I ha de ser aplaudida. I, a sobre, aquest assumpte de la Unicef. Després d’un període d’estudi sobre si el Barça duria publicitat a les samarretes –cosa que no havia fet mai-, ha resultat que sí. En durà. Les samarretes dels jugadors faran publicitat de la Unicef, d’aquesta entitat internacional que es dedica a lluitar, en tot el món,

contra la pobresa, la manca d’escoles, la mortalitat infantil i materna, la transmissió de la sida. Publicitat pagada. A canvi de tenir l’honor de fer publicitat d’aquesta organització, el Barça pagarà a la Unicef, durant cinc anys, el 0’7% dels seus ingressos anuals. Unes fonts diuen que això significa un milió cinccents mil euros per any, altres diuen que arribarà als dos milions: la mitjana representa, cada any, uns tres-cents milions de les antigues pessetes. Són molts diners, encara que si tenim en compte els diners que es mouen en el futbol, aquesta xifra tampoc no sigui res de l’altre món. Però, vaja: que s’estengui l’exemple. I, mira, sembla que sí que es pot estendre. Només un mes després del contracte Barça-Unicef, ens arriba una notícia en aquest sentit. Una empresa, Marlex EKM, que patrocina un humil equip de segona regional i que col·labora també amb una ONG que manté escoles per als infants més pobres del Nepal, ha decidit treure de les samarretes el nom de l’empresa i substituir-la pel de l’ONG. Així que els futbolistes de la U. E. Fornells lluiran al pit, a partir d’ara, el nom de la Fundació Vicky Sherpa. Publicitat de pagament, sí senyor. A la fi, acabaré reconciliant-me amb el futbol.

Santos Hernández Novembre 2006

Núm. 293


26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres 1. Associats per Competir .3 r. Congrés. FESALC. Barcelona. 1993.. ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 291

2. Butlletí Informatiu. Fundació Jaume Bofill. 1989.Barcelona .1990. 3. Carta a una Maestra . Alumnos de la Escuela de Barbiana. Nova Terra. Barcelona. 1976. 4. Cooperació empresarial i cooperació de serveis. SERVICOOP. Barcelona. 2004. 5. Ecología Política. Cuadernos de debate internacional. Núm. 30. Icaria editorial 2005. Barcelona. 6. Debate sobre la Cualificación del Trabajo. Sociología del Trabajo. Núm. 2.Madrid.1980. 7. Els sous de la dona a Catalunya . Estudi de les diferències salarials entre els homes i dones .Documents. N.1. Generalitat de Catalunya.Barcelona. 2005. 8. Evoluciones de la familia. ingeniería genética,factores demográficos,políticas de família,valores.revista Internacional de Ciencias Sociales. Unesco. Barcelona. 1990. 9. Governança i desenvolupament sostenible. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2004. 10. Guia de les Nacions Unides. Centre Unesco de Catalunya.. Barcelona.1987. 11. JORDAN GALDUF, Josep Mª. España frente a los terceros países mediterráneos.Generalitat Valenciana.. València.1989. 12. LOWIT ,Thomas. El sindicalismo en la Europa del Este. Ed. Nova Terra. Barcelona.1973. 13. PAZ CANALEJO, Narciso. La Sociedad Cooperativa ante el reto de los mercados actuales. Un análisis no sólo jurídico. Informes y Estudios.Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. .Madrid.2002. 14. Política de crecimiento económico. Revista Internacional de Ciencias Sociales. Unesco. Barcelona.1989. 15. Revista de Información. 1980.Madrid.

Unesco.

Núm.21.

Gener-març

Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org


Biblioteca/Revistes 27

Retalls Compartir Revista del cooperativisme sanitari. Núm. 64. Octubre-desembre 2006 www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu Revista trimestral, publicada per la Fundació Espriu. Com cada número publicat,la revista consta de quatre seccions fixes. La primera, sota el títol Salut, inclou sis articles dedicats aquest tema. La segona, de Cooperativisme Sanitari, on els diferents articles fan referència a les activitats i actes portats a terme per les diferents entitats que constitueixen la Fundació Espriu. Destaquem l’article titulat: L’OIT considera les cooperatives sanitàries com un model útil per a les administracions públiques . Ressenya de la reunió que va tenir com objectiu, avançar en la tasca de l’Aliança Internacional per a l’Extensió de la Protecció Social. La secció Monogràfic està dedicada al cinema i la infància, on una sèrie d’articles tracta des de diferents punts de vista el binomi cinema, infància. L’última part de la revista inclou una sèrie d’articles de temes diversos englobats sota el títol Cultura.

Triodos magazine Núm. 103 . Octubre –desembre 2003 Bruxelles info@triodos.be www.triodos.be Revista trimestral, editada per la Banque Triodos, escrita en francès. Tracta de totes les activitats que s’hi porten a terme i altres d’interès social i econòmic. Reproduïm part dels títols dels articles: La sensació Triodos prima per sobre de tot. Crida als cooperadors. Article on parla de l’exemple de finançament a Alterfin i exposa el cas de la cooperativa Comixmul constituïda fa molts anys amb l’ajuda de microcrèdits. El vostre habitatge en una perspectiva llarga. Nous extractes de comptes: més informacions. Construir millor, pagar menys. Espai Kegeljan. Cada dia més verd. Triodos finança un vaixell fluvial. El que dura més i no es car. Verd i sa, i de més envergadura. Construcció “natural”. On parlen dels habitatges bioecològics. Acaba amb Flash Crèdits. Llistat de diferents entitats relacionades amb la natura, l’economia social, serveis, cultura, d’ONG, etc. que han rebut crèdits d’aquesta banca.

TU Lankide Núm. 516. Octubre 2006 Aretxabaleta (Guipuscoa) jmarcos@otalora.mcc.es Revista mensual editada per Mondragón Corporación Cooperativa. Escrita en euskera i en castellà. Reproduïm part del sumari: Noticies. Agenda. Loramendi consolida la seva recuperació, amb noves comandes per valor de deu milions d’euros. . El tema de portada i petit monogràfic dedicat a la seguretat laboral a les cooperatives. Zero accidents. Article que tracta de la millora de les condicions de seguretat i de salut laboral , que és un principi compartit per les cooperatives. Entrevista a la Directora de Lagunaro –Mondragón.Entrevista al director General de Olasan .Fagor Ederlan la seguretat es primer. A les altres seccions destaquem :a Aula Cooperativa l’article Deslocalització. Els temes bàsics són la solidaritat assistencial, la solidaritat universal i consciència solidària. Inclou dos retalls de premsa relacionats amb el cooperativisme, on reprodueixen una part del text publicat. Formació pel Movimento sin Tierra de Brasil. La publicació acaba amb la secció de Llibres i web, Passatemps i Personatges.

Elisenda Dunyó Núm. 293


Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història

5 FERRER I GIRONÈS, Francesc. Joan Tutau i Vergés. Col. Cooperativistes Catalans, 5. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Altres llibres de la col·lecció

GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

1

ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

2

CASANOVES I PRAT, Josep. Josep Lladó i Quintana. Col. Cooperativistes Catalans, 3. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

3

JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel. Sants Boada i Calsada. Col. Cooperativistes Catalans, 4. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

4

Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org

Cooperaciocatalana 293  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you