Issuu on Google+

104 ButlletĂ­ Primavera 2013

Nous reptes: aturem els robots assassins 30 anys treballant per la pau El TCA ĂŠs una realitat


Butlletí Primavera 2013

[

FundiPau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

]

Per començar Sal sobre la ferida Hauríem d’aprofitar millor aquests anys de crisi econòmica per atacar frontalment l’escàndol de la despesa militar. No sé quan ho farem si no és ara, quan la despesa militar és sal sobre la ferida. Veiem com es retalla en despeses socials, augmentant el sofriment de les persones que ja han perdut el tren i fent créixer el nombre de les que el perden; es retalla en sanitat en un país que envelleix; es retalla en educació tot i que l’educació que no s’ha rebut de nen o d’adolescent no es pot donar més endavant; es retalla en cooperació com si fos cosa de rics quan exercir-la mútuament és una necessitat dels pobres. I mentre això passa, no s’està retallant de manera equivalent en despesa militar; és més, s’estan fent martingales comptables que donen

com a resultat que les despeses militars augmenten. És un escàndol, i un escarni, i un robatori també perquè els diners, els aporten els ciutadans i especialment els assalariats. Fa trenta anys, quan va néixer la Fundació per la Pau (ara FundiPau), l’objectiu reeixit d’una generació va ser la desaparició de la mili; ara l’objectiu inajornable ha de ser la radical disminució de la despesa militar. FundiPau suma voluntats amb el propòsit de multiplicar resultats: milers de milions d’euros estalviats en ferralla i parafernàlia militars i retornats al poble d’on han sortit per a subvenir necessitats socials. Alfons Banda, coordinador del Comitè Internacional de FundiPau

Notícies

Debat sobre l’exèrcit i la seguretat a Catalunya

Nova web de FundiPau

La perspectiva d’una possible construcció d’un Estat propi a Catalunya, ha obert moltes portes de debat sobre qüestions que no s’havien plantejat fins ara, per no tenir capacitat decisòria sobre elles. Entre aquests temes hi ha el de garantir la seguretat de la ciutadania del país. El moviment per la pau, amb una llarga i consistent trajectòria de denúncia, reivindicació i propostes, s’ha incorporat també activament en aquest exercici de prospectiva.

En el context de la celebració dels 30 anys, a FundiPau hem renovat la nostra plana web. Amb els canvis que hi hem introduït, volem que sigui una eina més dinàmica i propera, que expliqui de forma clara i directa qui som, què fem i com podeu col·laborar amb la nostra tasca. Perquè, una entitat com FundiPau no existiria si no fos pel suport i la col·laboració de les persones que compartiu el nostre convenciment de que cal avançar, pacientment però inexorable, cap a una cultura de pau.

Així, diverses persones vinculades a diferents entitats de pau han constituït Estat de Pau, un grup de treball estable per debatre sobre quin hauria de ser el model de seguretat de Catalunya, en cas que esdevingués un estat independent. Entre les primeres activitats previstes hi ha l’organització d’un seminari de debat que conclourà amb l’elaboració del document “El model de seguretat d’un estat propi del segle XXI”. El text es difondrà entre la ciutadania en general però s’adreçarà especialment a aquelles persones que hauran de prendre decisions en aquest camp.

D’altra banda, una delegació del col·lectiu Pau i Treva, han lliurat a la Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, el manifest “Catalunya per la seguretat humana i la pau”, un text que compta amb l’adhesió de més d’un miler de persones de diversos àmbits. En el document, es demana que el procés cap a la independència es faci pacíficament, des del diàleg i cercant el màxim consens, alhora que s’oposa a la creació d’un exèrcit propi, entre altres punts. Diversos membres de FundiPau participen i donen suport a aquests iniciatives. Més informació a: www.pauitreva.cat

Entre les principals novetats de la nova web hi ha el Bloc: FundiPau opina, on periòdicament publicarem les reflexions i opinions de l’entitat sobre diferents temes relacionats amb l’actualitat, els conflictes, la pau i el desarmament. Si no ho heu fet ja, us convidem a visitar la nova web i a afegir els vostres comentaris al bloc d’opinió. www.fundipau.org

2 FundiPau


Butlletí Primavera 2013

FundiPau

30 anys treballant per la pau, i endavant Aquest any FundiPau arribem als nostres primers 30 anys d’història. I amb la nostra tasca d’educació i sensibilització per la pau, amb les campanyes pel desarmament i el control de les armes i amb el suport a actors de pau hem volgut incidir en com s’escrivia aquesta història. Durant aquests anys, hem participat activament en alguns dels principals passos que s’han donat per avançar cap a una cultura de pau –l’eliminació del servei

militar obligatori i l’aprovació de la Llei de comerç d’armes a l’Estat espanyol, l’aprovació de la Llei de Foment de la Pau i la creació de l’ICIP a Catalunya, i la prohibició de les mines antipersones i de les bombes de dispersió i la recent aprovació del Tractat sobre Comerç d’Armes a nivell internacional.

anys heu confiat en la nostra tasca. Com a petita representació de totes aquestes persones que heu fet possible que haguem arribat fins aquí i que puguem seguir endavant, hem entrevistat al dos dels col·laboradors més antics i a una de les més recents de FundiPau. MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!

I tot això ha estat possible gràcies al suport continuat o puntual de totes aquelles persones que al llarg d’aquests 30

Benet Pera (1924), agricultor jubilat de Canet de Mar. Va ser una de les primeres persones que va fer un donatiu i encara col·labora amb nosaltres. Per què va decidir col·laborar amb FundiPau? Perquè considero que el més dolent del món són les confrontacions bèl·liques i una Fundació que defensa la pau, val la pena ajudar-la. De seguida que vaig saber de la seva creació, m’hi vaig apuntar. Per què creu que és important el treball per la pau? Perquè tot i que ara hi ha problemes molt greus, com l’atur, encara és un problema més gran que hi hagi exèrcits i armament on s’inverteixen molts diners. Per tant, cal pressionar al màxim per fer veure a la gent que no ens hem d’enfrontar, que hi ha una altra manera de solucionar els conflictes. Quina de les activitats de FundiPau considera més necessària? Tot el que fa està bé però s’ha d’insistir tant com es pugui en que cal eradicar els exèrcits. Tal com va dir Alfons Banda, de FundiPau, en una conferència, de problemes n’hi haurà sempre, però cal resoldre’ls parlant i amb l’educació dels ciutadans, no amb la violència.

lladora social de Santa Ana Uroz (1967), treba i. Margarida de Montbu ores més recents. rad bo l·la co És una de les au? l·laborar amb FundiP Per què va decidir co O “N ell qu pendent des d’a Perquè tenia un deute via ha moment que m’ a la guerra” que era el rovaig fer. Però els comp ho d’haver fet sòcia i no la , ara i nt, r el mome n tenaços i saben troba só e qu ò, t aix cta en Tra ten el s miso aconseguir au en tot el procés per participació de FundiP a manera de celebrarUn ta. en ha estat l’emp es, rm d’A rç me Co e sobr e mai prendre un bla que ens cal més qu sem em è rqu pe bé tam ho i compromís més ferm! Es podria fer el treball per la pau? nt rta po im és e qu u m de fer cada Per què cre pau és el treball que he la è rqu pe : les rau pa ció i desolació un joc de colors davant la devasta de tge isa pa un r ixa itimació de la dia per de ls drets humans, la leg de ió rac lne vu la ia, tíc m aquella flor de la injus el treball per la pau co en ar ns pe a rad ’ag M humanitat per guerra... a en un casc militar. La ad on ab ra ter la en x que florei sense ingenuïtat! sobre de la barbàrie. I més necessària? de FundiPau considera Quina de les activitats , diria que la més s de feina a FundiPau Per donar una mica mé anyes de sensibilització moments són les camp blen fonanecessària en aquests sensibilització, em sem la de s din I . ica lít po social i pressió anàlisi, aquests han de reflexió, participació i mentals els espais de més gent a fer pressió ciència, per animar a servir per prendre cons seu dia a dia. política i actuar en el

lada de Barcelona. Àngels Fàbregues (1944), mestra jubi gues. És una de les col·laboradores més anti d’acord amb el seu objecFundiPau? Perquè estic plenament Per què va decidir col·laborar amb de plena confiança per davant, ja des del començament eren tiu i amb les persones que hi ha al cap a mi. e en pau és treballant all per la pau? L’única manera de viur treb el nt orta imp és que creu què Per ció. de la força, a la llarga, no és cap solu pacíficament per la pau. La solució . a del comerç irresponsable d’armes considera més necessària? La denúnci au diP Fun de ts vita acti les de a FundiPau 3 Quin


Butlletí Primavera 2013

Desarmament

El TCA ja és una realitat El Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) es va aprovar per una aclaparadora majoria el 2 d’abril de 2013. Dos mesos després, el 3 de juny, es va obrir a la signatura dels Estats i el primer dia ja el van signar 67 països, entre els quals hi havia grans exportadors com el Regne Unit, França, Alemanya i també

l’Estat espanyol. Es preveu que els Estats Units, el principal exportador d’armes del món, el signi el setembre. Perquè el Tractat es pugui aplicar, a banda de signar-lo, cal que els governs el ratifiquin. Una vegada l’hagin ratificat 50 Estats, el text entrarà en vigor al cap de 90 dies.

es?

bre Comerç d’Arm

tat so Què implica el Trac

ions juríque estableix obligac l na io ac rn te in t en onsables i instrum rantir controls resp ga El TCA és el primer de l ta r pe ts ta cios per als Es nals d’armes conven io ac rn te dicament vinculant in es ci èn er s tipus de transf eficaços per tots el ces i components. nals, municions i pe mprometen a: mes, els Estats es co Ar d’ ç er m Co de t encionals, Al firmar el Tracta ències d’armes conv er sf an tr s le s te to t damen • Regular adequa s i components. ce pe municions i t contribuir a erència d’armes po sf an tr a un si t en destí, o si tivam • Avaluar exhaus seguretat del país de la i u pa la a av sc so nals dels soscavar o en efecte s normes internacio le de ns cio la vio s de greu serveixi per facilita la comissió nal Humanitari, o si io ac rn te In et Dr l de de gènere o Drets Humans i ganitzat, violència or im cr e, ism or rr realitzar actes de te dones i els nens. violència contra les iades des del mes puguin ser desv ar s le e qu de c ris ha criteris per a • Analitzar si hi e no compleixen els qu s ïso pa s er rc te a destinatari original rtacions. po ex d’ ió l’autoritzac , i peces i compoencionals, municions nv co es m ar d’ ó ci ta punts anteriors. • Prohibir l’expor rmi algun dels dos nfi co es e qu s ca nals i nents en sferències internacio an tr s ve se s le e br es anuals so rt, a fi de • Presentar inform l als altres Estats pa na cio na ll ve ni a ió ests inactivitats d’aplicac undial d’armes. Aqu m ç er m co el en a ènci millorar la transpar . disposició del públic a r ta es formes han d’ s Estats un s, et TCA exigeix al iso om pr m co s st ue e aq ions pràces així com disposic Per tal de dur a term tiv ra ist in m ad i es gislativ seguit de mesures le nt els Estats tiques. an de dur a terme ta l’h t ta ac Tr l de ió sionar els plicac etat civil, ha de pres ci La supervisió de l’a so la de s ca el ets i at civil. En nacionals tan compl es rm fo Part, com la societ in s el s ic bl orin i facin pú governs perquè elab ssible. e de suacurats com sigui po cialment responsabl ofi m ru fò el és rt Estats Pa La Conferència dels l TCA. de pervisar l’aplicació

4 FundiPau


Butlletí Primavera 2013

Desarmament

Una mica d’història “La votació d’avui, que ha permès l’aprovació del primer tractat global per regular el comerç internacional d’armes, és una fita històrica, que marca l’inici d’una nova era. A partir d’ara s’ha acabat la impunitat per als traficants d’armes i els violadors dels Drets Humans”. Jordi Armadans, director de FundiPau.

“Aquest és un bon dia per als supervivents de la violència armada arreu del món, i un dia d’orgull per la Campanya Armes sota Control; però la feina no s’acaba aquí. Ens hem d’assegurar que aquest Tractat realment produeix canvis positius sobre el terreny. Els Estats han de ratificar el TCA ara, i fer que la seva aplicació immediata sigui una prioritat.” Alex Gálvez, supervivent de la violència armada i Director Executiu de la Fundación Transiciones de Guatemala.

“Aquest Tractat fa que els governs s’hagin de fer responsables de totes i cadascuna de les transferències d’armes que entrin o surtin del seu territori i els exigeix que prioritzin els drets humans i la llei humanitària per davant dels beneficis econòmics en cada decisió que prenguin. S’han perdut massa vides a causa de la violència armada, ara tot això canviarà.” Allison Pytlak, Coordinadora de la Campanya Internacional Control Arms.

El camí per arribar fins aquí no ha estat ni ràpid ni senzill. Ens hem de remuntar als anys 90 per saber com es va començar a gestar tot plegat. La primera vegada que es planteja públicament la idea de crear un instrument internacional que prohibeixi la venda d’armes quan es consideri que podrien servir per cometre violacions dels Drets Humans va ser l’any 1997. Un grup de premis Nobel de la Pau, encapçalat per Oscar Arias en va ser el promotor. A partir d’aquí, la societat civil, encapçalada per Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes lleugeres (FundiPau n’és membre) van agafar el testimoni i l’any 2003 va néixer la campanya Armes Sota Control. En un primer moment, la idea d’imposar un marc legal a una indústria valorada en més de 100.000 milions de dòlars anuals es va qualificar d’utòpica i poques persones creien que podria arribar a fer-se realitat. L’any 2006 l’Assemblea General de les Nacions Unides va votar una resolució perquè s’iniciés el procés cap a l’elaboració d’un tractat. I aquí va començar el camí oficial. Es consulta els països sobre el Tractat, es crea un grup d’experts perquè debatin sobre com hauria de ser el text i finalment, el 2009 s’estableix un calendari per dur a terme el procés diplomàtic. Entre el 2010 i el 2013 es van fer quatre conferències preparatòries i dues conferències finals, que acaben, les dues, sense acord. Es perd així l’oportunitat d’aprovar el TCA per consens. Malgrat el fracàs del procés diplomàtic, un grup de països, encapçalats per Kenya, van traslladar una petició a l’Assemblea General perquè se sotmetés el Tractat a votació. Finalment, el 2 d’abril de 2013, el TCA es va aprovar per 154 vots a favor, 3 en contra i 23 abstencions.

FundiPau 5


Butlletí Primavera 2013

Campanyes

Aturem els robots assassins FundiPau se suma a aquesta nova campanya internacional Els ràpids avenços tecnològics en la recerca militar han permès el desenvolupament d’armes capaces de seleccionar i atacar objectius sense la intervenció humana. Un bon exemple en són els drones, els avions armats no tripulats que en la darrera dècada han estat molt utilitzats per exèrcits com el dels Estats Units. El principal argument pel seu ús és que, d’una banda, no es posa en perill la vida de pilots i, de l’altra, que se’ls estalvien les seqüeles emocionals inevitables després d’un atac en què han mort éssers humans. Però els drones no són les úniques armes robot i països amb alta tecnologia militar com la Xina, Israel, Rússia i la Gran Bretanya, estan avançant cap a sistemes que donaran a les màquines plena autonomia de combat. Des de FundiPau veiem amb preocupació el greu risc que suposa per a la població civil d’arreu del

món, però especialment en les zones en conflicte, el desenvolupament d’aquestes armes robòtiques. Per això hem decidit implicar-nos en aquesta nova campanya, impulsada per una coalició internacional d’ONG. La campanya es va presentar a Londres l’abril de 2013 i reclama la prohibició preventiva i total del desenvolupament, producció i ús de les armes totalment autònomes. La prohibició s’hauria d’aconseguir per mitjà d’un tractat internacional, així com de lleis nacionals i altres mesures. En els propers mesos es duran a terme accions reivindicatives i de pressió per tal que la prohibició es faci efectiva. Més informació a www.stopkillerrobots.org.

“Deixar les decisions sobre la vida o la mort en el camp de batalla en mans de les màquines traspassa un línia moral fonamental i representa una aplicació inacceptable de la tecnologia.” “La prohibició de les armes autònomes és essencial per protegir la humanitat d’un nou mètode de guerra que no hauríem de permetre que arribés a existir.” Jody Williams, Premi Nobel de la Pau 1997, juntament amb la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones 6 FundiPau


Edita: FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A 08010 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org President: Xavier Masllorens Director: Jordi Armadans

Coordinació butlletí: Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Foto portada: Stop Killer Robots Dipòsit legal: B-50326-2077

Butlletí fet amb el suport de:

Butlletí Juny’09

En breu 30 anys, en concert

Sabies que...

an utilitzat al més populars que s’h Una de les banderes u és la que reper simbolitzar la pa ria stò hi la de rg lla etodista d’Ohio Martí. El pastor m nt Sa de rc l’A ta presen uest símbol per Kirk va emprar aq James William van , juntament amb incipis del segle XX primera vegada a pr lia representar la globus terraqui. Vo un i t lla tre es l ce un és recentana unida en pau. M m hu ça ra la de at diversit Martí el va t de l’Arc de Sant gu ne co és m y en ss ment, el di ent pacifista italià a vegada el movim fer servir per primer ternitat del poble. xa per la pau i la fra ar M la en , 61 19 el i i lesbià i els el d’alliberament ga m co ts en im ov m s Altre indígenes d’Amèrica llatina també tenen banderes basades en l’Arc de Sant Martí.

Més d’un miler de persones van assistir al concert “30 anys promovent la cultura de pau” que La Locomotora Negra va fer el dissabte 13 d’abril al Palau de la Música per celebrar els 30 anys de FundiPau. A totes les persones que vau participar d’alguna o altra manera en l’organització i difusió del concert, a les que hi vau assistir i a totes aquelles que, amb el vostre suport, heu fet possible que FundiPau dugui a terme la seva tasca continuada i perseverant durant aquests 30 anys: Moltes gràcies!

3r Curs on-line Davant l’èxit de participació en el segon “Curs d’introducció a la pau i els conflictes” on-line que organitzem des de FundiPau, a la tardor en farem una tercera edició. El programa està pensat per a persones interessades en temes de pau, cooperació i solidaritat de la província de Barcelona. El curs compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. Properament informarem de com i quan s’ha de fer la inscripció a www.fundipau.org.

VIII Memorial Joan Gomis Fins el 15 de juliol es poden presentar treballs i candidatures a la vuitena edició del premi de periodisme solidari Joan Gomis. El Memorial compta amb dues modalitats. D’una banda, obres periodístiques escrites o audiovisuals, inèdites o publicades, i de l’altra, trajectòries periodístiques de persones, institucions o iniciatives compromeses amb els valores solidaris.

Ajuda’ns a construir una cultura de pau

> Nom i cognoms > NIF > Adreça > Codi postal > Població > Telèfon > Correu electrònic Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f _____ f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària > Banc / Caixa > Compte / llibreta

Entitat

Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt

> Titular del compte o llibreta Oficina

Control

Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona *El número de compte de FundiPau és: Catalunya Caixa 2013-0616-88-0200477680 Abans de fer-me soci, vull rebre més informació

Signatura del titular del compte / llibreta FundiPau 7


Butlletí Primavera 2013

Parlant de pau amb...

Leila Nachawati “Durant 40 anys, Síria ha estat un forat negre del qual no se’n sabia res” La Leila Nachawati, és una activista hispano siriana pels drets humans i experta en estratègies de comunicació, en especial de la regió de l’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica. És professora de comunicació a la Universidad Carlos III de Madrid i col·labora amb mitjans de comunicació com Global Voices, Al-Jazeera i El diario.es.

Com explicaries breument el conflicte de Síria a algú que no en sabés res? Durant 40 anys, Síria ha estat un forat negre del qual no se’n sabia res. La premsa internacional estava prohibida, el règim controlava tots els mitjans de comunicació i perseguia qualsevol forma d’oposició. El 2011, en el context de les mobilitzacions contra les dictadures a tota la regió, la ciutadania siriana va sortir al carrer per demanar llibertat, dignitat i justícia, els tres lemes més repetits en les manifestacions. Va sorgir tot un moviment de desobediència civil basat en protestes pacífiques i en l’emergència d’una creativitat ciutadana que feia molts anys que estava reprimida i es manifestava de cop i volta a través de l’art, la música, els dibuixos, els diferents espais d’internet...

Com va reaccionar el règim? Detenint manifestants desarmats, inclosos un grup de nens d’entre 9 i 12 anys per fer una pintada a la seva escola on repetien el que havien sentit al seu voltant “El poble vol la caiguda del règim”. Aquests nens van ser torturats i aquest fet va provocar una reacció encara més gran, amb centenars de milers de sirians als carrers de tot país, cada dia, durant sis mesos. En aquest temps, el règim va organitzar campanyes de detenció massives, torturant i assassinant els membres clau del moviment de resistència no violenta. La brutalitat del règim contra civils desarmats va portar a la deserció d’oficials que es negaven a carregar contra la població. Es va formar l’Exèrcit Sirià Lliure. Dos anys després, aquella oposició conviu amb altres grups armats, molts procedents d’altres països, alguns amb la seva pròpia agenda i els seus propis objectius que disten molt d’allò que reclamaven els sirians quan van començar les protestes. Els sirians no lluiten només contra la dictadura dels Asad, sinó amb els intents externs de corrompre una revolució que demanava un estat civil on imperés la justícia i amb respecte a la diversitat del país. En aquests moments, juntament amb els esforços de gran part de la ciutadania siriana de mantenir l’esperit de la seva revolució a través d’iniciatives de desobediència civil, conviu una guerra geoestratègica en la qual països com l’Iran i l’Aràbia Saudita mesuren les seves forces, cadascun amb els seus propis objectius. Hi ha molts elements implicats en aquesta lluita, de la qual els sirians són les víctimes.

Qui hi ha a les forces opositores al règim? Síria és un país de majoria islàmica i, en el seu conjunt, tant musulmans de diferents confessions com cristians composen un país conservador en el tema religiós. Això no vol dir que les reivindicacions de la ciutadania siriana tendissin a un

Estat amb llei islàmica com el que hi ha a l’Aràbia Saudita o a l’Iran. De fet, la reivindicació d’un Estat civil, un Estat de i per als ciutadans, és una constant des de l’inici de les protestes. És cert que hi ha hagut una deriva cap a altres tipus de reivindicacions, en gran mesura fomentades per l’entrada de grups extremistes de països amb una altra visió de l’Estat i també és cert que del caos i la impunitat actuals només se’n pot esperar que els grups amb tendències laïcistes quedin cada vegada més relegats. Són els grups més extremistes els que compten amb un major finançament dins de l’oposició armada, són els que aconsegueixen les majors victòries, mentre que els grups amb més diversitat i visió d’un Estat civil, amb prou feina tenen suport i la seva repercussió és menor.

Com valores el paper dels països de la zona i de la comunitat internacional? El suport a l’status quo ha estat fort, encapçalat per Rússia, que ha funcionat com a suport del règim, proporcionant-li armament i legitimitat internacional. De l’Iran es pot dir que actualment manté una ocupació de Síria (amb Hezbollah com a braç armat) i és el lideratge iranià qui pren les decisions i no el sirià. El suport a un canvi ha estat condicionat per agendes de països com l’Aràbia Saudita que no es corresponen amb els objectius pels quals els sirians van sortir al carrer, un fet que planteja molts problemes. La resta del món, inclosa la Unió Europea, ha fet poc més que limitar-se a observar cóm la situació s’anava podrint. Pel que fa a qui ha donat verdaderament suport a un estat civil per a Síria i a les reivindicacions de llibertat, igualtat i justícia per la qual tants sirians han lluitat, es pot dir que ningú.

Un desig. La Síria de diversitat religiosa, ètnica i cultural en la qual vaig créixer, sense el terror que ens obliga a parlar de Síria en murmuris. Entrevista sencera a: www.fundipau.org/butlletins


Butlleti104