Page 1

Butlletí Hivern 2010

* B’Tselem: 20 anys treballant pels Drets Humans * Passos cap al desarmament * Arrenca a Barcelona l’exposició Cinema i Pau

95


Butlletí Hivern 2010

[

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

]

Per Començar Solucions que són problemes Acceptem amb facilitat que ens manca coratge, “no sóc un heroi”, però no pas intel·ligència o imaginació. És molt poc probable sentir un seriós “sóc un xic curt”. L’experiència, però, mostra que no anem sobrats. Com explicar sinó el reiterat posicionament a favor de la violència com a eina per resoldre conflictes? No sabem prou bé que la violència, ni que sigui com a resposta a una provocació violenta, genera més violència? El segrest del vaixell Alakrana ha propiciat opinions temibles. En una tertúlia matinal a la Televisió de Catalunya s’opinava que un cop salvats els mariners calia emprendre una persecució “a sang i foc” dels pirates, i s’assenyalava que tenim un rebuig extremat de la violència, argumentant que és també un instrument de les democràcies. Un altre

seguia: “quan hi ha una baixa entre els soldats, s’arma un sacramental cosa que no passa a França o a la Gran Bretanya”. No és més que una tertúlia, però preocupa que opinadors significats es mostrin tan primaris. Més enllà d’opinions, el govern de l’Estat ha acabat per adoptar una decisió lamentable amb la formació d’una força privada de protecció dels vaixells. Una altra manifestació de poca intel·ligència i menys imaginació. És la solució Far-West: pistolers. No és això. Som conseqüència del passat però hauríem de tenir l’objectiu de superar-nos per esdevenir precedent de solucions millors. Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau

Notícies

La Fundació per la Pau, en xarxa

Cartells per la pau

Durant el mes de novembre, la Fundació per la Pau ha participat en diferents trobades de les xarxes nacionals i internacionals de les quals forma part.

La Fundació per la Pau ha editat una col·lecció de quatre cartells per promoure la cultura de pau. S’hi destaquen quatre idees bàsiques: els valors d’una cultura de pau, el desarmament, els conflictes, i el treball per la pau. També posen de manifest que aconseguir un món sense violència requereix l’esforç i el treball constant de tots i totes.

D’una banda, el 6 de novembre va participar en el seminari La investigación y educación para la paz hoy: retos para el siglo XXI organitzada per l’Asociación Española de Investigación para la Paz. La trobada es va celebrar a Saragossa i representants dels principals centres d’educació i investigació per la pau de l’Estat van reflexionar sobre les dificultats de l’educació per a la noviolència. D’altra banda, els dies 13 i 14 de novembre va prendre part en les Jornades del Moviment per la Pau organitzades a Barcelona per la Federació Catalana d’ONG per la Pau i per l’Institut Català Internacional per la Pau. Els assistents van reflexionar i debatre sobre el present i el futur del moviment pacifista a Catalunya. Finalment, del 14 al 16 de novembre va assistir a la Trobada Anual de l’International Peace Bureau, a Washington. Aquest any, el tema de la 2 Fundació per la Pau

conferència era Rolling back militarism: a task for the global movement. S’hi van analitzar les prioritats de les campanyes de l’IPB, les possibles vies per contrarestar el militarisme i noves vies de col·laboració entre els membres de l’organització. Entre els resultats de la trobada destaca la carta que es va enviar al president dels EUA, Barack Obama demanant-li que declari un alto el foc a l’Afganistan i arreu durant la setmana dedicada al lliurament dels Premis Nobel, del 4 a l’11 de desembre. Podeu trobar la carta a: www.ipb.org.

Aquest material està pensat tant per treballar amb alumnes de secundària i universitaris com per sensibilitzar la població adulta en tallers o exposicions. El seu objectiu és ajudar a la reflexió a favor de la pau, el diàleg, la cooperació i la noviolència com a formes de resolució dels conflictes. Els cartells, del quals se n’han editat 500 exemplars, es distribuiran per escoles, instituts, universitats, centres cívics i biblioteques dels municipis que han donat suport al projecte: l’Hospitalet de Llobregat, Girona i Vacarisses. També es poden adquirir al local de la Fundació per la Pau al preu de 10€, o a través de la botiga de la plana web.


Butlletí Hivern 2010

Conflictes

L’organització israeliana de drets humans B’Tselem compleix 20 anys Per commerorar l’aniversari publica les dades del cost humà del conflicte al Pròxim Orient recollides per l’organització. L’any 1989, un grup de professors, advocats, periodistes i membres de la Knesset van fundar el Centre d’informació israelià pels drets humans en els territoris ocupats, B’Tselem. El seu objectiu és oferir informació i educar la població israeliana i els polítics sobre les violacions dels drets humans en els territoris ocupats, combatre el fenomen de la negació que preval entre la població israeliana i ajudar a crear una cultura dels drets humans a Israel. Per commemorar els seu aniversari, B’Tselem ha fet públic un informe amb les dades recollides per l’organització

des del 1989 fins el 2009. Aquest període inclou molts dels principals esdeveniments que han marcat el conflicte, des de la Primera intifada palestina, el període d’Oslo i la Segona intifada, així com la recent operació militar Plom fos (Cast Lead) a la franja de Gaza. En aquests 20 anys, gairebé 8.900 israelians i palestins han mort a causa del conflicte.

executiva de B’Tselem: Jessica Montell, directora s et deixa amb el cor “La perspectiva de 20 any ut a la violació del dret encongit, especialment deg elians que es deriva del a la vida de palestins i isra a, també podem destacar conflicte. De tota maner fa ts humans. Per exemple, diversos avenços en dre ent ins eren sistemàticam vint anys, milers de palest ant les investigacions. dur i rutinàriament torturats ts les organitzacions de dre Gràcies als esforços de a , aquesta tortura s’h humans, inclosa B’Tselem aturat.”

Víctimes Les forces de seguretat israelianes han mort 7.398 palestins a Israel i als territoris ocupats durant els darrers 20 anys, entres ells, almenys 1.537 menors. L’any en què hi va haver el nombre més elevat de víctimes va ser el 2009: 1.033 persones, de les quals 315 eren menors. La majoria van morir a Gaza durant l’operació Plom Fos. El 1999 va ser l’any amb el nivell més baix de víctimes palestines, 8 persones.

Detencions administratives El novembre de 1989, 1.794 palestins van ser retinguts per Israel en detencions administratives, una detenció sense judici. Avui, el nombre de detinguts administratius és de 335. El nombre més baix d’aquests detinguts, 12, es va registrar el desembre de 2000. El nombre més elevat es va produir durant la segona intifada, el gener del 2003, quan es van retenir 1.007 persones.

Durant els mateixos 20 anys, els palestins han mort 1.483 israelians, dels quals 139 eren menors. Del total, 488 eren membres de forces de seguretat i 995 eren civils, morts en atacs de palestins a Israel i als territoris ocupats. L’any amb el nombre més elevat de víctimes israelianes va ser el 2002: 420 persones, de les quals 269 eren civils, inclosos 47 menors, i 151 eren membres de forces de seguretat. El 1999 va ser també l’any amb el nivell més baix de víctimes israelianes, 4 persones. Assentaments Demolició de cases Israel va demolir almenys 4.300 cases en els territoris ocupats entre els anys 1989 i 2009, per haver estat construïdes sense permís o com a càstig. Aquesta xifra no inclou la destrucció de propietats durant les operacions militars. Aquest tipus de demolició inclou 3.540 cases destruïdes només durant l’operació Plom Fos de 2009 i unes 2.700 llars van ser demolides durant incursions militars prèvies a Gaza.

Les dues darreres dècades han vist un increment substancial del nombre d’israelians que viuen més enllà de la Green Line (la línia verda d’armistici pactada el 1949). El 1989, la població dels assentaments era de 69.800 persones a la zona occidental, (excloent-hi Jerusalem est), i 118.100 a Jerusalem est. Avui, més de 300.000 Israelians viuen a la zona occidental, i uns 190.000 a Jerusalem est.

Fundació per la Pau 3


Butlletí Hivern 2010

Desarmament

Aturem el finançament de les bombes de dispersió Un any després de la històrica signatura de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió a Oslo el desembre de 2008, les ONG de la Cluster Munition Coalition (CMC) fan una crida als governs per tal

que aturin el flux de diners que van a parar a mans dels productors d’aquestes armes indiscriminades.

La campanya es basa en un informe elaborat pels membres de la CMC, KV Pax Christi i Netwerk Vlaanderen. El document denuncia que Jordi Armadans, director de alguns bancs i altres institucions la Fundació per la Pau: financeres de països que han signat la prohibició continuen “No és acceptable la doble moral de, per invertint en empreses que fabriuna banda, prohibir les bombes de disperquen bombes de dispersió.

sió i, de l’altra, seguir permetent que es facin inversions i s’obtinguin benefic is de la fabricació d’aquestes mateixes arm es en altres països”

de 138 institucions financeres, entre elles el BBVA, que inverteixen en fabricants de bombes de dispersió. Hi ha préstecs per valor de més de 5 bilions de dòlars a productors de bombes de dispersió, de més de 4,2 bilions de dòlars en inversions a serveis bancaris, i 11,8 bilions de dòlars que corresponen o són gestionats per accions i bons. Més informació i informe complet a: www.stopexplosiveinvestments.org/report

L’informe Worldwide investments in cluster munitions: a shared responsibility (Les inversions en bombes de dispersió arreu del món: una responsabilitat compartida) dóna el nom

Les ONG denuncien que l’Estat espanyol no aplica correctament la nova Llei de comerç d’armes Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han elaborat un informe que analitza les estadístiques oficials de transferències d’armes per part de l’Estat el 2008. L’estudi confirma que l’Estat espanyol exporta material de defensa a destins on pot contribuir a cometre violacions dels drets humans, exacerbar conflictes armats o deteriorar el desenvolupament sostenible de la zona. A més a més, segons les ONG, el Govern central continua sense facilitar informació precisa sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països amb un historial preocupant com Colòmbia, Israel, i Sri Lanka, entre d’altres. Aquestes són les primeres estadístiques anuals elaborades pel Govern central després de l’entrada en vigor de la llei de comerç exterior de material de defensa i de doble ús a Espanya i l’informe de les ONG denuncia greus deficiències en la seva aplicació. La Comissió de Defensa del Congrés Arran de l’informe de les ONG, i en virtut de la nova llei, la Comissió de Defensa del Congrés ha emès un dictamen amb recomanacions al Govern en el qual li demana alguns canvis en la informació que ofereix sobre la venda d’armes perquè millori la transparència. També li exigeix més rigor a l’hora d’autoritzar vendes d’armes en funció de la situació dels països de destí d’aquest material.

Alguns avenços Les quatre ltimes rme de les ú organitSegons l’info des al als presenta u n a s e u zacions q ti estadís 8 es valoren posiutats, el 200 ip D ls e d s Congré terial tivament que ncies de ma rè e sf n a tr r les estadísvan fe milions alor de 934 v r e p tiques anuals sa n fe de de ent incorporin les ra lleugeram if x a n u , s d’euro ns el dades sobre passat. Sego y n a l’ a r o les transferènsuperi nal ut Internacio it st In s cies d’armes ió ig prest la Pau ecerca per a de caça i de tir R e d lm o c o d’Est es col·loca esportiu i les at espanyol st E l’ , I) R (SIP seves munimundial exportador ís a p sè cions, sotmesos si a com , Rússia, a control per re dels EUA e rr a d s, e d’arm e Unit. primera vegaça i el Regn n ra F , a y n a Alem da el 2008, i informació sobre les raons que han motivat diverses denegacions d’exportació. També és positiu el compromís del Govern i del Parlament espanyol per posar fi a la fabricació i exportació de les bombes de dispersió. Tot i així, encara queda un llarg camí per recórrer per complir plenament la legislació. Trobareu l’informe a: www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/documents/290909contrainforme2009.pdf

4 Fundació per la Pau


Butlletí Hivern 2010

Els principals venedors d’armes del món donen suport a l’elaboració d’un tractat internacional per regular el comerç d’armes El mes d’octubre, durant l’Assemblea General de les Nacions Unides, 153 països van votar a favor de la resolució per tirar endavant el procés d’elaboració d’un tractat internacional que reguli el comerç d’armes. Entre els països que hi han donat suport destaca la presència dels Estats Units que, per primera vegada en la història, se suma a una iniciativa d’aquestes característiques.

pals venedors d’armes del món –com els mateixos Estats Units (70%), el Regne Unit, França i Alemanya – han donat suport al procés de l’ONU que fa anys que les ONG reclamen. Tot i que Rússia i la Xina, grans exportadors d’armes, es van abstenir, s’espera que participin també en el procés.

Després de més de tres anys d’intensos debats, finalment la majoria dels princi-

Les ONG de la campanya Armes Sota Control han acollit amb satisfacció aquest gran Campanya Armes sota Control: avanç històric i demana als estats que “El Tractat sobre Comerç d’Armes negociïn un tractat necessita una regla d’or que exigeixi als governs realment eficaç. que

aturin les propostes de transferències d’armes quan existeixi un risc important que s’acabin utilitza nt per cometre greus violacions dels drets hum ans o crims de guerra. Una regla així podria salv ar milers de vides i protegir els mitjans de vida de milions de persones.”

itè Daniel Mack, coordinador del Com d’Incidència de les ONG: “La presència dels EUA farà que la t didinàmica de la negociació sigui mol tenir fícil però, tot i així, és molt positiu rnaels principals actors del comerç inte .” cional d’armes implicats en el procés

També hi ha però alguns punts foscos en el procés. Representants de la campanya manifesten les seves reserves sobre el procediment previst per a la Conferència de l’ONU, que podria

donar a cada estat el dret de veto sobre les decisions definitives. Adverteixen que no s’ha de permetre que un petit nombre d’estats escèptics segrestin el procés del Tractat sobre el Comerç d’Armes quan està clar que el món vol un tractat sòlid. La resolució aprovada a les Nacions Unides ha permès que per primera vegada hi hagi un calendari concret de tres anys on es discutirà el contingut del Tractat. En els propers dos anys es faran conferències preparatòries i el 2012 tindrà lloc una conferència diplomàtica d’alt nivell on es discutiran els detalls i el text definitiu.

Taula rodona: Desarmament: victòries i reptes El divendres 20 de novembre la Fundació per la Pau va organitzar aquesta taula rodona a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones i la intervenció de dos dels responsables dels avenços més significatius en desarmament aconseguits recentment. D’una banda Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition, va explicar el procés liderat per la societat civil que ha aconseguit l’aprovació de la convenció internacional que prohibeix les bombes de dispersió. D’altra banda, Daniel Mack, coordinador del Comitè d’Incidència de les ONG presents en les negociacions

del passat octubre a les Nacions Unides, va explicar com avança el procés per aconseguir un tractat internacional que reguli el comerç d’armes. La Fundació per la Pau participa activament en les dues campanyes tant a nivell internacional com al nostre país. En l’acte també hi van intervenir David Minoves, director general de Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya i Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. Trobareu la crònica de l’acte a www.fundacioperlapau.org Fundació per la Pau 5


Butlletí Hivern 2010

Educació per la pau

Exposició Cinema i Pau A partir del gener del 2010, la Fundació per la Pau posarà en marxa per les comarques de Barcelona Cinema i Pau, una nova exposició itinerant per promoure la reflexió sobre la visió que es transmet des del cinema de la violència i la pau. Així, a partir d’alguns exemples de pel·lícules com Gandhi, Haz lo que debas i Paradise Now, entre moltes altres, l’exposició Cinema i Pau fa reflexionar el visitant sobre la cultura de pau, la noviolència, el desarmament, els conflictes oblidats, el terrorisme, el militarisme i el comerç d’armes. Tot i que també s’adreça al públic adult, la mostra està pensada especialment per treballar-la amb joves de secundària. Per això s’han fet unes fitxes didàctiques que ajuden a aprofundir-ne el contingut.

Aquesta exposició itinerant forma part del Catàleg d’oferta d’accions de sensibilització de la Diputació de Barcelona per al 2010. Està a disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona i d’entitats que vulguin exposar-la als seus municipis de comú acord amb l’ajuntament. Per sol·licitarla, poseu-vos en contacte amb la Virginia Garzón, vgarzon@fundacioperlapau.org, 93 302 51 29. Així mateix, l’exposició, en un format diferent, està itinerant per les comarques de Girona des del setembre de 2008. Si voleu dur-la al vostre municipi, poseu-vos en contacte amb el Cedre, www.solidaries.org.

Anima’t! Participa en el 3r Concurs d’Animacions per la Pau La Fundació per la Pau ha presentat les bases de la tercera edició del Concurs d’Animacions per la Pau. En aquesta ocasió se centra en el tema “Camins de pau: noviolència i diàleg”. El Concurs d’Animacions per la Pau té per objectiu promoure la creació d’animacions digitals a favor de la cultura de pau i crear un fons permanent de pel·lícules animades que estigui a la dis-

posició d’aquelles persones i entitats que promoguin els valors propis de la cultura de pau. Bases i inscripcions a la web del concurs: www.fundacioperlapau.org/concurs. S’acceptaran els treballs que arribin abans del 30 d’abril de 2010. El Concurs d’Animacions per la Pau compta amb el suport de l’Oficina de

s Modalitatmenys d’un minut

alls de Spot: treb és d’un balls de m e tr : e tg a Curtmetr minut

Premis

Modalitat spot

: 300 €

Modalitat curt

metratge: 600

Premi del públ

ic: 200 €

s

Categorie

anys nors de 18 Júnior: me anys jors de 18 Sènior: ma

6 Fundació per la Pau

Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i la col· laboració del Departament d’Educació de la Generalitat, Pangea, Animac, Animadrid, Cinema Truffaut, ASIFA Catalunya i ASIFA França, Museu del cinema, Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), AFCA, i la Xarxa de Televisions Locals.

Tots els trebal ls premiats i el s que el jurat consid eri oportú, s’in clouran en un DVD i s’ ex festivals i cert hibiran en diversos àmens, en cine mes i a la televisió. A més, estaran pe nj forma perman ent a la web de ats de l Concurs d’Animacions per la Pau i al ca YouTube de la Fundació per la nal Pau.


Edita: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n, 1a A 08010 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundacioperlapau.org President: Alfons Banda Director: Jordi Armadans Coordinació: Lourdes Vergés

Consell de Redacció: Jordi Armadans, Roser Cardona, Virginia Garzón, Lourdes Vergés, Toni Viader Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Foto portada: Goran Tomasevic, © Reuters

Butlletí Hivern 2010

En breu La violència que acceptem

Sabies que... illiams i la seva

la Pau Jody W La Premi Nobel de bre de receptes de e han publicat el lli fillastra Emily Goos i inclou secrets r Peace. El receptar i Nobel cuina Ingredients fo guanyadors del Prem ta an ix se de és m culinaris de Williams, el es com la mateixa de la Pau i activist Desmond Tutu bisbe de Sud-àfrica w. Segons i l’actriu Mia Farro una recepta Williams, “perquè ites una resulti bona, necess lsim d’allò, mica d’això, un po . Amb un rajolí d’allò altre , neeix at m el a la pau pass altat, cessites justícia, igu La . .” s.. drets human meitat de les vendes del llibre es lliuraran a la Nobel Women’s Initiative, que dóna suport a dones que treballen per la pau.

Dipòsit Legal: B-50326-2007 Butlletí fet amb el suport de:

Després de tres anys d’itineràncies per 60 municipis de la província de Barcelona, l’exposició La violència que acceptem acabava la seva trajectòria. La mostra, ideada per la Fundació per la Pau, ha rebut la visita de més de 14.000 persones i ha recorregut 2.936 km.

Cicle de Cinema i Drets Humans Del 16 d’octubre al 18 de juny, la Fundació per la Pau, Mans Unides i Samba Kubally organitzen el Cicle de Cinema i Drets Humans a Santa Coloma de Farners. Un cop al mes es projecten pel·lícules com Pan y rosas, Los edukadores, En tierra de nadie i Slumdog millionaire i després hi ha un espai per al debat. Els organitzadors volen promoure la reflexió sobre el respecte dels drets humans al món a través del cinema.

IV Memorial Joan Gomis 2009 El 27 d’octubre es van lliurar els premis del IV Memorial Joan Gomis. En la modalitat d’obres inèdites es va premiar Maribel Hernández per Romper el silencio. La ocupación israelí contada por sus soldados. En la modalitat de trajectòries periodístiques i obres publicades, el guanyador va ser el documental Volver a nacer. Memoria desde el exilio del genocidio de la Unión Patriótica en Colombia de Paco Simón i Óscar Bernácer de la Fundació CEPS. El Memorial Joan Gomis té per objectiu la promoció d’un periodisme solidari.

Ajuda’ns a construir una Cultura de Pau

> Nom i cognoms > NIF > Adreça > Codi postal > Població > Telèfon > Correu electrònic Vull col·laborar amb la Fundació per la Pau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària > Banc / Caixa > Compte / llibreta

Entitat

_____ f

Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt

> Titular del compte o llibreta Oficina

Control

Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona *El número de compte de la Fundació per la Pau és: Caixa de Catalunya 2013-0616-88-0200477680 Abans de fer-me soci, vull rebre més informació

Signatura del titular del compte / llibreta Fundació per la Pau 7


Butlletí Hivern 2010

Parlant de pau amb... Rosa Maria Calaf La Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) és l’actual presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Durant la seva llarga trajectòria professional ha estat corresponsal de TVE a ciutats com Nova York, Moscou, Viena, Buenos Aires, Hong Kong i Beijing. Entre molts altres guardons, ha rebut el Premi Ondas (2001) i el Premi Nacional de Periodisme (2009).

Absolutament, perquè igual que els mitjans de comunicació podem contribuir positivament a crear una cultura de pau, també poden difondre una cultura de violència. I d’això en tenim molts exemples com la guerra de Iugoslàvia i les matances de Ruanda. Hi ha casos extrems on els mitjans llencen directament missatges de conflicte però en molts altres casos és la seva forma habitual d’informar, en comptes d’explicar el què passa i acostar la realitat de l’altre difonen prejudicis i estereotips. Quins interessos hi ha al darrera d’aquesta actuació? El disseny dels mitjans de comunicació respon als interessos econòmics, a part dels polítics. En aquest moment però, prevalen els interessos econòmics. Quan jo vaig començar, en ple franquisme, havies de lluitar contra el control polític, calia sortejar el censor. Ara el control és econòmic, és la llei del mercat, l’audiència i el negoci. Per tant els grans grups mediàtics ja no són aquelles empreses que volien l’excel·lència informativa i transmetre unes idees. Ara el que volen és fer diners i això és molt greu perquè fan prevaldre el que impacta per damunt del que importa.

Gandhi deia que la feina dels periodistes és molt important a l’hora d’influir en l’opinió publica i contribuir a la construcció de la pau. És cert que els mitjans de comunicació i principalment la televisió són els principals disseminadors de missatges i de coneixement. El que passa és que probablement Gandhi encara creia que la revolució tecnològica portaria a la cohesió social i al millor coneixement i aquest facilitaria la construcció de la pau. Però els mitjans de comunicació no compleixen aquesta funció en aquest moment sinó que s’han mercantilitzat moltíssim i el seu objectiu no és el coneixement sinó els beneficis econòmics. Fins i tot hi ha estudis que els qualifiquen de socis del desconeixement, perquè el que estan fent és difondre estereotips i silencis. I això és gravíssim.

Aquesta desinformació contribueix a generar o agreujar conflictes?

I això és reversible? És molt difícil. Les noves tecnologies poden aportar més fonts d’informació però s’ha d’anar amb molt de compte i no pensar que tot el que apareix a la xarxa ens ho hem de creure. La xarxa és una eina, no una fi i en aquest moment hi ha una tendència a supeditar la informació a la tecnologia en comptes de la tecnologia a la informació, que és el que s’hauria de fer. A la televisió, per exemple et diuen: “el nostre equip ha aconseguit arribar al lloc dels fets”. Bé però, a part d’arribar i d’enviar cròniques, sap alguna cosa del lloc? Què me n’explica? Perquè l’important és el que explica, no que hagi arribat. És imprescindible la llibertat de premsa per assolir la pau? Evidentment. Si no hi ha llibertat de premsa no hi pot haver una veritable pau. Però llibertat de premsa vol dir premsa

rigorosa, perquè aquí pensem que vol dir llibertat per insultar i dir qualsevol cosa. Això no és llibertat de premsa. La llibertat de premsa és la possibilitat de difondre les pròpies idees de forma rigorosa i argumentada. Sembla que només les males notícies siguin notícia Si. I aquest és un greu error. La idea de que només s’ha de parlar del que va malament a mi em sembla equivocadíssima perquè en els llocs on et mous veus que hi ha quantitat d’iniciatives comunitàries interessantíssimes, de joves que volen canviar les coses, etc. Tot això no surt i, al no sortir, no és exemple i els referents que es transmeten són sempre negatius, no són positius. Un desig M’agradaria que a occident ens adonéssim que en comptes de bosses de pobresa en el món el que en realitat hi ha són bosses de riquesa i que des de la nostra bossa de riquesa miréssim més enfora. Potser perquè és el que jo he fet tota la vida, mirar cap allà on la majoria de la gent aparta la mirada.

Profile for FundiPau

b_95  

* B’Tselem: 20 anys treballant pels Drets Humans * Passos cap al desarmament * Arrenca a Barcelona l’exposició Cinema i Pau * B’Tselem: 20 a...

b_95  

* B’Tselem: 20 anys treballant pels Drets Humans * Passos cap al desarmament * Arrenca a Barcelona l’exposició Cinema i Pau * B’Tselem: 20 a...

Advertisement