Page 1

Butlletí Tardor 2011

* 100 butlletins! * TCA: s’acosta l’hora de la veritat * Nou curs d’introducció a la pau i els conflictes

100


Butlletí Tardor 2011

[

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

]

Per Començar Dignitat Ningú pot negar que hem viscut uns mesos apassionants. Per una banda, una severa crisi econòmica ha posat de relleu que el nostre model econòmic, a més de ser injust i insostenible, és absolutament fràgil. De l’altra, quan un cert fatalisme i paternalisme ens portava a creure que les societats àrabs viurien eternament resignades sota sistemes opressius, les revoltes ocorregudes a Tunísia, Egipte, Líbia, Síria, Iemen, etc. ens han recordat que la demanda de dignitat és universal. I ha posat de manifest les vergonyes i misèries d’una política occidental que tot i que promou guerres ‘humanitàries’, durant anys ha preferit donar suport a tota mena de dictadors enlloc de preocupar-se per

la vulneració dels drets i les llibertats més fonamentals que patien les seves poblacions. A casa nostra, el moviment del 15-M, tan fragmentat i caòtic com vulgueu, ha permès obrir debats crucials sobre la qualitat de la nostra democràcia davant la dinàmica autista en la que sembla instal·lat el poder polític i la profunda irresponsabilitat del poder econòmic. En fi, tenim molts problemes i moltes incerteses. No hi ha, tampoc, solucions màgiques a res. Però, ho hem vist: res és per sempre. Es poden explorar altres camins. Les coses poden canviar. No cal que ens resignem a la indiferència i a la indignitat Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau Foto: Joancg

Notícies

Tractat de Comerç d’Armes: s’acosta l’hora de la veritat El juliol de l’any 2012, a la seu de les NNUU es farà la conferència internacional que decidirà si el Tractat de Comerç d’Armes (TCA) és una realitat i quin és el seu abast. Arribar fins aquí ha estat un procés llarg en el qual s’hi han implicat centenars d’ONG d’arreu del món, entre les quals la Fundació per la Pau, que ha participat activament en la coalició Armes Sota Control.

internacional i el desenvolupament sostenible, etc.). El repte al qual ens enfrontem ara és aconseguir que aquests elements es mantinguin en el tractat final. A més, encara no està clar si aquest document servirà com a fonament per a la conferència de negociació del juliol del 2012, una decisió que esperem que es prengui en el pròxim i darrer Comité Preparatori, el febrer de 2012.

El passat mes de juliol, es va celebrar el tercer Comitè Preparatori d’aquest procés. A l’acabar les sessions, la Presidència va presentar un document que, per primera vegada, oferia una visió per a un Tractat de Comerç d’Armes complet, des del preàmbul fins als annexos. El text conserva gairebé tots els temes principals que preocupen a Armes Sota Control, (criteris restrictius sobre armes i munició convencional en relació als drets humans, el dret humanitari

Tot i així, els membres d’Armes Sota Control han trobat alguns punts febles en el document en relació a la transparència pública, a la inclusió de la societat civil, a la claredat sobre l’ús de termes tan importants com la importació i l’exportació, i a la possible exclusió de les armes de repressió interna, com les antiavalots i els vehicles de control de masses, usats sovint per les forces de seguretat i la policia.

2 Fundació per la Pau

Curs Pau i Conflictes on line El mes d’octubre s’inicia una nova edició del Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes organitzat per la Fundació per la Pau. En aquesta ocasió es farà on line. El contingut del curs es divideix en nou eixos temàtics que tracten diverses qüestions rellevants per introduir-se en els fonaments de la cultura de pau, els conflictes armats, el militarisme i el treball per la pau. El professorat compta amb una llarga i reconeguda experiència en el treball per la pau. El curs es realitzarà entre el 17 d’octubre i el 16 de desembre i es requereixen un mínim de 20 hores per tal de poder treballar tots els continguts correctament. La inscripció és de 40 € i es pot fer fins el 12 d’octubre. Aquest curs compta amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, Girona i Vacarisses. Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a: www.fundacioperlapau.org/curs


Butlletí Tardor 2011

FpP

100 butlletins! La Fundació per la Pau es va presentar oficialment a la societat catalana en un acte públic el 28 d’abril de 1983 a la seu que l’entitat tenia aleshores al carrer Pau Claris de Barcelona. Poc després, es va publicar el primer número del Butlletí de la Fundació que ara, arriba al número 100!

En aquests 100 butlletins hem estat testimonis de l’evolució del món en relació als conflictes i al treball per la pau, hi hem dit la nostra, hem fet propostes que avui són una realitat i hem endegat campanyes que han assolit fites molts rellevants. En aquestes planes, hem volgut fer un recull d’alguns d’aquests moments per celebrar aquesta xifra tan rodona.

Butlletí 1 - Primavera de 1983

Desvetllar una nova consciència dació per la Pau

Alfons Banda, President de la Fun

figuren el teló de fons Un nombre reduït de grans temes con r-los ni prioritzarauri exh r d’aquesta reflexió. Sense vole ressiu i accelerat prog el t: los, en citaré tres de fàcil enuncia isme creixent entre el deteriorament del medi natural, l’ab s països anomenats uell nivell de vida occidental i el d’aq ipament militar equ en esa del Tercer Món i la folla desp zació internaciotarit mili i tat amb les subsegüents insegure nals.(...). vies de solució per a Els qui pensem que és possible obrir perquè ens enganaquests i d’altres problemes, no és pas uè valorem presumpyem respecte a les dificultats ni perq m escasses. Pensem, tuosament unes forces que, ara, sabe la pròpia actuació això sí, que cal infondre i fomentar en orament de la vida esperances col·lectives quant al mill humana. estes esperances, tot i ¿Com i on es poden fonamentar aqu ts i l’escassetat de reconeixent l’enormitat de les dificulta tiva, i és aquesta: en posi osta les forces? La pregunta té resp l’opinió pública.

Butlletí 14 - Novembre - des

Butlletí 8 - Gene

r de 1988

Posició de la Fun da per la Pau davant ció el Referèndum sobre l’OTAN

1. La Fundació pe r la Pau és radicalm ent contrària a l’existència de blocs militars i el nostre treball s’inscriu en el moviment que tre balla per a la seva dissol ució.

4. Les despeses ac tuals en matèria de defensa les considerem inju stificades i injustific ables. L’adscripció a un bl oc militar fa perdre marge de llibertat per a m odificar aquesta sit uació. 7. Conseqüentmen t som contraris a la permanència de l’esta t espanyol en l’OTA N, ni que sigui en una fo rma parcial que ju diquem més retòrica que re al.

embre de 1988

Campanya contra el com

erç d’armes C3A

La Fundació per la Pau, col ze a colze amb altres entitat s i grups pacifistes, col·lab Contra el Comerç d’Armes. ora a endegar aquesta Camp (...). Ho fem amb tot l’entu anya siasme, o la indignació, que ràpidament creixent, de l’E ens proporciona la participac stat espanyol en aquest com ió, erç vergonyant que enriqueix sofriment de molts. uns pocs a costa de la misèr ia i el

Fundació per la Pau 3


Butlletí Tardor 2011

Butlletí 16 - Febrer de

1989

El deure d’objectar

Pepe Beúnza

¿Quan entendrem qu e els objectors són els únics que garanteixen la supervivènc ia de l’espècie huma na? ¿Quan deixarem de tractar-los com a cri minals? ¿Com és possi ble que en una època d’un desenvolu pament tan espectacu lar de la ciència i la tècnica, l’ètica i la moral romanguin enca ra en la nit dels temps? El que importa no és la llei sinó la justícia, la dignitat, la consciència. És la llei que està al nostre servei i no a l’inrevés. (...). Per això cal cridar am b força, com Dom M ilani: L’obediència no és cap virtut sinó la més perillosa de les temptacions.

Butlletí 20 - Setembre - octubre de 1989

L’objecció fiscal. Cap home, cap dona, cap pesseta per a la guerra

da L’objecció fiscal és l’acció promogu edir imp per aquells ciutadans que volen eixi que el diner dels seus impostos serv aarm per al finançament de les forces ra alho i des; però això no vol dir que sigu s. osto una negativa al pagament dels imp a L’objector dóna la quantitat objectad n alle a institucions i projectes que treb per la pau i estaria disposat a finançar un “fons per la pau” si l’Estat acceptés aquest destí alternatiu del seu diner.

Butlletí 22 - Gener de 19

90

Canvis imprevistos?

han resultat primers dies de l’any 90 els i 89 19 ny l’a de s setmane iments s’han tícies sobre els esdeven de la realitat les darreres no s nt Le ate . r ics do va tòr ser his s ob die ol Per a qualsev en qualificar-los de cap perill d’exageració al o col·lectiu. (...). apassionants. No hi ha itats d’anàlisi individu bil ssi po les t ran pe su , lona nètic conferències de Barce succeït amb un ritme fre expressava en les seves ide Br bli ac pú M ió án pin Se e l’o qu de nvicció ses és la ment per recordar la co nviar la marxa de les co mo ca n bo no lem st un vo és si l’E e de tar qu s o mp ïso ns co pa Pe hem de ú va objectar: “Però els s formidable amb què e era una esperança, alg qu rò existeix. Pensi ió l’any 1981: “la força mé Pe icc t. nv en co cid oc sta a ue e aq ltra manera qu ) expressava (... d’a , sa ide res Br xp ac M s’e e an qu Qu és , ”. ca ió pública ha canviat la MacBride “El que passa, replicà a immensa onada d’opin ”. un ca rés bli sp pú de ó ys ini an op u en No ten aritat”. ia amb el sindicat Solid vostè què passa a Polòn història.

Alfons Banda

Butlletí 25 - Maig de 1990

Trobada de Barcelona

La Trobada de Barcelona, a celebrar els dies 25 i 26 del mes juny, serà una trobada internacional de moviment s i institucions europeus que treballen directament per la pau. La finalitat de la trobad a queda clarament expressada en el manifest “Per la dis solució dels blocs militars” que, signat per la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, va ser presentat públicament el 20 de març. Pretenem que la Trobada de Barcelona ser veixi per establir, a l’Est i a l’Oest, una estratègia com una per donar una darrera empenta a aquests ridículs gegants de cervell petit que són els blocs militars.

4 Fundació per la Pau


Butlletí Tardor 2011

Butlletí 27 - Setembre - octubre

de1990

ra

La Crisi del Golf Pèrsic. La nostra postu

de tots els acords al a tota la zona, basada en el compliment 7. Propugnem una solució negociada i glob de les tropes iraisraelianes dels territoris ocupats i retirada de les Nacions Unides: retirada de tropes stí. dels drets del poble pale quianes de Kuwait. Cal el reconeixement posant banderes manifestar el seu rebuig a aquesta guerra 10. Cridem la població a mobilitzar-se i a els joves a fer em fiscal, o per qualsevol altre mitjà. I anim blanques als balcons, recolzant l’objecció objecció de consciència.

Butlletí 38 - Gener -

març de 1993

Exposició itineran

t ‘Per la Pau’

Butlletí 40 - Sete

La Fundació per la Pau presenta aquesta exposició que, a tra seu contingut temàti vés del c, pretén educar per la pau, informar l’opini pública i facilitar el ó debat sobre la pau. L’exposició respon als nous plantejamen ts creats per l’accele dels esdeveniments ració històrics des del 19 89. Ha estat dissenyada especialment per és ser de fàcil transport instal·lació amb l’o i bjectiu de fer-la fàcil ment assequible a to col·lectius i entitats ts els de Catalunya. A tots ells, els l’oferim. mbre - octubre

Perplexitat i imp

Alfons Banda

de 1993

otència

No deuen ser les úniques, però crec que hi ha dues ca si més no parcialm rències important ent- el que ha pass s que expliquen – at a Bòsnia. En primer lloc un a absència total, i des de fa molts an europees. Els polít ys, de lideratge a ics han esdevingut les societats progressivament comerciants. Han gestors i encara go fet falses promes saria dir es de política renunciant benestar il·limitat, han desacreditat la a la funció de lider ar funció s’han limitat, o ga les aspiracions m és nobles dels ciut irebé, a gestiona el nostre egoisme. adans i (...). La segona carènc ia és la de centres de prevenció i reso ta carència constit lució de conflicte ueix una gravíssim s. Aquesa omissió que es l’organització po dóna a tots els nive lítica i social. Cata lls de lunya, per exempl resolució de confl e, no té cap centre ictes, cap de les un de prevenció i iversitats catalane ment d’investigaci s compta am un ve ó per la pau, els es ritable departatudis de polemolog ia no són encara un a realitat.

Butlletí 46 - Desembre de 1994

ernacional Peace Bureau

ea de l’Int Conferència anual i assembl Barcelona esdevé el punt de

ial per la pau.

trobada del moviment mund

més important del ha estat amfitriona de la trobada ió dac Fun tra nos la , bre ctu es d’una vintena de Durant tres dies, 20, 21 i 22 d’o B ha aplegat més de 70 person l’IP de al anu cia rèn nfe Co La de vida durant tres moviment pacifista mundial. s i tallers de treball van omplir one rod les tau ies, ènc pon Les països de tots els continents. carrer Pau Claris. Montserrat i la nostra seu del de u Dé de re Ma la de g ber dies l’al Fundació per la Pau 5


Butlletí Tardor 2011

Butlletí 47 - Gener - febrer de 1995

Txetxènia El drama de Txetxènia ens té estordits i indignats. No podem entendre en nom de què es pot condemnar desenes de milers de persones a la mort i centenars de milers a la més absoluta misèria i a viure refugiats sense casa, ni propietats, ni mitjans de vida. Com pot ser possible que algú prengui una decisió com aquesta? Com és possible que la humanitat ho consenti? Com poden alguns argüir que és un afer intern? (...). Un cop més la història ens demostra que allò que s’aconsegueix amb la violència, mai és un objectiu consolidat. Ni les invasions, ni les deportacions, ni els genocidis han resolt els problemes de convivència als Caucas (...). Ni tampoc aquesta vegada ho aconseguiran.

Butlletí 48 - Març - abril de

1995

cNi a Barcelona ni a enllo No a l’euroexèrcit

sta que Barceloespanyol ha fet la propo na (...) El Ministeri de Defensa me cions de l’àrea tropolita bla po s ltre d’a b am ent ça militar na, juntam exèrcit del Sud”, una for uro “E ur fut del seu la ui esdeving ts iguals entre per 12.000 soldats, a par que, es diu, està formada anyol. França, Itàlia i l’Estat esp jectiu que crear l’excusa que no té altre ob “L’amenaça del Sud” és ió i l’enfortiment que justifiquin la perdurac noves imatges d’enemic dels aparells militars. anyol hagi estat tradictori que l’Estat esp con i iós cur ser de xa No dei es al Marroc i pal subministrador d’arm nci pri el s any s rer dar en els defensar”. ara, diuen, “ens hem de a Egipte, països dels quals

Butlletí 54 -

Novembre -

Llàgrimes de

Antoni Soler

desembre de

Butlletí 52 - Març - abril de

Espanya decapita la pena de mort

Queda abolida la pena de mort establerta en temps de guerra. Això vol dir que la pena de mort ha quedat suprimida a tos els efectes a l’Estat espany ol. (...).

La Fundació per la Pau res ta alleugerida davant d’una decisió de gran transcendència ètica i significació po lítica en el llarg camí dels drets humans.

1996

cocodril

(...), malgrat el clam de mol ts dels que treb només s’han allaven sobre mogut els dits el terreny (a R necessaris pe lítics i el com uanda) ningú r atiar el confl erç d’armes no no ha mogut ic te , jugant a treu han perdut el armes ni mun un dit. Pitjor re’n partit de temps. A la zo icions. (...). encara, la situació. Els na no arriben interessos geop aliments ni m edicaments, pe oEns falten inst rò no hi falten ruments adeq uats, preparat unes proporci s i a punt per ons dificilíssim intervenir. I és es de controla clar, quan arri r, si no s’ha cr bem a l’incend emat ja tot el En aquesta si i, aquest ha pr tuació se’ns vo bosc. (...). es l presentar la in que sigui un m tervenció arm al menor. Per ad ò a des del movim internacional inadequats, pe com una nece ent per la pau nsats per a la ssitat inevitab continuem pr destrucció i el flictes ni es co le i és possible oclamant que domini. Amb nstrueix la pa els exèrcits só bombes i met u. n instruments ralladores no es prevenen ni es resolen els con6 Fundació per la Pau

1996


Butlletí Tardor 2011

Butlletí 56 - Octubre - novembre de 1997

Ens han donat el Nobel

Jordi Armadans

Sí. La veritat és que tots nosaltres, ciutadanes i ciuta dans implicats en el treball per la pau, la desmilitari tzació i els drets humans, hem estat reconeguts: ens han donat el Premi Nobel. Com ja sabeu, aquest mes d’octubre, Jody Williams, en representació de la campanya internacional contr a les mines antipersones, ha rebut el Premi Nobel de la Pau.

És un fet que ens ha de satisfer, enorgullir i anim

ar a continuar treballant.

Butlletí 58 - Març

- abril de 1998

La pau no passa

pels exèrcits

Jordi Armadans

olta solemnitat la s’anunciava amb m ys an s do st ju fa ra A r obligatori. (...). fi del servei milita un exèrcit ó i consolidació d’ ci ea cr la .) (.. t, to s i tot un Malgrat r un augment -i fin rta po m co t po l na professio rista. t- del discurs milita desacomplexamen panya m engegat una cam he u Pa la r pe ió ac Des de la Fund i la seguretat (...) a sobre la defensa de discussió públic s que La Pau no ençuts i convençude perquè estem conv una cultura de pau i que cal construir passa pels exèrcits ll i els nous, que en militarismes, els ve que enterri tots els ts. vénen i en són mol

Butlletí 63 - Març - abril de 1999

Davant la intervenció militar de l’OTAN a Kosovo

ern de MiL’agressió militarista i excloent del gov la pau i els losevic, denunciada pel moviment per s, és un fet dur i drets humans des de fa més de 10 any enyada per la deplorable. Però la resposta militar diss intervenció de comunitat internacional a través de la pacitat per a l’OTAN, evidencia un fracàs i una inca ó de conflictes així desenvolupar polítiques de prevenci en escenaris que com per emmarcar la seva regulació ícia. no passin per la violència ni per la just

Butlletí 64

- Juliol - agost d

Per la pau,

a la Haia

e 1999

La societat civil va cele brar la més conferència imp internacion al per la pau ortant tòria el pass de la hisat mes de m aig de 1999 dies 11 i 15 , entre els . Més de 10 .000 activis dors, educa tes, investig dors... de m aés de 100 p ticipar a la aïsos van p Con arLa Haia. Du ferència de la Crida pe r la Pau de rant els 4 die s de la Con participants fe rè van discutir ncia els i debatre – 400 panels, en més de tallers i tau les rodonesper abolir la mecanisme guerra i cre s ar una cultu per al segle ra de pau XXI.

Fundació per la Pau 7


Butlletí 65 - Setembre -

Butlletí Tardor 2011

octubre de 1999

La proposta de l’ICIP

t Català Internai la creació d’un Institu eix cid de ya un tal Ca de ment Proposem que el Parla terístiques: ) amb les següents carac IP (IC u Pa la r cional pe en decideix nçant el seu parlament tja mi e qu ya un tal Ca del poble de - L’ICIP és una creació manteniment. (...). el ra gu la creació i n’asse crea (...). tiu del poder polític que el ra de Pau i com a objec - L’ICIP és independent implantació de la Cultu la ral ne ge tiu jec ob a - L’ICIP té com ciopolític. la violència d’origen so específic l’eradicació de

Butlletí 68 - Julio

l - agost de 20

Llei de Foment

00

de la Pau al Par

lament de Cata El ple del Parlam lunya ent de Catalunya va aprovar, el pa sideració de la pr ssat 24 de maig, oposició de Llei (...), la presa en de Foment de la conPau. La Llei proposa que el govern de la Generalitat em moció a la Cultu prengui una activ ra de Pau i que en itat de suport i pr gegui diverses in oiciatives en aque st sentit (...). Des de la Fundac ió per la Pau, va lorem molt positiv suport al necessar ament aquest pa i projecte de cons s que demostra qu truir una Cultura tats i nous espais e el de Pau va guanya . nt noves complic iButlletí 71 - Juliol - agost de 2001

Comitè català de suport a la Conferència de pau al País Basc

als i associatius 36 persones de diversos àmbits socials, intel·lectu ia de Pau per al han creat el Comitè català de suport a la Conferènc el segon que s’ha País Basc, (...). Després del de Brussel·les, ha estat de Madrid i el de presentat. Properament, es presentarà el Comitè acional, compost Nova York i, finalment, el Comitè d’honor intern per diversos Premis Nobel de la Pau.

Butlletí 72 - Setembre - octubre de 2001

Document de reflexió de la Fundació per la Pau davant l’atac terrorista als EUA

1. Expressem públicament el nostre dolor, consternació i indign ació, així com la nostra condemna més absoluta, per les brutals accions terroristes comeses el dimarts 11 de setem bre als EUA.

3. Ens manifestem radicalment convençuts que cap object iu polític, ideològic, social, etc. justifica l’assassinat i, encara menys, unes matances com aquestes que han sacsej at la consciència i la sensibilitat dels EUA i de tot el món. 6. Demanem als EUA, a la Unió Europa i a l’OTAN, una actitud prudent, serena i assenyada a l’hora d’identificar responsabilitats. Caldria vetllar, també, perquè quan s’iden tifiquin els responsables de les matances no es criminalitzi tota la seva comunitat de pertinença (religiosa, nacion al, etc.) (...). Entenem a més, que la justícia, que cal exercir, no pot passar ni per la resposta militar i violenta ni pel desig de venjança, sinó pel compliment de la llei. 8 Fundació per la Pau


Butlletí 75 - Setembre - octubre de 2002

Més de mil investigadors es declaren objectors davant la militarització de la recerca científica Un total de 1.003 investigadors de tot l’Estat s’han declarat “objectors científics” en desacord per la militarització de la recerca científica espanyola produïda els darrers anys. Els investigadors demanen al govern “una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civils.” Alhora, han fet públic el seu compromís de “no participar en cap recerca que tingu i una finalitat explícitament militar o que estigui subvencionada amb fons dedicats a la recerca amb objectius militars.”

Butlletí Juny’09

Butlletí 77 - Maig - juny de 2003

Ara més que mai: sí a la pau, no a la guerra

com alguDavant l’inici dels bombardejos sobre l’Iraq, així vol fer Pau la per ació Fund la n, nes incursions a l’Afganista a més de que, a guerr una a cap ut públic el seu rebuig més absol ent letam comp és al, il·leg i ral profundament inhumana, immo pels tius objec dels cap eguir acons absurda ja que no servirà per ió l’opc ma legiti que ra mesu la En quals teòricament es fa (...). viode es form les totes çarà refor de la força bruta, la guerra risme dels lència organitzada (des del terrorisme fins al milita desarmael i pau de ra cultu la a estats) enlloc d’avançar cap ment. (...). bilitzant i Per tot això, cridem a la ciutadania a continuar sensi romís comp un ir mobilitzant-se contra la guerra (...) i a assum a contr i pau la de fons, més enllà de fets puntuals, a favor de a. l’engranatge de l’extensa maquinària de guerr

Butlletí 78 - Setembre - octubre de 2003

Armes Sota Control Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, i la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA) de la qual n’és membre la Fundació per la Pau, van llençar el passat 9 d’octubre, a 60 països la campanya Armes sota Control. (...). És evident que la manca de control del comerç d’armes provoca l’allargament o revifament dels conflictes armats, genera pobresa i augmenta els abusos contra els drets humans. (...) (...) La campanya Armes sota Control vol aconseguir un milió de signatures de ciutadanes i ciutadans que recolzin la creació d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes que posi fi a la proliferació d’armes lleugeres.

Dotze Universitats renuncien a la recerca militar Un total de dotze Universitats de tot l’Estat espanyol han renunciat a la recerca científica orientada cap a finalitats armamentístiques i militars. Aquestes Universitats, que han respost a una crida feta des de la Fundació per la Pau i la campanya Per la pau: prou investigació militar!, afirmen que el seu deure és contribuir a la pau i, en conseqüència, no poden donar suport a la proliferació armamentística.

Butlletí 81 - Gener - febrer de 2005

La pau a l’Estatut

ar a la Generalitat i al ls la Fundació per la Pau, han fet arrib qua els e entr , país del pau la per ius Diversos col·lect pau al Nou Estatut. (...). propostes per incorporar el dret a la Parlament de Catalunya un seguit de ents aspectes: que el nou Estatut incorpori els segü (...) les entitats sotasignants proposem lució dels conflictes (...) i aposència i la guerra com a forma de reso viol la ent cam gòri cate tja rebu là ctiu prioritari de govern.” “El poble cata ncia, el foment de la qual serà un obje iolè nov la i pau la de ura cult la per ta fermament i a que el seu Govern assumeixi cap ncia a la creació d’un exèrcit català, “Conseqüentment el poble català renu bit estatal o internacional (...).” mena de competència en exèrcits d’àm a un desenvolupament econòtori de tota indústria militar, així com terri seu el en nt ime tabl l’es a ncia “També renu exportació d’armament. (...).” mic basat en la recerca, fabricació i

Fundació per la Pau 9


Butlletí Tardor 2011

Butlletí 83 - Setembre

- octubre de 2005

à de Neix el Consell Catal

Foment de la Pau

de la societat debat amb presència de an òrg un u, Pa la s’impulsin a ment de Consell Català de Fo a favor de la pau que el es uir iqu tit lít ns po co les va rar es , sso se A finals de juliol , amb l’objectiu d’as i les administracions civil, les universitats Catalunya.

e la violència

d L’IRA anuncia la fi

ífica notícia que, de l’IRA és una magn rt pa r pe cia lèn vio felicitar. itiu de la dels conflictes, volem i del cessament defin ca nc nu cífi pa l’a , ió u Pa luc la so r la pe i u Per a la Fundació ió d’una cultura de pa mesa amb la instaurac ro mp co at tit en a m co

Butlletí 85 - Novembre - desembre de 2006

L’ONU aprova una resolució històrica per a regular el comerç d’armes

regular Sabem que, el treball per a denunciar, , mai ha mes d’ar erç com al fi r i, finalment, posa tangibles a estat una tasca fàcil ni amb resultats gueixen, curt termini. Per això, quan se n’aconse l mundial ha ens n’hem de felicitar: la societat civi r d’elaborar aconseguit que 139 països votin a favo el comerç un Tractat Internacional per a regular d’armes.

Butlletí 89 - Març

de 2008

L’ICIP: un gran pa per al treball per s endavant la pau fet des de Catalunya

Catalunya disposa des de fa ben poc de la Llei de l’Insitut Català Inte rnacional per la Pa u (ICIP), una normativa aprovada pel Parlament que dota el nostre país d’una instituci ó que fomenta l’anà lisi i la recerca a favor de la pau, am b finançament públ ic i sense dirigisme governamental.

Butlletí 90 - Estiu

de 2008

Les bombes de dis persió, prohibides!

El dia 30 de maig va acabar a Dublín una Conferència Internacional que es pot qualificar d’ històrica perquè el més de 100 països s participants van ap rovar per consens Tractat Internaciona el l per a la prohibició de les bombes de dispersió. (...). Les més de 200 or ganitzacions de la societat civil que va participar a la cim n era, entre elles la Fu ndació per la Pau, estan molt satisfete s pel resultat obtin gut i l’equiparen a l’èxit assolit l’any 1997 amb la prohib ició de les mines antipersones.

10 Fundació per la Pau


Edita: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n, 1a A 08010 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundacioperlapau.org President: Xavier Masllorens Director: Jordi Armadans Coordinació: Lourdes Vergés

Consell de Redacció: Jordi Armadans, Lourdes Vergés, Toni Viader Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Foto portada: Roser Cardona Dipòsit Legal: B-50326-2007 Butlletí fet amb el suport de:

Butlletí Tardor 2011

En breu 4t Concurs d’Animacions per la Pau

Sabies quvaepubli..ca.r la Fundació per la Pau

e El primer butlletí qu ent, informava any del seu naixem eix at m l’any 1983, el cial al Bureau adherit de forma ofi que l’entitat s’havia Ginebra, també la Paix, amb seu a International pour reau. D’aquesta rnational Peace Bu conegut com a Inte nir la primera per la Pau va esdeve manera la Fundació culada formall’Estat espanyol vin organització de tot ardonada amb el tigiosa institució, gu ment a aquesta pres Pau el 1910. Premi Nobel de la En aquests moments l’IPB aplega més de 282 organitzacions, a més de persones a títol individual, de 70 països d’arreu del món.

Aquesta tardor es fan públiques les bases de la quarta edició del Concurs d’Animacions per la Pau. En aquesta ocasió els participants s’hauran de basar en el lema Construïm la pau, dia a dia i tenen temps de presentar les seves animacions fins el 30 d’abril de 2012. Podeu consultar les bases i inscriure-us a: www.fundacioperlapau.org/concurs.

Kim Manresa i Ander Izagirre, guanyadors del VI Memorial Joan Gomis Ander Izagirre ha estat premiat en la modalitat d’obres periodístiques pels seus reportatges Mineritos, sobre els nens miners bolivians, Las madres guananíes saltan a la cancha, sobre les dones que treballen per la revolució social al Chaco bolivià i Once voces en el desierto, sobre els refugiats a Tinduf. El fotoperiodista Kim Manresa ha rebut el premi en la modalitat de trajectòries periodístiques. S’ha premiat el seu periodisme gràfic de qualitat i compromès.

2n Concert Per la pau i el desarmament El diumenge 20 de novembre, a les 17.30, a l’església del Sagrat Cor de Jesús (c/ Casp, 27) el cor TwoCats pel Gospel oferirà un concert solidari a benefici de la Fundació per la Pau. La recaptació es destinarà a la tasca de promoció de la cultura de pau, noviolència i desarmament que duu a terme la fundació. Ja podeu comprar entrades anticipades a la plana web o al mateix local de l’entitat. El preu de l’entrada és de 15 €.

Ajuda’ns a construir una Cultura de Pau

> Nom i cognoms > NIF > Adreça > Codi postal > Població > Telèfon > Correu electrònic Vull col·laborar amb la Fundació per la Pau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària > Banc / Caixa > Compte / llibreta

Entitat

_____ f

Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt

> Titular del compte o llibreta Oficina

Control

Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona *El número de compte de la Fundació per la Pau és: Caixa de Catalunya 2013-0616-88-0200477680 Abans de fer-me soci, vull rebre més informació

Signatura del titular del compte / llibreta Fundació per la Pau 11


Butlletí Tardor 2011

Parlant de pau amb... Xavier Masllorens El Xavier Masllorens (Barcelona, 1951) és, des del mes d’abril del 2011, el nou president del patronat de la Fundació per la Pau. Membre fundador de l’entitat, havia ocupat abans els càrrecs de secretari i de tresorer. Amb una llarga trajectòria en el món de les organitzacions socials i la cooperació internacional, actualment és el director de l’ONG Educació Sense Fronteres.

En moments de crisi com l’actual, el treball per la pau deixa de ser prioritari perquè els recursos es necessiten per altres coses? Parlem molt de crisi econòmica i financera, però la principal és la crisi de valors. No podem permetre que ens parlin de crisi mentre les transnacionals incrementen el seu poder i la democràcia real s’afebleix. Hem de preservar l’estat de dret i la política, que estan en hores baixes i són les dues úniques coses que ens fan iguals a tots els ésser humans. De manera que, ara més que mai, la prioritat són els valors com la pau.

Per què de vegades sembla que “vengui” o atregui més la cultura de la violència que la cultura de pau? Ens hem acostumat a la violència com si fos inexorable, quan estem tips de veure que la solució de la força tapa els problemes però no els resol mai. La solució negociada dels conflictes ens sembla ara molt difícil perquè els poderosos no en fan publicitat. Però els poderosos som nosaltres, les i els ciutadans organitzats, i cada cop hi ha més persones conscients d’això.

La Fundació per la Pau va néixer fa 28 anys i en aquest temps el món ha canviat molt. Creus que ara és més complicat o més fàcil treballar per la pau? Vivim un canvi d’època, canvi històric en el qual coexisteixen la tirania dels mercats i l’eclosió de noves propostes d’organització social i política. Ara la contradicció entre el postcapitalisme depredador i els valors humans és més notòria que fa 28 anys, quan encara hi havia el mur de Berlín, existia el miratge de dos models econòmics diferents i el capital no havia perdut encara la vergonya.

Quin són els principals reptes que hem d’afrontar? El gran repte és que aquest canvi d’època signifiqui un salt cap a la cultura de pau. Un món més pacífic suposa un alt nivell de justícia social i de democràcia participativa. Aquestes són les bases sobre les quals hem de treballar.

A partir de la teva experiència en el món de la cooperació, quina relació penses que hi ha entre la pau i el desenvolupament dels pobles? Un món en pau -que no vol dir pas un món sense conflictes- només serà possible entre pobles amb un bon índex de desenvolupament humà: accés a la salut pública, educació de qualitat, llibertats plenes, etc. El moviment per la justícia global persegueix això, lligar totes les grans causes de la humanitat (drets humans, pacifisme, ecologisme, feminisme) per crear un entorn de major justícia social.

Com pot contribuir una entitat com la Fundació per la Pau, des de Catalunya, en la construcció d’un món en pau? Els nostres amics i socis ens demanen una opinió formada sobre els fets d’actualitat, pensats en clau de pau. Com podria ser el món si tal problema s’hagués resolt mitjançant el diàleg? Quines propostes tenim per resoldre determinats conflictes? Per què demanem la supressió progressiva dels exèrcits nacionals? Aquesta reflexió és la nostra primera contribució.

També participem en campanyes internacionals d’ampli abast, com la de prohibició de les mines antipersones, les bombes de dispersió o ara mateix la regulació internacional del comerç d’armes lleugeres, que s’haurà de consensuar a les Nacions Unides al juliol de 2012. Són campanyes amb molts anys de treball a l’ombra, però absolutament necessàries i amb resultats esperançadors per a la humanitat.

Un desig. Sabem que un món més armat no és un món més segur. Per això voldria que comencem per casa: que el pressupost espanyol de “defensa” es redueixi al 50% l’any 2025. Estic convençut que l’opinió pública espanyola hi estaria d’acord, si hi hagués un veritable debat d’idees. El farem? Depèn de cadascú de nosaltres exigir-lo. Junts, podem.

Butlleti 100  

Butlleti de tardor de 2011 de al Fundacio per la Pau