Memòria 2020 - Més que mai, acompanyant qui més ho necessita (CAT)

Page 1

MEMÒRIA 2020

Més que mai, acompanyant qui més ho necessita


MEMÒRIA 2020

Edició: Fundació de l’Esperança Redacció de continguts: LaChincheta Comunicació Disseny gràfic: TOUCHÉ Comunicación Fotografies: Alberto Van Stokkum (portada, p. 13, 15, 20, 22, 23.2, 26.1, 28, 29.1, 31, 32.2, 34, 37.3, 41, 43.2 i 45) TOUCHÉ Comunicación (p. 4, 8, 27, 47 i 48) Josep Casanova (p. 6) Guillem Trius (p. 11.1, 11.2, 11.4, 11.5, 14, 17, 21, 25.1, 25,2, 29.2, 30.1, 30.2, 43.1, 43.3, 43.4, 43.5 i 43.6) Blanca Serrano (p. 11.3 i 37.1) Òscar Gelis (p. 23.1) Joan Reig (p. 24) Laia Sabaté (p. 32.1 i 41) Marta Fàbregas (p. 36) Fundació de l’Esperança (p. 37.2 i 39) Sílvia Rodríguez (p. 40) Impressió: Open Print Dipòsit legal: B 8823-2021

Més que mai, acompanyant qui més ho necessita


MEMÒRIA 2020

Índex 1. Carta del president 2. La Fundació de l’Esperança 3. El 2020, un any marcat per la pandèmia 4. Atenció Social: una atenció integral centrada

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ DE L’ESPERANÇA President:

Isidre Fainé Casas

Secretari:

Jaume Lanaspa Gatnau

Vocals:

Xavier Campà i de Ferrer

Llum Delàs Ugarte

Ramón Gatell Colell

Eugeni Gay Montalvo

Jordi Portabella Calvete

Director general i vocal:

Antoni Vila Bertrán

Subdirector general i vocal:

Marc Simón Martínez

DIRECCIÓ DEL CENTRE DE LA FUNDACIÓ DE L’ESPERANÇA Directora:

Núria Danés Jofre

en les persones 5. Inserció Laboral: ajudant les persones a trobar una feina digna 6. Serveis Educatius: afavorint la igualtat d’oportunitats d’infants i joves 7. Casa de Recés: acompanyant dones en el camí cap a l’emancipació 8. Una entitat al servei de les persones

6 9 10 14 20 27 35 42


MEMÒRIA 2020

Carta del President

E

l 2020 passarà a la història com l’any de la pandèmia de la COVID-19, marcat per una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents. Una crisi que ha fet emergir i ha agreujat les desigualtats ja existents, accentuant la bretxa digital i l’educativa i afegint noves situacions de pobresa. En aquest context de dificultat, la Fundació de l’Esperança, juntament amb altres fundacions, manté el ferm compromís de lluitar contra les desigualtats, des de l’acció social directa i de proximitat, donant suport a les persones més vulnerables. Al llarg del 2020, l’Esperança ha estat en primera línia d’actuació, obrint la porta a més de 2.500 persones per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia mitjançant una atenció integral: cobrint necessitats bàsiques i oferint acompanyament emocional a les famílies; fomentant l’ocupació amb l’ajuda del programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa”; atenent les necessitats educatives d’infants i adolescents, en el marc de CaixaProinfància; i acollint 54 dones joves en situació de vulnerabilitat a la Casa de Recés, per donar-los-hi una llar i un projecte de futur.

Amb vocació de servei i d’acollida, s’ha escoltat i acompanyat cada persona, persones amb noms i cognoms, amb històries de vida úniques. Persones que ja es trobaven en situació de pobresa abans de la pandèmia i que han vist com empitjorava encara més la seva situació, però també moltes d’altres que per primera vegada han hagut de demanar ajuda. L’atenció social s’ha dut a terme treballant en xarxa i sumant esforços amb els altres agents del territori -entitats socials, administracions i empreses- per donar les respostes adequades a la realitat de cada persona i complementar l’acció directa. Des d’aquestes línies vull donar alè a l’equip humà que fa possible la Fundació de l’Esperança. Gràcies per l’esforç i el treball conjunt de treballadors i treballadores, i també de les 84 persones voluntàries que han ofert el seu temps de manera generosa i compromesa. Malauradament, l’impacte de la pandèmia es perllongarà en el temps. Des de la Fundació, continuarem treballant amb determinació, optimisme i esperança per pal·liar aquest impacte i garantir que totes les persones ateses tinguin un futur millor. Isidre Fainé President de la Fundació de l’Esperança

6

7


MEMÒRIA 2020

La Fundació de l’Esperança La Fundació de l’Esperança és l’entitat d’acció social directa de la Fundació ”la Caixa” que es va constituir l’any 2013 amb l’objectiu de promoure l’autonomia i facilitar la inclusió social de persones i famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat. La Fundació de l’Esperança es troba al barri Gòtic de Barcelona i treballa en xarxa i en col·laboració amb els diversos agents del territori per tal d’oferir una atenció integral adequada a les realitats i necessitats de les famílies ateses.

MISSIÓ

VALORS

Oferir una atenció integral i transformadora a persones i famílies en risc o en situació de pobresa i d’exclusió, acompanyant-les en el seu procés de desenvolupament de capacitats i competències amb l’objectiu de millorar la seva autonomia, promoure la igualtat d’oportunitats i afavorir la inclusió social.

Els valors que inspiren l’activitat de la Fundació de l’Esperança són:

VISIÓ Ser un referent innovador de l’acció social i comunitària per contribuir a la lluita contra la pobresa, generant oportunitats i impulsant la transformació social.

8

Dignitat de la persona, entesa com un dret inherent a totes les persones, que són el centre de l’atenció, i les reconeixem i acompanyem perquè puguin desenvolupar els seus projectes vitals. Confiança, entesa com el pilar sobre el qual es construeix el vincle amb les persones ateses. Creiem i posem en valor el potencial de tots i totes com a base de superació i de transformació social.

Compromís social, entès com la nostra voluntat ferma de construir una societat millor, amb més equitat i menys desigualtats, fent èmfasi especialment en les persones més vulnerables i amb menys oportunitats. Qualitat, entesa com el deure que tenim de garantir que les accions i intervencions de la Fundació de l’Esperança es duguin a terme segons els criteris d’excel·lència en la gestió i eficàcia en els resultats.

9


MEMÒRIA 2020

El 2020,

un any marcat per la pandèmia La situació de les famílies que atén la Fundació de l’Esperança s’ha vist encara més agreujada per la forta crisi sanitària, social i econòmica derivada de la COVID-19. La bretxa de la desigualtat s’ha ampliat, ja que les famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat disposen de menys recursos i de menys xarxa social, i han patit amb més intensitat l’impacte socioeconòmic derivat de la crisi. L’arribada sobtada de la pandèmia, sense possibilitats de previsió dels seus efectes, ha deixat moltes de les persones i famílies ateses sense feina i sense cap ingrés, especialment aquelles que no tenen capacitat d’estalvi donada la precarietat laboral o la realització de la seva activitat en l’economia informal. La situació d’emergència social les ha deixat sense poder cobrir necessitats bàsiques d’alimentació i higiene, d’habitatge i de subministraments, i també les derivades de l’escolarització al domicili en el cas dels infants. Alhora, el procés de digitalització s’ha accelerat i ha posat de manifest la bretxa digital a causa de la manca d’equipament informàtic, de connectivitat i de competències digitals de moltes persones en situació de vulnerabilitat. En un context on la major part d’ajuts, tràmits i comunicacions es fan digitalment, moltes famílies han perdut oportunitats i han vist empitjorada la seva situació.

10

Aquesta bretxa digital també ha accentuat la desigualtat entre infants, adolescents i joves. En aquest context, la Fundació de l’Esperança no s’ha aturat, i des del primer dia de confinament va posar el focus en seguir atenent les famílies i en adaptar tots els serveis a la nova realitat des de la proximitat que permeten les noves tecnologies. Malgrat tenir les portes tancades al públic, es va fer atenció presencial d’urgència a famílies amb cites concertades per fer entrega de targetes d’alimentació, ordinadors i kits escolars. Amb l’inici del desconfinament, la Fundació va obrir de nou les portes i va reprendre l’atenció presencial, que ha continuat des de llavors amb les activitats que poden oferir resposta a les necessitats de les persones ateses que més han patit les conseqüències de la crisi. En aquest context, la salut de totes les persones —usuàries, professionals i voluntàries— ha estat una prioritat, i s’ha obtingut el Certificat d’Empresa Segura COVID-19 per part d’APPLUS. Aquest certificat garanteix el compliment de totes les mesures establertes en la legislació i de totes les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut pel que fa a la prevenció de la COVID-19.

11


MEMÒRIA 2020

L’any 2020 en dades 2.315

192

Persones ateses

Infants i joves en Serveis Educatius

688

57

Famílies ateses

Dones acollides a la Casa de Recés

368

84

Insercions laborals

Persones voluntàries

107

30

Empreses creades d’autoocupació

Treballadors/es

Persones usuàries als diferents serveis

1

1.612 (70%)

Atenció Social 988 (43%)

Inserció Laboral Serveis Educatius Casa de Recés Serveis externs

192 (8%) 57 (3%) 275 (12%)

(1) Percentatge respecte al total de persones usuàries ateses. Es pot rebre més d’un servei. 12

13


MEMÒRIA 2020

Atenció Social

Una atenció integral centrada en les persones El servei d’Atenció Social és el primer espai d’acollida que troben les persones que s’adrecen a la Fundació de l’Esperança i on presenten les seves situacions de dificultat en l’àmbit econòmic, laboral, de formació, de criança i educació. L’equip de professionals atén i estudia les demandes i necessitats que se li plantegen, en fa una valoració i proposa un pla d’actuació social que contribueixi a la millora de la situació. Aquest pla parteix sempre de la realitat personal i familiar en el seu context i de la participació dels usuaris implicats, i es desenvolupa amb acompanyament professional continuat, empoderant la persona i potenciant les seves capacitats. Tota l’atenció i el seguiment de les famílies es fa des d’una mirada integral i propera mantenint el treball en xarxa i la coordinació amb els professionals dels serveis socials i de les entitats del territori, i això permet valorar i atendre les emergències i complementar les intervencions.

14

Una emergència social sense precedents En un context de crisi social i econòmica sense precedents, durant el 2020 el servei d’Atenció Social de la Fundació de l’Esperança ha estat fonamental per atendre i tractar les dificultats d’un total de 688 famílies, un 27% més que l’any anterior. L’increment de persones que s’han vist abocades a una situació de precarietat, la saturació dels recursos existents, i la dificultat d’accés presencial a molts serveis han estat les principals causes d’aquest increment. Durant el període de confinament, s’ha contactat amb cadascuna de les famílies que ja eren ateses a la Fundació de l’Esperança

per avaluar la seva situació i les necessitats en els diferents àmbits (necessitats bàsiques, personal, salut, econòmic, laboral, escolar i habitatge), analitzar els recursos disponibles (ajudes, bancs d’aliments, etc.) i gestionar diferents respostes i ajuts. Les persones que ja es trobaven amb greus mancances han vist com empitjorava la seva situació, sobretot les que treballaven en l’economia informal, les que estaven fora de la xarxa de protecció social, les immigrants sense documentació o que a causa de la pandèmia han quedat en situació irregular sobrevinguda i les famílies monoparentals que són un col·lectiu empobrit i han patit amb més intensitat l’impacte d’aquesta nova crisi.

15


MEMÒRIA 2020

Cobertura de necessitats bàsiques Davant l’emergència s’ha comptat amb recursos extraordinaris que han permès donar resposta immediata a necessitats bàsiques d’alimentació: des del programa CaixaProinfància es van tramitar ajuts d’alimentació a les famílies amb infants a càrrec i es van incrementar les derivacions al Rebost Solidari de la Fundació Roure i al Banc d’Aliments de l’Hora de Déu, entre d’altres accions d’emergència. L’aturada de molts serveis presencials va ser un entrebanc més per a les persones ateses que no tenen coneixements per moure’s en entorns digitals i no podien accedir a tràmits, i se’ls va oferir informació, assessorament i suport directe per a la tramitació d’ajuts per canals telemàtics (ajuts

d’emergència, ajuts per al pagament de lloguers, beques de menjador escolar...). Mentre no comenci la recuperació econòmica i el mercat laboral no s’activi, des del servei es continua assessorant i acompanyant els usuaris en la tramitació de l’ingrés mínim vital i altres prestacions o ajuts que puguin sorgir. Acompanyament emocional En paral·lel, ha calgut oferir suport i contenció emocional a les persones i famílies que s’han sentit especialment vulnerables per la por, la incertesa i l’angoixa generades per les dificultats afegides de no poder fer front als pagaments, per l’acumulació de deutes, per la manca de perspectives d’obtenir ingressos i, en molts casos, per la tensió derivada de la convivència en habitatges precaris. Un 30 %

de les famílies ateses van viure el confinament en espais ocupats, rellogats o d’acolliment temporal, sense les condicions mínimes d’habitabilitat, sense intimitat i amb les dificultats afegides que tot això suposa.

Ajuts per l’alimentació 221 famílies han rebut ajudes extraordinàries d’alimentació de CaixaProinfància amb un import mitjà de 225 €. 55 famílies han estat derivades al Rebost Solidari de la Fundació Roure i a l’Hora de Déu. 33 famílies monoparentals han rebut una caixa d’aliments a la setmana en col·laboració amb la Fundació Roure, Health Warriors i la Fundació Albert Espelt.

Des del minut u del confinament he sabut que no estava sola, perquè m’he sentit acompanyada i he rebut escalf en moments de baixada emocional. Mery Soto Usuària d’Atenció Social

16

17


MEMÒRIA 2020

Perfil de les persones ateses GÈNERE Fomentem hàbits saludables entre els usuaris La COVID ha generat, entre moltes altres coses, por de múltiples situacions, por de contagiar-nos i de contagiar, por de la incertesa, por d’aproparnos a d’altres persones i de sortir de casa... Des de la represa, es van realitzar sessions informatives on es va parlar de la COVID, de les mesures de prevenció i detecció de contagi, i de la gestió emocional del dol. Aquestes sessions les van realitzar estudiants d’infermeria en pràctiques i s’emmarquen en el Projecte AIDIR Ciutat Vella (Atenció i Infermeria, Docència i Recerca), que es fa en col·laboració amb la UIC (Universitat Internacional de Catalunya) i que té com a objectiu ajudar persones en situació de pobresa i risc

d’exclusió social a prendre consciència de l’autocura i fomentar els hàbits saludables. Durant l’any 2020 es van realitzar 67 sessions informatives amb 309 persones usuàries i, a més de la COVID, també es va parlar de l’alimentació saludable i l’exercici físic, així com de la prevenció de conductes de risc, entre d’altres. En aquestes sessions també hi van participar altres entitats del territori. La mentoria com a eina de suport A principis d’any es va posar en marxa un projecte pilot de mentoria social adreçat a dones amb fills i amb la participació d’un grup de voluntàries que prèviament havien rebut formació específica. Amb la mentoria es va oferir acompanyament individualitzat

per a la inclusió de dones, majoritàriament immigrants, que tenen poca o nul·la xarxa de suport. S’han generat espais de relació personal i propera, amb trobades setmanals i la realització d’activitats de coneixement de la ciutat, millora de l’idioma i suport en determinades gestions, entre d’altres. Un total de 10 voluntàries mentores d’entre 40 i 60 anys, i de 10 dones han participat en el projecte i han comptat amb el suport i la supervisió per part dels professionals. El confinament i la restricció de contactes per la situació de pandèmia han provocat que s’hagin combinat les trobades presencials amb les on-line, mirant de mantenir els vincles i la connexió com a eines de suport davant la incertesa i la vulnerabilitat de les famílies.

EDAT Menors 18 (13%)

18-29 40% 60%

Homes

30-40

Dones

41-50

(23%) (16%) (8%)

51-60

(2%)

Majors 60

PAÍS D’ORIGEN

TIPOLOGIA DE FAMÍLIA

Espanya

(29%)

Amèrica del Sud

(25%)

Àfrica del Nord

(23%)

Resta d’Àfrica

(4%)

Unió Europea

(4%)

Resta d’Europa

4%

7% Monoparental 38%

16%

(11%)

Àsia

Amèrica Central

18

(38%)

(3%)

Nuclear Nombrosa Extensa Persona sola

35%

(1%)

19


MEMÒRIA 2020

Inserció Laboral

Ajudant les persones a trobar una feina digna Tenir una feina digna és un punt de partida per a la inclusió social de persones en situació de pobresa i exclusió, i també permet desenvoluparse personalment i millorar l’autoconfiança. Des d’Inserció Laboral treballem perquè les persones amb especials dificultats per trobar una feina puguin accedir al món laboral, i ho fem amb la col·laboració d’empreses compromeses amb el mateix objectiu. Acompanyem les persones, les orientem i dissenyem itineraris personalitzats amb l’objectiu de dotar-les de les eines i els recursos necessaris per potenciar les seves habilitats i competències i, així, poder trobar una feina. Formem part de la xarxa d’entitats socials del programa d’inserció laboral Incorpora de la Fundació ”la Caixa”, que promou la integració sociolaboral de les persones en risc d’exclusió. Aquest treball en xarxa permet donar resposta a les necessitats de les empreses i de les persones a través de l’accés a nombroses oportunitats de feina.

20

21


MEMÒRIA 2020

Orientació i inserció laboral en temps de crisi L’aturada sobtada de l’activitat econòmica per l’estat d’alarma provocat per la pandèmia va afectar de ple aquest servei, que, durant el confinament, es va adaptar per mantenir el contacte amb tots els seus usuaris i assessorar-los en l’àmbit laboral. La major part d’usuaris contactats que havien començat a treballar es trobaven en ERTO, alguns amb acomiadaments, i els processos de selecció i contractes que estaven a punt de formalitzar-se es van aturar. Una de les principals tasques del servei durant aquest període va ser la recerca d’ofertes i l’orientació i l’assessorament en drets laborals: resoldre dubtes contractuals, tramitar ajudes, fer tràmits amb la Seguretat

22

Social, etc. Per poder donar una resposta adequada als usuaris es compta amb el suport extern d’un servei jurídic especialitzat, que ofereix informació actualitzada de les noves mesures legals en l’àmbit laboral. Malgrat aquest difícil context, el 2020 s’ha atès i orientat un miler de persones i s’han facilitat 368 insercions, pràcticament les mateixes que l’any anterior, la major part de les quals pertanyen als sectors de la neteja, sociosanitari i logístic. Però la precarietat laboral ha augmentat a causa de contractes menys estables i de més curta durada —la mitjana dels contractes temporals ha estat de 85 dies—, i només un 6 % dels contractes van ser indefinits. Això fa que les persones es mantinguin com a usuàries del servei fins que

trobin un lloc de treball més estable. El contacte permanent amb la xarxa territorial d’entitats Incorpora (compartint ofertes, informació, etc.) i amb la Xarxa Laboral del Gòtic ha estat també fonamental per aconseguir aquest objectiu d’insercions.

SECTORS ON S’HAN INSERIT ELS USUARIS 16%

24%

16% 10% 6%

7% 21%

Neteja Logística Construcció Sociosanitari Comerç Administració i comptabilitat Altres

L’emprenedoria, una sortida laboral en temps de crisi Malgrat la crisi econòmica, el Punt d’Autoocupació Incorpora ha seguit donant suport a persones que volen iniciar un negoci i acompanyant-les en tot el procés de creació i sol·licitud de finançament mitjançant microcrèdits socials de MicroBank. Durant l’any 2020 s’ha contribuït a crear 107 negocis, que han generat 122 llocs de treball. Des d’aquest servei també s’ha ofert assessorament continuat a emprenedors a qui s’havia acompanyat en anys anteriors sobre la situació dels seus negocis i s’ha facilitat suport en la gestió d’ajuts públics i de finançament de les línies ICO a través de les oficines de CaixaBank. Cal també posar en valor que el 78 % de les empreses creades el 2019 continuen obertes a final d’any, tot i que veuen el futur amb poc optimisme.

23


MEMÒRIA 2020

Anava molt perduda, no sabia per on començar i sentia que si ets jove i emprenedora et falten moltes eines i recursos on poder-te recolzar. Maria Reig Roig Emprenedora i fundadora de “Sa Granola”

La formació com a motor El 2020 va començar amb tres formacions que tenien molt bones perspectives pel que fa a la inserció laboral de les persones usuàries. Els alumnes de la Formació d’administratives comptables rebien les primeres ofertes de feina, els de la Formació de neteja d’aeronaus estaven realitzant les pràctiques i s’iniciava la Formació de cambreres d’hotel. Però l’aturada sobtada de l’activitat econòmica per l’estat d’alarma provocat per la pandèmia va afectar de ple les formacions i, en pocs dies, es van adaptar al format en línia i també es va adaptar el programa incloent continguts específics de neteja i desinfecció per prevenir el contagi de la COVID-19. A partir del setembre es van reiniciar les formacions presencials amb dues formacions adaptades a la nova demanda del mercat laboral,

24

com ara la Formació tècnica en confecció industrial, en col·laboració amb la Fundació Roure, o la Formació en Atenció Domiciliària, en col·laboració amb la Fundació d’Atenció a la Dependència de Sant Joan de Déu (FADSJD). El 2020 s’han realitzat 5 formacions internes, en les quals han participat 84 persones, i 35 d’elles han accedit a un lloc de treball, malgrat la greu situació del mercat laboral. A banda de les formacions internes, des d’Inserció Laboral s’orienta els usuaris en la millora de les seves competències i formacions com a via d’accés al mercat laboral. En aquest sentit orientem i derivem les persones usuàries a les formacions més adequades a cada perfil (certificats de professionalitat, cicles...) i els facilitem suport individualitzat perquè puguin obtenir les titulacions gràcies a la col·laboració del voluntariat.

25


MEMÒRIA 2020

Serveis Educatius

Afavorint la igualtat d’oportunitats d’infants i joves

desenvolupament de les gestions bàsiques del dia a dia, que, en un context normalitzat, es podien realitzar de manera presencial (gestió d’ajuts, empadronaments, tràmits a la Seguretat Social, renovacions de documents oficials, etc.). Aquest fet ha afectat molt més les persones amb menys eines i recursos.

Millorant les competències digitals La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat la digitalització de la societat. La utilització i el domini de les eines digitals han esdevingut vitals per al

26

Amb l’objectiu de millorar les competències digitals de les persones que atenem, s’han posat en marxa, amb la col·laboració del voluntariat, formacions en competències digitals bàsiques. En aquestes formacions, entre d’altres, es tracten continguts bàsics sobre els principals programes de gestió de correu electrònic o el coneixement d’eines de

comunicació, així com la tramitació del certificat digital IdCAT. Incorpora Jove: promovent la integració sociolaboral dels joves Aquest any s’ha posat en marxa el programa Incorpora Jove, que ofereix orientació formativa i laboral per a joves extutelats d’entre 18 i 29 anys i altres joves en risc, amb l’objectiu que puguin definir i consolidar el seu projecte professional. El programa inclou sessions d’atenció individual, el disseny d’itineraris personalitzats i sessions formatives grupals. El 2020 s’han atès 125 joves, dels quals 35 eren residents o exresidents de la Casa de Recés.

Un dels pilars de l’atenció integral a les famílies és l’acompanyament en l’educació dels infants. Des de Serveis Educatius atenem infants i joves entre els 6 i els 18 anys en el seu desenvolupament socioeducatiu, amb la finalitat de reforçar els processos d’aprenentatge i millorar el rendiment escolar, enfortir les relacions familiars positives i afavorir la igualtat d’oportunitats. Les activitats de Serveis Educatius s’emmarquen en el programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”, que té com a objectiu trencar el cercle de la pobresa que es transmet de pares a fills i promoure noves formes d’atenció enfocades al desenvolupament social i educatiu dels infants, els joves i les seves famílies. En el servei de Centre Obert acollim cada dia infants i joves a la sortida de l’escola o l’institut, els oferim un berenar saludable i treballem activitats de reforç educatiu, gestió emocional i descoberta de talents. Tot això en un espai amable, segur i protector, que garanteixi el benestar dels infants i joves, i promogui

27


MEMÒRIA 2020

el diàleg i la participació. Durant l’any 2020, 107 infants i joves han assistit al Centre Obert. També en el marc del programa CaixaProinfància els infants i joves que presenten dificultats emocionals o de relació poden rebre atenció psicoterapèutica, i aquells que tenen necessitats específiques de suport i millora en el procés d’aprenentatge i hàbits d’estudi disposen d’espais de reforç individualitzat o estudi assistit. Per oferir aquests serveis, la Fundació ha comptat amb l’Associació Formació i Desenvolupament. Durant el 2020, 32 infants van rebre atenció psicoterapèutica i 12 infants suport escolar especialitzat. A l’espai Maternoinfantil treballem amb les famílies oferint-los formació i acompanyament en el procés de criança dels fills durant el primer any de vida. La finalitat de l’espai és fer una tasca preventiva, formativa i de suport amb els infants i

28

les seves mares, facilitant que aquestes incrementin i millorin les competències parentals i, d’aquesta manera, optimitzar l’atenció i la relació envers els seus fills/es. Durant l’any 2020 s’han realitzat 5 cursos —3 de criança i 2 de seguiment—, en els quals han participat 41 mares amb els seus nadons. Atenció a les necessitats dels infants durant el confinament Les activitats del curs 2019-2020 van començar al nou centre de la plaça de Sant Just amb nous espais i més equipament didàctic i tecnològic per acompanyar els infants i joves del servei, però la pandèmia va suposar una adaptació del servei a la nova realitat. Durant el confinament, els Serveis Educatius de la Fundació van contactar amb les 84 famílies dels infants i adolescents que assisteixen al

29


MEMÒRIA 2020

centre i es va adaptar el servei per oferir suport socioeducatiu de manera virtual i/o telefònica. Aquest contacte va permetre detectar necessitats i va posar en evidència que els infants i joves atesos no disposen de les mateixes oportunitats en l’àmbit educatiu que la resta d’infants per fer front a la situació. El tancament de les escoles va fer més evident encara la bretxa digital —a l’inici del confinament, un 40 % de les famílies ateses no tenien ordinador ni tauleta i un 15 % de les famílies no tenien connexió a la xarxa—. També es va detectar la manca de recursos bàsics per realitzar les activitats escolars (llibretes, bolígrafs o llapis), així com la manca d’espai als habitatges per poder dur a terme les activitats. A aquestes mancances s’afegeixen les dificultats d’oferir suport educatiu als infants per part de les famílies, principalment

30

per manca de competències lingüístiques i digitals. Per aquest motiu, durant el confinament es va treballar amb el doble objectiu de reforçar els processos d’aprenentatge davant la nova situació i mantenir el vincle existent amb els infants, els joves i les seves famílies, tot oferintlos acompanyament i suport emocional i educatiu. Per tal d’aconseguir-ho, es va posar en marxa un servei de préstec de 32 ordinadors i 50 tauletes donades per la Fundació ProFuturo. I també un espai virtual per a la resolució de dubtes al voltant dels deures i les tasques escolars. En alguns casos, a més, des del servei es va mitjançar entre les famílies i les escoles, i es van orientar i ajudar les famílies que havien de fer inscripcions escolars per al curs següent.

31


MEMÒRIA 2020

Un Casal d’Estiu basat en la pedagogia d’emergència La Fundació de l’Esperança va apostar per la pedagogia d’emergència com a forma d’intervenció educativa durant el Casal d’Estiu, promovent que la major part d’activitats es realitzessin en contacte amb la natura, principalment al Parc de Collserola. Una fórmula molt útil per afrontar situacions de xoc emocional com la que es va donar durant el confinament i que busca la recuperació emocional dels infants. Mitjançant dinàmiques i jocs, també es va aprofitar el casal per treballar competències bàsiques i facilitar el retorn escolar al setembre. En el casal es van oferir 90 places durant 10 setmanes i se’n va ampliar l’horari per tal de garantir dos àpats saludables al dia —esmorzar i dinar— en un context de dificultat

32

econòmica de moltes famílies. Addicionalment, 21 infants van poder gaudir de colònies en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés i la Casa de l’Aire. I també 50 infants van participar al casal Culturnautes, organitzat pel CCCB. Treball en xarxa Des de Serveis Educatius es treballa amb una àmplia xarxa d’entitats i recursos que complementen l’acció directa adreçada als infants i les seves famílies, garantint l’atenció global de les seves necessitats. S’estableixen prioritats i es comparteixen criteris d’actuació, metodologia i responsabilitats en el procés de treball conjunt amb les famílies. La Fundació manté una forta vinculació amb l’entorn on desenvolupa la seva acció i una estreta relació amb la realitat

física i social que els envolta. El barri Gòtic i, per extensió, el districte de Ciutat Vella, compten amb una xarxa local forta i consolidada on es treballa per construir oportunitats que arribin a tota la població. Els Serveis Educatius formen part d’aquesta xarxa local col·laborant i participant en els següents espais de treball: • Xarxa d’infància i adolescència del barri gòtic (XIG). • Taula d’entitats d’infància del Gòtic. • Taula d’entitats de joves del Gòtic. • Comissió de reforç escolar de Ciutat Vella. Dins les activitats que la Taula d’entitats d’infància del Gòtic promou, aquest any 2020 els infants de la Fundació van guanyar el concurs de disfresses del Petit Carnavalassu del Gòtic 2020, en el qual van participar

altres entitats del barri motivades a prendre accions davant l’emergència climàtica. Aquest nou curs hem reprès els projectes de col·laboració amb la Fundació la Casa de l’Aire Roger Torné, que promou hàbits saludables a l’aire lliure millorant la salut de la infància i ampliant el coneixement del medi natural a partir de sortides els caps de setmana a l’entorn natural del Montseny; o el Projecte Vincles, iniciativa que té com a objectiu que els infants aprenguin i gaudeixin de la música acostant un espai tan emblemàtic com el Palau de la Música a les entitats i les persones del districte de Ciutat Vella. Durant les vacances de Nadal, els infants també van participar en el Casal de Nadal, i gràcies a L’Arbre dels Somnis, una iniciativa de CaixaBank, 48 infants van rebre el regal de Reis que havien demanat per carta.

33


MEMÒRIA 2020

Casa de Recés

Acompanyant dones en el camí cap a l’emancipació La Casa de Recés és un centre residencial amb atenció socioeducativa que acull dones de 18 a 35 anys que es troben en situació de vulnerabilitat amb l’objectiu de facilitar el seu procés d’autonomia personal i potenciar el seu projecte d’emancipació. L’origen de la Casa data de 1744, any en què va ser creada per la Congregació de l’Esperança. L’any 1923, la Casa de Recés es vincula a la Fundació ”la Caixa” fruit de la fusió entre la Congregació i ”la Caixa”, i des de l’any 2013 forma part de la Fundació de l’Esperança. Al llarg de més de dos segles, la Casa ha respost a la necessitat d’acollir dones majors d’edat en situació de vulnerabilitat i amb dificultats personals, socials i econòmiques. La Casa de Recés ofereix un acompanyament integral i personalitzat en un entorn favorable,

28%

26%

estable i segur que afavoreixi la recuperació emocional de les residents, l’enfortiment de les seves capacitats i la promoció del seu empoderament, tot incidint en el seu procés d’autonomia. La intervenció socioeducativa se centra en diversos àmbits d’actuació per tal de donar resposta a les necessitats de les residents: vida quotidiana, relacional, salut i benestar, formatiu i laboral, i juridicoadministratiu. L’estada a la Casa de Recés és temporal i depèn de l’itinerari de cada resident; el 2020, l’estada mitjana ha estat de 22 mesos. La Casa disposa de 41 habitacions, i l’any 2020 la Casa ha mantingut la plena ocupació, tot acollint 57 dones amb una mitjana d’edat de 22 anys i nascudes en 16 països diferents.

ORIGEN DE DERIVACIÓ DE LES RESIDENTS Àrea d’Atenció a Joves Tutelats i Extutelats

13% 33%

34

Serveis Socials de Barcelona Serveis Socials resta de Catalunya Entitats socials

35


MEMÒRIA 2020

Viure el confinament a la Casa de Recés Les dones que viuen a la Casa també s’han vist afectades de ple per la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia. Des de l’inici, el primer objectiu ha estat vetllar per la salut de les residents, i en aquest sentit s’ha elaborat i aplicat el Protocol per a la prevenció, detecció i actuació de la COVID-19, basat en les indicacions i recomanacions de les autoritats competents. Un protocol que contemplava canvis en el funcionament i en totes les activitats programades per tal d’adequar-les a les mesures de prevenció, així com l’ampliació d’horaris de neteja i desinfecció, entre d’altres. Amb l’objectiu de prevenir el contagi i millorar el benestar emocional de les residents, s’han realitzat sessions informatives per

36

part d’infermeres de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i de l’equip educatiu, i també s’ha comptat amb l’assessorament de professionals de l’àmbit de la salut mental per ajudar a gestionar la por i mitigar els efectes psicològics derivats del confinament. Al llarg de tot el confinament es va incrementar la presència de professionals i l’atenció educativa, i s’ha treballat conjuntament amb les residents un programa d’activitats —esportives, educatives i lúdiques— que fes més portable una estada de confinament a la Casa de Recés. El confinament també ha portat dins la casa molts espais de convivència, diàleg i oportunitats educatives, que han servit per reforçar valors i també les habilitats emocionals i relacionals de les joves.

Noves oportunitats formatives, laborals i de voluntariat Malgrat el context econòmic, s’ha seguit promovent que les residents poguessin accedir al mercat laboral. En col·laboració amb el servei d’Inserció Laboral de la Fundació de l’Esperança i del programa Incorpora Jove, s’han acompanyat 35 residents i exresidents en els seus itineraris formatius i laborals. A finals de 2020, 10 residents es trobaven actives i 39 estaven realitzant els seus estudis. Des de la Casa s’ha impulsat el programa de voluntariat amb l’objectiu que les residents participin en projectes socials i comunitaris. Durant el 2020, 10 joves han realitzat tasques de voluntariat tant als Serveis Educatius de la Fundació de l’Esperança com en d’altres entitats socials.

37


MEMÒRIA 2020

A la Casa de Recés em van acollir amb els braços oberts i mai me’ls han tancat, tot el contrari. Per a mi són la meva família, i això és casa meva, un lloc on he crescut molt, ple de pau i d’amor. Alba Bascuñana Exresident de la Casa de Recés

38

La natura i la cultura com a antídot A l’estiu, i fruit de la col·laboració amb l’entitat Transpirenaica Social Solidària, 14 dones i 2 educadores van participar en el projecte Stage Natura, que té com a objectiu oferir a joves en situació de vulnerabilitat un espai de lleure a la natura on es treballen valors com l’esforç, l’esperit de superació i el treball en equip. Del 6 al 14 de juliol es van realitzar sortides diàries a la muntanya per la vall d’Àssua i el Parc Natural d’Aigüestortes, i es van dur a terme diverses activitats i tallers que busquen la reflexió al voltant dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest projecte van participar també joves d’altres entitats socials i persones voluntàries. Addicionalment, l’equip educatiu de la Casa ha donat continuïtat a aquesta activitat organitzant excursions d’un dia a peu al voltant de Barcelona.

Durant l’octubre i el novembre es va dur a terme el projecte Imaginado(r)nes en col·laboració amb la Fundació Setba i amb l’artista Marta Fàbregas, amb l’objectiu de treballar l’empoderament femení a través de l’art. Al llarg de quatre sessions, les residents van treballar la capacitat d’imaginar i la visualització del seu futur a través de la tècnica del collage i de la transferència d’imatges. Les obres resultants estan exposades durant tot l’any a la sala d’estar de la Casa de Recés. El desembre va tenir lloc l’espectacle de dansa contemporània Técnicas para un abrazo perfecto, que reprodueix una escena de violència masclista, tot seguit d’un debat entre les residents per reflexionar sobre les relacions tòxiques i la violència en les relacions de parella i en la família.

39


MEMÒRIA 2020

Promovent trobades i col·loquis Al llarg de tot l’any també s’han organitzat xerrades amb residents, entre les quals destaca la trobada amb l’exresident Hannan Serrouk, que va explicar les seves experiències viscudes a la Casa de Recés i el seu itinerari personal. La seva experiència va remoure moltes de les dones assistents, ja que es van poder sentir identificades amb la seva història de vida. La xerrada Alimentació saludable, a càrrec d’una infermera de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), també va despertar molt interès entre les residents i es van tractar aspectes com la piràmide d’alimentació, l’efecte de les dietes... També s’han organitzat cinefòrums amb col·loquis posteriors entre les residents i dinamitzats per l’equip educatiu, amb l’objectiu d’estimular el pensament crític.

La felicitat només arriba quan tu et sents còmode i acceptes tota la teva història. Així, perdonar t’ajuda a sentir-te més lliure i a ser tu mateixa, que és en essència, el secret de l’èxit Hannan Serroukh Exresident de Casa de Recés

40

41


MEMÒRIA 2020

Organització

Una entitat al servei de les persones Des del Patronat fins a l’equip de professionals, les persones en pràctiques i l’equip de voluntariat, la Fundació de l’Esperança és una entitat que treballa al servei de les persones. Les persones que conformen la Fundació de l’Esperança són l’ànima de la Fundació, i la seva implicació i professionalitat permet que tothom rebi la millor atenció mitjançant la seva acollida, escolta i acompanyament.

114 persones, entre professionals i voluntàries, han format part de l’equip humà de la Fundació de l’Esperança el 2020

42

L’equip humà, en primera línia en la gestió de la pandèmia L’equip professional es compon de 30 treballadors i treballadores, dels quals 26 ofereixen atenció directa a les persones usuàries. La força de l’equip ha estat clau per poder afrontar la complexitat d’una crisi sense precedents que ha disparat la incertesa sobre el futur i en la qual les demandes de les famílies no han parat de créixer. Aquesta crisi està suposant un veritable procés d’aprenentatge col·lectiu i està demostrant que les accions individuals no són suficient, i cal buscar alternatives eficaces que ajudin a activar la resiliència individual i grupal de les persones que atenem. El compromís i la implicació de cada professional, juntament amb el treball en equip i l’aprenentatge conjunt, ha permès donar una resposta coordinada, àgil i efectiva a les famílies.

43


MEMÒRIA 2020

Poder ajudar als infants i veure com milloren el seu rendiment escolar em dóna més a mi del que jo els ofereixo Maria Magdalena Sroka Voluntària

Canalitzant la solidaritat a través de voluntariat Davant l’emergència social, hem continuat comptant amb el compromís i la força del voluntariat, que s’ha adaptat per assumir noves i creatives formes de suport i acompanyament a les persones en situació de vulnerabilitat. Durant l’any 2020, 84 persones han estat voluntàries i han participat en els diversos projectes de la Fundació de l’Esperança. El voluntariat ha constituït i constitueix un capital vital de la Fundació de l’Esperança, que, sens dubte, continuarà enfortint

44

el treball que desenvolupem per millorar la qualitat de vida de les persones ateses.

la seva activitat de suport i acompanyament per telèfon o videotrucada.

La diversitat de perfils, formacions, edats i experiències professionals i vitals fa del voluntariat un eix de treball clau, i reforça les diferents mirades que es requereixen per abordar una problemàtica complexa com la pobresa.

Cal destacar, però, el creixement de la demanda de voluntariat, especialment de les franges d’edat més joves, que davant d’una situació tan adversa han volgut canalitzar la seva solidaritat i ajudar les persones que més ho necessiten. Activitats com el reforç escolar, els casals, l’acompanyament en la gestió de documentació o la mentoria social no haguessin estat possibles sense el compromís i la dedicació que han demostrat.

Les persones majors de 60 anys, que representaven el gruix del voluntariat a l’inici de l’any, no han pogut realitzar la seva tasca presencialment en tractarse d’un col·lectiu de risc, però han continuat duent a terme

45


Dades econòmiques DESPESA1 Pressupost total: 2.500.446 €

14% 36% 19%

Casa de Recés Inserció Laboral Administració Atenció Social

14%

Serveis Educatius

17%

ORIGEN DELS INGRESSOS 1% 5% Aportacions de Fundació ”la Caixa” 94%

Ingressos per activitats Donatius

(1) Pressupost de les despeses ordinàries derivades de l’activitat. 46

47


Plaça de l’Àngel Carrer de Jaume I

Jaume I

Plaça de Sant Just

Plaça de Sant Just, 5 08002 Barcelona fundacioesperanca.org Tel. 932 703 973 informacio@fundaciodelesperanca.org

Via Laietana

Plaça de Sant Jaume