Cartes
E
l sentit d’anticipació va ser la clau de volta de l’acció social veritablement transformadora, que començà a principis d’aquest segle, i que s’entén com la capacitat per detectar les necessitats emergents i donar-hi, en cada moment, la resposta més adient i eficaç. Aquesta va ser precisament la nostra motivació fonamental, a l’hora d’endegar el conegut com a gir social de ”la Caixa”. I amb aquesta mateixa premissa obria les seves portes, el maig de 2013, la Fundació de l’Esperança, focalitzada en la lluita contra l’exclusió. Les pàgines que segueixen, resumeixen la tasca ingent d’aquest període, posant èmfasi en les fites assolides durant el 2016. Pot semblar un període curt de temps, però en una entitat d’aquesta naturalesa, sempre atenta al seu entorn, cada hora i cada dia compten. En aquest cas concret, parlem d’acció social directa i de compromís, també directe, concret i personal, que van dirigits a les persones més vulnerables. Persones reals d’avui, amb noms i cognoms i amb noves cares que, cada una amb la seva història al darrere, arrossega les pobreses específiques d’aquests principis del segle XXI. A la Fundació ens hi acostem, les escoltem, entrem en cada una d’aquestes històries personals úniques,
4 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016
intransferibles i precioses, com cada vida, i busquem quina és la manera més eficaç d’ajudar, quins són els recursos amb els què hi hem de contribuir. I tot això, amb una mirada més llarga, posada en una contínua transformació i millora de la societat. L’equip de la Fundació està format per un grup il·lusionat i cohesionat de persones. Un grup de professionals innovador, amb empenta i acollidor, que està a l’aguait, sempre, per detectar si cal actuar directament o bé estudiar les oportunitats de sumar esforços amb altres organitzacions, mogudes pel mateix afany. I així fer possible sumar per poder multiplicar. De fet, aquest treball en xarxa és un altre tret de l’Esperança, que engrandeix encara més la seva acció. Em refereixo a l’amplitud de mires i la generositat a l’hora de compartir coneixement i bones pràctiques amb entitats afins, impulsant aliances, amb l’objectiu últim d’ajudar a les persones que ho necessiten cada dia més. Treballar en xarxa suposa treballar amb intel·ligència. La Fundació i la Casa del Recés, tal com les veiem ara, són molt joves, com moltes de les persones que acullen. Però cal recordar que al darrere tenen un llarg camí recorregut, en què conflueixen fortes sensibilitats, sense les quals no hauríem arribat a la realitat actual, com a entitat i com a conjunt social.