Page 1

Benvinguts a l’Esperança Memòria 2016


EDICIÓ: Fundació de l’Esperança AUTORIA: LaChincheta Comunicació DISSENY GRÀFIC: LaChincheta Comunicació FOTOGRAFIES: Fundació de l’Esperança: pàg. 18, 21, 24, 25 i 29 Gianluca D’Apuzzo: pàg. 7 Blanca Serrano. LaChincheta Comunicació: pàg. 3, 11, 12, 17, 20, 22, 26, 28, 30, 34 i 36 Jordi Nieva: pàg. 6, 8 i 14 Josep Brangulí © Arxiu Històric de la Fundació Bancària ”la Caixa”: pàg. 10 IMPRESSIÓ: Treballs digitals DIPÒSIT LEGAL: B 8001-2017


Benvinguts a l’Esperança Memòria 2016


Edició

Fundació de l’Esperança

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ DE L’ESPERANÇA President:

Isidre Fainé Casas

Secretari:

Jaume Lanaspa Gatnau

Vocals:

Xavier Campà i de Ferrer

Ramon Gatell Colell Eugeni Gay Montalvo Jordi Portabella Calvete Marc Simón Martínez Director General i Vocal:

Jaume Giró Ribas

Direcció del Centre de la Fundació de l’Esperança a Ciutat Vella Directora:

Llum Delàs Ugarte

2 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Índex Cartes

4

President Directora

4 7

La Fundació Història recent Equip de treball Mètode

8 11 12 13

Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

14

Casa de Recés

18

Activitat 2016

Serveis Educatius Activitat 2016

Servei d’Inserció Laboral Activitat 2016

21

22 25

26 29

Treball en xarxa

30

Fets i xifres

34

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

3


Cartes

E

l sentit d’anticipació va ser la clau de volta de l’acció social veritablement transformadora, que començà a principis d’aquest segle, i que s’entén com la capacitat per detectar les necessitats emergents i donar-hi, en cada moment, la resposta més adient i eficaç. Aquesta va ser precisament la nostra motivació fonamental, a l’hora d’endegar el conegut com a gir social de ”la Caixa”. I amb aquesta mateixa premissa obria les seves portes, el maig de 2013, la Fundació de l’Esperança, focalitzada en la lluita contra l’exclusió. Les pàgines que segueixen, resumeixen la tasca ingent d’aquest període, posant èmfasi en les fites assolides durant el 2016. Pot semblar un període curt de temps, però en una entitat d’aquesta naturalesa, sempre atenta al seu entorn, cada hora i cada dia compten. En aquest cas concret, parlem d’acció social directa i de compromís, també directe, concret i personal, que van dirigits a les persones més vulnerables. Persones reals d’avui, amb noms i cognoms i amb noves cares que, cada una amb la seva història al darrere, arrossega les pobreses específiques d’aquests principis del segle XXI. A la Fundació ens hi acostem, les escoltem, entrem en cada una d’aquestes històries personals úniques,

4 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

intransferibles i precioses, com cada vida, i busquem quina és la manera més eficaç d’ajudar, quins són els recursos amb els què hi hem de contribuir. I tot això, amb una mirada més llarga, posada en una contínua transformació i millora de la societat. L’equip de la Fundació està format per un grup il·lusionat i cohesionat de persones. Un grup de professionals innovador, amb empenta i acollidor, que està a l’aguait, sempre, per detectar si cal actuar directament o bé estudiar les oportunitats de sumar esforços amb altres organitzacions, mogudes pel mateix afany. I així fer possible sumar per poder multiplicar. De fet, aquest treball en xarxa és un altre tret de l’Esperança, que engrandeix encara més la seva acció. Em refereixo a l’amplitud de mires i la generositat a l’hora de compartir coneixement i bones pràctiques amb entitats afins, impulsant aliances, amb l’objectiu últim d’ajudar a les persones que ho necessiten cada dia més. Treballar en xarxa suposa treballar amb intel·ligència. La Fundació i la Casa del Recés, tal com les veiem ara, són molt joves, com moltes de les persones que acullen. Però cal recordar que al darrere tenen un llarg camí recorregut, en què conflueixen fortes sensibilitats, sense les quals no hauríem arribat a la realitat actual, com a entitat i com a conjunt social.


Cartes

Un camí que entronca directament amb els orígens de ”la Caixa”. Ahir, avui i demà, la clau és saber ser fidels als nostres principis (sentit d’anticipació, flexibilitat i subsidiarietat). Això ens permetrà avançar-nos, pensar en guarir les ferides abans que aquestes no esdevinguin irreversibles i treballar pensant en el futur amb esperança. Aquest és el nostre tarannà que hem recuperat i la nostra voluntat d’ajut als més necessitats. No ens podem conformar pensant que les persones viuen esperant que el demà sigui una mica millor que l’avui o, si no millor, almenys no gaire pitjor, estimulats ocasionalment per qualsevol onada passatgera d’optimisme. Són veritablement les persones que empenyen la Fundació, les que fan possible que cada dia es guanyin noves esperances. Elles són les que fan créixer dia a dia l’esperança com a valor universal, que ens permet donar suport i companyia als qui els manca aquest sentiment, que és tan important, especialment en moments de dificultat. Perquè l’esperança i la vitalitat van estretament lligades. Allà on l’esperança perd força, la vitalitat es debilita i quan l’esperança mor, la vitalitat desapareix. No podem permetre que això ens passi a nosaltres, la nostra Esperança ha de créixer dia rere dia. Isidre Fainé President de la Fundació de l’Esperança

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

5


6 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Cartes

E

n la memòria del que una Fundació ha viscut al llarg de l’any, és just i necessari parlar, abans que res, de l’equip humà que té la missió de dur a terme els seus objectius. El principal dels quals és escoltar la realitat empobrida de la societat, principalment del nostre territori, i mirar de donar sortida al conjunt de problemàtiques de qui s’acosta a la nostra porta sempre oberta.

quan has vist que a la mateixa habitació hi viuen sis persones, quan algú irromp per compartir amb nosaltres una bona notícia, quan… Aleshores, entens què és una Fundació d’acció social de proximitat i voldries que a la ciutat es multipliquessin les portes obertes.

Persones que ajuden persones. Créixer en solidaritat, créixer en humanitat, és rebre també nosaltres el millor regal de vida: la dosi de realisme per ubicar-nos en quin món vivim i també el regal de Escoltar és un art. El nostre equip ha la confiança d’aquella persona que ens entrat en un aprenentatge que no té demana que caminem plegats un tros límits: aquell d’obrir el cor, el cap i del seu camí de vida. disposar les mans per aprendre i créixer com a persones. Quedi constància en aquestes pàgines de l’immens esforç i dedicació de Obrir la porta per deixar que passi treballadors i de voluntaris que fan el vent i el fred de tantes vides mig de la nostra Fundació una família ben trencades, ha estat l’ocasió de saber avinguda, una casa de porta oberta que ens necessitàvem els uns als que es prepara cada dia per acollir les altres. La nostra eficiència no era la intempèries. d’una gestió impecable, era la d’una humanitat acollidora que havia de L’Obra Social ”la Caixa” es reinventa fer els possibles per a trobar solucions cada vegada que acull una nova conjuntes i viables amb les persones pobresa generada pels egoismes del que entraven a veure’ns. nostre món, cada vegada que arrisca i surt al carrer i a les places sense tenir Quan aculls, quan et demanen, quan solucions màgiques per evitar els ve una noia jove que es vol donar patiments de tanta gent, però indicant una oportunitat a la vida, quan ve un camins de solidaritat i de compromís nen que no sap somriure, quan tantes creadors de llenguatges d’amor que persones volen treballar i no saben on regeneren i donen mil oportunitats i com fer-ho, quan saps que algú passa per redreçar persones. Gràcies a totes gana, quan reps a la dona apallissada, aquelles persones que ho feu possible. Llum Delàs Directora Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

7


La Fundació

8 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


La Fundació

La Fundació

“Amb l’Esperança és possible”

L

a Fundació de l’Esperança és una entitat d’acció social directa de proximitat, adreçada a persones d’alta vulnerabilitat que tenen l’esperança d’una vida més digna. Una institució innovadora que treballa en xarxa i viu de ple la realitat d’un dels districtes més turístics, històrics i empobrits de la ciutat de Barcelona, com és Ciutat Vella. La Fundació, que treballa en xarxa amb les entitats més properes, ofereix atenció i recursos per cobrir les necessitats de persones en situació de pobresa amb un objectiu clar: reforçarne l’autonomia per millorar la qualitat de vida a llarg termini.

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

9


La Fundació

10 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

1904

1923

Francesc de Moragas funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, caracteritzada des dels orígens per un fort compromís social i una vocació de treball a favor de l’interès general.

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis es fusiona amb la Congregació de Nostra Sra. de l’Esperança, entitat fundada l’any 1740, i que l’any 1744 va posar en marxa la Casa de Recés.


La Fundació

Història recent

E

l 2013 es constitueix la Fundació de l’Esperança, amb l’objectiu d’oferir atenció directa a persones en situació de pobresa i exclusió. Per aconseguirho, posa a disposició d’aquestes persones els recursos adients per cobrir-ne les necessitats bàsiques immediates, com també eines per facilitar-los la inclusió en la societat, la millora de la qualitat de vida, la promoció de l’autonomia i el compromís de la comunitat. La Fundació situa la seu als baixos de l’edifici del carrer de la Palma de Sant Just, número 4, on també hi ha la Casa de Recés, de la qual assumeix la gestió. L’actuació social directa, la porta oberta al barri de la Fundació, comporta una acció i una actitud que vénen dirigides per: • L’acollida, informació i orientació. • L’atenció integral a cada persona. • Els ajuts per cobrir necessitats bàsiques (alimentació, higiene, roba…). • L’acompanyament en la recuperació a mitjà termini. • La unió d’esforços per incorporar-se a la vida laboral. La Fundació de l’Esperança posa al servei de les persones múltiples accions de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, atén famílies en situació de vulnerabilitat, ajuda una infància desprotegida i amb dèficits educatius significatius, integra laboralment col·lectius desafavorits, gestiona la diversitat i acompanya les víctimes de la violència de gènere, entre altres actuacions.

2013 ”la Caixa” crea la Fundació de l’Esperança per oferir acció social directa a persones en situació de pobresa i exclusió.

“La Fundació ofereix atenció directa a persones en situació de pobresa i exclusió”

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 11


La Fundació

Equip de Treball

A

ctualment, la Fundació de l’Esperança té un equip humà permanent de 23 persones i 51 voluntaris que donen suport als diferents projectes i serveis. L’equip humà és el motor i l’ànima de la Fundació. Amb una positivitat contagiosa, l’Esperança transmet esperança des del primer contacte. El rigor i la responsabilitat, lligats a l’empatia, la implicació, el compromís i la motivació, són només algunes de les claus que permeten pal·liar la dura situació que pateixen algunes persones del nostre entorn.

12 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

El voluntariat també és una eina imprescindible de la Fundació de l’Esperança. Un reflex de la necessitat que té actualment la societat de donar sense demanar res a canvi. Un complement que aporta experiència i motivació a cada servei o projecte. Impartir classes, buscar oportunitats laborals, la mentoria o l’acompanyament a les persones són algunes de les tasques que fan, sota la supervisió dels tècnics de cada servei.

“Més de 70 persones treballen per donar suport als diferents projectes i serveis”


La Fundació

Mètode Què fa la Fundació?

1. Acollida i informació

Proporciona atenció personalitzada, escolta activament i fa una valoració inicial dels temes que cal treballar conjuntament amb la persona i la seva família.

2. Valoració social

Estudia les necessitats i potencialitats, valora els informes d’altres professionals i planteja els indicadors de risc social i psicosocial.

3. Pla de treball individual i familiar

Atén les necessitats bàsiques de la persona i l’adreça a un o més serveis d’atenció social, tant propis com d’altres institucions, perquè col·laborin en la recuperació de cada persona o unitat familiar.

4. Seguiment

Des del coneixement de les persones i dels seus entorns, des del realisme de les seves vides i des de l’aposta per cadascuna.

Cas pràctic

Parella jove amb un nadó i un fill de 7 anys. Viuen en un pis de lloguer que compartien amb altres familiars i reparteixen despeses. Els únics ingressos familiars procedeixen de la prestació d’ajuda familiar. Han tingut una trajectòria laboral estable. No tenen formació específica. Cap dels dos adults treballa actualment. La demanda inicial és d’ajuda per als fills i per cercar feina. Indicadors de vulnerabilitat

Accions Recursos interns

Recursos externs

Suport per a necessitats bàsiques Manca de recursos

Programa Caixa Proinfància Rebost de la Fundació Roure

Indicadors d’autonomia

Millora els recursos d’atenció als menors

Serveis Socials

Falta de referents per a la criança i xarxa de suport insuficient

Formació i suport a la criança i enfortiment de relacions Servei Maternoinfantil Mentoria

Escola bressol municipal

Allotjament estable Impagament de lloguer

Ingressos econòmics insuficients

Consorci de l’Habitatge de Barcelona

Gestiona la sol·licitud d’ajuda per al lloguer

Ingressos econòmics Ajuts econòmics puntuals

Prestació d’ajuda familiar

Formació i cerca de feina Manca de feina i de formació per a l’ocupació

Guanya seguretat per a la criança dels fills i enforteix la xarxa de contactes

Formació i inserció laboral: curs de control d’accessos

Millora el perfil professional i disposa de més recursos de cara al mercat de treball

Programa Labora (Serveis Socials)

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 13


Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

14 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

L

es persones que s’acosten a la Fundació de l’Esperança ho fan per diversos motius, més o menys greus, relacionats amb situacions vitals com les dificultats econòmiques, la salut, l’habitatge, la falta de feina o formació, les relacions familiars, la violència a la llar, l’atenció als infants, les necessitats bàsiques, l’aïllament, la soledat, el desarrelament... Totes tenen el denominador comú de la vulnerabilitat i l’exclusió social. Arriben per iniciativa pròpia o bé per referències de coneguts, però també derivades d’entitats diverses, de serveis públics i tant del territori com de fora del barri. Es fa sempre una acollida inicial i, en el cas de les persones que són d’altres zones, se’n gestiona també l’orientació, perquè puguin conèixer els recursos del seu entorn proper i adreçar-s’hi. La Fundació de l’Esperança treballa amb les persones i per a les persones, posant una atenció especial, ja des del moment de l’acollida, en el reforç positiu de les potencialitats, la construcció de vincles i l’acció social des d’un enfocament integral i relacional. La decisió de demanar ajuda és un primer pas per generar canvis. Els professionals escolten, atenen i estudien les situacions, valoren les necessitats i, conjuntament amb els interessats, elaboren un Pla de Treball Individual que es posa en marxa amb els recursos propis de la Fundació i també amb els de la ciutat, tant públics com privats.

“La vulnerabilitat i l’exclusió social són el denominador comú de les persones que busquen ajuda”

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 15


Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

Què vol dir acollir?

“L’objectiu últim és recuperar l’autonomia i el benestar”

L’

atenció a les necessitats bàsiques s’aborda des de l’inici i en funció de la gravetat i profunditat de la situació de vulnerabilitat i d’exclusió que pateix la persona o la família. Per atendre tant les necessitats individuals com les col·lectives cal l’acompanyament i el seguiment per part dels professionals i voluntaris, en els temps idonis i amb recursos específics. El treball en equip, el compromís mutu entre tots els agents participants, els usuaris mateixos i l’avaluació continuada del procés són clau per anar aconseguint els propòsits acordats.

Prop de 400 famílies en situació de vulnerabilitat s’adrecen cada any a la Fundació de l’Esperança. Totes aquestes famílies, i d’altres que ja hi han estat ateses amb anterioritat i de les que en fem un seguiment, són beneficiàries dels serveis de la Fundació. Des del primer moment posem l’èmfasi en l’individu i en el seu entorn més proper, la família, potenciant-ne les capacitats per tal que recuperin l’autonomia i millorin la qualitat de vida. Per tant, per a nosaltres, acollir vol dir obrir la porta a qualsevol persona o família que ens demana ajuda per escoltar-ne les demandes, estudiar-ne les necessitats i potencialitats i atendre’n les necessitats bàsiques, incloent-la en serveis propis de la Fundació o bé derivant-la a recursos complementaris d’altres entitats, i fent un seguiment i una avaluació continuada de cada cas.

Qui són els usuaris i els beneficiaris de la Fundació?

Posem un exemple. Una mare que arriba a la Fundació de l’Esperança buscant solucions per a l’alimentació dels seus fills es converteix en usuària quan n’estudiem la situació i la derivem a qualsevol dels nostres serveis o als d’altres entitats. Els seus fills també seran usuaris quan comencin a participar en algun dels molts serveis de la Fundació. Considerem que la seva família serà beneficiària dels serveis que oferim des de la Fundació de l’Esperança.

Què entenem per vulnerabilitat? CONTRA LA POBRESA

A la Fundació de l’Esperança atenem, de forma integral, persones en situació de necessitat. Aquí trobaràs un lloc d’acollida, d’atenció i de comprensió on treballarem junts buscant possibles camins i solucions perquè tiris endavant. Ens importen les persones, vinguin d’on vinguin, siguin qui siguin i facin el que facin. Ens importes tu.

16 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

Una persona vulnerable és la que té un entorn personal, familiar o relacional i socioeconòmic debilitat i, com a conseqüència d’això, té una situació de risc que podria desencadenar un procés d’exclusió social. El nivell de risc serà més o menys gran en funció del grau de deteriorament del seu entorn. Així, per a nosaltres, pot estar en situació de vulnerabilitat tant un refugiat nouvingut com una persona que ha perdut la feina amb més de 45 anys. Cadascú tindrà un entorn diferent i, per tant, el nivell de risc i les solucions que cal buscar també seran diferents.


Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment

Què vol dir estar en risc d’exclusió social?

Algú que no disposa d’una xarxa familiar o social quedarà en una situació de risc o vulnerabilitat si, per exemple, pateix una malaltia greu. Així mateix, una persona aturada de llarga durada ho té difícil per accedir a béns i serveis considerats bàsics en el nostre entorn (alimentació o habitatge, per exemple). Quan algú es troba en alguna d’aquestes situacions o d’altres que en posen de manifest la vulnerabilitat, diem que es troba en risc d’exclusió social.

“Vetllem per recuperar la dignitat de les persones en situació de vulnerabilitat” Què és la dignitat?

Quan una persona és a la cua d’un menjador social esperant que li donin quelcom per menjar pot veure malmesa la seva dignitat. El fet d’exhibir la pobresa o la impossibilitat de triar, per exemple, què vol menjar, són aspectes que fereixen les persones i, per tant, la seva dignitat. A la Fundació de l’Esperança vetllem per recuperar la dignitat de les persones en situacions de vulnerabilitat.

Què vol dir recuperar l’autonomia?

Un individu, amb dos fills, que cobra 600 euros i en paga 400 de lloguer és impossible que pugui viure de forma autònoma, sense ajudes. Si potenciem les capacitats d’aquesta persona perquè trobi feina, de ben segur que estem col·laborant a fer que recuperi l’autonomia. La voluntat de la Fundació de l’Esperança és maximitzar el nombre d’altes a la societat de persones que vénen buscant ajuda, perquè deixar de necessitar els nostres serveis significa que hem aconseguit dotar-les d’autonomia. I aquest és el nostre objectiu final.

Com s’aconsegueix aquest objectiu?

Amb l’escolta generadora d’actituds que portin la persona a triar el camí que condueix a ser protagonista de la seva vida. Valeri Ruiz

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 17


Treballs fotogràfics fets per les residents.

Casa de Recés

18 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Casa de Recés

Casa de Recés

L

a Casa de Recés és el més semblant a una llar per a les residents. Amb una capacitat de fins a 41 habitacions, acull dones de 18 a 35 anys, sense fills a càrrec i de qualsevol punt del món. Són dones en situació d’alta vulnerabilitat, que necessiten un acompanyament integral i continuat en l’àmbit personal (socioeducatiu, de salut, formatiu i laboral) que els faciliti assolir un grau òptim d’autonomia i emancipar-se amb garanties. L’estada a la Casa té una durada de dos a tres anys de mitjana. Un nombre significatiu de joves hi ingressen en assolir la majoria d’edat, procedents de la Direcció General d’Atenció a la Infància i d’entitats socials privades. La gran majoria, però, arriben a la Casa des dels Serveis Socials de l’Ajuntament, de diferents districtes i, fins i tot, de fora de Barcelona. Aquest servei residencial d’estada limitada i d’acció social directa està situat al barri Gòtic de Barcelona i vinculat a ”la Caixa” des de fa més de 90 anys. El centre ha acollit des d’aleshores més de 2.000 dones. Des d’aquí s’intervé per reinserir-les a la societat, oferint-los l’ajuda que necessiten per recuperar l’estabilitat a tots els nivells. L’acció educativa s’enfoca, com la resta de l’activitat de la Fundació de l’Esperança, a aconseguir que visquin de manera autònoma amb garanties d’èxit i puguin formar part activa de la societat. Situacions tan diverses com les de dones amb una discapacitat reconeguda, altres de vinculades a bandes urbanes que havien fugit de casa, mares a les quals els han tret la tutela dels fills, altres que fins a la majoria d’edat han estat tutelades i no poden tornar al nucli familiar ni disposen de xarxa, etc., aconsegueixen aquí els recursos necessaris per estabilitzar-se i emancipar-se. Fins i tot hi ha noies que arriben a la universitat, un èxit personal fruit de l’estabilitat que els ofereix disposar d’aquest sostre.

“Des que està vinculat a ”la Caixa”, el centre ha acollit més de 2.000 dones i té com a objectiu principal que s’emancipin” Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 19


Casa de Recés

Un dia a la Casa de Recés

A

ixí doncs, la Casa de Recés és un recurs intermedi entre l’acollida i l’emancipació que posa a l’abast de les residents tots els recursos necessaris, des dels psicològics o de salut fins als formatius o de cerca de feina, entre d’altres. Tot això es fa seguint un model d’atenció centrat en la persona i guiat per un pla de treball adaptat a les necessitats d’atenció, comprensió i acompanyament de cada noia. Un pla en el qual també es tenen molt en compte les inquietuds i potencialitats de les joves, i alhora, un pla que només es consolidarà si la jove té una motivació real per implicar-s’hi. La tasca educativa d’acció directa es concentra en les educadores, que treballen cobrint les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. La intervenció es fa mirant d’assolir un Pla de Treball Individual, consensuat amb la jove i adaptat tant a les seves mancances com a les seves potencialitats. Per treballar la convivència i la cohesió del grup, l’equip educatiu proposa temes d’activitats grupals, perquè puguin triar els que les motiven més, participant-hi més o menys activament en funció de l’interès i la disponibilitat. El dia a la Casa comença com a gairebé totes les llars. Sona el despertador, esmorzen i es preparen per abordar una jornada d’estudis o treball o, fins i tot, ambdues coses. El menjador s’obre també a l’hora de dinar per a totes les noies que tenen temps de tornar a casa al migdia. Disposen d’un servei de cuina pròpia que elabora fins a tres menús diferents, ja que s’adapta, sempre que cal, per motius de religió i de salut. Com a part de la seva educació i per fer que assumeixin responsabilitats, les joves que treballen o perceben algun ajut econòmic regular han de fer una aportació mensual corresponent al 30 % dels seus ingressos.

“La tasca educativa, que cobreix les 24 hores dels 365 dies de l’any, es fa amb un Pla de Treball Individual consensuat i adaptat a cada noia” 20 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Casa de Recés

Activitat 2016 Inserció laboral

• Formació ocupacional subvencionada. • Inserció a través del Servei d’Inserció Laboral de la Fundació.

Salut

• Atenció, diagnòstic i tractament de les dificultats de visió amb la Fundació Ramon Martí i Bonet. • Diagnòstic, tractament i teràpia d’acompanyament en el camp de les malalties psiquiàtriques, amb la col·laboració del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron.

Voluntariat i lleure

• Branding for Youth Entrepreneurship, de la Fundació Catalunya Voluntària. Programa d’intercanvi juvenil per treballar temes d’emprenedoria, competències socials i laborals. • Activitats al gimnàs Sant Pau. • Activitats de voluntariat amb diferents entitats del barri.

Formació

• Dins del Projecte Inser-Vela, de la Fundació Esport Vela, formació per obtenir el títol de monitor, amb possibilitats de sortida laboral. • Exposició lliure de les residents al voltant de la temàtica de la dona (presentada el dia 18 de desembre de 2016). • Classes de música a través del Taller de Músics. • Taller de teatre. • Reforç escolar ofert per l’equip de voluntaris.

Sortides

• CaixaForum, per visitar diferents exposicions culturals. • Participació a la Cursa de la Mercè. • Diverses sortides per la ciutat per practicar esport, passejar, visitar monuments o anar a festes majors, entre d’altres.

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 21


Serveis Educatius

22 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Serveis Educatius

Serveis Educatius

U

n dels pilars principals de l’atenció integral a les famílies recau en els aspectes educatius dels fills. És per això que des de la Fundació de l’Esperança s’atén la diversitat i es posen a l’abast diferents espais d’acompanyament, de reforç educatiu i de descoberta de talents, entre altres activitats adequades a les necessitats individuals de cada infant i adolescent. Educadors i voluntaris, formats prèviament per cobrir les necessitats del servei, ajuden cada dia nadons, infants i joves de 0 a 16 anys, i les seves famílies, a millorar tant en l’aspecte formatiu com en el personal. Un servei que treballa de forma propera amb els infants, en coordinació amb la resta de serveis del barri, i participa en les activitats festives i populars que s’hi organitzen. Els casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa o la participació en activitats, juntament amb la xarxa d’entitats del barri, són només alguns exemples de la tasca que es fa amb infants i joves. La introducció a la robòtica, les classes de solfeig que alguns dels alumnes reben al Palau de la Música, gràcies al conveni entre aquesta entitat i l’Obra Social ”la Caixa”, o altres projectes que treballen per acostar els infants a la comunitat, complementen els tres espais educatius principals de la Fundació: l’Espai Maternoinfantil, la CiberCaixa Tens Talent i l’Espai per a Adolescents.

“Ajudem cada dia nadons, infants i joves i les seves famílies a millorar tant en l’aspecte formatiu com en el personal” Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 23


Serveis Educatius

Espai Maternoinfantil

Aquest espai d’acompanyament i suport a les famílies pretén potenciar el vincle entre mare i fill i esdevenir un lloc per compartir i escoltar. El coneixement del nadó, el vincle maternofilial, les atencions bàsiques (aprendre a agafar la criatura o com se l’ha d’alimentar, qüestions d’higiene, plor, etc.), el desenvolupament de l’infant (comportament, joc, llenguatge, socialització) o la salut de la criatura (controls mèdics, vacunes, símptomes freqüents, maneres d’evitar accidents, etc.) són alguns dels temes que es tracten en els diferents mòduls educatius del curs de criança que la Fundació de l’Esperança ofereix a les noves mares per acompanyar-les en aquest procés tan important.

CiberCaixa Tens Talent

La “Ciber” és un servei d’acollida en horari extraescolar que atén infants vulnerables d’entre 6 i 12 anys a través del reforç escolar, acostant-los a la tecnologia i identificant-ne i potenciant-ne el talent i les capacitats. S’ofereix el suport que els infants necessiten per millorar els processos d’aprenentatge i les habilitats educatives, se n’afavoreix la inclusió i l’èxit escolar i es compromet les famílies en l’educació dels fills. El servei funciona de dilluns a divendres i permet als alumnes que hi participen treballar des de les emocions o els hàbits d’higiene i alimentació fins a la robòtica. Dins de l’espai Tens Talent i en el marc del conveni entre l’Obra Social ”la Caixa” i el Palau de la Música, un grup d’infants ha pogut rebre classes de cant. El grup de l’Esperança, juntament amb la resta de grups de Ciutat Vella, celebra dos concerts a l’any al Palau de la Música, en què participen més de 500 nens de tot el barri. Fruit d’aquesta col·laboració, el Palau ha descobert el talent de dos alumnes, que estan rebent classes de llenguatge musical. Els infants, per concloure el curs, posen a l’abast de la comunitat tot el que han après a través d’un projecte d’aprenentatge i servei (APS). Enguany han volgut fomentar el reciclatge al barri amb la idea central de sensibilitzar veïns i turistes sobre la cura del medi ambient. Fora del període escolar, la Fundació de l’Esperança ofereix casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa, amb propostes lúdiques i educatives per fer que els infants gaudeixin del temps lliure en un entorn conegut, alhora que s’ajuda les famílies a conciliar la vida laboral i personal. 24 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Serveis Educatius

Adolescents

Davant de la necessitat del barri de més recursos i espais per a joves durant l’etapa d’educació secundària, la Fundació va posar en marxa un espai per a adolescents. El servei és pioner i es basa en l’assessorament, el reforç educatiu i també l’acompanyament en l’etapa de l’adolescència. D’aquesta manera, els nens que ja han passat per la CiberCaixa Tens Talent, i altres que s’hi incorporen amb posterioritat, disposen de l’opció de participar dins d’aquest espai en altres activitats socioeducatives i culturals més adequades a la seva edat.

Activitat 2016 Espai Maternoinfantil

• Taller de massatges. • Visites pediàtriques: revisions oculars, xerrades sobre alimentació i sobre malalties freqüents. • Visita a la Ludoteca Ample. • Xerrades sobre planificació familiar amb la col·laboració del CAP de Drassanes. • Xerrades sobre lactància i alimentació amb la col·laboració d’AIDIR (Unitat d’Atenció d’Infermeria, Docència i Recerca de la Universitat Internacional de Catalunya).

CiberCaixa Tens Talent

• Casals de Nadal, Setmana Santa i estiu. • Activitats al FC Barcelona, dirigides pels voluntaris de l’Obra Social ”la Caixa”. • Projecte d’aprenentatge i servei (APS) sobre el reciclatge. • Cor infantil del Palau de la Música. • Festivitats del barri: la Mercè, Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi, Festes de Primavera, Festa Major del Gòtic i Dia del Joc.

Adolescents

• Sortida al Centre Cívic Pati Llimona, espai de lleure per a joves; al Museu de les Cultures del Món; a Port Aventura, amb joves i voluntaris, i a la Ludoteca Ample, espai de joc. • Taller d’alimentació saludable i d’higiene bucodental (AIDIR), conjuntament amb infants de la CiberCaixa. • Taller de pintura i dibuix. • Muntatge de la maqueta per a la First Lego League (robòtica), amb la col.laboració dels infants de la CiberCaixa. Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 25


Servei d’Inserció Laboral

“La Fundació, que vetlla per afavorir i motivar la inserció en el mercat laboral, ha arribat a les 276 insercions l’any 2016”

26 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Servei d’Inserció Laboral

Servei d’Inserció Laboral

U

n dels problemes de les persones d’alta vulnerabilitat és la manca d’oportunitats laborals, propiciada sovint per una baixa autoestima, fruit de la seva situació personal, i per una manca de recursos en la cerca efectiva de feina. Per això, un dels objectius principals de la Fundació de l’Esperança és afavorir i motivar la inserció de les persones en el mercat laboral, tant per compte propi com d’altri. Aquest és un dels pilars per poder satisfer les necessitats bàsiques d’aquestes persones i de les seves famílies, com a punt de partida per recuperar la dignitat, desenvolupar-se personalment i assolir una integració social plena. El programa Incorpora de l’Obra Social ”la Caixa” és una de les eines de la Fundació de l’Esperança per aconseguir la inserció sociolaboral, tot i que també disposa d’altres iniciatives encaminades a aconseguir aquest objectiu, tant pròpies com d’altres entitats, fruit del treball en xarxa. Professionals i voluntaris en múltiples disciplines treballen metodològicament, en diversos àmbits, per millorar les competències personals i professionals, amb l’objectiu d’afavorir aquesta inserció. A partir de l’anàlisi individual de cada persona, s’inicia un itinerari d’inserció que pot incloure des de l’orientació laboral fins a la formació o l’autoocupació, passant per un programa pioner dissenyat especialment per a persones més grans de 45 anys i amb formació superior. Es tracta d’un procés que acostuma a ser llarg. Comença amb l’acollida i l’anàlisi de la situació, a través d’un itinerari d’inserció personalitzat. En segon lloc es treballa la millora competencial dels candidats (formació) i la seva orientació laboral, tot seguint l’itinerari marcat. Però el procés no acaba amb la inserció dels candidats, ja que a posteriori se’n fa un seguiment acurat, orientat al manteniment del lloc de treball, un aspecte que valoren molt positivament tant les empreses com els candidats.

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 27


Servei d’Inserció Laboral

Orientació i prospecció d’empreses

una formació superior o una trajectòria professional A la Fundació de l’Esperança s’acompanya els candidats dilatada. Són persones vulnerables de classe mitjana o en la cerca de feina i se’n fa un seguiment acurat, mitjana-alta, en atur de llarga durada, amb càrregues per dotar-los de les eines necessàries per pal·liar les econòmiques i responsabilitats familiars que no poden mancances professionals o emocionals que tinguin. atendre perquè, encara que busquen feina de manera També es treballa amb les empreses del territori per activa, no aconsegueixen reincorporar-se al mercat aconseguir noves oportunitats de treball, i la Fundació laboral. En molts casos estan desorientades i desconeixen els proporciona assessorament a l’hora de contractar els recursos que tenen a l’abast. treballadors de diferents col·lectius, aporta valor en el procés de selecció, ajuda en l’adaptació al lloc de treball La Fundació de l’Esperança posa a la seva disposició sessions grupals en què es defineixen objectius i assessora sobre possibles avantatges fiscals. professionals, eines i accions per aconseguir-los, una A través de la prospecció empresarial s’estableix una tasca conjunta amb els candidats per localitzar ofertes xarxa d’entitats i empreses col·laboradores, especialment i oportunitats d’inserció. Gran part d’aquestes reunions del territori, gràcies a la qual s’aconsegueixen noves les imparteixen voluntaris de la Fundació que són experts en recursos humans i selecció de personal, i oportunitats laborals. també persones que han estat usuàries del programa i que han trobat feina. Formació Com a part d’una atenció integral, la Fundació també ofereix formació a les persones que ho necessiten, Emprenedoria i Autoocupació tenint en compte tant el seu perfil professional com La creació d’empreses i l’autoocupació també són una les necessitats de les empreses. Una formació adreçada sortida laboral. Però, per aconseguir l’actitud adequada sobretot a millorar l’autoestima i la seguretat de les per a l’emprenedoria cal cobrir primer altres necessitats persones per facilitar-ne la inserció al mercat de treball més bàsiques. Quan s’han cobert, assessorem i ajudem mitjançant pràctiques professionals no laborals a les a desenvolupar la idea de negoci, analitzem la viabilitat empreses. En aquestes formacions participen usuaris dels projectes, donem suport al desenvolupament del de la Fundació de l’Esperança i d’altres entitats de la pla d’empresa, intervenim per obtenir el finançament xarxa. El disseny de la formació té una importància vital necessari, informem i duem a terme els tràmits de per optimitzar els recursos i maximitzar-ne la qualitat i constitució, bonificacions, subvencions, etc., i fem un per establir sinèrgies entre les empreses del sector amb seguiment tècnic durant els primers dos anys d’activitat demanda d’ocupació, els professionals formadors i les amb el suport del voluntariat. entitats socials. L’objectiu final del servei és que, en el futur, totes les persones ateses tinguin capacitat pròpia Amb aquest objectiu, la Fundació de l’Esperança té per cercar feina, adaptar-se al lloc de treball i moure’s de subscrit un conveni de col·laboració amb MicroBank per facilitar als usuaris l’accés al finançament a través forma autònoma dins del mercat laboral. de microcrèdits. Els projectes poden rebre un import de fins a 25.000 € (amb un màxim del 95 % de la inversió) Inserció “+45 i més” El servei és pioner en la inserció laboral de persones i han de tenir un pla d’empresa i l’informe favorable de més grans de 45 anys que estan a l’atur tot i tenir viabilitat elaborat per la Fundació.

28 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Servei d’Inserció Laboral

Activitat 2016

Formació

Les oportunitats laborals aconseguides mitjançant la formació han estat enguany superiors al 70 % dels alumnes participants. Durant l’any 2016, amb la col·laboració d’empreses i especialistes del sector, s’han desenvolupat formacions en: • Neteja d’apartaments turístics i hotels. • Auxiliars de carnisseria. • Control d’accessos. • Seguretat. Empreses col·laboradores: • Alonso & Co. • Bonacarn. • Carnisseria Rosa. • Carrefour. • David Carns. • Dial Neteges, SL. • El Racó carnissers • Gremi de Carnissers de Barcelona i província. • Hotel Sagrada Família. • Hotels Catalonia. • Hotels Regina i Pulitzer. • La Vaca Muu. • Ohla Hotels. • Onix Hotels. • Pirineu en Boca. Un nombre significatiu d’insercions es fan a partir d’ofertes laborals que arriben a la Fundació a través de la xarxa d’entitats, persones i empreses.

“+45 i més”

Els usuaris del servei arriben principalment per tres vies: particulars que han conegut el servei pel boca-orella, persones derivades de la xarxa d’oficines de CaixaBank i persones derivades de la xarxa social del territori. Aquest servei va atendre l’any 2016 un total de 201 persones; a 136 d’elles, les que van continuar fins que van trobar feina, se’ls va fer un seguiment acurat. Entre els motius de les que no van seguir al servei hi ha l’arribada al moment de la jubilació, la tornada al país d’origen, problemes de salut o la detecció del fet que no busquen feina activament, entre d’altres. 63 d’aquestes persones es van inserir laboralment abans que acabés l’any. El 92 % ha començat a treballar per compte d’altri, en 33 dels casos amb contracte indefinit. La resta de participants ha formalitzat contractes de 4 mesos com a mínim, amb possibilitats de renovar. El 8 % restant ha començat a treballar per compte propi (serveis). El 95 % de les persones inserides tenien un nivell d’ingressos inferior als 500 € mensuals i un 41 % no tenien cap ingrés.

Emprenedoria i Autoocupació

MicroBank va concedir l’any 2016 un total de 52 préstecs, per un import d’1.008.590 €. El Servei d’Emprenedoria ha donat suport a 156 persones interessades a posar en marxa un negoci propi. En total, s’han creat 92 empreses de diferents sectors d’activitat i s’han realitzat els tràmits de constitució de 44 d´elles. Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 29


Treball en xarxa

30 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Treball en xarxa

Treball en xarxa

D

urant l’any 2016, la Fundació de l’Esperança ha col·laborat, a través del treball en xarxa, amb més de 70 entitats.

Des de l’inici, la Fundació ha estat conscient que no podia exercir la seva tasca social a Ciutat Vella sense la cooperació de la resta d’entitats del districte. Calia escoltar la realitat amb la porta oberta i detectar quines eren les necessitats de les persones que s’acostaven a demanar ajut. El que dirigeix l’acció de la Fundació són les necessitats reals de la gent, que ens urgeixen a buscar els recursos adients allà on siguin. És per això que la Fundació de l’Esperança ja disposa, a dia d’avui, d’una àmplia xarxa d’entitats i recursos, propis i externs, que complementa l’acció directa adreçada a fer sortir les persones del lloc d’exclusió en què es troben. El valor de la xarxa és fonamental, ja que la cooperació entre els serveis incrementa els recursos i les possibilitats de les persones i les seves famílies, afavoreix la complementarietat i millora l’atenció dels serveis i dels professionals. D’aquesta manera, per poder garantir l’atenció global a les necessitats de les famílies i dels seus membres, es treballa amb els professionals dels àmbits dels serveis socials i mèdics, salut mental, escoles i instituts, serveis bàsics d’alimentació, habitatge i roba, entre d’altres. S’estableixen prioritats i es comparteixen criteris d’actuació, metodologies i responsabilitats en el procés de treball conjunt amb els usuaris.

“Una xarxa d’entitats i de recursos complementa l’acció directa per fer sortir les persones de l’exclusió social”

La Fundació ha estat una de les entitats promotores i líder de la Xarxa Laboral del Gòtic, iniciativa que suma els esforços de diverses organitzacions veïnals, socials i comercials del barri, compartint idees i recursos, amb l’objectiu comú de millorar les condicions de vida dels veïns amb més dificultats. En tot aquest procés també s’han anat incorporant a l’acció social de la Fundació les oficines i centres d’empresa de CaixaBank, que deriven usuaris en situació econòmica precària, per a l’autoocupació i l’emprenedoria, i també col·laboren en la prospecció de treball a través del contacte amb empreses o aporten voluntaris als diferents serveis. Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 31


Treball en xarxa

Entitats i serveis en xarxa ABS dels territoris. Atenció bàsica de salut. Acció Social Montalegre. Formacions per a la inserció laboral. AFID - Associació Formació i Desenvolupament. Atenció psicològica i a la infància i l’adolescència. AIDIR. Unitat d’Atenció d’Infermeria, Docència i Recerca de la Universitat Internacional de Catalunya. Alonso & Co. Assessorament en imatge personal per a proves de selecció. APIP-ACAM. Atenció a les dones i a les famílies en situació de vulnerabilitat social. ASJTET. Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats. Associació Discapacitat Visual Catalunya. Atenció a les persones amb discapacitat per millorar-ne la qualitat de vida i la integració social. Associació Gabella. Formació en llengua castellana, inserció laboral, activitats d’estiu i esportives. Derivació mútua d’usuaris. Barcelona Activa. Accés a les ofertes amb clàusules socials de l’Ajuntament de Barcelona. Bayt AI-Thaqafa. Cursos d’alfabetització i de manipulador d’aliments. Benallar. Derivació a Inserció Laboral i Formació de la Fundació. Biblioteca Andreu Nin. Espai de contes populars o activitats infantils. Boket. Formació a mida per demanda de l’empresa de carnisseria. Braval. Atenció educativa i de l’esport amb joves en risc d’exclusió. CAID. Centre d’Atenció i Informació per a la Dona. Càritas. Escoltar, acollir, acompanyar i alleujar la situació de persones i famílies en risc d’exclusió. Casal dels Infants. Atenció a la població en risc d’exclusió social. Derivació per a insercions laborals. Casal per a Joves Palau Alòs. Activitats formatives i de lleure per a joves. CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Casal d’estiu per a infants d’entre 6 i 14 anys, amb la voluntat que sigui accessible a tots els públics. CEM Frontó Colom. Ús de les instal·lacions aquàtiques. Centre Cívic Pati Llimona. Proposta de tallers per a infants, joves i famílies. Centre d’Atenció Primària Drassanes. Serveis de prevenció i formació relacionats amb la criança del nadó. Centre de noves oportunitats juvenils de BCN - Projecte Passwork. Formació i inserció laboral adreçada a joves. CIAJ. Punt d’informació i assessorament per a joves. CUESB. Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Dial Neteges. Formació a mida del sector de la neteja d’apartaments turístics i hotels. EICA. Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic. El Xop. Atenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Estel Tàpia. Inserció laboral en un centre especial de treball. Exil. Atenció a dones i infants, víctimes de maltractaments, abusos sexuals i violència de gènere, i també a persones exiliades, víctimes de contextos de guerra, persecució, empresonament o tortura. Fundació Adecco. Intermediació laboral per a persones vulnerables. Fundació Amplifon. Millora de la salut auditiva. Fundació Catalunya Voluntària. Intercanvi juvenil i voluntariat internacional dins de l’àmbit social. Fundació Comtal. Atenció a infants, adolescents, joves en situació de vulnerabilitat i a les seves famílies. Cursos d’acollida per a persones estrangeres i en procés d’integració. Fundació Foment de l’Habitatge Social. Fundació de Càritas Diocesana. Habitatge temporal a preus de lloguer molt baixos. Fundació Formació i Treball. Formació i inserció laboral de persones amb especials dificultats personals i sociolaborals per incorporar-se al mercat laboral ordinari.

32 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Treball en xarxa

Fundació Laboral de la Construcció. Formacions gratuïtes en prevenció de riscos laborals de la construcció. Fundació Martí i Bonet. Atenció a les dificultats de visió de persones en situacions de pobresa i exclusió social. Fundació Miguel Gil Moreno. Menjar a domicili per a gent sense recursos (pobresa oculta). Fundació Raval Solidari. Ajuda als estudis i a la pràctica de l’esport. Fundació Roure. Atenció a la gent gran del barri i a població en situació de pobresa i exclusió: botiga solidària, menjador en família, rebost (banc d’aliments), servei de dutxes, centre de dia per a gent gran i bugaderia solidària. Fundació Surt. Inclusió sociolaboral de dones en situació de vulnerabilitat. Gremi de Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província. Disseny i formació del curs d’auxiliar de carnisseria. Gremi de Constructors. Formació en prevenció de riscos laborals. Habitatge Jove. Assessorament i accés a habitatges per a joves que volen accedir a un primer allotjament segons les seves diferents situacions. Hospital Vall d’Hebron. Seguiment terapèutic per part de l’equip psiquiàtric. Inser-Vela. Formació de monitors de vela, amb alta ocupació laboral durant els mesos d’estiu, per a joves en vulnerabilitat. In Via associació. Promoció integral de les persones en risc d’exclusió social o amb algun tipus de discapacitat psíquica. ISM. Inserció laboral per a persones amb discapacitats. Ítaca. Pisos per a gent sense sostre de la Fundació Acollida i Esperança. L’Hora de Déu. Alimentació i roba per a famílies en situació de pobresa. Lloc de la Dona. Atenció a dones en situació d’exclusió: formació continuada i inserció laboral. Ludoteca Ample. Espai de joc educatiu per a infants, joves i famílies. Migra Studium. Formació lingüística i acompanyament a persones immigrants. Palau de la Música. Coral per a joves i infants. PIAD. Punt Informatiu d’Atenció a la Dona. Projecte Home. Centre terapèutic per a persones amb addiccions. Pro-vida. Atenció a la dona i suport a la criança. Ajuda a dones embarassades. SAIER. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. SaóPrat Associació. Inclusió social a través de projectes educatius, formatius i d’integració al món laboral. SARA. Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida de dones maltractades. SATMI. Servei d’Atenció a la Salut Mental de les persones immigrades. SC2 formació. Formació en certificats de professionalitat. Security Form. Formació en el control d’accessos per a la inserció laboral. Serveis Socials dels territoris. Millora del benestar social i afavoriment de la integració de les persones. Serveis Solidaris - Escoles Pies. Especial atenció als joves en risc d’exclusió. SIS - Servei d’Inserció Social. Atenció i suport per a persones sense sostre. Taller de Músics. Promoció de l’ensenyament, interpretació i difusió de la música popular, amb una vessant social. TAMAIA. Associació per al tractament de dones víctimes de la violència de gènere. TEB. Centre especial de treball especialitzat en manipulats. Xarxa d’entitats del Gòtic. Activitats amb la resta d’entitats d’infància del barri Gòtic. Xarxa Laboral del Gòtic. Liderada per la Fundació de l’Esperança, es va crear conjuntament amb Serveis Socials del Gòtic i Aprenem Junts.

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 33


Fets i xifres

34 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Fets i xifres

Fets i xifres

T

“La inserció laboral de 276 persones i la creació de 92 empreses són només algunes de les xifres que ajuden a valorar la tasca de la Fundació”

Mostra d’un dels terres hidràulics de la Fundació de l’Esperança

ot i que el pal de paller de la tasca de la Fundació de l’Esperança són les persones en situació d’alta vulnerabilitat, hi ha fets i xifres que també ens poden ajudar a valorar la feina d’aquesta fundació d’acció social directa. El nombre d’usuaris actius ha crescut el 2016 fins a 1.615. Un dels objectius principals de la Fundació és dotar d’autonomia personal i econòmica les persones. Per això, que el 70 % d’alumnes que participen en una formació trobin feina és motiu d’orgull. De la mateixa manera que ho és haver col·laborat en la inserció laboral de 276 persones i haver ajudat a crear un total de 92 empreses. Cal destacar també que, de totes les persones inserides laboralment, 63 d’elles tenien més de 45 anys i, per tant, s’ha aconseguit fer tornar al món laboral persones amb més dificultats d’inserció. D’aquestes persones, un 95 % tenien un nivell d’ingressos inferior a 500 € mensuals i un 41 % ja no disposaven de cap mena d’ingrés. Només amb aquestes dades ens podem fer una idea del que ha significat per a aquestes persones passar per la Fundació. N’és un exemple clar la Mercè, barcelonina de 60 anys i llicenciada en Dret. A mitjans del 2015 va enviudar i es va quedar sense cap ingrés mensual ni estalvis. A la Fundació de l’Esperança va rebre informació i orientació i es va treballar per potenciar la seva candidatura. Se’n va dur a terme un seguiment individualitzat (5 mesos) i va participar en sessions grupals setmanals (2 mesos). Es va mostrar molt proactiva en la cerca de feina, accelerant contactes, xarxes socials i la borsa de treball de la Fundació. Durant el primer trimestre del 2016 va aconseguir entrar a treballar com a responsable administrativa en una empresa de serveis a mitja jornada, amb un contracte de 6 mesos. La Fundació també va assessorar l’empresa sobre l’ajuda que podia percebre pel fet de contractar-la. Posteriorment, la Mercè va passar a jornada completa i a treballar amb un contracte indefinit. Un altre exemple, en aquest cas d’autoocupació, és el de la Melanie, que ha finançat el seu projecte, una formatgeria francesa a Sant Cugat, amb un microcrèdit social de MicroBank, ja que es trobava en situació d’exclusió financera perquè estava a l’atur. Des de la Fundació de l’Esperança se li va fer l’acompanyament necessari en tot el procés per desenvolupar el pla d’empresa, que va culminar amb la constitució com a empresària individual i la inauguració del negoci el setembre del 2016. Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 35


Fets i xifres

Equip de treball

Beneficiaris actius

Plantilla

Voluntaris

2016

Servei d’Acollida, Atenció i Seguiment - SAAS

5

3

712*

Casa de Recés

7

10

45

Serveis Educatius

3

13

204

Inserció Laboral

5

13

654

Direcció i gestió del Centre

3

-

-

Col·laboradors puntuals

-

12

-

51

1.615

Total

23**

*Conjunt de beneficiaris del servei: unitats familiars noves i en seguiment. **Gener del 2017.

Serveis Educatius Curs 2015-2016 (set. 2015 - jul. 2016) Espai de criança - Maternoinfantil

CiberCaixa Tens Talent - Infància

Adolescents

36 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016

Curs 2016-2017 (set. 2016 - des. 2016) 6 grups de criança 64 mares 64 nadons

46 (Ciber) 21 (Casal de Setmana Santa) 29 (Casal d’estiu) 27 (Casal d’estiu CCCB) 15 (Cor infantil) 16

38 (Ciber) 22 (Casal de Nadal) 5 (Cor infantil)

19


Fets i xifres

Casa de Recés Residents (1-1-2016)

29

Ingressos 2016

12

Altes a la societat 2016

10

Baixes 2016

4

Residents (31-12-2016)

27

Exresidents en seguiment

4

19 % Tutelades anteriorment per l’Administració. 15 % Amb un grau de discapacitat reconegut. 41 % Amb diagnòstic de malaltia mental o discapacitat cognitiva. 74 % Amb algun tipus de formació (reglada o no reglada) en curs. 89 % Derivades al Servei d’Inserció Laboral per formar-se o cercar un lloc de treball. 100 % Víctimes de violència domèstica o de gènere.

3 residents

15 residents

18-19 anys

Ajuntaments Fonts de derivació

9 residents

Entitats socials

Edat

3 residents

+ de 24

(Generalitat de Catalunya)

16 residents

6 residents

Espanyola Nacionalitat

Marroquina 2 residents

Camerunesa

20-24 anys 7 residents

ASJTET

4 residents

17 residents

Pis compartit Emancipació (altes a la societat)

3 residents

Retorn al nucli familiar 1 residents

Pis de lloguer

5 residents

Altres*

*Alemanya, boliviana, colombiana, etíop i pakistanesa.

Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 37


Fets i xifres

Inserció Laboral Persones ateses

Insercions

Formació i Inserció Laboral Autoocupació i Emprenedoria

297

112

156

101

“+45 i més”

201

63

654

276

Total

Emprenedoria i Autoocupació

47 %

12 %

Oficines de CaixaBank Derivacions

37 %

50-64 anys 36 %

Edat

SOC

36-49 anys

6%

46 %

4%

6%

26-35 anys

Fundació de l’Esperança

Menys de 25 anys

Programa Incorpora de l’Obra Social ”la Caixa” 6%

Altres

45 %

80 %

Autònoms Forma jurídica

17 %

SL

3%

SCP

Fonts de finançament

CaixaBank + capitalització de l’atur 42 %

MicroBank 11 %

Recursos propis 1%

CaixaBank 1%

Capitalització de l’atur

38 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Fets i xifres

“+ 45 i més”

44 %

33 %

Particulars

Menys de 49 anys

33 %

Derivacions

”la Caixa” 11 %

Edat dels usuaris

Fundació de l’Esperança

32 %

50-54 anys 27 %

55 - 59

12 %

8%

Altres entitats*

Més de 60 anys

*Fundació Roure (4 %), Fundació Miguel Gil Moreno (5 %) i Acció Social Montalegre (3 %).

37 %

50 %

Nivell d’estudis

Llicenciatura, doctorat o postgrau 6%

Llicenciatura no finalitzada o no homologada

Serveis a empreses Sectors professionals

37 %

Comerç 15 %

Tercer sector

39 %

11 %

Batxillerat, BUP o FP

Consultoria

5%

Graduat escolar Els percentatges de graduat escolar, formació professional i batxillerat/BUP corresponen a perfils amb una àmplia trajectòria professional, amb càrrecs de responsabilitat.

6%

41 %

Treballant*

Sense ingressos Ingrés mensual per persona

33 %

Fins 250 € 21 %

Temps en atur

29 %

Fins a 1 any 21 %

Entre 251-500

Fins a 2 anys

3%

19 %

Entre 501-1.000 € 2%

Més de 1.001 *Els ingressos per sobre de 1.000 € són de persones que encara no han exhaurit les prestacions de l’atur.

Fins a 3 anys 6%

Fins a 4 anys 19 %

Més de 4 anys *Actualment treballen, però amb sous insuficients per poder viure. Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016 39


Fets i xifres

Fins aquí les xifres de l’any 2016. Queda palès l’esforç de la Fundació de l’Esperança i, per extensió, de l’Obra Social ”la Caixa”, per acostar-se a la realitat del territori i donar a cada persona una resposta individualitzada i adaptada a les seves necessitats. La crisi ha deixat, i continua deixant, gran multitud de problemes econòmics, socials i de salut a una part important de la població. La Fundació vol estar atenta a les necessitats que encara no poden ser ateses per donar-hi, entre tots, solucions de llarg recorregut. És per això que la Fundació de l’Esperança continua ben viva i en procés de creixement.

40 Benvinguts a l’Esperança. Memòria 2016


Troba’ns aquí i ara

Seu social: Palma de Sant Just, 4 08002 Barcelona Tel.: 932 703 973 E-mail: informacio@fundaciodelesperanca.es Com s’hi arriba? Metro: Línia 3 (Liceu) Línia 4 (Jaume I) Autobús: 45 • 120 • N8 • V15 • V17 Servei d’informació: Fundació de l’Esperança 932 703 973 De dilluns a divendres, de 9 a 20 h informacio@fundaciodelesperanca.es


Imatge vectoritzada de la porta i dels terres hidràulics dels diferents espais de la Fundació de l’Esperança, testimonis de la història de l’entitat.

Memòria 2016 (català)  

Memòria d'activitats de la Fundació de l'Esperança. Any 2016.

Memòria 2016 (català)  

Memòria d'activitats de la Fundació de l'Esperança. Any 2016.

Advertisement