Page 1

MartĂ­ Cormand

MartĂ­ Cormand


Framed, 2008. Llapis i aquarel路la sobre paper. 23 x 18 cm. Col路lecci贸 Peter Muscato, Nova York


EDITA Fundació Arranz-Bravo

Patronat Presidenta

Núria Marín Martínez Vicepresident

Eduard Arranz Bravo de Laguna Patrons i Patrones

Carlos Arranz Bravo de Laguna Natàlia Arranz Mestres Lluís Bassat Coen Meritxell Borras i Llosa Lluis Esteve Garnes Jordi Garcés i Brusés Franklin George Bowles Mercè Perea i Conillas Jordi Petit i Cabello Juan Carlos del Rio Pin Mario Sanz i Sanz Secretari

Jordi Petit i Cabello Coordinació tècnica

Puri Loscos Solé Coordinació administrativa

Rosa Inglés

CATÀLEG Coordinació

Fundació Arranz-Bravo Text

Marco Maggi Michael Wilson Disseny i maquetació

Natàlia Arranz [NaA] Impressió

Graficas San Sadurni

Dipòsit Legal: B-4560-10 ISBN: 978-84-613-7738-1

© © © ©

de l’edició, Fundació Arranz-Bravo del text, els autors de les imatges, Martí Cormand de les fotografies, els autors


Martí Cormand

Fundació Arranz-Bravo del 4 de febrer al 4 d’abril de 2010


El trepig dels dies Marco Maggi

4


Martí Cormand no és separatista. El seu treball consisteix, justament, en la unió dels contraris: alta definició i fora de focus, aproximació i distanciament, asèpsia on hi nia la infecció. Aquestes imatges contagien la realitat amb la seva representació, l’abstracte amb el des-figuratiu, la innocència d’allò que és anàleg amb la sofisticació d’allò que és digital. L’observador mira un bosc fins a descobrir que el bosc és observat per un tercer (una quadrícula mil·limètrica se superposa al paisatge i transforma el camp visual en un camp minat, regulat per la geometria, estrictament vigilat). Desclassifica, degrada i al mateix temps integra tradició i traïció; el que es veu, el que és aquí i no ho havíem vist. Hi ha processos mòbils en l’estàtica d’aquesta pintura; recorreguts subjectius que posen en moviment l’observador. Invoca Vermeer per destacar amb blaus la bellesa de la pol·lució, icebergs compromesos per una gangrena sumptuosa. Ecologia com a simulacre. Alerta precisa i manipulació. Cormand dibuixa i pinta contaminant la pintura amb el dibuix i el dibuix amb la pintura. Pinta un cartó estripat sobre un cartó estripat, i fins i tot retrata el llapis amb el qual està dibuixant. Hi pot haver un lloro tropical a l’Antàrtida, completament en offside, fora de tota naturalitat. Algú que no hi apareix ha canviat l’adequada ordenació biològica. Qui és responsable de tantes infraccions?

explorar la tela ràpidament o, per contra, a aturar-se i llegir cadascun dels seus fils fins a descobrir una intenció ben definida. Fa un temps l’obra d’un artista podia sintetitzarse: una visió. Ara que el món s’ha fet invisible, tot intent de visualitzar-lo resulta disfuncional. Davant d’aquest panorama obscur, Martí Cormand proposa la contemplació de l’absurd i suggereix el deteniment com una resposta de primers auxilis, un senyal de perill, el so persistent d’una alarma. Es pot formular una teoria general: Sobre el domini del seu instrument (sense comprometre mai la delicadesa en cadascuna de les seves interferències) s’implanta una tercera intenció com a constant: esgrima entre allò que és natural i allò que és humà. Quevedo parla d’això mateix i ho expressa amb paraules breus: el trepig dels dies. El pas d’una aparença a una altra, el xoc de veure el que no es veia, dóna patència a les empremtes que anem deixant sobre el planeta: microenginyeria, matèria orgànica, cicatrius d’escombriaire, diagrames: per aquest lloc intocat va passar l’aventura de l’Home i no hi ha aigua, gel, ni camp on no hi hagi quedat la impressió devastadora dels seus artificis; descomposicions irremeiables. Res que sigui verge es manté verge enfront del grapeig grandiós i miserable que imposa l’espècie. Cormand, la seva obra obra com els càrrecs de consciència, que mai no són a la superfície de la percepció.

En aquestes obres hi conviuen les velocitats. Zones d’estacionament i trams vertiginosos. Detall i detonació. El públic, segons ho disposi el protocol de cada superfície, ha d’habituar-se a

5


Bretxes a la tanca L’art de Martí Cormand Michael Wilson

6


En les seves darreres pintures i dibuixos Martí Cormand hi fa un ús coherent del naturalisme com una plataforma per explorar l’abstracte, servint-se de les qualitats formals dels elements figuratius per reforçar les de les seves pròpies addicions anònimes, i viceversa. No obstant això, les juxtaposicions peculiars que Cormand construeix, en llapis i pintura, serveixen també per incrementar els aspectes ideacionals dels llocs representats. El fet que obtingui les imatges del web i les manipuli per satisfer les seves necessitats de composició no les fa menys identificables com a arquetips de lloc. I el fet que siguin anònimes, i representades gairebé sense inflexió, no impedeix que adoptin una atmosfera de misteri silenciós que els ornaments notòriament incongruents de l’artista, al cap i a la fi, tenen la funció de realçar. Amb la selecció d’imatges de boscos despoblats i paisatges nevats, l’artista defuig la visible influència de la societat humana, per després introduir-la de nou a través de les seves pròpies invencions, clarament destacades. Les representacions d’icebergs i de mars glaçats de Cormand, encreuades i augmentades pel que semblen armadures artificials, insinuen una complexa i possiblement malèvola (o almenys poc amical) construcció industrial, mentre que les seves representacions de branques i fullaraca, sotmeses a una intervenció similar –i de colors similars–, fan pensar en nanotecnologia i microcirurgia. I mentre el primer grup suggereix impressionants experiments d’enginyeria en curs o abandonats a la ruïna, aquest últim, malgrat evocar un terreny més extens i clarament identificable, centra l’atenció a insinuar un sistema d’autosimilitud fractal, una xarxa reproduïda tant a mida monumental com infinitesimal. El fons i la forma de les branques i les fulles de Cormand són desestabilitzats pels seus misteriosos interpoladors externs, provocant el mateix tipus de fascinació malsana que un arbre que ha crescut a través de les bretxes d’una tanca i la seva fusta sembla fluir com si fos líquida.

Un dels dibuixos, que mostra una fulla que li han fet una mossegada amb el forat travessat per una lleugera graella de varetes, recorda la sèrie fotogràfica i escultòrica “Mended Spiderweb” (1998) de l’artista nord-americana Nina Katchadourian. Al bosc que envolta casa seva, Katchadourian hi buscava teranyines trencades i les reparava fent servir fil de cotó. (Comprovant que els seus esforços eren constantment rebutjats pels ocupants de les teranyines, que retiraven els fils a favor de les seves pròpies reformes, al final va exposar fotografies del seu treball manual juntament amb els sargits rebutjats.) Al mateix temps, l’aparent fusió d’escales a la imatge de Cormand –la fulla està representada de manera tan naturalista que pensem immediatament i exclusivament en aquella cosa minúscula, mentre que l‘armadura fa pensar en una escultura enorme a l’estil d’Anthony Caro– recorda el vídeo Dwelling, 2002, de l’artista britànic Hiraki Sawa. Aquí, un apartament que es podria considerar normal es converteix en el teló de fons d’un surrealista ballet aeri, avions de passatgers miniaturitzats que s’enlairen i aterren com si es tractés d’un animat aeroport. Que el projecte de Cormand evoqui una tal diversitat de referències contemporànies, tant en l’art com en la cultura visual en general (pensem, pel que fa a les seves escenes de boscos, en les construccions que espanten els protagonistes de The Blair Witch Project [1999]), evidencia la seva complexitat. Que estableixi connexions amb l’art del passat, del romanticisme alemany (pensem en The Sea of Ice, 1824, de Casper David Friedrich) al modernisme tardà (Piet Mondrian et al.) i la seva posterior desconstrucció (un dels innombrables exemples és el replantejament de la geometria icònica i del color antinatural de Peter Halley) demostra la seva intel·ligència. I, finalment, que harmonitzi el figuratiu amb l’abstracte sense abandonar les qualitats específiques de cadascun, sinó més aviat descobrint noves possibilitats en tots dos, és una prova de la seva contínua fascinació.

7


Reach, 2007. Llapis i aquarel路la sobre paper. 18 x 23 cm 9


Talking to Polidori, 2005. Oli sobre tela. 127 x 147 cm. Col路lecci贸 Progressive, Ohio 11


12


Talking to Polidori (detall) 13


14


Talking to Polidori (detall) 15


Scaffolding (detall) 16


Scaffolding (fragment), 2009. Llapis i aquarel路la sobre paper. 35,5 x 68,5 cm 17


Gorton Glen, 2005. Oli sobre tela. 122 x 142 cm. Col路lecci贸 Carlin 19


Sway, 2008. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm 20


Sway 2, 2009. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm 21


Net, 2008. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm. Col路lecci贸 Joel and Zoe Dictrow, Nova York 22


Leaf Weave 2, 2009. Llapis i aquarel·la sobre paper. 18 x 23 cm Leaf Weave, 2007. Llapis i aquarel·la sobre paper. 18 x 23 cm. Col·lecció Jorge García, Nova York 23


Close up in Red, Yellow and Blue, 2007. Llapis i aquarel路la sobre paper. D铆ptic, 30,5 x 20 cm 25


Macaws, 2006. Oli sobre tela. 127 x 178 cm. Col路lecci贸 Louise Oppenheimer, Nova York 27


28


Macaws (detall) 29


Crack, 2008. Llapis i aquarel路la sobre paper. 35,5 x 28 cm. Col路lecci贸 Marta Moriarty, Madrid 31


Ten Steps, 2007. Oli sobre tela. 152,5 x 122 cm. Col路lecci贸 particular 32


Ten Steps (detall) 33


Offside, 2006. Oli sobre tela. 122 x 173 cm. Col路lecci贸 Cartin 35


Undercutting Sella, 2006. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 21,5 cm. Col路lecci贸 Progressive, Ohio 37


Red, Yellow and Blue (detall) 38


Red, Yellow and Blue, 2007. Llapis i aquarel路la sobre paper. 91,5 x 20 cm. Col路lecci贸 Frank Williams, Nova York 39


Icebergs, 2006. Oli sobre tela. 122 x 173 cm. Col路lecci贸 Zabludowicz 41


Pinstripe, 2008. Llapis i aquarel路la sobre paper. 48 x 35,5 cm. Cortesia de Jos茅e Bienvenu Gallery 42


Pinstripe (detall) 43


Slice, 2007. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm. Col路lecci贸 Aain le Gaillard, Par铆s 45


Party-ing Eivissa (2), 2007. Oli sobre paper. 48 x 56 cm. Col路lecci贸 particular, Nova York 46


Party-ing Eivissa (3), 2007. Oli sobre paper. 48 x 56 cm. Col路lecci贸 particular, Nova York 47


48


Day to Night, 2006. Oli sobre paper. 5 peces de 38 x 48 cm. Col路lecci贸 Frank Williams, Nova York 49


Day to Night (2) 50


Day to Night (4) 51


Undercutting L贸pez (detall), 2006. Oli sobre tela. 61 x 96,5 cm 53


Tide, 2006. Oli sobre tela. 132x183 cm. Col路lecci贸 Bruce Barnes and Joe Cunningham 55


56


Tide (detall) 57


Zabriskie Point, 2009. Llapis i aquarel路la sobre paper. 40,5 x 66 cm. Col路lecci贸 Isabelle de Wismes, Nova York 58


Zabriskie Point (detall) Zabriskie Point (detall) 59


White Box, 2009. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm 61


Untitled (6) (detall) 62


Untitled, 2009. Oli sobre cart贸. 8 peces de 28 x 21,5 cm. Col路lecci贸 Frank Williams, Nova York 63


Untitled (3) 64


Untitled (5) 65


Entre l铆nies, 2009. Llapis i aquarel路la sobre paper. 28 x 35,5 cm 67


Red Light, 2009. Oli sobre tela. 122 x 96,5 cm. Col·lecció Paolo Casiraghi, Milà 68


Red Light (detall)k 69


Las pisadas de los días

Brechas en la valla

Marco Maggi

El arte de Martí Cormand Michael Wilson

Martí Cormand no es separatista. Su trabajo consiste justamente, en la unión de los contrarios: alta definición y fuera de foco, aproximación y distanciamiento, asepsia donde anida la infección. Estas imágenes contagian la realidad con su representación, lo abstracto con lo des-figurativo, la inocencia de lo análogo con la sofisticación de lo digital. El observador mira un bosque hasta descubrir que el bosque es observado por un tercero (una cuadrícula milimétrica se superpone al paisaje y transforma el campo visual en un campo minado, regulado por la geometría, estrictamente vigilado). Desclasifica, degrada y al mismo tiempo integra tradición y traición; lo que se ve, lo que está ahí y no se había visto. Hay procesos móviles en la estática de esta pintura; recorridos subjetivos que ponen en movimiento al observador. Invoca a Vermeer para destacar con azules la belleza de la polución, icebergs comprometidos por una gangrena suntuosa. Ecología como simulacro. Alerta precisa y manipulación. Cormand dibuja y pinta contaminando la pintura con el dibujo y el dibujo con la pintura. Pinta un cartón roto sobre un cartón roto, y hasta retrata el lápiz con el cual está dibujando. Puede haber un loro tropical en la Antártida; completamente en offside, fuera de toda naturalidad. Alguien que no aparece cambió la debida ordenación biológica. ¿Quién es responsable de tantas infracciones? En estas obras conviven las velocidades. Zonas de estacionamiento y tramos vertiginosos. Detalle y detonación. El público, según disponga el protocolo de cada superficie, debe habituarse a barrer la tela rápidamente o por el contrario, a detenerse y leer cada uno de sus hilos hasta descubrir una intención bien definida. Hace un tiempo la obra de un artista podía sintetizarse: una visión. Ahora que el mundo se ha hecho invisible todo intento de visualizarlo resulta disfuncional. Ante este panorama sombrío, Martí Cormand propone la contemplación del absurdo y sugiere el detenimiento como una respuesta de primeros auxilios, una señal de peligro, el sonido persistente de una alarma. Puede formularse una teoría general: Sobre el dominio de su instrumento (sin comprometer nunca la delicadeza en cada una de sus interferencias) se implanta una tercera intención como constante: esgrima entre lo natural y lo humano. Quevedo habla de esto mismo y lo expresa con palabras breves: las pisadas de los días. El pasaje de una apariencia a otra, el shock de ver lo que no se veía, le da patencia a las huellas que vamos dejando sobre el planeta: micro ingeniería, materia orgánica, cicatrices de basurero, diagramas: por este lugar intocado, pasó la aventura del Hombre y no hay agua, hielo, ni campo donde no haya quedado la impresión devastadora de sus artificios; descomposiciones irremediables. Nada virgen se mantiene virgen ante el manoseo grandioso y miserable que impone la especie. Cormand, su obra obra como los cargos de conciencia, que nunca están en la superficie de la percepción.

70

En sus últimas pinturas y dibujos, Martí Cormand hace un uso coherente del naturalismo como una plataforma para explorar lo abstracto, sirviéndose de las cualidades formales de los elementos figurativos para reforzar las de sus propias adiciones anónimas, y viceversa. Sin embargo, las yuxtaposiciones peculiares que Cormand construye, en lápiz y pintura, sirven también para incrementar los aspectos ideacionales de los lugares representados. El hecho de que obtenga las imágenes del web y las manipule para satisfacer sus necesidades de composición no las hace menos identificables como arquetipos de lugar. Y el hecho de que sean anónimas, y representadas casi sin inflexión, no impide que adopten una atmósfera de silencioso misterio que los ornamentos notoriamente incongruentes del artista, al fin y al cabo, tienen la función de realzar. Con la selección de imágenes de bosques despoblados y paisajes nevados, el artista rehuye la visible influencia de la sociedad humana, para después introducirla de nuevo a través de sus propias invenciones, claramente destacadas. Las representaciones de icebergs y de mares helados de Cormand, cruzadas y aumentadas por lo que parecen armaduras artificiales, insinúan una compleja y posiblemente malévola (o al menos poco amigable) construcción industrial, mientras que sus representaciones de ramas y hojarasca, sometidas a una intervención similar –y de colores similares–, hacen pensar en nanotecnología y microcirugía. Y mientras el primer grupo sugiere impresionantes experimentos de ingeniería en curso o abandonados a la ruina, este último, pese a evocar un terreno más extenso y claramente identificable, centra la atención en insinuar un sistema de autosimilitud fractal, una red reproducida tanto a medida monumental como infinitesimal. El fondo y la forma de las ramas y las hojas de Cormand están desestabilizados por sus misteriosos interpoladores externos, provocando el mismo tipo de fascinación malsana que un árbol que ha crecido a través de las brechas de una valla y su madera parece fluir como si fuera líquida. Uno de los dibujos, que muestra una hoja recortada de un mordisco con el agujero atravesado por una ligera rejilla de varillas, recuerda la serie fotográfica y escultórica “Mended Spiderweb” (1998) de la artista norteamericana Nina Katchadourian. En el bosque que rodea su casa, Katchadourian buscaba telarañas rotas y las reparaba usando hilo de algodón. (Comprobando que sus esfuerzos eran constantemente rechazados por los ocupantes de las telarañas, que retiraban los hilos a favor de sus propias reformas, al final expuso fotografías de su trabajo manual junto con los zurcidos rechazados.) Al mismo tiempo, la aparente fusión de escalas en la imagen de Cormand –la hoja está representada de manera tan naturalista que pensamos inmediatamente y exclusivamente en aquella cosa minúscula, mientras que la armadura hace pensar en una escultura enorme al estilo de Anthony Caro– recuerda el vídeo Dwelling, 2002, del artista británico Hiraki Sawa. Aquí, un apartamento que se podría considerar normal se convierte en el telón de fondo de un surrealista ballet aéreo, aviones de pasajeros miniaturizados que despegan y aterrizan como si se tratara de un animado aeropuerto. Que el proyecto de Cormand evoque una tal diversidad de referencias contemporáneas, tanto en el arte como en la cultura visual en general (pensamos, con respecto a sus escenas de bosques, en las construcciones que asustan a los protagonistas de The Blair Witch Project [1999]), evidencia su complejidad. Que establezca conexiones con el arte del pasado, del romanticismo alemán (pensamos en The Sea of Ice, 1824, de Casper David Friedrich) al modernismo tardío (Piet Mondrian et al.) y su posterior deconstrucción (uno de los innumerables ejemplos es el replanteamiento de la geometría icónica y del color antinatural de Peter Halley) demuestra su inteligencia. Y, finalmente, que armonice lo figurativo con lo abstracto sin abandonar las cualidades específicas de cada uno, sino más bien descubriendo nuevas posibilidades en los dos, es una prueba de su continua fascinación.


The footprints of days

Gaps in the Fence

Marco Maggi

The Art of Martí Cormand Michael Wilson

Martí Cormand is not a separatist. His work consists precisely in the union of opposites: high definition and out of focus, approaching and distancing, asepsis where infection nests. These images infect reality with its representation, the abstract with the figurative, the innocence of analogous with the sophistication of digital. The observer looks at a forest only to discover that the forest is being observed by a third party (a tiny grid is superimposed on the landscape transforming the visual field into a minefield, regulated by geometry and strictly monitored). He declassifies and degrades while integrating tradition and treason; what you see, what is there and what is not seen. There is mobility in the static of this painting; subjective paths that set the observer in motion. He invokes Vermeer to highlight with blues the beauty of pollution, icebergs menaced by a sumptuous gangrene. Ecology as a sham. Alert and precise manipulation. Cormand draws and paints contaminating painting with drawing and drawing with painting. He paints a torn cardboard on a torn cardboard, and even depicts the pencil he is drawing with. There may be a tropical parrot in Antarctica; completely offside, with a total lack of naturalness. Someone who is not there changed the balance of the biological order. Who is responsible for these infractions? Different speeds coexist in these works. Parking areas and vertiginous sections. Detail and detonation. The public, as specified by the protocol of each surface, must become accustomed to quickly sweep the canvas or, on the contrary, to stop and read every one of its threads to discover a clearly defined intention. Some time ago, an artist’s work could be summarized as a vision. Now that the world has become invisible, any attempt to visualize it is dysfunctional. Facing this bleak picture, Martí Cormand proposes contemplation of the absurd and suggests that thoroughness is the answer, the first aid, a danger signal, and the persistent sound of an alarm. A general theory can be formulated: About the control of his instrument (without ever compromising the delicacy in each of his interferences), a third intention is implemented as constant: fencing between the natural and the human. Quevedo speaks of this same thing and expresses it succinctly as the footprints of days. The passage from one appearance to another, the shock of seeing the unseen, gives patency to the traces that we leave on the planet: micro engineering, organic matter, trash scars, diagrams: the adventure of Man passed through this untouched place and there is no water, ice, or field without the devastating impression of his wiles; irremediable decompositions. Nothing that is virgin remains virgin from the grand and miserable handling the species imposes. Cormand’s work acts as the pangs of conscience that are never on the surface of perception.

In his recent paintings and drawings, Martí Cormand makes consistent use of naturalism as a platform from which to explore the abstract, exploiting the formal qualities of figurative images to bolster those of his own nameless additions and vice versa. But the peculiar juxtapositions that Cormand engineers, in pencil and paint, serve also to heighten ideational aspects of the pictured sites. That he sources his images from the Web and manipulates them to suit his compositional needs does not make them any less recognizable as archetypes of place. And the fact that they are unnamed, and rendered almost without inflection, does not prevent them from assuming a mood of quiet mystery that the artist’s glaringly incongruous embellishments ultimately function to enhance. Selecting images of unpopulated forests and snowscapes, the artist sidesteps the visible influence of human society, only to then reintroduce it via his own —clearly signaled— inventions. Cormand’s images of icebergs and frozen seas intersected and augmented by what appear to be artificial armatures hint at complex and possibly malevolent (or at least unsympathetic) industrial construction, while his images of twigs and leaf litter subject to similar —and similarly colorful— intervention are redolent of nanotechnology and microsurgery. And while the former group suggests grand engineering experiments either in progress or abandoned to ruin, the latter, though suggestive of a larger and immediately recognizable terrain, narrow the focus to imply a system with fractal self-similarity, a network reproduced at both monumental and infinitesimal size. Eliciting the same sort of queasy fascination as a tree that has grown through the gaps in a fence, its wood seeming to have oozed as if made somehow liquid, the substance and form of Cormand’s twigs and leaves are destabilized by their mysterious alien interpolators. One such drawing, showing a leaf with a bite taken out of it, the gap bridged by a loose grid of rods, recalls American artist Nina Katchadourian’s photographic and sculptural series “Mended Spiderweb” (1998). Seeking out broken webs in the forest around her home, Katchadourian repaired them using cotton thread. (Finding her efforts consistently discarded by the webs’ occupants, who removed the thread in favor of their own renovations, she ultimately exhibited shots of her handiwork alongside the rejected patches.) Meanwhile, the apparent fusion of scales in Cormand’s image —the leaf is rendered so naturalistically that we think immediately and exclusively of the miniscule thing itself, while the armature suggests massive sculpture in the vein of Anthony Caro— recalls British artist Hiraki Sawa’s video Dwelling, 2002. Here, an otherwise normal apartment becomes the backdrop for a surreal aerial ballet, miniaturized airliners taking off and landing as if at a busy airport. That Cormand’s project conjures such a diversity of contemporary references, both in art and in visual culture at large (think, in connection with his woodland scenes, of the constructions that spook the protagonists in The Blair Witch Project [1999]) evidences its complexity. That it forges connections with the art of the past, from German Romanticism (think of Casper David Friedrich’s The Sea of Ice, 1824) to high modernism (Piet Mondrian et al.) and the subsequent deconstruction thereof (Peter Halley’s repurposing of iconic geometry and unnatural color is one among countless examples) demonstrates its intelligence. And, finally, that it meshes the representational with the abstract without abandoning the specific qualities of either but rather discovering new possibilities in both is proof of its ongoing fascination.

71


Martí Cormand Barcelona, 1970 Viu i treballa a Brooklyn, Nova York

ESTUDIS 1994 Llicenciat en Belles Arts, Universitat de Barcelona

La Sombra de la Sombra, Arte y Naturaleza Centro de Arte, Madrid MACO, Josée Bienvenu Gallery, Ciutat de Mèxic, Mèxic

EXPOSICIONS INDIVIDUALS 2010 Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat 2009 The New Deal, Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA 2007 Martí Cormand: 2007 Emerging Artist Award Exhibition, The Aldrich Contemporary Art Museum, Ridgefield, Connecticut, EUA 2006 Offside, Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA Undercut, Gregory Lind Gallery, San Francisco, Califòrnia, EUA 2005 Paintings, Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA 2003 Focus, Gregory Lind Gallery, San Francisco, Califòrnia, EUA Enlarge, Cristinerose/Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA

Arte Termita contra elefante blanco. Comportamientos actuales del dibujo, Fundación ICO, Madrid (Comissari: Pablo Llorca)

BIBLIOGRAFIA Wilson, Michael. Martí Cormand, Aldrich Museum of Contemporary Art, ArtForum, Març 2008 Turvey, Lisa. Martí Cormand, ArtForum, Març 2007 Baker, Kenneth. Cormand at Lind, San Francisco Chronicle, 3 juny 2006

2002 ARCO, Galeria Claramunt, Madrid

Penny, Vicky. Refracting the View, Offoffoff.com, abril 2005

2001 Art Frankfurt, Galeria Claramunt, Frankfurt, Alemanya

Arizmendi, Juanma. Martí Cormand, Le Cool Magazine, 22 juliol 2004

Generación 2001, Casa de América, Madrid

Giró, Pilar. Martí Cormand, BonArt, febrer 2004

ARCO, Galeria Alejandro Sales, Madrid

Bufill, Juan. Martí Cormand, La Vanguardia, 28 setembre 2001

2000 Art Frankfurt, Galeria Alejandro Sales, Frankfurt, Alemanya Blanco/Negro, Galeria Alejandro Sales, Barcelona

Vidal, Jaume. Barcelona inicia su temporada plástica con dos propuestas de arte joven, El País, 8 setembre 2001

Art Chicago, Galeria Alejandro Sales, Chicago, Illinois, EUA

Molina, Angela. Martí Cormand: el renacer de la pintura, ABC Cataluña, 7 juliol 2001

Microwave Two, 123 Watts Gallery, Nova York, NY, EUA

Borràs, Maria Lluïsa. ARCO se abre a los más jóvenes, La Vanguardia, 14 febrer 2001

ARCO, 123 Watts Gallery, Madrid

2001 Martí Cormand, Galeria Alejandro Sales, Barcelona

ARCO, Galeria Alenjandro Sales, Madrid

Montornés, Frederic. Arte contmporáneo español, Museo Reina Sofía, catàleg 2001

2000 Project Room, New Art, Galeria Alejandro Sales, Barcelona (Comissària Franziska Nori)

24 planes per second with Piot Brehmer, 123 Watts Gallery, Nova York, NY, EUA

Borràs, Maria Lluïsa. Fin de semana con el nuevo arte, La Vanguardia, 24 novembre 2000

1999 Figures Illuminades, Galeria Alejandro Sales, Barcelona 1998 5, Galeria Luis Adelantado, València (Comissari: Frederic Montornés) Martí Cormand, Galeria Introit, Vic EXPOSICIONS COL·LECTIVES 2009 Summer Shortcuts: a Drawing Forecast, Josée Bienvenu Gallery, New York, NY 2008 Acclimations, Villa Arson, Nice, France NADA, Josée Bienvenu Gallery, Miami, Florida, EUA Volta 4, Josée Bienvenu Gallery, Basilea, Suïssa 2007 NADA, Josée Bienvenu Gallery, Miami, Florida, EUA Balelatina, Josée Bienvenu Gallery, Basilea, Suïssa Art Brussels, Josée Bienvenu Gallery, Brussel·les, Bèlgica ARCO, Project Room with Marco Maggi, Josée Bienvenu Gallery, Madrid 2006 Table Top, Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA PULSE, Josée Bienvenu Gallery, Miami, Florida, EUA Year_06 Art Projects, Josée Bienvenu Gallery, Londres, Regne Unit 2005 Artists for Tsumani Relief, Phillips de Pury & Co., Nova York, NY, EUA

1999 24 icones per segon, Institut de Cultura La Capella, Barcelona (Comissària: Luisa Ortínez) Feria Hotel y Arte, Galeria Alejandro Sales, Sevilla ARCO, Galeria Luis Adelantado, Madrid Artexpo, Galeria Luis Adelantado, Miami, Florida, EUA O guardador de rebanhos, Galeria Por Amor à Arte, Porto, Portugal 1998 Expoarte, Galeria Luis Adelantado, Guadalajara, Mèxic Skin Deep, 123 Watts Gallery, Nova York, NY, EUA (Comissària: Stefanie Nagorka) PERFORMANCES 2000 Galapagos, Brooklyn, Nova York, EUA 1998 Margarita Blue, Barcelona PONÈNCIES INVITADES 2005 El context galerístic de Chelsea a Nova York, Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona 2003 L’ofici d’artista, Universitat de Barcelona La meva obra, Metafora, Barcelona BEQUES I PREMIS

NADA, Josée Bienvenu Gallery, Miami, Florida, EUA

2007 Emerging Artist Award, The Aldrich Contemporary Art Museum, Ridgefield, Connecticut, EUA

FIAC 05, Josée Bienvenu Gallery, París, França

2004 Projecte Artista Visual, Generalitat de Catalunya

2004 Puzzle Palace, Josée Bienvenu Gallery, Nova York, NY, EUA Microwave, Sicardi Gallery, Houston, Texas, EUA

2000 Pollock-Krasner Foundation, Nova York, NY, EUA 1992 Erasmus, School of Fine Art, History of Art & Cultural Studies, University of Leeds, Regne Unit

Baños, Jordi Joan. Los jóvenes artistas catalanes se ven obligados a buscar ayudas y becas fuera de Cataluña, La Vanguardia, 2 agost 2000 de Orovio, Nacho. Un año para crear, La Vanguardia, 12 març 2000 Spain in New York, Consulate General of Spain, Calendar of Cultural Events, Setembre-Octubre 2000 Vidal, Jaume. El arte que llega de Cataluña, El País, 14 febrer 2000 Castaño, A. ARCO 2000: las diez mejores galerías de la feria, ABC, febrer 2000 Borràs, Maria Lluïsa. Martí Cormand, La Vanguardia, 19 novembre 1999 Xarcay, Ester. “Nou planetes” a La Capella, Avui, 28 octubre 1999 Vidal, Jaume. Tres creadores realizan un pulso con el espacio exposiivo de La Capella, El País, 17 maig 1999 Dalton, Jennifer. Skin Deep, The Tribeca Trib, juliol 1998 Llorca, Pablo. Carne Fresca, El Periódico del Arte, juny 1998 COL·LECCIONS Arte y Naturaleza, Madrid Ayuntamiento de Alcobendas Fundació La Caixa, Barcelona Fundació Vila Casas, Barcelona Fundación Caja Madrid, Madrid Honda, La Garriga Judith Rothschild Foundation, Nova York, NY, EUA Museum of Modern Art, Nova York, NY, EUA Progressive Corporation, Mayfield Village, Ohio, EUA


Martí Comand. Fundació Arranz-Bravo. L'Hospitalet. 2010  

Catàleg de l'exposició Martí Cormand. Fundació Arranz-Bravo, Hospitalet (Barcelona) del 4 de febrer al 4 d’abril de 2010 / Catálogo de la ex...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you