Page 5

OPINIÓ

5

TRIBUNA ANTONIO FRANCO Periodista

La millor medalla dels Jocs de Barcelona 92 Han cristal·litzat tants tòpics sobre Barcelona 92 que en aquest vintè aniversari de la seva celebració és interessant intentar revisar-los. La perspectiva dels anys transcorreguts, però també la influència en els Jocs següents, i el seu pes en l’evolució de la ciutat, aporten la profunditat necessària per fer tals valoracions. Van ser tan magnífics els Jocs com es diu? Sí, rotundament. Hi ha unanimitat internacional a subratllar-ho. El temps no ha entelat en absolut el seu prestigi en gairebé tots els paràmetres: l’esportiu, l’organitzatiu, l’econòmic i el de la imatge. Els millors de la història? Això ja és molt dir. Cada cita olímpica té el seu context específic. Han existit tants Jocs, tan heterogenis i en moments tan diferents, que resulta injust, a més de difícil, comparar-los. Van transformar realment Barcelona? No n’hi ha cap dubte. La van posar en el mapa de les grans ciutats del món? Aquesta gran frase que ha passat a la història com

a definitòria de BCN 92 és excessiva. Internacionalment parlant, la ciutat ja estava molt reconeguda abans d’aquest gran esdeveniment pel seu pes cultural. Però és cert que la va fer descobrir a molts ciutadans atents a altres aspectes. Una altra qüestió: van canviar la imatge tòpica d’Espanya en la percepció mundial? Encara que resulti incòmode barrejar els Jocs de Barcelona i l’Expo de Sevilla, la seva coincidència en el temps va projectar cap a l’exterior una visió conjunta amb detalls contradictoris. En tot cas, Barcelona va difondre la modernitat, la categoria i la pluralitat de la nova Espanya democràtica. El primer que cal subratllar del repte organitzatiu dels Jocs és que l’equip que els va preparar i gestionar, encapçalat per l’alcalde Pasqual Maragall i el seu responsable, Josep Miquel Abad, va aconseguir una fita en eficiència i qualitat. I també en participació de països i col·laboració de voluntaris. Barcelona va

tenir sort, sens dubte, amb els països. Després de diversos Jocs tacats per enemistats polítiques els nostres van ser el retorn a la normalitat, sense boicots per primera vegada en molts anys. Vam acollir la reincorporació de Sud-àfrica i Cuba (absents en cites anteriors per considerar-les empestades), l’estrena de l’Alemanya reunificada i, en ple procés de descomposició de la URSS, vam albergar el seu comiat olímpic amb un equip conjunt de les seves nacions. En l’àmbit esportiu, altíssim nivell, amb l’estrena d’una altra normalitat: la participació dels jugadors de bàsquet de l’NBA, els més professionalitzats del món, trencant la hipocresia que diferenciava fins aleshores els professionals que ho eren públicament dels que vivien de l’esport mantenint l’aurèola d’amateurs. Però el més esplendorós de la cita va ser l’èxit de l’aposta d’aprofitar Barcelona 92 per resoldre algunes de les grans qüestions logístiques i

urbanístiques pendents de la ciutat. Primer, recuperar l’ús popular del mar immediat fins llavors amagat. Segon, arrodonir el mapa d’accessos i comunicacions internes. Tercer, injectar mil gotes de qualitat a la seva condició de ciutat oberta i mediterrània. I amb una dada important: els diners es van invertir bé, amb serietat essencial. En aquella etapa que ara, per l’actual crisi econòmica, hem descobert que en altres llocs ja cavalcava la immoralitat en moltíssimes actuacions públiques, Barcelona va tenir contenció i control. Quan revisem què va suposar aquell any 92 per a Espanya és inevitable remarcar que a diferència de Sevilla, on bona part dels costos de l’Expo han demostrat no estar pensats amb òptica de futur, Barcelona va sumar actius útils per a la seva personalitat futura. Aquesta mereix, sens dubte, la millor medalla que van repartir aquells inoblidables jocs olímpics. Per Laia Pineda

L’ENQUESTA

Segueixes algun règim abans de les vacances d’estiu? L’opinió a www.claror.cat

Fabrizio Spargoli 32 anys

No faig res especial, només intento menjar una miqueta menys per poder perdre pes ara que arriba l’estiu.

04-07_Opinio.indd 5

Neus Alonso 77 anys

Sí que vigilo una mica el que menjo, però ho faig tot l’any. Quan arriba l’estiu no em cal fer res perquè estic bé de pes.

Jose Antonio Atencia Maria Rosa Marz 50 anys 62 anys No, em cuido tot l’any igual perquè és més fàcil i ho necessito, però no faig res especial abans de l’estiu.

Sí, de fet jo he de vigilar sempre el que menjo perquè sóc propensa a engreixar-me i a l’estiu em cuido més encara.

Fi: 25 de maig Total respostes: 116 Sí: 55 % No: 31 % NS/NC: 2 % Indiferent: 12 %

29/05/2012 18:46:23

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº77  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Revista Claror Sports nº77  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Advertisement