Page 32

32 el reportatge

«Avui dia és complicat trobar patrocinadors que apostin per l'esport femení i sense ells és quasi impossible poder mantenir un equip» fins i tot a retallar personal, una opció que a la llarga pot comportar encara més problemes. «Reduir en cos tècnic rebaixa el nivell de l’equip. Amb pitjor nivell, pitjors resultats, menys interès de l’entorn, menys difusió, menys diners, i el camí ens duu a un final pitjor», afirma Natalia Arroyo, periodista esportiva del diari Ara i exjugadora de futbol. RENUNCIAR A L'ELIT Les dificultats per trobar finançament que tenen avui dia molts clubs ha traspassat el marc econòmic i ha comportat conseqüències en l’àmbit esportiu. Així, alguns equips s’han vist obligats a baixar de categoria i a abandonar l’elit perquè no podien fer front a les despeses de la màxima categoria. «Alguns clubs no poden pagar els contractes, altres desapareixen o renuncien a la categoria que els correspon esportivament», explica Carme Lluveras. Aquest és el cas del Club Voleibol Viladecans, que per problemes econòmics i falta d’ajudes ha hagut de renunciar a la seva plaça a la Superlliga 2 i a competir a escala estatal.

«En el futbol femení, els principals clubs han hagut de prendre la difícil decisió de deixar de dissenyar equips per lluitar pels títols per fer plantilles més humils, i els equips de waterpolo han hagut de renunciar a participar a Europa per problemes econòmics», explica Natalia Arroyo. En el cas del bàsquet, l’actual crisi econòmica ha comportat la disminució d’equips a les dues categories de competició FEB, la Lliga Femenina 1 i la Lliga Femenina 2. «Els equips femenins que volen competir en les categories FEB necessiten l’ajut de patrocinadors per afrontar el pressupost mínim indispensable per a despeses federatives, desplaçaments i compensacions econòmiques», explica Josefina Pèlachs, responsable de l’àrea de bàsquet femení de la Federació Catalana de Bàsquet. Davant d’aquesta difícil situació, Ivan Tibau, secretari general de l’Esport, anima els clubs a lluitar per mantenir-se. «Tots volem estar a la màxima categoria, però això té un cost i si no es tenen garanties de cobrir-lo, són lloables els que han decidit baixar un any a una categoria inferior, seguir treballant la base i quan la situació millori tornaran a ser-hi», afirma Ivan Tibau. FALTA DE PATROCINADORS Els ingressos obtinguts a través del patrocini eren fins ara una bona opció per a molts clubs per finançar part de

les despeses, però la crisi econòmica i la poca visibilitat de l’esport femení als mitjans de comunicació n’ha allunyat els patrocinadors. «En èpoques de bonança econòmica hi havia gent que posava diners altruistament pel futbol femení, però això s’ha acabat, ara tothom mira pel seu negoci i no veu en l’esport femení una plataforma de difusió perquè, per desgràcia, és un esport invisible», afirma Patricia Coma. «És complicat trobar patrocinadors i sense ells és quasi impossible poder mantenir un equip», afegeix Lara Rabal, capitana del RCD Espanyol. Una situació semblant viu el bàsquet femení, on equips com el CB Olesa han vist com els petits patrocinadors privats fidels al club han retirat la seva col·laboració. «En la situació actual els petits col·laboradors són els que pateixen més directament la crisi econòmica, i sense la seva col·laboració es fa molt feixuc poder dur a terme el projecte tan ambiciós que voldríem», explica Ramon Llobera, membre de la junta directiva del CB Olesa. El cas del CBF Sarrià és encara més extrem, fins al punt que les dificultats econòmiques s’han anat agreujant en els últims anys i han portat a la desaparició del club. «Les empreses que aportaven recursos a potenciar entitats com la nostra ho han deixat de fer, i sense ajudes i patrocinadors és inviable tenir una estructura de club semiprofessional», assegura Oscar Orellana, exgerent del CBF Sarrià. Tot i la dificultat per trobar patrocinadors, per a Ivan Tibau «seria una solució molt bona i per això des de l’Administració pública hem de mirar d’aconseguir que el patrocinador torni». En aquest sentit, Tibau assegura que s’està treballant la llei de patrocini i mecenatge «perquè tota aportació que es faci d’un privat a un club esportiu pugui tenir una mínima deducció fiscal, fet que ajudaria que molts empresaris apostessin per l’esport». IgnOrAdes pels mitjans A la crisi econòmica de l’esport femení se li suma també una crisi de visibilitat. La baixa repercussió que té en els mitjans de comunicació no contribueix a donar-lo a conèixer, ni a atraure un major nombre de públic ni a generar afició. «És com una espiral, com que hi ha poca difusió hi ha poc interès del públic i com que hi ha poc interès hi ha poca difusió», afirma Lara Rabal.

30-33_Report.indd 32

12/09/2011 16:59:18

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Advertisement