Page 23

NATURA EN FORMA! 23 23

sionistes d’arreu del país i amb el nom de cuidadors de senders de la FEEC, fan aquestes tasques i també les de vigilar les incidències que es produeixen en els senders. L’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme i altres entitats hi participen. Els sEndErs mÉs EXiGEnts Hi ha senders per a tots els gustos, especialment entre els diferents GR que creuen el país. N’hi ha que són de gran dificultat, tant en l’aspecte tècnic com per la llargada del recorregut, però val a dir que hi ha molta varietat. En general, els senders són assequibles a tothom. Un dels que presenten més dificultats i part del seu camí requereix tècniques d’alta muntanya és el GR-11, que va des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània passant per la banda sud dels Pirineus. N’hi ha que són molt llargs, com ara el GR-E-7, que surt de Gibraltar i arriba fins a Grècia, passant per França, Suïssa, Alemanya o Àustria. N’hem posat dos exemples, però podríem esmentar multitud de GR amb distàncies que superen els cinc mil quilòmetres o amb dificultats tècniques. qui pot practicar sEndErismE El senderisme el pot practicar qualsevol persona a qualsevol edat o amb qualsevol estat de forma. Només cal trobar un recorregut que compleixi les seves expectatives pel que fa als llocs i entorn per conèixer, la disponibilitat de temps i les possibilitats físiques. Hi ha senders per a tothom. Fins i tot els que no vulguin desplaçar-se fora de la seva vila poden recórrer els senders urbans, especialment en pobles de relleu pel nombre d’habitants o rutes culturals. conEiXEmEnts nEcEssaris No cal tenir cap coneixement especial per practicar-lo, ara bé, sí que és convenient tenir algunes nocions bàsiques de matèries com geografia, cartografia o

12-23_EnForma.indd 23

meteorologia. No us espanteu, que això és senzill, només cal saber, per sentit comú, que a l’hivern fa fred i cal anar més abrigat que a l’estiu, o que la durada de les hores de llum és més curta al desembre que no pas al juny i, per tant, la durada d’una ruta ha de ser més curta a l’hivern, si no és que volem anar a les fosques. Cal, això sí, saber on es va i, per tant, farà falta dur un mapa de la regió que volem visitar i del recorregut o els indrets on volem anar. Això vol dir que també haurem de tenir una mica de coneixements per calcular distàncies i horaris, no sigui que emprenem una ruta que a la meitat no puguem complir. A qualsevol centre excursionista ens en poden donar els primers consells i orientacions. EquipamEnt L’equipament anirà molt lligat a la ruta que haguem triat i a l’època de l’any. Un sender es pot fer en diferents etapes, no cal que sigui tot de cop. Així, en rutes d’un sol dia, que solen ser les més habituals, cal dur material lleuger en una motxilla, gorra, ulleres, crema solar, una peça d’abric que ens defensi del vent com ara un anorac, encara que sigui a l’estiu, bon calçat i, sobretot, aigua. Sense oblidar el menjar, amb un bon recipient, per fer els àpats que pertoquin. Altres estris importants són el mapa, una càmera de fotografiar, un llum de pila i objectes personals. Si es preveu pluja també és bo dur alguna peça de recanvi i un impermeable. BEnEFicis Podem dir que el senderisme és una manera de practicar esport combinantlo amb la natura i la cultura i, al mateix temps, una forma de conèixer i estimar el nostre país, costums, tradicions i patrimoni. En resum, una activitat d’esbarjo ideal per recuperar-nos del brogit diari que patim.

l'EscApADA

Ruta pels volcans de la Garrotxa Agru. Excursionista "Catalunya" Un cop a Olot, anem en direcció a Santa Pau per la carretera Gi-524 i, a cinc quilòmetres, trobarem el restaurant Can Xel. La carretera fa un revolt a l’esquerra i a la mateixa corba, a la dreta, s’hi pot aparcar. Prenem una estreta carretera que ens porta a l’ermita romànica de Sant Miquel de Sacot. De darrere en surt una pista que va a parar a una estreta carretera. Tal com hi arribem, la seguim en la mateixa direcció, deixant a la nostra esquerra una singular bomba volcànica. Fem uns cent metres d’asfalt per arribar fins a un revolt on un pal indicador ens fa desviar a l’esquerra per un camí que du al volcà. Deixem la carretera i ens enfilem per un camí voltat d’alzines. Anem a parar a una pista que seguirem cap a la dreta fins a un nou trencant. Fem cent metres de camí i prenem una pista que surt a la nostra esquerra i que està farcida de greda. Seguim la pista en lleugera pujada per entremig d’alzines, ara en direcció nord, per voltar el volcà i entrar-hi per la banda nord. Arribem a Can Santa i baixem en direcció sud per arribar a l’ermita de Santa Margarida de Sacot, al centre del volcà. Per tornar voltarem el cràter per la banda nord i un cop dalt de la cresta prendrem el camí que baixa pel cantó oposat al que hem pujat i que ens portarà per una pista ben ampla i en forta baixada, fins a la zona habilitada pel parc com a zona de lleure i pàrquing. Caminem menys de tres-cents metres per la carretera anant cap a Olot per trobar la pista que surt a mà dreta i visitar el volcà Cruscat. Després arribem a Can Xel.

13/09/2011 17:32:24

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Advertisement