Page 15

EN FORMA! 15

«Tots els conceptes s’assoleixen a mesura que el nen es va adaptant al medi i coneix millor les seves possibilitats»

Durant aquestes sessions es treballa l’evolució física, psíquica i motriu mitjançant el joc però amb la finalitat que els nens assoleixin tots els coneixements i les habilitats dins de l’aigua (flotacions, lliscaments i petits desplaçaments), i posteriorment s’introdueixen els estils de natació (crol, esquena, braça, papallona) i altres esports aquàtics (waterpolo, sincronitzada i socorrisme aquàtic). Tots aquests conceptes no es treballen en un sol curs escolar, sinó que s’assoleixen a mesura que el nen es va adaptant al medi i coneix millor les seves possibilitats. D’aquesta manera, en paràmetres normals, tot l’aprenentatge és paral·lel als anys d’escolarització, i així es converteix en una assignatura més del programa general d’educació infantil i primària. participació dels pares Continuant amb aquesta dinàmica, els tècnics consideren bàsica la participació dels pares en tot aquest projecte, de manera que durant el curs se’ls informa periòdicament de l’evolució dels nens mitjançant informes valoratius i se’ls convida a participar en sessions de portes obertes que els permeten conèixer el centre i l’activitat que desenvolupen els seus fills. D’aquestes experiències és pretén obtenir l’ajuda i la participació necessària dels progenitors perquè els nens adquireixin abans els hàbits higiènics i de comportament necessaris per fer funcionar una sessió a la piscina, sempre comptant amb l’ajuda de mestres i tècnics aquàtics que treballen i juguen diàriament amb els infants. Podem considerar que actualment l’activitat aquàtica, tant en el marc escolar com en l’extraescolar, afavoreix el desenvolupament integral dels nens. Aquest fet es produeix gràcies a la millora del seu desenvolupament psicomotriu tot afavorint les relacions socials i l’adquisició d’hàbits esportius amb l’objectiu de crear uns valors i hàbits que es mantinguin durant tota la vida i facin que la qualitat d’aquesta sigui millor.

12-23_EnForma.indd 15

En l'esport, barreres zero Practicar l’esport s’ha convertit en un dret pels valors que transmet, com ara educació, treball en equip o compromís personal

DOLORS BERTRAN, Tècnic en activitats aquàtiques al CEM Sagrada Família i llicenciada en dret dbertran@claror.cat

Quan parlem d’inclusió esportiva fem referència a la pràctica compartida de l’esport de persones amb discapacitat i sense. No es tracta de crear grups especials per fer la pràctica esportiva al marge, sinó que aquestes persones puguin fer esport sense cap tipus de limitació, de la mateixa manera que tractaríem una persona sense cap tipus de discapacitat. La inclusió va molt més enllà de la integració; és la normalitat més absoluta dins l’àmbit de diversitats que posseeix l’ésser humà. I, en aquest sentit, ens preguntem: què pot fer l’esport per eliminar aquest tipus de barreres? La legislació revela un especial interès cap a l’atenció a la diversitat, acceptant les diferències entre les persones, però, sobretot, potenciant-ne les habilitats i els aspectes que els acosten a la resta. És a dir, s’hauria de prioritzar l’esport com una eina per millorar la qualitat de vida per a tothom. EL PAPER DELS EDUCADORS El desenvolupament de vincles socials a través de la pràctica esportiva, el dret de ser i sentir-se en igualtat, el fet que la persona es pugui constituir com a membre integrant i partícip de les experiències i activitats quotidianes són aspectes no accessibles ni fàcils per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, els

educadors de l’esport poden tenir una gran responsabilitat, ja que han d’intentar establir un entorn que ho faci possible. Podem aconseguir que els alumnes amb alguna disfunció se sentin part del grup i que en gaudeixin com qualsevol altra persona. Haurem d’adaptar el llenguatge a les capacitats de comprensió del grup, fent demostracions i donant informacions visuals perquè tothom ens entengui. I, sobretot, no hem d’oblidar tot l’entorn, que acarona la persona des que entra per la porta del centre esportiu, agraint-li la seva visita amb un somriure, fins que se’n va; passant pels grups que compartiran l’activitat amb ell o ella com si es tractés d’un més del grup. Aquest és el tret diferencial de la inclusió ben tractada davant d’altres formes d’actuació que poden acabar malmetent la diversitat. Així, doncs, aquest hauria de ser el tarannà de totes les persones que treballem sota la consigna de «l’esport per a tothom».

13/09/2011 17:31:37

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Revista Claror Sports nº 74  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cutlura i lleure.

Advertisement