1r premi de País – PREMI SAMBORI 2017 En una casa vella blanca amb tocs grisos, destrossada per la
pluja i apartada de l’electricitat vivia una xica anomenada Roxy, que tenia onze anys, cabells obscurs amb metxes rosa, ulls blaus, dents
blanques i llavis carnosos; amb sa mare de quaranta-quatre anys,
cabells negres, ulls marrons i llavis fins. A Roxy li encantava dibuixar i no podia parar de fer-ho.
Roxy mai havia anat a un col·legi perquè estudiava a casa, però
sa mare va descobrir que per a poder treballar de major havia d’anar a l’institut, així que va dir a Roxy que quan complira 12 anys hi aniria, cosa que a Roxy no li va fer molta il·lusió.
Una vegada finalitzada la conversació, se’n van anar les dues al
bany per a dutxar-se, raspallar-se les dents i posar-se el pijama. En
eixir del bany els seus camins se separaven a l’habitació de cada una. Quan arribaven a l’habitació, Roxy es ficava al seu llit i sa mare en la seua habitació, s’apagaven els llums i s’adormien.
Eixa nit Roxy es va despertar perquè va tindre un malson que
tenia a veure amb l’institut i son pare. Així que se’n va anar a la cuina silenciosament per a preparar-se un entrepà acompanyat d’un got de llet que es prenia mentre dibuixava el seu malson.
Quan va acabar de dibuixar, va apegar el seu dibuix en la nevera
al costat de tots els altres dibuixos. Quan va acabar d’apegar el seu
dibuix es va acabar l’entrepà i el got de llet i se’n va anar a la seua habitació, es va ficar en el llit i es va adormir.
L’endemà al despertar les dues van anar a la cuina i sa mare es
va quedar mirant fixament el dibuix com feia cada matí en veure que hi havia un dibuix nou. Quan va entendre el que significava el dibuix, va mirar Roxy i la va abraçar.
Roxy va estar tot eixe dia trista i contenta al mateix temps
perquè l’endemà complia 12 anys i començava la nova etapa.
L’endemà es va despertar amb un somriure a la cara i al mateix
temps volia plorar i sa mare ho va notar, però no va fer res perquè la decisió ja estava presa. Sa mare li va donar un discurs que explicava
perquè havia d’anar a l’institut i Roxy ho va comprendre. Una vegada
que estava vestida i havia preparat les seues coses per a anar-se’n, va agafar la bicicleta i es va posar en marxa per a arribar a temps.
Quan va arribar, no podia imaginar la quantitat de gent que hi
havia però directament la seua mirada va ser atreta per una xica
guapíssima que tenia el cabell rosa amb metxes negres, ulls marrons i llavis pintats de negre que feien destacar molt les dents quan somreia.
En entrar a classe, a Roxy li irritaven les orelles pel timbre.
Com ella ja s’imaginava les classes eren molt avorrides i els professors encara més. Així que es va posar a dibuixar una caricatura del professor i la pissarra, sort que el professor no se’n va adonar.
En eixir al pati la xica d’abans es va acostar a ella per a dir-li
que dibuixava bé, ja que havia vist la caricatura, i presentar-se. La
xica es cridava Gotiz (el seu nom fals), i com ja indicava la seua
aparença era gòtica i això era una cosa que feia que Roxy volgués
saber més sobre ella. Quan Roxy anava a preguntar-li si li abellia
quedar a la vesprada, el timbre va interrompre la conversació i les dues van tornar juntes a classe.
Quan es van acabar les classes, Roxy va agafar la bici, es va
acomiadar de Gotiz i se’n va anar a casa sola. Quan va arribar a casa sa mare l’estava esperant a la porta i abans que sa mare poguera dir
res Roxy va respondre: "ha anat genial!", i apareixia un somriure al rostre de les dues.
L’endemà tenia tantes ganes d’anar a l’institut per a tornar a
veure la seua amiga Gotiz que es va despertar abans que sa mare; i això no passava moltes vegades. Sa mare va flipar perquè quan va
baixar a la cuina es va trobar el seu desdejuni fet i a Roxy que l’estava mirant amb un somriure enorme. Roxy se’n va anar amb la
bicicleta en un tres i no res. La seua sorpresa va ser que quan va
arribar allà, Gotiz no hi era. Roxy, espantada, va anar a preguntar a la gent que estava l’altre dia amb ella i eixes persones li van
respondre que estava malalta i que tenia la grip. A més, van afegir
que el professor de Biologia no havia vingut, així que venia un substitut.
Roxy va anar a classe i la seua sorpresa en veure qui era el
substitut va ser tan gran que va eixir corrent, va agafar la bicicleta mentre plorava i se’n va anar a casa.
En arribar a casa sa mare no sabia què li havia passat i li va
preguntar per què plorava i ella l’única cosa que va poder respondre
va ser: “Ell està allí”. La mare directament va saber a qui es referia
i va cridar una amiga i li va dir que la seua filla s’havia trobat amb
son pare. Roxy, impactada per allò que havia succeït, va agafar el mòbil va cridar el director per a preguntar quan tornaria el professor
de Biologia, la resposta del director a eixa pregunta va ser que tornaria despús-demà.
Així que Roxy decididament va crear un pla per no anar a classe
i per descomptat sa mare estava completament d’acord amb ella.
L’endemà se’n va anar a casa de Gotiz. Quan va arribar a
l’adreça indicada va tocar el timbre i va obrir la porta la mare i la
va convidar a pujar les escales i entrar a la primera porta a l’esquerra. Quan va obrir la porta de l’habitació va veure Gotiz escoltant
música amb pijama de Superman damunt del llit. Per a ser realista, la música no era molt alegre, així que Roxy, sense dubtar-ho va
agafar el mòbil de Gotiz i va posar música per a ballar. Gràcies a la mirada de Gotiz es notava que era la primera vegada que escoltava
música d’eixe tipus i, segons pareix, li agradava, perquè es va alçar
del llit i es va posar a ballar. Roxy li va contar perquè no havia anat a classes mentre ballaven, cosa que a cap de les dues se li donava bé,
però el que importava era que s’ho estaven passant genial. Quan ja era hora de tornar a casa es va acomiadar i se’n va anar a casa.
Quan arribava a casa en la cuina li esperaven galetes i un got
de llet amb cacau calent. Roxy eixa nit se’n va anar a dormir pensant que s’estava enamorant de Gotiz, però va deixar els seus pensaments volar i se’n va anar a dormir.
L’endemà a l’institut es va alegrar de veure que Gotiz hi havia
tornat. Va anar a parlar amb ella, Gotiz, sense deixar-la parlar, li va
plantar un bes en la galta, les dues es van posar roges i van anar a
classe. I així van viure molts anys juntes i plenes de felicitat i aventures a l’institut que al final era el millor regal que sa mare podia haver donat a Roxy.
Només hi havia un problema entre elles i era que a Roxy li
agradava la Nutella i a Gotiz la Nocilla; a Roxy el Cola-Cao i a Gotiz el Nesquik...
Però tot i això es volien molt.
Tot anava bé, fins que un dia Roxy va rebre missatges d’un
número desconegut on hi havia amenaces sobre l’homosexualitat. Per a ella no era un gran misteri saber de qui eren, ja que son pare era
un gran homòfob i era obvi. Així que va anar amb sa mare a denunciarlo a la Guàrdia Civil. Ara sí, mai van tornar a tindre un problema com aquest.